Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària de Takatuka - Virus Editorial

Una onada de nazisme


Morton Rhue. L'onada. Traducció de Blanca Rissech. Editorial Takatuka - Virus Editorial. Barcelona, 2010. Pàgs. 154. Preu: 14 euros. A partir 15 anys.

L'experiment, arran d'una classe d'història sobre el nazisme, dut a terme pel professor Ron Jones, el 1967, en un institut de secundària de Palo Alto, Califòrnia, va inspirar el telefim 'La tercera onada'. Sobre aquest telefilm, Morton Rhue, pseudònim de l'escriptor Todd Strasser (Nova York, 1950) va recrear els fets de l'experiment en la novel·la 'L'onada' (1981) que, fa dos anys, va servir de base per a una pel·lícula dirigida per Dennis Gansel ('Die Well' / 'L'onada').

L'editorial Takatuka ha aportat al català aquesta novel·la, en un moment que arreu de la vella Europa ressonen, per por i per incertesa de lideratge, els tambors de la xenofòbia i la dictadura. I ho ha fet, primer, amb una versió en novel·la gràfica, il·lustrada per la berlinesa Stefani Kampmann, i amb el relat original de Morton Rhue.

Qui hagi vist la pel·lícula 'L'onada' ('La ola') i ara llegeixi la novel·la comprovarà, com passa en tantes ocasions, que les exigències del registre cinematogràfic mantenen la fidelitat amb la novel·la només en alguns trets bàsics, però —tot i que en el guió hi participa el mateix autor de la novel·la— la trama i el desenllaç, sobretot el desenllaç, van molt més enllà del que es relata en la novel·la i del que va ser l'experiència en la qual es basa.

¿Quina és la trama de 'L'onada'? Quan el professor d'història tracta el període del nazisme amb els seus alumnes, aquests no entenen que molts dels alemanys idolatressin el seu líder i que, a més, es deixessin manipular sense aturar les atrocitats dels camps d'extermini i la persecució dels jueus, entre altres ètnies.

És a partir d'aquí que el professor munta una estratègia que podríem qualificar de pedagògica, que atrau els joves i que els uneix en una pinya fanàtica sota un lema atractiu: disciplina, comunitat i acció. Símbol, lemes, uniformitat i pèrdua de la llibertat personal. La jugada, però, se li escapa de les mans i les conseqüències que té entre els joves de l'institut, els pares i el professorat posa al límit la tensió de tot el centre de secundària.

La novel·la acaba bé. Podríem dir que amb una moralitat massa dolça. I al lector —també espectador— no li passarà per alt la manera com la versió cinematogràfica carrega el to i augmenta la tensió de violència, optant per un final dramàtic. Cal tenir en compte que la mirada cinematogràfica s'insereix en un moment històric en què els actes violents —amb armes de foc en mans juvenils— han estat protagonistes en instituts tant dels Estats Units com d'Europa, cosa que, a l'època de l'escriptura de la novel·la, no s'havia produït com ara i això justifica que el primer telefim i la novel·la, als anys vuitanta, tinguin encara com a referència l'experiència del nazisme, fins al punt que, en algun moment, es comenta: "Una cosa així no passarà mai més".

Lamentablement, es van equivocar tant el professor real de l'experiment com l'autor de la recreació literària: uns anys després, a la dècada dels noranta, l'esclat dels Balcans va desmentir aquesta afirmació. 'L'onada' és una novel·la en la qual els adults trobaran la reflexió sobre la seva part de culpa mantenint el silenci i fent els ulls clucs sobre segons quins fets, i els joves hi descobriran com poden sucumbir a la vulnerabilitat de la manipulació més subtil. [Andreu Sotorra, 15 octubre 2010]


L'illa de les dues germanes


«Dues germanes tenen visita», de Sonja Bougaeva. Text i il·lustracions de l'autora. Traducció de l'alemany: Carme Gala. Virus Editorial - Takatuka. Barcelona, 2010. Pàgs. 32. Preu: 15 €. A partir 3 anys.

Un magnífic àlbum il·lustrat que presenta amb humor el contrast entre dues maneres diferents de viure. Les dues germanes, dues dones grans i adorables, viuen felices en una illa. Casa seva és modesta, ho tenen tot a mà i al seu gust, conreen tranquil·les un hortet i tenen un gos, un gat i els ocells per tota companyia. Un dia reben una carta d'un cosí. Vindrà a visitar-les. El noi comença per arreglar-los una aixeta que goteja, fa fora els animalets de dins de la casa, converteix l'hort en un jardí només per ser mirat i acaba per repintar-los la casa. Se senten estranyes i confoses, però no gosen dir-li res. Un dia, el noi agafa els trastets i se'n va ofès a més no poder perquè pensa que les seves parentes són unes desagraïdes que ni tan sols li han donat les gràcies per haver posat ordre i haver-los "millorat" la qualitat de vida. Els personatges d'aquest àlbum són persones adultes, cosa que permet enfocar temes complexos amb una mirada tendra per apropar-los als infants. En aquest cas, la importància de la casa de cadascú, com a refugi i mirall de la manera de ser de cada persona o grup de persones que hi viu. "República independent", en diu Ikea. Un eslògan ben trobat. [Lena Paüls, 15 desembre 2010]


Un lladregot de pell pudenta


«El guillot lladre (Barriola, San Adriango azeria)», de Koldo Izaguirre. Il·lustracions extretes de les imatges de la pel·lícula d'animació 'El zorro ladrón' (Lotura Films, Marra 21 i Euskal Telebista), de Juanba Berasategui. Col·lecció Virus Editorial - Takatuka. Barcelona, 2009. Preu: 12 €. A partir 7 anys.

El realitzador basc, Juanba Berasategui, un dels pioners en el cinema d'animació espanyol, ha estrenat aquest any la seva quarta pel·lícula, basada en 'El guillot lladre', una novel·la d'aventures de l'escriptor i guionista, Koldo Izaguirre. És així com Berasategui ha pogut entrar, a través del món virtual de les imatges, en la cultura popular del País Basc, tenint en compte que les aventures d'aquest mascle de la guineu, el guillot, capaç de convertir-se, en la ficció, en un ésser humà, dóna una visió no gens idealitzada dels boscos i les muntanyes basques, de la seva gent més ancestral i, sobretot, d'un personatge mític, conegut amb el nom de Barriola, un carboner del segle XVIII que habitava a la serra d'Aizkorri i que, segons diuen, va ser també un famós i admirat lladre de camins i, com tants bandolers antecessors seus en segles anteriors, amic dels pobres.

A partir de contes i llegendes del País Basc, l'autor Koldo Izaguirre, en aquesta nova edició en àlbum il·lustrat amb imatges de la pel·lícula, fa un fresc on barreja la faula amb un rerefons humà ple de lluites socials, d'interessos personals que creen conflictes entre veïns de llogarrets, i del paper dels carboners en un moment que el carbó comença a caure en desgràcia i la crisi s'agreuja quan les noves carreteres allunyen de la recaptació d'impostos aquells a qui podien fer pagar per deixar-los passar pels vells camins del seu territori.

Un relat d'aventures amb lectura actual que, amb un estil poètic, tracta el tema de la supervivència i del campi qui pugui per salvar la pell, ni que sigui una pell pudenta, mai més ben dit, tractant-se del ram de les guineus. El guillot, com el carboner Barriolo, el vell assaltador de camins del segle XVIII, coneix tots els topants del bosc, però sap que no sempre pot actuar sol. Per això accepta l'amistat del voltor, que pot volar molt alt, per veure-hi més enllà de les copes dels arbres, per escodrinyar tots els racons i els camins i per aprofitar-se, pels seus serveis, fent de mitjancer, d'una part del botí que en treu el guillot lladre.

I la cosa no s'acaba aquí perquè, el guillot lladre-Barriolo carboner, professional com és de l'especialitat d'atracar viatgers de camins, rep de les autoritats d'un dels pobles afectats pels impostos de pas que no poden cobrar pel transport del ferro, la proposta que continuï robant, però que robi per a ells. Una vegada més, la llegenda i la veu popular troben el seu referent en la societat contemporània. I és que, per a alguns, d'abans i d'ara, no sempre és veritat aquella cantarella de soterrani de metropolità que diu que és preferible pidolar abans que robar, ni que robar sigui més trist.

A Barriolo, al guillot lladre del conte, assaltar camins li és com un esport que li fa pujar l'adrenalina. Per això, en les seves emboscades, fins i tot cau, en una ocasió, rendit d'enamorament per una damisel·la que, com ell, tant potser a vegades humana com a vegades una gallina presumida. En els contes, i en el cinema d'animació també, la fantasia mou muntanyes. [Andreu Sotorra, 15 juliol 2009]


¿Qui és l'enemic?


Davide Cali. L'enemic. Traducció de Pere Comellas. Il·lustracions de Serge Bloch. Editorial Takatuka - Virus. Col·lecció L'Illa dels Llibres. (Àlbum del francès 'L'ennemi', Éditions Sarbacane, París). Barcelona, 2008. Pàgines: 64. Preu: 18 €. A partir 7 anys.

Hi ha tabús sobre els quals ben pocs autors s'atreveixen a parlar: la mort, segons quines malalties, la violència de gènere, les guerres... Es prefereix la fantasia d'un món que mai no coneixerem o l'endolciment del que ja coneixem. Però la realitat de la vida és tota una altra cosa. Per això, trobar un àlbum il·lustrat com aquest, 'L'enemic', que descriu sense falses mirades la situació d'un soldat al front, és reconfortant. I encara més perquè el tractament és intemporal i contemporani.

La guerra que es veu de rerefons en l'àlbum pot haver ocorregut fa molt de temps, però també pot estar succeint ara mateix en algun lloc del món. 'L'enemic', creació dels francesos Davide Cali i Serge Bloch, és una de les primeres apostes del nou segell Takatuka, i la col·lecció L'Illa dels Llibres, adreçada a tots els públics, dins de Virus Editorial.

L'àlbum, en una edició molt acurada, utilitza el llenguatge de vinyeta de còmic, però deixant que cada vinyeta ocupi una làmina, blanca de fons. La reproducció de la història, de text molt breu, té un traç senzill, net, per part de l'il·lustrador, però no per això menys expressiu.

S'hi defineixen diferents estats d'ànim del protagonista. El soldat és en el seu lloc de trinxera, intentant eliminar l'enemic de l'altra banda. L'atractiu de la història és que el lector sap que hi ha una guerra, com li indica amb lletres engrandides, a doble làmina, l'entrada de l'àlbum, però sembla que el soldat estigui sol i que a l'altra trinxera hi hagi també un únic soldat que l'espera.

Aquesta individualització de la guerra mostra la solitud del soldat enmig d'un conflicte bèl·lic i reforça el caràcter de dubte, desesperació i reflexió que fa el personatge. "Hi ha una guerra en un lloc com un desert i amb dos forats." Una descripció geogràfica tan simple com eficaç. "I dins dels forats, dos soldats. Són enemics."

I després d'aquesta breu introducció, excepcionalment, les dues làmines que inclouen el títol de l'àlbum passen a fons vermell, tacat de sang, per reprendre després la blancor, matisada només per un verd orcre en alguns dels dibuixos de les vinyetes. El soldat espera, dorm amb un ull obert, està a l'aguait, dispara un tret, fa foc per escalfar el poc ranxo que té del dia, sap que l'enemic també en fa, i pensa que deu estar sol com ell.

La gana, la sensació que l'enemic és una bèstia salvatge i que, si hi ha guerra, és sempre per culpa de l'altre, tal com diu el manual de campanya que el soldat porta a la butxaca de l'uniforme, es reflecteixen amb unes il·lustracions que, a manera que avancen, sembla que prenguin forma animada.

La descoberta per sorpresa que a la trinxera enemiga no hi ha ningú porta a la reflexió que la por del desconegut és a vegades un artilugi dels qui manen per justificar un enfrontament bèl·lic. La descoberta d'una cartera amb fotos de família a la trinxera enemiga fa dubtar el soldat que el seu contrincant pugui ser tan salvatge com assegura el manual. ¿Qui té una família, pot matar gent d'una altra família, ni que li diguin que és enemiga?

Només el diàleg pot acabar amb una guerra, ni que sigui un diàleg per missatge, amb una ampolla llençada com una granada, de trinxera a trinxera, dient que cal aturar la guerra, que cal dir no a la guerra. Un missatge que, com passa amb les ampolles llençades en alta mar, només ha de tenir la sort de caure just en el forat de la trinxera d'on ha de venir la resposta perquè soldat i enemic —enemic i soldat—, puguin tornar a casa. [Andreu Sotorra, 22 febrer 2008]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

onada
«Morton Rhue recrea l'experiència d'un professor d'institut de Palo Alto, Califòrnia, durant una classe d'història sobre el nazisme.»

jocsasia
«Hi ha jocs de taula, de precisió i de concentració orientals amb més de 2.000 anys d'història. Alguns s'assemblen al Joc de l'Oca i al Parxís. [ressenya]»

guillot
«Partint de llegendes del País Basc, amb rerefons de lluites socials, la història del guillot lladre és una versió moderna del mític Barriola, un carboner del segle XVIII, assaltador de camins i amic dels pobres. La novel·la de Koldo Izaguirreha estat adaptada al cinema animat, en un film dirigit per Juanba Berasategui.»

enemic
«La guerra que es veu de rerefons en l'àlbum pot haver ocorregut fa molt de temps, però també pot estar succeint ara mateix en algun lloc del món. 'L'enemic', creació dels francesos Davide Cali i Serge Bloch, és una de les primeres apostes del nou segell Takatuka, i la col·lecció L'Illa dels Llibres, adreçada a tots els públics, dins de Virus Editorial.»

viatgesolga
«Àlbum il.lustrat de Paul Maar sobre la tolerància i el coratge de ser diferent. Amb poemes de composicions plenes de moviment. La protagonista fa un viatge en somnis per mons extraordinaris on tenen lleis estrictes. Va a parar al país dels cercles, on tot és rodó. Al país dels cantells, al dels tons vermells i al de cappervall és vista amb mal ull. La clau la troba al país dels llits.»