Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària de Publicacions Abadia Montserrat

El cap com a mascota


Mercè Canals. «En Roc sense cap». Il·lustracions d'Òscar Julve. Col·lecció Premis Mercè Llimona. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Catalunya Caixa i Publicacions Abadia de Montserrat. Barcelona, 2011. Pàgines: 28. Preu: 16 €. A partir 4 anys.

El cap es pot perdre de moltes maneres. Metafòricament o físicament. El protagonista del conte el perd de debò. Fins al punt que un matí no se'l troba enlloc. I aquí comença l'aventura amb la qual Mercè Canals (Badalona, 1970), va obtenir l'últim premi Mercè Llimona, un premi dúplex perquè, un cop el text guanyador s'exposa en xarxa, s'obre una segona opció per a dibuixants. Convocat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Catalunya Caixa, s'edita en àlbum de dimensions agraïdes. El conte de Mercè Canals, il·lustradora de celebrats pop-ups com L'arca de Noè o Els tres reis d'Orient, ha estat interpretat per Òscar Julve (Barcelona, 1972). Les làmines reflecteixen la ironia que es desprèn del text. Es pot perdre el cap, però, al final, sempre apareix, ni que sigui amb un plof! màgic. Làmines optimistes, vives, primers plans, profusió de detalls i una preocupació geomètrica amb mirada d'ull de peix: l'habitació amb les joguines escampades, el carrer i les cases, un espai interior perfilat des del sostre, la cuina, el jardí i el cotxe aparcat, el pas zebra i el semàfor, un embús de trànsit, les aules de l'escola... I la sorpresa del cap, com aquell qui porta una mascota de casa per fer un experiment. Òscar Julve ja va guanyar el mateix premi fa deu anys (El gegant del pi torrat), el premi Junceda de llibre text (2007) i el Lola Anglada (Set contes de l'any de la picor, 2005), a més de ser autor d'alguna animació publicitària i educativa. [Andreu Sotorra, 29 juliol 2011]


Fatou, un conte wòlof


Fatou Secka. Fatou, la nena tossuda. Un conte wòlof. Text i narració: Fatou Secka. Adaptació i il·lustracions: Ramon Girona. Publicacions Abadia Montserrat. Barcelona, 2010. Pàg. 42. Preu: 12 €. A partir 5 anys.

De les palmeres d'oli, en llengua wòlof en diuen nyul. Del gra del fruit, una mena d'avellana, se'n fa taula. I de la polpa, fa més de 5.000 anys que els africans n'extreuen oli de cuina. L'oli de palma, demanat també aquí, és ara vigilat per l'explotació i la desforestació sense control, denunciada, entre altres, per Greenpeace.

El conte wòlof de Fatou Secka, una narradora gambiana, resident a Barcelona des del 1974, que treballa també per eradicar l'ablació, és la història d'una petita africana tossuda, un gra de nyul i un lleó que vaga solitari per la selva. Les làmines de l'àlbum, en cuixé negre, amb vinyetes on el color hi apareix discretament, mostren a la primera part els costums quotidians africans. Després, entra en el món oníric de la Fatou, que en lloc de dormir, menja d'amagat grans de nyul i, amb el crec, crec de les dents, com qui trenca avellanes, crida l'atenció del lleó, que aquí simbolitza la por dels contes occidentals.

El lleó amenaça la Fatou perquè se'n vagi a dormir i com que la tossuderia es paga cara, la petita acaba al seu ventre. Com un Patufet i el bou, però menys ensucrats, el lleó-Fatou es converteix en la veu del més enllà. Un tractament de l'animisme i la por que el paternalisme occidental potser censuraria per sanguinari. Per a emocions fortes, doncs, sempre queda el wòlof, o menjar grans de nyul, amb el permís de Greenpeace, esclar. [Andreu Sotorra, 25 agost 2010]


Bestiari personificat i poètic


Pere Rosselló Bover. La vaca sàvia i altres contes en vers. Il.lustracions de Sergio Mora. Col.lecció Els Flautats. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2007. A partir 8 anys.

El poeta illenc Pere Rosselló presenta en aquest llibre vuit deliciosos contes en versos heptasílabs, amb rimes encadenades i apariades. Una versificció de la qual l'autor ha aconseguit un rendiment excel.lent tant pel que fa al ritme com a la narrativitat.

Hi trobem la història de vuit animals: la vaca llesta, de l'ovella pencaire, de l'ànec que vol ser mediàtic, del gat dictador, les granotes marejadores, els grills mal avinguts, la cigonya que no està per la feina i el lloro que perd el do de la paraula.

Històries escrites en tercera persona, amb un to de facècia i un final de faula moral que les acosta a l'il.lustre precedent de les 'Sàtires', de Jaume Bofill i Mates.

Les il.lustracions —animals personificats, tal com proposa el text—, tiren cap a l'esbòs de dibuix de còmic.

En conclusió, una lectura recomanable tant pel bon gust de les històries i per l'humor que desprenen, com pel domini de la llengua i pels mecanismes de versificació amb què estan explicades. [Lena Paüls, 18 juny 2007]


Obrir la porta a la sensibilitat


Eva Ibáñez. Flors d'Orient. Col.lecció Els Flautats. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2007. A partir 8 anys.

Aquest recull de pensaments, dites i proverbis de la cultura d'Orient inviten a la reflexió pausada i poden ser un excel.lent recurs per crear models mentals de saviesa universal. La majoria es basen en la descoberta personal, en la perseverança, en la mirada esperançada en el futur.

A causa del públic lector al qual s'adreça, la tria d'aforismes d'aquestes Flors d'Orient és molt exígua i el tast resulta un pèl genèric. Però, si d'una banda el recull queda curt, de l'altra, hi ha algun proverbi que sobra per ser de díficil comprensió, com ara "No dir NO a menjar arròs bullit si és sota la lluna". D'altres, potser arriben amb una traducció no prou ajustada, com ara: "Fora de la teva ment, res no existeix; que l'ull vegi les muntanyes, tampoc."

Remarco l'edició acurada, amb els textos ben distribuïts en l'espai, que permeten la lectura plàcida. Em dol que, per desconeixença, no sàpiga el significat de les cal.ligrafies kaisho i hiragama, però en tot cas, afegeixen un marc exòtic a la filosofia del sentit comú. Hi ha algun dibuix barroer (la granota, el mico) que trenca la poètica del conjunt.

En resum, és un tipus de llibre que no abunda i que cal agrair de la millor manera: llegint-lo amb atenció. També crec que, donada la riquesa i la tradició d'on parteixen els materials, la tria es podia afinar més. Si, a sobre, l'edició inclogués referències per a aquells que hi volguessin aprofundir, aquestes Flors d'Orient haurien obert, més encara, la porta a una sensibilitat que fins ara era closa per als lectors menuts.

En el panorama de llibres per a infants hi falten llibres d'aquest estil que reflecteixin la saviesa, l'humor i que il.lustrin les part més positives del tarannà de la gent d'aquí. Joan Amades, va deixar la feina feta per als adults, ara, falta transmetre-la sense complexos, als més joves. [Lena Paüls, 15 juny 2007]


Sardines amb maleta com inspectors de l'ONU


Núria Figueras Adell. El senyor Jeroni i les sardines. Il.lustracions d'Isabel Ferrer. Col.lecció Llibres del Sol i la Lluna. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Hi ha actualment diversos premis que donen l'opció d'optar-hi amb textos i, a la vegada, amb il.lustracions. Dels quatre més coneguts, tots tenen característiques diferents. El de l'Hospital de Sant Joan de Déu, que convoca aquesta institució juntament amb La Galera i el Cercle de Lectors, atorga primer el premi a un text i, posteriorment, encarrega les il.lustracions a un professional. El premi Apel.les Mestres, que convoca Destino, s'adreça a àlbums ja complets amb text i il.lustració. I, fins fa uns anys, el premi Lola Anglada, que convocaven l'Ajuntament i la Caixa de Terrassa, atorgaven primer el premi a un recull de sis contes i, després, convocaven un segon concurs als centres d'ensenyament per escollir les il.lustracions que acompanyaven una edició especial que fa la Caixa de Terrassa. I encara hi ha el premi Mercè Llimona, que el convoca l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el publica l'Abadia de Montserrat. En aquest cas, primer es tria el conte guanyador en text i es convoca tot seguit un concurs d'il.lustració al qual poden optar-hi els dibuixants que vulguin. El llibre, convertit en àlbum, es publica a la col.lecció dels Llibres del Sol i la Lluna.

'El senyor Jeroni i les sardines' és l'últim premi Mercè Llimona. Un premi que només posa una condició, a banda de l'extensió i les característiques adequades als lectors: que s'ambienti en l'àrea geogràfica, històrica o cultural de Vilanova i la Geltrú. Per tant, l'autor del text, pot triar entre multitud d'opcions. Llancem unes quantes pistes al vol: un conte de viatges amb el Museu del Ferrocarril, per exemple; un conte de por al Museu Víctor Balaguer; un conte gastronòmic amb el xató de protagonista; un conte sobre el carnaval i la pluja de caramels; o un sobre la costa, que és el que ha fet Núria Figueras, la guanyadora de l'edició de l'any passat.

Es tracta d'un conte ambientat a la costa marinera on, per si algú no ho sabia, hi ha una corda que ferma un tap perquè la mar no es buidi. Però l'autora del conte embolcalla l'argument fantàstic amb la personificació d'unes sardines ben singulars: viatgen amb maleta i conviuen amb els vilanovins. Una sardina heroïna, Octàvia, desencalla la trama que conté barques, ones, far, xarxes i tot el que exigeix l'ambient del conte.

Llegint aquest conte de sardines que parlen i que són com una mena d'inspectors de l'ONU, en versió marítima, he anat tenint diverses sensacions, que deu ser una de les funcions de la literatura, suposo, allunyar-te de la realitat i, si pot ser, de la mateixa història del relat que estàs llegint. El conte de Núria Figueras fa olor de salabror, fa pensar en els indianos, en els viatgers sense terra d'acollida i en la vella faula, a la vegada tan d'avui en dia, que parla de la por a perdre el mar, ja sigui per un tap mal fermat o un per un descontrol ecològic.

El conte, il.lustrat per Isabel Ferrer, guanyadora del certamen, té unes làmines que tendeixen a retratar més aviat els personatges en primer pla, amb un to càlid generalitzat, amb grans remolins de mar, ulls de peix i ulls humans sense gaire diferència, amb rostres expressius, engrandits, i amb tons pastosos que el fan un plaer per a la vista.

El premi Mercè Llimona coincideix amb la reedició recent a Edicions B de dos àlbums de l'autora que va dedicar una gran part de la seva carrera a il.lustrar contes clàssics com els d'Andersen o Perrault, com els d'aquests dos llibres que recorden el ressò que Mercè Llimona va tenir no només aquí sinó, sobretot, en editorials europees i americanes. [Andreu Sotorra, 27 febrer 2003]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

rocsensecap
«L'autora Mercè Canals explica la història de qui perd el cap amb il·lustracions d'Òscar Julve. Premi Mercè Llimona 2010.»

draga
«L'autora Lena Paüls imagina en aquest àlbum il·lustrat per Àgata Gil una draga que viu en un poble en un estany màgic. La draga, que no té escates, pretén que els veïns del poble li solucionin el proglema cutani que té. Si no ho fan, amenaça la bona gent dient-los que es cruspirà totes les criatures. Premi Mercè Llimona 2008.»

bressol
«Núria Albertí recull en aquest àlbum una sèrie de cançons de bressol que es poden escoltar en un CD amb música de Jordi Balmes. Les il·lustracions són de Marta Balaguer.»

vacasavia
«Aplec de poemes i recull de contes de Pere Rosselló. S'hi narren vuit històries actuals, plenes d'humor i també de poesia, protagonitzades per uns personatges tan animals que podrien ser humans. Una vaca superdotada, una ovella massa treballadora, un ànec que vol triomfar a la TV, un gat amb ànsies de poder, una colla de granotes que desafinen, un circ de grills malavinguts, una cigonya que vol anar amb avió i un lloro que ha perdut les ganes de parlar.»

llegendesbcn
«Recull de llegendes sobre Barcelona des dels grecs fins a l'actualitat, recollides per Joan de Déu Prats: com Hèrcules funda Barca-nona, on vivia el botxí de la ciutat o qui era la mare del Tano. A més, el recull abasta altres indrets com l'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma o Badalona.»

florsorient
«Petit recull de pensaments, dites i proverbis, recollits per Eva Ibáñez, que pretén apropar els lectors a la cultura d'Orient, a la seva manera de veure la vida, amb paciència, deixant que les coses succeeixin segons el seu ritme, un ritme calmat. Llibre que és com una caixa d'eines per a la reflexió i el joc. La reflexió sobre un mateix. Idoni per explorar juntament amb els adults. »

monstres
«Cançons i poemes de l'autora Lola Casas il.lustrats per Mercè Canals que s'acompanyen d'un CD on els personatges interpreten cadascuna de les peces musicals de l'àlbum amb multitud d'efectes sonors propis dels monstres.»

contescata
«Nou àlbum de la sèrie Insòlits, il.lustrats per Lluís Farré, on l'autor destil.la dosis d'ironia en relació a personatges llegendaris i històrics com Jaume I, Carles III, Gaudí, aparellats amb altres figures com el moro Mustafell, el botifler Cordons i l'indi Buffalo Bill.»