La guanyadora del II concurs d’Il·lustració Proa Espais ha estat Laia Domènech Castillo. El concurs, convocat per la Fundació Enciclopèdia Catalana, proposava als participants la recreació en una làmina d'un fragment extret de la novel·la publicada per La Galera, 'En el mar hi ha cocodrils', de Fabio Geda. El guardó del concurs consisteix en la proposta d'un projecte editorial per a aquesta temporada. El jurat de l'edició ha estat integrat per Iolanda Batallé, Tono Cristòfol, Olga Federico, Valentí Gubianas, Sergi Mariñosa Plaza i Diego Moreno. Entre el 7 de febrer i el 2 de març es pot veure a la Llibreria Proa Espais tant el treball guanyador com una selecció dels deu projectes finalistes que han estat els treballs de Daniel Torrent Riba, Xavier Mula Ferrer, Carles González San Millán, Alba Domingo Basora, Jacob Taurà Riera, Josep Torres Balasch, Adrián Montenegro, Laura Borràs Dalmau, Anita Cafano, Guariglia, i Júlia de la Cal.
[29.12.11]
L'escriptor Jordi Folck (Reus, 1961) ha obtingut el 49è premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants. El premi, convocat per l'Editorial La Galera, està dotat anb 7.000 euros per la Fundació Enciclopèdia Catalana. El jurat de l'edició ha estat integrat per: Xavier Carrasco, Gemma Barrufet, Mercè Anguera, Pep Molist i Carles Sala. La novel·la, amb el títol, 'Llibre d’encanteris de la vella Taràndula' serà publicat el mes de març i pot ser el primer d'una trilogia. L'autor, amb una vintena de llibres publicats fins ara, hi fa una revisitació del personatge Pere Sense Por i el seu avi, amb el qual, ja mort, viu tot un conjunt d’aventures macabres, pensades com una saga homenatge al cineasta Tim Burton i a l'il·lustrador Edgard Gorey i les seves creacions fantàstiques. D'altra banda, el 38è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, convocat també per La Galera i dotat per la mateixa Fundació Enciclopèdia Catalana amb 9.000 euros, ha estat atorgat a l'autora Mercè Anguera per la novel·la 'La princesa invisible', nom d'una perruqueria de la mare de la protagonista, que també fa referència a les dones de totes les edats que no destaquen en res concret però que, sovint i de moltes maneres diferents, treballant, estimant, aprenent, lluitant i vivint el dia a dia son tan belles, valentes, intrèpides i especials com les princeses dels contes. El jurat del premi ha estat format per Sebastià Alzamora, Francesc Miralles, Ricard Ruiz, Marta Luna i Olga Federico. Es dóna el fet que la guanyadora Mercè Anguera ha exercit també de jurat del premi Folch i Torres, i un dels membres del jurat del Joaquim Ruyra, Sebastià Alzamora, ha estat el guanyador del premi Sant Jordi. Mercè Anguera havia obtingut el premi Folch i Torres l'any 2004, a més dels premi de contes de l'Hospital Sant Joan de Déu i el Comte Kurt, el 2002. Els premis Folch i Torres i Joaquim Ruyra, malgrat la seva tradició, no aconsegueixen aixecar el nombre d'originals que hi concorren, a causa, probablement, de la baixa dotació dels dos premis en comparació a altres de similars. En aquesta edició, el premi Folch i Torres ha recollit només 18 originals, i el premi Joaquim Ruyra, s'ha quedat amb 16 originals presentats. En la Nit de Santa Llúcia d'aquest any s'ha deixat desert un altre premi juvenil, el d'Esport i Ciutadania, que des de fa unes edicions es convoca en col·laboració amb el Futbol Club Barcelona.
[20.12.11]
El premi, que s'atorga per 31a vegada, el convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra. Enguany, per primera vegada les obres es podien presentar per correu electrònic. Segons l'organització, s’hi han presentat 23 obres de les quals només 5 ho van fer en paper. L’obra guanyadora ha estat presentada en suport digital. En la novel·la 'Els temps de Sara' la protagonista veu com canvia la seva vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li explica un secret de família molt peculiar: li parla d’un gen que predestinarà la seva vida, de viatges impossibles de creure. L'autora debutant, Lucía Arenas Pastor (Benigànim, 1977) va estudiar Químiques a la Universitat de València i exerceix de professora de Tecnologia a l’IES de Vallada. El jurat del premi Enric Valor d'aquesta edició ha estat format per Pilar Puchades, Ivan Carbonell, Reis Juan, Sabina Asencio i Núria Sendra.
[17.12.11]
La revista, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, és la més antiga en llengua catalana. L'anunci de la seva desaparició coincideix amb l'efemèride del seu 60è aniversari. Fundada el 1951, la seva publicació era primerament quinzenal i en l'etapa més recent, mensual. Va ser una iniciativa del Seminari de Solsona i fins al 1973 es va anomenat L'infantil, per canviar aleshores a anomenar-se Tretzevents. En els seus inicis va ser dirigida per Climent Forner i Escobet i tenia el suport del bisbe Vicent Enrique i Tarancón. A partir del 1963 va passar a editar-se a Barcelona sota la direcció de Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers. S'hi publicaven còmics, contes, notes històriques a tot color, a l'estil de l'altra revista infantil, Cavall Fort —que també commemora el seu cinquantenari—, algunes dels quals eren traduccions d'altres revistes infantils i juvenils europees, com Tintín o Spirou. A partir del 1968 l'edició va passar a càrrec de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Des de 1995 va ser dirigida per Montse Ginesta. En els seus anys d'història, hi han col·laborat dibuixants com Picanyol, Rué, Ivà, Perich, Clavé o Asensio, entre molts altres. També havia publicat contes i relats d'autors catalans. El seu tiratge va arribar a ser en els millors moments de 12.000 exemplars. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria en un moment que mantenia encara un tiratge de 8.000 exemplars, llistó que ha anat baixant en els últims anys, cosa que feia que el suport institucional fos imprescindible. Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha justificat com a causa del tancament la falta dels ajuts públics a causa de la crisi econòmica, justament uns dies després que es fessin públiques les subvencions de la Generalitat de Catalunya a iniciatives culturals. Publicacions de l'Abadia de Montserrat continuarà publicant la revista Piu-Piu, que és adreçada a primers lectors fins a 5 anys.
[15.12.11]
L'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) ha obtingut el desè premi Barcanova de literatura en la modalitat juvenil amb la novel·la 'L'estrany'. El premi és dotat amb 22.000 euros i el publica l'Editorial convocant en la seva col·lecció Antaviana Nova. D'altra banda, l'escriptor Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) ha obtingut el premi d'aquesta edició en la modalitat infantil amb la novel·la 'De rondalla', premi dotat amb 7.000 euros i que es publica en la col·lecció Sopa de Llibres de la mateixa editorial.
[14.12.11]
Al museu del carrer Rivoli de París es poden descobrir els primers dibuixos que van donar vida al popular elefant, la seva dona Celeste i als seus petits, però també les primeres joguines fabricades amb la seva imatge, així com alguns dels seus vestits i fragments de pel·lícules de dibuixos animats que va protagonitzar. D'altra banda, la Biblioteca Nacional de França (BNF), dipositària d'un important conjunt de dibuixos originals, celebrarà també aquest aniversari amb una altra exposició, 'La fàbrica de Babar'. Nascut com a àlbum il·lustrat, els dibuixos animats van arribar a finals dels anys cinquanta del segle XX i el cinema el va recuperar els anys 80. Babar és un elefant format en el món dels humans, però que torna a la selva, on és elegit rei. En una nova sèrie de films en 3D, Babar es converteix en avi. La mostra del Museu d'Arts Decoratives de París estarà oberta fins al 2 de setembre del 2012 i es pot visitar a la Galeria de Joguines del Museu, un dels braços del Museu del Louvre. 'La història de Babar' va començar cap al 1930, quan un petit elefant —que encara no es deia Babar— era el personatge d'un conte que Cécile de Brunhoff, pianista, que explicava als seus fills. Jean de Brunhoff, marit de Cécile, va crear els primers dibuixos, els primers vestits verds i el primer àlbum. Però la iniciativa d'editar-lo va ser d'un cunyat del matrimoni, l'editor Lucien Vogel. Va sortir a la venda el 1931. Va ser un dels dos fills, Laurent de Brunhoff, que ara té 86 anys, qui, a la mort del pare, es va encarregar de donar continuïtat al personatge. A l'acabament de la Segona Guerra Mundial, el 1946, Laurent va crear 'Babar i Arturo l'entremeliat'. Des dels seus inicis, Babar ha editat uns 75 àlbums que han estat traduïts a vint-i-set idiomes, entre els quals el català (Editorial Beascoa) i, segons els editors, a tot el món, es calcula que se n'han venut, fins ara, uns 13 milions d'exemplars.
[09.12.11]
Per fer-ho, el Departament d'Ensenyament recomana afegir als trenta minuts de lectura diària obligatòria ara a les escoles de primària, entre deu i vint minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes. Tot i no ser obligatòries, aquestes propostes formen part d'un pla de govern que té com a objectiu reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat. El Pla Nacional de Lectura 2011-2015 inclou també mesures impulsades des del Departament de Cultura per millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea. En l'àmbit escolar, el pla comença a aplicar-se ja aquest mateix curs, de manera experimental, a 360 centres, 180 de primària i 180 de secundària, on els assessors lingüístics del Departament fan un diagnòstic i acorden amb els directors i els inspectors del centre una estratègia concreta per millorar els resultats dels alumnes en comprensió lectora, avaluant-ne els resultats al cap de tres anys. L'objectiu és que cada any s'afegeixin 270 centres més al pla. Entre els centres escollits per impulsar el pla, n'hi ha alguns amb baixos resultats de comprensió lectora i d'altres que actualment ja desenvolupen plans de lectura amb bons resultats. El projecte pretén establir col·laboracions sistemàtiques entre uns centres i altres per tal que comparteixin estratègies i bones pràctiques. El pla aposta també per fomentar l'autoavaluació com a estratègia d'aprenentatge, de manera que els mateixos alumnes valorin sistemàticament el que han entès del text llegit i allò que els ha aportat la lectura. Per això, es proposa que els alumnes elaborin un portafolis de lectura, com una mena de diari on reflexionin sobre el seu propi aprenentatge a través de la lectura i amb el qual el professorat pugui controlar també si els alumnes arriben o no als dos llibres mensuals que es recomanen per incrementar els seus resultats educatius en general.
[01.12.11]
La novel·la 'Paraules emmetzinades' va obtenir el Premi Edebé Juvenil del 2010 i posteriorment el Premi Crítica Serra d'Or. El Premio Nacional del Ministeri de Cultura distingeix una obra escrita en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat espanyol i editada durant l'any anterior. Té una dotació de 20.000 euros i tanca el cartell de Premios Nacionales que s'han anat atorgant durant el mes de novembre. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Rosario Álvarez, designada por la Real Academia Gallega; Itziar Zubizarreta, por la Real Academia de la Lengua Vasca; Lídia Pons, per l'Institut d'Estudis Catalans; Ramón Nicolás, por la Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI); Gemma Lluch, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Antonio Hernández, por la Asociación Colegial de Escritores (ACE); Amaya Corral, por la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE); Gracia Iglesias, por la Ministra de Cultura; y los galardonados en las ediciones de 2009 y 2010, Alfredo Gómez Cerdá y Eliacer Cansino Macías. Els drets de traducció de la novel·la 'Paraules emmetzinades' [vegeu aquí crítica integra d'Andreu Sotorra], publicada com és habitual en Edebé, en català, espanyol, basc i gallec, han estat venuts, fins ara, a sis llengües més: el francès, l'italià, el neerlandès, el rus, el coreà i el portuguès (Brasil). Maite Carranza ja va tenir una difusió internacional amb més de 25 llengües amb la seva trilogia 'La guerra de les bruixes'.
[18.11.11]
L'edició del 2011 d'aquests premis ha rebut 82 obres d'àlbum il·lustrat i 66 de creació literària, d'entre les quals, malgrat que el premi és obert a les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, no n'hi concorria cap en llengua catalana. La selecció de cadascuna de les llengües es fa prèviament en els Consells del Llibre adscrits a l'OEPLI (Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil), en el cas de Catalunya, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Els Lazarillo els convoca l'OEPLI i estan dotats amb 8.000 euros per a cada modalitat. D'entre els 82 àlbums il·lustrats, el jurat format per Sara Moreno, Montserrat Pena, Oblit Baseiria, Estibaliz Jalón, Fátima García i Ana Cendán, ha guardonat les autores Ángela Cabrera i Margarita del Mazo per la seva adaptació il·lustrada del clàssic 'El flautista d'Hamelín'. Per la seva banda, el jurat del premi de creació literària, format per Vanesa Pérez, Francisco Castro, Imanol Mercero i Ana Cendán, ha escollit d'entre les 66 obres presentades (45 de narrativa, 19 de poesia i 2 de teatre, de les quals 63 en llengua castellana i 3 en gallec) la de l'escriptor José Antonio Ramírez Lozano per 'Lengua de gato', ambientada a Istambul i que evoca contes tradicionals que tenen un gat com a protagonista.
[17.11.11]
La tesi, que ha estat dirigida pel professor Frederic Barberà, antic alumne de Josep Vallverdú, estudia especialment l’obra més personal de l'autor, és a dir, els seus Dietaris, en el sentit més ampli del mot dietari, que inclou tant els llibres més memorialistes, com els llibres de viatges, els diaris i tots aquells que parlen de la seva pròpia obra. Un dels temes que ha centrat l’atenció de la filòloga Maria Pujol és el desencís d’una generació d’escriptors que van començar a escriure durant la represa cultural, ja durant el franquisme, però que difícilment han vist acomplides les seves ambicions i expectatives personals i col·lectives. La tesi de Pujol forma part dels múltiples estudis i col·laboracions que parlen de l’obra de Josep Vallverdú i n’estudien aspectes més parcials, relacionats tant amb la persona de l’autor com amb la seva obra. Aquest recull de treballs no només ha produït una biografia sobre l’autor i un estudi dels seus escrits sinó que analitza, revisa i ordena tota la seva obra (més de cent quaranta títols) i molts d’aquells aspectes que defineixen la seva trajectòria personal i literària. Articles o crítiques d'autors com Joan Triadú, Xavier Macià, Isidor Cònsul, Andreu Loncà, Miquel Viladegut, Albert Turull, Miquel Pueyo, Josep Borrell, Andreu Sotorra, Jordi Pàmias o Josep Maria Aloy, per citar-ne alguns dels més habituals, han teixit un entramat d’opinions i reflexions, de comentaris crítics o d’elogioses i observacions des de fa més de trenta anys.
[11.11.11]
L'il·lustrador Martin Handford va crear la sèrie a finals del 1980. Wally (Waldo en la seva versió original), vestit amb un jersei de ratlles blanques i vermelles i una gorra amb una borla, es perdia entre personatges i escenaris de totes les èpoques; la tasca dels lectors era trobar Wally, el seu amic mag, la seva companya o un gosset camuflats entre la multitud. Malgrat que el seu èxit mai no ha perdut vigència —com demostren els més de 55 milions d'exemplars venuts a tot el món— no ha estat fàcil trobar una productora disposada a portar les aventures de Wally al cinema. El rodatge encara no té data però es preveu que l'estrena sigui el Nadal de 2013.
[10.11.11]
La 31a edició d'aquest premi ha estat atorgat a l'àlbum 'Eeeeeeeh!' que compta amb el text de l'escriptor Hernán Goñi i amb les làmines de Marcelo Pérez. El premi, atorgat per majoria de vots, és dotat amb 4.500 euros i el publica Destino, segell de Planeta, el mes de febrer següent a l'adjudicació del premi. El jurat de l'edició ha estat integrat per Carmen Bieger, Marta Bueno, Jesús Gabán, Care Santos i Fernando Valverde. L'autor del text, Hernán Goñi (Buenos Aires, Argentina, 1966) ha treballat com a redactor i director creatiu en diverses agències de publicitat de l'Argentina i l'Estat espanyol. Té en previsió el guió d'un musical per a infants. L'il·lustrador Marcelo Pérez (Rosario, Argentina, 1962), es va traslladar a viure a Madrid el 1987 on va treballar també en agències publicitàries. Ha il·lustrat llibres de text, còmics, publicitats i storyboards a més d'animacions per a adults.
[08.11.11]
La factoria d'animació nord-americana Walt Disney i la plataforma de vídeos online YouTube han tancat un acord per emetre continguts originals per a infants. Segons The New York Times, els clips s'emetran gratuïtament en un canal conjunt a través dels webs Disney.com i YouTube.com, i les dues companyies invertiran en el projecte entre 10 i 15 milions de dòlars, conjuntament. L'acord, segons els responsables, beneficiarà les dues companyies. Per a YouTube, suposarà un pas més en l'esforç per oferir continguts inèdits. A la vegada, la plataforma de vídeos online aportarà un nou canal de distribució més accessible per als continguts de la divisió interactiva de Disney, que reconeix les mancances de la companyia a l'hora d'arribar al públic jove a través d'internet.
[07.11.11]
Els premis Ciutat d'Alzira d'aquest any han guardonat en narrativa juvenil l'escriptora Raquel Ricart amb el premi Bancaixa per la novel·la 'A les mans perdudes', i en narrativa infantil l'escriptor Juan Emilio Gumbau per 'El viatge de Lluna a les muntanyes'. El premi Bancaixa té una dotació de 18.000 euros, i el Vicent Silvestre, una dotació de 4.000 euros. 'A les mars perdudes' narra una aventura d'estiu, el viatge interior d'una adolescent de 14 anys. 'El viatge de Lluna a les muntanyes' explica l'aventura d'una noia que fa un viatge a la recerca dels seus pares perduts. Els dos premis els publica Bromera Edicions.
[04.11.11]
Emilio Urberuaga, creador de la imatge de «Manolito Gafotas», ha estat guardonat amb el Premio Nacional d'Il·lustració 2011 pel conjunt de la seva obra, atorgat pel Ministeri de Cultura i dotat amb 20.000 euros. Emilio Urberuaga (Madrid, 1954) va començar a treballar com a il·lustrador el 1982 i al llarg de la seva trajectòria ha experimentat diferents camps de les arts plàstiques com el grafisme, el gravat o l'estampació. Creador de la imatge de «Manolito Gafotas», ha il·lustrat tots els llibres de la saga escrita per Elvira Lindo, amb la qual ha col·laborat també en altres projectes. La seva obra es pot trobar en el Gabinet d'Estampes de la Biblioteca Nacional, la Fundació Juan March, la Caixa d'Estalvis de Granada, el Museu del Dibuix Castell de Larres i el Museu del Mil·lenari de Sofia (Bulgària). Emilio Urberuaga té obra al Chihiro Art Museum de Tòquio. Col·laborador de premsa, Urberuaga es va iniciar en els anys vuitanta com a il·lustrador gràcies a la seva experiència en el món del gravat i l'estampació.
Els seus personatges, de tipus fantàstic i animals genials, estan realitzats amb un dibuix que els permet identificar-se fàcilment amb els lectors.
[31.10.11]
L'escriptor Jordi Ortiz ha obtingut el premi Mallorca de narrativa juvenil, dotat amb 10.000 euros, que atorga el Consell de Mallorca, amb l'obra 'In absentia (judici a la Terra)'. Jordi Ortiz (Barcelona, 1969) ha publicat fins ara a La Magrana, Tres i Quatre, Barcanova i Pagès Editors i és autor de la sèrie infantil 'Talpirons i Ratolents', que publica a Edicions del Pirata. Pel que fa als premis Mallorca, havien estat d'entre els més ben dotats en llengua catalana en els seus àmbits. Des d'ara, però, segons ha anunciat el mateix Consell, els premis es convocaran igualment, però sense dotació econòmica. Els organitzadores consideren que amb la menció honorífica n'hi ha prou perquè tinguin prestigi. En aquesta edició, la dotació era de 50.000 euros per al de novel·la, 10.000 euros per al de poesia i 10.000 per al de narrativa juvenil. L'anunci ha creat una certa confusió en el sector perquè no existeixen, fins ara, premis d'una certa envergadura als quals calgui presentar originals que no tinguin dotació econòmica. En tot cas, els premis honorífics es concedeixen a obres ja publicades o a trajectòries personals. La renúncia de suport a les lletres catalanes és un pas més de la política cultural que està vivint les Illes amb la nova arribada del Partit Popular al govern i l'excusa de la crisi econòmica.
[29.10.11]
El premi està dotat en aquesta ocasió amb 3.000 euros, per commemorar el cinquantè aniversari de la fundació de la revista Cavall Fort. El recull de tres contes es publica en la mateixa revista. El guanyador d'aquesta edició, a la qual s'havien presentat 58 originals, ha estat Albert Garriga Pujol i el jurat ha estat integrat per membres del Consell de Redacció de la revista, Toni Serés, Pia Guindulain, Eugènia Morer, Jaume Cela i Mercè Canela.
[18.10.11]
Dins el cartell dels Premis Literaris de Girona, l'escriptora Dolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956), ha obtingut el 26è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil que atorga l'Editorial Empúries del Grup 62 i que publica Estrella Polar. El premi té una dotació de 7.500 euros. El jurat ha estat integrat per Patrizia Campana (editora d'Estrella Polar), i els autors Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles, Natàlia Molero i David Nel·lo. L'autora ha recreat amb la novel·la 'S'acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes', la nevada que el 8 de març del 2010 va deixar moltes comarques de la demarcació de Girona a les fosques. Ella mateixa explica: “Ens vam passar vuit dies sense llum i això dóna per molt: jo vaig aprofitar per començar a gestar aquesta novel·la, sense ordinador i sense absolutament res, mentre les línies telefòniques s'anaven tallant i ens quedàvem aïllats.” La trama es desenvolupa, doncs, en una nit de nevada, i en un poble de la Selva. “És un poble inventat —adverteix l'autora—, però hi ha algunes referències reals com ara l'institut de Santa Coloma de Farners". L'escenari principal de la història és una masia, en què es van viure episodis molt traumàtics durant la guerra i la postguerra. Durant la nit de la nevada, tota una sèrie de personatges van anar a parar a la masia per protegir-se: els nois i noies d'un autobús escolar, una prostituta de carretera, una jove amb un nadó... Aquella nit s'acaba formant a la casa com un univers ple de sentiments i emocions.”.
[29.09.11]
Des d'aquesta temporada, els Cinemes Verdi inicien un projecte emmarcat en un nou espai cultural, el 'Verdi Kids', dedicat a oferir als infants, al llarg de tot l´any, una selecció del millor cinema d'origen europeu, tant d´animació com de ficció, doblat al català i amb un caràcter i objectiu marcadament didàctic i pedagògic que serveixi d'alternativa al cinema que respon a plantejaments estrictament comercials ja disponibles en altres circuits i locals d'exhibició. La proposta vol també fer redescobrir l'experiència col·lectiva de la sala de cinema als primers espectadors promovent-los una introducció en l'experiència cinematogràfica com a font de valors, aprenentatge i enriquiment personal. Es faran sessions a primera hora de la tarda i matinals els dissabtes, diumenges i festius. També s'ofereix a les escoles la possibilitat d'acudir en sessions matinals a visionar les pel·lícules programades d'una manera pràctica i activa, i el professorat podrà utilitzar material pedagògic per aplicar a les matèries que s'imparteixen en els centres. La primera pel·lícula que ha obert el cicle 'Verdi Kids' ha estat 'Kérity, la casa dels contes', un film d'animació francesa de l'any 2009, dirigida per Dominique Monféry. El film explica la història de Natanäel, un nen que està a punt de fer set anys però que encara no sap llegir. Per això li sap tant de greu rebre la col·lecció de contes més valuosa del món. El que a l' inici no sap és que cadascun d'aquests contes conté un meravellós secret; quan es fa de nit personatges com Alícia, la bruixa o el Capità Garfi surten dels seus respectius contes i avisen en Natanäel que corren un greu perill. Poden desaparèixer per sempre més, i amb ells les seves fantàstiques històries que han acompanyat els infants generació rere generació. El petit Natanäel els haurà de salvar del seu fatal destí.
[26.09.11]
És considerada la dibuixant il·lustradora infantil més prolífica a cavall entre el segle XX i XXI, amb una producció de més de 700 llibres i milions de dibuixos. Formada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, la seva producció és extensíssima, des dels seus primers treballs a la revista Cavall Fort i l'Editorial La Galera. L'exposició antològica del Museu de l'Art de la Pell de Vic aplega més de 110 originals ordenats cronològicament per dècades. Des de 1960 fins al 2011, es repassa un trajecte en el qual pot detectar-se una doble evolució, tècnica i d'estil. Des de fa 17 anys, la seva filla ha col·laborat amb la Il·lustradora i el fruit més recent d'aquesta col·laboració és l'estrena de la sèrie animada a Televisió de Catalunya, de 'L'illa del far'. La clau de l'exposició antològica és el món del circ. Per això, el visitant entra en una gran carpa plena de ballarines, faquirs, equilibristes i trapezistes —tots els troquelats en fusta han estat dibuixats i pintats per l'autora— fins arribar a una caravana. Allà resideix la part més personal de Bayés: un cronograma de la seva vida personal i artística. En l'última sala apareix un collage amb portades dels seus llibres il·lustrats. Més de 16 metres amb 300 cobertes.
[21.09.11]
L'àrea cultural de la Llibreria Proa Espais, de la Fundació Enciclopèdia Catalana, ha convocat per a aquest curs uns 'Tallers per a Famílies', des de l'octubre al maig, que preveu una diversitat d'activitats manuals, lúdiques, artístiques o participatives, enfocades a estimular els petits lectors a trobar com a un lloc habitual la llibreria. Fer un punt de llibre, escoltar contes de Gianni Rodari, fer un mural hiperrealista, contacontes amb titelles, elaboració de vitralls, interpretació d'un quadre o l'última activitat abans de vacances del 2012 amb la preparació d'un 'Diari d'estiu', entre moltes altres [vegeu-ne aquí la previsió]. Per assistir a alguns dels tallers cal fer una inscripció prèvia. El curs consta de 10 tallers, la meitat dels quals són gratuïts, recomanats per a tota la família, i l'altra meitat, tenen establert el preu de 3 € per participant, aquests recomanats per a infants a partir de 5 anys.
[16.09.11]
El premi, que s'atorga el 29 de novembre a la Fira de Guadalajara, està dotat amb 30.000 dòlars i reconeix els autors guardonats pel seu compromís amb els valors humans universals i el seu paper en la construcció d'una literatura infantil i juvenil, en aquest cas, en llengua gallega. Agustín Fernández Paz és nascut a Vilalba, Galicia, el 1947 i és autor de más de 45 obras dirigides a lectors joves. El jurat de l'edició d'aquest premi ha estat integrat per Verónica Abud, Julia Calzadilla, Teresa Colomer, Alicia Molina i Xavier Senín. S'hi havien presentat 17 candidatures de 9 països a càrrec d'institucions culturals i educatives, editorials, associacions o grups de persones relacionades amb la literatura infantil i juvenil de l'Estat espanyol, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú, Portugal, Puerto Rico i l'Urugai.
[13.09.11]
Després de la campanya duta a terme durant els últims mesos per un col·lectiu de prop de 500 signants del Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, representants dels sectors de les lletres catalanes com autors, il·lustradors, editors, llibreters, bibliotecaris i professorat, el Departament d'Ensenyament ha exclòs els llibres literaris (de lectura) i els diccionaris de la subvenció als centres educatius per al foment de la reutilització dels llibres de text. L'Ordre ENS/206/2011, de 3 d'agost, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5954, l'1 de setembre. En l'apartat de l'Annex, Bases generals, 1.2, el Departament d'Ensenyament especifica: «Als efectes d'aquesta convocatòria, s'entén per llibre de text aquell que té caràcter durador, amb la finalitat que l'alumnat el faci servir i que desenvolupi, atenent les orientacions metodològiques i els criteris d'avaluació corresponents, els continguts establerts pels diferents currículums vigents en les àrees, matèries o assignatures i els cicles o cursos de què es tracti. En aquest sentit, s'exclouen els llibres de lectura i els diccionaris.» Un dels compromisos del col·lectiu que a través d'Internet i presentacions públiques ha impulsat en els últims mesos de la sensibilització per aturar la reutilització del llibre literari a les aules i fomentar la creació d'una biblioteca personal era el de fer arribar als representants del govern català i concretament als del Departament d'Ensenyament les conclusions de les trobades, el text del Manifest i la relació d'adherits. L'entrevista, acceptada per la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va dur a terme amb representants de la comissió del Manifest i el Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font, abans de l'estiu. Les dues parts van manifestar aleshores que la trobada va servir per fer conèixer als actuals responsables del Departament d'Ensenyament de la normativa de la reutilització vigent fins al curs passat que incloïa els llibres literaris. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament es va comprometre a tenir en compte els punts del Manifest i revisar per al curs 2011-2012 la normativa en favor del foment de la biblioteca personal.
[09.09.11]
El Consell de Ministres del govern espanyol ha nomenat nous vocals del Patronat de l'Institut Cervantes l'escriptor Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), a més de l'actriu i directora teatral Núria Espert i l'escriptora i periodista colombiana, Laura Restrepo. Aquest Patronat orienta les activitats de la institució pública, creada el 1991 per a la promoció i l'ensenyament de la llengua espanyola i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana. Els seus vocals electes són designats entre destacats representants de les lletres i la cultura espanyola i hispanoamericana, de les Reials Acadèmies, universitats i altres institucions socials, mentre que els vocals nats són els escriptors guardonats amb el Premi Cervantes. En el cas de Jordi Sierra i Fabra, es dóna el cas que és el primer autor que destina bona part de la seva intensa obra al públic infantil i juvenil que té entrada en el Patronat de l'Instituto Cervantes, una institució que, en vint anys de vida, no s'ha mostrat mai gaire receptiu a la difusió de les lletres catalanes en general malgrat que la seva dotació pressupostària es nodreix també dels impostos dels ciutadans catalans.
[08.09.11]
El govern mexicà ha comprat els drets al castellà del llibre 'Els tresors del bosc', publicat per Lynx Edicions, l'any 2005, dins la col·lecció Ales de Paper. Coincidint amb l'Any Internacional dels Boscos, el govern de Mèxic n'ha fet un tiratge de 34.000 exemplars destinats exclusivament a les biblioteques mexicanes. L'edició és idèntica a l'original catalana, amb il·lustracions d'Anna Mongay i la traducció al castellà de Marta Fenollar. En el relat, l'escriptor Pere Martí i Bertran explica la història del petit Robert que surt amb el seu avi a buscar els tresors del bosc, però no sap que el que hi trobarà és molt més meravellós del que mai hauria pogut imaginar. La col·lecció Ales de Paper de Lynx Edicions combina la ficció amb els coneixements, cosa que ha fet que el contingut del llibre hagi encaixat en el projecte del govern mexicà amb motiu de la declaració de l'Any Internacional dels Boscos per al 2011.
[07.09.11]
La rentrée literària catalana no ve només plena de novetats sinó també de canvis en les directrius editorials. El més recent és el relleu en la direcció de l'Editorial Cruïlla —segell català del grup SM— i que des del primer moment, el 1984, havia estat en mans de Josep Herrero. El quart de segle de Josep Herrero ha significat la consolidació d'una de les editorials de més prestigi en la literatura infantil i juvenil amb col·leccions com El Vaixell de Vapor i Gran Angular, associats als dos premis que fins al 2010, abans de les retallades, van ser els més ben dotats en llengua catalana en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. Però també la seva etapa s'ha vist marcada amb edicions singulars de llibres de literatura i coneixements, a més d'una treballada línia de materials educatius que han marcat una fita en l'edició contemporània d'aquest àmbit i han creat un segell de marca. Herrero deixa la direcció de Cruïlla després de 25 anys d'una llarga trajectòria professional per entrar en el cercle de la jubilació. En aquesta etapa, Josep Herrero ha estat també president del Consell Català del Llibre per Infants i Joves (ClijCat), de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELC) i vicepresident tercer del Gremi d'Editors de Catalunya (GEC), així com a vocal de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. El substitueix Enric Masllorens (Barcelona, 1958), llicenciat en Ciències Geològiques i Doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Compta amb una llarga trajectòria en l'àmbit de la gestió educativa, com a professor, director del Departament de Formació Permanent i director d'Escola de Mestres Blanquerna, secretari general de la Fundació Blanquerna, coordinador de Formació Permanent i d'estudis per a Majors de 25 anys i cap de Gabinet de la Universitat Oberta de Catalunya, director general d'Escola Pia Balmes i director general de la Institució Cultural del CIC. En l'àmbit de les institucions, ha estat president de l'AEC (Agrupació Escolar Catalana), president del Centre UNESCO Catalunya (UNESCOCAT), membre del Patronat de la Fundació per la Pau, interventor de comptes i membre de la Comissió de Socis de la cooperativa Abacus, patró de les fundacions Claret i Francesc Sagrera, membre de la Comissió d'Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions, ha escrit article sobre temes educatius en diaris i revistes i ha col·laborat en l'organització de cursos per a educadors amb la Fundació SM.
[05.09.11]
El trapella gosset Rovelló, Scruff en castellà i en anglès, és el protagonista d'una nova pel·lícula de dibuixos animats que s'estrena aquesta tardor i que es basa en 'El somni d'una nit d'estiu', de William Shakespeare. El personatge d'animació creat a la factoria D'Ocon Films i protagonista de 105 episodis i cinc llargmetratges per a televisió, torna a fer així una aparició en el cinema de sala. El gosset d'orelles llargues, caçador de bolets, personatge de la literatura infantil, creat per Josep Vallverdú el 1969, és en aquest nou film un enamorat en una nit de solstici d'estiu. La pel·lícula es presenta, segons els seus productors, com el somni dels infants d'entre quatre i dotze anys, i narra una història d'amor en la qual Rovelló està decidit a evitar que la seva bella núvia pedigrí sigui aparellada, per obligació, amb un gran danès. Per això decideix escapar-se amb ella i amagar-se al bosc per evitar la unió forçosa, però quedarà encantat per una flor màgica que apareix només durant la nit més llarga de l'any, la de la revetlla de Sant Joan. És un llargmetratge de 70 minuts, realitzat per Jaume Rovira, amb guió d'Antoni D'Ocon i Antoni Babia. La distribuïdora ha fet també el doblatge en anglès i castellà. Jaume Rovira és el dibuixant i autor de la creació plàstica de l'obra. Va treballar com a dibuixant per a la factoria Disney a Dinamarca, la dècada dels noranta, i en animació de personatges com l'Ànec Donald, Muzzy, Opi i altres. Ha treballat també per a la productora Cromosoma en l'animació de Les Tres Bessones; per als Estudis Moro a 'Marcelino pan y vino'; per a France Animation amb 'Xip and Charly', i per Universal Cartoons amb 'Problem Child'. El productor Toni d'Ocon, que resideix i produeix actualment altres sèries a Miami, va crear el 1991 a Barcelona la factoria D'Ocon Films, d'on va sortir la primera animació del Rovelló de Josep Vallverdú, dibuixada també per Jaume Rovira. Formen també part de l'equip dels dibuixos animats de Rovelló, Theo Jaskolowski, pel que fa a la música, i Laura Cerdans, en les cançons.
[03.09.11]
La polèmica sèrie retorna a Televisió de Catalunya a mitjan setembre després que abans de l'estiu s'anunciés la seva recuperació. Són molt els fans, ara deu anys més grans, que esperen des del 27 de setembre del 2001, la data en què va desaparèixer de la graella de TV3, que el manga japonès més controvertit tornés a aparèixer. El fet d'ubicar-la en el nou canal juvenil fa pensar que s'incorporarà a la franja alta quan s'emeten sèries per a adolescents o fins i tot per als que han superat aquest estadi.
[02.09.11]
El protagonista de la sèrie de dibuixos animats japonesa, 'Doraemon, el gat còsmic', ha estrenat un museu propi als afores de Tòquio. El gat robot de color serà el centre d'una col·lecció formada per 50.000 articles, dels quals molts són dibuixos originals. El museu acull també un espai dedicat al seu creador, Fujiko F. Fujio, on es fa un recull d'objectes personals —com l'escriptori— utilitzats per l'autor fins al 1996, any de la seva mort. L'edifici té, a més, un petit teatre i una cafeteria. La sèrie sobre Doraemon ha estat traduïda a més de 30 idiomes, i el protagonista de ficció va ser escollit com a ambaixador de la cultura japonesa de dibuixos animats el 2008. El gat del futur enviat al present per ajudar un estudiant, en Nobita, a salvar una vida plena d'entrebancs és el tema central de la sèrie.
[01.09.11]
El muntatge que La Fura dels Baus ha titulat 'Terra Baixa Reload' ha ocupat excepcionalment l'espai de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, que utilitza habitualment Oriol Broggi i la companyia de La Perla 29. En aquesta ocasió, del 22 d'agost fins al 4 de setembre a Barcelona i, probablement després, en algun altre escenari català de gira, la representació comença amb el personatge de la Marta, interpretada per l'actriu Marina Gatell, que llegeix una de les primeres edicions de 'Terra baixa', a la vegada que les pàgines del text apareixen a la pantalla. L'espectacle compta amb cinc intèrprets presencials i la resta, fins a un repartiment d'una dotzena, virtuals, és a dir, aprofitant les seqüències de la telemovie que estrenarà TV3, en coproducció amb Fausto Produccions, amb motiu de la commemoració de l'11 de Setembre. La Fura dels Baus ha incidit en la peça teatral en la protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà com a dona que s'avança a l'alliberament femení i que es resisteix a ser víctima, a la vegada que crítica la baixesa humana, mentre es balanceja entre la realitat i el somni. L'espectacle, que dura una hora i mitja, està dirigit pel membre de La Fura, Carles Padrissa, i pel realitzador de la telemovie, Isidre Ortiz, que també va col·laborar amb La Fura entre el 1998 i el 2001 amb la realització del film 'Faust 5.0' a partir de l'espectacle teatral 'Faust 2.0'. El muntatge de la Biblioteca de Catalunya, que aprofita el terra de sorra d'altres representacions, s'ambienta amb una escenografia i un utillatge rural que el director Carles Padrissa ha manllevat a un parent seu, Jaume Padrissa, propietari d'una col·lecció d'estris i peces del camp.
Una jove Nuri que surt del Goya de «Pa negre»
A l'escenari de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya els intèrprets són Marina Gatell (Marta), Jordi Coromina (Pep i el cos de Sebastià), Quimet Pla (Nando), Mireia Gubianas (Pepa, Llop, Mula i Antònia) i Xesco Pintor (Manelic i Torruca). Els intèrprets que apareixen en els fragments de la pel·lícula a la pantalla són Francesc Orella (Sebastià), Joan Pera (Presa), Ernest Villegas (Manelic), Marina Comas (Nuri) —la jove guanyadora d'un premi Goya per 'Pa negre'—, Mercè Arànega (Pepa), Roger Casamajor (Xeixa), Xevi Vilar (Perruca), Òscar Rabadan (Mossèn) i Tast Munar (Antònia). Amb motiu d'aquestes dues versions, la teatral i la cinematogràfica [vegeu un making off de TV3], l'adaptació de l'obra publicada per l'escriptor, crític i estudiós de la literatura catalana, Pere Martí i Bertran (Edicions del Roure de can Roca, 2010) ha estat, en els dos casos, respectada al màxim i, segons l'autor, només va ser necessari supervisar alguns petits ajustos i escurçar alguns diàlegs per facilitar el registre audiovisual.
Una edició gràfica i una versió en còmic
Després d'aquestes dues adaptacions, l'obra 'Terra Baixa', d'Àngel Guimerà, serà publicada en una edició especial amb un recull de les fotografies del rodatge de la telemovie i se n'editarà també una versió en còmic per a un públic més heterogeni. Tal com ja va avançar en el seu dia «Cornabou revista digital de literatura infantil i juvenil», la producció televisiva de 'Terra baixa' inicia una sèrie d'adaptacions televisives de clàssics teatrals catalans. La proposta és utilitzar sempre un registre cinematogràfic i compta amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Després de 'Terra baixa', la productora té la intenció de treballar amb l'obra 'El retaule del flautista', de Jordi Teixidor. La iniciativa de la sèrie s'emmarca en la tradició de la majoria de televisions europees que han fet versions televisives dels seus grans clàssics, com la BBC ho ha fet amb Shakespeare, France 2 amb Molière i la RAI amb Goldoni. La voluntat del projecte, a més, és anar més enllà de la televisió i pretén que aquestes adaptacions audiovisuals tinguin també una utilitat divulgadora en centres educatius i biblioteques.
[23.08.11]
En la línia del foment de la literatura, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada que el Govern català ha creat i incorporat el Premi Joan Triadú al cartell de Premis Educació de Catalunya destinat a estudiants, professors i institucions, i que distingirà també la iniciativa literària. El premi s'emmarca dins el Pla de Lectura que elaboren conjuntament els Departaments de Cultura i Ensenyament. El pla es basa en tres principis bàsics: l'aprenentatge de la lectura, la utilització de la lectura com a eina d'aprenentatge i el gust per la lectura per afavorir l'hàbit lector. Es posaran en marxa diversos grups de treball formats per professors universitaris i no universitaris dedicats a analitzar el nombre d'hores dedicades a la lectura i la literatura, per tal de fer més visible la literatura catalana als estudiants d'ESO i Batxillerat. El pla té un període d'aplicació, en principi, des del curs 2011-12 al curs 2013-2014. Paral·lelament, també es vol actuar en el grau de magisteri i el màster de secundària per formar els futurs professors en un vessant més humanístic que repercuteixi en l'aplicació de l'ensenyament futur. Un altre dels objectius del pla és fomentar el coneixement dels referents literaris i històrics de Catalunya.
[19.08.11]
Els escenaris de la saga d’aventures protagonitzada per Harry Potter es podran visitar a partir de la primavera del 2012, als estudis Leavesden del barri de Watford, al nord de Londres, segons ha publicat el diari The Guardian. La visita a «The Making of Harry Potter» (Com es va fer Harry Potter) recorrerà els 14.000 metres quadrats de l’estudi de rodatge i oferirà una visió interior de les particularitats dels escenaris. Com que es preveu que els interessats a visitar el nou parc temàtic es comptin per milers, les entrades es posaran a la venda anticipadament el pròxim 13 d’octubre. Els seguidors de la sèrie podran caminar pels bancs i les taules de fusta vella del gran menjador on es fan els actes més importants de l'escola de Hogwarts, per les sales de l'escola de màgia o pel despatx de Dumbledore, entre altres localitzacions. Es calcula que la visita duri aproximadament 3 hores.
[17.08.11]
La Setmana del Llibre en Català 2011 tindrà lloc del 9 al 18 de setembre al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella de Barcelona. L'edició estrenarà un nou disseny del recinte que s'integrarà al Parc, amb una nova distribució que afavorirà la circulació del públic i l’agilitat en la venda de llibres, transformant la Setmana en una Ciutat de la Lectura formada per 27 casetes que ocuparan 15 llibreries, més de 40 editorials i el quiosc.cat amb 109 revistes. A més, hi haurà més d’un centenar d’activitats: lectures compartides, presentacions i petites conferències... i per als més petits, cada dia un espectacle familiar i una gran festa els caps de setmana. El Premi Trajectòria de la Setmana es va establir el 1997, i s'atorga anualment a un personatge vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. En les anteriors edicions, el Premi Trajectòria de la Setmana ha estat atorgat a: Avel·lí Artís Gener "Tísner", Lluís Millà, Josep M. Espinàs, Miquel Martí i Pol, Maria-Antònia Oliver, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Josep M. Castellet, Roser Capdevila, Emili Teixidor, Quim Monzó, Josep Palau i Fabre, Isabel Clara Simó i Maria Barbal. El guardonat del 2011, Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932), establert des de sempre a Barcelona, va debutar en la narració a la dècada dels cinquanta, tot i que posteriorment va derivar la major part de la seva obra cap a lectors joves. Ha format part del consell de redacció de la revista Cavall Fort des de l'any 1961. La seva producció literària abasta un centenar de títols amb alguns best sellers dins de la literatura per a infants i joves com la popular novel·la La casa sota la sorra. Entre els premis que ha rebut figuren el Víctor Català (1964), el Joan Santamaria de narrativa (1965), el Josep M. Folch i Torres de novel·la infantil (1969), el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1981), el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1982), el Memorial Jaume Fuster (2002) i el Trajectòria del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (2007).
[27.07.11]
Per una banda, la novel·la 'La porta dels tres panys', de Sònia Fernández-Vidal, es traduirà al xinès, el coreà i el polonès. Seran les editorials coreana CharlieBook, la polonesa Bellona i la xinesa YllinPress, les encarregades d'aquestes noves edicions, després de la bona rebuda en català i castellà. La mateixa novel·la ja s'està editant també en grec per l'editorial Feltrinelli i en alemany per la Carl Hanser Verlag. A 'La porta dels tres panys', Niko és un noi de 14 anys que un bon matí tria un altre camí per anar a l'institut i troba una casa que no havia vist mai. Atret pel misteri, hi entra i es troba immers en un univers extrany. Dins del món quàntic passen coses sorprenents: un univers es crea del no-res, un taller de rellotgeria ofereix viatges a la velocitat de la llum i un gat apareix i desapareix alhora. El que en Niko no sap és que té una missió important; per sort l'ajudaran uns nous amics que acaba de fer en aquest curiós món. D'altra banda, la novel·la 'La gramàtica de l'amor', de Rocío Carmona, s'editarà també a la Xina i a Taiwan. L'editorial xinesa Shangai 99, ho farà en xinès simplificat i l'editorial taiwanesa Azoth Books, en xinès tradicional. També la tenen en previsió les editorials Rocco del Brasil i la italiana Fanucci. 'La gramàtica de l'amor', que en català es va publicar traduïda per Jordi Cantavella, compta amb les suggerents il·lustracions de Meritxell Ribas, amb coberta i guardes amb la tècnica del grattage. És la primera novel·la de l'autora, que ha estat també cantant de la banda Nikosia. En aquest llibre del seu debut literari recorre set novel·les d'amor de la literatura universal que la protagonista ha de llegir per aprovar l'assignatura de l'amor. El text circula per les paraules de Haruki Murakami, Jane Austen, Stefan Zweig, Lleó Tolstoi, Gabriel García Márquez , Charlotte Brönte i Goethe.
[22.07.11]
El trentè premi de narrativa per a joves Guillem Cifre de Colonya ha estat atorgat a l'escriptor Jaume Copons (Barcelona, 1966) per l'obra 'En Caratallada i els altres'. El jurat del premi, convocat per Caixa Colonya de Menorca, ha estat format per Iolanda Batallé i David Monserrat —editors de La Galera que és qui edita el premi dotat amb 7.000 euros— i els escriptors Miquel Rayó i Caterina Valriu. La novel·la guanyadora s’inscriu, segons el jurat, en les aventures de colla, però l’autor l’enriqueix amb un clima de suspens i de cops d’efecte ben dosificats. Jaume Copons va començar a escriure per al programa Barri Sèsam mentre exercia de professor. Actualment es dedica al món audiovisual i la literatura. És autor d’una vintena de novel·les ('La closca pelada dels cretins', 'La Mà Negra', 'L’Espasa de Galerna'). Pel que fa a l’audiovisual després de fer d’editor de guions de Los Lunnis (TVE), va crear amb en Daniel Cerdà Los Algos (Cuatro) i altres sèries i programes infantils per a televisions autonòmiques. A l’octubre d’enguany, en col·laboració amb altres autors, publicarà 'Jo, Elvis Riboldi', el primer lliurament d’una col·lecció protagonitzada per un noi hiperactiu.
[05.07.11]
No hi ha res que duri cent anys. Tret d'alguna excepció. El cas és que la relació contractual entre J.K.Rowling i el seu discret agent literari, Christopher Little, s'han trencat després de setze anys d'una explotació mercantil en el món del llibre sense precedents. Si J.K.Rowling és la «mare» de Harry Potter, Christopher Little se'n pot considerar el «pare». El discret agent literari anglès, de 69 anys, va ser qui va decidir publicar el manuscrit d’una aleshores desconeguda, que altres editors havien rebutjat. Ara, després de 16 anys, l’escriptora ha posat fi a la relació amb qui la va convertir en una autora best seller. La nota de l’agència de relacions públiques StonehillSalt és evident: «Podem confirmar que J. K. Rowling ha acabat la seva associació amb l’Agència Literària Christopher Little. Ha estat una decisió dolorosa, sobretot perquè la senyora Rowling ha buscat una solució diferent durant setmanes. Finalment la decisió ha estat inevitable i s’ha pres per una bona raó». S'ha explicat sovint que J.K.Rowling el 1995 era una mare divorciada, amb una nena de pocs mesos al seu càrrec i un ingressos migrats. Christopher Little va veure el potencial de la novel·la inicial, 'Harry Potter i la pedra filosofal', tot i que mai va sospitar l’èxit que obtindria la saga. Rowling, com ella mateixa va confessar més tard, no tenia ni idea del que era un agent literari. El nom de Little i d’altres agents els va agafar d’una guia que va trobar a la biblioteca d’Edimburg, on solia escriure. L’acord al qual van arribar va ser l’habitual en el gremi: l’agent percebria un 15% dels ingressos bruts al mercat britànic i un 20% dels de mercaderies, records i pel·lícules en el mercat nord-americà, així com dels drets de traducció. L’escriptora és actualment una de les dones més riques del Regne Unit, amb una fortuna pròxima als 600 milions d’euros. La de Christopher Little superaria els 60 milions. La setmana passada, J.K.Rowling va anunciar la venda en exclusiva de la versió electrònica dels seus llibres, a través de Pottermore, un nou portal a internet. El seu nou agent literari és Neil Blair, advocat i antic soci de Little. El trencament no serà suau perquè els advocats de Christopher Little estan estudiant les opcions legals que el seu representat té en relació als contractes que Rowling hagi pogut sifnar amb el nou agent.
[04.07.11]
Més val tard que mai. Finalment, l'escriptora J. K. Rowling, autora de la sèrie de Harry Potter, ha admès que el llibre digital és el futur. Ho ha admès, esclar, després de presentar un web del personatge des d'on es comercialitzaran els e-books del mag de ficció. També ha assegurat que la sèrie no tindrà seqüela, però ningú no ha dit que aquesta sigui, una vegada més, la seva última paraula. El cas és que Harry Potter s'editarà en suport e-book ara que ja s'ha explotat al màxim l'edició dels set volums de la sèrie en paper. Les set novel·les estaran disponibles en llibre electrònic a partir del mes d'octubre del 2011 i el portal exclusiu de venda serà també un lloc interactiu en el qual ja es pot navegar des d'ara per anar fent boca, digital esclar. J. K. Rowling ha assegurat que el llibre electrònic ha arribat per quedar-se i que no es poden posar pals a les rodes del progrés. Perquè no hi hagi cap lector que es quedi sense el nou suport, l'edició de la saga estarà disponible en tots els dispositius de lectura electrònica més importants.
[23.06.11]
Malgrat la situació d'incertesa que viu la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), inclosa en una de les modificacions que preveu l'avantprojecte de l'anomenada Llei Òmnibus, aquesta institució adscrita al Deparament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha tornat a obrir el període de sol·licituds d'autors perquè participin en fòrums i col·loquis en aquells centres educatius que ho sol·licitin fins al 30 de setembre. El programa, que el curs passat ja es va veure afectat per les retallades pressupostàries generalitzades, s'ha ampliat per al curs 2011-2012 fins a 88 autors [vegeu informació completa] i continua comptant amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en l'elaboració de les guies de lectura. Els Itineraris de Lectura són una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. Segons la Institució de les Lletres Catalanes, l'objectiu de la campanya que compleix deu anys és que el professorat pugui comptar amb fòrums, col·loquis i converses, al seu centre, d'aquells autors llegits pel grup-classe i que els escriptors estableixin després un diàleg amb els lectors. L'activitat és gratuïta pel que fa als centres educatius i l'únic requisit és que l'alumnat hagi fet la lectura d'una de les obres de l'autor sol·licitat.
[20.06.11]
L'àlbum il·lustrat 'El meu primer cotxe era vermell' (Joventut, 2010) explica les aventures de dos germans a qui el seu avi regala un antic cotxe de pedals que hauran d'arreglar abans d'utilitzar i estrenar-se amb el seu primer recorregut, que estarà ple d'obstacles i sorpreses. En una història narrada en primera persona, al llibre hi destaquen les il·lustracions de tons càlids del seu autor, Peter Schössow, la complicitat existent entre els dos protagonistes i també l'humor, present sobretot a través de les paraules del germà petit, Cornelius, que parla pràcticament amb monosíl·labs i que resulta molt graciós. El llibre també serveix per explicar els senyals de trànsit als més petits, un dels seus fets novedosos i interessants, tot i que alguns estan adaptats. La traducció al català ha anat a càrrec de Francesca Martínez. Peter Schössow (Hamburg, 1953), que curiosament es troba a Barcelona aquests dies, és un il·lustrador alemany de llibres per a infants tot i que també ha treballat en el món de la publicitat, la premsa i la televisió. Format a la Universitat de Disseny d'Hamburg, ciutat on resideix i on va néixer el 1953, ha publicat aquí títols com '¿Cómo es posible?: La historia de Elvis” (Editorial Lóguez, 2006), 'El mar en calma y Viaje Feliz' (Editorial Joventut, 2006), 'La Ratonera' (Editorial Joventut, 2007) i 'Bebé Dodo' (Editorial Joventut, 2009). Schössow ha rebut guardons com el Premi Alemany de Literatura Juvenil al 2005.
[15.06.11]
L'escriptor Juan Farias (Serantes, Ferrol, La Corunya, 1935) ha mort [11 juny] a la localitat de Villaviciosa de Odón (Madrid), on se li va dedicar una escola pública i una biblioteca amb el seu nom. Era considerat un dels autors contemporanis de la literatura infantil i juvenil, amb obres com 'Los caminos de la luna', 'El paso de los días', 'Crónicas de Media Tarde' y 'El niño que vino con el viento'. L'escriptor era també autor d'un dels clàssics de la literatura castellana del segle XX, 'Algunos niños, tres perros y más cosas', que l'any 1980 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura espanyol. La seva obra té dues grans etapes: la de literatura per a adulta (1959-1975) i l'adreçada als infants i joves des del 1977, àmbit en el qual ha estat més reconegut. El 2005 també va rebre el primer Premi Iberoamericà de literatura infantil i juvenil, que atorga el grup SM.
[11.06.11]
L'article es va publicar en la revista Faristol, núm. 66, i ha estat distingit amb el X Premi Aurora Díaz-Plaja, que fins fa nou anys convocava l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb el suport de la Fundació Caixa Penedès, institució bancària que el va assumir a partir del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil que es va celebrar a Vilafranca del Penedès el 2001. El premi estava dotat fins ara amb 1.500 euros, però en retirar-se del premi la institució bancària penedesenca, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, malgrat que té un pressupost global de prop de 400.000 euros, no n'ha assumit la continuïtat de la dotació i l'ha convertit en un premi simplement honorífic. Caterina Valriu, en el seu article, fa una anàlisi del que va ser el personatge de Massagran i del que ha representat amb el pas del temps. L'article [el podeu trobar íntegre aquí], acaba així: Massagran, doncs, continua entre nosaltres amb nous formats que l’actualitzen tot respectant-ne l’essència. Però encara som molt lluny de la fama dels Pinotxos, les Alícies i els Peter Pan, entre altres coses perquè la vareta milionària de Walt Disney no l’ha descobert (no vull dir amb això que sigui desitjable que el descobreixi). Potser no és aquest el camí, atès que aquests personatges han estat devorats per la seva pròpia fama i gairebé ningú ja no en llegeix les versions originals, sinó que simplement els identifica amb el referent Disney. En Massagran a casa nostra ha de ser llegit i fruït, compartit i reconegut, no esdevenir una icona buida i rendible econòmicament, sinó una obra de referència viva, que ens doni arrels i ens faci somriure encara avui, 100 anys després. Ike permolts da nys, mas sa gran!
[07.06.11]
El premi Vaixell de Vapor donarà l'oportunitat de reunir en un llibre per a infants els germans Losantos. La coneguda dibuixant, Cristina, s'encarregarà d'il·lustrar el conte 'Leo, el camaleó daltònic', que ha fet debutar en aquest àmbit el se germà, Jordi Losantos, informàtic de professió. D'altra banda, el premi de novel·la Gran Angular ha refermat la narrativa de Santi Baró, que va guanyar també l'últim premi Barcanova. En aquesta ocasió s'ha endut el Gran Angular amb la novel·la 'La gran O'. Els dos premis, que han vist reduïda la seva dotació en 9.000 euros, estan dotats actualment en 15.000 euros cadascun. El jurat del premi Vaixell de Vapor ha estat integrat per Oblit Baseiria, Joan Bustos, Ada Castells, Antoni Garcia Llorca, Care Santos i Dolors Ortiz. El jurat del premi Gran Angular ha tingut com a membres Jaume Subirana, Anna Manso, Amàlia Ramoneda, Antoni Dalmases, Sònia Gómez i Núria Font. 'Leo, el camaleó daltònic', de Jordi Losantos, explica la història del protagonista que decideix abandonar la seva comunitat perquè com que no pot distingir bé els colors i no pot caçar bé és conscient que representa una amenaça per als altres. Amistat i bruixeria en un relat iniciàtic que té com a valors el fet que sovint no cal buscar el remei fora de casa sinó que només cal confiar en un mateix. La novel·la 'La gran O', de Santi Baró, explica la relació existent entre una escriptora consagrada entre els lectors joves i una noia que se li presenta com a admiradora i li confessa que se sent rebutjada per tothom. Amb diàlegs establerts per correu electrònic, l'autor no amaga que la novel·la té tots els ingredients perquè el públic juvenil s'hi senti identificat. Els dos premis, que en aquesta edició han rebut en conjunt uns noranta originals, són convocats per l'Editorial Cruïlla, del grup SM, i els guanyadors es publicaran a entrants de la tardor vinent.
[02.06.11]
El premi Carmesina està dotat amb 3.000 euros i l’edició de l’obra per Edicions del Bullent. Enguany s’hi han presentat 26 obres. El jurat, format per Mario Viché, Manolo Jardí, Dolores Insa, Núria Sendra i Màrius Moneo ha atorgat, per unanimitat, el premi a l’obra 'Un gos de pel·lícula', de l'autora Teresa Broseta (València, 1963). L'autora és llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i en Filologia Hispànica per la UNED. Actualment treballa en l’Administració. Guanyadora del mateix premi fa deu anys, ha publicat fins ara una vintena de llibres i ha estat guardonada amb altres premis com el Vicent Silvestre, el Luna de Aire o el Ciutat de Benicàssim.
[27.05.11]
Un dels compromisos del col·lectiu que ha impulsat en els últims mesos la sensibilització per aturar la reutilització del llibre literari a les aules i fomentar la creació d'una biblioteca personal era el de fer arribar als representants del govern català i concretament als del Departament d'Ensenyament les conclusions de les trobades, el text del Manifest i la relació d'adherits. L'entrevista, acceptada per la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va dur a terme amb representants de la comissió del Manifest i el Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font. Les dues parts han manifestat que la trobada va servir per fer conèixer als actuals responsables del Departament d'Ensenyament de la normativa de la reutilització que inclou els llibres literaris. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament es va comprometre a tenir en compte els punts del Manifest i revisar per al curs 2011-2012 la normativa en favor del foment de la biblioteca personal. El Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules ha estat signat per prop de 500 persones representants de tots els àmbits relacionats amb la lectura (autors, il·lustradors, editors, llibreters, professorat, lectors, bibliotecaris...), relació d'adherits que va ser lliurada també al Departament d'Ensenyament.
[15.05.11]
L'autor, que aquest any ha estat d'enhorabona per l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la 'Pa negre' ha estat guardonat amb el Premi dels Escriptors Catalans que distingeix l'obra i la trajectòria d'un autor. Malgrat que Emili Teixidor té una destacable obra per a adults, la seva obra adreçada a infants i joves és també una de les aportacions més importants a la literatura infantil i juvenil amb títols com 'L'ocell de foc', 'Cor de roure', o la sèrie amb diferents títols de la Formiga Piga. Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933), ha publicat per a adults títols com 'Sic trànsit Glòria Swanson', 'Retrat d'un assassí d'ocells' i l'esmentada 'Pa negre', novel·la amb la qual va guanyar els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. El Premi dels Escriptors Catalans l'atorguen els autors socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Es dóna el cas que Emili Teixidor no n'és membre associat.
[05.05.11]
El projecte ha estat el guanyador de la 1a Beca Primer Acte a la qual s'han presentat 24 propostes. L'espectacle s'estrenarà dins el Festival Temporada Alta i, posteriorment, dins el cicle El Nacional Petit del Teatre Nacional de Catalunya. 'Viatge a la Lluna' és un espectacle familiar multidisciplinar de la formació instrumental Murtra Ensemble. El muntatge conté una primera part amb l’obra per infants 'Viatge a la Lluna', escrita als anys seixanta del segle passat pel compositor Xavier Montsalvatge —del qual l’any 2012 es commemora el centenari del seu naixement— i l’escriptor Josep Maria Espinàs, i una segona part de nova creació en la qual es planteja l’escriptura de la continuació de la història per part del dramaturg Pau Miró i el compositor Albert Guinovart, adaptant el conjunt de l’obra a una concepció essencialment escènica. El joc escènic que planteja aquest espectacle és bàsicament un diàleg de disciplines. Es tracta d’un projecte en el qual diversos creadors de diferents llenguatges artístics comparteixen i intercanvien les seves visions sobre un mateix material de manera que se sintonitzen imaginaris i s’enriqueix el discurs artístico-creatiu, amb la possibilitat d’evocar sensacions i textures molt més emotives i impactants. L'espectacle compta amb dos actors-cantants, tretze músics, escenografia, projeccions que barregen les il·lustracions de Sebastià Serra i les animacions de Jordi Caba.
[21.04.11]
El jurat del XIV Premi Mercè Llimona de Literatura Infantil Il·lustrada en la modalitat de text, integrat per Montserrat López, Maria Rosa Nogué i Joan Terol ha guardonat el conte 'Xamae', de l'autora Susana Peix Cruz. 'Xamae' explica els cicles de la vida d'una forma poètica. El conte, que en la modalitat de text està dotat amb 1.600 euros, es publica inicialment en el web de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, convocant del premi, per tal que els professionals de la il·lustració s'hi presentin amb les seves propostes. Abans de Nadal, s'atorgarà després el premi en la modalitat d'àlbum il·lustrat, dotat amb 2.600 euros, que edita Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb el suport de l'Obra Social de Catalunya Caixa. L'autora del conte, Susana Peix, és bibliotecària i també il·lustradora i ja ha publicat alguns contes per a infants com 'El dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa', 'El secret de la lluna', 'He trobat un barret' (com a il·lustradora), 'Ha nascut un drac', i el més recent, 'El sol fa tard'. És membre de l'equip Ginjoler de contes en llengua de signes. En aquesta convocatòria, s'han presentat 46 contes. Els aspirants al premi d'il·lustració poden presentar els seus treballs fins al 30 de juny a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
[20.04.11]
Ediciones Reunidas, del Grup Zeta editarà la revista mensual infantil de Geronimo Stilton, després de l'acord signat amb la representació oficial d'Atlantyca. Els llibres del popular personatge, que s'ha estrenat en el teatre amb el musical de producció catalana sobre el Regne de la Fanasia, van sortir al mercat l’any 2000 i, des d’aleshores, s’han publicat en 35 idiomes i en 150 països. La nova revista —adreçada a infants de fins a 11 anys— uneix el concepte de magazine infantil d’actualitat amb elements interactius, com la incorporació de pudors i olors, així com tintes i missatges que es desxifren mitjançant una lupa màgica que es regala en cada edició de la revista. Es tracta d’un concepte de producte innovador, sensorial, ludicoeducatiu i amb molta aventura i diversió. 'Geronimo Stilton Revista Oficial', que al número u tindrà 68 pàgines, inclou informacions sobre el personatge, reportatges plens d’humor i entremaliadures sobre vampirs, fantasmes i altres horrors, notícies d’actualitat, seccions d’història, d’anglès i continguts ideats per promoure l’activitat com receptes de cuina o manualitats, entre molts altres. Cada número s’acompanya d’una promoció, que en el llançament consisteix en una diana magnètica. Amb una tirada inicial de 70.000 exemplars i un preu de promoció de 3,50 euros, la nova revista està dirigida per Mireia Blasco, que també està al capdavant de la publicació infantil Cartoon Network Magazine, publicada pel Grup Zeta el 2001.
[15.04.11]
El premi, convocat pel Departament d’Educació de l’Ajuntament de Santiago i l'Editorial Kalandraka, ha estat pel dibuixant uruguaià, Martín León-Barreto (Montevideo, 1973) pel seu treball 'El camino de Olaj'. En la mateixa convocatòria, ha estat finalista l'àlbum 'Al otro lado', de Moisés Yagües Fernández (Múrcia, 1972). D'altra banda, l'àlbum '¿Quién quieres ser?', d’Arianna Papini (Florència, 1965) ha rebut la menció especial del jurat. En aquest IV Premi Internacional Compostel·la per a àlbums il·lustrats s’han presentat 374 treballs de 19 països. El premi és dotat amb 12.000 euros i l'àlbum es publicarà en català, castellà, gallec, basc i portuguès. El guanyador Martín León-Barreto és dissenyador gràfic i il·lustrador des del 1991, especialista en disseny de col·leccions i cobertes per a llibres per a infants i joves. Actualment resideix a Guadalajara i col·labora amb diverses editorials i mitjans de comunicació. L’obra premiada és un àlbum infantil que segueix els esquemes de la tradició oral. Segons els membres del jurat és un viatge iniciàtic a partir de l’acumulació d’objectes i animals que hi apareixen. Per a Martín León-Barreto és el seu primer llibre com
a autor i il·lustrador. 'El camino de Olaj', és la història d’un personatge que viu en una casa gran, que se li va fent petita a la vegada que va trobant nous amics pel camí. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Mercedes Rosón, Roberto Innocenti, Paula Carballeira, Federico Martín Nebras; Xosé Manuel Rodríguez-Abella, Manuela Rodríguez i Beatriz Varela.
[09.04.11]
El guardó que s'atorga coincidint amb la celebració de la Fira del Llibre de Bolonya té una dotació de 30.000 $ i compta amb la col·laboració editorial del Grup SM. La sèrie guanyadora, 'Dancing Feathers' ha estat escollida pel jurat format per Lisbeth Zwerger, Antonio Faeti i Pablo Núñez, entre les obres de 76 autors participants que hi han concorregut amb 375 il·lustracions en l'Exposició Internacional que té lloc dins de la mateixa Fira de Bolonya. L'il·Lustrador Page Tsou treballa i està establert a Londres, però és originari de Taiwan, la Xina. Des de molt petit va començar a dibuixar, però només des de fa quatre anys s'hi dedica professionalment. Les seves grans influències culturals són la pintura tradicional xinesa de tinta, el còmic japonès i l'art de carrer. El 2009, va realitzar un Màster en Comunicació, Art i Disseny al Royal College of Art, a Londres. De la seva obra. destaquen els prop de 3.000 dibuixos realitzats del clatell de diferents persones. El resultat d'aquest treball ha estat una exposició a la barberia més petita de Londres, Badlambs & Sons.
[31.03.11]
El Premi de Literatura a la Memòria d'Astrid Lindgren (Astrid Lindgren Memorial Award – ALMA) va ser instituït pel govern suec el 2003 i és un dels premis més importants de literatura infantil i juvenil de tot el món. Es lliura cada any a escriptors, il·lustradors o a especialistes en el foment de la lectura amb l'esperit d'Astrid Lindgren. El premi és gestionat pel Consell Suec de Cultura i és dotat amb 5 milions de corones sueques (uns 540.000 euros), cosa que el converteix en el més ben dotat de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil. El guanyador de l'edició del 2011, l'il·lustrador Shaun Tan (Perth, Austràlia, 1974) es mou en un univers pictòric que té com a referents la infància i l'adolescència. Les seves il·lustracions, molt detallistes, mostren la història de manera simbolista i tenen un fons d'humanisme. A banda de les obres d'il·lustració, Shaun Tan col·labora en adaptacions cinematogràfiques d'animació, musicals i teatrals de les seves obres, així com la producció d'obres d'art i murals. Precisament va ser guardonat amb un Oscar al millor curtmetratge d'animació per 'The Lost Thing', basat en un dels seus llibres.
[30.03.11]
Passat un trimestre des del veredicte del jurat, ara correspondria presentar el llibre premiat amb aquest guardó que es va iniciar l'any 1994. Però en la que seria la divuitena edició, el jurat reunit el passat 14 de desembre i, en conseqüència, fet públic ara, va decidir no atorgar el premi d'aquest any i deixar-lo desert. El premi, dotat actualment amb 3.000 euros, inclòs dins el segell Estrella Polar del Grup 62, es publica a la col·lecció que porta el mateix nom. El jurat d'aquest any estava integrat per Care Santos, Francesc Miralles, Patrizia Campana, Veri Pena i Carme Rubio. Entre els guanyadors d'aquest premi en els anteriors disset anys figuren Jordi Sierra i Fabra, Andreu Martín / Jaume Ribera, Gabriel Janer Manila, Víctor Mora, Rafael Vallbona, Xavier Hernàndez, Manuel Valls, David Nel·lo, Laila Karrouch, Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles, Judit Sadurní, Xavier Bertran, Jordi Cortès i, l'any passat, Alícia Gil i Sílvia Romero amb la novel·la 'El camí del Bandama Vermell'.
[29.03.11]
El musical estrenat al Teatre Condal de Barcelona, l'èxit més important fins ara d'una producció catalana adreçada a un públic familiar, ha tancat de moment la seva primera temporada a Barcelona, amb més de 50.000 espectadors, per, després d'un temps de descans, iniciar una gira per escenaris de Catalunya entre el setembre i el novembre del 2011 i l'estrena a Madrid, a partir del desembre, al Teatre La Latina, de la gestió del qual forma part el mateix grup Focus, productor de l'espectacle. Enric Llort, autor de l’adaptació, també s’encarrega de la versió espanyola. A partir d'ara, el músical dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix, autor de la partitura, circularà també fora de l'Estat espanyol en règim de franquícia. Atlantyca Entertainment, propietària dels drets del personatge literari de ficció, ha signat un acord amb la productora Focus perquè l’exporti a altres països, excepte Bèlgica i Holanda, on ja hi ha una altra producció, tot i que no de la qualitat de la catalana. De moment, l'any 2012, l’espectacle es representarà a Portugal i el Líban, si els esdeveniments derivats de la crisi financera, per una banda i bèl·lica per l'altra no ho impedeixen. S'han iniciat també converses per estrenar-lo a Itàlia, d'on és originari Geronimo Stilton.
[24.03.11]
El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat) ha tingut com a presidenta durant sis anys l'editora Marta Vilagut. El plenari d'aquest organisme va escollir el passat 8 de març nova presidència que va recaure en la també editora Reina Duarte, que fins ara n'era vicepresidenta. Reina Duarte, directora editorial d'Edebé, ha passat el relleu de la vicepresidència a l'editor Josep Gregori, que forma part del Clijcat en representació de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Alguns dels altres membres actuals del consell són Veri Pena (Gremi de Llibreters de Catalunya), Pep Molist i Joan Portell (codirectors de la revista Faristol), Nati Calvo (Biblioteques de Barcelona), Christian Inaraja (Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, Marià Marin (Departament de Cultura), Rosa Mut (Associació Catalana d'Amics del Llibre Infantil), Francesc Ricart (Departament d'Ensenyament), M. Carme Roca (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) i Marta Roig (Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya).
[23.03.11]
La 33a edició dels Premis El Barco de Vapor i Gran Angular han estat atorgats en un format diferents a altres anys. Després de la presentació en roda de premsa dels veredictes i els guanyadors, de manera immedita, els dos llibres apareixen a la venda l'endemà mateix de fer-se públics els guardons. D'aquesta manera, SM ha acabat amb la incògnita que reunia diversos finalistes sense que ni ells mateixos sabessin si n'eren els guardonats. Els guanyadors d'aquesta edició són els dos aragonesos. Pel que fa al premi El Barco de Vapor, el guanyador ha estat Daniel Nesquens amb la novel·la 'Mi vecino de abajo', i el premi Gran Angular ha estat per a Begoña Oro per 'Pomelo y limón'. Els dos premis estan dotats amb 50.000 euros cadascun, després de la reducció del 50% —a causa de la crisi del sector—, que es va produir des que havien pujat fins a 100.000 euros. L'edició dels dos guanyadors es va en paper i suport digital tant per a e-reader com per a iPad.
[22.03.11]
La catorzena edició del Premi de Conte Infantil Hospital de Sant Joan de Déu ha estat atorgat a l'autora Gemma Martí O'Toole pel conte 'La puça russa i el seu acordió'. El premi està destinat a primers lectors, d'entre 4 i 8 anys i, convocat per l'Hospital de Sant Joan de Déu, està dotat en 3.005 euros per al text. A la vegada, el jurat escull l'encarregat de les il·lustracions que, en aquesta edició, serà la dibuixant Noemí Villamuza, la qual rep també una dotació de 3.005 euros. A l'edició d'aquest any s'han presentat, segons els convocants, 133 originals —els contes no han de ser superiors als tres folis— i el jurat ha estat integrat per Teresa Colomer, Sabel Gabaldón, Lluís Guilera, Sergio Mora, Rosa Mut i David Monserrat. L'àlbum el publica l'Editorial La Galera.
[12.03.11]
Amb 'Un dia a la granja', els personatges de 'Les tres bessones', de la il·lustradora Roser Capdevila, entren a l'iPad amb una aplicació que combina el llibre interactiu i el joc. El conte mostra les diferents activitats que es fan en una granja i els usuaris poden descobrir els sons dels animals, els poden alimentar i jugar-hi. El llibre digital permet personalitzar la narració: cada pàgina pot emmagatzemar un àudio que es pot activar quan es vulgui. També conté dos jocs: un on es realitzen parelles i un altre que consisteix en encistellar ous, jugant amb la gravetat. L'aplicació està disponible en tres idiomes: català, castellà i anglès, i costa 1,59 euros per cada descàrrega que es pot fer des de la plataforma iTunes.
[10.03.11]
La novel·la inèdita, titulada 'Mr. Tumpy's Caravan' està datada al voltant de l'any 1938, té una extenxió de 180 pàgines mecanografiades en folis Din A4. L'original s'ha trobat 43 anys després de la mort de l'escriptora entre un seguit de papers que la família de la filla gran d'Enid Blyton, Gillian, que va morir el 2007, va subhastar fa uns mesos. El material va ser venut per 47.000 euros i va anar a parar al Centre Seven Stories, de Newscastle, dedicat a l'arxiu de documentació sobre literatura infantil. La datació de l'obra ha estat establerta a partir de la inscripció que consta en la primera pàgina, on es pot llegir també l'adreça de l'autora, Old Thatch, Bourne End, Buckinghamshire, el lloc on va viure fins uns mesos abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial. L'original es trobava dins d'una carpeta de color marró, malmesa pel temps. Els folis, en canvi estaven en molt bon estat de conservació, només esgrogueïts. Però l'autenticitat, i la condició d'inèdita, no ha estat ratificada fins després de les avaluacions fetes per Tony Summerfield, cap de l'Enid Blyton Society i també per Imogen Smallwood, la filla petita d'Enid Blyton. Inicialment, es creia que el text formava part o era l'esborrany d'un altre, ja publicat en forma de tires còmiques el 1949 pel diari London Evening Standard, que duia el quasi idèntic títol de 'Mr. Tumpy and His Caravan'. Però finalment s'ha comprovat que és una novel·la d'estructura tradicional i no pas un còmic, malgrat la coincidència dels personatges. El text, de to fantàstic, descriu les aventures de l'esmentat senyor Tumpy i una parella d'amics, Muffin i Puffin, la caravana, dotada de característiques humanes (té cames i peus, es mou per si mateixa i pensa) i un gos anomenat Bun-Dorg. Junts, vivint en la caravana, sota la qual no exerceixen cap mena de control —és la caravana que decideix en quina direcció anar i on aturar-se—, acaben per creuar un oceà per enfrontar-se, finalment, a un dragó amb cap de gos en el seu intent de salvar la princesa de la terra on arriben. La companyia que té els drets d'administració sobre l'obra d'Enid Blyton (Londres, 1897 - 1968), Chorion, no ha anunciat encara si publicarà o no aquest nou llibre d'una autora coneguda en nombroses llengües i de l'obra de la qual s'han venut al voltant de 600 milions d'exemplars, segons dades editorials, mantenint-se encara avui en un bon ritme de vendes que pot superar els 8 milions d'exemplars arreu del món. L'obra d'Enid Blyton no ha rebut el beneplàcit de la crítica que la titlla d'ensucrada per les temàtiques de tracta i de repetitiva per la seva prolífica creació.
[04.03.11]
Com cada any, el 2 d'abril es commemora el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen amb la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil, que organitza l'IBBY (International Board on Books for Young People). Cada any, una cultura membre d'aquesta organització internacional és l'encarregada d'editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els infants del món. Per al 2011, és Estònia el país encarregat del Missatge i del cartell il·lustrat. L'autora del Missatge [veure el text íntegre en català, anglès i espanyol] és l'escriptora estoniana Aino Pervik (Rakveres, 22 abril 1932). Nascuda en una família de professionals de la medicina, va fer els estudis a Estònia, a la Universitat Estatal de Tartu on es va llicenciar en l'especialitat de llengua finohongaresa. Ha treballat com a editora per a infants i joves i també ha col·laborat a la televisió d'Estònia en programes infantils i juvenils. El cartell il·lustrat d'aquesta edició és de Jüry Mildeberg, conegut artísticament com a Mildebergius. L'il·lustrador, pintor i artista gràfic, va néixer a Tallinn el 1965 i resideix a Virumaa, en un petit poble del camp d'Estònia, a uns seixanta quilòmetres de la capital, Tallinn.
[14.02.11]
L’obra 'Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat', de l’escriptor Enric Lluch, ha estat la guanyadora de l’XI Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent, dotat amb 3.600 €. El llibre es publicarà l'any vinent en la col·lecció «Micalet Teatre» d’Edicions Bromera. El protagonista de l'obra, Fabregat, amb l’ajut de Mustafà, aconsegueix l’amor de la princesa en contra de les pretensions de tres nobles aspirants i de l’opinió del rei, que desitja per a la filla un marit amb més títols i riqueses. Amb aquest text, l’autor presenta una obra de teatre d’aventures, en vers.
[14.02.11]
Mitjançant aquesta iniciativa, posada en marxa durant l'última campanya de Nadal i Reis, la Fundació SM es comprometia a la donació d'un exemplar de la col·lecció El Vaixell de Vapor per cada llibre venut entre el 19 de desembre i el 9 de gener. La Fundació SEUR col·labora en aquest programa i distribueix gratuïtament els exemplars als centres hospitalaris que s'han unit a la campanya. Els 105.266 llibres que la Fundació SM donarà a 51 hospitals infantils de diverses ciutats de l'Estat espanyol són per a la creació i ampliació de les seves biblioteques. Els llibres donats, quantificats a través de Nielsen, se seleccionen d'entre els 1.600 títols que ofereix el catàleg de SM per poder atendre les diferents necessitats de cada hospital, en funció de les edats, els interessos i els diversos nivells lectors.
[09.02.11]
L'escriptora Ana Alcolea (Saragossa, 1962) és la guanyadora de la VIII edició del premi Anaya de literatura, que aquest any s'ha destinat a l'àmbit juvenil. Amb la novel·la 'La noche más oscura', l'autora trasllada el lector fins a un dels episodis terribles de la II Guerra Mundial, situada en un far misteriós de Noruega i basada en fets reals. Viatges, misteri, amor adolescent, somnis, fantasia i realitat són els ingredients que es troben en la narració, segons el jurat. El premi, que el publica l'editorial que el convoca, està dotat amb 18.000 euros i s'hi han presentat uns noranta originals. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Daniel Nesquens, Pilar Gallego, Carlos Lapeña, José Morán, María Luisa Blanco i Pablo Cruz.
[02.02.11]
Roser Capdevila, la creadora de la sèrie 'Les tres bessones', ha donat a la Biblioteca de Catalunya més de 3.500 originals en paper, que van dels anys vuitanta fins a l'actualitat i que l'autora ha realitzat per a diferents editorials del món. Roser Capdevila, guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, ha decidit fer aquesta donació en senyal d'agraïment a les institucions i amb l'objectiu que el seu llegat es quedi a Catalunya. 'Les tres bessones' van néixer el 1983, inspirades en les mateixes filles de l'autora. Les il·lustracions estaven fetes amb aquarel·la i aviat van incorporar un nou personatge, la Bruixa Avorrida. Han estat traduïts a trenta-cinc llengües i han protagnitzat la sèrie de dibuixos animats que s'ha emès, fins ara, en més d'un centenar de països.
[30.01.11]
L'exposició 'Carbó negre' és una de les activitats de l'edició BCNegra 2011 (Trobada de novel·la negra de Barcelona). La mostra presenta a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps de Barcelona documentació sobre les quatre novel·les, entre altre material, que l'autor Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) va escriure amb el detectiu Felip Marlot de protagonista: 'Felip Marlot' (1979), 'Un altre Felip Marlot, sisplau' (1983), 'El rock de Felip Marlot' (1992) i 'Felip Marlot i les joies' (2004). Les tres primeres es van publicar a Publicacions Abadia de la Montserrat. La quarta va canviar de segell i va ser publicada per l'Editorial Barcanova i, malgrat l'oportunitat de l'exposició actual, és l'única de les quatre que encara es troba en distribució normalitzada perquè les tres anteriors han estat afectades ja fa temps per la descatalogació. Les novel·les de Felip Marlot són un subtil homenatge al famós detectiu Philip Marlowe. Van ser il·lustrades inicialment per Maria Rius. Posteriorment, el dibuixant Francesc Infante en va fer una versió en còmic. També van aparèixer diferents aventures a la revista Cavall Fort. Una altra de les activitats dedicades a la literatura per a infants és 'Descobreix la teva biblioteca amb l'inspector Sito' en la qual una quinzena de biblioteques de Barcelona, aproximen aquest personatge creat per l'autor Antonio Iturbe i l'il·lustrador Álex Omist als petits lectors. La sèrie és publicada per l'Editorial Edebé. També s'han organitzat trobades de clubs de lectura de diversos instituts de secundària amb l'autor Pau Vidal, a partir de la seva novel·la 'Aigua bruta'. L'autor participarà en una conversa amb la periodista Elisenda Roca. Finalment, l'escriptor Andreu Martín, autor veterà de novel·la negra, amb alguns títols destinats al públic juvenil, rep el premi Pepe Carvalho en la seva sisena edició.
[29.01.11]
Els dos premis són convocats per l'Editorial Luis Vives. L'Ala Delta, que admet originals en castellà, català, gallec i basc, ha estat atorgat a l'autora Mónica Rodríguez per 'Diente de león', una novel·la en el qual es parla de la solitud i del record, de la traïció i de l'amor, a través de la història d'un avi que es troba acompanyant per atzar una àvia que rememoren la infància. D'altra banda, l'autor David Fernández Sifres ha obtingut el premi Alandar, per a originals en castellà, amb 'El faro de la mujer ausente', una novel·la que reuneix una colla d'estudiants a Normandia en uns cursos de francès i a partir d'una circumstància misteriosa es troben enrontats als esdeveniments del Desembarcament de Normandia dels aliats que havia d'acabar amb les atrocitats nazis de la Segona Guerra Mundial. Els dos premis estan dotats amb 12.100 euros i els publica Luis Vives en les seves col·lecciona de narrativa per a infants i joves. El jurat del premi Ala Delta ha estat integrat per María José Gómez-Navarro, Marina Navarro, Ana López Andrade, Carmen Blázquez, Ignacio Sanz, Violante Krahe i Ignacio Chao. El jurat del premi Alandar l'han format Belén Martul, María José Gómez-Navarro, Luisa Mora, Rosa Huertas, Pablo Barrena, Andrea Villarubia i Juan Nieto Marín.
[28.01.11]
Coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la publicació de la novel·la 'Pedra de tartera', l'escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) ha vist com una segona versió de l'obra ha entrat al Teatre Nacional de Catalunya. No és la primera vegada que la novel·la, premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil del 1984, arriba al teatre. És just recordar que existeix una primera versió dramatúrgica de Joaquim Vilà i Folch (1945-1997), publicada el 1991 a la col·lecció El Galliner i Els Llibres de l'Escorpí, del Grup 62, que ha recorregut des d'aleshores diversos escenaris del circuit de teatre amateur. Precisament és aquesta versió la que, amb el desplegament de la novel·la dins de la literatura alemanya, ha estat també traduïda a aquesta llengua i es representarà el 23 d'abril d'aquest any en el Festival de Meiningen, sota la direcció de Jan Steinbach. La nova versió de Marc Rosich, pensada ja per a una posada en escena professional [vegeu crítica íntegra a Clip de Teatre] amb molts més mitjans i recursos, porta implícit un meritori treball lingüístic complementari que representa un salt des del registre estàndard de la novel·la —el personatge de la Conxa hi parla ja des de la porteria de Barcelona i ha fusionat el seu subdialecte pallarès amb l'urbà barceloní— fins a representar amb el màxim de naturalitat possible el parlar pallarès de l'època per aconseguir una millor identificació dels personatges amb el seu temps i el seu hàbitat muntanyenc. Aquest ha estat un risc assumit per tothom, em sembla. L'aproximació a un dialecte, en temps de globalització lingüística fomentada pels mitjans de comunicació, corre el risc de carregar les tintes més cap a un costat de la balança que cap a un altre i pot provocar que un pallarès contemporani d'arrel faci el seu diagnòstic personal a partir del dialecte que ell encara conserva. La companyia s'ha deixat assessorar per experts del territori per evitar descompensacions. I el discurs de l'obra sona en general com el bon vi de bóta vella.
[27.01.11]
Els premis Edebé arriben a la XIX edició amb un rècord de participació. Segons dades de l'editorial, s'han rebut els originals de 452 novel·les, 285 de les quals per a la modalitat infantil, i 167 per a la juvenil. La majoria, en castellà, 404 novel·les, un centenar de les quals provinents d'Amèrica del Sud; i 33 en català, 8 en basc i 7 en gallec. La modalitat infantil ha guardonat la novel·la 'En busca del tesoro de Kola', que fa debutar en aquest àmbit literari l'autora Edna López (Los Realejos, Tenerife, 1977). La guanyadora de la modalitat juvenil ha estat l'autora Susana Vallejo (Madrid, 1968) amb 'El espíritu del último verano'. Els premis estan dotats amb 25.000 i 30.000 euros respectivament. La seva publicació es fa en quatre llengües, castellà, català, gallec i basc, a més d'una edició en braille. La canària Edna López ha exercit d'advocada i és assessora legal. Susana Vallejo, que malgrat haver nascut a Madrid, resideix a Barcelona, exerceix professionalment en el camp del màrqueting i és autora de la tetralogia fantàstica 'Porta Coeli', editada també per Edebé. El jurat de la modalitat infantil ha estat integrat per Teresa Colomer, Pep Duran, Esperanza Nova, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro. El jurat de la modalitat juvenil l'han integrat Xavier Brines, Victoria Fernández, Anna Gasol, Rosa Navarro i Robert Saladrigas.
[26.01.11]
En els cinquanta anys de carrera com a il·lustradora, Pilarín Bayés no havia realitzat mai una sèrie d'animació. Ara, la popular dibuixant fa realitat aquesta nova opció amb el projecte 'L'illa del far', destinada a infants de 3 a 6 anys. La seva filla Marga Sala s'ha encarregat dels guions de la sèrie que és una coproducció de TV3 i Imira Entertainment. 'L'illa del far' és una sèrie d'aventures que protagonitzen la Dana, el seu gos Mico i la Dromi. L'acció transcorre en una illa tropical. La Dromi és el personatge més singular perquè és un far-robot que vetlla per la Dana i en Mico. Pilarín Bayés i Marga Sala han treballat en el projecte en l'últim any i el rerefons de la sèrie vol transmetre els valors de la descoberta de la natura. Pilarín Bayés havia fet només un episodi pilot d'animació per a la productora Cromosoma centrat en Florència i que formava part d'una història universal de l'art per a infants que es va aturar. La productora Imira Entertainment s'ha encarregat del projecte per al qual la dibuixant ha fet milers de dibuixos per reproduir els personatges i els escenaris en totes les accions i moviments possibles. 'L'illa del far' consta de tretze capítols de sis minuts cada un. La dibuixant Pilarín Bayés compleix 70 anys el mes d'abril, per això, l'Ajuntament de Vic li lliurarà la Medalla d'Or de la Ciutat en un acte el 8 d'abril al Teatre Atlàntida que acollirà també l'estrena de dos dels primers capítols de la sèrie.
[18.01.11]
L'autora, que havia nascut el 1930 a Ramos Mejía, Buenos Aires, ciutat on ha mort [10 gener 2011] va escriure per a infants i adults, encara que va destacar sobretot per les seves obres infantils, que es van convertir en un clàssic de la cançó i la literatura infantil argentina. Un dels seus personatges més populars va ser la tortuga Manuelita. El 1999 es va estrenar a Argentina una pel·lícula de dibuixos animats basada en aquest personatge i que va ser triada per representar a l'Argentina en el lliurament dels premis Oscar. Entre els premis que va rebre al llarg de la seva carrera, destaquen el Highly Commended del Premi Hans Christian Andersen de l'IBBY (International Board on Books for Young People) el 1994, i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2009, atorgada pel govern espanyol el 2010.
[11.01.11]
Ronald Gordon King-Smith era més conegut pel seu pseudònim, Dick King-Smith. Ha estat autor de més d'un centenar de llibres adreçats a un públic infantil i es calcula que amb uns 15 milions d'exemplars venuts, entre els quals es troba 'Babe, el porquet valent», adaptat al cinema. L'any passat va ser nomenat Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic per la seva contribució a la literatura infantil. King-Smith va participar com a soldat a la Segona Guerra Mundial. Provenia d'una família de pagès, abans de convertir-se en professor i autor. El primer llibre de King-Smith va ser 'The Busters Fox', publicat el 1978. Ha estat un dels autors més prolífics de la Gran Bretanya i els seus llibres han estat traduïts a més de dotze idiomes. Últimament, quan ja estava malat, vivia a Queen Charlton, un poble rural, prop de Bristol, i participava en el manteniment i la conservació de la zona des del seu càrrec de vicepresident de la Fundació Avon. Amb la seva primera dona, Myrle, amb qui es va casar el 1943, va tenir 3 fills i 14 néts. King-Smith ha mort mentre dormia, a casa seva (4 gener 2011), als 88 anys. A més de 'Babe, el porquet valent', també es va adaptar al cinema 'El cavall d'aigua'. En català, al llarg dels últims anys, s'han publicat títols seus com 'Aristòtil, el millor gat per a una bruixa' (Alfaguara); 'Babe, el porquet valent' (Empúries); i 'El dia del ratolí' (Edebé.
[04.01.11]
Els dos primers títols publicats en català per Narval, que es presenta com una nou segell editor "independent i que ofereix literatura de qualitat, compromesa i que vol recuperar i impulsar la creativitat dels escriptors i i·lustradors de l'Estat espanyol", són 'Mani Orelles de Lluna', amb text de Lola Guerrera i il·lustrat per Adolfo Serra; i 'La primera paraula de la MaRa', amb text d'Ángel Domingo i il·lustracions de Miguel Tanco. L'editorial, que dirigeix Eva Metola, preveu publicar dins del 2011 nous títols de narrativa per a infants: 'La princesa feliç', amb text de Carlo Frabetti i il·lustracions de Patricia Metola, i 'Batracio Frogger i el misteri de la piràmide', amb text d'Andrei il·lustracions de Jorge Liquete. En l'apartat en llengua castellana, Narval té altres titols previstos com 'Pulgarcito', 'Barba azul', 'Las maletas encantadas', 'Vuelo sin motor' i 'El preso de la cárcel del olvido'. En el catàleg d'autors, el segell compta, en principi, amb noms d'escriptors com Lola Beccaria, Fernando Marías i Marta Rivera de la Cruz, i amb els d'il·lustradors com Javier Olivares i Mónica Calvo, entre altres. Els llibres de Narval es distribueixen, a més de l'Estat espanyol, als Estats Units i l'Amèrica Llatina. Els dos primers àlbums en català tracten a 'Mani Orelles de Lluna' la incògnita sobre el protagonista preguntant-se què és: un gat, un lleó, un bandit...? Les làmines ressegueixen aquestes preguntes que es fa el petit protagonista. Les il·lustracions, a doble pàgina algunes, tendeixen a mostrar els primers plans de totes les bèsties que van apareixent pel camí fins a arribar a qui realment és Mani Orelles de Lluna. I en l'àlbum 'La primera paraula de MaRa', tota la família es reuneix al voltant de la Mara per veure quina serà la seva primera paraula. Els avis es deixen portar per l'amor als seus respectius fills i per la seva néta, cada cop que visiten la petita i formen dos bàndols. Els avis paterns l'animen a dir PapA i els avis materns no li treuen l'ull del damunt i repliquen amb MaMa. Les làmines, amb personatges caricaturitzats de figures en semicercle, remarquen la grandària dels adults sobre els petits.
[03.01.11]
