L'autora Raquel Casas (Vilanova i la Geltrú, 1974) ha guanyat el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb «Ferida», protagonitzada per una adolescent de 16 anys perseguida per la culpa que ingressa en una clínica per un crim que ha d'acceptar després d'entendre'l si no vol ser engolida per les seves mentides. L'escriptor Lluís Prats (Terrassa, 1966) ha guanyat per tercera vegada el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb «Wen i Long», una història d'amistat entre un drac i una nena. Els dos premis tenen una dotació de 6.000 € i 4.000 € respectivament i els publica l'Editorial La Galera. La Nit de les Lletres Catalanes 2023, organitzada per Òmnium Cultural, s'ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Durant la gala, amb la participació de diversos actors i actrius catalans amb un guió pensat per a l'entreteniment televisiu (TV3) s'han atorgat també els premis Mercè Rodoreda de contes a Carme Serna (Palma, 1981) per «Perdona'm per desitjar-ho tant» (Dotació: 6.000 €.); el Carles Riba de poesia a Mireia Calafell (Barcelona, 1980) per «Si una emergència» (Dotació: 5.000 €.); i el Sant Jordi de novel·la a Jordi Puntí (Manlleu, 1967) per «Confeti». També s'ha distingit la revista Cavall Fort amb el premi de Comunicació Muriel Casals, per la seva llarga trajectòria, i el premi Internacional Joan Baptista Cendrós a la futbolista Aitana Bonmatí per la seva sensibilitat per la llengua catalana en les seves intervencions arreu del món.
[12.12.23]
La bibliotecària, escriptora, traductora i divulgadora de la literatura per a infants i joves, Aurora Díaz-Plaja havia nascut a Barcelona el 1913. Amb només vint anys, i quan ja havia obtingut el títol de l'Escola de Bibliotecàries de la Generalitat de Catalunya, va començar a exercir la seva vocació a la Biblioteca de la Caixa de Pensions que tenia la seu principal a Palma. El 1935 va obtenir una plaça a la Biblioteca Popular de Canet de Mar on va treballar-hi fins al 1939, durant tota la guerra civil. Entremig, va ser una de les pioneres a fer arribar els llibres als soldats del front i als hospitals de sang, una iniciativa coneguda pel Bibliobús que servia de transporta i biblioteca ambulant, el mateix bibliobús que al final de la guerra serviria per facilitar la fugida a l'exili d'escriptors i algunes persones relacionades amb la Institució de les Lletres Catalanes. Precisament l'escriptora Berta Jardí ha publicat recentment la novel·la «El bibliobús de la Claudina», basada en les vivències d'Aurora Díaz-Plaja [vegeu-ne aquí la crítica publicada a Cornabou], farcides d'una intensa aventura personal i que reflecteix quin era el caràcter emprenedor, valent i decidit d'una jove republicana compromesa amb la literatura del seu país. Aurora Díaz-Plaja no va ser només una bibliotecària sinó que té una extensa obra literària per a infants, un extens catàleg d'assaig i de guies de lectura i un vessant també de trductora. Va col·laborar amb revistes infantils, des del mític Patufet a Cavall Fort o Faristol. Com a crítica literària va tenir finestres obertes a Serra d'Or, La Vanguardia o el diari Avui. Entre els anys 1963 i 1973, quan finalment va poder obtenir el seu lloc perdut durant la Dictadura, va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella. El 1998 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, l'any que va cedir a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada el seu fons de literatura infantil i juvenil amb uns 1.500 volums. Des del 2002, i a partir del I Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana que s'havia celebrat l'any anterior, es convoca el premi que porta el seu nom per distingir un article d’anàlisi, estudi o investigació publicats en qualsevol llengua, en un mitjà de difusió que tracti sobre aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana. Afectada per una demència senil, Aurora Díaz-Plaja va morir l'any 2003, el 8 de desembre, després d'haver estat ingressada en una residència des d'on encara es desvivia per la seva passió: els llibres.
[08.12.23]
La 8a edició de la campanya «Fas 6 anys. Tria un llibre» s'ha tancat aquest any amb un bon resultat. Segons dades del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi han participat 42.956 infants de 6 anys, d'un total de 72.480 censats, xifra que representa un 59,27% d'infants que han bescanviat el seu val en una llibreria per valor de 13 euros. És el tant per cent més alt des que es va iniciar la campanya, l’any 2016, i supera el percentatge d’infants participants a l’edició del 2022, que va ser de 53,23%. El 2016 només van adquirir un llibre el 38,3% dels infants censats. La principal llengua escollida aquest any ha estat el català en un 73% dels exemplars adquirits. En conjunt, aquest any s’han venut un total de 7.091 títols de 424 editorials. La campanya està impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya, forma part del Pla Nacional del Llibre i la Lectura i s'ha ampliat el suport del departament d'Educació que ha elaborat una guia per al professorat així com altres representats del sector com les biblioteques.
[04.12.23]
El Hermatocrítico, nom literari de Miguel López, havia nascut a A Coruña el 1976. Va exercir inicialment de professor d'escola de primària i d'anglès. Però des del 2006, es va fer un nom a les xarxes, cosa que el va portar a dedicar-se a la literatura, també amb obres per a adults, malgrat el seu ressò en l'àmbit infantil i juvenil, i a les col·laboracions amb diversos mitjans de comunicació, fins i tot com a guionista. El Hermatocrítico ha mort d'un atac de cor a mitja tarda de dilluns [27 novembre]. Abans de les quatre de la tarda, encara havia estat tuitant en el seu compte de la xarxa X (antic Twitter) on té més de 160.000 seguidors. La mort s'ha produït al seu domicili de Navia (Vigo) on vivia amb la també escriptora gallega, Ledicia Costas, coneguda, entre altres obres, per «Escarlatina, a cociñeira defunta», que li va valer el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha estat ella la que ha confirmat la mort del seu company a través d'Internet. El Hermatocrítico tenia també obra publicada i traduïda en diferents editorials catalanes, sobretot a Barcanova, amb algunes novetats recents d'aquesta mateixa tardor.
[27.11.23]
Filla de l'historiador de la filosofia Joaquim Carreras i de Carme Fontserè, era néta del meteoròleg i astrònom Eduard Fontserè. La bibliotecària Concepció Carreras Fontserè havia nascut a Barcelona el 15 de novembre del 1927 i ha mort, acabats de complir els 96 anys, el 18 de novembre del 2023 a la localitat de Tiana (Maresme). La jove Concepció Carreras Fontserè es va dedicar a la professió de bibliotecària seguint el camí de dues ties seves de la branca Fontserè. Va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, on es va graduar el 1949. El 1950 es va incorporar a la biblioteca de la Facultat de Medicina durant uns anys, feina que va deixar un temps per dedicar-se a la família. A la dècada del 1970, va ingressar a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació. El primer destí va ser la Biblioteca Popular Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella. Posteriorment va entrar el 1975 a la Biblioteca de la Santa Creu, del barri del Raval, sota la direcció de la bibliotecària Teresa Rovira, on exercí com a responsable de la sala infantil. Va tenir una especial atenció per recollir un apartat amb els clàssics de la literatura catalana per a infants i joves i va dedicar també una atenció especial al sector de la il·lustració en àlbums per a infants. El 1986 va ser nomenada Cap tècnic de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, càrrec que va mantenir fins a la jubilació. Amb les bibliotecàries Teresa Rovira i Concepció Martínez va publicar l'estudi «Organització d'una biblioteca: escolar, popular o infantil» (Edicions 62, 1981). Casada amb Josep Maristany, va tenir quatre fills, un d'ells el músic i compositor Xavier Maristany. El 2022 va ser inclosa en la Llista d’Honor de la Literatura Infantil i Juvenil Catalana de l'IBBYCat i la Institució de les Lletres Catalanes que inclou 40 personalitats del sector. L'estiu del 2023, va rebre un homenatge a la Biblioteca Can Baratau de Tiana on residia.
[19.11.23]
La il·lustradora Mabel Piérola ha mort a la Vega de Granada, entre les poblacions d'Albolote i Alfacar, on residia últimament, tot i que va passar tota la seva vida establerta a Catalunya, sobretot a Sitges (Garraf) —on van néixer els seus tres fills— i al Perelló (Baix Ebre). Mabel Piérola (de nom real María Isabel Poveda Piérola) havia nascut a Madrid el 30 de novembre de 1953. Li faltaven, doncs, quinze dies per complir els 71 anys. La seva mort (11 de novembre), s'ha esdevingut a la Vega de Granada perquè és on residia últimament. Mabel Piérola havia estudiat Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Des del 1981 va exercir de professora d'arts plàstiques, tot i que aviat, cinc anys després, va decidir dedicar-se professionalment a la il·lustració, àmbit en el qual va obtenir el reconeixement internacional amb els àlbums d'autoria pròpia i també amb la presentació d'exposicions individuals i col·lectives. A Catalunya, havia guanyat premis com el Ciutat d'Olot de contes, el Caterina Albert Paradís, l'Apel·les Mestres d'àlbum il·lustrat, el de la Fundació SM Internacional, el de l'Hospital de Sant Joan de Déu d'àlbum il·lustrat, el Label d’Excellence del Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse o el Premi al Millor Llibre Editat del Ministeri de Cultura espanyol, a més de ser inclosa en diverses Llistes d'Honor de l'IBBY. L'autora definia així la seva obra: «Si he de donar alguna explicació del perquè faig el que faig, honestament diria que em dedico als contes perquè estic defensant una petita part que em pertany, de la meva infantesa i la del meu dret i il·lusió a la fantasia».
[12.11.23]
Carles Sala Vila (Girona, 1974) i Jesús Castillón Motta (Barcelona, 1971) són els guanyadors dels Premis Vaixell de Vapor i Gran Angular 2023 que atorga el grup SM i publica l'Editorial Cruïlla, amb una dotació d'11.000 euros cadascun. Amb la novel·la «Madame Esvelt», Carles Sala i Vila obté així el que és el 39è Premi Valxell de Vapor per a infants i amb la novel·la «Predestinats», Jesús Castillón Motta obté el 33è Premi Gran Angular per a joves. La novel·la de Carles Sala explica la història de Madame Esvelt, una antipàtica baronessa que s'ha instal·lat en una mansió d'un poble abandonada durant molts anys i que projecta sobre les criatures del llogarret un estrany malefici. Pel que fa a la novel·la de Jesús Castillón, la trama es mou en un món on els homes s'han extingit i la societat està formada només per dones on un facultat envoltada de secretisme prepara els estudiants per buscar un elixir que permeti tenir fills de sexe masculí.
[18.10.23]
La vuitena edició de la campanya té lloc fins al 30 de novembre i continua amb la intenció d'estimular la creació d’hàbits de lectura entre els infants de 6 anys amb la possibilitat que coneguin també el món de la llibreria. Els 72.233 infants censats que aquest 2023 fan 6 anys reben a casa una targeta que els convida a anar a la llibreria més propera per escollir el llibre que vulguin per valor del val, amb l'excepció que l'adult que els acompanyi afegeixi la quantitat que sigui si el llibre escollit supera aquest import. La campanya compta amb la col·laboració de 487 llibreries catalanes, tant les de proximitat com les grans superfícies. En aquesta edició s'ha col·laborat amb el departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya amb la redacció d'una guia per aprofitar pedagògicament el llibre adquirit per cada família, des d'orientar els adults amb les característiques de la camanya fins a fer-los recomanacions de segons quins títols més adequats. També es pretén que un cop adquirit el llibre es porti al centre escolar per vincular-lo a les activitats que es puguin fer a l'aula. L'edició també enceta un acord amb l'ONCE per adaptar el val a llibres amb sistema braille. La campanya és una ininciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya amb el suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
[15.10.23]
El MIC és un dels personatges del SX3 de Televisió de Catalunya des del 2005 i una de les icones de diverses generacions d'infants de 2 a 6 anys. Martí Doy va ser el dissenyador del popular titella de llana ideat pel tres creadors. Jordi Barcelona, que en els últims setze anys ha estat vinculat a la programació del MIC, a més de ser un dels tres creadors el 2005 amb Laia Gimò i Manel Trias, ha format part de la plantilla de TV3 des de l'any 1991. El MIC és un programa diari del SX3, produït per Televisió de Catalunya. El protagonista del programa és un titella fet de llana de color carbassa que viu aventures al costat dels seus amics: en Cincsegons, el Cargol i la Mosca. Al costat d'aquestes petites històries hi ha reportatges breus sobre les experiències i descobertes dels infants. El programa és un espai pensat per despertar els sentits, provocar emocions i acompanyar els més petits en la seva particular descoberta del món.
[07.10.23]
La il·lustradora i dissenyadora Anna Roig (València, 1970) ha guanyat el premi La Paraula Imaginada que atorguen l'Ajuntament de la Font d'en Carròs amb l'Editorial Bullent i la Universitat Politècnica de València. Anna Roig ha presentat un àlbum de composició a partir de fotografies fetes per la mateixa autora amb imatges poètiques. El premi té una dotació de 6.000 € i la publicació de l'obra. L'il·lustrador Daniel Torrent (Barcelona, 1974) ha estat distingit amb una de les 5 Pomes d'Or de la Biennal de Bratislava, un certamen internacional que s'ha decidit sobre més de 2.000 candidats entre les diferents categories. I els Premis Maria Rius, en la seva sisena edició han reconegut dues obres veteranes com la de l'il·lustrador Jordi Vila Delclòs (Barcelona, 1966), per la seva trajectòria de més de 35 anys, i l'Editorial Joventut pels 100 anys de la seva fundació.
[06.10.23]
El premi distingeix cada any l'article o estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana publicat en qualsevol llengua i suport editorial, paper o digital. L'article «La ingenuidad aparente del sabio», de Josep Antoni Fluixà (Alzira, Ribera Alta, País Valencià, 1959) es va publicar a la revista CLIJ, núm. 306, el març i abril del 2022 i tracta sobre l'escriptor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, País Valencià, 1949). El premi, que té caràcter honorífic, tot i que en els seus inicis comptava amb la dotació econòmica de la fusionada i extinta Caixa Penedès, ha estat atorgat per un jurat format per Miquel Rayó, Maria Mercè Roca, Jaume Cela i Pere Martí i Bertran, que el lliurarà a l'autor dins del I Seminari de Literatura Infantil i Juvenil Catalana que tindrà lloc el mes d'octubre al País Valencià sota l'organització de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El Premi Aurora Díaz-Plaja es va crear coincidint amb la celebració del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil que, després de la Seu d'Urgell va tenir lloc a Vilafranca del Penedès. El guardonat d'aquesta edició, Josep Antoni Fluixà, és escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha estat director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, des del 2002 fins al 2021. Ha publicat poesia per a adults i per a infants, textos de crítica literària i obres de narrativa infantil i juvenil així com també obres de teatre per a infants.
[19.09.23]
Les obres, amb text en català que no superin els 5.000 caràcters, es poden presentar fins al 31 de desembre del 2023 i té una dotació de 1.500 euros a més de la publicació en suport àlbum. L'extensió dels originals ha de ser com a mínim de 32 pàgines i s'han de presentar escanejats per correu electrònic, amb 5 dobles pàgines completades i la resta amb una maqueta [bases íntegres aquí]. El «I Premi d'il·lustració Antònia Cortijos» neix amb la voluntat de recordar l'escriptora i il·lustradora Antònia Cortijos, parella de l'escriptor Jordi Sierra i Fabra, i que va ser vicepresidenta de la Fundació de l'autor. Antònia Cortijos (Barcelona, 1948) va patir als 74 anys un accident mortal amb la moto que conduïa el novembre del 2022, quan va ser atropellada per un camió a la Ronda de Dalt de Barcelona. Els seus inicis en el camp de la il·lustració —havia cursat estudis a l'Escola Massana— la van derivar cap a l'escriptura literària amb diverses publicacions per a joves i adults, a més de participar activament en la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que té la seu al barri de Sants de Barcelona.
[04.09.23]
En Massagran és inesgotable, com passa amb tots els clàssics. Des de fa cent anys, el personatge ha traspassat la frontera de les vinyetes i ha saltat a altres àmbits com el teatre. Un primer espectacle va ser «En Massagran a la brasa», el 1913, al Teatre Romea; el 1920 se'n va fer una versió lírica amb el títol original «Les aventura d'en Massagran»; i el 2005, una versió de Joan Castells, el va portar al Teatre Nacional de Catalunya. També hi ha hagut versions audiovisuals com la sèrie d'animació de TV3 emesa a partir del 1993. L'actual edició antològica dels 15 còmics de l'Editorial Combel de Casals, amb la col·laboració de la Fundació Foch i Torres, compta amb un prefaci d'Oriol Izquierdo, president del Patronat de la Fundació, i un pròleg del periodista Xavier Graset. Els dos primers volums es publiquen a la tardor del 2023 i el tercer es publicarà el 2024. Com és ben sabut, l'origen d'en Massagran és la novel·la «Aventures extraordinàries d'en Massagran» que Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) va crear a partir del 1910 i va publicar com a fulletó a la revista En Patufet. L'èxit de la primera va portar l'escriptor a crear-ne una seqüela, «Noves aventures d'en Massagran». Les dues novel·les van ser il·lustrades per Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948). De la novel·la, el personatge va fer el salt al còmic amb 15 volums, quinze aventures el guió de les quals van ser escrites Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926 - Mollet del Vallès, 2019), fill de Folch i Torres, i amb les vinyetes de l'il·lustrador Josep Maria Madorell (Molins de Reis, 1923 - 2004). Amb la represa de mitjan segle XX, l'Editorial Casals va proposar a Ramon Folch i Camarasa la iniciativa d'un còmic en català i amb personatges catalans. Ramon Folch i Camarasa no va dubtar gens a recuperar el personatge d'en Massagran que havia creat el seu pare. Amb la mirada del dibuixant Josep Maria Madorell, que ja havia protagonitzat altres historietes a la revista Cavall Fort, el personatge d'en Massagran va tenir una nova vida. Entre el 1981 i el 1982 van aparèixer en versió còmic les dues novel·les originals. I a partir d'allí, Ramon Folch i Camarasa va crear noves aventures sense perdre la línia i continuant el retrat que havia marcat el seu pare. Els 15 àlbums es van anar completant amb l'edició d'un còmic per any i amb un resultat de vendes excepcional en el sector en català que va superar els 100.000 exemplars. El 1989, l'Editorial Casals va iniciar la reedició de les novel·les d'En Massagran, així com altres de Josep Maria Folch i Torres: «Bolavà detectiu» i «L'ànima en camí». L’any 2018, en el segell Bambú de Casals, també amb la col·laboració dels hereus de Josep M. Folch i Torres, Casals va publicar una edició restaurada de les dues novel·les d’en Massagran, amb els dibuixos escanejats de Joan Junceda, amb una revisió lingüística adequada al segle XXI. La iniciativa actual de la recopilació dels 15 còmics de Ramon Folch i Camarasa continua, doncs, la de les anteriors propostes sorgides sempre de Casals, el mateix grup editorial del qual forma part el segell Combel. El personatge d'En Massagran és un jove camallarg i agosarat que un bon dia deixa terra ferma per fer-se a la mar. La seva passió és viatjar a llocs remots acompanyat del seu gos Pum. És capaç de superar amb enginy i determinació tot tipus de situacions, fins i tot les més inversemblants, amb situacions preses amb bon humor, amb algunes ocurrències sorprenents i una atrevida ingenuïtat.
[28.08.23]
Mor als 87 anys la bibliotecària Margarida Tura Soteras (Mataró, 1936). Va ser impulsora el 1984 del desaparegut Premi Catalònia d'Il·lustració, que s'atorgava cada dos anys a més de publicar-se un catàleg amb les obres participants i guanyadores. Va ser també la primera presidenta de l'OEPLI (Organizació Espanyola per al Llibre Infantil i Juvenil, vinculada a l'International Board on Books for Young People, IBBY) a partir del 1982, quan es va fundar aquest organisme. Després de ser la primera directora de la Biblioteca Popular d'Arenys de Mar, des del 1957, on va treballar fins al 1971, va ingressar a la Biblioteca de Catalunya fins a la seva jubilació l'any 2001. Entremig i gràcies a una excedència, havia pogut fer una estada a la Biblioteca Infantil i Juvenil de Munic, que estableix anualment la relació de distincions «The White Ravens». A Munic va tenir la responsabilitat de catalogar, en una feina pionera, l'edició infantil i juvenil hispànica. Al marge de la seva activitat professional de bibliotecària, havia traduït també alguns llibres de literatura per a infants. Tot el seu fons i documentació es troba a la Biblioteca de Catalunya.
[16.07.23]
Més de 400 autors formen part del programa «Autors a les aules» (anteriorment: «Itineraris de Lectura»), que organitza la Institució de les Lletres Catalanes. El calendari per fer les sol·licituds és obert exclusivament des de l'1 de setembre fins al 31 d'octubre del 2023. Aquest programa és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu del programa «Autors a les aules» és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb els lectors. El programa preveu aquest curs més de 400 autors. Cada centre pot sol·licitar per curs acadèmic, com a màxim, un autor dels inclosos en el programa. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que el grup-classe hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat.
[14.07.23]
Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) guanya el III Premi Emili Teixidor de contes per a infants entre 5 i 7 anys amb una història d'amistat entre un pinguí i un gat. «Gat i pingüí» es publica el setembre a l'Editorial La Galera, convocant del premi, amb il·lustracions de Lucía Serrano. El premi té una dotació de 2.500 € i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Antònia Justícia, Anna Canyelles, Laura Espot i Pema Maymó. «Gat i pingüí» és una història amb una bona dosi d'humor sobre l’amistat aparentment improbable que neix entre els dos personatges, units per la passió compartida per les sardines i totes les maneres de cuinar-les que un es pugui imaginar. Amb el premi Emili Teixidor, l'Editorial La Galera amplia el seu catàleg de premis per a infants (Josep Maria Folch i Torres) i per a joves (Joaquim Ruyra) amb un àlbum destinat a primers lectors, és a dir entre els 5 i 7 anys. La primera edició del premi el va guanyat Anna Fité amb «El concert més animal» i la segona edició va ser per a Irene Verdú per «Embolic a la biblioselva». El guanyador d'aquesta edició, Oriol Garcia Molsosa és clarinetista i havia guanyat també guanyat el Premi Cavall Fort del 2021 per un recull de contes. Ha publicat altres contes en editorials com Combel o Cruïlla.
[12.07.23]
Francesc Puigpelat (Balaguer, Noguera, 1959) guanya el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya 2023 amb la novel·la «Tot esperant la fi del món». El premi, que ha arribat a la 42a edició, amb un catàleg de 38 novel·les publicades, té una dotació de 7.000 €, el publica l'Editorial Barcanova i és convocat i patrocinat per la Fundació de les Illes que porta el nom del premi. El jurat es manté amb l’editora Sara Moyano i els escriptors Pere Martí Bertran, Miquel Rayó i Caterina Valriu que han decidit el guanyador del 2023 entre 16 originals presentats. L'autor Francesc Puigpelat, que té una extensa trajectòria d'obres publicades i premiades, incorpora aquesta vegada una protagonista jove que, a partir d'un fragment d'un correu electrònic, creu que ha arribat la fi del món i cal preparar-s'hi. La trama, però, en realitat entra en algunes de les qüestions que preocupen els joves com per exemple la relació amb pares i amics, el primer petó, l'ús d'Internet, com interpretar les fakes news o com sobreviure dins el sistema establert.
[30.06.23]
Amb l'àlbum il·lustrat «La visita», les autores Núria Figueras (Cornellà de Llobregat, 1972), pel que fa al text, i Anna Font (Barcelona, gener ?), per les il·lustracions, han obtingut el Premi Internacional d'il·lustració Compostel·la 2023 que té una dotació de 9.000 euros i es publica a l'Editorial Kalandraka. En aquest premi, hi optaven 261 originals de diversos països. S'han distingit també «Tarde de sapo», de Maite Mutuberria, com a finalista, i «Vent», de Gerard Sancho, amb una menció del jurat. D'altra banda, la il·lustradora Luci Gutiérrez (El Masnou, Maresme, 1977) ha estat guardonada amb el Premio Nacional d'Il·lustració que atorga el Ministeri de Cultura espanyol, amb una dotació de 30.000 euros. Es valora el conjunt de la seva obra en diverses publicacions. I finalment, l'escriptora Sònia Guillén Colomer ha obtingut el Premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb l'obra «Cicatrius», sobre l'adolescència i les malalties mentals. La dotació del premi, que publica Estrella Polar del Grup 62, és de 6.000 € i el jurat ha estat integrat per Dolors Cabrera, Patrizia Campana, David Cirici, Xavier Gual i Anna Pardos.
[29.06.23]
Dins de la gala dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove, que convoca l'IbbYCat, celebrada al Teatre Kursaal de Manresa (Bages), s'ha presentat la nova veu de foment de la lectura i prescripció literària del canal l’SX3 (el nou Súper 3) de la Televisió de Catalunya. Amb la intenció de fomentar la lectura entre els petits i joves, el programa ha incorporat la Maryam, una prescriptora de llibres molt popular entre els joves a les xarxes, amb milers de seguidors. Els premis Atrapallibres d'aquesta edició, han comptat amb 10.935 infants i joves que han format part del jurat disribuïts en 535 grups de 231 centres educatius. Des d'aquesta edició, però, també s'havia obert la inscripció individual, amb famílis amb els seus fills, que ha reunit 134 famílies. Els premis d'aquesta edició han estat, en la modalitat d'Atrapallibres, «Els estels» (Editorial Joventut), de Jacques Goldstyn (categoria 9 anys), «Les bruixes de Brooklyn» (Editorial Edebé), de Sophie Escabasse (categoria 10 anys) i «L’Amy i la biblioteca secreta» (Editorial Takatuka), d’Alan Gratz (categoria 11 anys); i en la modalitat de Protagonista Jove, «L’assassina de Venècia» (Estrella Polar - Grup62), de Pol Castellanos (categoria 12-14 anys) i «Els incendiaris» (Editorial Fanbooks - La Galera), de David Cirici (categoria 14-16 anys).
[14.06.23]
Ana Díaz-Plaja Taboada (Barcelona, 1951) va ser professora titular de Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona des de 1980 fins a la seva jubilació el 2013. Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Ensenyament de les Llengües i la Literatura, va destacar com a promotora d’iniciatives diverses en l’àmbit de la literatura juvenil i la lectura i en la conservació i divulgació del llegat dels seus pares. El 2014, amb motiu de la seva jubilació, va presentar «Una lliçó magistral», publicada a la revista Temps d’Educació, a manera de comiat acadèmic com a professora universitària. Formada en l’ambient barceloní dels anys seixanta i setanta, sempre va estar envoltada de llibres fins al punt que la literatura va presidir la seva tasca creativa i acadèmica. Va ser membre de diversos grups d'investigació i havia publicat diversos assajos, alguns conjuntament amb la també professora Glòria Bordons. Era col·laboradora de l'IbbyCAT i formava part de l'equip de crítics de la revista Faristol. Formava part de la nissaga Díaz-Plaja amb els escriptors Ferran Díaz-Plaja Contestí, Guillem Díaz-Plaja i Contestí i Aurora Díaz-Plaja Contestí. Precisament l'any 2022 va guanyar el 22è premi «Aurora Díaz-Plaja» (que porta el nom en memòria de qui va ser bibliotecària i crítica literària) per l'article “Teatre per a infants, llibres per a infants i literatura infantil: mons que es desconeixen?”, publicat a la revista Faristol.
[23.05.23]
El llibre publicat per la Biblioteca de Catalunya «Il·lustríssimes. Dones que van dibuixar al segle XX», amb edició d'Antoni Guiral i Roser Pintó, reivindica la figura de les dones que van explicar de manera gràfica el segle XX i que van ser molt presents en tots els àmbits de la vida quotidiana, encara que de manera poc reconeguda i sovint anònima. El llibre, que complementa l'exposició homònima al Museu d'Història de Catalunya, inclou sis historietes d'autores contemporànies, notes biogràfiques de trenta-cinc autores del segle XX, reproduccions dels seus dibuixos originals i retrats fets per il·lustradores del segle XXI. L'exposició «Il·lustríssimes, dones que van dibuixar el segle XX» mostra que aquest període també va ser explicat, dibuixat, per dones ninotaires. Es tracta de peces realitzades durant el segle passat que han estat triades en funció de la qualitat, la representativitat o la raresa. S’ha donat tanta importància al dibuix original com al material imprès, ja que els treballs van ser concebuts perquè els destinataris els consumissin ja editats. El recorregut de l’exposició [vegeu-lo aquí amb un vídeo del portal YouTube de «Cornabou»] evoca una ciutat del segle XX amb tres àmbits principals, on es podien adquirir aquestes edicions gràfiques: la Llibreria, la Papereria i el Quiosc. Per accedir-hi, cal transitar per carrers amb botigues especialitzades (decoració, joguines, música, queviures i litúrgia), acadèmia de belles arts i d’idiomes, escola, cinema, biblioteca, etc., on també hi ha realitzacions d’aquestes artistes. La presència de dones il·lustradores és manifesta en aquesta ciutat fictícia. El recorregut posa nom i cognom a les creadores de treballs icònics o simplement quotidians del segle passat. Les obres triades, doncs, no són presentades seguint cap criteri cronològic ni d’autoria, sinó disposades temàticament i agrupades en els espais que els eren propis. Un 95% dels documents exposats pertanyen al fons de dibuixos originals de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. La resta prové d’altres fons públics com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la Filmoteca Española, col·leccions privades vinculades al Museu del Còmic o les pròpies autores. La mostra permet reconèixer el mèrit de totes aquestes professionals, ben presents, encara que anònimament, en la vida quotidiana del segle XX, les quals van treballar a pesar de les dificultats pel fet de ser dones i amb molt pocs drets laborals reconeguts, però que, malgrat tot, no van parar de dibuixar i van arribar a gestar una producció extensa, diversa i de gran qualitat artística.
[22.04.23]
Barcelona acollirà el 2028 el 41th IBBY World Congress sota l'organització de l'IBBYCat, amfitrió de l'esdeveniment. Abans, les edicions 39th i 40th (2024 i 2026) tindran lloc a Trieste (Itàlia) i Ottawa (Canadà). La candidatura catalana s'ha fet pública a la Fira de Bolonya amb el lema «Reading is a universal right. Acces to cultures, languages and imagination». Barcelona ha estat la candidatura escollida entre les quatre finalistes (Accra (Ghana), Suwon (Corea) i Sharjah (Emirats Àrabs). Els congressos de l’IBBY se celebren cada dos anys en una ciutat d’un dels 82 països membres d’aquesta institució internacional i són un context per a la trobada d’especialistes i agents de les diferents baules del sector del llibre infantil i juvenil d’arreu del món, i especialment, entre aquells que mantenen un vincle amb I’IBBY. Difondre, compartir i intercanviar idees, estudis i projectes relacionats amb la promoció del llibre i la lectura de diferents indrets. Celebrar l’assemblea general de l’entitat. Lliurar els premis que convoca l’organització. Abans del de Barcelona, el 2028, els dos anteriors congressos seran el 39th a Trieste, Itàlia, amb el lema «Join the Revolution! Giving Every Child Good Books» i Ottawa, Canadà, amb el lema «Listening to Each Other's Voices». Els congressos de l'IBBY tenen una durada de 3 a 4 dies i hi participen habitualment uns 600 professionals del sector editorial del llibre per a infants i joves.
[06.03.23]
L’Estaquirot Teatre és una de les companyies històriques del teatre familiar català. Des del 1973, ha sorprès petits i grans gràcies al seu enginy, a la qualitat de les seves produccions i a l’artesania en la construcció i manipulació de titelles i escenografies. Els seus espectacles es caracteritzen per la comicitat i l'expressivitat que ofereixen a través del llenguatge d'actors combinat amb la màgia i l'espontaneïtat del llenguatge dels titelles. Durant aquests 50 anys de treball ininterromput, L'Estaquirot Teatre ha investigat les tècniques dels titelles, tant en el seu vessant plàstic com expressiu com n'és un exemple l'espectacle «La pastissera i els follets», escollits com un dels que tanquen la seva llarga trajectòria. El balanç de la seva trajectòria es compta amb més de 10.000 actuacions de 41 espectacles diferents, des dels espectacles de carrer i saltimbanquis en els seus inicis, passant pel titella de guant fins al de fils. La companyia va crear l' any 1981 el Teatre Ambulant de Titelles, una petita carpa amb capacitat per a 130 espectadors amb espectacles d'actors, titelles i objectes manipulats a la vista amb els quals ha participat en nomrosos festivals d'Europa i d'Àsia. L'Estaquirot Teatre, que té la seu a Vilanova i la Geltrú, ha gestionat també una sala petita on ha programat sessions adreçades a públic escolar, tant per fer-hi representacions com visites guiades per entendre el procés de construcció de titelles i escenografies. La companyia també va crear la sèrie «La cuina dels titelles» de 13 capítols en col·laboració amb TV3, on el protagonista d’un conte popular presenta una recepta a una colla de personatges que viuen en una cuina.
[24.02.23]
Abacus Editorial ha posat en marxa Inuk Books, un nou projecte editorial de llibres infantils i juvenils compromès, segons els seus responsables, amb la diversitat, la convivència i el desenvolupament dels talents dels més joves. La nova editorial vol ser una alternativa per a totes aquelles famílies que no veuen la seva realitat reflectida en l’actual oferta de llibres infantils i juvenils. Per això, les publicacions d’Inuk Books respondran als reptes i característiques pròpies d’una societat multicultural, en què la diversitat es manifesta de moltes maneres. Inuk Books neix des de la certesa que cada dia més, sectors creixents del públic comprador de llibres infantils i juvenils demanen continguts en sintonia amb les noves realitats socials i amb les formes en què les famílies estan educant els més petits. Tot i la gran quantitat de publicacions infantils i juvenils, l’editorial proporcionarà als infants i joves llibres que responguin a aquestes necessitats, sense perdre el gust per l'amenitat, la diversió i la imaginació. El nom de l’editorial, Inuk, és el substantiu utilitzat pels habitants de les regions àrtiques per autodenominar-se individualment. Un terme que es pot traduir com a “persona”.
[14.02.23]
La mort als 95 anys de l'escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) recorda l'edició de «Les 26 cançons infantils» amb lletra seva i musicades per Francesc Burrull, publicades als anys seixanta en vinil i reeditades el 2010 per l'àrea discogràfica de l'Editorial La Campana amb un pròleg de Lluís Llach. Les lletres havien estat musicades per Francesc Burrull als anys seixanta. Josep Maria Espinàs també va ser autor de l'adaptació en vinil del conte «Viatge a la Lluna» amb música de Xavier Montsalvatge. Havia publicat també en suport vinil la llegenda d'«El timbaler del Bruc», el 1959, amb Josep Casas Augé i Isidre Solà de narrador. El 1964 va publicar en vinil el conte «El Pere i el llop» amb l'Orquestra Pro Música de Viena dirigida per Hans Sawarowsky on s'introdueix els infants en cadascun dels sons d'un instrument musical. El 1970, va participar amb la guitarrista Laura Almeric (acompanyant de Lluís Llach morta el 2019) en el vinil «Som així», dins la discoteca infantil de la discogràfica Concèntric, amb un recull de cançons infantils sobre la diversitat de les característiques físiques (el fati, els bessons, el prim, l'alt, la baixeta...). També va fer una fugaç incursió en la narrativa per a infants amb el relat «Els germans petits de tothom», publicat a La Galera el 1968. Tot i no ser de caràcter infantil, també cal recordar que Josep Maria Espinàs és coautor amb Jaume Picas de l'«Himne del Barça» que amb música de Manuel Valls es va estrenar el 1974 i que és una sintonia que també molts infants i joves taral·legen de tant en tant. Josep Maria Espinàs, advocat de carrera, ofici que va exercir fins al 1955, quan va entrar a l'Editorial Destino, va tenir sempre una gran sensibilitat per la música. Va ser un dels fundador d'Els Setze Jutges, amb Josep Porter i Remei Margarit, i impulsor de la Nova Cançó amb les seves versions del cantant Georges Brassens i es va involucrar el 1971 com a mànager en la fundació del Quartet Tarragó, dissolt el 1988. L'obra literària de Josep Maria Espinàs destaca per la seva prolífica dedicació a l'articulisme periodístic ( Avui i El Periódico), els seus llibres de viatges, els de memòria biogràfica, els de divulgació cronista i també per les seves novel·les i narracions. Josep Maria Espinàs, que també havia tastat el gènere de l'entrevista a la televisió, ha estat un dels autors amb més obra publicada i més aceptació de lectors dels últims quaranta anys dins l'àmbit de les lletres catalanes.
[06.02.23]
L'Auditori Enric Granados de Lleida ha estat el marc per donar el tret de sortida a l'Any Vallverdú, amb motiu del centenari de l'autor que compleix 100 anys el 9 de juliol. Josep Vallverdú (Lleida, 1923), fill predilecte de la ciutat, resideix actualment a Balaguer, d'on és també fill adoptiu des del 2016 i serà precisament Balaguer la ciutat on el 3 de desembre es farà l'últim acte del centenari al Teatre Municipal. En aquesta cloenda, està previst que es representi un tast de l'espectacle basar en l'obra de Vallverdú que ha encarregat la Paeria de Balaguer. L'Any Vallverdú compta amb l'exposició «Vallverdú, horitzó», que acosta la figura polièdrica de l’autor al públic general, en especial les seves cares menys conegudes. La mostra «Geografies Josep Vallverdú» presenta tota la producció bibliogràfica de l’escriptor. Es tracta d’un fons amb cadascuna de les primeres edicions, reedicions i traduccions de les obres de Vallverdú, que és el que està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Lleida: la literatura infantil i juvenil, les traduccions, els llibres personals —memòries, dietaris i articles— el teatre, i la poesia. Presenta també imatges, objectes i fotografies de la vida i l’obra de l’escriptor Josep Vallverdú, però també del professor d'institut Vallverdú i del ciutadà compromès. A la tardor, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida tenen previstes unes jornades d’estudi de tot el conjunt d'obra de l'autor. La presència de Vallverdú a les aules escolars es fa a través del Departament d’Educació amb un espai a XTEC que recollirà tots els recursos didàctics que hi facin referència. Josep Vallverdú continua en plena activitat i aquest 2023 té previst publicar diversos llibres de narrativa, poesia, assaig i memòries.
[05.02.23]
Els escriptors Agustin Sánchez Aguilar (Barcelona, 1971) i Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963) han guanyat els premis Edebé 2023 en les modalitats infantil i juvenil respectivament. Agustín Sánchez Aguilar ha obtingut el premi infantil amb la novel·la «Sigues tortuga», una faula sobre un gall cantant líric famós que cau en desgràcia i es veu obligat a ensenyar cant a un grup de tortugues centenàries. Luis Leante ha obtingut el premi juvenil amb «Territori desconegut» sobre l'assetjament i la humiliació pública de la víctima. Els premis Edebé estan dotats amb 25.000€ (modalitat infantil) i 30.000€ (modalitat juvenil). En aquesta edició, s'hi han presentat 289 originals (171 infantil i 118 juvenil). Com que els premis Edebé estan oberts a quatre llengües (posteriorment amb l'original traduït a les tres restants) s'hi han presentat 243 originals en espanyol (2 dels quals en espanyol han estat els guanyadors), 37 en català, 6 en gallec i 3 en basc. Els jurats d'aquesta edició han estat integrats per Teresa Colomer, Ángeles González-Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro (infatil) i Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos (juvenil). Els Premis Edebé es mantenen des de fa 31 anys i són els únics d'aquest àmbit oberts a quatre llengües i que, a pesar de les circumstàncies restrictives que ha patit recentment el món del llibre, han mantingut la dotació establerta des del seu inici.
[26.01.23]
El programa, que porta per lema «Els nostres clàssics en veu alta» s'adscriu dins del veterà programa «Lletres a les Aules» que organitza habitualment col·loquis amb autors a partir de la seva obra. La nova modalitat oferirà als centres educatius la possibilitat de treballar autors patrimonials de manera lúdica i participativa a través de l’oralitat per tal de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit lector. S’entén per autors patrimonials aquells autors que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària catalana i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors. El nou programa s'adreçarà a partir del curs 2023-2024 a l'alumnat de segon cicle d’infantil i de primària. Els interessats a participar-hi han de presentar les seves propostes abans del 15 de març del 2023 i una comissió formada pel Departament d'Educació, l'IBBycat i la Institució de les Lletres Catalanes avaluarà els projectes presentats i aquells que compleixin els requisits s’afegiran al catàleg del programa. Anualment es renovarà l'aportació de propostes. Les principals característiques dels projectes són que els textos han de ser prescriptius i pertànyer a obres literàries del patrimoni cultural català. Es valoraran els referents literaris patrimonials específicament de LIJ en català. Hauran d'oferir un dossier de continguts com a suport per preparar l’activitat abans de la sessió. Els projectes hauran de ser de qualitat, és a dir, hauran de ser un model i referent de llengua, hauran de tenir un tractament respectuós amb l’obra original i una posada en escena coherent amb la seva essència. Les sessions, que han de ser atractives, lúdiques i participatives, han de tenir una durada d'una hora com a màxim. Les sessions han de ser atractives, lúdiques i participatives. S'hi podran presentar candidats a títol individual o màxim amb dues persones. Es valorarà un enregistrament audiovisual que permeti avaluar la proposta i també un dossier gràfic amb imatges o projectes realitzats prèviament. Un cop aprovades les sessions que sol·licitin els centres educatius, l'activitat serà renumerada d'acord amb els barems establerts per la Institució de les Lletres Catalanes.
[02.01.23]
