[dimecres, 30.06.10]
L'escultura «Marededéu de les Avellanes» del segle XIV s'incorporarà al Museu de Lleida després d'haver estat adquirida en una subhasta per 120.000 euros
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha exercit el dret de tempteig sobre una escultura del segle XIV, procedent del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que un particular havia posat a la venda en una casa de subhastes a un preu de sortida de 120.000 euros. L'obra està catalogada des del 1991 com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La Generalitat de Catalunya va comunicar a la casa de subhastes i als propietaris que, en compliment del que preveu la Llei del Patrimoni Cultural, calia informar abans a l'Administració que es posava a la venda un bé catalogat. D'aquesta manera s'ha pogut exercir el dret de tempteig, és a dir, adquirir la peça al preu de sortida. L’important col·lecció d'escultura en pedra del segle XIV que posseeix el Museu de Lleida havia convertit aquesta marededéu en un objectiu prioritari per al seu fons. La peça té un bon estat de conservació, i té una interessant policromia en la qual destaquen els daurats, blaus, verds i rojos. L'escultura —que fa 90x33x24 cm—, presidia la sala capitular del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Estilísticament, s'inscriu dins la denominada Escola de Lleida, un important taller d'escultura en pedra que va treballar a les comarques de la plana de Lleida coincidint amb l'època de màxim esplendor de la construcció de la Seu Vella. En l'obra, que les últimes investigacions atribueixen a Bartomeu de Robió, Maria apareix dempeus, amb una sostenint el Nen amb el seu braç esquerre. La Marededéu de Santa Maria de les Avellanes va ser venuda a principis del segle XX a un comprador desconegut. Poc temps després, va aparèixer en mans del col·leccionista nord-americà, Charles Deering, que la va conservar al seu palau de Sitges —actual Museu Maricel— fins al 1921, data en què va retornar al seu país d'origen amb bona part de la seva col·lecció d'art. Aquesta escultura, però, va continuar a Sitges fins que els hereus de Deering van vendre el Palau Maricel. L'obra es va traslladar aleshores al castell de Tamarit, a la platja d'Altafulla (Tarragonès), una altra de les propietats de la família Deering, fins al 1986. En aquesta data, els hereus van subhastar el que quedava de la col·lecció, a excepció de la Marededéu, que es va lliurar a una persona de confiança de la família, els hereus de la qual són els que també havien decidit ara subhastar-la.

[dimarts, 29.06.10]
La restauració de les tombes reials del Monestir de Santes Creus desvela l'existència de tres restes òssies de les quals les més importants pertanyen a la reina Blanca d'Anjou
A la tomba, s’hi van trobar restes òssies de tres individus: una dona i dos homes. La major part de les restes corresponen a la dona i segons els estudis previs que s’han fet són amb tota seguretat de la reina Blanca d'Anjou. Les restes dels altres dos individus són testimonials i encara s’han d’identificar. Cal tenir en compte que la tomba, a diferència de la de Pere el Gran, va ser profanada el 1836. Aquesta restauració forma part del projecte promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya i ha consistir en portar a terme una intervenció de restauració arquitectònica i d’investigació arqueològica del sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou. L'actuació ha estat promoguda amb motiu del 850è aniversari del Monestir de Santes Creus, que se celebra aquest any, i té com a precedent immediat la restauració i investigació arqueològica de la tomba de Pere el Gran. També forma part del projecte la restauració de la tomba de l’almirall Roger de Llúria. Durant els treballs, i com ja s’ha fet en el cas de la tomba de Pere el Gran, s’han extret les restes humanes de l’interior del mausoleu de Jaume II i de la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). Blanca era filla de Carles II el Coix, rei de Nàpols. Es va casar amb Jaume II, fill de Pere el Gran i nét de Jaume I, amb qui va tenir deu fills. Les primeres investigacions dutes a terme semblen confirmar que la reina va morir poc després del naixement del seu desè fill com a conseqüència de complicacions en el part i postpart. En la intervenció arqueològica i de restauració ha intervingut un equip pluridisciplinar, amb especialistes tant de l’àmbit de la història i la restauració, com d’altres disciplines i institucions del camp de la fotogrametria, la biologia, la química, l’antropologia física, la paleopatologia o la medicina forense. En aquest últim àmbit hi ha col·laborat l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, de trista actualitat aquests dies en els mitjans arran de l'accident de la nit de Sant Joan a l'estació de tren de la platja de Castelldefels on van morir dotze joves atropellats en creuar les vies i coincidir amb el pas d'un tren ràpid que circulava entre Alacant i Barcelona.

[dilluns, 28.06.10]
Dibuixos, manuscrits i fotografies integren el nou llegat que la Fundació Gala-Salvador Dalí ha incorporat per ampliar l'estudi sobre l'evolució del pintor
El llegat reuneix 19 dibuixos, 24 manuscrits i 60 fotografies, uns fragments de la biografia de Salvador Dalí que han costat a la Fundació uns 400.000 euros. El Centre d'Estudis Dalinians ha anat recollint aquesta documentació des de l'any 1991 amb la intenció de posar-la ara a disposició dels estudiosos del pintor i del públic en general a través d'exposicions i d'una publicació. Entre les peces recuperades, destaca un dibuix dels primers temps, gairebé infantil, que Salvador Dalí va pintar per a la seva germana Anna Maria, entre 1916 i 1917, per entretenir-la quan estava malalta. Uns quants anys més tard, el 1930, la temàtica dels seus esbossos ja era molt diferent i, a vegades, tenien un marcat component eròtic. Altres dibuixos del nou llegat de la Fundació Gala-Salvador Dalí il·lustren els continus assajos del pintor per aconseguir plasmar una idea. És el cas de dos esbossos preparatoris de l'obra 'La metamorfosi de Narcís' (1937), en què s'esforça per aconseguir una representació antropomòrfica d'una mà que subjecta una bola. Una doble imatge que en el quadre sorprèn per la seva senzillesa, però que, en el fons, és fruit d'una laboriosa recerca. Entre els manuscrits destaca la correspondència que va mantenir amb el director de cinema Luis Buñuel, l'any 1926, en la qual confessa que el seu mestre d'estètica són els paisatges de Cadaqués. «Cadaqués parla poc, però quan ho fa, parla en grec», diu el pintor. També hi ha un guió dels anys 30 per a un espectacle que finalment no es va arribar a produir i que estava basat en 'L'Àngelus', de Jean-François Millet. Les fotografies són escenes quotidianes que va compartir amb Buñuel o bé amb Gala.

[diumenge, 27.06.10]
Un estudi presentat a Nova York revela que internet ha passat de ser majoritàriament una eina de consulta a un mitjà de distracció
Temps era temps hi havia el parxís, hi havia el dòmino i, després hi havia la televisió. Però des que internet és a l'abast de totes les generacions, la tendència ha canviat. Això, almenys, és el que revela un estudi presentat recentment a Nova York i que especifica que una de les claus per entendre aquesta evolució és la sorprenent generalització d'internet en els últims deu anys i com el seu ús s'ha disparat fins a convertir-se en una part fonamental i completament integrada en la vida quotidiana de la majoria d'usuaris. Segons l'estudi a més, la finalitat d'internet ha variat i ara cada vegada són més els usuaris que utilitzen la xarxa només com a distracció i per passar l'estona. L'any 2000, només un 5% dels usuaris d'internet comptava amb una connexió de banda ampla a casa. Ara, aquesta xifra ja se situa gairebé en el 65%. Aquesta és només una de les dades que revela l'estudi, elaborat pel Pew Internet & American Life Project. Actualment, ja hi ha un 59% d'usuaris que compta amb connexió wireless i un 48% utilitza les xarxes socials. Unes dades sorprenents si tenim en compte que fa només 10 anys la proporció era del 0%. A més, mentre que l'any 2000 només el 46% dels adults navegava a través de la xarxa, actualment aquesta xifra ja s'eleva fins al 79%. D'altra banda, fa 10 anys només el 25% dels usuaris es connectava diàriament a internet, una xifra que ara ja supera el 60% del total. El 45% dels usuaris actuals, a més, assegura que internet és una eina totalment imprescindible i que ara ja seria molt difícil haver de deixar de connectar-s'hi. Però a banda d'aquestes xifres, l'estudi també revela com la forma en què l'usuari adult valora internet com a font d'informació i d'entreteniment ha canviat completament. Actualment, el 56% confessa que utilitza la xarxa com a distracció i per passar el temps o per passar-s'ho bé i això també ha obligat a modificar l'ecosistema informatiu a internet. El gran volum d'informació que hi conté, la velocitat a la qual corre aquesta informació i la gran varietat de vies a través de les quals arriba, han convertit la xarxa en una font d'informació portàtil, personalitzada, participativa i social. Tot i així, encara hi ha qui es resisteis a admetre internet com a un mitjà domèstic usual i confia que, amb el temps, la fal·lera passarà de moda. Acostuma a ser el mateix que fa cinc anys encara no creia en el correu electrònic i el que fa cinc dies predica que mai no llegira un llibre en suport digital.

[dissabte, 26.06.10]
La Fundació Tàpies programa l'estiu amb exposicions minimalistes i de petits objectes que han servit d'estudi a diversos artistes com l'escultora Eva Hesse
Els petits objectes d'Eva Hesse (1936-1970), nord-americana d'origen jueu nascuda a Alemanya —amb només una dècada de trajectòria, trencada per la seva mort als 34 anys a causa d'un tumor cerebral—, es poden veure a la Fundació Tàpies aquest estiu i són, més que esbossos, proves, residus, fragments i experiments que l'artista executava en el seu estudi manualment. A més de petits papers doblegats en forma de recipients de tota mena, Eva Hesse va experimentar amb el làtex, un material molt mal·leable que es deteriora molt ràpidament i va arribar a realitzar peces de clares connotacions sexuals. Al soterrani de la renovada Fundació Tàpies, l'artista israeliana Ria Verhaeghe, amb una obra molt personal i poètica, aplica la fragilitat a partir dels milers d'imatges de diaris i revistes que ha anat recopilant en l'arxiu personal Provisoria, format per 10 metres de petites caixes. A partir d'aquí teixeix una obra amb fils telefònics, fotografies, cotó fluix i làtex (recordant els temps en què treballava d'infermera), plena de connexions misterioses. Verhaeghe també recupera fotografies dels mitjans de gent ferida o agonitzant i "els repinto en posició vertical per donar-los vida de nou", diu l'artista. Per la seva banda, la belga Bracha L. Ettinger també basa el seu treball en imatges ja existents, manipulades, estampades i repintades fins a la sacietat. La compassió és el fil comú que uneix les dues artistes.

[divendres, 25.06.10]
La National Gallery de Washington mostra una crònica íntima i testimonial de la vida d'escriptors com Jack Kerouac, Neal Cassady o William Borroughs amb les fotografies del poeta Allen Ginsberg
És la primera retrospectiva del fotògraf que, en comprar una càmera de tretze dòlars, es va convertir en el retratista inesperat d'uns joves que donarien nom a la generació Beat. Fins al 6 del setembre, la National Gallery de Washington mostra aquesta crònica íntima i testimonial de la vida d'aquests escriptors, de les seves aventures sexuals i dels viatges exòtics que solien acompanyar amb l'experimentació de LSD i tot tipus de drogues. Les vuitanta fotografies roben moments sagrats, com Ginsberg deia, des del crit d'una joventut daurada, com l'expressió de Jack Kerouac imitant una cara al Dostoievski, a una vellesa turmentada, en l'últim dia que l'escriptor de 'On the road' va visitar l'apartament del poeta abans de morir. Ginsberg va ser el promotor més important d'aquell grup d'artistes bohemis que es va acollir a les idees del seu provocador 'Udol', el poema síntesi de la seva crítica a una cultura corcada i que va portar al seu editor davant el jutge per l'obscenitat de la obra. Però al mateix temps que les seves idees inspiraven a una generació que corrompia la moral puritana i conformista de la dècada dels cinquanta dels Estats Units, Ginsberg es va convertir, sense pretendre-ho, en el seu millor retratista. Entre 1953 i 1963, va fotografiar els seus amics als terrats de Manhattan o en els seus passejos pels carrers de Nova York, es va colar en la seva soledat i en la seva intimitat com la que trobava al llit del seu amant Borroughs. Però, quan el 1983, Ginsberg es va retrobar amb aquelles imatges oblidades en un arxiu de la Universitat de Colúmbia (Nova York), va veure una mica més. En aquella època, l'escriptor ja havia arribat la fama com el poeta que va revolucionar la literatura nord-americana amb una renovació estilística carregada de bales expressives, simple, visual, directament, al ritme beat de la improvisació del jazz. Aquest Ginsberg va tornar a la fotografia, com es pot veure en aquesta mostra, i es va adonar que, amb el pas del temps, les seves instantànies havien guanyat significat, que aquell mitjà del qual s'havia oblidat capturava l'ombra del moment, la percepció sagrada del present, la seva màxima aspiració. Una nova càmera, una 3C Leica, va ser des de llavors la seva fidel amiga i la portava sempre a sobre per escriure pensaments de poemes substituint la seva llibreta. Els últims autoretrats s'enfronten amb la seva vellesa. Apareix nu i arrugat davant d'un mirall, o vestit amb corbata, bufanda i barret en el seu setantè aniversari. Un any després, el 1997, diria adéu a la seva època i la seva generació.

[dijous, 24.06.10]
El web sobre educació sexual que el Departament de Salut manté des de fa cinc anys renova la recent polèmica en contra amb un comunicat de la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar de Barcelona
Falta poc perquè uns determinats partits polítics prenguin cartes en la polèmica que va encendre una tertúlia de la cadena televisiva Intereconomia, el 4 de juny, en què un dels participants va insultar amb impromperis, sense que ella hi fos, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, cosa que ha acabat amb la presentació d'una querella. Cinc anys després que aquest web d'educació i orientació sexual entrés en xarxa, sembla que ara ha estat descobert per tothom. No hi ha dubte que la polèmica l'ha donat a conèixer més que qualsevol campanya informativa que s'hagués pogut fer. L'última espurna ha sorgit precisament en l'àmbit digital amb un comunicat de la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar catalana que ha estat reproduït per altres delegacions espanyoles d'aquest organisme i que també ha estat penjat en el web de l'Arquebisbat de Barcelona. En aquest comunicat, es desqualifiquen els continguts del web d'educació sexual per a joves de Salut i es censura el govern català per portar a terme, en paraules seves, una obra socialment i educativament molt negativa. Les reflexions de la delegació de Pastoral Familiar, autora del comunicat, que per cert afirma que el web polèmic s'ha fet públic ara, desconeixent, doncs, que porta cinc anys en xarxa, té com a un dels seus objectius els cursos de preparació per al matrimoni. El comunicat acusa el Departament de Salut d'haver adoptat un criteri pervers a l'hora d'informar els joves i afirma que la simple informació ja és una opció ètica clara. També lamenta que el cos sigui una caixa de ressonància per aconseguir el màxim plaer, parla del seu rebuig a l'avortament i lamenta que es destrueixi l'obra educativa de les famílies i les escoles. Segons el Departament de Salut, el contingut del web, dirigit a joves d'entre 14 i 25 anys, es va consensuar amb estudiants d'aquestes edats, associacions de pares i un comitè de ginecòlegs, llevadores, psicòlegs i periodistes. D'aquestes consultes en va sorgir, entre altres, la idea d'incloure una adreça de correu electrònic de resposta urgent, que funciona 7 dies/24 hores, així com també la incorporació d'un xat en què mig centenar de professionals de diverses especialitats participen quatre dies a la setmana. Pel Departament de Salut, l'objectiu és que els joves es responsabilitzin de la seva sexualitat, evitin embarassos no desitjats i es protegeixin de malalties de transmissió sexual. El contingut del web és, en part, el mateix que es dóna als instituts, no pas sense sectors en contra, i orientar en tres eixos: l'afecte, la sexualitat i la reproducció.

[dimecres, 23.06.10]
L'inventor de la megapnèumia, l'artista Gil J. Wolman, mort el 1995, continuarà pregonant que és immoral i que està viu en la retrospectiva del Macba
L'exposició 'Sóc immoral i estic viu' mostra l'obra de Gil J. Wolman (París, 1929-1995), considerat l'inventor de la megapnèumia, poemes de l'alè i del so pur que eructava en recitals del París dels anys cinquanta. La retrospectiva està organitzada pel Macba i la Fundaçao de Serralves d'Oporto. És la primera mostra a tot l'Estat espanyol de l'autor i reuneix 250 obres i documents que conformen una mena de classe il·lustrada de lletrisme, moviment encapçalat per Guy Debord i el mateix Wolman. Tots dos en van celebrar la internacional el 1952, reivindicant una manera nova de viure la vida. La seva ruptura avantguardista partia de les propostes estrafolàries d'Isidore Isou, que el 1947 ja pregonitzava una poesia només feta a base de lletres i sons corporals a partir d'un nou alfabet sonor. D'entre les obres de Gil J. Wolman destaca la seva pel·lícula 'L'Anticoncept', ideada per projectar-se en un globus d'heli, tal com es pot veure ara i tal com ja es va veure al mateix Macba en la mostra dedicada al situacionisme. És més un document sonor que no pas visual, ja que la imatge es limita a compaginar el negre i el blanc, això sí, al ritme del so d'un poema lletrista en la línia de les experimentacions d'Antonin Artaud. A la mostra, que es pot visitar fins al 9 de gener, també s'hi pot apreciar un altre dels invents de Wolman, l'Art Scotch, unes impressions fetes a partir d'aquesta cinta adhesiva. Es tracta de manipular els titulars i les imatges de premsa per subvertir i violentar els missatges. Wolman solia donar la recepta perquè tothom fabriqués les seves composicions amb el convenciment que tothom porta un artista a dins. La seva vídua el defineix: "Després de cada exposició es deprimia perquè ningú no entenia què volia fer. Ara els joves que fan poesia al carrer fan servir els seus poemes de Gil.

[dimarts, 22.06.10]
Científics de la Universitat de Michigan confirmen que els ximpanzés actuen en bandes com els humans i assassinen de manera violenta el veïnat per envair i espoliar nous territoris
L'estudi ha estat desenvolupat durant prop d'una dècada en una comunitat de micos d'Uganda que ha proporcionat la primera i definitiva evidència d'aquest comportament en els ximpanzés tan similar al de segons quins col·lectius d'humans. El resultat de la investigació, que acaba de publicar la revista Current Biology, ha estat desenvolupat per un grup de científics de la Universitat de Michigan que han presenciat durant deu anys fins a divuit atacs entre aquestes bandes de micos i també van trobar signes de tres invasions més fetes per membres d'una enorme comunitat d'uns cent cinquanta ximpanzés a Ngogo, al Parc Nacional de Kibale. L'estiu de l'any passat, aquests ximpanzés van començar a utilitzar l'àrea on dos terços d'aquests atacs van tenir lloc i van arribar a guanyar fins a un 22% de nou territori on es van alimentar de les fruites preferides, van fecundar i van criar joves ximpanzés. Tant els ximpanzés com els bonobos són els parents més propers a l'ésser humà. Els antropòlegs coneixien que aquestes espècies de micos es mataven entre elles i sospitaven que era precisament per guanyar territori. Una de les científiques de l'estudi va poder presenciar un d'aquests atacs. Els ximpanzés van estar patrullant la nova zona durant prop de dues hores fins que van agafar per sorpresa a una manada de femelles. Gairebé immediatament els mascles de la manada que envaïa el territori van atacar les femelles, dues de les quals tenien cries, cosa que no és un impediment perquè els mascles de la manada les assassinin igualment perquè són preses més fàcils. De moment, els experts desconeixen si els mascles que envaeixen els nous territoris atrauen i es queden amb les femelles del territori envaït, però sí que aclareixen les sospites que aquests atacs no es produïen per caçadors humans. La primera científica que va començar a verificar aquests atacs entre ximpanzés va ser la coneguda primatòloga britànica Jane Goodall.

[dilluns, 21.06.10]
La figura de Michael Jackson serà recordada amb una placa en un teatre londinenc coincidint amb el primer aniversari de la mort del cantant
Una placa commemorativa retrà homenatge a la figura de Michael Jackson en el teatre londinenc que actualment acull l'espectacle 'Thriller Live', en el qual s'interpreten els grans èxits de l'estrella del pop nord-americà. La placa, que es posarà al vestíbul del teatre Lyric, es descobrirà la vigília que es compleix el primer aniversari de la mort del cantant, que va morir el 25 de juny de l'any passat a la seva mansió de Los Angeles, als 50 anys, una setmana abans de començar una sèrie de cinquanta concerts al recinte 02 de l'est de Londres. Després de la seva mort, nombrosos admiradors van visitar el Teatre Lyric, al cèntric barri del West End, on van aixecar un altar amb flors i espelmes i van signar fins a 40 llibres de condol. A la cerimònia d'inauguració de la placa, assistiran el grup britànic de dansa 'Diversity', guanyadors del concurs televisiu 'Britain's got talent' el 2009, que anaven a ser els teloners de Jackson en el seu espectacle 'This is it'. També hi seran presents els membres del repartiment de "Thriller Live" i, abans de la funció de divendres, cinc dels joves que han encarnat el rei del pop en aquest muntatge interpretaran el seu tema 'Speechless'. Aquesta cançó, la va enregistrar originalment Michael Jackson i es traurà a la venda aquest mes amb el suport de l'organització War Child, que ajuda als infants víctimes de la guerra.

[diumenge, 20.06.10]
Més de 300 adhesions i una àmplia difusió a la xarxa i articles de premsa confirmen el ressò del «Manifest per a la no reutilització del llibre literari a les aules» que ja han signat prop de cent escriptors i una trentena d'editors
Després d'una setmana en què el manifest va ser fet públic per un col·lectiu de professionals de la literatura i la il·lustració, els promotors han reunit ja més de 300 adhesions. D'aquestes, 125 són autors (escriptors i il·lustradors), 43 són editors, 80 pertany al professorat i la resta són d'altres àmbits, entre els quals figuren també lectors. El manifest, a més, ha tingut en les últimes setmanes, una difusió paral·lela a través d'articles d'opinió publicats en diversos mitjans, tant de premsa en paper com digital, d'entre els quals destaca un article de l'escriptor Emili Teixidor, dos de l'escriptora Gemma Lienas, un de l'escriptora Imma Monsó, i un altre de l'escriptora i guionista Anna Manso que parla també des de la seva òptica de mare de tres infants en edat de formació de lectura. El Manifest, que té com a lema «La biblioteca personal és un dret» ha estat reproduït per nombrosos blocs, tant informatius com d'opinió o dietari personal, i manté el bloc principal on es pot trobar el contingut íntegre del manifest, la relació en procés i permanent actualització de les adhesions, les instruccions per adherir-s'hi i la reproducció dels articles d'opinió esmentats abans. La recollida d'adhesions continua oberta i, posteriorment, els promotors faran lliurament de les adhesions i el manifest als organismes institucionals que tenen competències en l'àmbit de l'educació i el foment de la lectura. La polèmica sorgeix a partir d'unes indicacions del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que recomana als centres educatius que recorrin a la reutilització del llibre de text, en el qual inclouen també el llibre literari.

[dissabte, 19.06.10]
Les cinc pintures de Joan Miró sobre «Interiors holandesos» influïts per la pintura flamenca del segle XVII es contrasten en una exposició del Rijksmuseum d'Amsterdam
Les cinc peces es poden veure per primera vegada juntes en aquesta mostra que s'ha titulat 'Miró & Jan Steen' i que es podrà veure fins al 13 de setembre. Juntament amb les obres s'exhibeixen també els dibuixos preparatoris que el pintor va realitzar abans d'enfrontar-se a les teles i les postals de les obres que va comprar i va utilitzar per a les seves còpies creatives amb les transformacions a les quals el pintor va sotmetre els llenços del segle XVII deformant els objectes i personatges que hi apareixen. Seguint els esbossos és fàcil de veure l'evolució que van experimentant els elements, com el vell que treu el cap per una finestra a 'El tocador de llaüt' que acaba convertit en una aranya a 'Interior holandès II', el llaüt en una guitarra espanyola i el gat en una ballarina. O com va introduint objectes de la seva pròpia imaginació a 'Interior holandès I: una granota, una poma i un ganivet', entre d'altres, que no figuren a 'La lliçó de ball'. La història de les pintures es remunta a l'any 1928, quan Joan Miró va emprendre el seu primer viatge als Països Baixos i va quedar fascinat per la pintura que va veure. El que més el va captivar va ser el talent d'aquells artistes per reproduir els interiors quotidians, i les escenes en què apareixien un home i una dona en actitud de festeig. Així, tres olis es presenten junts però sense seguir l'ordre numèric. 'Interior holandès III', el més gran i en què es pot entreveure una ballarina, està penjat entre el primer i el segon, tots dos amb dos músics com a figura central, de manera que la composició suggereix dos homes tocant un instrument i una dona ballant al mig. És la primera vegada que les tres peces es mostren penjades en aquest ordre i com si es tractés d'un tríptic. El descobriment més important d'aquesta exposició a Amsterdam està relacionat amb 'Interior holandès III'. Durant anys es va creure que estava inspirada en una altra peça de Jan Steen. Segons Jacques Dupin, biògraf de Joan Miró, l'obra que representa una dona donant a llum una cabra. Ara es considera una broma de Miró, la suma de les altres dues obres. La influència del romànic en les primeres obres de Joan Miró (1893-1983), i l'ascendència que va tenir després en ell el fauvisme i el cubisme, així com la seva immersió en el corrent surrealista eren prou conegudes, però no tant la passió que va sentir per la pintura flamenca del XVII i com aquesta va arribar a influir en alguna de les seves creacions.

[divendres, 18.06.10]
El nou espai «Artèria Paral·lel» de Barcelona està preparat per oferir concerts, obres de teatre, dansa, circ i espectacles de petit format
L'antic Scènic, Studio 54 i, abans, Teatro Español, al cor del Paral·lel de Barcelona, davant del malmès Teatre Arnau i el monument a Raquel Meller, s'ha obert provisionalment amb un espectacle de flamenc de Cristina Hoyos, dirigit per José Carlos Plaza, basat en 'El café de Chinitas', de García Lorca. Però la seva estrena oficial serà el 20 de setembre, amb la presentació de la nova versió de l'espectacle 'La nit de Sant Joan', que Dagoll Dagom ha tornat als escenaris després de 29 anys. El nou Artèria Paral·lel, iniciativa de la xarxa Artèria, gestionada per la Fundació Autor de la SGAE, disposa de tres plantes i de 3.418 metres quadrats de superfície que estan condicionats per acollir des de concerts o obres de teatre, dansa i circ, fins a espectacles de petit format, com ara funcions de cabaret, tertúlies, clubs o sopars-espectacle, entre molts d’altres, en combinació amb una proposta gastronòmica. Addicionalment, el nou teatre també podrà donar cabuda a presentacions i actes corporatius d’institucions d’empreses. La sala principal del nou espai disposa d’un modern i ampli escenari dissenyat amb les tècniques d’enginyeria més avançades. La configuració de la sala principal està concebuda per acollir tota mena d’espectacles i propostes artístiques, et que permet disposar de diferents formats: auditori per a conferències, teatre, grades circulars i sala diàfana per a ball i concerts. Tot això gràcies a un sistema de butaques replegables sobre guies. La capacitat oscil·la entre 350 i1.500 persones, depèn de si és un acte assegut o a peu dret. Al primer pis i amb accés independent hi ha un restaurant i menjadors privats o sales de reunions. També en el primer pis, al costat mateix del restaurant, hi ha el Club amb escenari, per a presentacions artístiques de petit format. Atès que el Club i el restaurant poden comunicar-se, les configuracions i la capacitat dels dos espais són variables: d’un mínim de 120 persones assegudes fins a un màxim de 210 persones dempeus. Els serveis de cuina se situen en el segon pis, amb un ampli equipament que permet atendre el restaurant al migdia i a la nit i també gestionar el servei d’àpats necessari quan l’espectacle de la sala principal ho requereixi, gràcies a les instal·lacions de catering, a les barres de bar i a les zones de neteja, situades a la mateixa planta del teatre. Per últim, a la planta subsòl, és on se situen els estudis d’àudio i vídeo. En aquest espai s’ha implantat i s’hi desenvolupa el programa R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació tecnològica) a Catalunya que dirigeix el Centre d'Art i Tecnologia Aplicada (CATA), en una aposta per la qualitat del producte artístic, un espai d'experimentació i investigació. L'ús privat del nou espai ha posat en estat d'alerta les agrupacions de veïns que precisament van organitzar un acte al carrer durant dotze hores per reivindicar la vida del Paral·lel i ara reclamen que l'Artèria sigui també accessibles per a úsos públics. De moment, mentre es rehabilita El Molino, ningú no es mira l'Arnau, que està caient a trossos davant mateix del nou Artèria.

[dijous, 17.06.10]
Es confirma que les restes mortals de Caravaggio van ser sepultats a l'antic cementiri de Sant Sebastià de la localitat toscana de Porto Ercole
La confirmació l'han feta els responsables d'una complexa investigació coincidint amb el 400 aniversari de la mort del pintor. S'ha revelat així un dels grans misteris que envoltaven la turbulenta vida del geni del clarobscur, que es va veure obligat el 1606 a fugir de Roma en ser condemnat a mort per l'assassinat d'un dels germans Tomassoni. Ara se sap amb certesa que les restes mortals del mestre del barroc italià, Michelangelo Merisi, conegut com Caravaggio (1571-1610), van ser sepultats a l'antic cementiri de Sant Sebastià, a la localitat de Porto Ercole, una petita i pintoresca ciutat toscana a la qual va anar a parar quan es dirigia a Roma, però la malaltia i la mort li van impedir arribar. El professor Silvano Vincenti, responsable de la investigació històrica, assegura que tots els indicis apunten que el pintor patia neurosífilis, una forma de sífilis amb efectes sobre la memòria i que pot provocar deliris, a més de saturnisme, malaltia que afectava a molts pintors de l'època, a causa de l'assimilació dels pigments del plom. Dues malalties que van debilitar l'organisme de Caravaggio que, en aquestes condicions, no va poder superar l'estiu de 1610 quan es van registrar les temperatures més elevades dels últims trenta anys de l'època. Les diferents anàlisis aplicats a les restes van determinar que una de les mostres extretes presentava característiques atribuïbles a Caravaggio. Després d'assegurar-se que els ossos exhumats eren els que en el passat van ser sepultats al cementiri de Sant Sebastià, van ser sotmesos a la prova del carboni 14 que va revelar que pertanyien a un individu que va viure entre 1522 i 1647. Una altra sèrie d'anàlisis van evidenciar que les restes òssies pertanyien a una persona d'entre 173 i 176 centímetres d'alçada i que havia mort entre els 37 i els 43 anys. Posteriorment, es va intentar verificar la identitat de les restes amb una prova d'ADN, per la qual cosa es va haver de recórrer a l'anàlisi de la descendència de la germana del pintor, Caterina Merisi, ja que ni el pintor ni els seus germans van tenir fills.

[dimecres, 16.06.10]
El Museu d'Història de Catalunya fa una mirada a mig segle de música en català amb l'exposició «La Nova Cançó. La veu d'un poble»
Comissariada pel periodista Xevi Planas i per la fotògrafa Pilar Aymerich, la mostra és un recorregut per la història social i musical catalana des de finals dels anys 50 fins a l'actualitat, és a dir, des de Josep Guardiola fins als Manel. L'exposició se centra en els aspectes més visuals de l'època, des de moltíssimes fotografies de compositors i músics com Oriol Maspons, que fa la portada del primer disc de Raimon, que Pilar Aymerich va qualificar de "fotoperiodisme", a Colita, Josep Puvill, Toni Catany, Francesc Fàbregas, Leopold Pomés i la mateixa Aymerich, a acolorides caràtules de discos que van comptar amb la participació d'artistes plàstics com Joan Miró, Antoni Tàpies, Cesc o Perich. La mostra no oblida tampoc la importància que van tenir els segells discogràfics Edigsa i Concèntric o poetes com Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol o Joan Vergés, ni el caràcter polític i reivindicatiu pel qual va passar el moviment, amb un espai dedicat a la censura en què s'empresonen quatre de les cançons més prohibides de l'època: 'Diguem no', 'L'estaca', 'A Margalida' i 'Què volen aquesta gent'. La part més espectacular és una espècie de bosc fotogràfic en què el visitant pot passejar entre les cares de cantants i músics com Toti Soler, Joan Baptista Humet, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, La Trinca, Lluís Llach, Pau Riba, Marina Rossell, Joan Manuel Serrat, Joan Isaac, Sisa, Teresa Rebull, Quico Pi de la Serra, entre molts altres. El color arriba amb el Grup de Folk i les Sis Hores de Cançó a Canet, una inflexió que va obrir les portes a un nou públic a través de cantants que s'emmirallaven en els moviments i cantants reivindicatius anglesos i nord-americans tal com deu anys abans ho havien fet els Setze Jutges amb la cançó francesa. La mostra «La Nova Cançó. La veu d'un poble», tot i centrar-se en els anys que van del 1961, data de la primera actuació dels incipients Setze Jutges, fins als inicis de la democràcia, tampoc no deixa de banda el naixement del rock català amb Sau, Sangtraït, Els Pets o Sopa de Cabra i els grups actuals, amb una tria d'una quarantena de vídeos de cantants com Roger Mas, Tomeu Penya, Manel, Gossos, Antònia Font. Centenars de fotografies, moltes de les quals inèdites, portades de discos, cartells, el minimoog amb què Lluís Llach va compondre 'Viatge a Itaca', contractes, informes de la censura, la mascota del programa radiofònic Radioscope que dirigia Salvador Escamilla, el disc amb les cançons de les pel·lícules Disney en català, manifestos, manuscrits, il·lustracions, pòsters i vídeos d'actuacions, la partitura d''Una guitarra', de Serrat, harmonitzada per Francesc Burrull, els perfums que Pau Riba va incloure a l'LP 'Transnarcís', una escultura d'Alfaro dedicada a Raimon i gran part de peces de la col·lecció de Fermí Puig.

[dimarts, 15.06.10]
El col·lectiu de professionals catalans de la literatura i la il·lustració fan públic un Manifest per la no reutilització del llibre literari en els centres educatius
El col·lectiu d'autors, que s'ha reunit a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ha tancat, després d'un debat en les últimes setmanes, el Manifest que alerta perquè es posi fre al progressiu augment de la reutilització del llibre literari en els centres educatius. El Manifest, que té com a lema «La biblioteca personal és un dret», no pretén estar en contra de la biblioteca de centre, ni de l’aula, sinó en contra de la conversió del llibre de lectura en un llibre de text reutilitzable, com està passant cada vegada més, segons afirma el contingut del Manifest. Els professionals signants fan pública ara la seva postura i, després d'un període de recollida de signatures, presentaran les seves reivindicacions davant el Departament d'Educació, que és l'organisme que ha estimulat aquesta pràctica sense tenir en compte les conseqüències que comporta. També pensen fer-lo arribar a altres institucions relacionades amb l'educació i el foment de la lectura. El Manifest —que ha estat sintetitzat, revisat i matisat a partir del primer text que es va redactar— es continua centrant bàsicament en tres eixos: frenar la reutilització del llibre literari, continuar afavorint la creació de la biblioteca personal dels infants i adolescents i vetllar per la protecció de la propietat intel·lectual dels autors, tant escriptors com il·lustradors. El col·lectiu ha obert un bloc on es pot llegir el text íntegre del Manifest i on hi ha també les indicacions per a aquells que se sentin implicats en aquesta qüestió i que s'hi vulguin adherir, cosa que poden fer directament a través del correu electrònic que es troba també en l'apartat "Com adherir-s'hi" del mateix bloc.

[dilluns, 14.06.10]
L'antiga fàbrica Oliva Artés del Poblenou serà la tercera seu del Museu d'Història de Barcelona dedicat a la ciutat contemporània
Un cop aprovada la rehabilitació de la fàbrica Oliva Artés, al Poblenou, per convertir-la en un centre del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) dedicat a la ciutat contemporània, el projecte desvela que el nou equipament mostrarà la metròpoli en què s’ha convertit la ciutat de Barcelona i la seva expansió a partir del seu creixement industrial. El projecte arquitectònic és de BAAS Arquitectes, guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona de Disseny, Arquitectura i Urbanisme per la rehabilitació de Can Framis. El procediment per licitar les obres de rehabilitació va en paral·lel a la contractació del projecte museogràfic. La fàbrica Oliva Artés es dedicava al sector mecànic metal·lúrgic i actualment es troba dins del Parc Central del Poblenou. Els seus orígens es remunten a 1880, tot i que no va ser fins al 1920 quan la fàbrica, obra de l’arquitecte Claudi Duran, es va traslladar al seu actual emplaçament. Una part del complex ja està rehabilitat com a seu de la Guàrdia Urbana al districte de San Martí. La part del conjunt que es convertirà en museu està formada per tres naus simètriques de dues altures que, en total, oferiran 2.300 metres quadrats per a l’exposició permanent i les temporals. Oliva Artés es convertirà així en la tercera seu del MUHBA, juntament amb el conjunt monumental de la plaça del Rei, que mostra la ciutat romana i medieval, i el Centre Cultural del Born que, quan s’inauguri, mostrarà la història de la Barcelona del Modernisme i el Noucentisme.

[diumenge, 13.06.10]
La secció de Cultura del diari AVUI es desmunta a causa de l'ERO de l'empresa executat per la propietat del diari El Punt i perd noms com Ada Castells, Ignasi Aragay, Marta Porter, Teresa Bruna, Andreu Gomila o Eva Piquer, entre altres
A partir d'aquest dilluns, 14 de juny, la meitat de la plantilla del diari AVUI, prop de 60 periodistes i tècnics, la majoria amb més de vint anys de professionalitat en el camp del periodisme, s'ha acollit voluntàriament a l'ERO que ha presentar l'empresa Hermes, editora del diari El Punt. L'altra meitat de plantilla s'afegeix aquest mateix dilluns a la redacció d'El Punt i a la seu que aquest diari té al carrer de les Tàpies, núm. 2 de Barcelona, al barri del Raval. La desfeta de la majoria de seccions ha comportat la pèrdua de periodistes amb una extensa experiència en el camp de la cultura i els espectacles que havien situat aquesta àrea del diari Avui en la més valorada de tota la premsa catalana. Entre ells, noms com Ada Castells, Ignasi Aragay, Marta Porter, Teresa Bruna, Andreu Gomila o Eva Piquer. Especialistes en museus, història, literatura, teatre, música, cinema que deixen una parcel·la òrfena que recolliran els que es mantenen en una redacció fusionada de les restes de l'AVUI i El Punt. Malgrat que l'empresa periodística Hermes insisteix que les dues capçaleres es mantindran al quiosc independents, a pesar que les redaccions estiguin aplegades —contradicció que costa d'entendre— no serà així en l'edició digital que, a partir d'ara, es farà conjunta en un únic portal que distingirà el que s'anomena edició local, la d'El Punt, i edició nacional, la de l'AVUI. Un dels periodistes que deixa l'AVUI, Ignasi Aragay, explica en aquest article la seva visió d'aquest moment i la del periodisme català en general des dels seus inicis.

[dissabte, 12.06.10]
Una exposició del Museu Picasso mostra la veneració del pintor malagueny per Santiago Rusiñol quan encara estava en la fase de formació a l'època modernista i coincidint amb la seva estada a Barcelona
L'exposició 'Picasso vs. Rusiñol', que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona fins al 5 de setembre, reflecteix l'emmirallament del Picasso jove en el ja gran Rusiñol, amb qui els separaven vint anys, i com Picasso crítica també el que té com a mestre. L'exposició no pretén explicar la història de l'amistat entre els dos artistes, sinó que vol demostrar com Picasso pren Rusiñol com a model, no en el sentit tècnic sinó com a artista. Picasso se sent fascinat pel concepte d'artista total, en un moment que Rusiñol era pintor, escriptor, dramaturg, activista cultural, col·leccionista d'art i performer avant la lettre. El recorregut de la mostra, a través de 145 peces, fa dialogar l'obra dels dos artistes i documenta les concomitàncies i diferències entre ells. Picasso fagocita Rusiñol, cosa que va reproduir al llarg de tota la seva vida amb tants altres artistes i que, en un sentit diferent, també feia amb les seves dones. Malgrat que Picasso copiï literalment la firma de Rusiñol a l'inici de la mostra, el més curiós és que el malagueny no va copiar mai una obra del català sinó que en feia versions. El primer exemple és quan l'adolescent Picasso presenta el quadre 'La primera comunió', a la 3a Exposició de Belles Arts, el 1896. Allà va coincidir amb Rusiñol que presentava la pintura 'Al·legoria de la poesia', una obra d'estètica simbolista. Immediatament Picasso en va dibuixar una versió que parodiava l'obra de Rusiñol. Es desconeix quan i com es van conèixer personalment els dos artistes, per bé que tot fa pensar que va ser en el context del grup dels Quatre Gats. En principi, és possible que el veterà no fes gaire cas del jove estudiant, tot i que de seguida Rusiñol va reconèixer el talent de Picasso, sobretot a partir del moment que el jove fa la seva primera exposició als Quatre Gats. És en aquest context que Rusiñol adquireix, en subhastes improvisades per Picasso al mateix cafè, sis obres del malagueny, cinc de les quals es conserven al Museu Cau Ferrat de Sitges, coorganitzador de la mostra amb el Picasso.

[divendres, 11.06.10]
Els grans grups editorials s'alien en la plataforma «Libranda» per comercialitzar el llibre electrònic que es vendrà des dels webs de les llibreries
La plataforma estarà activa a partir del 15 de juliol amb uns 2.000 títols dels diferents catàlegs, que es vendran a través de les pàgines web de les llibreries. Els set grups fundadors del portal Libranda —que neix més com un distribuïdor que com un llibreter— són Planeta, Santillana, Random House Mondadori, SM, Roca Editorial, Grup 62 i Wolters Kluwer, als quals s'han sumat Anagrama, Salamandra, Acantilado, Maeva, Siruela, La Galera i Quaderns Crema, tot i que els promotors asseguren que abans de l'obertura se n'hi hauran afegit més. La nova plataforma no vendrà directament al públic, ja que la seva intenció és respectar la cadena de valor del llibre promovent la tasca cultural dels autors i agents, de les editorials i de les botigues a Internet. Els llibres es compraran a través de les pàgines web de les grans cadenes de llibreries —El Corte Anglès, Casa del Llibre i FNAC, entre algunes altres), de botigues especialitzades en venda de llibres electrònics i d'una desena de llibreries de tot l'Estat espanyol. Aquesta xifra també anirà augmentant en les pròximes setmanes perquè, segons els promotors, ja hi ha més de 70 establiments interessats. Els llibres digitalitzats costaran entre un 20 i un 30 per cent menys que els de paper, de mitjana, si bé cada editorial decidirà els seus preus i els títols que posarà a disposició del lector. Cap a finals d'any es preveu que hi hagi uns 10.000 llibres digitalitzats. Les novetats editorials apareixeran de manera simultània al format tradicional. El llast del llibre electrònic, ara per ara, és el gravamen de l'IVA, que ara és del 16% i que al juliol serà del 18%, és a dir, un 14% més que el 4% que té establert el llibre en paper. Per evitar la pirateria, el portal Libranda comptarà amb unes mesures de seguretat importants i les descàrregues de cada títol només es podran fer en dotze dispositius, sis d'ells fixos i sis de mòbils. Cada comprador entrarà a la pàgina web de la llibreria que triï i executarà l'ordre de compra, que immediatament s'enviarà a Libranda. Aquesta enviarà l'enllaç de descàrrega a la botiga electrònica, que el remetrà al correu de l'usuari. El lector podrà fer la descàrrega del llibre, en format Epub, al seu ordinador.

[dijous, 10.06.10]
«Les capses secretes» de Joan Ponç inicien una gira internacional que comença per diversos centres d'art italians promoguda per l'Associació del pintor
La Real Academia de España en Roma (RAER), acull fins al 22 de juny l’exposició 'Scatole Segrete' ('Capses Secretes'), de Joan Ponç. És la primera exposició que promou a l'estranger l’Associació Joan Ponç, des de la seva creació, i enceta un període d’itineràncies, al llarg de l'any vinent, per diferents centres d’art d’Itàlia així com de Catalunya. Amb aquest projecte, l’Associació Joan Ponç, tres anys després de la seva creació, vol donar a conèixer al públic italià una de les sèries més significatives de tota l’obra ponciana que només s’han exposat anteriorment en dues ocasions, l’any 1984 i el 2002. La mostra està formada per una selecció representativa de les Capses Secretes, una sèrie de dibuixos, en tinta i aquarel·la, de petit format que l’artista va realitzar a les sales d’espera dels hospitals quan la diabetis li amenaçava la vista. La sèrie consta de 424 dibuixos dividits en nou suites: 'Minigeperuts', 'Degollats', 'Cap-espelmes', 'Èxtasi', 'Espurnes', 'Irregulars', 'Degenerats', 'Celestial' i 'Estranya'. Es tracta de dibuixos amb una forta càrrega simbòlica en els quals el pintor crea un bestiari de l’ànima humana on es reflecteixen des dels aspectes més sublims fins als més mòrbids de l’ésser humà. L’exposició es pot visitar al claustre de la històrica seu de la RAER, situada a un emblemàtic edifici renaixentista de la plaça de San Pietro in Montorio on hi ha la cúpula de marbre de Bramante, que s’alça sobre el barri del Trastevere, al centre de la capital italiana. L’Associació Joan Ponç prepara per a finals del 2012 el Catàleg Raonat a càrrec de les historiadores de l’art, Anna Agustí i Sol Enjuanes. A més, a la tardor vinent, el segell Edicions Poncianes publicarà un llibre amb tot el material literari, amb alguns textos inèdits, que va fer Joan Brossa a partir de l’obra de Joan Ponç.

[dimecres, 09.06.10]
El Gran Teatre del Liceu pren noves mesures de contenció pressupostària a causa de la rebaixa del 30% de l'aportació del Ministeri de Cultura en tres anys
En l'última reunió de la Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, el Ministeri de Cultura ha anunciat a la direcció del Teatre una disminució del 30% de la seva aportació en les pròximes tres temporades, en un 10% fins al 2013. La resta d’administracions manifesten la voluntat de mantenir els seus compromisos per a la pròxima temporada. A les dues últimes temporades hi ha hagut una disminució dels ingressos previstos de quasi 6.000.000 €, a causa de menys aportacions del Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya a més de la disminució del mecenatge. Aquesta caiguda s'ha compensat amb fortes mesures d’estalvi i contenció —com la reducció de despeses de l’activitat artística (on s’inclou la cancel·lació de la programació del Foyer), despeses generals i financeres, i la rebaixa lineal de totes les partides del pressupost—. L’aplicació d’aquestes mesures va permetre tancar la temporada 2008-2009 amb un ajustat dèficit de 363.000 € (assumit amb romanents positius de temporades anteriors) i es preveu que el tancament de la temporada 2009-2010 sigui d’equilibri pressupostari. L'anunci del Ministeri de Cultura per als pròxims tres anys obliga la direcció del Liceu a prendre a partir d'ara mesures més dràstiques que, en principi, han estat anunciades a tot el personal, cosa que indica que algunes àrees laborals i artístiques quedaran afectades. A partir d'ara, segons fonts del Gran Teatre del Liceu, es posaran en marxa les mesures següents: la reducció de totes les despeses generals, la revisió de tots els serveis contractats i la revisió de les polítiques d’optimització de recursos, la dilació dels plans d’inversions previstos a uns mínims imprescindibles, els ajustos dels costos de personal incloent-hi l’obligada aplicació del Reial-Decret-llei del govern de l’Estat i el Decret-llei del govern de la Generalitat de Catalunya referits a les mesures de contenció pressupostària i reducció del dèficit públic i la revisió, si cal, de la política de preus de les localitats a partir de la temporada 2011-2012. La programació artística, segons les mateixes fonts, no es veurà afectada de forma significativa i es mantindrà la línia de rigorosa com a màxima prioritat de la Institució.

[dimarts, 08.06.10]
La Gran Bretanya i l'Estat espanyol són les dues comunitats amb més aules digitals de tot Europa segons un estudi que ha elaborat l'empresa Panasonic
Segons aquest estudi després del Regne Unit, l'Estat espanyol se situa en el segon lloc després d'haver fet una inversió de 200 milions d'euros. El país britànic és el que ha apostat més fort per adaptar els centres educatius a les noves tecnologies, aconseguint que gairebé totes les seves aules estiguin equipades amb una pantalla interactiva. El mateix informe indica que el projecte «Escola 2.0» plantejat pel govern espanyol, finançat per l'executiu central i les autonomies al 50%, ha tingut una acceptació variada. Mentre que al Principat de Catalunya, les Illes, Cantàbria o el País Basc s'assegura que totes les escoles públiques tindran aules digitals el curs escolar 2010-2011, d'altres indrets com Madrid, el País Valencià o Múrcia no s'han unit encara al pla i continuen confiant en les aules tradicionals. L'informe també revela que en altres països, com França, el 20% de les escoles estan equipades amb una pissarra interactiva. S'apunta que el govern francès s'ha compromès a invertir 67 milions d'euros per promocionar ordenadors portàtils en 6.700 escoles rurals. Alemanya, immersa ara en una retallada financera com en la majoria de països europeus, l'any passat va invertir en educació i ciència uns 10 bilions d'euros, xifra que augmentarà progressivament a 24 bilions d'euros, sempre amb b, fins a l'any 2015. La priemra posició del Regne Unit no és fruit de la casualitat perquè és el país líder en tecnologia per a l'educació a Europa.

[dilluns, 07.06.10]
La indústria musical nord-americana no se salva de l'assetjament digital i toca sostre pel que fa a baixes de vendes de cedés
La indústria musical nord-americana, una de les més potents en l'àmbit mundial, va baixar la setmana del 24 al 30 de maig a uns nivells històricament baixos, si més no, des que el 1994 la companyia Nielsen Soundscan va començar a recopilar les dades de venda de discos. El total de cedés venuts va ser, segons les dades fetes públiques, de 4.984.000 còpies, tant de novetats com de publicats amb anterioritat, tots en format analògic. Durant la mateixa setmana de l'any passat es van vendre 5.760.000 unitats, és a dir, 776.000 més. Pel que fa al suport digital, les vendes a través d'internet durant la mateixa setmana van ser de 21,7 milions de discos. Com a referent, el rècord de vendes va tenir lloc a finals de desembre de l'any 2000, quan es van vendre 45,4 milions de discos en una setmana. Amb tot això, no es parla en cap moment de la pirateria, que continua sent una plaga per al sector. Alguns mitjans especialitzats com Billboard especulen que les dades fetes públiques reflecteixen el nivell de vendes més baix des dels anys setanta, tenint en compte les estimacions que es feien abans de la creació de Nielsen Soundscan. Tot plegat fa que aquestes xifres hagin provocat un ambient força aterridor en el sector, segons declarava Bruce Ogilvie, president de la companyia de vendes Super D, tot i que s'espera que ben aviat la situació millori amb l'arribada de les novetats de Sara McLachlan, Drake, Miley Cyrus, Eminem i Jack Johnson. Mentrestant, però, les actuacions en directe d'artistes que es consideraven ja gairebé retirats apareixen com bolets, com l'anunciada gira del músic Roger Waters, de 66 anys, membre del mític grup Pink Floyd, que interpreta 'The wall' en una gira que també passarà per Barcelona el 29 de març de l'any 2011.

[diumenge, 06.06.10]
Més de 1.500 usuaris entre persones i entitats ja s'han inscrit en quatre dies en el nou portal «Twit.cat» que vol agrupar la comunitat catalana del popular Twiter
El portal ha nascut amb l'objectiu d'agrupar tots els usuaris que s'expressen en català a la xarxa social de microblocs Twitter. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya i a l'Estat espanyol que consisteix en agrupar en temps real els tweets que els internautes catalans hi publiquen. A més, el web analitza cada dia quins són els temes més debatuts i disposa de rànquings dels usuaris més populars. En poc més de quatre dies de funcionament ja s'hi han inscrit gairebé 1.500 persones i entitats. El Twitter és una xarxa social que permet als seus usuaris expressar-se en temps real amb píndoles de text de 140 caràcters. Al llarg del dia recull informació d'arreu del món i es fa difícil segmentar-la a nivell local. Precisament aquest ha estat el repte de l'empresa Initec, construir una eina que permeti filtrar i ordenar la informació que es publica al Twitter en català, cosa que permet fer un retrat robot de quins són els temes de debat més rellevants a Catalunya. En aquest sentit, el portal també analitza quines són les etiquetes més utilitzades pels usuaris catalans, les anomenades hashtags, paraules clau precedides pel símbol '#'. El portal fa un top ten de quines són les més populars. El pasat dia de Corpus, per exemple, els dos primers eren «#adeuespanya» i «#patum», és a dir, dues de les retransmissions de la nit de TV3. Un dels pròxims reptes per als impulsors de Twit.cat és crear la versió del portal per a telèfons mòbils. Aquesta aplicació també permetrà que els usuaris actualitzin el seu perfil a la xarxa social sense sortir del portal català. Twit.cat s'ha marcat com a objectiu a mitjà termini reunir al voltant de 10.000 twitaires catalans.

[dissabte, 05.06.10]
La restauració del fòrum romà d'Empúries conserva els elements originaris i en reconstrueix d'altres amb la intenció de facilitat la comprensió dels visitants
Les obres de restauració i musealització del fòrum romà i del conjunt monumental d'Empúries han fet possible la conservació dels elements originaris, així com la reconstrucció de les estructures amb l'objectiu de facilitar la comprensió al públic i el condicionament d'aquest espai privilegiat, l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega amb els d'una ciutat romana. El fòrum romà, que era el centre polític, religiós, administratiu i econòmic de la ciutat romana construïda a inicis del segle I aC, ha estat excavat en la seva totalitat, i és l'únic de Catalunya conservat en tota la seva extensió, amb una superfície de 10.000 metres quadrats que ocupava quatre illes de cases de la ciutat. En el fòrum d'Empúries es conserva l'espai central que era el de les celebracions religioses i polítiques, la basílica, edifici destinat a l'administració de justícia, la cúria, on es reunien els magistrats, un gran temple central i una sèrie de petits temples que delimiten l'àrea sacra. A més, també s'han conservat diferents espais destinats a activitats comercials (tabernae), un pòrtic perimetral que envoltava la plaça i, en el sector nord, una gran estructura subterrània (criptopòrtic), que sustentava un pòrtic superior d'una gran monumentalitat. Les intervencions, que recuperen les cotes de circulació de l'època antiga i delimiten els diferents espais i les construccions que conformaven el fòrum, faran comprensible aquest conjunt arquitectònic a les aproximadament 225.000 persones que visiten Empúries anualment. L'import total d'aquesta actuació ha estat de 867.000 euros, dels quals el 75% ha estat finançat pel Ministeri de Foment i el 25% restant l'ha aportat la Generalitat.

[divendres, 04.06.10]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2010 amb 4.527.231 visitants que han fet 15.383.841 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2010, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2010, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.527.231 visitants i 15.383.841 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.397'3 visites de pàgines (7'1 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'13min12segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.933 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 03.06.10]
El Macba mostra les peces que Konrad Fischer va triar a mitjan segle XX per obrir un diàleg artístic entre Europa i els EUA i traslladar el centre de l'avantguarda europeu de París i Amsterdam a Nova York
Primer artista, conegut amb el nom de Lueg, i després col·leccionista. Però, sobretot, figura pont en les avantguardes del segle XX entre els moviments artístics que tenien el seu centre a París o Amsterdam i que ell va traslladar a Nova York. A partir del 1967, Konrad Fischer va iniciar un camí que no s'aturaria després d'encarregar a l'artista Carl André que elaborés una obra per a una sala de trenta metres quadrats. Del minimalisme a l'art conceptual, d'Europa als Estats Units, els artistes que van anar passant per aquell passadís rectangular, el que ara es pot veure reproduït a escala real al hall del Macba, acabarien travant amistat amb el matrimoni Fischer i creant un referent internacional. Noms com Bruce Nauman, Carl André, Donald Judd i Dan Flavin en escultura; Sol LeWitt, Hanne Darboven i Richard Long en el terreny de l'art conceptual; Robert Tyman i Robert Mangold en pintura; Benrd i Hilla Becher i Jan Dibbets en fotografia també conceptual; Josep Beuys, On Kawara, Piero Manzoni, Giuseppe Penone i Mario Merz, entre molts altres. A partir dels anys vuitanta, s'hi van incorporar Thomas Schütte, Wolfgang Laig, Harald Klingelhöller, Juan Muñoz, Gilbert & George, Eva Hesse o Gregor Schneider. Obres de col·leccionista d'aquests autors són les que es poden veure al Macba, gairebé 300 peces, junt a obres de l'art pop que el mateix Konrad Fischer, mort el 1996, a causa d'un càncer, va fer a principis dels anys seixanta. Una de les últimes, del 1968, és una pintura fosforescent sobre tela: el públic que s'hi atura davant veu com la seva ombra, fotografiada per sorpresa, hi queda momentàniament reflectida. L'exposició 'A casa de Konrad Fischer', que es pot visitar fins al 12 d'octubre, és una coproducció del Macba i el Museu Kurhaus Kleve, on posteriorment es presentarà.

[dimecres, 02.06.10]
Un 95% de la música que s'escolta actualment es descarrega il·legalment i junt amb altres productes culturals fa que la indústria del sector perdi 1.000 milions d'euros cada mes a causa de la pirateria
La pirateria en la música, el cinema, els videojocs i els llibres ha provocat en els últims sis mesos del 2009, a tot l'Estat espanyol, que es valori el frau en 5.121.000 euros, el triple del que recapta la venda legal, que és 1.653.000 euros. Les dades s'extreuen de l'informe 'Observatori de la pirateria i els hàbits de consum de continguts digitals', realitzat per la consultora IDC —basant-se en enquestes a 5.911 usuaris— per a la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, que agrupa els principals ens de gestió de drets d' autor i de propietat intel·lectual, com la SGAE, EGEDA (cinema), Promusicae (discogràfiques) o la Federació Antipirateria. Si el 95,6% de la música digital procedeix de la pirateria, el cinema arriba al 83,7%, els videojocs a un 52,3%, i els llibres digitals, malgrat que encara és un producte nou, a un 19,7%. Aquesta última xifra comença a preocupar perquè cal tenir en compte que en els sis mesos estudiats pràcticament encar no hi havia lectors digitals. En pèrdues econòmiques, es calcula que el cinema ha deixat d'ingressr uns 2.382,5 milions d'euros, la música uns 2.291.000 milions, els videojocs uns 2.462.000 milions, i els llibres uns 200 milions. Sempre segons dades de l'estudi de la Coalició, del qual han exclòs els menors de 16 anys, tot i que probablement són els que més accedeixen a les descàrregues il·legals, i els més grans de 55 anys. És a dir, que els resultats, si hi entressin aquests col·lectius, encara podrien ser pitjors. Fa deu anys, hi havia deu artistes joves espanyols entre els cinquanta que més venien. L'any passat, només va entrar al llistat Pitingo. El 2010, per ara, no n'hi ha cap. L'informe diu que el 80% dels enquestats va reconèixer utilitzar el P2P —intercanvi directe de fitxers— per descarregar oci, i un 43% ho feia a partir de portals de descàrregues. La Llei prevista per evitar aquesta situació s'ha tornat a prorrogar pel que fa el temps d'admissió d'esmenes, de manera que no s'aprovarà, si és que s'aprova, fins després de l'estiu.

[dimarts, 01.06.10]
Una agència de publicitat vol aconseguir que unes 1.500 persianes d'establiments s'ofereixin perquè els grafiters hi puguin fer les seves creacions artístiques
L'agència Luzinema s'ha inventat la campanya 'Persianes lliures'. Amb aquest lema propi d'una reivindicació d'independència, els seus promotors pretenen que els grafiters disposin de l'espai idoni per estampar les seves creacions artístiques: les persianes dels establiments comercials que ara es veuen empastifades per les accions incíviques. Segons Luzinema, actualment, a les grans ciutats, està desapareixent tota mena de presencia artística al carrer a causa de la regulació sobre qualsevol canvi en el paisatge urbà. Això, segons l'agència, crea l' eliminació de la possiblitat de comunicar-se des de l’individu cap a la societat més directa. Per això aspiren a trobar 1.500 persianes lliures perquè els artistes del grafit hi puguin exposar de forma gratuïta. L'agència es compromet a gestionar els contactes entre comerciants i grafiters, gestionar els espais lliures, transformar espais morts en espais en canvi constant i fomentar i formar els artistes a partir de concursos i exhibicions. L'experiència ha començat amb empenta al barri del Guinardó de Barcelona. El principal canvi que han aconseguit és que les pintures a les persianes no siguin fetes per encàrrec dels mateixos comerciants, sinó lliurement pels grafiters. Per facilitar aquesta iniciativa, la pàgina web dels promotors de Persianes lliures és un intercanvi on els comerciants poden oferir les seves persianes i els grafiters ofereixen la seva feina. La primera fase ha estat tan positiva que els comerciants i els voyeurs de les pintades ja proposen que no siguin només els grafiters els que omplin les persianes amb les seves creacions sinó que ho facin també els il·lustradors i pintors.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |