 Informació Opinió Difusió Promoció
Clips d'actualitat Hemeroteca
Novetats literàries
Crítica literària
Escriptors Il.lustradors Autors i traductors
Escriptors Il.lustradors Altres
Webs autors
Premis literaris
Bibliografia
Editorials
Revistes i suplements
Personatges literaris
Altres links
Other languages
 Associació Cultural
 |
 |
Hi ha moros a la costaEinar Turkowski. Era fosc i sospitosament tranquil. Traducció de Neus Aymerich. Il.lustracions de l'autor. Libros del Zorro Rojo. Barcelona, 2007. A partir 7 anys. Relat de ciència-ficció il.lustrat en blanc i negre, amb unes làmines que transporten el lector al món imaginari dels invents i les màquines que substitueixen la capacitat manual de l'ésser humà. Però també relat de les complicades relacions entre els que ja són en un lloc i els que hi arriben de nou. La convivència sempre és difícil, sobretot si el nouvingut està envoltat d'un ambient de misteri i, a més, aconsegueix més fruits de la seva feina en poc temps, sense que els altres ni sàpiguen com fer-ho. Relat també de fins on pot arribar la tafaneria i els prejudicis per allò que és desconegut i per allò, per tant, que fa por. En aquest àlbum il.lustrat, un personatge arriba a la costa i s'instal.la en una casa abandonada més enllà de les dunes. Tan aviat com apareixen peixos penjats com si fossin roba estesa, al voltant de la casa, les suspicàcies entre el veïnat van en augment. Les especulacions de tota mena creixen com una bola. Fins a l'extrem que algú afirma que, si continua fent el que fa i que no se sap què és, els acabarà matant a tots. El dia que el nouvingut decideix presentar-se al poble i vendre el peix que, aparentment fabrica, tothom li gira l'esquena. I corre la brama que, al personatge en qüestió, els peixos li plouen del cel, que és d'on es pensa que cau tot els que sempre tenen un os a l'esquena. Quan el personatge nouvingut, desanimat, deixa el lloc que havia ocupat, tothom intenta treure'n el secret. Convençuts que els peixos queien del cel, fan proves i més proves. Però només aconsegueixen provocar una mena de tsunami que s'ho emporta tot. El viatger, que ja s'ha instal.lat en una altra costa, l'únic que sap el secret del seu invent, és premiat l'endemà al matí no amb peixos sinó amb les restes de tota mena que ha arrossegat el tsunami. Les il.lustracions reforcen el caràcter de ciència-ficció que té el relat. I l'opció del blanc i negre remarca encara més aquesta intenció, com si es tractes d'una antiga pel.lícula muda dels inicis del cinema de misteri. [Andreu Sotorra, 25 juny 2007] 
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
|
|
||
