Sobre el recull de relats No sense la meva llima. «Acabo de llegir Animals de companyia. M’ha agradat molt, quina simfonia al jardí de llicorella! Deus haver observat moltes hores, i després la feina de convertir-ho en bona literatura, amb aquest punt d’humà que dones als animals. Fantàstic!». Romana Ribé, mestra, 15-2-2023. «Em recorden les històries de la Beatrix Potter que li llegia a l'Alba. Com sempre, Lena, tens tanta gràcia escrivint, que agafen ganes de veure-ho amb dibuixos. M'has fet riure amb l'abella solitària que vol viatjar a la piscina dels veïns. I el gimnàs, mira que arribes a tenir imaginació.» Anna Llebaria, aquarel·lista, 15-2-2023. Sobre el recull de poemes Desfici de mar: "El desig de pertinença i l'ànsia de fugir", reportatge de Cristina Serret. «Diari Més», 22-3-2022. Sobre el recull de poemes Desfici de mar: Article "Desfici de mar. I un apunt al voltant de les pèrdues", de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 17-3-2022. Sobre l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?: «Amb un somriure es pot estimular l’esperit crític». L'escriptora Lena Paüls i l'il·lustrador Pere Prats Sobrepere proposen als més petits una reflexió sobre l’abús de poder en un àlbum il·lustrat. Reportatge de Sílvia Fornós, Diari de Tarragona, 6 abril 2021 Sobre l'àlbum il·lustrat Quin groc t'ha picat?: «¿Per què s'ha d'obeir una llei injusta? Article de Cristina Serret, Diari Més, 3 març 2021 Sobre el poema narratiu L'alè que fa olor de menta: «Sensibilitat i unitat temàtica que cohesiona tot el poemari». Comentari de Joan Ramell, 3 febrer 2021. Sobre el poema narratiu L'alè que fa olor de menta: «En un dia gris: En un dia gris / d'encefalograma pla / on sembla que l'aire s'atura / i els badalls omplin racons, / un ocell de plomes airoses / ha volat al meu balcó, / portava unes llavors al bec / i a les potetes un paperet amb un nom: / Lena. / El record és per aquell vespre / en què lletra, gest, dones, terra i vida / van fer festa grossa. / Ho tornarem a fer, se sent cantar. / L'ocell d'airoses plomes ha volat terrats enllà / mentre la tarda persisteix / obstinada i melangiosa. / Ho tornarem a fer, se sent cantar». Impressió poètica de Carme Andrade, 2021. Sobre la trajectòria literària: «Em disparen la imaginació les històries personals». Entrevista de Sílvia Fornós, Diari de Tarragona, 2 gener 2021 Sobre la publicació digital Llebaria Grau, entre el serè i el garbí. Reportatge de Sílvia Fornós, Diari de Tarragona, 30 agost 2020 Sobre la publicació digital 50 mirades des de casa. Entrevista de Sílvia Fornós, Diari de Tarragona, 25 maig 2020 Sobre publicacions digitals. “A propòsit de Si són roses, floriran”. Entrevista radiofònica a càrrec de Jordi Folck dins el programa «La Ciutat», Onda Cero Catalunya, 6 abril 2020 Sobre el recull de proses poètiques Bombes de llavors inspirat en 20 pintures i fotografies de diversos autors. “A propòsit de Bombes de llavors”, article de Carme Andrade. «Casa del racó», 4 desembre 2019 Sobre la creació interdisciplinar Estimo la dona que sóc: #mestimo Recull de 44 ressenyes i invitacions a la lectura de diversos autors «Pont d'Enseula», setembre 2018 Sobre el poemari Temps de penyora Article 'El temps ens és donat o ens és prestat?', de Carme Andrade. Blog «La casa del racó», 12-11-2015 Article Poesia? Sense permís!, d'Eduard López. Blog «Antiartistes», 21-3-2016 Sobre la novel·la Un riu que creix de nit Entrevistes: Duesaigües La Revista, núm. 20, juliol 2014. Sobre el conte La geganta Ela Crítiques i ressenyes: Marc A. Pérez Oliván | Carmina Mauri | Màrius Domingo de Pedro | Montse Francisco | Rodolfo del Hoyo | Rosa M. Ciurana | Maria Marcó | Xavier Fontich | Fany Alberich | Sobre el relat La meva Adela Crítiques: | Misericòrdia Bach | Rosa Massanés | Sobre el conte La draga sense escates Ressò, crítiques i recensions: Vídeo del programa de voluntariat educatiu per a la lectura Guia de contes per la Igualtat Teresa Palacín The White Ravens (Internationale Jugendbibliothek de Munic) Maria Dolors Vallverdú Gemma Mulet (Revista Faristol) Rosa Massanés Xavier Fontich Entrevistes: CLIJ, Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil Sobre la novel.la Dret d'admissió Crítiques: | Pere Martí i Bertran | Marta Molas | Emília V. Talens | Sobre el conte L'Aixecacases Crítiques: | David Estrades | Pere Martí i Bertran | Rosa Massanés | Emília V. Talens | Entrevistes: Diario de Ibiza. Informació 25.01.2002 (1) Diario de Ibiza. Entrevista 26.01.2002 (2) Entrevista revista digital Cornabou. Comentari de Joan Ramell sobre L'alè que fa olor de menta (3-02-2021) He rebut “L’alè que fa olor a menta”. Abans que res, felicitacions per aquest treball interessant i captivador. M’ha agradat pel que diu i per com ho diu, pel que suposa de conjunció de forma i fons. La gran majoria de poetes actuals treballa amb versos lliures, jugant amb el ritme, el to i la paraula de manera no encotillada dins cap estructura formal, amb total i absoluta llibertat pel que fa a l’escriptura de la poesia. Em sembla més que bé; de fet, penso que no m’hauria de semblar res en especial perquè cada escriptor decideix com vehicula allò que vol expressar. Però poso en primer terme, com a lector, el meu gust per la forma i que no renuncio a aquest llegat de la poesia trobadoresca que significa una estructura formal per dir el que sentim o pensem, per molt superat que es consideri. No ho trobo a faltar en la major part de la poesia contemporània que llegeixo (poesia feta amb el grau de dificultat que suposa treballar amb un ritme que no ve donat ni per la mètrica ni per la rima) però agraeixo molt quan és dóna i fa que tot encaixi com un trencaclosques emocional. Unes mateixes paraules dites d’una manera o d’una altra fan que la meva recepció pugui arribar a ser diferent (no és el mateix que em desitgin “bon dia” d’una manera suau i tranquil·la a què m’ho diguin d’una manera brusca) i per això valoro tant que es treballi acuradament la forma, com és el cas d'aquest llibre. “L’alè que fa olor a menta”: quin bon títol!, manllevat de l’escriptor Ian McEwan i que poses, a més, com a cita liminar del mateix llibre. És aquest un poemari majoritàriament escrit en versos blancs, en el que gairebé sempre et subjectes a pautes i mètriques sil·làbiques sense, però, cap tipus de rima fonètica. M’agrada, m’agrada molt, perquè dono molta importància a la relació entre la forma i el fons. La primera part del llibre, “Parla Jamila”, són nou tankes esplèndides que mantenen l’estructura de 4-6-4-6-6 en cadascuna d’elles i que, en no ser rimades, deixen que flueixin lleugerament malgrat la contundència de concentrar el missatge en tants pocs versos. “Full de ruta”, un únic poema amb tres versos decasil·làbics i un vers espars (en aquest poema cal significar que en el tercer vers, per convertir-lo en decasíl·lab, s’hi aplica la sinalefa en el primer contacte vocàlic que trobem (“... si algú...”) per no s’aplica just al següent contacte vocàlic (“... algú en...”), llicència poètica que encaixa molt bé. “La Mona Lisa calba”, fet amb versos alexandrins amb cesura (perfecta divisió de cada vers en dos hemistiquis de 6+6), són tres poemes cadascun dels quals s’estructura en dues estrofes de deu versos cadascuna. Perfecte. “D’un cap de via a l’altre”, són divuit poemes escrits tots ells en decasíl·lab. Trobo molt encertat que cada poema tingui per títol l’hora en què el tren passa per cada lloc, imaginatiu i aconseguit; com també trobo que, formalment, està molt bé que cada poema tingui dotze versos, com si fossin les busques d’un rellotge que marca les dotze hores que l’hi veiem en la seva forma circular. Molt aconseguida aquesta interrelació formal. El temps en el títol de cada poema, el temps en què es divideix un rellotge, el temps. “El cicle de l’aigua”, versos lliures sense sotmetre’s a cap norma mètrica, tot i que hi ha força presència de versos decasil·làbics encaixats en els deu poemes, cadascú dels quals té deu versos (10 poemes / 10 versos cada poema / 10 síl·labes cada vers). A més, aquest decasíl·labs són veritables estramps, en no haver-hi rima i perquè totes les paraules finals de cada vers són planes (els estramps són una herència de la poesia trobadoresca!). A “Desheretada” tampoc no hi ha una estructura mètrica definida, podent-la considerar com a versos lliures, tot i que sovintegen els versos decasil·làbics (en la primera estrofa, de nou versos n’hi ha sis que són decasil·làbics; encara que a la segona estrofa fas d’això una excepció perquè, de deu versos, només n’hi ha dos que són decasil·làbics). Lena, disculpa que els meus comentaris siguin massa "formals", però és que m'ha encantat i no m'he pogut estar, i, pel que fa al contingut, dir-te que n’he gaudit com un camell en un oasi. Sensibilitat i unitat temàtica que cohesiona tot el poemari. Joan Ramell Fotògraf i poeta Comentari d'alguns assitents al recital Espiral, Centre d'Amics de Reus, Sala Marià Fortuny, 19-10-2016: Espiral. Obra llegida de la Lena Paüls al Centre d'Amics de Reus. Un calidoscopi de colors diversos de relats, poemes, monòlegs i contes. Sensualitat, fina ironia i mots vibrants avui a la sala del Centre d'Amics. CARME ANDRADE Magnífiques veus, que van realçar uns textos variats però units per l'alta qualitat i el perfecte domini del llenguatge de la Lena. Felicitats a tots els partipants, incloent-hi l'autora, sempre tan brillant i divertida. EDUARD LÓPEZ No t'ho vaig poder dir personalment, però m'ho vaig passar molt bé. En algun instant vaig retornar a la meva infantesa, sobretot amb la descripció de cal Guarque on també passava el rosari, amb la veu que sortia dels altaveus, els dissabtes al matí, i cantavem el Virolai. MONTSE BIGORRA Sempre és un plaer compartir un acte amb la Lena Paüls. Aquest cop ens va presentar Espiral, un recull de la seva trajectòria a través del temps i la literatura, publicada tant en paper com en suport digital. El recital va estar desglossat en blocs que ella mateixa anava presentant, tot molt acurat, meditat i treballat per permetre als assistents que entréssim en la lectura que els rapsodes van fer amb excel·lència. No puc deixar de dir que, com a vilatana de Duesaigües, hi va haver moments que em vaig emocionar. FANY ALBERICH "Una paraula remolí d'aigua clara desplega el cercle" La Lena Paüls escriu haikus tan bonics com aquest. I prosa poètica. I poemes. I relats farcits d'una complicitat entremaliada. I textos plens de subtileses. I contes per als infants. I... No acabaríem: és una escriptora polifacètica. Tota ella és un no parar en aquesta espiral de la literatura. Li agrada molt escriure. Més encara: li agrada molt escriure bé. Sap el pa que s'hi dóna, en això de la literatura. I domina els recursos retòrics, i les rimes, i sap escandir els versos. I coneix les tècniques narratives. I té un vocabulari riquíssim i, alhora, proper. Tot això que aquí queda escrit, i moltes altres coses que no revelem -perquè és bo que el lector ho descobreixi solet-, és el que hi ha en els textos de la Lena. Aquest dimecres, 19 d'octubre, al Centre d'Amics de Reus, vam poder assaborir-ne uns quants platets. Tots al seu punt, i amb l'aroma exquisida -o la mica oportuna de pebre- que hi van afegir, amb la seva traça característica, les veus de Francina Baldrís, Dolors Quintana, Narcís Martí i Josep M. Roig. Enhorabona, Lena! REUSENQUES DE LLETRES, apunt Espiral Lena Opinions de diverses participats en el mòdul de català Comunicació eficaç. Curs "Preparador de textos", Col.legi Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, curs 2002-2003 Gràcies per haver-nos fet passar una bona estona i haver-nos "persuadit" tant amb les teves sessions. No m'hauria fet res allargar-les. Montserrat Pocurull Llicenciada en filologia catalana i anglesa; assessora lingüística. Quan vaig llegir el programa i vaig veure que hi havia un mòdul de català, vaig pensar: I què m'han d'explicar ara? Val a dir, però, que m'ha sorprès i molt, no només pel contingut del mòdul, perquè potser és molt evident, però no m'havia plantejat mai, sinó també "tu", el teu tarannà i el teu "savoir faire" que constitueix el millor exemple per entendre el contingut d'aquest mòdul. Anna Martínez Llicenciada en filologia clàssica; correctora i ajudant d'edició. Sorpresa; això és el que vaig tenir a l'inici de la primera sessió. Expectació, és el que va venir després de la sorpresa. Avidesa; així és com es va transformar l'expectació. Avidesa de saber, de saber del gest i de la parla. El cert és que la gestualitat i la paraula són dues coses que em fascinen i per això he disfrutat durant aquestes sessions. Carme Bolós Haig de confessar que en veure el títol del "mòdul de català", vaig pensar que seria una llauna, però després de les classes, la meva valoració és totalment positiva, ja que penso que ens has explicat coses que trobem al dia a dia, en les quals no ens fixem mai. Trobo molt adequat el mètode de fer-nos participar, creant debats i converses entre nosaltres, perquè si no fos així, jo no participaria mai. Rosa Codina Llicenciada en història de l'art; fotògrafa. El que hem treballat m'ha semblat prou útil, no només per la vida laboral, sinó també per la vida quotidiana. Però m'has causat un problema: ens has introduït un tema nou i ara n'hauré d'aprendre més! Montse González Llicenciada en història; ajudant d'edició. Opinions de diversos professors que han participat en els cursos de formació Aplicacions didàctiques de la publicitat "El crèdit m'ha anat creixent no diré com una planta silvestre però déu n'hi do. Bona part dels apunts i de les fotocòpies que els he donat provenen del que tu ens vas impartir. Hi he incorporat 4 projectes per anar treballant a mesura que avançàvem: el de banc d'anuncis gràfics i base de dades que tu ens vas explicar; el de la confecció d'un anunci gràfic (acompanyat d'un text de suport teòric justificatiu); el d'investigació sobre el tractament d'un determinat producte en els anuncis televisius; i finalment el de gravació (previ story-board apicant el treball de plans) d'un anunci televisiu. També hem anat recollint notícies de premsa que parlessin o fessin al.lusió a la publicitat; hem comentat el programa AD del Canal 33; hem exposat oralment comentaris i fitxes sobre anuncis; i ens hem enviat material divers per Internet, que després hem expostat a classe, entre altres coses. Un darrer projecte és la publicació d'una pàgina web amb treballs dels alumnes (per manca de temps, això està en curs). Ha estat un crèdit molt participatiu, i els alumnes han agraït que fos una exploració del tema amena i oberta". Xavier Fontich Llicenciat en filologia catalana i professor d'ensenyament secundari. "Sempre he estimat i estimaré la llengua, la comunicació... però amb tu encara s'estima més perquè tota tu ets comunicació i autenticitat. Gràcies per tot, Lena". Maribel Salvador Llicenciada en filologia hispànica i professora de formació ocupacional. "M'ha agradat molt la teva manera de plantejar el curs. Espero fer-ne un altre amb tu ben aviat! Gràcies". Gabriel Casares Llicenciat en filologia anglesa i professor d'anglès. "Estimada Lena, ha estat un plaer conèixer-te. M'has ajudat a veure el món de forma diferent. Ara m'hi connectaré d'una altra manera. Fins i tot em miraré els anuncis de la televisió!!! Ho has fet molt bé". Júlia Stajnsnajder Llicenciada en filologia anglesa i directora d'escola d'idiomes. "Lena, he après moltes coses en aquests cursos, però sobretot t'haig de dir que m'agradaria que algun dia pogués fer les classes com les fas tu". M. Antònia Fité Llicenciada en filologia catalana i professora de formació professional. Comentari dels treballs d'il·lustració: "Des de 1977 fins a 1985, Lena Paüls va publicar una gran quantitat de dibuixos il.lustrant --sobretot-- els premis literaris per a infants i joves d'Òmnium Cultural del Baix Camp, però també en va publicar d'altres a la revista Rodamón posant imatges a una dotzena de contes d'Andreu Sotorra. A més, en aquest període,va dissenyar les portades dels reculls de treballs premiats i diversos tríptics i cartells d'aparadors dels cursos de català de la ciutat de Reus. (...) En principi, Lena Paüls s'adapta a la iconografia que li forneixen els poemes i les narracions i enllaça els diversos elements formant una unitat, la majoria de vegades integrats en el text en sanefes o acollint-lo. En destaquen (n'hi ha un bon nombre i predominen en els darrers reculls) els de línia sola, de to poètic, d'estudiat equilibri que deixa pas a la rauxa de les masses de taques negres com a contrapunt. Les cares ovalades dels personatges, només s'emmarquen en onades de cabells; no tenen nas ni ulls ni orelles ni boca, però, paradoxalment, tenen una màgica expressivitat que diríeu que us són familiars. En els perfils no identificats hi reconeixereu algú en el gest, en la mirada que hi projecteu. Altres icones com avellanes, fulles, pluja, testos, finestres, núvols, puntes i brodats, portes obertes, flors senzilles als marges dels camins, mans, sabates, ocells... són l'abstració d'un univers interior ric, ple d'energia i d'aparença transparent". Eugène Solanes, 1989