L'alè que fa olor de menta Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere Premi de poesia del Vallès Oriental, 2019 Edició digital Barcelona, 2021 L'alè que fa olor de menta és un poema narratiu protagonitzat per la Jamila, una dona forastera que després d'un llarg recorregut vital estripa el bitllet de tornada. Desficiosa de mar, amb el viatge, connecta l'oceà interior amb l'entorn per aprendre a viure de nou i transformar el dolor de les pèrdues en experiència positiva. [Per escoltar un fragment del poema a IVOOX, cliqueu aquí [Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí [Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí [Per llegir el recull de comentaris sobre aquesta obra], cliqueu aquí Sinopsi del poema adreçat als participants del Club de Lectura Virtual (Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus, 2023) Poema inèdit «Cant de Jamila» a partir del recull «L'alè que fa olor de menta». Veu: Ibtissam Adghir. Música: Lluís Llach, «Lo cirerer». LLETRA DEL POEMA CANT DE JAMILA: Enyoro aquell palmerar On la meva mare trena, El xim-xim em fa badar Pels marges de la carena. Duc el cabell per tallar, ple de grans de carinyena. Cada nit de lluna plena Un esparver em ve a rondar. Enyoro aquell palmerar On la meva mare trena. Enyoro cada minut La casa blanca on naixia. L'emparrat del pati al sud Els gotims de set perdia. L'itinerari retut Aigua per tot m'oferia. Jo gronxava nit i dia Ceps de garnatxa vellut. Enyoro cada minut La casa blanca on naixia. Estimaré ara i adés El màgic dels ulls de sorra. Llicorella que vingués, El seu nom ningú no esborra: Tatuatge a l'inrevés. Entre vinyes que el sol torra, M'imagino que hi veig córrer el plançó que hi arrelés. Estimaré ara i adés El màgic dels ulls de sorra. Estimaré ara i adés El màgic dels ulls de sorra. Llicorella que vingués, El seu nom ningú no esborra. Estimaré ara i adés El màgic dels ulls de sorra.