 Informació Opinió Difusió Promoció
Clips d'actualitat Hemeroteca
Novetats literàries
Crítica literària
Escriptors Il.lustradors Autors i traductors
Escriptors Il.lustradors Altres
Webs autors
Premis literaris
Bibliografia
Editorials
Revistes i suplements
Personatges literaris
Altres links
Other languages
 Associació Cultural
 |
 |
Un heroi completEnric Larreula. La transformació (La història d'en Bernat Prats). Il.lustració de Leonardo Rodríguez. Col.lecció Antaviana Nova. Editorial Barcanova. Barcelona, 2007. A partir 14 anys. Enric Larreula. El Sensenom (La revolta d'en Bernat Prats). Il.lustració de Leonardo Rodríguez. Col.lecció Antaviana Nova. Editorial Barcanova. Barcelona, 2007. A partir 14 anys. Són dos volums, però en podrien ser tres. Enric Larreula (Barcelona, 1941) ha fet una novel.la de més de cinc-centes pàgines que ben bé podria passar per una trilogia, lluny però de les trames de les trilogies habituals d'aquest moment. La fantasia, tant en voga a hores d'ara, és substituïda per la creació d'un personatge de ficció, en Bernat Prats, des de la seva infància fins a la seva maduresa, situat en ple segle XVI quan les desavinences, les ganes de poder o simplement la rapinya se solucionaven —¿potser com ara?— a cops de garrot i sobretot, amb l'aplicació de la justícia per la pròpia mà. Bernat Prats és un heroi complet, un noi de pagès que es fa ell sol, que viu multitud d'aventures i desgràcies i que fa la sensació que vagaregi en solitari per una Catalunya esventrada que l'autor ressegueix mil.limètricament des del seu vessant històric, geogràfic i toponímic. L'autor ha d'haver escorcollat a fons arxius i documentació que, finalment, li han permès endinsar-se en la societat del segle XVI i ha elaborat una novel.la de rerefons històric, tintada de la corresponent dosi de ficció gràcies al seu personatge inventat, però que posa l'èmfasi en l'evolució del seu heroi, un xicot d'un poblet de la zona del Ter, que viu invasions dels pirates barbarescos, que es veu obligat a deixar la masia i, al seu darrere, la família assassinada, a la recerca de la seva germana, segrestada pels invasors. Aquest objectiu marcarà una bona part de l'aventura que va modelant el personatge protagonista entre l'espontaneïtat de la lluita bandolera i l'educació gairebé autodidacta gràcies a entrar en contacte amb un savi català que resideix a Sicília i el coneixement de la cultura jueva que el marcarà també fins al final a causa d'un tresor amagat que té el compromís de fer arribar a la comunitat jueva. L'heroi Bernat Prats es mou en un periple que viu la decadència política, econòmica i cultural catalana, la pèrdua dels mercats del Mediterrani, la protecció dels atacs barbarescos i turcs, el bandolerisme en auge, les constants guerres europees, les intrigues polítiques i les lluites religioses. De les costes catalanes a Tunis, de Tunis a les Illes mediterrànies, de les Illes al Principat, del Principat a diversos punts d'Europa, d'Anglaterra als Països Baixos... el recorregut de Bernat Prats és intens i, en certs moments, propi d'un moment convuls com el del segle XVI. És per això que l'heroi empra influències de bandolers famosos, guerrillers cèlebres, militars sense fronteres, polítics sense escrúpols i religiosos sense religió. Tot un reguitzell de personatges que, juntament als episodis històrics i les referències geogràfiques i toponímiques, conformen un fresc tractat, d'una banda, amb ferm domini literari i, per l'altra, amb un evident interès per no obviar cap detall que alteri el rigor històric. Aquest mateix interès, més evident en el segon volum i, per tant, més dominat de referències que el primer, fa que l'heroi Bernat Prats es transformi, com diu un del dos títols, i evolucioni segons les circumstàncies que l'envolten. Bernat Prats, però, és un personatge condemnat a ser fugitiu tota la vida, arrossegant el pes d'una pèrdua constant... la de la infància, la de l'adolescència, la familiar, la de sentir-se part del seu poble o fins i tot la de lluitar per la llibertat. Un recorregut i una transformació que també l'il.lustrador Leonardo Rodríguez ha sabut reflectir en les seves dues úniques imatges, dos retrats de l'heroi que són les cobertes dels dos volums que, com el relat, mostren l'evolució temporal que fa Bernat Prats des de la humil pagesia a la força de la raó, ni que sigui havent de recórrer a la violència. [Andreu Sotorra, 10 setembre 2007] Primer amor cítricEulàlia Canal. Un petó de mandarina. Il.lustracions de Sara Ruano. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2006. A partir 10 anys. Aquesta novel.la té diverses virtuts. Una de les més destacables és que la seva autora, Eulàlia Canal (Granollers, 1963), no es reprimeix a utilitzar el recurs de la prosa poètica i no permet que l'anècdota de la seva història sigui més important que la forma. Potser això mateix és el que va fer que el jurat de l'últim Premi Barcanova la situés en primer lloc. I cal remarcar-ho perquè, en l'àmbit que ens ocupa, no sempre és així. Malament rai si penséssim que segons quines imatges simbòliques o poètiques no poden ser enteses pels lectors als quals va adreçada la novel.la 'Un petó de mandarina'. Caure en aquesta trampa ha portat a tenir en la bibliografia dels últims anys una colla de relats sense suc ni bruc que potser sí que compleixen la quota exigible des de l'àrea comercial però no la literària. A 'Un petó de mandarina', el primer amor entre infants té regust cítric, agredolç, vaja, i no només pel títol. El protagonista no sap com fer arribar els seus sentiments a una nouvinguda de l'escola, que ell veu entre núvols de màgia i un cert enlluernament. Gràcies a aquesta senzilla trama —d'altra banda tan pròpia de la novel.la rosa—, l'autora va desdibuixant una relació entre els companys de classe i va descobrint què hi ha darrere de la petita enamorada, que és una refugiada d'una guerra sense definir, amb la por de tenir el pare al front. Les altres virtuts del relat són el procés de superació del protagonista des de la timidesa a la seguretat pel que es vol obtenir. I també la capacitat innata de lideratge, més per mèrits propis que no pas per fatxenderia. El llenguatge utilitzat ajuda a enriquir el contingut de fons. I és precisament gràcies a aquest llenguatge que la il.lustradora Sara Ruano s'ha centrat en una sèrie de làmines que representen, en diversos primers plans, els personatges principals. La característica de cada làmina és que farceix amb una mena de trencadís gaudinià cadascuna de les imatges, cosa que els dóna una pàtina entre irreal, fantasiosa i fins i tot de retrat de tela clàssica. De fet, la il.lustradora interpreta així, en imatges, els tres pilars que aguanten el cos de la novel.la, aconseguint una feliç conjunció entre text i il.lustracions. [Andreu Sotorra, 24 maig 2007]
Qüestió de midesSalvador Comelles. El pirata i la princesa. Il.lustracions de Francesc Rovira. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2007. A partir 6 anys. La trama d'aquest conte, que es pot qualificar de deliciós, presenta diverses situacions amb pinzellades còmiques i té un desenvolupament àgil i ben encadenat. Comença com una aventura de pirates en alta mar; se centra en una història d'amor, en el marc d'un fet quotidià: un bany amb joguines, animades per la imaginació de l'autor. El conte arrenca com ho fa l'obra teatral 'Mar i Cel', d'Àngel Guimerà, amb el capità dels pirates que s'enamora de la princesa segrestada. Quan en el viatge troben una illa de color rosa que resulta ser un sabó i després uns aneguets de plàstic, el lector reconeix l'aclucada d'ull i s'adona que el mar ple de perills dels pirates és la banyera. Després d'un temps de separació, es retroben en un circuit de Fòrmula 1, a l'habitació del propietari de les joguines i, a partir d'aleshores, els destins dels dos protagonistes correran paral.lels. Tret de la il.lustració de la portada, les interiors no són gens tòpiques i reflecteixen vivesa. Francesc Rovira interpreta els personatges posant èmfasi en l'expressivitat. A més, l'il.lustrador mostra en aquest llibre la seva força creant espais i sensacions. Vegeu, si no, com el lector o lectora també sent l'olor de rosa que sent el pirata quan olora la pastilla de sabó (pàg. 19). I com aconsegueix les proporcions, en consonància, del tros de sabó a la bodega del vaixell, de la pàgina següent. O l'emoció que desperta en el capità la presonera adormida. Un conte que permet ser ampliat i modificat a la banyera de cada lector. [Lena Paüls, 21 juliol 2007]
Canviar el videojoc per la imaginacióSebastià Sorribas. En Luka i la Maria al País Vermell. Il.lustracions de Mireia Coll. Col.lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2006. A partir 8 anys. La discreció amb què Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928) ha passat per la galàxia de la literatura infantil és el que, a hores d'ara, quan es commemoren els 40 anys de la primera edició de 'El zoo d'en Pitus', l'autor es trobi entre el desbordament i la sorpresa. Fa l'efecte que ha assumit amb resignació els seus més de tres-cents mil exemplars d''El zoo d'en Pitus', i fins i tot la versió cinematogràfica. Perquè, com passa sovint, una obra sepulta les altres i un autor es converteix en l'autor d'una obra determinada. Sebastià Sorribas, entre el 1966 i el 1987, va publicar una desena de llibres entre els quals 'Viatge al país dels lacets', convertit també ara en una adaptació televisiva, i diversos manuals de text i divulgació històrica que responen a l'ofici de mestre que Sorribas va exercir i a la seva especialitat en Història. Però una "avaria" a l'esquena li havia impedit en els últims tretze anys que escrivís. El silenci de Sorribas, doncs, va ajudar a mantenir-lo en un pla encara més discret. Però com si el lubricant "6x1" li hagués fet efecte, ara hi ha tornat amb la mateixa empenta que quan va començar. El resultat és 'En Luka i la Maria al País Vermell'. Dos protagonistes de vuit anys que s'avorreixen recorren a l'avi perquè els estimuli amb la seva imaginació a superar un joc de tres enigmes. En certa manera, Sorribas ha canviat el videojoc del segle XXI per la imaginació de l'avi. I la dèria davant de la pantalleta per l'enginy en un viatge fantàstic a un país —ressona el món del mag d'Oz, de L. Frank Baun— on tot és vermell i on cal afinar bé la picaresca per sortir-se'n sense prendre mal. Que els personatges de Sorribas pensin i actuïn ja és un fet en la venerable novel.la 'El zoo d'en Pitus'. I aquí, quaranta anys després, es repeteix la mateixa opció, amb un estil que no s'encanta gens en fets innecessaris i que accelera el ritme. 'En Luka i la Maria al País Vermell' marca un retorn de Sorribas, sota l'ombra d''El zoo d'en Pitus'. En quaranta anys, s'han publicat milers de llibres per a infants. El mèrit de Sebastià Sorribas és que retorna des de la seva discreció com si no hagués passat res. I és precisament això el que el fa reaparèixer com un autor novell, al marge de l'última moda. [Andreu Sotorra, 5 juliol 2006] Simfonia naturista |
|
||
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
