«L'herbari de les fades». Benjamin Lacombe i Sébastien Perez. Traducció d'Òscar Vendrell. Editorial Baula. Barcelona, 2011. Pàgs. 64. Preu: 28,50 €. A partir 10 anys.
«La Reina de la Neu». Marie Diaz i Miss Clara. Traducció de Jordi Vidal. Editorial Baula. Barcelona, 2011. Pàgs. 55. Preu: 14,90 €. A partir 10 anys.
L'il·lustrador francès Benjamin Lacombe entra al bosc de Brocelianda amb el dietari d'un botànic rus del segle XIX per trobar l'elixir de la immortalitat. I la primera impressió que rep el lector que té a les mans aquest àlbum de regal, acabat de publicar per l'editorial francesa Albin Michel (L'Herbier des Fées) i simultàniament en català per l'Editorial Baula, és com l'autor Benjamin Lacombe (París, 1982), un dels joves il·lustradors francesos més reconeguts, entra també en un món fantàstic que el dibuixant crea al voltant de la biografia d'Aleksandr Bogdanovitx, un botànic rus nascut a Sant Petersburg el 1876, que va formar part del Gabinet de Ciències Ocultes del místic Gregori Rasputín, un personatge amb fama de sanador i de qui diuen que el botànic va rebre l'encàrrec de trobar l'elixir de la immortalitat.
Gràcies al dietari de Bogdanovitx, l'àlbum s'endinsa també en les profunditats del bosc de Brocelianda, un bosc llegendari literàriament perquè és on Tristany i Isolda es troben en secret, però també un bosc real, espès, ric en flora i fauna, de la regió de la Bretanya, prop de Rennes, a la vora del Château de Tintagel. A partir del maig del 1914 i fins a la tardor del 1915, el botànic rus busca allò que segurament li bull més en la imaginació que no pas en els resultats de la ciència.
"Les llegendes que m'han explicat sobre el bosc de Brocelianda —diu el botànic en el dietari— em tornen l'esperança. Evidentment, no crec que hi trobi follets ni criatures màgiques, però en aquell bosc hi ha d'haver alguna cosa que justifiqui la fama i les històries que en parlen." A partir d'aquí, el botànic parla amb les remeires de la Bretanya, s'instal·la en una cabana gràcies a l'ajuda d'un fuster i va a la recerca de les herbes més exòtiques del bosc per treure'n elixirs i per experimentar, per exemple, amb ratolins, com fa amb un xarop de genciana groga quan escriu: "He donat 10 ml de xarop barrejat amb les llavors als meus dos vells ratolinets i, al cap d'una hora, corrien embogits en la seva roda. Han recuperat la joventut."
Qui vulgui la fórmula d'aquest xarop miraculós i algunes altres, l'àlbum de Benjamin Lacombe també les recull (el dibuixant compta amb la col·laboració en el text de Sébastien Perez, en traducció d'Òscar Vendrell). El lector, però, haurà d'escollir entre deixar-se portar per la fantasia de l'àlbum o entretenir-se, làmina a làmina, en les misterioses pàgines encunyades, les reproduccions fantasioses de les herbes de Brocelianda, algunes amb elements humanitzats, les làmines de paper ceba per descobrir a sota l'interior d'una planta amb les seves llavors, les reproduccions de les cartes manuscrites entre Rasputín i Bogdanovitx, fins a les notícies tràgiques de Le Petit Journal, i la misteriosa desaparició del botànic immers en el bosc de Brocelianda i la desaparició, un temps després també, de la seva dona, Irina, una ballarina que de jove havia actuat a l'Opera russa, i la seva filla de deu anys, Nina, sota la sospita que darrere la desaparició de la família hi hagi la mà satànica de Rasputín. Aneu amb compte, doncs, lectors, quan entreu en aquest herbari fantàstic de Benjamin Lacombe... No fos cas que, buscant l'exilir de la immortalitat, com el botànic Bogdanovitx al bosc de Brocelianda, us hi quedéssiu enganxats per sempre! Els poders de «La Reina de la Neu»
Qui no en tingui prou a aventurar-se al bosc de Brocelianda, pot endinsar-se també en un altre paratge fantàstic, una illa nòrdica on habita una fetillera que té poders esfereïdors, que viu en un palau que és una glacera envoltada de bancs de gel i que és capaç de provocar allaus i pedregades d'una bufada. Qui més qui menys ja sap que es tracta de la glamurosa Reina de la Neu, aquest personatge fantàstic recreat per Hans Christian Andersen i que la també reconeguda dibuixant francesa Miss Clara (pseudònim de Claire Guiral) ha reinterpretat amb unes làmines tenebroses però romàntiques, suggerents i poètiques, en una edició també de regal que recull una adaptació lliure del text original escrita per Marie Diaz. L'edició de Gautier Languereau (La reine des glaces), adaptada al català també per l'Editorial Baula, en ressegueix el relat essencial de cadascuna de les set rondalles de La Reina de la Neu. Un text molt ben elaborat, traduït al català per Jordi Vidal, que no decebrà els amants d'Andersen en estat pur i que es presenta en una edició de les que donen brillantor en qualsevol biblioteca.
[Andreu Sotorra, 5 desembre 2011]
«Beuratge d'amor»
«Tristany i Isolda». Adaptació: Béatrice Fontanel. Traducció: Jordi Comasòlives. Il·lustracions: Aurélia Fronty. Editorial Baula. Barcelona, 2010. Pàgs. 34. Preu: 15'70 €. Lectors a partir de 6 anys
Els primers lectors trobaran en aquest àlbum il·lustrat una excel·lent adaptació de la llegenda de Tristany i Isolda. Podran afegir al seu imaginari una de les històries d'amor apassionat més conegudes de la literatura universal. El cavaller Tristany és nebot i protegit del rei de Cornualla. S'encarrega d'anar a recollir Isolda, la princesa irlandesa que ha de casar-se amb el rei. De tornada, els dos joves, per equivocació, beuen un filtre d'amor que fa que s'enamorin per sempre. Isolda es casa amb el rei però, a causa del beuratge, no pot evitar cometre adulteri amb Tristany. A partir d'aquesta traïció se succeeixen els enganys i els errors, que fan acabar la història en tragèdia. El mite de Tristany i Isolda té el referent en les antigues llegendes celtes. Al segle XII es va propagar pel continent, es va anar modificant a gust de l'època i es va convertir en el mite de l'amor cortès, on el cavaller és el vassall de la seva dama. Molts autors medievals reflecteixen el mite en les seves obres, com ara el trobador Cerverí de Girona (1259-1290?), que va escriure "Lo vers de Tristany"; Bernat Metge (1340?-1413), que esmenta els amants a Lo somni; també en parla el frare franciscà, Francesc Eiximenis (1328?-1409): al llibre Primer de Lo crestià diu que és una lectura inútil i enredaire. Richard Wagner en va fer una òpera; el va pintar Salvador Dalí; s'ha portat al cinema i al teatre. Benvinguda, ara, aquesta acurada adaptació per a infants.
[Lena Paüls, 5 gener 2011]
«Topant de cap en una i altra soca...»
«Joan Maragall». Textos divulgatius: Pep Molist. Il·lustracions: Ignasi Blanch. Col·lecció Vull Conèixer. Fil d'Aram Editors - Editorial Baula. Barcelona, 2010. Pàg. 40. Preu: 15,70 €. A partir 5 anys.
L'Any Maragall commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent de la mort del poeta. Amb aquest motiu s'han editat diversos reculls de textos de l'autor modernista adreçats a lectors nous.
Baula, per exemple, va publicar per Sant Jordi 'La vaca cega i altres poemes'. I ara n'acaba de publicar tres reculls en diverses col·leccions. A la col·lecció Vull Conèixer, l'àlbum il·lustrat Joan Maragall; a la col·lecció Ala Delta, per a lectors a partir de 10 anys, 'Entre el sol, núvols i vents...' i a la col·lecció La Llum del Far, per a secundària, 'Antologia poètica i altres textos', amb un acurat índex analític i unes propostes didàctiques molt treballades.
Centrem-nos ara, però, en l'àlbum il·lustrat Joan Maragall. Pep Molist ha fet per a Baula una tria de poemes presentada a partir d'un recorregut biogràfic del poeta. Obre l'aplec, una peça símbol: 'El cant de la senyera', poema que, musicat per Lluís Millet, en temps de clandestinitat, tancava els actes culturals. A continuació, introduïts per un relat concís es van enllaçant els poemes que fan referència a la infantesa del poeta al carrer reclostit del barri de la Ribera ('Sol, solet'), als jocs imaginaris d'infant solitari ('Els núvols de Nadal'), a les impressions que li produeix la natura, i que escriu d'amagat en una llibreta, mentre treballa al despatx del seu pare ('Els ametllers'. Full de dietari, 23 gener 1901), a les passejades a la muntanya, essent ja advocat, d'on trauria la matèria per un dels seus poemes més populars ('La vaca cega').
No hi falta el primer poema publicat ('L'oda infinita') —on hi ha el germen de tota la seva producció—, ni l'expressió del sentiment amorós que li arriba als vint-i-sis anys en conèixer una adolescent de catorze anys, Clara Noble ('Diumenge' i 'Jugant'), amb qui es casarà cinc anys després. Maragall ja ha decidit no fer d'advocat i es dedica de ple als articles del Diario de Barcelona on opina sobre el dia a dia i el devenir polític, en ple auge del catalanisme ('Oda a Espanya'). Als quaranta anys, li arriba la consagració amb el llibre 'Visions & Cants', on inclou poemes i on refà la història de personatges llegendaris ('La fi del comte Arnau'). També hi trobem una mostra dels poemes de l'intel·lectual que guia amb l'expressió del seu pensament ('Excelsior'), i del patriota que expressa l'emoció popular per la dansa nacional ('La sardana').
El recull es clou amb 'Cant Espiritual', publicat el 1911, any de la mort del poeta als cinquanta-un anys. Tanca, doncs, la seqüència lògica aquest cant vitalista, aquesta pregària des del dubte de l'existència del més enllà, que trobem reproduïda en tantes esqueles catalanes.
Tot i que la col·lecció Vull Conèixer s'adreça a primers lectors, aquest àlbum no caurà de les mans als de deu anys ni de les dels adults sensibles a les il·lustracions subtils i sensorials que acompanyen com si fossin música de fons dels poemes, a mode d'esbossos de paisatges naturals, d'objectes de l'entorn quotidià del poeta, i de retrats que posen èmfasi en la imatge que ens ha arribat de Maragall.
[Lena Paüls, 20 octubre 2010]
Vull conèixer Miquel Martí i Pol
«Miquel Martí i Pol». Textos divulgatius: Pep Molist. Il·lustracions: Ignasi Blanch. Col·lecció Vull Conèixer. Fil d'Aram Editors - Editorial Baula. Barcelona, 2010. Pàg. 40. Preu: 15,70 €. A partir 5 anys.
Miquel Martí i Pol va néixer el 1929. Era el dia de Sant Josep i va treure el cap en una casa del carrer del Pont, de Roda de Ter. A la façana, s'hi veu gravat un dels seus poemes: "Visc en un poble petit / en un país petit / i, tanmateix, vull que quedi ben clar / que això que escric ho escric per a tothom.../".
Aquest àlbum, il·lustrat delicadament i amb tendència a la figura humana per Ignasi Blanch, recrea les imatges que el poeta va esculpir. I Pep Molist situa el personatge, lligant els poemes més autobiogràfics amb un relat clar i divulgatiu que dóna a conèixer qui era, què feia, quan, com, on i per què escrivia Martí i Pol.
L'àlbum, però, va més enllà perquè és també el retrat d'un temps i d'un paisatge. Il·lustracions, text i poemes es complementen en un recorregut que passa per conèixer el poble, l'home gran que MMP rebateja d'heroi, les estacions de l'any, l'esperança heretada d'avis i pares, l'escola, la fàbrica, l'adolescent Elionor, les primeres lectures, la tubercolosi, l'esclerosi múltiple, la teràpia d'Estimada Marta, les absències, la vellesa, i la mort, el 2003.
Martí i Pol ja va escriure Bon profit!, un recull per a lectors primerencs. Aquest àlbum pòstum convenç que la seva poesia és també, sense retocs, per a lectors sense fronteres, una de les claus del seu clam popular, reforçat, esclar, per les complicitats amb Lluís Llach, sobretot amb Un pont de mar blava.
[Andreu Sotorra, 3 setembre 2010]
Viure molt, parlar poc i tastar dolç
Bernard Friot. «No diré res» («Rien dire»). Traducció de Jordi Vidal. Foto coberta: Jupiterimages. Col·lecció: La Llum del Far. Editorial Baula - Edelvives. Barcelona, 2010. A partir 14 anys. Pàgs. 68. Preu: 9'60 €.
Aquesta nouvelle de Bernard Friot (Saint-Piat, França, 1951) utilitza el recurs del monòleg interior per expressar les sensacions d'un noi, francès de naixement, nét de magribins, amb l'excusa d'unes proves preparatòries per al baccalauréat, el que vindria a ser la temuda i antiga selectivitat d'aquí.
El mateix traductor aclareix què és el que volen dir els francesos quan es refereixen a classes transplantées, una estada de dues o tres setmanes fora de la família i de l'escola, al voltant de la natura o en un indret històric, per combinar classes matinals i tallers de tarda. Res a veure, esclar, amb les disbauxes d'estudiants divulgades pels mitjans de comunicació aquesta mateixa primavera arran de la campanya turística de borratxera encoberta d'esport juvenil dels milers de joves anglesos arribats a Salou.
En les colònies dels estudiants francesos aspirants al bac, s'hi fan, entre altres pràctiques, lectura en veu alta, expressió oral i simulacres d'exàmens. És en una d'aquestes sessions que l'autor basa el relat. El protagonista, Brahim, ha de parlar d'ell mateix davant el grup de classe i el professorat. Escolta alguns dels altres companys, s'emociona amb la buidor de sinceritat que desprèn algun, però es veu incapaç de fer el seu paper quan li toqui el torn.
L'estructura narrativa de la nouvelle pot arribar a fer pensar el lector que Brahim ja s'està adreçant a l'audiència, però de seguida es detecta que, en realitat, s'està explicant ell mateix sobre algunes de les obsessions que el persegueixen. Brahim amaga en el rerefons del seu monòleg interior el llast que arrossega ell i els que, com ell, tot i haver nascut a França —o en qualsevol altre indret fora del seu origen familiar— són eternament titllats d'immigrants o de francesos —digueu catalans, si voleu— d'origen tal o tal altre.
Aquest complex és el que impedeix també a Brahim de sentir-se disposat a obrir-se a la concurrència. Però hi ha dues o tres qüestions més que configuren el relat: una crítica o autocrítica a la cultura i societat francesa en la qual ha crescut, una llança trencada a favor de la distanciada històricament llengua alemanya i una cultura de pastisseria adquirida d'una relació que Brahim va tenir amb un vell pastisser d'una konditorei, un obrador de pastisseria de la ciutat alemanya de Dresden.
El jurat del Premi de Literatura Juvenil de la Televisió Suïssa del cantó de llengua francesa va entendre la intenció de l'escriptor Bernard Friot i li va atorgar el guardó per una novel·la que està anys llum del corrent de moda que teledirigeix el que per a alguns hauria de ser ara mateix la literatura juvenil. Per Bernard Friot, el més important és la llengua i la vida que hi ha darrere de la llengua de cadascú.
En algun moment, el breu relat recorda les cròniques gastronòmiques de Peter Mayle, en el seu recorregut per la Provença. Bernard Friot no arriba a un extrem de precisió i quilometratge com el de Mayle perquè ell es concentra només en la pastisseria gairebé casolana, cosa que li permet fer comparacions amb el pastís alemany anomenat Stollen, un pastís tradicional de Dresden que, segons Friot, sembla un braç de gitano. I parla també del pastís gascó, o del kouign-aman, un pastís bretó amb molta mantega, farina i sucre. O es refereix encara a l'Herrentorte, un pastís de xocolata, o el Käsekuche, pastís de formatge blanc, o al pastís austríac per excel·lència, l'Apfelstrudel, que recomana de trobar a París només a les pastisseries vieneses.
El monòleg interior de No diré res porta totes aquestes olors, aquestes aromes i desperta les llepolies de sempre enregistrades en la nostàlgia. I, com aquell qui no diu res, tastant dolçor, diu molt, mentre el jove Brahim es demostra a ell mateix que podria mantenir un discurs que durés tot el que dura la cremada del ble d'una espelma, una de les normes establertes en els simulacres de les proves orals de l'estada de colònies de preparació del bac i que, sense que ell ho sàpiga, pot interessar del tot els seus companys del grup classe, de la mateixa manera que també pot interessar aquells lectors que busquin alè de vida en la literatura i que siguin capaços de fugir de la pretesa evasió de les soporíferes novel·les de llarga extensió amb éssers fantàstics tallats pel mateix patró i un estol d'ànimes en pena d'ultratomba.
[Andreu Sotorra, 1 abril 2010]
«El clàssic de Hans Christian Andersen, 'La Reina de la Neu', en una reinterpretació il·lustrada per Marie Diaz i Miss Clara.»
«El mite celta de Tristany i Isolda en un àlbum il·lustrat per Aurélia Fronty i adaptat per Béatrice Fontanel.»
«Ignasi Blanch il·lustra el recorregut per l'obra de Joan Maragall que ha triat Pep Molist en aquest àlbum.»
«Subi ha il·lustrat les seqüències de 'La vaca cega' i altres poemes, de Joan Maragall, en un àlbum commemoratiu de l'Any del poeta.»
«Bernard Friot fa un monòleg interior sobre un adolescent francès d'origen magribí que fa autocrítica de la seva relació amb la societat on ha nascut i en la qual ha crescut.»
«Pep Molist i Ignasi Blanch recullen en un àlbum il·lustrat una petita antologia del poeta de Roda de Ter.»
«El Detectiu Puzle, de l'autor James Preller, resol un altre cas, aquesta vegada relacionat amb un ninot de neu i una moneda antiga del segle passat.»
«Joan de Déu Prats i Rebeca Luciani expliquen en un àlbum il·lustrat la història d'un titella que troba la llibertat i es deslliura dels fils que el manipulen.»
«Lola Casas presenta un àlbum poètic il·lustrat per Carmen Queralt amb la tècnica del collage que recorre tot l'any amb les festes més populars de cada estació i un epíleg sobre l'aniversari de cadascú.»
«Roberto Aliaga i Roger Olmos fan una faula il·lustrada on apareix un corb darrere un núvol o darrere una cantonada. Són prínceps dels embolics, experts a complicar-ho tot. Mags de l'engany i la mentida. Depèn de tothom que els prínceps dels embolics se'n vagin a embolicar la troca en un altre indret. Premi Lazarillo 2008 àlbum il.lustrat.»
«Emily Smith fa que la protagonista encomani als seus cosins la fascinació per les fades. Però un d'ells creu que les fades no existeixen. El cas és que no es pot dir mai d'aquestes fades no en trobaré, i això és el que li passa al cosí incrèdul després de tractar amb la néta d'una veïna.»
«Carles Arbat il.lustra un àlbumil.lustrat ambientat en el món dels llibres i la literatura amb personatges de ficció i una trama de fantasia.»
«Una selecció dels contes per a infants que Mercè Rodoreda va escriure als anys trenta es publiquen ara en suport d'àlbum il.lustrat.»
«Versió lliure del clàssic d'Edmon Rostand, original del vietnamita Taï-Marc Le Thanh, en traducció de Pau Joan Hernàndez, il.lustrada amb grans làmines per Rébeca Dautremer. El nas és enorme com sempre, però la visió dels autors és oriental, cosa que dóna al contingut un aire diferent del que estem acostumats a flairar en l'obra. Premi Llibreter 2007.»
«Noè Rivas ha elaborat un conte basat en els valors. Hi posa lletra i música. Per això s'acompanya el llibre amb un CD on s'hi troba la veu de narradora d'Elisenda Roca. Mentre duri el CD existeixen planetes de colors. Els il.lustra Carme Queralt.»
«Reedició del conte del pedagog i autor italià, Gianni Rodari, que parla de Totó, quan vol saber qui és ell perquè cadascú l'anomena d'una manera diferent. ¿Es pot ser a la vegada fill, nen i germà? Per obtenir la resposta, Totó es passa tot un dia preguntant-ho a tothom.»
«La ja popular tieta Adela, creada per l'autora Núria Pradas, ha d'anar aquesta vegada a Sevilla per qüestions personals. Sempre que viatja, ja se sap, l'acompanyen els nebots i no cal dir que es troben amb un seguit de peripècies rocambolesques. Només sortir de Barcelona, les coses es torcen quan el Sis-cents tunejat de la tieta Adela els deixa penjats al voral de l'autopista. Humor i accions dinàmiques a dojo.»
«Des que els pares dels dos protagonistes es divorcien, ja no és res tot igual. La ràbia i la impotència s'apoderen dels dos. Relat emotiu de Pasqual Alapont sobre les ferides morals de la infància i l'adolescència, i també un cant a la tendresa i a l'amor..»
«El Net de ca les Pepes vol ser botiguer, a diferència dels seus amics que volen ser futbolistes, astronautes, metges... El petit personatge de Jaume Cela vol ser botiguer per poder vendre espelmes a les cuques de llum i als grills, cases als cargols o despertadors als galls.»
«Relat breu de Florence Cadier sobre la síndrome de Down. La petita protagonista té cara de lluna i la gent, de vegades, s'atura a mirar-la pel carrer. A l'escola fa un grapat de coses divertides: pintar, cantar i anar en poni, que és el que més li agrada. Però no sempre l'entén tothom i aleshores és quan se sent diferent dels altres.»
«Enric Larreula viu una etapa prolífica i plena de novel.les que retornen el lector a l'aventura del segle XIX. En aquest cas recupera el pirata Ala de Corb, de qui ja ha publicat dues aventures. Humor, afany de justícia i solidaritat amb el Carib de decorat.»
«L'autor Joan Manuel Gisbert reprèn amb'El joc secret' els personatges de la novel.la 'Els miralls venecians'. Un foraster adquireix la mansió Carvacchi, deshabitada de fa anys, i s'hi tanca per fer-hi una obra magna relacionada amb l'alquímia i la nigromància. Misteri i enigma a l'estil polit de l'autor.»
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
