Aquest premi, considerat com el Nobel de la literatura infantil i juvenil, s'atorgarà la setmana vinent dins dels actes de la Fira del Llibre de Bolonya, una fira especialitzada en aquest àmbit literari que és també la germana petita de la Fira de Frankfurt. Renate Welsh (Viena, 1937), l'autora del Missatge Internacional del Dia Internacional del Llibre Infantil que es commemora cada 2 d'abril per recordar l'efemèride del naixement de Hans Christian Andersen, és una de les nominades per al Premi Andersen, entre altres autors com Jostein Gaarder, entre els més coneguts. El Dia Internacional del Llibre Infantil està organitzat per l'International Board on Books for Young People (IBBY) que aplega una seixantena d'agrupacions de tot el món, entre els quals figura el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. [02.04.02]
Dins de les activitats infantils que organitza el Gran Teatre del Liceu, les representacions del clàssic «Pere i el llop» amplien les funcions previstes a la sala gran del teatre i se'n fan dues diàries (a les 10.45 h i a les 12.45 h). El Liceu ha preparat també una guia didàctica de l'espectacle musical, que es pot consultar en línia. [23.03.02]
La convocatòria de premis de literatura per a infants i joves ha fet un salt definitiu aquest any. Si fa uns mesos s'anunciava la convocatòria dels premis Barcanova, els més ben dotats fins aleshores exclusivament en català (18.000 euros), ara ha estat Editorial Cruïlla la que ha anunciat que en la convocatòria del 2002, dobla la dotació dels premis Vaixell de Vapor i Gran Angular (24.000 euros, uns 4 milions de pessetes). D'aquesta manera, els tradicionals premis de Cruïlla se situen al capdavant dels més ben dotats en l'àmbit infantil i juvenil en català, seguits, amb 6.000 euros de diferència, pels premis Barcanova. [21.03.02]
Segons ha confirmat la mateixa editorial a aquesta redacció, el veredicte que estava previst per a la primera setmana de març, s'ha ajornat fins a la primera setmana d'abril per l'èxit de la convocatòria. L'Editorial farà públics el 4 d'abril, doncs, els seus premis de literatura infantil i juvenil. La característica principal d'aquests nous premis, tal com va avançar aquesta revista digital, és que se situa al capdavant dels premis d'aquesta modalitat en dotació econòmica i exclusivament en català. El premi Barcanova està dotat amb 3.000.000 de pessetes (18.030'36 euros) per a l'obra guanyadora i 1.000.000 de pessetes (6.010'12 euros) per a la finalista. [20.03.02]
Cada any, el dia 2 d'abril, l'International Board on Books for Young People (IBBY) celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil per commemorar el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, Cada any, un país membre de l'IBBY s'encarrega d'editar un cartell anunciador de l'efemèride i un missatge que escriu un autor o autora reconegut en l'àmbit de la literatura per a infants i joves. Aquest any, l'autora del missatge és Renate Welsh, austríaca nascuda a Viena el 1937 que acompanya el cartell de la il.lustradora María Blazejovsky. [19.03.02]
L'Ajuntament d'Olot ha canviat el termini d'admissió d'originals dels Premis Literaris Ciutat d'Olot, que estava previst per a l'1 de març i l'ha allargat fins al 2 d'abril. Aquests premis inclouen el premi de prosa narrativa Marià Vayreda, el premi de poesia Joan Teixidor, el premi Garrotxa de narrativa curta i el premi Caixa de Girona de narracions per a nois i noies, que publica La Galera, i que està dotat amb 3.000 euros. De tots aquests premis, hi ha més informació, a la pàgina web de l'Institut de Cultura d'Olot. [18.03.02]
Prop de 25 escriptors i escriptores de literatura infantil i juvenil han respost fins ara l'entrevista que aquesta revista digital està recollint entre aquells autors que principalment publiquen en col.leccions per a infants i joves. La més recent és la de l'autora Mercè Anguera, guanyadora de l'últim premi de l'Hospital de Sant Joan de Déu i del premi Comte Kurt. Mercè Anguera (Barcelona, 1961) és mestra de professió i ha publicat els contes 'Somies, Lola?' i 'Corredisses', els dos a La Galera. [16.03.02]
Carlos Casares ha mort a Vigo als 60 anys a causa d'un infart. Escriptor, periodista, catedràtic de literatura i editor, Casares presidia el Consello de Cultura Galega. L'autor havia publicat relats per a infants com 'A galinya azul' i la peça teatral 'As laranxas máis laranxas de tóda las laranxas'. Traduïdes al català Carlos Casares havia publicat 'La bicicleta de Lolo' (Edicions Bromera i Tàndem Edicions) i 'El gos Tupí i el llop Crispí' (La Galera). [10.03.02]
Amb el títol 'Sóc molt Maria', l'autora Mercè Anguera ha obtingut el cinquè premi Hospital Sant Joan de Déu de conte infantil il.lustrat que convoca aquesta institució conjuntament amb el Cercle de Lectors i l'Editorial La Galera. El premi està dotat amb 3.005 euros. L'àlbum es publicarà el mes d'octubre amb il.lustracions de Mabel Piérola. A la vegada, s'acaba de publicar el conte guanyador de l'última edició, 'I doncs, Pinot?', de Rafel Simó, il.lustrat per Judit Morales. El premi té la característica que surt a edició amb 10.000 exemplars en català i castellà. [08.03.02]
Fa una setmana, aquesta revista digital va donar a conèixer que el Departament d'Ensenyament havi enviat una enquesta a tots els centres d'ESO de cara a les lectures obligatòries que han estat de tota mena de polèmica durant aquest curs. Una altra de les informacions desvelava que la llista de lectures obligatòries s'havia elaborat a partir d'una altra relació del programa Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes. Un cop conegut el malestar que la majoria d'autors té sobre aquest afer en el qual s'han trobat involuntàriament involucrats, des d'aquesta setmana, la pàgina web dels Itineraris de Lectura ha retirat de la majoria d'autors l'indicatiu "agenda completa". Aquesta revista digital ha pogut saber que la retirada obeeix a una ampliació del programa que la Institució de les Lletres Catalanes havia reduït sensiblement en resposta a la política de lectures obligatòries del Departament d'Ensenyament. Tot això passa a les portes de l'últim trimestre del curs, un període decisiu per acordar quina serà la política que en aquest camp se seguirà el curs vinent. [07.03.02]
L'escriptor Joaquim Carbó ha estat distingit amb el II Memorial Jaume Fuster que atorguen conjuntament l'Ajuntament de Mataró i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En la primera edició, el guardó destinat a un autor per la seva aportació a la literatura de gènere, va ser per a Víctor Mora. D'altra banda, l'escriptor Josep Vallverdú ha estat distingit amb el premi Trajectòria que atorga la Setmana del Llibre en Català. També s'ha atorgat per primera vegada el premi Aurora Díaz-Plaja destinat a articles de la divulgació de la literatura infantil i juvenil, convocat conjuntament per la Fundació Caixa Penedès i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Els guardonats d'aquesta primera edició han estat els crítics Pep Molist i Joan Portell. Aquests premis havien de ser fets públics el 31 de gener, data commemorativa de la mort de l'escriptor Jaume Fuster, però per motius no donats a conèixer per l'AELC s'han retardat fins ara juntament a altres premis convocats anualment per aquesta entitat. [06.03.02]
Un estudi del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre els anuncis de joguines assenyala que un 41'5% dels programes publicitaris presenta un rol estereotipat referent al gènere masculí o femení, la qual cosa representa una disminució de dos punts percentuals respecte a l'estudi de la campanya anterior. Altres indicadors, com la presència d'elements de violència, es mantenen en valors reduïts i experimenten una petita reducció en relació amb l'estudi anterior. L'informe del CAC, que es realitza cada any, analitza la publicitat emesa durant l'horari protegit (de 6 a 22 hores) de dos dies de la campanya de Nadal. Aquest any va haver-hi 132 anuncis que mostren algun tipus d'estereotip de gènere. D'aquests 132 espots, 81 són de caràcter femení, 49 masculí i 2 contenen tant estereotips masculins com femenins. Els rols més freqüents són, en el cas masculí, nen jugant amb nens, amb cotxes i en situacions de competició; en el femení, nenes amb nines, amb altres nenes, i amb jocs vinculats a la llar. [05.03.02]
La col.lecció neix amb el propòsit de fomentar "el coneixement mutu de les realitats lingüístiques i culturals entre els diversos països que tenen el català com a llengua pròpia". L'Elefant s'adreça a lectors d'entre 8 i 14 anys. Edicions Bromera potenciarà la combinació d'obres d'autors catalans, valencians i mallorquins amb el desig de superar "el desconeixement que els escriptors d'aquest tres àmbits pateixen fora del seu territori d'origen". Els quatre primers llibres de la col.lecció estan signats per Mercè Company, Joles Sennell, Vicent Pardo i Carles Cano. [04.03.02]
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha tramès a tots els centres de secundària una enquesta que el professorat de llengua i literatura ha de respondre en relació a la implantació aquest curs de les lectures obligatòries i la previsió de cara al curs 2002-2003. L'enquesta, que els centres han de respondre a través de la pàgina web del Departament d'Ensenyament i la contrasenya que tenen establerta es presenta amb aquest enunciat: «El Departament d'Ensenyament ha inclòs unes llistes de llibres en la normativa per al curs 2001-2002 amb la finalitat que la literatura que s'ha de treballar a l'etapa d'ESO i de batxillerat no s'ensenyi d'una manera teòrica, sinó partint de la lectura literària. Ara bé, aquest propòsit general admet innombrables tipus de concreció. Aquest curs, les llistes de lectures van tenir uns propòsits determinats i van ser pouades d'unes fonts específiques. Amb vista al curs vinent (i també a cursos posteriors), convé que les llistes siguin contrastades i actualitzades, i aquesta aportació correspon fer-la als centres docents en primer lloc, sense descartar altres tipus d'aportacions de bibliotecàries i altres especialistes. Així doncs, amb aquesta pàgina obrim una enquesta oberta als centres de secundària perquè facin les seves valoracions a fi que les llistes siguin cada vegada més idònies i estiguin permanentment actualitzades. Els llibres haurien de ser recomanats o desaconsellats per motius específics i comprovables.»
Es preparen llistes negres per als autors
Segons ha pogut saber la revista «Cornabou», el contingut de l'enquesta no es planteja en cap moment la supressió de les lectures obligatòries, una de les reclamacions més unànimes de tots els sectors durant aquest curs. «Cornabou» ha tingut accés a les preguntes que el Departament d'Ensenyament fa els centres entre les quals hi ha aquesta que demana de manera subtil i ambigua:"¿Creieu que és convenient que, a l'ESO, hi hagi llistes de lectures en la proporció d'aquest curs?". La resposta, com es veu, tant si és que sí com si és que no, no admet l'opinió sobre el criteri de l'obligatorietat o la llibertat del professorat. La resta de preguntes encara són més polèmiques perquè afecten sobretot els autors. Es pretén fer una valoració dels llibres obligatoris d'aquest any, es proposa que cada centre en suggereixi un per al curs 2002-2003, i finalment hi ha una pregunta oberta per a suggeriments.
Boicot a l'enquesta per part d'alguns professors
Segons diversos sectors consultats per la revista «Cornabou», el contingut de l'enquesta no ha satisfet ni els ensenyants ni els escriptors. Els primers perquè no veuen que se'ls permeti continuar treballant segons el criteri i les necessitats de cada aula. Alguns professors d'ESO han manifestat que no pensen respondre l'enquesta i en canvi indicaran només que "no estan d'acord amb el criteri de les lectures obligatòries i tancades". Pel que fa als autors, que, sense tenir-ne cap culpa --després d'haver estat críticats per la seva inclusió en llistes obligatòries-- es veuen ara abocats a un judici sobre els seus llibres, el parer general és que tenir llibres obligatoris no els ha representat un augment de vendes i sí en canvi un perjudici per a altres llibres seus no recomanats.
Cada casa és un títol
D'altra banda, el fet que els centres de secundària proposin un títol pot oferir un ventall tan enorme de títols i autors que difícilment es pot arribar a un criteri rigorós. En aquest cas, pot ser tan equivocat obligar un títol perquè ha estat proposat per majoria com no proposar-ne un altre que pot haver estat descobert --com sovint passa amb les bones lectures-- per una minoria. Sembla, doncs, que el debat sobre les lectures obligatòries a l'ESO tot just s'acaba de reobrir. [28.02.02]
Quan, a entrants d'estiu del 2001, els centres educatius de secundària del Principat de Catalunya van rebre les instruccions del Departament d'Ensenyament per implantar les lectures obligatòries a l'ESO, molts claustres de professors ja tenien escollits els llibres i van haver de canviar-los sobre la marxa per adaptar-se amb el compliment de la normativa. Un cop compravades algunes de les mancances i alguns errors que la selecció tenia, ningú no entenia com es podia haver confeccionat una llista amb aquells paràmetres. El cas és que en aquell moment els tècnics d'ensenyament, a causa de la urgència de la nova normativa, van recórrer a allò que coneixien: els Itineraris de Lectura de la Institució de les Lletres Catalanes, una campanya que, lluny de voler ser un cànon de lectures, té l'objectiu de promoure els escriptors entre els centres educatius, al marge dels criteris pedagògics que aquests puguin tenir quant a les lectures recomanables de cada cicle. Després de la notícia publicada aquesta setmana a la revista digital Cornabou sobre una enquesta que recentment ha distribuït el Departament d'Ensenyament entre tots els centres, alguns professors i autors han manifestat en un improvisat fòrum electrònic la seva preocupació per la continuïtat el curs vinent de la mateixa normativa, aparentment sense canvis.
Malestar entre els autors
D'altra banda, alguns dels autors integrants dels Itineraris de Lectura han expressat també el seu malestar perquè, a causa que alguns dels seus llibres formen part de les llistes obligatòries, la Institució de les Lletres Catalanes ha reduït sensiblement la campanya quant al nombre de fòrums, mesura que ha produït confusions entre els centres que tenien prevista la presència d'un autor aquest curs en haver triat el seu llibre. És per això que, a la pàgina web dels Itineraris de Lectura, tots els autors que coincideixen a ser els de la llista de llibres obligatoris d'Ensenyament hi apareixen des de fa un temps amb l'indicatiu «agenda completa». Alguns d'aquests autors han comentat que aquesta indicació aparenta una gran activitat "de cara a l'aparador i un èxit de la campanya" quan, en realitat, segons ells, "amaga la restricció" de la qual han estat objecte dràsticament. Entre aquests autors amb «agenda completa» figuren: Pep Albanell, Maria Barbal, Jaume Cabré, Josep-Francesc Delgado, Miquel Desclot, Pau-Joan Hernàndez, Gabriel Janer Manila, Enric Larreula, Miquel Rayó, Maria Mercè Roca, Ramon Solsona, Sebastià Sorribas, Andreu Sotorra, Emili Teixidor i Oriol Vergés. [28.02.02]
El relat 'Visage volé, avoir vingt ans à Kaboul' es va publicar per primera vegada l'any passat a les Éditions Anne Carrière, de París. Ara, Columna edicions l'ha publicat en català, traduït per Mercè Ubach, a la col.lecció Columna Textos. 'El rostre robat. Ser una noia a Kabul', de Latifa, relata els esdeveniments passats i recents que la família de l'autora ha viscut a l'Afganistan. El llibre està dedicat a totes les nenes i dones afganeses i a la mare de Latifa de qui l'autora diu que li ha donat "lliçons de llibertat i resistència". La publicació s'aprofita per convidar els lectors a col.laborar amb donatius per a l'Associació Afghanistan Libre (80, avenue Aristide-Briand / 92160 Antony / Tel. 33(0)142721643 / Fax 33(0)146685855; i també per correu electrònic en aquest compte CCP La Source 4060 932 X. A 'El rostre robat. Ser una noia de vint anys a Kabul', Latifa explica des del 27 de setembre del 1996, el dia de l'entrada dels talibans a Kabul, quan ella tenia setze anys i volia ser periodista. Les escoles tancades i la humiliació i els insults proferits a les dones afganeses van impulsar Latifa a fugir de l'Afganistan amb part de la seva família. Un llibre d'homenatge al combat de les dones afganeses en ple segle XXI. També sobre el tema de l'Afganistan, l'Editorial La Galera havia publicat el 2000 la novel.la 'Els somnis de Nassima' [vegeu comentari], de Mercè Rivas. [22.02.02]
La dinovena edició del Saló del Llibre Infantil i Juvenil tindrà lloc aquest any a la ciutat de Mollerussa entre el 20 de novembre i l'1 de desembre, en el recinte dels Pavellons Firals. Aquesta edició coincidirà amb el vintè aniversari del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CCLIJ) que aquests dies també presenta a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil, iniciativa que promou la Central de Biblioteques de Lleida i el CCLIJ. Fins al 2 de març es poden veure tres exposicions que continuen el programa itinerant del CCLIJ per diverses comarques catalanes i que mostren novetats editorials, el premi Protagonista Jove i els elements que configuren un llibre. Dins de la setmana tindrà lloc una sessió sota el lema: La bibliotecària, Harry Potter i uns quants més'. [18.02.02]
L'editorial Quaderns Crema ha presentat una nova versió de la novel.la 'L'illa del tresor', de Robert Louis Stevenson, de la qual s'ha encarregat el traductor Joan Sellent, autor també de la versió catalana de l'obra 'Coriolà', de William Shakespeare, que Georges Lavaudant ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. L'edició de Quaderns Crema,en cartoné, s'acompanya d'il.lustracions de Leonard Beard. Es dóna la casualitat que l'avi de Joan Sellent, el poeta Joan Arús (1891-1982) ja havia traduït la mateixa obra el 1926, de la qual, 75 anys després, Sellent confessa que ha tret algunes solucions lingüístiques. L'aparició en el mercat literari d'aquesta obra coincideix també amb la versió teatral que es presenta al Guasch Teatre de BCN i que ho fa emprant-se en la intenció originària de Robert Louis Stevenson quan deia que "havia de ser una història per a nois i noies sense psicologia ni refinaments d'estil". [10.02.02]
La setena edició de les 24 Hores de Vilaweb han donat peu aquesta vegada a la creació d'un conte col.lectiu que l'escriptor Enric Larreula realitzarà a través d'internet amb grups escolars que prèviament s'han d'inscriure per participar en l'experiència. El conte s'acabarà el mes d'abril coincidint amb Sant Jordi. [07.02.02]
Tot i així, Televisió de Catalunya (TVC) canvia l'hora d'emissió de la sèrie de dibuixos animats juvenil 'Shin Chan', d'acord amb una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que va demanar una major protecció per al públic infantil. El canvi consisteix a retardar 30 minuts l'emissió de la tarda, que es feia a les 19.15 h, dins del programa 3xl.net, del canal K3. La modificació consisteix a invertir l'ordre dels dos programes que integren l'espai juvenil 3xl.net. Primer s'emet la sèrie 'El detectiu Conan', i seguidament, a les 19.45 h, 'Shin Chan'. Malgrat tot, l'emissió del migdia de 'Shin Chan', que es programa a les 13.40 h, es manté. El Consell Audiovisual de Catalunya, a requeriment d'una queixa arribada a l'Oficina de Defensa de l'Audiència, va analitzar l'any passat la sèrie 'Shin Chan'. L'informe assenyala que el programa inclou, amb freqüència, diàlegs amb connotacions sexuals, però no escenes de contingut sexual explícit. També es va detectar que els personatges segueixen uns marcats estereotips de gènere. Quant a la violència, es va veure que no hi ha situacions agressives o violentes. Pel que fa al llenguatge no s'utilitzen expressions malsonants, més enllà del recurs a l'escatologia que sovint utilitzen els infants. El CAC va concloure que la sèrie, que està degudament senyalitzada per a majors de 13 anys, no incompleix la normativa vigent, perquè no inclou imatges o missatges que puguin perjudicar el desenvolupament dels menors. Malgrat la desestimació de la queixa, el CAC va incloure una recomanació a Televisió de Catalunya en què es demanava que s'afavorissin els objectius educatius de la programació infantil i juvenil. També es demanava que, tractant-se d'una televisió pública, s'haurien de fomentar els valors formatius i de protecció de la infància. [05.02.02]
La convocatòria inclou subvencions a empreses editorials, entitats sense finalitat de lucre i persones físiques per import total de 492.830 euros (82.000.012 pessetes) per a activitats literàries corresponents al 2002. Dels prop de 500.000 euros, 372.628 corresponen a la convocatòria per a persones físiques i entitats sense finalitat de lucre i els 120.202 restants, a empreses editorials. Aquests últims es distribuiran en el període 2002-2003. A la convocatòria d'ajuts a persones físiques i entitats sense finalitat de lucre [vegeu text complet i impresos de sol.licitud] poden concórrer projectes de creació literària en llengua catalana, traduccions al català d'obres literàries en altres llengües, investigadors i les entitats que tenen entre els seus objectius la promoció i difusió de la literatura catalana. A més, enguany també es destinaran ajuts a la creació de pàgines web sobre literatura catalana. Les subvencions a empreses editorials inclouen els destinats a la traducció d'obres literàries d'altres llengües al català, editorials estrangeres que vulguin traduir autors catalans, editorials que vulguin fer la promoció d'obres literàries catalanes traduïdes al castellà i les agències literàries i els editors que vulguin traduir fragments i elaborar dossiers per a la promoció d'obres literàries catalanes a altres llengües. [31.01.02]
La població de Cornellà, que el 1998 va posar en marxa el Pla de Biblioteques Escolars per a tots els centres educatius, acull del 14 al 16 de febrer les Segones Jornades de Biblioteques Escolars organitzades pel Col.legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya. Segons els promotors, aquestes segones jornades volen reivindicar el reconeixement de la figura del bibliotecaris escolar i volen implicar en el projecte les diverses institucions. Fa un any, es van fer arribar al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya unes 16.000 signatures reclamant una política de millora d'aquestes biblioteques pel que fa a espais, material, recursos i personal especialitzat. [29.01.02]
L'escriptora sueca Astrid Lindgren ha mort a Estocolm, a 94 anys, després d'haver escrit un centenar d'obres per a lectors infantils. Una desena de les seves obres havien estat traduïdes al català i publicades a l'Editorial Joventut. El seu personatge més conegut és Pippi Langstrumpf (Pippi Calcesllargues, en català), popularitzat sobretot arran d'una sèrie televisiva interpretada per Ingrid Nilsson. Es tracta d'una nena de trenes pèl-roges, pigada i amb cara de trapella, que viu sola amb un mico i un cavall, i que és protagonista d'una trentena de llibres i obres de teatre. La criatura va sorgir de la filla de l'autora, que quan tenia set anys li va demanar que li expliqués contes d'una nena que es digués Pippi. Astrid Lindgren la va encertar de ple i, malgrat les crítiques que l'acusaven d'haver-se inventat una nena massa dolenta i fantasiosa, va vendre en tot el món més de cent milions d'exemplars de les seves aventures. Havia estat distingida amb el Premi Andersen, el Premi Nacional de Literatura de Suècia i el Premi de la Pau dels llibreters alemanys. Però Pippi no va ser l'únic personatge alternatiu de Lindgren. No es pot dir que Miquel de Lonneberga, conegut en castellà per Miguel el travieso, fos cap noi modèlic. Més endavant l'autora va publicar 'Els germans Cor de Lleó', que en un principi semblen dos nois exemplars fins que s'acaben suïcidant per anar plegats en un altre món, el país de les rondalles. El llibre era una avantsala del que s'ha qualificat com a la seva novel.la més completa, 'Ronja, la filla del bandoler', on l'autora ja prescindeix del tot de la vida quotidiana per passar a un món de fantasia. [29.01.02]
L'Ajuntament d'Eivissa convoca des de fa deu anys aquest premi que en l'edició del 2002 ha estat atorgat a Lena Paüls, directora d'aquesta revista digital. «L'Aixecacases» és un conte breu per a lectors a partir de 8 anys en el qual la protagonista, una propietària d'una hisenda, es dedica a inventar artefactes. Després d'inventar una pala elevadora per traslladar de lloc una casa, cosa que fa amb la seva pròpia masia, li queda el sobrenom de L'Aixecacases. La història té ingredients com la superació de l'enyorament, l'apropament a la societat a través del veïnatge i la solidaritat envers els altres. [26.01.02]
La narradora i guionista Maite Carranza ha estat premiada en la modalitat d'infantil dels premis Edebé, dotada amb 25.000 euros (4.159.650 pessetes), per 'Vols ser el nòvio de la meva germana?', que tracta de les relacions familiars amb sentit de l'humor i arrenca amb el retrat que fa la protagonista de la seva germana d'onze anys. El narrador i publicista César Mallorquí ha obtingut el guardó en la modalitat de juvenil, dotada amb 30.000 euros, gairebé cinc milions de pessetes, amb 'Les Llàgrimes de Shiva', una novel.la gòtica de fantasmes situada a l'Espanya de finals dels anys seixanta. En aquesta desena edició, s'hi han presentat 220 obres: 149 d'infantil i 71 de juvenil. Els premis recullen narracions en qualsevol de les llengües de l'Estat. En aquesta ocasió, el 76% han estat en castellà, el 18% en català, el 6% en gallec i un únic exemplar en basc. Les obres guanyadores, totes dues escrites en català, seran traduïdes a les llengües de l'Estat i, per un acord amb l'ONCE, al Braille. [25.01.02]
El premi Nobel de Literatura, José Saramago, ha volgut entrar en l'edició per a infants i joves amb el conte 'La flor més grossa del món', que ara ha traduït al català Xavier Pàmies i que ha publicat Edicions 62, en àlbum il.lustrat per João Caetano. L'àlbum, que té el suport de les il.lustracions com una de les característiques de qualitat de l'edició, marca també una declaració de principis del mateix José Saramago davant l'edició infantil i juvenil quan diu: «Els contes per a infants s'han d'escriure amb paraules molt senzilles, perquè els infants, pel fet de ser petits, coneixen poques paraules i no els agrada fer-ne servir de complicades. M'agradaria saber escriure aquesta mena de contes, però no he estat mai capaç d'aprendre'n i em reca.» El llibre va ser publicat en portuguès l'any passat per l'Editorial Caminho, de Lisboa, amb el títol homònim 'A Maior Flor do Mondo'. [14.01.02]
L'espai que ocupa la nova Biblioteca Infantil i Juvenil Rosa Sensat es troba a la planta baixa de l'edifici que l'associació de mestres ocupa a les Drassanes de BCN, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya. El fons de la biblioteca són els que han servit també durant vint-i-cinc anys per elaborar els catàlegs de Bibliografia Infantil i Juvenil de Rosa Sensat a través del seu Seminari de Lectura. La Biblioteca pretén oferir al públic del barri de les Drassanes i d'aquesta banda del Raval tocant al port un servei que no existia fins ara en aquesta zona. [12.01.02]
La iniciativa consisteix a fer una lectura d'un text de Victor Hugo i ha estat promoguda pel ministre d'educació francès, Jack Lang, amb l'argument que Victor Hugo és el pare de la França contemporània humanament i socialment compromesa. Poeta, novel.lista i dramaturg, a banda de la seva faceta política, Victor Hugo és un dels mites francesos indestructibles. El seu nom es troba en totes les poblacions. Victor Hugo és considerat l'apòstol dels drets de l'home, l'autor que busca una justícia humana per als desheretats i en lluita contra la injustícia i el despotisme. Reedicions, antologies, publicacions inèdites, exposicions i multitud d'actes ompliran el 2002, amb actes centrals a la Biblioteca Nacional de França o la Casa Museu Victor Hugo, restaurada, a la Place des Vosgues de París. Precisament el musical 'Notre Dame de París', que es representa al Palau dels Esports de Montjuïc de BCN, basat en l'obra del dramaturg, participa indirectament de la commemoració del bicentenari del seu naixement. [07.01.02]
Aquest document, elaborat pel Fòrum d'Entitats d'Usuaris dels Mitjans Audiovisuals, dins del Consell Audiovisial de Catalunya (CAC), especifica en el seu article III (Protecció de la infància i de l'adolescència [vegeu text complet en document Word]) que les emissions audiovisuals han de respectar el principi constitucional de protecció de la infància i la joventut, especialment pel que fa a la representació d'escenes o missatges que puguin perjudicar el seu desenvolupament físic, mental i moral. La protecció de la infància i la joventut s'ha de fer efectiva mitjançant l'acompliment de no emetre en horari protegit continguts de sexe o de violència expressa o incitació a conductes antisocials i l'aplicació de la classificació per edats mitjançant senyals acústics i/o òptics. La infància ha de ser especialment protegida dels missatges publicitaris o promocionals que pretenguin: aprofitar-se de les seves inexperiència i credulitat; incitar-la directament a la compra de productes; mostrar-la en situacions considerades perilloses o de risc; així com usar indiscriminadament la seva imatge en productes i serveis no destinats a la població infantil. [23.12.01]
Aquesta nova iniciativa coincideix amb el 150è aniversari del naixement de l'arquitecte Antoni Gaudí que es commemorarà durant el 2002. La popularitat de l'obra de Gaudí arreu del món ha estat decisiva perquè Barcelona Multimèdia hagi produït el CD-Rom en set llengües simultàniament: català, castellà, anglès, francès, italià, alemany i japonès. L'obra, de la qual és autor l'escriptor Toni Matas, té també el suport del Museu d'Art Modern de Nova York (Moma) que ha acceptat d'afegir-lo a la seva botiga. Barcelona Multimèdia té prevista la seva distribució en altres països europeus i també als Estats Units, el Canadà i, d'una manera especial, al Japó. «Gaudí o el joc de l'arquitecte» és sobretot una obra sobre el Modernisme amb informacions fotogràfiques i textuals sobre la vida i les obres de Gaudí, a més dels recorreguts pels diversos edificis de Gaudí de Barcelona. El CD-Rom proposa al seu usuari deu maquetes entre les quals hi ha la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló o la Finca Güell. [21.12.01]
La primera part de l'adaptació d''El senyor dels anells', novel.la en tres volums escrita per J.K.K. Tolkien, i dirigida per Peter Jackson, s'estrena a les sales d'aquí per comprovar si la novel.la d'unes 1.200 pàgines farcides d'éssers fantàstics, dels paisatges de Tolkien i de batalles amb milers de personatges ha estat ben reflectida en l'adaptació cinematogràfica. La trilogia s'ha rodat a la vegada: 'The Fellowship of the Ring', 'The Two Towers' i 'The Return of the King'. Es preveu que l'estrena es faci a ritme d'una per any i per Nadal. Per tant, Tolkien mantindrà l'actualitat, com a mínim, fins a finals del 2003 i principis del 2004. La producció té un pressupost aproximat d'uns 300 milions de dòlars, un rècord en la història del cinema, tot i que cal tenir en compte que són tres pel.lícules i que 'Titànic' se'ls va gastar en un sol film. En el cas d'El senyor dels anells', però, material i equip tècnic i artístic superen altres rodatges fins ara: 274 dies de rodatge durant 15 mesos i 7 grups de filmació en 350 poblacions de Nova Zelanda, que van utilitzar 26.000 extres, més de 50.000 accessoris, entre els quals hi ha 900 armadures, 2.000 armes de goma per evitar accidents, 1.600 parells d'orelles i peus i 20.000 utensilis.
Salvar la Terra Mitjana dels poders nefastos del Senyor Fosc
La pel.lícula, que té com a protagonistes herois extraordinaris, criatures meravelloses i exèrcits obscurs del terror de l'autor d'El Hòbbit, narra com Frodo obté un misteriós anell i en el seu camí cap a Rivendel descobreix, juntament amb els seus amics, la vertadera missió de l'anomenada Germandat de l'Anell: salvar la Terra Mitjana dels poders nefastos del Senyor Fosc. [18.12.01]
