[dilluns, 24.10.11]Ell va dir fa quaranta anys «I am a Catalan» a la seu de les Nacions Unides i als altres encara no se'ls ha esborrat la cara d'estupefacció
[diumenge, 23.10.11]El CCCB presenta en una exposició les cartes filmades que s'han enviat sis parelles de cineastes amb sensibilitats compartides 'Totes les cartes. Correspondències fílmiques' i que es pot veure fins al 19 de febrer. Cada cineasta ha viscut aquesta experiència d'intercanvi amb una actitud i una fília creativa diferent. Albert Serra s'ha cartejat amb Lisandro Alonso. Isaki Lacuesta ha mantingut l'intercanvi amb la directora japonesa Naomi Kawase. José Luis Guerín i Jonas Mekas s'han creuat fins a vuit cartes. Fernando Eimbcke i So Yong Kim han establert ecos sobre la figura del pare. Jaime Rosales i Wang Bing es mouen en sintonia amb una manera de fer cinema, endimoniats per una crisi global de valors.
[dissabte, 22.10.11]Lluís Maria Güell dirigeix una minisèrie televisiva per a TV3 sobre la novel·la «Olor de colònia», de Sílvia Alcàntara amb Míriam Iscla, Pep Planas, Toni Sevilla i Maria Molins de protagonistes Macià contra Companys en blanc i negre '14 d'abril. Macià contra Companys' [TV3, dimarts, 25 d'octubre] és una ficció televisiva, sota l'aparença formal d'un documental, que figura que ha estat enregistrat l'any 1932, però amb els mètodes, l'estil i els mitjans propis del 2011. Gràcies a aquesta llicència temporal, els protagonistes d'un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en primera persona, mentre una càmera ajuda a reviure el què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d'abril de 1931, els tres dies de vigència de la República Catalana. Tot plegat, amb l'objectiu de mostrar la grandesa i la precarietat d'un gest mig improvisat per part de Companys, corregit en clau sobiranista per Macià, i que va derivar en una baralla a crits entre els dos grans mites de la història catalana contemporània. Va ser una acció audaç que va fer caure la monarquia i va fer possible l'autogovern català, per primer cop des de 1714. La pel·lícula compta amb el guió de Toni Soler, està dirigida per Manuel Huerga i produïda per Minoria Absoluta, per a TV3.
[divendres, 21.10.11]Google ofereix la traducció automàtica al català dels resultats de cerques en altres idiomes entre tretze idiomes més de nova incorporació la versió catalana del cercador , l'internauta es troba amb tres opcions un cop realitzada la cerca: resultats a tota la xarxa, només en pàgines en català i obtenir la traducció al català de les pàgines escrites en altres idiomes. En clicar l'última opció, el títol i l'entradeta dels enllaços a pàgines escrites amb altres idiomes es tradueixen automàticament al català. Segons explica Google en el seu blog oficial, la iniciativa pretén reduir les barreres idiomàtiques que impedeixen que la informació sigui accessible universalment. Tretze idiomes més, juntament amb el català, han estrenat l'aplicació: afrikaans, albanès, eslovac, eslovè, gal·lès, hindi, islandès, macedoni, malai, maltès, noruec, serbi i suahili.
[dijous, 20.10.11]La Generalitat de Catalunya ha restaurat l'escultura de tres metres d'alçada de Sant Miquel Arcàngel de l'església de l'Assumpció de Maria de les Borges Blanques La parròquia de l'Assumpció de Maria es va construir durant la segona meitat del segle XVIII. És d’estil neoclàssic i té una portalada ornamentada amb fornícules, avui buides, ja que les escultures van ser destruïdes durant la Guerra Civil.
[dimecres, 19.10.11]La pel·lícula «La llista de Schindler» va marginar Emilie Schindler, la dona d'Oskar, que va salvar pel seu compte un centenar de persones que viatjaven en un comboi per ser executades 'La llista de Schindler' , i li va dir que el paper d'una dona heroïna en aquells moments no era rendible per a Hollywood. L'esposa de l'industrial alemany Oskar Schindler era per als productors massa catòlica, decent i bona persona, tot i que en el contracte signat el 1963 amb la MGM, que titulava la futura pel·lícula 'Fins a l'última hora' i que concedia el 5% dels drets als titulars, sí que reservava un paper rellevant a Emilie. Però el projecte no va arribar a bon port, es va desestimar del tot el 1967, i els Schindler no van cobrar mai cap dret. Abans de la seva mort, el 1974, Oskar Schindler va intentar, per carta, renegociar el projecte fallit. Posteriorment, els drets del guió es van revendre, d'amagat de l'hereva universal d'Oskar, la seva dona Emilie, i així va ser com van anar a parar, en canvi, a un dels jueus de la llista, de cognom Pfefferberg, que era qui havia fet d'intermediari entre Oskar Schindler i la MGM i qui va oferir a l'escriptor australià, Thomas Keneally el guió perquè escrivís el llibre homònim.Una reclamació moral fallida
[dimarts, 18.10.11]Una biografia assegura que el pintor Vincent Van Gogh va morir d'un tret disparat sense voler per un noi que tenia una pistola defectuosa Vincent Van Gogh va ser assassinat per un jove de 16 anys que es deia René Secreta. Segons la biografia, el turmentat artista va estar bevent amb alguns nois i posteriorment es van dirigir al camp de blat. En aquest moment, els autors afirmen que, accidentalment, el pintor va rebre un tret a l'estómac amb una pistola defectuosa. La raó per la qual Van Gogh no va revelar el que va passar abans de morir seria amb la intenció de protegir els nois amb qui anava i també el seu germà Theo, que el mantenia i per al qual sempre es va sentir com una càrrega. Per donar suport a aquesta afirmació, els biógrafs asseguren que la bala va entrar per l'abdomen superior des d'un angle oblic, no recte, com es podria esperar d'un suïcidi. A més, sostenen que el reconegut historiador de l'art John Rewald va recollir aquesta versió dels fets quan va visitar Auvers-sur-Oise el 1930. Tot i això, els autors reconeixen també que malauradament encara hi ha molts enigmes respecte al que va passar, cosa que continuia manteninr la porta oberta a moltes altres versions.
[dilluns, 17.10.11]Una exposició presenta al CaixaForum BCN més de 200 objectes de Serge Diaghilev que repassen la figura de l'empresari cultural i la seva influència en la modernització de la dansa i la cultura europea del segle XX 'Els ballets russos de Diaghilev (1909-1929)' a CaixaForum Barcelona, un personatge que va destacar tant per la transcendència del seu propi treball com per la seva capacitat d'influir en el seu temps. Per la seva actitud provocativa, una de les propostes més controvertides va ser 'La consagració de la primavera', ja que els colors del vestuari eren vivíssims, la música d'Igor Stravinsky era desconcertant i la coreografia de Nijinky exigia moviments intensos i retorçats, allunyats de la formació dels ballarins i les expectatives del públic. A més, el públic no va acabar d'entendre la "barbaritat" de sacrificar a una jove per assegurar el retorn de la primavera, escena que va aixecar un escàndol durant la seva estrena, fets que no van agafar per sorpresa a Serge Diaghilev, que ja havia donat instruccions a la orquestra i els ballarins de no interrompre la funció passés el que passés. Es dóna el cas que el català Josep Maria Sert va ser el primer dissenyador no rus encarregat de crear un vestuari per a Serge Diaghilev. Després d'ell, Juan Gris, Joan Miró, Pere Pruna i sobretot Pablo Picasso —de qui es poden veure 32 dibuixos de disseny per al vestuari d''El sombrero de tres picos'— van col·laborar amb els ballets russos, així com compositors com Manuel de Falla, que va inspirar l'espectacle 'Cuadro flamenco', que es va representar a París i Londres el 1921.
[diumenge, 16.10.11]El MNAC mostra les fotografies de la «Maleta Mexicana» amb imatges de la Guerra Civil realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim perdudes entre el 1939 i el 1995 l'exposició 'Això és la guerra. Robert Capa en acció i Gerda Taro' , del 2009, i ara presenta l'exposició amb el contingut de la maleta. La mostra recull 70 instantànies, de les quals 50 són còpies d'època, de les 4.500 que contenien els rodets conservats per Tchiki Weiss. En el contingut de 'La Maleta Mexicana' queda molt reflectida la col·laboració entre els fotògrafs, que va ser la llavor per a la posterior fundació de l'agència Magnum.
[dissabte, 15.10.11]Unes dues-centes obres del pintor holandès Willem de Kooning conformen la retrospectiva que el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) dedica a un dels artistes més destacats i prolífics del segle XX L'exposició del MOMA permet contemplar les tècniques utilitzades per l'artista en les seves pintures de figures de dones, realitzades entre 1940 i 1946 i creades mitjançant un procés en el qual barrejava els dibuixos en carbonet amb pintures a l'oli aplicades en capes alternatives. Les fotografies que relaten l'evolució de la seva coneguda 'Woman, I' (1950-1952) obren aquesta retrospectiva.També conté exemples de les seves sèries artístiques més importants i, seguint un ordre cronològic des de les pintures figuratives del principi de la dècada dels quaranta a les composicions en blanc i negre de 1948-49. Igualment s'han inclòs obres d'art abstracte urbà que el pintor holandès va fer a mitjans dels cinquanta, així com les del seu retorn a l'art figuratiu una dècada després i els seus treballs posteriors.
[divendres, 14.10.11]La galeria barcelonina Artur Ramon Art recull per primera vegada en una sola exposició algunes de les obres més singulars dels artistes més rellevants dels tombants del segle XIX i XX Galeria Artur Ramon vol ser una reivindicació de l'edat daurada de la pintura catalana, l'època en què coincideixen grans mestres catalans i que està marcada pel naixement del Modernisme i el Noucentisme. L'exposició va acompanyada d'un programa d'activitats perquè més enllà de l'aspecte comercial, tot el component cultural de difusió forma part de l'ADN de la galeria i del compromís amb la cultura. La mostra, remarca el galerista Artur Ramon, té múltiples lectures i pot interessar a algú que no coneix res de l'art, a un turista que amb un flaix entendrà la pintura d'aquesta època, a l'estudiant d'història de l'art que vol veure les peces originals, als col·leccionistes o institucions, ja que hi ha peces absolutament 'museables' o pròpies d'una altíssima col·lecció.
[dijous, 13.10.11]Albert Uderzo, el pare de les aventures d'«Astèrix el Gal» juntament amb René Goscinny, ja té successor i publicarà un nou àlbum a finals de 2012 Astèrix va aparèixer per primera vegada a la revista Pilote el 29 d'octubre del 1959 com a membre d'una comunitat gal·la, armat amb una poció màgica i a punt per lluitar contra l'ocupació romana, l'any 50 abans de Crist. Les aventures d'Astèrix el Gal i la seva colla d'amics rondinaires i bromistes, recopilades en 33 volums, s'han traduït a centenars de llengües, a més de fer-se'n adaptacions cinematogràfiques.
[dimecres, 12.10.11]El dibuixant català Josep Homs farà les il·lustracions del còmic basat en la trilogia «Millennium» de Stieg Larsson que l'editorial belga Dupuis publicarà el 2012 l'Editorial Dupuis , tota la riquesa de l'intriga de l'obra de Stieg Larsson, que era, segons ha difós el germà petit de l'escriptor, Joakim, un gran aficionat al còmic. El primer volum de la versió en còmic de la saga 'Millennium' es posarà a la venda a finals del 2012.
[dimarts, 11.10.11]L'adaptació de «Dogville» al Teatre Romea vol defugir la comparació amb l'original cinematogràfic de Lars von Trier i el protagonisme de Nicole Kidman la pel·lícula de Lars Von Trier [veure crítica] , adaptant un text cinematogràfic per ser representat en un teatre. Per això l'obra recorre a la música, bàsicament el blues, que transmet una tristesa especial, segons Reglero, i d'un espai escènic molt personal i flexible que representa les particularitats de cadascun dels disset personatges a través d'un cistell metàl·lic penjat del sostre amb una cadena, on els miners guarden les seves pertinences. El muntatge només es representa fins diumenge, 16 d'octubre.
[dilluns, 10.10.11]Antoni Muntadas reflexiona de manera crítica al Macba sobre els canvis que es van produir en el sistema de l'art als anys vuitanta i el paper dels intermediaris en la percepció que es té d'una obra d'art 'Between the Frames: The Forum' , inicialment centrat en els anys 80, s'allarga fins a principis del 2000, un període en què Muntadas ha anat elaborant i modificant el dispositiu de presentació de la instal·lació. L'obra inclou vuit capítols de diferent durada (entre 15 i 45 minuts), que conformen un total de més de quatre hores de projecció, editats per Muntadas a partir de dues-centes hores d'entrevista que va fer durant deu anys a marxants, galeristes, col·leccionistes, gestors de museus, guies, crítics i especialistes de diferents mitjans de comunicació. L'obra es presenta, a més, amb un dispositiu arquitectònic peculiar: una estructura modular circular amb un espai central, al qual s'obren set espais cel·lulars amb un monitor cadascun, on es projecten els diferents capítols de forma simultània. A cada espai, il·luminat amb un color diferent, li correspon una tipologia de professionals del món de l'art.
[diumenge, 09.10.11]Una exposició de dibuixos, gravats i litografies elaborats pel beatle John Lennon commemora a Nova York el 71è aniversari del naixement del músic John Lennon es va formar com a artista plàstic: abans d'esdevenir un Beatle va iniciar estudis de belles arts a l'escola d'art i disseny de Liverpool (Regne Unit), la seva localitat natal. Lennon va morir el 8 de desembre de 1980, davant del seu domicili, a l'edifici Dakota, a Nova York, després de rebre vuit trets de Mark David Champan, que encara compleix condemna per l'assassinat. John Lennon hauria complert 71 anys el 9 d'octubre d'aquest any.
[dissabte, 08.10.11]Les crítiques, ressenyes i el noticiari de la represa de la temporada renova la revista digital «Clip de Teatre» amb imatges, vídeos i text La revista digital «Clip de Teatre» , que forma part del grup de revista «Bit de cultura» ha estat classificada des de fa dues temporades en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica teatral» del buscador Google entre prop de 400.000 links. Les últimes crítiques incorporades parlen de les estrenes de muntatges com la macrotrilogia 'La costa de la utopia', de Tom Stoppard, al Teatre Lliure de Montjuïc; 'Una vella, coneguda olor', de Josep Maria Benet i Jornet, al Teatre Nacional de Catalunya; 'Cop de rock', de Dagoll Dagom, al Teatre Victòria; 'Forever Young', d'Erik Gedeon, dirigit pel Tricicle, al Teatre Poliorama; 'Pegados', d'Alícia Serrat i Ferran González, al Club Capitol; 'El cavernícola', de Bob Becker, també al Capitol; 'Chicago', al Teatre Tívoli; 'Dies feliços', de Samuel Beckett, a l'Almeria Teatre; 'Llum de guàrdia', al Teatre Romea; 'Los miserables', al Barcelona Teatre Musical; 'El comte Arnau', de Joan Maragall, al Teatre Nacional de Catalunya; 'El sopar dels idiotes', de Francis Veber, al Teatre Apolo; o 'Els bojos del bisturí', de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer, al Teatre Condal, entre altres.
[divendres, 07.10.11]Dagoll Dagom estrena «Top Model» a Madrid en la línea del teatre terapèutic i fa una sàtira de l'obsessió que la societat actual té pel físic el musical 'Cop de rock' , al Teatre Victòria de Barcelona. Després de la seva estrena en castellà al Festival Internacional de Teatre i Dansa de San Javier (Múrcia) a l'agost, l'obra 'Top Model' es proposa fer una gira per escenaris espanyols després de la temporada a Madrid fins al 23 d'octubre. 'Top Model' és una comèdia boja, amb personatges gairebé esperpèntics, però al mateix temps convida a la reflexió sobre com la vida pot arribar a ser esquizofrènica quan es basa en l'aparença externa. Qui porta en aquesta obra el pes de la preocupació pel físic és un personatge masculí ja que l'obsessió per l'estètica, que abans es circumscrivia a determinats sectors, s'ha generalitzat, en paraules de l'autor Sergi Pompermayer, que ha estrenat també l'obra 'Llum de guàrdia' al Teatre Romea, en col·laboració amb Julio Manrique. Pep Cruz interpreta a Max, un dels top models masculins més famosos, guapos i ben pagats en el món de la moda, una vida plena de glamour, viatges i diners que l'han portat a la més absoluta infelicitat. Des de la seva particular baixada als inferns, Max troba el seu camí a la felicitat i comparteix amb els espectadors la seva experiència a través d'escenes en forma de flashback amb un gran nombre de personatges que interpreten Coromina i Olivé. I així relaten els odis, les enveges i els desencontres que es viuen per la recerca de la perfecció física i la bellesa.
[dijous, 06.10.11]Les llibreries estan resistint la crisi millor que altres sectors de l'economia encara que la mitjana de les vendes de llibres van baixar un 6,2 per cent e-readers . El 14,7 per cent dels establiments ofereixen llibres digitals, però constaten un estancament de les vendes. Els llibreters consideren també que la irrupció recent de grans plataformes com Apple o Amazon no perjudica de moment a les llibreries independents sinó a les grans cadenes. Però sí que hi ha preocupació en el sector perquè no se sap com es concretarà el mercat digital. El llibre representa el 83,1% de les vendes de les llibreries, dels quals el 72,1% són de caràcter general i el 28%són llibres escolars i universitaris. Amb la crisi, les llibreries han procurat no limitar-se a vendre llibres i han augmentat les activitats paral·les. Així, el 50,7% van realitzar presentacions el 2010, el 25,4% van oferir conferències, el 24,3% va organitzar sesscions de contacontes, el 22,2% van publicar catàlegs i el 21% van participar en activitats d'animació a la lectura. La CEGAL ha elaborat per primera vegada un estudi sobre les vendes quadrimestrals de les llibreries independents, i en el segon quadrimestre de 2011 (de l'1 de maig al 31 d'agost) s'han venut 9.670.000 exemplars de llibres amb una facturació total de 170.260.000 euros.
[dimecres, 05.10.11]El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya projecta 275 films a Sitges en un certamen que s'inaugura per primera vegada amb un film en versió original catalana Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya consolida en aquesta 44a edició l’estructura en seccions, que ha recollit bons resultats en els darrers anys en la localització de targets de públic. Amb una Secció Oficial Fantàstic amb dues branques competitives (Sitges 44 i Òrbita, antic Panorama en competició) i un Panorama fora de competició, Sitges es ramifica amb una Secció Noves Visions, dedicada als films de cinema fantàstic més arriscat, experimental i trencador. Es mantenen les seccions Casa Àsia, Anima’t, Midnight X-Treme, i a més a més de la Setmana de la Crítica, coneguda com Seven Chances. Aquest any s’incorpora un segell i marca del festival, Sitges Family, destinat a donar a conèixer als més petits el cinema fantàstic, d'animació i el fenomen audiovisual global, amb intenció d’educar la mirada en el futur espectador.
[dimarts, 04.10.11]Apple tanca els acords amb els principals grups editorials com Libranda, Random House Mondadori i Planeta i obre l'àrea espanyola de la seva llibreria per competir amb la que va obrir Amazon iBookstore on hi ha àrees de llibres destacats, llistes de llibres més descarregats i opcions per cercar per títol, autor o gènere. Abans d'adquirir el llibre, l'usuari pot llegir les crítiques i llegir-ne un fragment, i quan llegeixi l'obra podrà afegir-hi notes o subratllar passatges, tal com permeten la majoria dels e-books . Apple ha informat que des que es va iniciar la introducció dels llibres a la seva botiga virtual, s'han registrat 130 milions de descàrregues.
[dilluns, 03.10.11]El Théâtre de l'Archipel de Perpinyà presenta 78 espectacles en la seva primera temporada dirigit per Domènec Reixach Théâtre de l'Archipel de Perpinyà forma part del projecte Escena Catalana Transfronterera, organitzat per les viles de Perpinyà i Salt. Gràcies a l’ajut financer de la Unió Europea, atorgat a principis del 2009, s’ha treballat durant 3 anys per establir un centre de creació escènica marcat per la identitat catalana i mediterrània.
[diumenge, 02.10.11]El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2011 amb 5.368.573 visitants que han fet 17.775.022 consultes de pàgines
[dissabte, 01.10.11]Una quinzena de crítics i periodistes cinematogràfics europeus prenen el pols al cinema català en una trobada Internacional de Cinema que té lloc a Barcelona Critics’ Meeting presenta exemples de cinema tant comercial, com d’autor, combinant la ficció i el documental. La mostra, inclou títols que han participat en festivals internacionals com 'Eva', de Kike Maíllo, estrenada al passat festival de Venècia i que obrirà el Festival de Sitges enguany; 'Guest', de José Luís Guerín, projectada al festival de Venècia i al de Toronto; 'Los pasos dobles', d’Isaki Lacuesta, Petxina d’or al Festival de Sant Sebastià d’aquesta edició així com també 'Elisa K.', de Judith Colell i Jordi Cadena i 'Pa negre', d’Agustí Villaronga, les dues guardonades al Festival de Sant Sebastià de l’any passat.
TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
