[dijous, 21.06.07]
La nova editorial El Andén envairà el mercat amb 250 títols de llibres majoritàriament de butxaca i convocarà un premi amb Lluís Pasqual com a únic membre de jurat
El nou segell és bàsicament de literatura espanyola, però preveu obrir també una branca de literatura catalana que dirigeix Martí Sales. Els autors de llançament de l'Editorial El Andén són Alberto Vázquez-Figueroa, Javier Sierra, Gustavo de Arístegui, Ana Diosdado, Milos Urban, Juan Gómez-Jurado, Martí Gironell, que publica la traducció a l'espanyol de la novel.la 'El pont dels jueus', i Mamen Sanchez. Segons els responsables d'El Andén, les previsions són les de publicar 250 títols anuals, principalment de butxaca, de ficció i no ficció. El castellà, el català, el gallec i el basc són les quatre llengües amb què es distribuirà el catàleg, però no en la seva totalitat de títols. Concidint amb el naixement d'aquest nou segell editorial, s'ha convocat el Premi Difusión de Bolsillo que consisteix a publicar l'obra guanyadora en el format de butxaca amb un tiratge inicial de 50.000 exemplars i una inversió en promoció de 100.000 euros. La característica del premi és que té un sol membre de jurat que decidirà el guanyador. En aquesta primera edició serà el director teatral Lluís Pasqual. L'Editorial El Andén està dirigida per Juan Pascual que ha fet companyia amb Ángel Segura. Els set primers títols del segell són cinc novel.les i dos assajos: 'Capitán de las sardinas', de Manuel Manzano; 'El puente de los judíos', de Martí Gironell; 'Gafas de sol para días de lluvia', de Mamen Sánchez; 'La última cripta', de Fernando Gamboa; 'El cirujano de las indias', de Jacinto Rey; 'Mi vida en Al Qaeda', d'Omar Nasiri (pseudònim); i 'La tumba de Jesús y su familia', de Simcha Jacobovici i Charles Pellegrino, amb un pròleg del director de cinema, James Cameron. El Andén té la seu central a Barcelona i una delegació a Madrid. De moment, l'editorial no ha fet pública la seva pàgina web.
[dimecres, 20.06.07]
El Teatre Poliorama obrirà la temporada 2007-2008 amb una comèdia sobre Diderot de l'autor francès Eric-Emmanuel Schmitt dirigida per Joan Lluís Bozzo
Després de tres temporades seguides mantenint en cartellera l'obra 'El mètode Grönholm', de Jordi Galceran, amb una mitjana superior al 90% d'assistència en totes les funcions, fins a arribar a prop de 500.000 espectadors, el Teatre Poliorama estrenarà, el 7 de setembre vinent, la temporada 2007-2008 amb una comèdia de l'autor francès, Eric-Emmanuel Schmitt, 'El llibertí', centrada en el personatge de Diderot i la seva Encyclopédie i el triomf del lliure pensament. Un vodevil filosòfic que dirigirà Joan Lluís Bozzo i que interpretarà en el paper principal, el de Denis Diderot, l'actor Ramon Madaula. Hi treballaran també Rosa Novell, que serà Madame Therbouche, una pintora obsessionada en pintar un filòsof nu; Marta Millà, l’esposa de Diderot; Paula Vives, la filla; Nausicaa Bonnin, la jove i verge d’Holbach; i Jofre Borràs, el secretari de Diderot. L’espectacle és una producció de 3xTr3s amb la participació també de Ramon Madaula. L’obra es desenvolupa tota en una jornada durant la qual Diderot, concentrat en la redacció d’un capítol principal de la seva ambiciosa obra enciclopèdica, el referent al concepte de “Moral”, es veu enfrontat i seduït per quatre dones. La seducció de l’exuberant pintora que el visita desconcentra Diderot i li impedeix posar amb naturalitat. La seva esposa triarà igualment aquest moment per sembrar en ell el dubte d’una possible infidelitat. Angèlica, la seva jove filla, li exposarà les seves ànsies per a ser inseminada per un home de la mateixa edat del seu pare. I la senyoreta Holbach, jove i tendre, li confessarà la seva condició de verge que vol deixar de ser-ho. Aquest assetjament farà encara més difícil la tasca de definir per un llibertí com Diderot un concepte únic de “Moral”. El mateix autor defineix aquesta comèdia com un vodevil filosòfic, perquè en la història que s’explica a través de les relacions amb aquestes dones s’amaga la pròpia història de Diderot i la seva “doble Moral”. Una moral que privilegia la llibertat i llibertinatge individual però que preserva les convencions socials i les normes de comportament, el que és correcte i el que no. L’autor, Eric–Emmanuel Schmitt (França 1960), ha vist com creixia la seva popularitat des de la publicació d'El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà'.
[dimarts, 19.06.07]
Uns documents d'Isaac Newton desvelen que el científic va analitzar profecies apocalíptiques de l'antiguitat i va preveure que el món s'acabaria l'any 2060
El qui va ser descobridor de la llei de la gravetat va preveure que la fi del món arribaria l'any 2060, segons un document escrit exposat en una mostra que es presenta a la Universitat Hebrea de Jerusalem. L'exposició desvela nous documents sobre el treball i les investigacions del científic, que va viure entre el 1642 i el 1727, de la lectura dels quals es pot deduir que, a més de la física i l'alquímia, va fer i estudiar també profecies fetes a l'antiguitat. Entre aquests documents, n'hi ha un en el qual Isaac Newton intenta calcular la fi del món segons el llibre escrit pel profeta Daniel de l'Antic Testament i així arriba a la conclusió de fixar aquesta profecia en l'any 2060. Els documents de l'exposició 'Els secrets de Newton' pertanyen a la Biblioteca Nacional d'Israel, de la Universitat Hebrea. La Biblioteca els va rebre el 1969, a través d'una donació feta per Abraham Shalom Yehezquel Yehuda, que els havia adquirit el 1936 en una subhasta de Londres. Els responsables de l'exposició consideren que Issac Newton va fer una aproximació a aquests estudis amb el mateix rigor que va dur a terme els seus treballs científics i va fer també una aproximació a la ciència amb el fervor religiós que li va donar l'etiqueta de profeta. L'exposició convida també a replantejar dicotomies tradicionals com antiguitat i modernitat, ciència i religió, o racionalitat i irracionalitat.
[dilluns, 18.06.07]
Una pàgina d'Internet d'una família d'artistes d'Olot mostra una relació d'objectes i quadres robats de casa seva perquè els ajudi a recuperar-los
Els Mossos d'Esquadra han permès a la família de pintor Maurici Vallsquer difondre a través d'Internet una pàgina en la qual detallen les obres d'art que els van robar de la seva col·lecció particular, a casa seva d'Olot, la segona setmana de juny. En la pàgina web els familiars demanen als internautes que els ajudin a recuperar totes les obres robades si en saben alguna cosa. Es dóna la circumstància que el dia del robatori els lladres únicament es van emportar aquells objectes relacionats amb l'art, fet que fa pensar a la família que coneixien prou bé l'habitatge. Entre la trentena de pintures i quadres robats es troben obres de Maurici Vallsquer, Joaquim Planagumà, Barnadas, Jaume Vilanova o Bosch Pla, entre d'altres. També es van emportar un diorama de Vallsquer, diversos miralls, unes espases, i fins i tots unes arracades que no estaven a la vista. La pàgina web de la família olotina detalla a través de fotografies i amb el permís obtingut dels Mossos d'Esquadra tots els objectes robats. El nét de l'avi pintor, Marc Planagumà, ha explicat que ja tenien el web preparat des de poques hores després del robatori, però que no l'han penjat fins que la policia catalana els ha donat l'autorització. Planagumà ha dit també que més enllà del valor econòmic de les peces robades, l'objectiu de la família és recuperar-les perquè formen part de la col·lecció familiar i tenen també un alt valor sentimental per a tots ells.
[diumenge, 17.06.07]
L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català crearà un quiosc digital de pagament que donarà accés al contingut d'una cinquantena de revistes
A partir de la signatura d'un conveni d'aquest organisme amb la Generalitat de Catalunya, l'empresa nord-americana Zinio crearà un quiosc digital de publicacions periòdiques en català. Els internautes tindran accés als continguts i als fons d'unes cinquanta revistes en català i s'hi podran subscriure a un preu més reduït que l'edició en paper. Aquest quiosc es preveu que es presenti coincidint amb la Fira del Llibre de Frankfurt del pròxim mes d'octubre. L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) espera que, amb aquest portal, s'eixampli el nombre de lectors que tenen les capçaleres que aplega i que es revaloritzi també la seva qualitat. Tot i que el nou quiosc digital començarà amb la digitalització dels continguts d'una cinquantena de revistes, cal tenir en compte que, com es pot comprovar en les successives edicions del SupermerCAT de revistes en català, les capçaleres que s'editen actualment arriben a les 150 entre revistes d'informació general i revistes especialitzades en diferents àmbits: cultura popular, art, història, educació, economia, infantils, turisme... L'Associació de Publicacions Periòdiques en Català complirà el 2008 els seus 25 anys d'existència. Des dels seus inicis, el nombre de capçaleres s'ha multiplicat per deu.
[dissabte, 16.06.07]
L'alliberament del preu fix dels llibres de text contemplat en la nova «Llei de la Lectura, del Llibre i de les Biblioteques» provoca la primera reacció contrària dels llibreters
El Gremi de Llibreters ha expressat el seu malestar pel fet que la nova Llei del Llibre alliberi el preu dels llibres de text de l'ensenyament obligatori perquè veuen que amb aquesta escletxa continuaran els desajustos entre les ofertes i descomptes que fan les grans superfícies i els marges estrets amb què treballen els llibreters petits i tradicionals. Aquest ha estat un conflicte que s'ha arrosegat durant anys i que ara queda relativament esmorteït amb la normativa del preu fix en relació a qualsevol altre tipus de llibre. Però no s'ha d'oblidar que el llibre de text representa un elevant tant per cent del mercat editorial, de la distribució i del llibreter. De tota manera, la tendència a la gratuïtat dels llibres de text, com ja passa en algunes comunitats de l'Estat espanyol, posa també en la incertesa la política de preus d'aquest àmbit editorial que, a la llarga, se servirà igualmetn des de les llibreries, però a través de vals d'ajut que atorgaran les administracions a les famílies. El sector del llibre estava regulat fins ara per una llei preconstitucional, de 1975, i la seva actualització i adaptació a les noves tecnologies és una de les demandes més importants que editors, llibrers i bibliotecaris han plantejat en els últims anys. Entre les principals característiques de la «Llei de la lectura, del llibre i de les biblioteques» figuren l'establiment del preu fix dels llibres, excepte en el cas ja citat dels de text; la creació d'un Observatori de la Lectura i del Llibre, la inclusió del cànon per préstec bibliotecari a què obliga la Unió Europea i una memòria econòmica de 431 milions d'euros destinats a la dotació de les biblioteques públiques.
[divendres, 15.06.07]
La Fira d'Art de Kassel «Documenta 12» obre les portes amb la polèmica de fons sobre si el cuiner Ferran Adrià és un «artista»
En aquesta edició, 'Documenta 12' exposa la seva mostra artística fins al 23 de setembre, coincidint amb altres tres fires a Venècia (Itàlia), Basilea (Suïssa) i Münster (Alemanya). L'exposició tindrà lloc en el Museum Fridericianum, primer museu públic d'Europa obert el 1779 i que va haver de ser remodelat després de la Segona Guerra Mundial. Al costat de la llista definitiva dels artistes participants, aquest any s'hi ha afegit la invitació feta al cuiner català Ferran Adrià, que ja ha anunciat que implica El Bulli com un espai més de la 'Documenta' de Kassel, i la polèmica eterna entre diferents sectors sobre si un cuiner ha de ser considerat un artista. Potser gràcies a la polèmica i el ressò mediàtic, l'organització espera superar la xifra de visitants de l'última edició, que va serde 600.000 visitants, i recuperar l'assistència d'edicions anteriors que havia arribar a un milió de visitants. Segons els organitzadors, 'Documenta 12' és, a més d'una exposició, un mitjà que inclou múltiples possibilitats compartides entre públic i artistes. L'edició té compromesa la participació d'obres i artistes procedents d'Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Àsia, un salt notable comparatamb les primeres edicions de la dècada dels anys cinquanta del segle passat amb artistes com Vassili Kandinski o August Macke. Pel que fa a l'apartat de la gastronomia, artística o no, Ferran Adrià no és l'únic convidat. Hi ha també un cuiner xinès, Ai Wei Weiel, de 49 anys, qui porta a Kassel 1.001 xinesos seleccionats prèviament a través d'Internet, per als quals haurà de cuinar.
[dijous, 14.06.07]
El Gabinet Numismàtic de Catalunya commemora el 75 aniversari de la seva fundació amb una exposició de les col·leccions reunides pels estudiosos catalans en els dos últims segles
El Gabinet Numismàtic de Catalunya, avui integrat al Museu Nacional d'Art de Catallunya (MNAC), commemora el 75 aniversari de la seva fundació amb una exposició que mostra la riquesa i diversitat de les seves col·leccions, reunides pels estudiosos i col·leccionistes catalans al llarg dels segles XIX i XX. La mostra presenta nombroses peces que fins ara mai s’han exposat al públic. Des de la seva fundació, el 1932, el Gabinet ha rebut un seguit de col·leccions antigues reunides pels numismàtics catalans. La col·lecció de monedes del Gabinet Numismàtic de Cartalunya consta de més de 100.000 peces, entre les quals estan representades les principals sèries numismàtiques. Si bé el fons de moneda catalana és el més significatiu de tots els que conserva el Gabinet, amb una quantitat important de peces úniques, hi ha altres fons que també contenen peces de gran raresa. La mostra presenta el gabinet secret que permetrà al públic, per exemple, descobrir els objectes que es feien servir com a moneda abans de l'aparició d'aquesta darrera —com les conquilles—, però també condecoracions, instruments de fabricació de moneda i una espasa xinesa votiva.
Una sèrie de monedes catalanes única i de gran raresa
L’exposició està dividida en dos grans àmbits, el primer dels quals evoca els orígens de la disciplina numismàtica, la formació de col·leccions i la seva musealització. L’exposició també mostra l’evolució de la museïtzació de les col·leccions de numismàtica des del 1879, quan es va inaugurar el Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona, fins a l’actualitat. Al llarg d’aquests anys s’ha passat d’exposar les monedes com a objectes preciosos —però sense oferir al visitant recursos per a captar el seu contingut històric—, fins a l’actualitat, quan les monedes es mostren acompanyades d’objectes i imatges que ajuden a la seva comprensió. El segon àmbit de l’exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta la diversitat dels fons del Gabinet, que reflecteixen els interessos dels numismàtics i dels col·leccionistes al llarg dels segles XIX i XX. En aquest àmbit, el criteri de representació de la diversitat de les col·leccions prima sobre el de la proporció quantitativa. Les col·leccions de monedes, formades per 100.000 exemplars, són les més nombroses, i en destaca la sèrie catalana, amb una quantitat important de peces úniques i de gran raresa.
[dimecres, 13.06.07]
La Generalitat de Catalunya compra per prop d'un milió i mig d'euros l'arxiu personal de l'arquitecte modernista i polític Josep Puig i Cadafalch
El Govern català ha aprovat l’adquisició del fons personal de l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch, i un dels artífexs del modernisme català, per l’import d’1.442.000 euros. Puig i Cadafalch no només és conegut per haver projectat edificis com la Casa Amatller o la Casa de les Punxes, sinó pel seu vessant polític, com a successor d’Enric Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya. L’Arxiu està format per més de 400 capses, majoritàriament documents personals de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956). Inclou documents de la seva activitat professional —219 capses, 28 carpetes de gran format i 386 rotlles—; de la seva activitat política, que també inclou documents d’Enric Prat de la Riba —150 capses— i documentació patrimonial —36 capses—. A més dels documents, també hi ha alguns objectes del despatx i de l’estudi de l’arquitecte, com ara un taulell, una cadira de braços, una taula o diversos objectes decoratius. També formen part del fons documents dels seus avantpassats que reculen fins al segle XVII i 15 capses amb textos literaris de la seva sogra, Dolors Monserdà de Macià (1845 – 1919), i documents obra del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850 – 1926), germà de l’escriptora —quatre capses i dues carpetes—. El 25 de setembre de 2003 l’arxiu Josep Puig i Cadafalch va ser inclòs dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català per tal de garantir la conservació i el manteniment de la integritat de l’arxiu. El 23 d’octubre de l’any passat, el fons va ser ingressat en dipòsit a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Ara, amb la seva adquisició el fons passa a formar part del patrimoni de la Generalitat, que el posarà a l’abast dels investigadors a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Josep Puig i Cadafalch va estudiar arquitectura i ciències exactes. Va projectar obres com la casa Martí (Els Quatre Gats), la Casa Amatller (1900), la Casa Macaya (1901), la Casa de les Punxes (1905) i la Casa Serra (1907) de Barcelona, entre d’altres. Va impulsar les excavacions d'Empúries a través de l'Institut d'Estudis Catalans, entitat de la qual fou cofundador i president durant molts anys. El 1917 va ser nomenat president de la Mancomunitat deCatalunya en substitució d’Enric Prat de la Riba, càrrec que va ocupar fins la dissolució de la Mancomunitat el 1925.
Tots els autors de Frankfurt
Quim Monzó pronunciarà el parlament inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt en què la cultura catalana és la convidada i Baltasar Porcel farà el de clausura. La relació d'autors catalans que han acceptat la invitació es pot descarregar en aquest document. Del 10 al 14 d'octubre, més de 150 actes completaran l'ambaixada que ha preparat l'Institut Ramon Llull amb un programa d'actes literaris i espectacles de diverses especialitats.
[dimarts, 12.06.07]
El nou Museu de la Música de L'Auditori tornarà a fer una jornada de portes obertes amb motiu del Dia de la Música
Entre l'allau d'activitats musicals previstes per al dijous, 21 de juny, declarat des de fa anys el Dia de la Música, aquest any destaca la iniciativa del nou Museu de la Música, finestra educativa de L'Auditori, que farà una jornada de portes obertes amb opció de visita lliure o bé en grups i visita guiada. El Museu de la Música es va fer esperar durant anys. Un cop inaugurat, però, l'acceptació per part del públic ha estat notable, no només en visites familiars, sinó també escolars i de grups de visitants que tenen interès per la música i la seva història. En realitat és el quart Museu de la Música de la ciutat de Barcelona. Els seus antecessors són el Museu d'Instruments de Música Antics (1932) del Palauet Albéniz, el seu successor, instal·lat al carrer del Bruc (1946), i l'antecessor de l'actual instal·lació, situat des del 1980 al Palau del Baró de Quadras, actualment convertit en Casa Àsia. El nou Museu de la Música ocupa 3.130 m2, amb 1.600 instruments de totes les èpoques, 12.000 documents que van pertànyer, entre d'altres, a Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats, Joan Manén i Emili Pujol, i 7.800 registres en el fons sonor. Ha costat 7 milions d'euros i és també l'únic museu de la música de l'Estat. El seu director, Romà Escalas, l'ha definit com una nova manera de pensar les col.leccions musicals que el museu ja tenia en el seu fons. Un espai dividit en diferents blocs d'instruments que segueixen la història de la música des del naixement de la polifonia a les darreres tecnologies electròniques, passant pel Barroc, el Classicisme, el Romanticisme i les músiques del segle XX és la guia de ruta del visitant. Cada un d'aquests períodes compta amb una vitrina que permet veure els instruments des de diferents perspectives. La guitarra i el piano tenen un espai destacat. El primer està representat per una selecció de guitarres des del segle XVII a l'actualitat. Una gran mostra d'instruments de teclat il·lustren l'evolució d'aquest: orgues, clavicèmbals, clavicordis, pianoles i pianos. En destaca un orgue de 1719 que funciona a la perfecció. De moment, tot i el color granat operístic amb que està emmoquetat l'espai, no hi ha cap apartat dedicat a l'òpera i a la música vocal. Com tampoc no hi ha una gran mostra dels compositors catalans, representats per un impressionant piano d'Albéniz i una minsa selecció d'objectes. El Museu, però, té previst cobrir aquest buit amb el material que té per a futures exposicions temporals.
[dilluns, 11.06.07]
La nostàlgia del cartell de cinema de la segona meitat del segle passat té el cartellista Mac com a protagonista d'una exposició que mostra la seva repercussió internacional
Macario Gómez (Reus, 1926), conegut artísticament com a Mac —molt abans, esclar, que es crees l'eina més coneguda de l'imperi Apple— va crear la imatge de promoció de les millors pel·lícules que es van veure a Europa entre els anys cinquanta i vuitanta del segle passat. La seva gran oportunitat en aquest camp li va arribar gràcies a la Paramount i a la pel·lícula 'Els deu manaments', estrenada el 1956, amb Charlton Heston al capdavant del repartiment. El mateix Charlton Heston va quedar tan impressionat pel cartell que va crear Mac que va demanar poder conèixer l'autor. Segons l'historiador Paco Baena, autor del catàleg de l'exposició de més de 150 cartells de Mac que ara presenta la Fundació Caixa Tarragona, la trobada va tenir lloc a Madrid, el 1959, durant el rodatge d''El Cid', als estudis Chamartín, moment en el qual el cartellista va regalar un retrat a l'actor en el seu paper de Moisès. L'exposició 'Mac: traços de cinema' mostra quin era l'estil del cartellista, només en un tast perquè es calcula que en va arribar a fer fins a 5.000 de títols tan emblemàtics com 'Un tramvia anomenat Desig', 'Rebeca', 'La mort tenia un preu', 'Els set magnífics', 'Psicosi' o 'El tercer home'. L'exposició de Caixa Tarragona s'articula en vuit àmbits temàtics: acció i aventura, antiguitat i pèplum, cinema espanyol, comèdia còmics, drama, policial suspens, terror i ciència ficció i western. Molts dels cartells de Mac han servit per marcar internacionalment les icones de pel.lícules i personatges de ficció que s'han fet universals.
[diumenge, 10.06.07]
L'Abadia de Montserrat tindrà un dels orgues més grans d'Europa a finals del 2009 amb un cost d'un milió d'euros que finança majoritàriament Caixa Penedès
La Basílica de Santa Maria de Montserrat tindrà a partir del desembre del 2009 un nou orgue que estarà compost per 4.074 tubs i 63 registres i que pesarà més de 12.000 quilos. La construcció d'aquest instrument, el més gran de Catalunya i un dels més grans d'Europa, serà totalment artesanal i es necessitaran 22.000 hores de treball. L'Abadia de Montserrat i Caixa Penedès han signat un conveni de col·laboració a través del qual l'entitat d'estalvis aportarà bona part del pressupost de la construcció de l'òrgan, que costarà un milió d'euros. Les dues institucions volen fer extensiu al conjunt de la societat la possibilitat de col·laborar en el projecte, per la qual cosa estan estudiant l'articulació de diferents sistemes de participació ciutadana. El nou orgue de la Basílica de Santa Maria de Montserrat substituirà l'actual, construït el 1957 i que ja està molt deteriorat a causa del seu ús intensiu. El nou instrument se situarà en el lateral de la nau principal on han estat emplaçats tradicionalment els orgues a Catalunya des de fa més de 500 anys. El projecte cultural segellat ara per l'Abadia de Montserrat i Caixa Penedès inclou també la celebració d'un cicle estable de concerts d'orgue a Montserrat, i també la participació de l'Escolania en actuacions tant a la Basílica com fora. El Monestir, a més, té previst organitzar concerts amb el nou orgue amb objectius solidaris.
[dissabte, 09.06.07]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposarà per primera vegada una àmplia selecció dels cartells moderns del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats
L'exposició, que es podrà veure a partir del 19 de juliol, desvelarà les claus del llenguatge artístic modern i permetrà viatjar als orígens de la publicitat, al vontant del 1900, quan els artistes creaven cartells que anunciaven viatges en transatlàntic, marques de cigarrets o begudes de cacau. La mostra permetrà realitzar un recorregut per la història del cartell modern, contemplant obres d'autors europeus i americans com Chéret, Mucha, Steinlen, Hassall, Meunier, Privat-Livemont, Hohenstein, True, Bradley, Parrish, o Penfield. Entre els autors catalans dels quals es mostraran alguns cartells a l'exposició destaquen els artistes modernistes Casas, Rusiñol i Riquer. El cartell modern en les col·leccions del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presentarà un centenar dels més de 600 cartells que integren les col·leccions Plandiura i Riquer que conserva el Museu. Cronològicament, la majoria de les obres se situen entorn de l'emblemàtica data de 1900, quan es va produir l'eclosió del cartell com a mitjà d'expressió artística. Entre les produccions que s'exposaran es troben alguns icones de la modernitat, com 'Le chat Noir', de Steinlen, o 'Cigarrillos París', d'Aleardo Vila. L'exposició mostrarà la influència que van tenir els models europeus i les formes dissenyades pels grans artistes en el naixement i posterior desenvolupament de l'art publicitari. La riquesa dels colors, la utilització d'un repertori ornamental molt variat i l'ús de solucions compositives atrevides caracteritzen l'art publicitari dels primers anys del segle XX, que servia per anunciar begudes de cacau, cigarrets, sanatoris per a sifilítics, revistes, espectacles o viatges transatlàntics. Els cartells reflecteixen els gustos i la moda, així com els somnis de l'època. La mostra revelarà com els treballs cartellístics desborden la funció publicitària per a la qual van ser inicialment concebuts i passen a convertir-se en autèntiques obres d'art. Els cartells que conformaran l'exposició també permeten visualitzar la cruïlla en què es trobava immers l'art occidental de finals del segle XIX i principis del XX. Aquest mosaic de tendències estilístiques, d'eclecticisme estètic, permetrà constatar el dinamisme i la riquesa de propostes que convergiren en l'eclosió de la poètica i del llenguatge artístic modern.
[divendres, 08.06.07]
El periodista Toni Puntí deixa temporalment Televisió de Catalunya per dirigir la nova revista «Time Out BCN» en anglès i català
La revista ja es troba a Londres, Nova York i Chicago. A la tardor, a l'octubre, és previst que sigui també a Barcelona. 'Time Out' és una revista dedicada a l'oci. El periodista Toni Puntí, que deixarà Televisió de Catalunya al mes de juliol amb una excedència, dirigirà la doble edició del Time Out BCN: en català i amb una periodicitat setmanal per al públic local, i en anglès, una vegada al mes, destinada als turistes i als estrangers residents a Barcelona en l'oferta de la ciutat. L'edició barcelonina serà publicada per Sàpiens Publicacions —editora de les revistes 'Nat', 'Descobrir', 'Sàpiens' i 'Cuina', del grup Cultura 03—, si bé l'empresa mare de la revista es reserva un cert control del contingut i l'orientació per mantenir el concepte 'Time Out'. L'objectiu dels editors és aconseguir una difusió de 15.000 exemplars en català i 8.000 en anglès, i queda oberta la possibilitat d'una distribució gratuïta d'aquesta última, de manera que cada turista que arribi a la ciutat es trobi un exemplar a l'habitació del seu hotel. Segons el nou director de la futura revista, l'oferta turística de la ciutat té un dèficit: donar a conèixer l'oferta d'espectacles. La nova revista 'Time Out' setmanal en català, amb un centenar de pàgines, tindrà algunes senyes d'identitat de l'edició original i n'incorporarà unes altres de pròpies.
[dijous, 07.06.07]
Una fiscalia regional polonesa obre una investigació criminal per pretesa difamació al poble polonès contra l'articulista Pilar Rahola i el diari el País
La fiscalia regional polonesa de Wroclaw ha anunciat que ha obert una investigació criminal per una pretesa difamació al poble polonès que afectaria directament l'articulista i escriptora, Pilar Rahola, a més del diari El País. La denúncia ha estat interposada pel president del partit ultracatòlic i nacionalista Lliga de les Famílies Poloneses, amb seu a Wroclaw, al.legant que Pilar Rahola havia escrit en el seu article que el poble polonès va contribuir, durant l'ocupació nazi, a l'Holocaust de la població jueva. L'autora també hi deia que els polonesos eren els més antisemites del continent europeu i afegia que, a pesar que la responsabilitat dels camps d'extermini nazis requeia sobre els alemanys, a Polònia van coincidir dos corrents de l'antisemitisme: el que va generar el hitlerisme i el que va sorgir del cristianisme. L'ambaixadora de Polònia a Espanya ja va presentar les seves queixes a la redacció d'El País, dient que les afirmacions de Pilar Rahola eren ofensives. L'impulsor polonès de la denúncia ha afegit que l'article en qüestió és un reguitzell de barbaritats i de mendites infames i que és inadmissible que s'acusi el poble polonès d'haver tingut la culpa de l'Holocaust. Curiosament, el fiscal polonès ha confirmat que ha obert la investigació però que abans d'emprendre més accions ha d'encarregar una traducció fiable de l'article perquè s'hi pugui constatar si el seu contingut constitueix un delicte segons la legislació legal polonesa. L'any 2005, la Cambra Baixa del Parlament polonès va actualitzar la Llei sobre l'Institut de la Memòria Nacional i hi va incorporar un article que preveu penes de fins a tres anys de presó per difamació pública al poble polonès si es feien acusacions sobre l'organització de crims comunistes o hitlerians o si s'afirmava que el poble polonès va participar en la seva execució.
[dimecres, 06.06.07]
La Federació de Sindicats de Periodistes denuncia que les empreses periodístiques pretenen quedar-se amb el percentatge de drets d'autor de reprografia que corresponen als periodistes
La Federació de Sindicats de Periodistes ha denunciat que una seixantena d'empreses editores han presentat una demanda legal contra una empresa de press-clipping —empreses que fan reculls de premsa— amb la intenció d'ingressar tots els drets d'autors per reprografia, sense comptar amb el percentatge que correspon als periodistes com a titulars dels articles. La nova Llei de Propietat Intel.lectual estableix que les empreses que elaboren i distribueixen reculls d'articles periodístics amb finalitats comercials han de pagar una remuneració equitativa a l'autor de cada article. Aquest cànon, que com passa amb els drets de reprografia dels llibres i partitures, ha de ser recaptat i repartit per un organisme gestor similar a CEDRO —que en el cas del sector de la premsa encara no s'ha constituït—, és el que les empreses periodístiques pretenen ingressar en la seva totalitat. La seva argumentació és que la llei de premsa declara que són les empreses periodístiques les propietàries dels drets d'autor. La mateixa llei considera lícita l'activitat de citar textos ja publicats, amb finalitats docents o d'investigació. Quan es reprodueixen articles íntegrament, l'única obligació que marca la llei és que es pagui a l'autor o periodista la part que li correspongui. Les prop de seixanta empreses periodístiques que han presentat la demanda contra l'empresa de press-clipping representen una vuitantena de diaris —l'empresa demandada és Rodalca, S.L.—, diuen que no es pot fer aquest recull sense l'autorització o el pagament del cànon corresponent. La demanda ha estat acceptada per un jutge de Madrid. La Federació de Sindicats de Periodistes denuncia que amb aquesta actitud volen espantar les empreses de press-clipping i, a la vegada, cobrar un cànon íntegre que tampoc no els correspon. Per això han mostrat la seva solidaritat amb l'empresa Rodalca, S.L. que, des del primer moment, va estar d'acord a satisfer el cànon establert per cada article reproduït. Si el cas arriba a judici pot posar sobre la taula el punt no aclarit sobre qui és propietari moral dels articles periodístics, si les empreses de diaris o els periodistes, una inèrcia que ve de lluny i que, dissortadament, consta en moltes clàusules de contractes signats entre empreses periodístiques i periodistes.
[dimarts, 05.06.07]
L'artista croata Sanja Ivekovic, crítica amb l'antic règim comunista i també amb l'arribada del capitalisme, presenta una retrospectiva de la seva obra a la Fundació Tàpies
Allunyada de l'art oficial durant el règim comunista però també molt crítica amb tot el que ha passat a partir de l'arribada del capitalisme, Sanja Ivekovic (Zagreb, 1949) basa el seu treball en la història col·lectiva a partir de la seva història personal. La recuperació de la memòria històrica i el feminisme són altres dels grans temes en l'obra d'aquesta artista. 'Alerta general' és el títol de la retrospectiva de l'artista croata que es pot veure a la Fundació Tàpies. L'alerta en qüestió no es refereix a cap incendi ni accident, sinó a la urgent necessitat d'expressar-se com a artista compromesa amb la societat. Aquesta ha estat sempre la línia d'aquesta artista, pionera de l'art conceptual, la performance i el videoart a l'exIugoslàvia. En els anys 70, l'artista denunciava la suposada unió entre drets humans i drets dels treballadors que es proclamava des del règim de Tito amb accions com Triangle (1971), en què durant una visita del mandatari a Zagreb va desobeir la prohibició de sortir al balcó i s'hi va exhibir llegint un llibre i simulant que es masturbava. Moments després, un policia ja trucava a la seva porta. De la mateixa manera, Ivekovic vincula les seves fotos personals amb fotos extretes de revistes de moda, de la mateixa manera que ho fa amb Marilyn Monroe. En els anys noranta, amb l'arribada del capitalisme i la desmembració de Iugoslàvia, Ivekovic denuncia el capitalisme salvatge i la pèrdua de la memòria històrica antifeixista, així com la situació de la dona. Un conjunt de màscares de guix de dones que són a cases d'acollida per maltractaments és una de les seves peces més impactants. L'artista participarà en la Documenta 12 plantant un camp de roselles en una plaça de Kassel.
[dilluns, 04.06.07]
Els creadors catalans d'efectes especials guanyadors d'un Oscar per «El laberinto del fauno», amfitrions de l'exposició «L'art de l'engany» al Museu del Cinema de Girona
La figura de l'home pàl·lid d''El laberinto del fauno' és l'encarregada de donar la benvinguda a la mostra, que es divideix en dos àmbits. En el primer es concentren les tres grans icones d'aquest art: Willis O'Brien, el pare del efectes especials i de l'inoblidable King Kong; el seu successor, Ray Harryhausen, guanyador de dos Oscars i creador de les criatures de Jàson i els argonautes; i Stan Winston, autor de Terminator o Alien, pels quals va guanyar dos dels tres Oscars que té. També va fer els dinosaures de la pel·lícula de Steven Spilberg, 'Jurassic Park'. Per explicar la seva feina s'ha utilitzat material bibliogràfic, marxandatge de la col·lecció particular del comissari de la mostra, Jep Porras, i audiovisuals que mostren petits fragments de les obres mestres dels efectes especials. La segona part de l'exposició del Museu del Cinema de Girona explica el vessant més artesà d'aquesta tècnica a través de les peces fetes durant els setze anys d'existència de l'empresa catalana DDT, que, amb David Martí i Montse Ribé al capdavant, va guanyar aquest any l'Oscar al millor maquillatge per 'El laberinto del fauno'. En total es poden veure una vintena de creacions que han format part de diferents films, acompanyats per audiovisuals que mostren el seu procés de creació. Entre el material que s'inclou hi ha el cap del Faune, el cos de silicona de Kroenen de 'Hellboy', de Guillermo del Toro, el cap amb tentacles de 'Dagon', l'home empalat d''El segon nom', el llop sense pèl de 'Romasanta' o la pròtesis de panxa d'embarassada de 'Mar adentro'. També hi ha dos ninots que es van utilitzar en dos anuncis de televisió: 'Chuky' i 'Groover'.
[diumenge, 03.06.07]
La cooperativa Abacus continua augmentant beneficis després de tancar el 2006 amb 1'6 milions d'euros, un 9'6% més que l'any passat
Amenaçada per la Llei del Llibre i el preu fix, la cooperativa Abacus, de moment, continua augmentant els seus beneficis, segons els resultats fets públics de l'any 2006. Abacus, cooperativa especialitzada en la distribució i comercialització de béns i material per a l'ensenyament, la cultura i el temps lliure, va obtenir un benefici net de més d'1,6 milions d'euros el 2006, fet que suposa un increment del 9,6% respecte al 2005, i una facturació d'uns 81 milions, un 14,6% més. D'aquests resultats, Abacus va destinar 247.377 euros (15%) a activitats relacionades amb l'educació, la cultura i el cooperativisme, i la resta va passar a formar part dels fons propis d'Abacus cooperativa, que amb aquest resultats arribaran als 18 milions. El 2006, Abacus va invertir 6,1 milions en l'obertura de tres nous establiments (Manresa, Reus i Sant Boi de Llobregat) i va superar així els 23 establiments en total, fet que suposa un increment de la superfície de venda de 3.000 metres quadrats, fins a arribar als 16.000 metres quadrats.
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el maig del 2007 amb 2.604.738 visitants que han fet 9.556.973 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de maig del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.604.738 visitants i 9.556.973 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.282'1 visites de pàgines (5'76 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.327 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 142 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[dissabte, 02.06.07]
Troben en una caixa forta d'un banc de Zuric diverses pintures de Monet, Dürer i Renoir confiscades a França pels nazis
Les obres havien estat presumptament confiscades a França pels nazis i estaven destinades a la col·lecció del cap de propaganda nazi, Hermann Goering. Una caixa forta plena de pintures de grans mestres ha estat descoberta en un banc de Zuric després que la justícia suïssa n'ordenés l'obertura, segons ha informat el diari alemany SueddeutscheZeitung. La caixa forta, de la mida d'un gran armari, contenia 14 quadres firmats per Dürer, Monet, Renoir, Susley, Kokoschka i Van Kessel. El jutge que va decidir obrir la caixa forta ha actuat a demanda de la fiscalia de la ciutat alemanya de Munic, després de la mort el mes de març del cèlebre historiador d'art, Bruno Lohse, que va treballar per al mariscal nazi, Hermann Goering durant la segona guerra mundial. L'historiador d'art Bruno Lohse, que va morir als 95 anys, va treballar en una oficina encarregada de la confiscació d'obres d'art pertanyents a jueus als territoris ocupats per Alemanya. Havia obert una fundació a Liechstenstein, Schoenart Anstalt (Belles Arts), per posar en un lloc segur la seva fortuna.
[divendres, 01.06.07]
Els il.lustradors Tàssies, Marta Balaguer, Gusti, Rosario Velasco i Miguel Brieva, entre els guardonats amb els premis Joan Junceda de l'Associació Professional d'Il.lustradors de Catalunya
Els Premis Junceda, en memòria de l'il·lustrador Joan Junceda, reconeixen en 14 categories diferents els millors treballs publicats l'any anterior de dibuixants i il·lustradors que treballin a Catalunya, excepte el Junceda Iberia, que premia un il·lustrador de la Península Ibèrica, i el Junceda d'Honor. En l'apartat d'Animació, els guanyadors han estat Pere Ginard, Laura Ginés i Rafa Castañer per 'Barcelona Beats'; en Multimèdia, el premi ha recaigut en 'Xilias Biblioteca Virtual', de Marta Balaguer; en llibre Científic ha anat a parar a Carme Lorente per 'El sot del bosc', i en Publicitat en la imatge del restaurant La Sibil·la, obra de Carles Porta. En el d'Editorial, el premi ha estat per a Arnal Ballester pels seus cartells per a la llibreria La Central del MACBA; en Premsa s'ha guardonat Rosario Velasco per les il·lustracions de la secció 'Lucía y...' del 'Magazín de La Vanguardia'; i en Còmic, per a l'argentí resident a Barcelona Ed, pel seu treball 'Loser: flotando con pies de plomo'. El dibuixant Tàssies, d''El Periódico', ha guanyat el premi d'Humor Gràfic; en Llibre de Text, s'ha premiat Óscar Julve pel seu treball en 'Llengua. Cicle Inicial 1', categoria en què Nausica ha rebut una menció especial per 'Valencià. Llengua i literatura'; en Llibre Infantil No Ficció, ha guanyat Estudio Pecas amb 'Juega con el dragón'; en Llibre Infantil No Ficció, 'El nen gris' de Gusti, rebent una menció 'La casa Malloco' d'Elisa Assler, i en Llibre d'Adult, 'El festín de Babette', de Noemí Villamuza. El Junceda Iberia ha recaigut en Ana Juan per 'For you are a kenyan child', mentre que Juan Brieva ha rebut una menció especial pel seu llibre 'Benvingut al món'. Finalment, el Junceda d'Honor de l'Associació Professional Il.lustradors de Catalunya ha estat per a la revista 'Nosotros somos los muertos', i la menció especial per al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA
| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
