«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada
Els comissaris polítics de la Viquipèdia catalana
La Viquipèdia és un dels continguts enciclopèdics més visitats a la xarxa d'arreu del món i a Catalunya té una participació elevada en relació al nombre d'habitants i comparant-ho amb altres cultures. Són poques les llengües que no tenen una presència en aquest portal que, de cultura a cultura, si es fan comparacions, no sempre es regeix per les mateixes regles. [Més informació]

«Polsi el 2 si la vol veure en català...»
Les plataformes digitals estan en el punt de mira pel que fa a l'ús de la llengua, sobretot des que es va anunciar un acord institucional perquè el tant per cent en la llengua pròpia arribés als usuaris que la parlen i que la volen escoltar en tots els mitjans. Peròl com diu en Raimon, “al meu país, la pluja no sal ploure...” Sempre hi ha un peix que continua mossegant-se la cua. Una plataforma com Movistar Plus —que té un nombre considerable d'abonats— és una de les que més produeix i reprodueix sèries i documentals fets aquí i, en alguna ocasió, amb l'opció del sobretitulat en català, si des de les instàncies corresponents, esclar, han afluixat la mosca prèviament. [Més informació]

El teatre musical català té un peu a les tres pedretes
Hi ha fenòmens que no tenen una explicació raonable de la mateixa manera que hi ha espectacles de teatre que tenen el favor del públic i d'altres que no. En aquests moments, una mateixa productora com Focus es troba en aquest dilema. Mentre l'espectacle «La trena», en coproducció de La Perla 29, al Teatre Goya, dirigit per Clara Segura, amb les actrius Marta Marco, Cristina Genebat i Carlota Olcina, exhaureix entrades gairebé en cada funció i s'ha vist obligat a prorrogar més funcions de les previstes, a La Villarroel, l'obra «La meravellosa famíla Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha amb Spike)», de Christopher Durang, e coproducció amb T de Teatre i La Brutal, dirigit per David Selvas, amb Alejandro Bordanove, Paula Jornet, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta i Lide Uranga omple a mig gas la platea. [Més informació]

Xiulets estelats
Els xiulets que en l'acte commemoratiu de l'1-O es van escoltar davant l'Arc del Triomf del Passeig Companys de Barcelona durant el parlament de la presidenta Carme Forcadell són un preludi del malestar i la divisió que s'ha instal·lat en la societat catalana que uns dies abans, l'11 de Setembre, a l'Avinguda del Marquès de l'Argentera, davant l'Estació de França, demostrava encara una certa força col·lectiva malgrat l'error estratègic del president de la Generalitat de Catalunya i Esquerra Republicana que, segurament atemorits davant l'anunci d'un nou grup polític sorgit des de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) de cara a les pròximes eleccions, van pensar que el millor era comença a fer campanya electoral per la via directa abans d'hora. [Més informació]

L'eufemisme de la «premsa escrita» i altres derivats
Com si dir-ne «premsa de paper» fos un insult, se sent sovint, quan és l'hora de fer un repàs del que diuen els diaris del dia com els que s'hi refereixen des dels micròfons d'emissores de ràdio o les pantalles de televisió, parlen de «premsa escrita», un eufemisme que amaga l'evidència que tota la premsa és «escrita» amb la diferència que cada mitjà la fa arribar als consumidors a través del canal que utilitzi: les ones hertzianes de la ràdio, els diaris de paper, els diaris digitals, els canals de televisió o les xarxes socials. [Més informació]

On vaig dir independència unilateral de Kosova dic... independència unilateral de Katalunya
Com que l'OTAN no té feina, ha dit que si els serbis i els kosovars es piquen les crestes a la frontera, ells hi posaran el nas... o els canons, que ve a ser el mateix en termes bèl·lics. La República de Kosova va proclamar la seva independència de Sèrbia el 17 de febrer del 2008. Es considera un nou estat europeu. I no només s'hi autoconsidera sinó que són més d'un centenar d'estats de tot el món els que també el consideren independent. La majoria d'estats de la Unió Europea els cau bé Kosova. Són vint-i-dos dels famosos vint-i-set. És a dir, Albània, el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos, Suïssa, Austràlia... i fora d'Europa, els Estats Units. D'entre els pocs reticents europeus que es fan el ronsa hi ha, per descomptat, Sèrbia —el que es considera imperialment ofès— i també Grècia, Romania i... Espanya! [Més informació]

El territori és el nostre mortuori
«Un país amb territoris, uns territoris sense país». Així vam titular el gener del 2014 la reflexió d'aquell mes d'Els Quatre Gats. Una reflexió que alertava de la progressiva desaparació en la terminologia discursiva de l'ús de «país» substituït per «territori». I dèiem, entre altres coses, això: «Des de fa un cert temps, una nova terminologia física s'ha escampat a través dels mitjans de comunicació catalans, sobretot en boca dels joves i les joves del temps, anomenats altrament i per inèrcia, “homes del temps”. Alguns d'ells i elles, sembla que angoixats i acomplexats per la situació social i política de l'indret on viuen i treballen, si poden, s'adrecen als espectadors i oients, quan han d'esmentar el país del qual parlen —Catalunya o els Països Catalans— amb l'eufemisme “territori”» [Més informació]

Curriculí, curricular...
Després de gairebé seixanta anys de cursos clandestins de català —hereus del primer intent de la República de Macià i Companys dels anys trenta—, del provisional català voluntariós a les escoles, de les primeres classes de català a adults, mestres i funcionaris i de la posada en marxa de l'anomenada immersió lingüística —que al cel sigui!— a imatge i semblança del que el Quebec havia fet amb el francès per protegir-lo de l'anglès, el govern català de la tercera no-república ha hagut d'esprémer el suc de la imaginació per aconseguir que no siguin els mestres de la toga els que es posin en el lloc dels mestres de les aules. [Més informació]

¿Els espies cobren dietes?
La imatge del temps del Mur i la Guerra Freda amb un espai tancat en una cambra tenebrosa davant d'un reproductor de so i amb un espia amb uns auriculars d'orelleres gegants escoltant converses i endrapant un entrepà s'ha interposat entre l'afer anomenat Pegasus i les dietes cobrades pels membres de la mesa del Parlament de Catalunya a pesar que utilitzen gairebé sempre el cotxe oficial. Com que costa decidir quin dels dos escàndols és més escandalós, valgui la redundància, la solució seria que els que cobren dietes per desplaçament, mentre van en cotxe oficial, amortitzessin el xec cobrat i aprofitessin el temps xafardejant el que diuen pel Pegasus tant els seus rivals com els que no en són. [Més informació]

El paisatge del terror i el silenci de la por
Els ucraïnesos demanen a crits una reacció decidida d'Europa. Però Europa no respon. O no respon com els ucraïnesos creuen que hauria de respondre. Sembla que els digui: «Ens volíeu com a europeus, però no us fa res que ens facin desaparèixer del món». Si no respon, potser és perquè Europa es fa l'adormida. Només quan es desperta del malson, escriu un tuit de rebuig —280 caràcters per netejar la consciència— contra la guerra i a favor de la pau, organitza una recollida d'aliments, de medicines, de roba, o acull una família de refugiats a casa seva... mentre els ucraïnesos que s'han quedat al país —els homes joves per llei marcial i molts dels grans i de les dones perquè han volgut— ordeixen tota mena d'estratègies de guerra medieval per combatre un dels exèrcits que diuen que és un dels més poderosos del món, des de teles de camuflatge amb productes reciclats fins a domèstics drons manipulats per actuar com si fossin potents caces de bombardeig. [Més informació]

Els presagis d'una catàstrofe mundial fruit del «laissez faire, laissez passer»
La declaració de guerra mundial del nou genocida amb el dit índex a punt del botó vermell que amenaça el món, Vladímir Putin, s'ha fet present inesperadament i dramàticament a Ucraïna, a partir de la matinada del 24 de febrer. I la reacció internacional en contra ha estat ràpida i unànime, sí, pero sense poder dissimular la feblesa i l'actitud fruit del «laissez faire, laissez passer» dels últims anys que, per interessos econòmics, els anava bé de mantenir. Hem recollit excepcionalment un parell de reflexions alienes al nostre fòrum, que intenten clarificar i resituar la confusió generada. [Més informació]

Ucraïna... a tot gas!
Ha trigat a fer-se evident la inevitable conseqüència de la crisi econòmica que va esclatar l'any 2008 i a la qual ningú aleshores va voler rebatejar com a crac. Si entre el vell crac original del 1929 i la crisi de la Segona Guerra Mundial del 1939 —sense comptar el parèntesi d'assaig i proves del 1936-1939 de la Guerra Civil Espanyola— van passar 10 anys, no és gens estrany que entre el crac del 2008 i la remor de tambors de guerra del 2021 al flanc fronterer d'Ucraïna n'hagin passat 13, que en serien també 10 si descomptem els gairebé 2 anys llargs de paràlisi mundial a causa de la plaga del coronavirus. [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]
Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]



construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.