La geganta Ela
Il·lustracions de Núria Feijoó
Col·lecció El Pirata Groc, núm. 54
Edicions del Pirata, Barcelona, 2011
Edició Digital, Barcelona, 2024


SINOPSI
La geganta Ela és altíssima i té el cos molt prim en relació a la llargària dels peus, exactament com la lletra que li dóna nom. A més, és molt i molt rica. ¿D'on prové la seva fortuna? És un secret. Només se sap que a vegades està enrabiada sense motiu aparent. Però, un bon dia, un pare, una mare i les seves filles bessones arriben a aquest país on conviuen amistosament persones de mida nana, de mida mitjana i de mida geganta i, després d'un enfrontament inicial, neix l'amistat entre la família i la geganta. Quan les dues bessones planten al bosc les dents que han caigut a l'Ela, sembla que, per fi, la geganta es decidirà a compartir els seus secrets.


[Per llegir el llibre [a ISSUU], cliqueu aquí
[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí
[Per llegir el recull de comentaris sobre aquesta obra], cliqueu aquí



* * *
FRAGMENTS
No les teníem totes, i amb raó, perquè, quan érem a mig caminal que pujava i pujava, vam haver de recular cametes ajudeu-me. La geganta ens havia saludat a cops de pedra, que tirava des del terrat. No ens va tocar, però els pedrots rodolaven pel pendent i poc hi va faltar que no prenguéssim mal.
Era ben clar que la geganta no ens volia rebre.



La meva germana bessona i jo ens hi havíem fet amigues. Després que es rentés els cabells, ens deixava que li féssim trenes per tot el cap i feia molt de goig. Ens deia Ninetes i ens deixava dormir una a cada mà, i encara hi sobrava lloc.
Ens va demanar que li diguéssim tieta Ela.

* * *

Sessió de contacontes





* * *

Crítiques i ressenyes

Xavier Fontich
Marc A. Pérez Oliván
Carmina Mauri Mestre
Màrius Domingo de Pedro
Montse Francisco Rabascall
Rodolfo del Hoyo
Rosa M. Ciurana
Maria Marcó
Fany Alberich



Xavier Fontich
Professor de llengua

La geganta Ela ens ha agradat al Nil i a mi per diversos motius, principalment dos: el ritme lleuger amb què la història va avançant i la temàtica que planteja. Pel que fa al ritme, efectivament només fas que començar la història i aviat ja comencen a "passar coses" i el lector comença a ficar-se dins la peripècia d'aquest estrany i fascinant món en què gent molt diversa conviu ajudant-se mútuament, a més de ficar-se dins aquesta benigna i ben intencionada família protagonista, que no volen cap mal a ningú i que miren pels altres amb germanor (el pare que fa petites feines de fuster, per a l'escola, per exemple; la mare, que fa mitjons de llana per als gegants). Pel que fa al tema, hem de veure la Geganta Ela com l'exemple d'algú que té un estrany comportament, hostil i perillós, però que pot canviar si els altres arriben a entendre el que li passa i quins sentiments té. És en definitiva una història explicada amb agilitat i que té tocs molt ben pensants que la fan ser molt actual.

* * *


Marc A. Pérez Oliván
Artista plàstic

Evidentment i per raons de deformació professional els meus ulls van sempre a les il·lustracions, les fotos, etc. Inclús tinc algun còmic de fa anys que, un bon dia, m'adono que conec de memòria, però sense haver-lo llegit... A La geganta Ela, trobo que hi queda molt ben reflectit l'esforç perquè tota una sèrie de valors vagin impregnant la historia. Resumint i parlant en plata, trobo que és una historia pont, és a dir, que impulsarà a les personetes que el llegeixin cap a la lectura, perquè la historia és prou divertida, però al mateix temps, és molt rica de vocabulari, d'expresions, i va donant a conèixer certs comportaments i les seves conseqüències. Valors com la solidaritat, l'ajuda mútua, el suport, la compassió, també la còlera, el mal rotllo, la màgia o la fantasia... és un llibre que parla de coses importants i serioses d'una forma tendra i divertida... amb un bon final, mirant cap el futur. Bé, de fet, en el futur!
Per mi, el moment que trobo genial és quan la geganta agafa el llamp, l'estira, el cargola, i se'l menja! Uf, he trobat aquest moment d'alta tensió. A sobre, el cel queda a les fosques, la família marxa pensant a deixar la casa propietat de la geganta, en fi, és una idea molt ben trobada, impactant. La il·lustració que acompanya aquest text, està molt bé, només li falta el soroll de la tempesta. Jo també voldria que els gegants em portessin cap aquí i cap allà.

* * *


Carmina Mauri Mestre
Contacontes

La història de les bessones i la geganta Ela m'ha tingut enganxada des del principi; tant, que me l'he llegit en un parell de dies.
En aquest conte s'aprèn a respectar la diferència. I amb aquest respecte es construeix un món on tothom és normal (petits, mitjans i gegants), i amb unes mínimes normes de convivència es troba l'equilibri que fa possible aquesta fantasia.
És un conte situat en l'actualitat ja que la família protagonista té alguns problemes econòmics, es preocupa molt per l'entorn natural, és molt recicladora, la mare treballa fora de casa, les feines de casa es comparteixen... M'ha agradat molt la manera dintroduir coses, problemes moderns i barrejar-los amb el món fantàstic dels gegants i els nans fent, fins-hi tot, algun toc humorístic.

* * *


Màrius Domingo de Pedro
Escriptor i pedagog

Vaig rebre a la bústia del correu ordinari —bé, ara ja del correu excepcional, perquè l'ordinari és l'electrònic— una carta que no era com les de sempre. No era una factura que el banc hagués pagat, no, aquesta vegada contenia un conte dedicat: La geganta Ela.
M'he llegit La geganta Ela, en un entremig de Jo confesso. És l’avantatge de ser gran, que pots llegir una novel·la erudita i de mil pàgines, però també un conte deliciós escrit per al gaudi d’infants de vuit anys. Ells no poden, però sens dubte, si comencen amb contes com aquest, algun dia hi arribaran. Els contes ben escrits, amables, molt ben il·lustrats, i que expliquen històries fantàstiques de personatges imaginaris són la millor eina per a fer agafar el gust per la lectura als infants.
No sabem si qui ara tingui vuit anys i llegeixi aquest conte acabarà llegint novel·les de mil pàgines o llibres digitals de física quàntica, però el que sí que tinc clar és que llegirà tota la vida, ja que recorrent les seves pàgines descobreixes el plaer de resseguir un text.
Moltes gràcies per proporcionar-me el plaer de tornar a ser petit i llegir històries plenes d’imaginació i que fan volar el cervell. Per cert, i interpretant la darrera entrada del blog, he de dir que sí, que els dibuixos de La geganta Ela són molt macos, però que el text no desmereix en absolut.

* * *


Montse Francisco
Fotògrafa i monitora d'esplai

El món de La geganta Ela és intrigant i original. Un món fantàstic on tots podem viure junts, encara que siguem diferents. L'ajuda, la tolerància hi predominen i també l'amistat i com va dir el Xesco Boix " un dit sol no pot fer gaire cosa però una mà pot fer tot allò que vulgui"

* * *


Rodolfo del Hoyo
Escriptor

Acabo de llegir un llibre preciós. Es titula La geganta Ela, de Lena Paüls. La geganta Ela té un cos prim i llaguerut. És molt rica i sempre està enfadada. Viu en un país on hi ha gent de mides ben diferents, nanes, mitjanes i gegants. Unes bessones arriben, amb els sues pares, emigrant d'un altre país tot cercant un futur. Rebran la còlera de la geganta, passaran perills i por, però finalment, gràcies a la seva comprensió i afecte, acabaran fent-se molt amigues de la geganta, la tieta Ela.
El conte, recomanat per a lectors a partir de 8 anys, és molt útil per a que els nens i les nenes es familiaritzin amb valor positius, com ara la solidaritat, l'amistat, la convivència, la conservació de la natura o el treball conjunt en assumptes que interessen a tothom. Però també és ric en emocions, perfectament descrites per als infants, com l'afecte, la ràbia, l'amor, la ira.
També tracta, semse embuts, problemes actuals com les dificultats econòmiques de les famílies, l'emigració i la, de vegades, mala actuació dels polítics que es fan acompanyar de la premsa mentre prometen solucionar-ho tot i després se n'obliden.
Però no estem davant un conte realista, ja hem vist que parlem d'un país on hi ha gegants. Estem en un món de fantasia on la geganta Ela, que menja de tot, inclús els llamps, creix sense parar. És a causa d'un malefici que les bessones aturaran.
Ja veieu: fantasia, realitat, valors, emocions... tot plegat dins una aventura ben divertida que farà que els més petits de la casa gaudeixin d'allò més.

* * *


Rosa M. Ciurana
Crítica literària

El conte explica la història d'una família que arriben a una ciutat i descobreix que la gent conviu amb gegants, gent nana i gent de mida mitjana i, entre ells, hi ha la geganta Ela amb qui, al començament, mantenen una relació difícil a causa del seu caràcter, però, amb el temps, es converteix en una relació familiar i de compartir amb ells els seus secrets. Mitjançant els personatges del conte es poden treure molts conclusions per poder parlar-ne amb els nens: les relacions, l'amistat, la família, la convivència, els entrebancs de la vida, l'amor a la natura i finalment la fantasia. És un conte amb unes il·lustracions fantàstiques, molt didàctic i un bon treball pedagògic.

* * *


Maria Marcó
Àvia i lectora en actiu

He llegit el conte La geganta Ela de la Lena Paüls, l'he trobat de lectura fàcil i adient perquè la canalla, a partir de 8 anys, en puguin gaudir. Hi ha bastant de text, poca il·lustració, tot molt entenedor. Amb els dibuixos de la Núria Feijoó m'he fet una imatge perfecta de la geganta. És un conte molt recomanable, per passar una bona estona.

* * *


Fany Alberich
Directora de «Duesaigües. La Revista» i rapsoda

Trobo que La geganta Ela et capta des dels primer moment i ja no pots parar de llegir. Hi ha diferents temes que m'han fet reflexionar:
- Primer el tema que persones de diferents mides puguin conviure amb harmonia, cosa que resulta difícil en els temps que vivim per molts motius.
- El tema dels padrins de lectura m'ha fet molta gracia. L'Arnau a l'escola ho fa i sovint parla dels moments que comparteix llegint amb el seu fillol de lectura. Algun cop triem llibres de casa i els pren a l'escola per llegir-los-hi.
- La legalitat dels pares que, quan saben de qui és la casa, volen anar a parlar amb la propietària.
- Les promeses de l'alcaldessa incomplertes.
- La reacció dels pares quan la geganta cau, perquè tot i que els havia maltractat, tenen la bondat de curar-la, cuidar-la i acollir-la a la seva llar.
- La relació amb les bessones que la veuen com la tieta i se l'estimen.
- L'explotació del negoci que donarà feina a altres persones i la creació de la biblioteca.
Tot plegat desperta tendresa i de pas va donat petites lliçons del que hauríem de tenir en compte en el nostre dia a dia.

* * *