Temps de penyora
Coberta: Marta Anguera Curto
Edició digital
Escac Gabinet de Comunicació, Barcelona, 2015 (Edició revisada, 2021)
Temps de penyora aplega poemes premiats i / o publicats en diversos llibres col·lectius o a internet:
* Els poemaris Temps de penyora i Amb un peu rosegat, el tríptic La falda buida i el poema Mil coloms irisats van obtenir el Premi Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003.
* Lletra menuda, poemes publicats a La Busca, Barcelona, 2006.
* Plens de ditades, 20 haikus que van rebre el Premi de poesia de les Corts, de Barcelona, 2007.
* Teló de fons, poemari guardonat amb el Premi Margarita Wirsing i Bordas, de Sant Feliu de Guíxols, 2007.
* Haikus al ras i Tankes de cop, poemes esparsos publicats al blog «Pont d'Enseula» i «Punt i a cap»
[Per llegir el llibre [a ISSUU], cliqueu aquí
[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí
12 aquarel·les sobre els poemes dels mesos de l'any. Il·lustracions: Teresa Llorach. Pòdcasts dels poemes
Interpretació de dos versos, dins de la sèrie Colors, de l'artista Fina Veciana, 2020.
Llibre objecte Posaria les mans al foc». Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils i tires de paper amb el poema imprès. Pòdcast del poema
Comentaris:
"L'altre dia us parlava de les lectures pendents de poesia que tinc damunt la tauleta de nit. Poc després, la Lena Paüls m'enviava un email amb l'assumpte: "Toc, toc! Un altre?". Un altre era el seu poemari Temps de penyora, que ha penjat a l'abast de tothom al seu web. […] Evidentment que el poemari tenia permís per entrar a casa, encara que el fi sentit de l'humor de la Lena el fes interrogant. La poesia, de fet, no reclama permís, almenys a casa meva […]. Vaig empassar-me la part pròpiament titulada Temps de Penyora, d'una glopada, potser massa ràpid, seduït per l'oculta veu, la jo, mora, que ens parla i descriu des de la seva objectivitat de forània, de fora estant, el decurs de l'any a les nostres terres (els rituals, els costums, les penes, les alegries, les traïcions, els oblits, els records, la ignorància, la desídia i el tràfec)." EDUARD LÓPEZ, Poesia? Sense permís!, al blog «Antiartistes»
Sembla que la poeta Lena Paüls hagi optat per creure en un temps que se'ns ha concedit en préstec amb l'objectiu de gaudir-ne, d'assaborir-ne els fruits i de viure’l amb passió i fruïció. Tant si ens ve donat com si ens ve prestat, el temps encara, —i per sort— ens el marca la natura i els seus cicles. Així,en aquesta primera part de Temps de penyora, la poeta ens presenta cadascun dels mesos de l'any com un temps ric en uns fruits de la terra i un temps on les tradicions i els costums s’arrelen en les vivències més profundes d'aquest gran pou d'emocions que és la infantesa. Dotze poemes trenats per un pas del temps dolç en sabors i en aromes i tenyit —per què no—, de l'agredolç de l'enyor, encara que la roda del temps amb els seus cicles naturals s'encarrega de retornar-nos de nou els nous fruits i els vells rituals.
Una poesia de la benaurança de saber-nos en harmonia amb el nostre entorn i concretament amb el nostre paisatge físic i humà. Fins aquí podríem arribar com a resum del que es pot apreciar fent unes primeres lectures, però no puc deixar de passar per alt dos comentaris: un pel que fa referència a la mirada en primera persona que de tant en tant treu el cap en algun poema : un jo mora que aporta una veu externa i en certa forma paradoxal, com si aquest jo mora observés des de fora tot el que ocorre en aquest nostre món mediterrani i català i no deixés de meravellar-se o d'estranyar-se. Com si aquesta estranyesa també fos alimentada pel sentiment de no pertinença a aquesta comunitat de valors culturals aliens. Un contrapunt molt interessant que hi afegeix un plus de sorpresa i de contrast que et fa rumiar si aquesta veu no deu ser la pròpia veu poètica, que per altra banda conté algun punt un xic burleta.
Un segon comentari es desprèn de la lectura d'un dels poemes, Juliol. Un poema d'alt voltatge on la paraula dolça i fins i tot de subtil ironia d'altres poemes, aquí es transforma en mirall cru i descarnat d'una terra que pateix, amb la imatge del pi podrit, però també amb la de l'esperança del pi jove. CARME ANDRADE, El temps ens és donat o ens és prestat?, al blog «La casa del racó», 12 de novembre de 2015
L'Institut Tarragona, de Tarragona (seu de l'antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira Virgili) escull un fragment del poema Protagonistes, del recull Teló de fons com a benvinguda a la comunitat educativa del curs 2018-2019. Els alumnes hi interactuen amb comentaris i interpretacions gràfiques. Crònica de l'activitat.
Poema reproduït al mural:
«Estripeu l'etiqueta rosa / de la Bella Dorment. / Estripeu l'etiqueta blau cel / d'aquell Príncep Valent. / Espolseu-vos mútuament la caspa, / cosiu-vos el botó que us penja. / Enllà del porxo i la lleganya, / haureu de descobrir plegats / per què xisclen els falciots.»
