 Informació Opinió Difusió Promoció
Clips d'actualitat Hemeroteca
Novetats literàries
Crítica literària
Escriptors Il.lustradors Autors i traductors
Escriptors Il.lustradors Altres
Webs autors
Premis literaris
Bibliografia
Editorials
Revistes i suplements
Personatges literaris
Altres links
Other languages
 Associació Cultural
|
 |
Un lladregot de pell pudenta«El guillot lladre (Barriola, San Adriango azeria)», de Koldo Izaguirre. Il·lustracions extretes de les imatges de la pel·lícula d'animació 'El zorro ladrón' (Lotura Films, Marra 21 i Euskal Telebista), de Juanba Berasategui. Col·lecció Virus Editorial - Takatuka. Barcelona, 2009. Preu: 12 €. A partir 7 anys. El realitzador basc, Juanba Berasategui, un dels pioners en el cinema d'animació espanyol, ha estrenat aquest any la seva quarta pel·lícula, basada en 'El guillot lladre', una novel·la d'aventures de l'escriptor i guionista, Koldo Izaguirre. És així com Berasategui ha pogut entrar, a través del món virtual de les imatges, en la cultura popular del País Basc, tenint en compte que les aventures d'aquest mascle de la guineu, el guillot, capaç de convertir-se, en la ficció, en un ésser humà, dóna una visió no gens idealitzada dels boscos i les muntanyes basques, de la seva gent més ancestral i, sobretot, d'un personatge mític, conegut amb el nom de Barriola, un carboner del segle XVIII que habitava a la serra d'Aizkorri i que, segons diuen, va ser també un famós i admirat lladre de camins i, com tants bandolers antecessors seus en segles anteriors, amic dels pobres. A partir de contes i llegendes del País Basc, l'autor Koldo Izaguirre, en aquesta nova edició en àlbum il·lustrat amb imatges de la pel·lícula, fa un fresc on barreja la faula amb un rerefons humà ple de lluites socials, d'interessos personals que creen conflictes entre veïns de llogarrets, i del paper dels carboners en un moment que el carbó comença a caure en desgràcia i la crisi s'agreuja quan les noves carreteres allunyen de la recaptació d'impostos aquells a qui podien fer pagar per deixar-los passar pels vells camins del seu territori. Un relat d'aventures amb lectura actual que, amb un estil poètic, tracta el tema de la supervivència i del campi qui pugui per salvar la pell, ni que sigui una pell pudenta, mai més ben dit, tractant-se del ram de les guineus. El guillot, com el carboner Barriolo, el vell assaltador de camins del segle XVIII, coneix tots els topants del bosc, però sap que no sempre pot actuar sol. Per això accepta l'amistat del voltor, que pot volar molt alt, per veure-hi més enllà de les copes dels arbres, per escodrinyar tots els racons i els camins i per aprofitar-se, pels seus serveis, fent de mitjancer, d'una part del botí que en treu el guillot lladre. I la cosa no s'acaba aquí perquè, el guillot lladre-Barriolo carboner, professional com és de l'especialitat d'atracar viatgers de camins, rep de les autoritats d'un dels pobles afectats pels impostos de pas que no poden cobrar pel transport del ferro, la proposta que continuï robant, però que robi per a ells. Una vegada més, la llegenda i la veu popular troben el seu referent en la societat contemporània. I és que, per a alguns, d'abans i d'ara, no sempre és veritat aquella cantarella de soterrani de metropolità que diu que és preferible pidolar abans que robar, ni que robar sigui més trist. A Barriolo, al guillot lladre del conte, assaltar camins li és com un esport que li fa pujar l'adrenalina. Per això, en les seves emboscades, fins i tot cau, en una ocasió, rendit d'enamorament per una damisel·la que, com ell, tant potser a vegades humana com a vegades una gallina presumida. En els contes, i en el cinema d'animació també, la fantasia mou muntanyes. [Andreu Sotorra, 15 juliol 2009] ¿Qui és l'enemic?Davide Cali. L'enemic. Traducció de Pere Comellas. Il·lustracions de Serge Bloch. Editorial Takatuka - Virus. Col·lecció L'Illa dels Llibres. (Àlbum del francès 'L'ennemi', Éditions Sarbacane, París). Barcelona, 2008. Pàgines: 64. Preu: 18 €. A partir 7 anys. Hi ha tabús sobre els quals ben pocs autors s'atreveixen a parlar: la mort, segons quines malalties, la violència de gènere, les guerres... Es prefereix la fantasia d'un món que mai no coneixerem o l'endolciment del que ja coneixem. Però la realitat de la vida és tota una altra cosa. Per això, trobar un àlbum il·lustrat com aquest, 'L'enemic', que descriu sense falses mirades la situació d'un soldat al front, és reconfortant. I encara més perquè el tractament és intemporal i contemporani. La guerra que es veu de rerefons en l'àlbum pot haver ocorregut fa molt de temps, però també pot estar succeint ara mateix en algun lloc del món. 'L'enemic', creació dels francesos Davide Cali i Serge Bloch, és una de les primeres apostes del nou segell Takatuka, i la col·lecció L'Illa dels Llibres, adreçada a tots els públics, dins de Virus Editorial. L'àlbum, en una edició molt acurada, utilitza el llenguatge de vinyeta de còmic, però deixant que cada vinyeta ocupi una làmina, blanca de fons. La reproducció de la història, de text molt breu, té un traç senzill, net, per part de l'il·lustrador, però no per això menys expressiu. S'hi defineixen diferents estats d'ànim del protagonista. El soldat és en el seu lloc de trinxera, intentant eliminar l'enemic de l'altra banda. L'atractiu de la història és que el lector sap que hi ha una guerra, com li indica amb lletres engrandides, a doble làmina, l'entrada de l'àlbum, però sembla que el soldat estigui sol i que a l'altra trinxera hi hagi també un únic soldat que l'espera. Aquesta individualització de la guerra mostra la solitud del soldat enmig d'un conflicte bèl·lic i reforça el caràcter de dubte, desesperació i reflexió que fa el personatge. "Hi ha una guerra en un lloc com un desert i amb dos forats." Una descripció geogràfica tan simple com eficaç. "I dins dels forats, dos soldats. Són enemics." I després d'aquesta breu introducció, excepcionalment, les dues làmines que inclouen el títol de l'àlbum passen a fons vermell, tacat de sang, per reprendre després la blancor, matisada només per un verd orcre en alguns dels dibuixos de les vinyetes. El soldat espera, dorm amb un ull obert, està a l'aguait, dispara un tret, fa foc per escalfar el poc ranxo que té del dia, sap que l'enemic també en fa, i pensa que deu estar sol com ell. La gana, la sensació que l'enemic és una bèstia salvatge i que, si hi ha guerra, és sempre per culpa de l'altre, tal com diu el manual de campanya que el soldat porta a la butxaca de l'uniforme, es reflecteixen amb unes il·lustracions que, a manera que avancen, sembla que prenguin forma animada. La descoberta per sorpresa que a la trinxera enemiga no hi ha ningú porta a la reflexió que la por del desconegut és a vegades un artilugi dels qui manen per justificar un enfrontament bèl·lic. La descoberta d'una cartera amb fotos de família a la trinxera enemiga fa dubtar el soldat que el seu contrincant pugui ser tan salvatge com assegura el manual. ¿Qui té una família, pot matar gent d'una altra família, ni que li diguin que és enemiga? Només el diàleg pot acabar amb una guerra, ni que sigui un diàleg per missatge, amb una ampolla llençada com una granada, de trinxera a trinxera, dient que cal aturar la guerra, que cal dir no a la guerra. Un missatge que, com passa amb les ampolles llençades en alta mar, només ha de tenir la sort de caure just en el forat de la trinxera d'on ha de venir la resposta perquè soldat i enemic —enemic i soldat—, puguin tornar a casa. [Andreu Sotorra, 22 febrer 2008] 
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
|
|
||
