«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada
Avui no es fia, demà sí
L'any de la sequera del segle s'acaba amb la incertesa del que passarà amb la situació financera del Grup Enciclopèdia i amb l'ERO anunciat d'un altre grup editorial dels grans com Vicens Vives. Són dues columnes vertebrals de l'edició catalana dels últims cinquanta anys. Tant a Enciclopèdia com a Vicens Vives els ERO's amenacen una part de la plantilla. I en el cas d'Enciclopèdia, no només això sinó el daltabaix d'una venda de marques del grup o del grup sencer per fusió amb un altre gegant de l'edició que, en aquest cas, ja no tindria origen ni gerència estrictament catalana. [Més informació]

Quina barra amb la birra!
Com és sabut, la llengua és, en català, un esport nacional. Només cal veure què passa quan l'Institut d'Estudis Catalans anuncia, com ha fet aquest mes, la incorporació de noves paraules al seu diccionari. L'expectació és tan gran que sembla com si es presentés una descoberta científica capaç de revolucionar la humanitat sencera. Doncs vet aquí que, tocant a la setmana del Black Friday, de la mateixa manera que s'obre la Fira de Santa Llúcia, s'encenen els llums de Nadal i es munten arbres de plàstic plens de Leds, també s'anuncien noves incorporacions de paraules al diccionari català que passen de ser clandestines i d'ús habitual des de fa temps a la categoria de legals. [Més informació]

Llibertat, amnistia... i ultradreta cada dia
La proposta interessada del partit nacionalista espanyol del PSOE per concedir l'anomenada amnistia a tots els implicats i judicialitzats per una raó o altra en el referèndum de l'1-O ha portat la caverna ultraespanyolista a posar-se de nou la seva disfressa de Halloween —calavera, carbassa i bruixa amb granera— i intentar fer pasta de panellets i torradora de castanyes del projecte de llei que hipotèticament rubriqui la tal amnistia. [Més informació]

Les bones i les males crítiques
Una polèmica ha sacsejat el món del teatre just a l'inici de la temporada amb la denúncia pública que el col·lectiu de la crítica catalana resonsable de l'organització des de fa 25 anys dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona, ha fet arran d'haver estats eliminats els seus membres de les acreditacions habituals que fan les companyies, les productores i els teatres als professionals dels mitjans de comunicació que es dediquen a la informació cultural i la crítica, per part de la productora Nostromo Live, que ha estrenat al Teatre Tívoli el musical «The producers», de Mel Brooks, que codirigeixen Àngel Llàcer i Enric Cambray escènicament, Manu Guix i Gerard Alonso musicalment i Miryam Benedited coreogràficament. El comunicat ha posat de manifest la importància de la crítica teatral, els membres de la qual consideren que és una baula més de la cadena teatral sense la qual la percepció que poden tenir els espectadors d'un espectacle queda coixa. A vint-i-quatre hores de l'estrena oficial, la gran majoria de mitjans de comunicació s'han fet ressò del comunicat de la crítica catalana, i s'han improvisat debats en les tertúlies de cada mitjà com la d'Els Matins de Catalunya Ràdio [enllaç al peu], conduïda per Ricard Ustrell, en la qual el director Àngel Llàcer es ratifica en la seva postura de no convidar cap crític als seus espectacles perquè, segons ell, no parlen bé de la seva feina. [Més informació]

La “roomba” sí que és espanyola
Ja diuen que a vegades es té un pa a l'ull. Això és el que li haurà passat al personal del ministeri de Cultura i Esports espanyol quan se li han presentat a la porta els “gitanets” de Gràcia i del Raval de Barcelona on tenen parents amb guitarra per demanar que la seva rumba, la rumba catalana, sigui inclosa en les sol·licituds de declaració patrimonial de la UNESCO. El pa a l'ull fa que on hi ha una rumba s'hi vegi una “roomba” que és un robot aspirador autònom que tot i que té més de trenta anys de vida sembla un invent futurista, comparat amb els autos que ja circulen sense conductor als EUA i que, ballant com si fos un dervix, neteja casa al seu aire com si fes dissabte a l'antiga. Que la “roomba” de la pols és espanyola —no de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts com diuen alguns— no hi ha cap dubte, de la mateixa manera que tampoc no n'hi ha cap que la rumba dels gitanos és catalana. [Més informació]

Es comença censurant Camacuc i Cavall Fort i es continua censurant una escriptora pregonera
Els mals hàbits s'encomanen. Mentre tothom estava capficat per les accions de censura feixista portades a terme pels nous governants coalicionats dels partits nacionalistes i ultranacionalistes espanyols del “pepé” i “vocs” amb cancel·lació de contractes de teatre o de concerts poc afins al nou règim, retirada de revistes infantils com Camacuc i Cavall Fort al País Valencià, perquè segons els censors alimenten el pancatalanisme, i decrets manu militari tant a les Illes com al País Valencià sobre la llengua pròpia del país a les escoles, a la bassa d'oli del Principat de Catalunya, on els altres nacionalistes espanyols amb etiqueta socialista diuen que s'hi pot nedar sense que te n'untis els dits, escullen com a pregonera de la barcelonina Mercè'23 l'escriptora catalana, nascuda al Marroc, Najat El Hachmi. [Més informació]

¿Una ideologia educativa implantada legislativament?
Això és el que es pregunta l'editorial de la revista Els Marges (núm. 128, tardor 2022). “Hem anat vivint —deia— una època de canvi cultural que està consolidant la destrucció total i definitiva dels valors específicament literaris, aquells que va definir i establir com a àmbit autònom la modernitat. Es tracta, avui, de convertir el text literari, tant la seva escriptura com la seva lectura, en simple vehicle de qüestions alienes, secundàries o àdhuc supèrflurs a la seva constitució, de les quals ja no es percep la transformació que pateixen en el pas a un àmbit amb lleis pròpies. La narració, el muntatge escènic, el poema, són entesos i cultivats com un mer instrument doctrinal, la qual cosa els fa perdre valor perquè esdevenen pràcticament intercanviables amb la notícia, el discurs o el tuit.” A les portes d'un nou curs acadèmic que es presenta conflictiu, ideològicament blindat per uns i torpedejat per altres, no és sobrer recuperar la reflexió amb tot el seu contingut. [Més informació]

Els “Dolores” de la “Juana”
Hi deu haver poques persones que en una entrevista provoquin que l'entrevistador digui en un moment donat: “Si tot ho fem cagat i pixat...!”. Això li ha passat al periodista i presentador del programa 3/24 de la Televisió Catalana amb l'entrevista a tocar de la mitjanit amb l'actriu, dramaturga, performer i poeta Juana Dolores (El Prat de Llobregat, 1992). I el clip de 17 minuts i 15 segons ha superat l'impacte que ja va tenir el mateix periodista amb l'escriptora Montse Barderi, amb l'atac de riure entre ella i el mateix Grasset que va donar la volta a les xarxes en vuitanta dies. [Més informació]

La “grossa” de Sant Jordi
No, no es tracta de la Grossa, tal com tothom la coneix, amb aquell cap gros sempre somrient, sinó de la “grossa” que l'ha feta el Gremi de Llibreters de Catalunya a l'hora de donar de pressa i corrents les dades dels llibres presumptament més venuts el dia de Sant Jordi i que responia més aviat a la sensació mediàtica i la pressió exercida pels mitjans en aquesta cursa paperera en què s'ha convertit el Dia del Llibre. Set dies després, la llista definitiva ha capgirat els noms que s'havien donat per bons i els que eren a sota passen al damunt i els que eren al damunt se'n van a sota. Per acabar-ho de fer-ho encara més competitiu, el Gremi ha donat fins i tot el nombre d'exemplars venuts de cada títol obrint així un nou meló llaminer que els mitjans dels pròxims santjordis explotaran una setmana abans pronosticant quants milers d'exemplars vendrà cadascun dels llibres preferits. [Més informació]

Escriure la història cantant amb la partitura recomanada
Ni des de la seva fundació l'any 1937, com a continuació de l'Agrupació d'Escriptors Catalans que s'havia fundat un any abans, la Institució de les Lletres Catalanes, impulsada i inventada per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, recuperada el 1987, després de l'etapa negra de la Dictadura franquista, per iniciativa novament dels escriptors catalans, i convertida en un ens autònom del Parlament de Catalunya, no havia estat donada a conèixer tant com ho ha estat des que va esclatar el cas de Laura Borràs, provocats de carambola arran d'una altra investigació, i que va portar a descobrir el que tothom ja sap que es feia, es fa i es farà a l'administració: el fraccionament de diversos contractes per evitar la feixuga càrrega burocràtica. [Més informació]

De Roald Dahl al Pinotxo
De Roald Dahl, últimament, n'ha parlat el Tal, el Tal Altre, la tieta Maria i fins i tot l'adroguer de la cantonada. El pobre home, si aixequés el cap, se sorprendria encara més del que es va sorprendre quan les criatures que anys enrere es dedicaven a robar pomes dels arbres del seu hort, en els ultims anys de la seva vida —Dahl va morir el 1990—, els brivalls ja no en feien ni cas, ni que les pomes caiguessin a terra de madures. I això que encara no havien arribat els mòbils! L'escriptor gal·lès, d'origen noruec per part de pare, empleat de jove de la petrolífera Shell, pilot de la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, on va patir algun accident al desert d'Egipte i viure algunes aventures bèl·liques, acusat d'antisemita, titllat d'espia i, recentment, també de maltractador conjugal —Roald Dhal va estar casat dues vegades—, el que menys es podia esperar és que saltés als mitjans públics de tots els colors perquè els seus néts hereus, venuts ara a l'imperi de Netflix, retoquessin algunes de les seves creacions literàries en nom de vés a saber quina moralitat o correcció política. [Més informació]

Puta nit i bona... tevetrès!
No han calgut més de cinquanta programes, cinquanta nits, perquè el “late night” «Zona Franca» de TV3 estigués a l'ull de l'huracà polític. Després de dos o tres incidents pels límits del seu humor el sintagma «Zona Franca» s'ha sentit repetidament en les últimes sessions de control del Parlament de Catalunya destinades a fiscalitzar del dret i del revés la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Sobretot des de les preguntes dirigides pels portaveus de VOX, Ciudadanos —respectem el seu nom en la llengua que els agrada ja que sempre parlen en espanyol al Parlament—, PP i, de tant en tant, també el PSC. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]
Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]



construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.