«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Portada
Buscant la sortida del joc dels disbarats
Acabar el trimestre escolar i l'any 2021 amb l'assetjament verbal de mentides, falsedats, impromperis i insults que fomenten l'odi col·lectiu només en una direcció arran de la polèmica de l'infant de P5 —que vol dir de 5 anys!— de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar per la sentència del presumpte 25% de llengua espanyola imposat pel Tribunal Superior de Justícia espanyol a Catalunya no acompanya gaire bé les anomenades “festes entranyables” de Nadal de les aules farcides de pastorets, cagations, reis mags amb barbes de pam de cotó fluix, versets dempeus a la cadira i nadales treballades en les últimes setmanes pel professorat. [Més informació]

Cantant i xiulant sota la pluja
Les recents polèmiques sobre el migrat 6% de quota en català a les plataformes o el togat 25% en espanyol a l'escola catalana són peccata minuta comparades amb el gruix de teatre musical —i no musical— en espanyol que es troba aquesta cua d'any a la cartellera catalana. Tots els teatres amb la capacitat més gran d'aforament (Apolo, Coliseum, Tívoli, Victòria...) estan farcits d'espectacles musicals ja sigui de creació catalana («Cantando bajo la lluvia») com d'importació madrilenya en franquícia («Billy Elliot», «Fama», «El guardaespaldas»). [Més informació]

El català, a l'UCI... ¿pel canvi climàtic?
Es parla tant del canvi climàtic i de les seves conseqüències que es pot acabar pensant que el que li passa al català també és culpa de la contaminació atmosfèrica... mai més ben dit. La tardor s'ha despertat nostàlgica pel que fa a la llengua i, arran de les quotes de l'audiovisual, s'ha revifat la idea que el català ja té un peu a l'UCI, per no dir a Roques Blanques, que s'hi reposa millor. [Més informació]

A la taverna d'en Mallol... s'hi fa «botellol!»
La notícia del setembre ha estat l'oficialització del «botellot» com a vàlvula d'escapament i com a excusa de la petita delinqüència en un sector de la societat més jove. Les imatges nocturnes són el resultat d'un llarg temps de benestar que ha agafat desprevinguda tota una generació. El món no és tan feliç com deien. I el xoc ha estat considerable. El més sorprenent és com s'ha oficialitzat també el consum d'alcohol i la seva extensió a capes cada vegada més per sota de l'adolescència. I mentre el món s'engata, d'altres es preocupen com ho han d'explicar tot plegat. [Més informació]

Ser cornut i pagar el beure!
El doctor Bonaventura Clotet, feliç pare, com se sap, d'una actriu i un actor catalans, cosa que l'honora, ha deixat anar, com aquell qui no vol la cosa, que qui no es vacuni hauria de pagar la despesa hospitalària en el cas que s'infecti del coronavirus. I això ho diu després de les incerteses, les anades i vingudes, les pujades i baixades, les pfizerades i les astrazenecades, les jansedes i les modernades amb què s'ha atabalat la població en els últims mesos. El doctor Clotet, que va ser un pioner en la lluita contra la sida entre els anys vuitanta i fins al 2015 com a cap de la unitat de l'Hospital Germans Trias i Pujol i que va agafar el relleu com a cap de Servei de Malalties Infeccioses del mateix hospital universitari és també director de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i president de la Fundació Lluita contra la Sida. Codirigeix, a més, el programa Hivacat d'Investigació de la vacuna de la sida. Això, per descomptat, encara l'honora més que ser pare de gent de teatre. [Més informació]

¿Qui és la Ricarda?
Aquest estiu és parlarà de la Ricarda com si es tractés d'una figura del gènere fantàstic que hagués aparegut de cop i volta en el panorama social, polític, cultural, ecologista i econòmic. I això que la majoria de capitostos socials, polítics, culturals, ecologistes i econòmics penjaran els hàbits com a mínim tres setmanes i se n'aniran de vacances on sigui, amb el certificat de vacunació, si cal, o els PCR's de rigor.... a fer paelles i barbacoes, esclar, amb permís dels gurús de Salut. [Més informació]

¿Portaferrissa o porta barrada?
L'estiu ha tret el cap només tocar a Sant Joan. Però l'amenaça de coronavirus continua persistint. I la conseqüència és un empobriment de l'economia que es reflecteix en zones turístiques o, en el cas de Barcelona, en el centre de la ciutat, on el Gòtic s'ha convertit en un cementiri de portes barrades on en comptes dels rètols anunciadors de les multinacionals s'han canviat per rètols immobiliaris que ofereixen venda o lloguer dels locals. [Més informació]

«OMO lava más blanco!»
Amb la nova tarificació de l'energia elèctrica i la varietat de franges horàries, sembla que s'ha implantat el «caos domèstic» centrat sobretot en un electrodomèstic que des de fa anys ha fet les delícies dels caps de casa i les mestresses de casa: les rentadores. Poques famílies s'han lliurat de treure el tema a taula i d'estudiar estratègicament el que cal fer per tenir la roba neta i, a més, estalviar una quants euros al cap de l'any. [Més informació]

Puix parla «xapurriau», Déu li do glòria!
Ja fa un temps que una colla de patriotes lingüistes de la Franja d'Aragó malden per aconseguir que el seu dialecte sigui independent. L'anomenen «xapurriau» i el seu objectiu és fugir de la denominació científica de «català», cosa que evidentment els il·lustrats de la dreta nacionalista espanyola i la nacionalespanyolista han aplaudit fent ballmanetes a cor què vols. L'Aragó és una terra envoltada per tot arreu de llengües que l'han influït. Els seus esforços per defensar i institucionalitzar l'aragonès no han estat molt fructífers. L'Aragó es troba fronterera a la part nord-occidental amb el basc; al nord, amb l'aranès; al centre, amb l'espanyol; i a la franja oriental, amb el català. Totes aquestes línies lingüistiques han creat al llarg dels segles dialectes i subdialectes i parlars locals. [Més informació]

Ja tenim nanosatèl·lit!
Als que el 1969, en ple estiu, van veure en blanc i negre com l'anomenat «home» aterrava a la Lluna, ja no els sorprèn des d'aleshores cap altra gesta espaial. No té comparació l'empremta de la sola de la bota de l'escafandre sobre el subsòl llunàtic amb qualsevol altre giny modern que es pugui inventar. Un territori, quan es va de conquesta, es trepitja. Ho va fer Cristòfor Colom —ara titllat de genocida— agenollant-se a la primera platja que va arribar, segons els gravats èpica de l'època. El nanosatel·lit català enviat a l'espai en un vol xàrter compartit, a tot estirar, fent honor al seu nom —«Enxaneta», escollit per votació popular pels petits espectadors de l'InfoK del Súper 3—, el màxim que pot fer és fer l'aleta quan arribi al punt de mira. [Més informació]

Digue'm quin burca portes i et diré quina dona ets
Els que tenen por als referèndums acostumen a dir per no concedir-los que els carrega el diable. A Suïssa, si fem cas d'aquesta teoria, deu semblar la caldera de Pere Botero perquè voten cada dos per tres sobre qualsevol cosa que els fa pessigolles. Una de les últimes votacions ha estat la de decidir si les dones musulmanes que porten burca o nicab l'han de portar o no en qualsevol espai públic, no només oficial, sinó al carrer. Ha sortit que no, que no l'han de portar. El govern amb seu a Berna s'ha estirat el cabell del cap. Algunes de les grans ciutats suïsses van votar en contra de la proposta. Però la perifèria cantonal els ha guanyat la partida. El greu és que el referèndum el va demanar i li van concedir el partit més ultradretà de Suïssa. És el que té la democràcia, que en Banyeta es disfressa de populista perquè no se li vegi ni la cua ni les banyes. [Més informació]

Ningú no veu la xenofòbia al propi ull
De tant en tant el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Valls, apareix per la Plaça de Sant Jaume i en diu alguna que faci algun efecte. Però cada vegadamés, l'ona expansiva que provoca no fa pessigolles a ningú. Ara mateix, frisa per posar cullerada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F. Com que la seva intenció de saltar al Palau de la Generalitat de Catalunya s'ha frustrat, es conforma amb actuar des de fora. Artífex de la cadira que l'alcaldessa Ada Colau conserva a l'Ajuntament, se sent tocat pels que considera els seus màxims oponents. És a dir tot el que fa tuf de republicanisme. I això que ell venia precisament de governar una república! [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens actual d'autors i traductors catalans en actiu [Més informació]
Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull un cens dels autors que ens han deixat [Més informació]

Un directori especial del Fòrum, «Els Quatre Gats» recull una tria de citacions d'articles d'opinió publicats en altres mitjans [Més informació]

Un col·lectiu d'autors agrupats en la «Plataforma Per Una AELC Com Cal» manté actiu un Blog, dins el servidor Blogspot [Més informació]



construcció
En procés permanent de redacció


Portades anteriors mes
Circulars anteriors mes

| Condicions per formar part del Fòrum |
| Alta de subscripció gratuïta | Modificacions subscripció | Baixes subscripció |
| Propostes, articles, notes informatives, comentaris i suggeriments |
| Portaveu del Fòrum |


© Copyright Els Quatre Gats. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.