 Informació Opinió Difusió Promoció
Clips d'actualitat Hemeroteca
Novetats literàries
Crítica literària
Escriptors Il.lustradors Autors i traductors
Escriptors Il.lustradors Altres
Webs autors
Premis literaris
Bibliografia
Editorials
Revistes i suplements
Personatges literaris
Altres links
Other languages
 Associació Cultural
 |
 |
Immobiliària de germans petitsMarian de Smet. Es ven germà petit. Traducció de Núria Sales i Rosa Bruguera. Il.lustracions de Marja Meijer. Col.lecció Simbolet. Símbol Editors. Barcelona, 2007. A partir 5 anys. Per plantar un rètol dient que es ven un germà petit, cal que n'hagin passat algunes de grosses. Això almenys és el que li sembla que li ha passat a la protagonista d'aquest àlbum il.lustrat, d'origen belga, que explica la història que ha viscut amb el seu germà petit, abans un petit dolç i quiet, però que, amb el temps, a ella li fa l'efecte que s'ha convertit en un petit monstre. És evident que si ella es posa a fer figures de fang i ell les hi comença a esmicolar, no fa gaire gràcia. Si, quan es banyen, el petit sempre s'asseu en el millor lloc i ella, a la banda de l'aixeta, no fa gaire gràcia que se't clavi l'aixeta al pompis. I així anar fent. La noia intenta desfer-se del seu germà, enviant-lo franquejat per correu però no li passa per la boca de la bústia. Intenta de fer-lo passar desapercebut llençant-lo al cubell de les escombraries, però ell encara s'ho passa més que pipa. L'única solució és, ara que el boom va de baixa, muntar una mena d'immobiliària per vendre el germà que se li ha convertit en un petit monstre. I sempre hi ha algú disposat a comprar una segona "residència". L'experiència de la protagonista és que viure sol és mitja vida, però patir la solitud s'emporta l'altra mitja. I com aquelles immobiliàries que abans de fer les escriptures es fan enrere amb el comprador, recupera el petit monstre potser perquè més val un monstret conegut que un germà petit bon jan per conèixer. Les làmines ressegueixen aquesta història amb primers plans dels principals protagonistes, detallistes en els aspectes quotidians i amb un cert aire que respira ambient de Teo amb totes les distàncies que calgui. Aquí, la protagonista passa d'actituds poc recomanables a una actitud gairebé interessada i fins i tot egoista. Lluny, doncs, de cap moralitat que pretengui manipular el lector, sinó més aviat que el fa pensar què faria ell si es trobés en la mateixa situació. [Andreu Sotorra, 25 juny 2007] 
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
|
|
||
