[dissabte, 31.10.09]
El col·lectiu «Exgae» premia els autors que pengen la seva obra de manera gratuïta a la xarxa dins de la campanya «Free Culture Forum»
Amb la intenció que el terme «cultura lliure» deixi de ser sinònim de pirateig i de matar de gana els artistes negant-los els seus drets d'autor, el col·lectiu «Exgae» ha organitzat la segona edició dels «Premis oXcars», una gala durant la qual es lliuren diversos premis a creadors que difonen les seves obres a través d'internet. Aquest any els «oXcars» formen part de la trobada que ha convertit Barcelona en la capital mundial de la lluita per l'accés lliure a internet, títol que, entre molts altres de no gaire bon veure, encara li quedava per atorgar-se. El Free Culture Forum (Fòrum de la Cultura Lliure) reuneix més de 80 experts que tracten de consensuar un manifest pels drets digitals. Entre els guardonats en els «Premis oXcars» destaca la productora Ag8, dels germans Ridley i Tony Scott, que està preparant una sèrie inspirada en 'Blade Runner'. 'Purefold' és la primera incursió de Hollywood en el sector de les llicències lliures (que permeten la reproducció i l'ús d'una obra). La sèrie no només s'emetrà gratuïtament per internet, sinó que convidarà els internautes a modificar-la al seu gust. Altres noms destacats de l'edició són el vídeo 'Loops', una coreografia que Merce Cunningham va posar a disposició d'altres creadors; els textos d'Alberto Vázquez-Figueroa (que també es poden descarregar) i l'actuació de Duquende. En total, un centenar d'artistes mostren com internet ha canviat la manera de produir i consumir cultura. Un exemple relacionat amb aquesta revista digital —tot el grup «Bit de Cultura és d'accés lliure— són les dues novel·les que des de fa deu anys estan en xarxa escrites per Andreu Sotorra, una d'elles en temps real, i les dues d'accés lliure. Simona Levi, la fundadora de Conserves, el grup més actiu del col·lectiu «Exgae» juntament amb Telenoika i el Taller de Músics, considera que és excepcional que s'hagin passat quinze anys d'internet sense control i que en el moment que la cultura s'ha convertit en la tercera potència industrial, diverses iniciatives legislatives amenacin d'acabar amb l'internet tal com s'ha conegut fins ara.

[divendres, 30.10.09]
La ICANN contempla la possibilitat que els noms del dominis d'Internet acceptin els caràcters àrabs, ciríl·lics o orientals i s'obrin a tots els alfabets a partir del 2010
L'àrab, el xinès, l'urdú... Aquestes llengües aviat poden treure's del damunt la discriminació que tenen pel que fa als caràcters dels seus alfabets en els dominis d'Internet. La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) considera que ha arribat l'hora de fer aquest canvi que, segons els seus responsables, serà el més important de la xarxa en la llarga vida que ja té de quaranta anys des del seu primer intent. El canvi obeeix també a un canvi intern en la gestió de l'organisme que ha deixat de ser monopoli dels Estats Units. Fins ara, hi ha molts països en els quals les institucions no podien obrir pàgines amb la seva llengua oficial, i també marques comercials de països àrabs que els era impossible tenir una pàgina web que els identifiqués pels seus signes habituals. El registre de dominis a internet es podia fer fins ara utilitzant només 37 caràcters de l'alfabet romà (o llatí): totes les lletres entre la a i la zeta, tots els números de l'1 al 9 i el guió. A partir de l'any vinent, la ICANN obrirà la porta als caràcters àrabs, ciríl·lics o orientals, per exemple, cosa que en el futur immediat es preveu que representi un allau de noves pàgines. Els responsables de l'ICANN són contundents en la seva opció quan diuen que dos terços de la població mundial utilitzen sistemes d'escriptura basats en caràcters no romans. La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) és una organització sense ànim de lucre que opera a nivell internacional, responsable d'assignar espai d'adreces numèriques de protocol d'Internet (IP), identificadors de protocol i de les funcions de gestió o administració del sistema de noms de domini de primer nivell genèrics (gTLD) i de codis de països (ccTLD), així com de l'administració del sistema de servidors arrel. Encara que, al principi, aquests serveis els ocupava Internet Assigned Numbers Authority (IANA) i altres entitats sota contracte amb el govern dels EUA, actualment són responsabilitat de ICANN. Com a associació privada-pública, ICANN està dedicada a preservar l'estabilitat operacional d'Internet, promoure la competència, aconseguir una àmplia representació de les comunitats mundials d'Internet i desenvolupar les normatives adequades a la seva missió per mitjà de processos de baix cap a dalt basats en el consens. El DNS o domini tradueix el nom del titular a l'adreça IP en xifres que li correspon i el connecta amb el lloc web corresponent. El DNS també permet el funcionament del correu electrònic, de tal manera que els missatges que envia arribin al destinatari que correspongui, i molts altres serveis d'Internet. La ICANN està governada per una Junta Directiva, de gran diversitat internacional, encarregada de supervisar el procés de desenvolupament de normes i polítiques. El director general de la ICANN està al capdavant del personal de diverses nacionalitats que treballa en tres continents, i que assegura que ICANN compleixi amb el seu compromís operacional amb la comunitat d'Internet. Un Comitè Assessor Governamental, integrat per més de vuitanta governs, actua com a assessor de la Junta Directiva.

[dijous, 29.10.09]
Un estudi remarca que el futur dels mitjans de comunicació passa inevitablement per la digitalització
La digitalització, la innovació, el mesurament dels resultats i l'estratègia són quatre conceptes clau del futur dels mitjans de comunicació, segons un estudi realitzat per Arena Media Communications. L'estudi ajuda a entendre el context actual i també formula una sèrie de recomanacions per ajudar els anunciants en la presa de decisions. Assenyala, entre altres coses, que l'evolució dels mitjans camina inevitablement cap al sistema digital, i això permet la interacció amb el consumidor i un avantatge per l'anunciant ja que ara pot aprendre del nou sistema interactiu i respondre als seus veritables interessos a través d'un diàleg continu. A més de la innovació tecnològica, el mesurament de resultats és un altre punt a tenir en compte en els nous models de comunicació. En el futur, els directius de màrqueting hauran de demostrar el rendiment de la inversió en comunicació, diu l'estudi. Però aquestes no són les úniques claus. L'informe apunta també que les estratègies de comunicació seran un factor clau en els nous mitjans amb l'objectiu de preservar un correcte equilibri entre el missatge de marca i la informació del producte. Totes aquestes conclusions s'han analitzat en una jornada celebrada al Palau de la Música Catalana, amb diversos especialistes d'empreses de comunicació.

[dimecres, 28.10.09]
L'Eixample de Barcelona i tots els secrets del Pla Cerdà en una exposició urbanística del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
L'any 1850 es va començar a urbanitzar i construir com a avinguda principal el Passeig de Gràcia de Barcelona. Sense el pla Cerdà, una de les vies més conegudes actualment potser no existiria. L'exposició 'Cerdà i la Barcelona del futur (realitat versus projecte)', que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al 28 de febrer recorda l’enderroc de les antigues muralles, i se centra en l'aprovació del que aleshores va ser un polèmic projecte per eixamplar Barcelona. La idea dels plànols geomètrics i ordenats amb un traçat isotrop de carrers definits per illes quadrades de 113 metres per costat, com moltes obres d'aquestes característiques, no es va entendre del tot en el seu moment. Avui, una fotografia aèria de l'Eixample descobreix una de les estructures urbanístiques més singulars del món. L'exposició, per a visitants pacients, presenta una exhaustiva documentació de dades, maquetes i de plànols urbanístics. Molts urbanistes comparen l'Eixample amb el Manhattan de Nova York. Per a molts altres, Ildelfons Cerdà va ser el refundador de Barcelona, amb integracions de carrers com la Meridiana i el Paral·lel. De fet, cap altra ciutat del món va ser plantejada al segle XIX a partir d’una profunda interpretació de la realitat pensant en la màxima explotació d'usos socials, des de l'oci, als serveis. Però cent anys després, amb l'especulació urbanística de la postguerra, entre la dècada dels seixanta i del setanta, l'Eixample va viure la demolició, el desordre, l'explotació i la bàrbarà construcció d’àtics i sobreàtics afegits als edificis modernistes. En el que sí que s’ha recuperat una part de l'esperit perdut de Cerdà és en la recuperació dels patis interiors com a espais públics enjardinats. Se n'han obert un parell per any, però encara queden moltes illes amb garatges, teulades d'uralita i construccions que es podrien qualificar d'i·legals. El 1859, l'Ajuntament de Barcelona va rebutjar un apartat del pla Cerdà, 'El pensament econòmic', en el qual l’enginyer advertia que el creixement de la ciutat produiria una riquesa més gran amb la qual es podria reciclar la ciutat vella, un reciclatge que encara ara no s'ha produït. En el recorregut de la mostra, crida l'atenció un treball de Joan Fontcuberta, que ha baixat al subsòl per retratar un refugi antiaeri, el sinistre clavegueram, els foscos túnels del metro i els solitaris dipòsits d’aigua. Mariona Omedes també exhibeix un imaginatiu concepte d’estètica d’avantguarda en la seva instal·lació audiovisual, en especial amb el modèlic disseny de tipografies d’urbs, que va de la ciutat cel·lular a la formada per tentacles. Els experts vaticinen, per tancar la visita, que l'Eixample serà una part fonamental de la ciutat històrica de la Barcelona metropolitana del segle XXI.

[dimarts, 27.10.09]
Una exposició de partitures i creacions de Marcel Duchamp, Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Nam June Paik i altres artistes que van ser alumnes de John Cage
L'exposició 'L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental', que es pot veure al Macba fins al 10 de gener, és la més gran dedicada al músic des de la seva mort el 1982 i recorre de forma cronològica tota la carrera artística del compositor i instrumentista. Està coproduïda pel Macba i el Henie Onstad Art Cetre de Noruega, on es veurà després de Barcelona. Entre les creacions i partitures de diversos artistes hi ha una visió remarcable sobre la trajectòria artística de John Cage, alumne, als anys trenta, d'Arnold Schönberg, músic amb qui va compartir innovació radical tot i trencar més tard el formalisme alemany. En les diverses sales de la mostra predominen les partitures, objectes conceptuals i al mateix temps musicals, i repassa l'evolució de l'artista americà i teòric de la música i com s'allunya de l'objecte i es torna més obert i creatiu, segons la definició de la comissària de la mostra, la historiadora de l'art novaiorquesa, Julia Robinson. Entre les seves partitures emblemàtiques mostra la de "4 minuts i 33 segons", composició amb un parèntesi de temps que va fer en tres moviments, "una obra que parla del silenci, del silenci de l'autor", ha assenyalat Robinson. L'exposició del Macba comença en una sala silenciosa i acaba en una altra plena de soroll, un crescendo musical que il·lustra la seva trajectòria. En una de les sales es mostra 'Paisatge imaginari', una partitura de cinc sèries que és la seva primera construcció amb metalls i el número quatre és una composició del 1952 per a dotze radis. Un piano preparat, com els que feia servir John Cage, mostra els elements que el músic introduïa en l'instrument, com gomes de llapis, cargols de diferent longitud i rosques diferents perquè sonés a percussió. S'hi veu també una pintura realitzada conjuntament amb Robert Rauschenberg amb tinta i paper i amb les osques que deixava el cotxe en què tots dos viatjaven en 1953, així com un vídeo de vuit hores de gravació realitzat per Andy Warhol o la composició sobre l'atzar que va treballar amb el mateix artista i un enginyer suec i que mostra una sèrie de núvols platejades al sostre.

[dilluns, 26.10.09]
L'Aristides Maillol i els seus nus femenins omplen La Pedrera en un recorregut que crida els visitants al carrer i els rep al pati de carruatges
Els últims deu anys de la vida d'Arístides Maillol (1861-1944), la seva relació amb la jove Dina Vierny, a qui va conèixer el 1934, va ser crucial per a la realització d'algunes de les obres més conegudes de l'artista. És el cas d''El riu', que es pot veure instal·lada davant de la Pedrera, al passeig de Gràcia, convidant els passejants i turistes a tocar la peça, que té una posició inusual, ja que la dona està ajaguda de costat, en un equilibri difícil. Una versió d''El riu' va ser la primera obra de Maillol que va comprar el MOMA de Nova York. Una altra peça inspirada per Vierny és 'La muntanya', que s'ha instal·lat en un dels patis de la Pedrera. En un altre dels patis, es pot admirar la 'Noia ajaguda', més antiga, del 1921, una figura estilitzada i de cames llargues, realitzada en plom. Aquesta peça és una primera versió del monument als caiguts de la I Guerra Mundial de Portvendres. Per tal que l'obra fos exposada al carrer de la població nord-catalana, en aquell moment, Maillol va haver de vestir l'escultura. Però en Maillol no tot és monumentalitat. Va excel·lir, i de vegades amb més gràcia que en les peces de gran format, en les petites escultures de dones en posicions més domèstiques, agafant-se un peu o traient-se una espina. De petit format és també la peça 'Dina' (1937), en què l'adolescent model es representa amb les cames enlaire. Arístides Maillol és considerat un dels escultors més importants i influents del segle XX, l'obra del qual es pot revisitar ara en l'exposició de la Pedrera, organitzada per l'Obra Social de Caixa Catalunya, oberta fins al 31 de gener. L'escultor nord-català, nascut a Banyuls de la Marenda (Rosselló), va tenir com a temàtica gairebé única el nu femení, sobretot des que va decidir dedicar-se exclusivament a l'escultura a partir dels 40 anys. És per les escultures de dones rotundes i de grans corbes, que Maillol és més conegut. Però per a l'escultor, l'important no era plasmar el realisme de les formes femenines i fer una còpia el més exacta possible de la model, sinó bàsicament experimentar amb les formes per sintetitzar-les. De fet, l'escultor treballava sovint sense model. L'artista se situa entre el classicisme del segle XIX i les avantguardes del segle XX. La recerca de la puresa i el primitivisme de Maillol van obrir el camí cap a l'escultura moderna i va influir en escultors ja clarament de l'avantguarda com Henry Moore, Hans Arp i Laurens.

[diumenge, 25.10.09]
El Vaticà intenta rehabilitar el nom de Galileu Galilei quan fa 376 anys de la condemna a la qual el va sotmetre la Inquisició per les seves teories sobre l'Univers
L'exposició 'Astrum 2009: Astronomia i instruments. El patrimoni històric italià 400 anys després de Galileu' representa el punt final de la lenta rehabilitació de Galileu Galilei per part de l’Església catòlica. Han transcorregut 376 anys des de la seva condemna per la Inquisició. El seu descobriment que la Terra no estava immòbil al centre de l’univers sinó que girava al voltant del Sol va revolucionar tant l’astronomia com totes les creences anteriors, des de la visió catòlica de la creació fins a la manera d’entendre la realitat al voltant de l’home. Sobretot va desafiar les afirmacions dogmàtiques de l’Església, que seguia la doctrina d’Aristòtil i Ptolomeu d’un univers fix, immòbil. La condemna de Galileu va acabar amb la llibertat d’investigació i va causar un divorci entre filòsofs i teòlegs catòlics per una banda i científics per l’altra, que va durar fins al 1992, quan el papa Joan Pau II va manifestar a Pisa —ciutat natal de l’astrònom— que ja era hora de revisar l’assumpte. Però Benet XVI havia dit encara l’any passat que el 1990 ell mateix havia escrit que el procés contra Galileu el científic va ser racional i just i que la revisió es podia justificar només per raons d’oportunitat política. La mostra recull 130 objectes, com la còpia de la ullera de llarga vista (l’original és a Florència) amb què Galileu Galilei (1564-1642) va inaugurar l’astronomia moderna i el seu manuscrit del 1610 Sidereus Nuntius (El missatger de les estrelles). Tretze observatoris italians han aportat les seves col·leccions per a la mostra, preparada per l’Institut Nacional d’Astrofísica del país, l’Observatori Vaticà i els Museus de l’Estat pontifici. A la primera secció, que comença al segle X, hi ha els instruments anteriors al telescopi. A la segona, les ulleres de llarga vista de Galileu, per a les quals encarregava a l’illa veneciana de Murano unes lents que engrandien la visió nou vegades (els aparells anteriors només l’augmentaven dues vegades). Les segueixen telescopis, mapes, rellotges. Paral·lelament a l’exposició, el Vaticà publicarà les actes del procés de la Inquisició contra l’astrònom.

[dissabte, 24.10.09]
La Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic organitzarà visites guiades a la Casa Amatller mentre es facin els treballs de rehabilitació de l'interior de l'edifici modernista
L'edifici del passeig de Gràcia, veí de la Casa Batlló, per explicar amb detall l’obra arquitectònica del seu autor, Josep Puig i Cadafalch. L’entitat evitarà, no obstant, l’entrada massiva de públic. La Fundació de la Casa Amatller vol divulgar, a través de l’exposició de la restauració, els detalls i la singularitat de l’edifici que pretén convertir-se d’aquí set anys en un complet museu del modernisme. A partir d’ara, la fundació concertarà visites de petits grups, però ha descartat l’obertura al gran públic, per evitar el fort desgast que pateixen els monuments amb molts visitants, com passa a l’adjacent Casa Batlló. Les obres de restauració, finançades per la Fundació Caja Madrid, aniran acompanyades d’un projecte de divulgació ja que, segons Santiago Alcolea, president de l’institut, aquesta entitat no s’ha promocionat de portes enfora com convindria. El pis principal i l’antiga residència del seu primer propietari, Antonio Amatller, seran les primeres estances de la Casa Amatller que podran conèixer els professionals de l’art i l’arquitectura o qualsevol interessat que ho sol·liciti. S’haurà de pagar per entrar-hi perquè la restauració té els seus costos i la Fundació no es pot permetre obrir-la al públic de forma massiva i gratuïta ja que cal que es respectin les limitacions de l’edifici. El projecte de promoció inclou visites d’escolars que començaran a organitzar-se de forma continuada a partir de la primavera que ve. Durant la restauració dels espais interns —la façana ja es va acabar a l’estiu i és una de les atraccions de les constants visites de turistes de la Mançana de la Discòrdia— la Fundació també organitzarà una exposició amb un centenar de fotos amb els detalls escultòrics de l’immoble i mostrarà un vídeo que explica la història de l’edifici i del seu primer propietari, el xocolater Amatller.

[divendres, 23.10.09]
Google desviarà els usuaris a diverses pàgines com és ara Amazon o iTunes Music Store d'Apple per a la recerca de música de les discogràfiques
Google s'ha aliat amb importants discogràfiques per llançar una funció que faciliti descobrir, provar i comprar cançons des del seu motor de cerca. La indústria discogràfica, que afronta una caiguda en les vendes, espera que les cançons i vídeos en streaming en el cercador més popular del món ajudin a contenir la marea. Google té aproximadament un 65% de totes les cerques als Estats Units, segons comScore. Empreses com iLike i Lala facilitaran que la recerca sigui possible, cosa que permetrà que hi hagi cançons en un flux continu a la pàgina de Google que després es podran comprar. Això ajudarà a reduir el nombre de passos que els aficionats a la música han de donar per comprar les seves cançons o els seus àlbums preferits. Simplement fent clic en una icona, els usuaris compradors seran desviats a diverses pàgines entre les quals no faltaran esclar les pioneres Amazon o iTunes Music Store d'Apple. D'altra banda, Lala i iLike, adquirida recentment per la xarxa social MySpace, de News Corp., començaran amb el nou servei aquest final d'octubre, segons les fonts, després d'haver obtingut el permís. En el nou servei de descàrrega participaran tots els grans segells discogràfics, inclòs Universal Music Group, de Vivendi, Sony Music Entertainment, Warner Music Group i EMI Music. Les firmes aposten per aquest sistema de venda perquè fent més fàcil la cerca de música, consideren que podran incrementar el mercat digital, dominat en l'actualitat per l'iTunes, amb aproximadament el 70% de les descàrregues legals. Google no ha fet públic encara el nom d'aquest servei. La iniciativa consolidarà encara més el paper de Google en la indústria digital. YouTube, el lloc d'intercanvi de vídeos, propietat també de Google, ja és un lloc clau per descobrir noves músiques mitjançant els clips. A més, Universal Music i Sony Music s'han aliat amb YouTube per crear un nou servei de vídeos musicals anomenat Vevo, que es preveu que estigui disponible el mes de desembre.

[dijous, 22.10.09]
L'exposició «Freqüències» obre el Laboratori de l'Arts Santa Mònica, un espai d'experimentació que vol fer de pont entre la innovació i la producció
La mostra 'Freqüències', d'Eugènia Balcells comparteix l'espai expositiu amb 'Fotografia / Assaig / Comunicació', de Mireia Sentís. La primera obre el Laboratori, un espai d'experimentació en què la innovació té com a finalitat el pas cap a la producció. La mostra té una base científica i la peça que dóna títol a l'exposició és un arxiu que presenta el codi de barres dels colors que tenen els elements de la taula periòdica després de passar per un prisma en una mena d'homenatge als elements constitutius de la matèria. 'Laberint' i 'Roda de color', les altres dues peces, també estan basades en la recerca dels colors i en la ciència relacionada amb la llum i el so, que també és obra de l'artista, creat amb un instrument format per barres d'alumini. Pel que fa a l'obra de Sentís, es tracta d'una mostra dissenyada com un llibre gegant i també inclou activitats afegides: diàlegs i conferències. Partint de l'humor, la ironia i la intel·ligència, en aquesta exposició de l'Arts Santa Mònica es mostren obres que recullen tota la trajectòria de Mireia Sentís, des de 'Felicôn' (felicitacions de Nadal performatives) a 'Corners' (imatges de cantonades de Nova York acompanyades de textos que hi relacionen protagonistes). Eugènia Balcells (Barcelona, 1943), és arquitecta de formació (filla i néta d'arquitectes i inventors) i es va traslladar el 1968 a Nova York, ciutat on viu, i que alterna amb Barcelona. A mitjans dels 70 va començar la seva activitat artística, sempre relacionada amb l'art conceptual i la investigació de la llum i el so, sobretot des que va conèixer el músic Peter Van Riper, el seu company durant 20 anys, ara ja mort. Mireia Sentís (Barcelona, 1947) sempre s'ha expressat a través de la fotografia (de vegades amb funcions autobiogràfiques), però també de l'assaig, el periodisme, la creació de programes de televisió capdavanters i la feina de comissària d'exposicions. D'educació cosmopolita, des del 1972 també alterna la residència a Barcelona amb Nova York i Madrid. Totes dues van coincidir a Brooklyn, el 1985, durant unes breus converses performance que ara es poden veure en vídeo a l'Arts Santa Mònica. És la baula que les uneix en el present des del passat comú.

[dimecres, 21.10.09]
Albert Uderzo presenta el cinquè còmic en solitari d'Astèrix i Obèlix en el cinquantè aniversari de la sèrie iniciada amb el desaparegut René Goscinny
Els herois gals estan d'aniversari. Cinquanta anys no són broma. I els continuadors de la indústria del còmic conegut arreu del món ho celebren amb la publicació especial de l'àlbum 'L'Aniversari d'Astèrix i Obèlix - El llibre d'or'. Aquest nou exemplar de la col·lecció porta la signatura del dibuixant Albert Uderzo, que juntament amb l'editorial Albert René el treuen al mercat aquest dijous (22 octubre). Enmig d'una gran expectació mediàtica, Uderzo ja va presentar fa uns dies a la Biblioteca Nacional de França la portada del que seria el seu cinquè còmic en solitari des que el 1977 morís el seu company inseparable i cofundador de la sèrie, el guionista René Goscinny. Les noves aventures d'Astèrix i del seu lleial amic Obèlix, com les altres trenta-tres anteriors, s'ha traduït a diverses llengües. El nou àlbum té 56 pàgines de dibuixos inèdits d'Uderzo que il·lustren un text que Goscinny no va publicar mai, on es narren els preparatius per a un aniversari especial al poblat de les Gàl·lies. Segons el mateix Albert Uderzo va revelar, són tot d'històries curtes en les quals tots els personatges fan referència a l'aniversari. També hi apareixen molts dels amics que Astèrix ha anat acumulant al llarg d'aquest mig segle, convidats a la festa que el poble prepara amb entusiasme. Les primeres vinyetes d'Astèrix i Obèlix van aparèixer el 29 d'octubre del 1959, dins el primer número del setmanari Pilote, una revista que en aquell moment pretenia compensar la invasió del còmic nord-americà. 'Astèrix el gal', el primer àlbum, es va publicar el 1961. Des d'aleshores s'han fet 33 àlbums, vuit pel·lícules d'animació, tres films que han estat sempre èxit de públic a França i s'ha construït el parc temàtic al afores de París. Coincidint amb l'aniversari, el Museu del Cluny de París presenta una exposició de làmines originals d'Albert Uderzo, així com de textos mecanografiats per René Goscinny. La Poste francesa ha dedicat dos segells commemoratius als herois de còmic.

[dimarts, 20.10.09]
L'artista nonagenari francès Pierre Soulages és homenatjat amb una exposició al Centre Pompidou i el Saló Carrée del Louvre
Es considera el primer pintor que ha viatjat més enllà del negre, fins al 'outrenoir', per extreure la llum de la foscor, un repte impensable fins al moment de la seva descoberta. El seu art abstracte, sense etiquetes, ha convertit el nonagenari francès, nascut a Rodez el 1919, en un dels noms més destacats de la història de l'art del seu país. És la quarta vegada que França celebra l'obra de l'artista i, aquesta vegada, el Centre Pompidou ha inaugurat la mostra 'Beaubourg', que es podrà visitar fins al 8 de març del 2010. Més de cent peces repassen la trajectòria de Soulages des del 1946 al 2009. Fa trenta anys, en el moment de la primera restrospectiva dedicada a Pierre Soulages, descobria mentre treballava en un quadre que considerava que no era gaire bo un estrany color negre que, en lloc d'engolir tota la llum, era una enigmàtica font de lluminositat que va anomenar l''outrenoir'. En aquell moment, Pierre Soulages confessa que es va adonar que estava fent una altra mena de pintura en la qual el negre no era negre sinó que era una llum que sorgia del negre. Des d'aleshores va continuar en aquesta via sense parar de descobrir noves visions. Cadascuna de les sales destinades a l'exposició 'Beauborg' acullen una època determinada de l'artista. En una primera sala s'hi poden veure algunes peces clau dels seus començaments —quitrans de vidre, closca de nou—, mentre que altres tres espais es dediquen al contrast entre el blanc i el negre i l'última sala es destina als políptics, la majoria suspesos en l'espai. D'altra banda, el Museu del Louvre s'ha afegit a aquest homenatge i fins al 18 de gener mostra una de les obres monumentals de Pierre Soulages al Saló Carré.

[dilluns, 19.10.09]
El Victoria & Albert Museum de Londres exposa 250 objectes preciosos per il·lustrar el luxe desbordant que envoltava els prínceps indis
Maragdes, robins, pedres precioses incrustades als turbants o per reforçar les empunyadures de les espases, per complaure l’última favorita de l’harem o fins i tot per cobrir tot el pit dels seus elefants. L'ostentació era l'etiqueta de presentació i en el consum luxós no hi havia límit. El luxe sovint va relacionat amb el mecenatge i al costat de l'afecció capritxosa dels prínceps coneguts també com a maharajàs hi ha també la història i la identitat d’aquests personatges que van contribuir al fet que els artesans elaboressin algunes de les peces més belles per remarcar l’esplendor de les corts reials índies. L'exposició del Victoria & Albert Museum de Londres, que es pot visitar fins al 17 de gener, inclou des de l’ocàs de l’imperi mogol al segle XVIII fins a la independència del subcontinent el 1947. Les vitrines i les sales estan plenes de barroques joies, rics tapissos, saris de seda brodats en or, palanquins i trons, ventalls de plomes de paó, taulers de joc d’exquisida marqueteria i instruments musicals amb què amenitzar les vetllades reials. Les delicades il·lustracions reflecteixen escenes de la vida privada al palau, com la caça del tigre, els partits de polo o moments íntims, que també inclouen les trobades eròtiques tan apreciades per la iconografia índia. Mig centenar d’aquestes peces no havien sortit mai del país. La colonització britànica i el contacte amb Occident van canviar el gust d’aquells prínceps i senyors. Les joies van passar a ser de Van Cleef o Cartier. Aquest últim va confeccionar el Patiala Necklace, un collaret amb 2.930 diamants, que es pot contemplar ara a Londres. I així, els elefants van ser substituïts per vehicles de luxe, com el Rolls Royce Phantom 1, del 1927, que tanca l’exposició. Després de la independència de l'Índia, quan van perdre el seu poder, molts maharajàs van transformar els seus palaus en hotels i en museus per preservar les seves col·leccions. És a dir, van aplicar la regla popular que diu que del perdut, en treguis el que puguis. I d'aquesta manera es pot fer avui aquesta exposició amb 250 objectes d'un valor artístic i material incalculable.

[diumenge, 18.10.09]
La renovació del sector editorial no s'atura i Google anuncia ara que començarà a posar a la venda llibres digitals «on line» a partir del juny del 2010
La fira de Frankfurt ha passat amb menys eufòria que en anteriors edicions. S'han fet menys encontres, menys festes, hi ha hagut menys assistents i el que mostra que el llibre tampoc no es lliura de la crisi, hi ha hagut menys contractes. Per superar aquest moment de desconcert —les editorials aspiren a publicar bestsellers ni que sigui a costa d'arguments repetitius— la vàlvula d'escapament ha estat l'aparició imminent del llibre digital. Hi ha qui ja el veu emmagatzemat per sempre al lector, hi ha qui pensa que aquests aparells baixaran de preu, però que també quedaran obsolets perquè els llibres, com la música i el cinema, es baixaran d'Internet, hi ha qui opina que el llibre digital no arrencarà mai i hi ha qui pensa que el paper continuarà regnant. Entre tantes opcions, s'ha marcat ja una data com a tret definitiu de sortida: aquest Nadal el llibre serà digital o no serà, sembla que diguin alguns. Queden poques setmanes per saber si serà així. Mentrestant, el gegant Google va a la seva i ja ha anunciat precisament en un seminari sobre el futur del llibre electrònic 'Tools of Change', que va obrir la Fira de Frankfurt, que llançarà el seu servei Google Editions el juny del 2010. La segona fase del polèmic Google Books permetrà llegir, sense descarregar-los i des de qualsevol dispositiu connectat a internet —iPhone, ordinador portàtil o lector d’e-books amb connexió sense fil—, els llibres que els editors vulguin digitalitzar i al preu que fixin ells mateixos. Aquesta finestra de venda seria una més de les múltiples que s’obren als editors, i amb una comissió per a Google del 37%, molt més avantatjosa que les tarifes d’Amazon per al seu Kindle. D'aquesta manera, asseguren els responsables de Google, els editors controlen els seus llibres, la pirateria queda més controlada i la tecnologia no posa barreres ja que l’accés des del compte de Google del lector és fàcil i la lectura no depèn d’un dispositiu determinat.

[dissabte, 17.10.09]
El Teatre Goya reprèn la segona temporada apostant per una obra d'Oscar Wilde amb ganxo i un repartiment estel·lar que augura una llarga estada en cartellera
Després dels èxits inicials de 'Els nois d'història' i 'La vida por delante', aquest teatre, remodelat i gestionat per Focus, presenta ara una comèdia d'Oscar Wilde, dirigida per Josep Maria Mestres, i amb un repartiment estel·lar. Es tracta de 'Un marit ideal', amb Abel Folk, Sílvia Bel, Mercè Pons, Anna Ycobalzeta, Camilo García i Carmen Balagué en el repartiment. A més, l'obra coincideix amb un moment social i polític enterbolit fins al punt que Owcar Wilde sembla un autor contemporani que es miri en el mirall de l'Europa i la Catalunya d'avui en dia, amb crisi econòmica, atur, desconcert, sous no mileuristes sino centmileuristes i estafes multimilionàries. Un polític brillant, feliçment casat i que pertany a la classe dominant veu perillar la seva estabilitat quan se li fa xantatge amb la publicació d'un secret del passat que és l'origen de la fortuna familiar i de la seva carrera política. Política, corrupció, joc brut, tràfic d'influències, estafes, infidelitats... 'Un marit ideal' és una de les obres menys representades i més crítiques sortides de l'escriptor irlandès Oscar Wilde. el director Josep M. Mestres ha traslladat a l'actualitat el món victorià de l'autor. El director artístic del Teatre Goya, Josep Maria Pou, va més enllà i afirma que tots aquests personatges de l'alta societat que descriu Oscar Wilde existeixen ara. Segons ell, són els que es reuneixen al Gran Teatre del Liceu, al Círculo Equestre, al Palau de la Música o al bar Sándor de la plaça Francesc Macià (per a alguns dels al·ludits, per cert, encara 'Calvo Sotelo'". Durant la primera temporada de la nova etapa, el Teatre Gpya va reunir 150.000 espectadors i un 85% d'ocupació de mitjana. Les bones perspectives de l'actual obra, 'Un marit ideal', es reflecteixen en el fet que, segons la gestió del teatre, ja s'han venut més de 10.000 entrades anticipades. L'obra no té data de sortida i darrere seu espera torn d'estrena 'Un déu salvatge', de Yasmina Reza, dirigida per Tamzin Townsend, en una versió catalana i amb intèrprets diferents dels que la van representar en castellà a Madrid. Yasmina Reza és la mateixa autora que actualment està representant 'Una comèdia espanyola', a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

[divendres, 16.10.09]
Una noia que torna a Europa després de treballar dos anys a l'Àfrica amb una oenagé és el personatge central de «A la deriva», la 21a pel·lícula de Ventura Pons
La pel·lícula entra als cinemes el 6 de novembre, però aquesta setmana ja s'ha fet una presentació pública de preestrena al cinema Aribau de Barcelona. És el 21è llargmetratge del director Ventura Pons i la tercera adaptació que fa d'una obra de l'escriptor Lluís-Anton Baulenas, 'Àrea de servei', que l'autor va publicar a Edicions Destino, fa dos anys. La pel·lícula narra la història d'una dona que ha tocat fons i intenta sortir-se'n, en paraules de Ventura Pons. El director admet que li ha costat adaptar aquesta novel·la perquè no acabava de veure de quina manera l'havia de traslladar a la pantalla. Finalment, com que el relat apunta molt tangencialment el passat de la dona a l'Àfrica, el director ha anat estirant aquest fil fins a fer-lo evident. Ventura Pons, que s'ha documentat amb voluntaris d'oenagés ha comprovat que tothom té un sentiment de malestar quan es recincorporen a la vida occidental perquè el que han vist i el que han trobat els ha deixat molt tocats. Fins i tot, diu el director, té un nom: la malaltia d'Àfrica. La pel·lícula 'A la deriva' transcorre bàsicament en un exclusiu centre de salut als afores de Barcelona, on la protagonista treballa de vigilant de nit, i en una àrea de servei d'una autopista on s'instal·la amb una autocaravana. Els temes de fons, els habituals del director: la solitud i la falta d'afecte, l'amistat com a substitut de la família tradicional o la mort. El director ha escollit com a protagonista l'actriu Maria Molins, actualment a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya amb l'obra 'Una comèdia espanyola'. El director va decidir-ho després de veure-la protagonizar 'La Dama de Reus', la temporada passada, també al TNC. La resta dels intèrprets del film, són Roger Coma, Mercè Comas —també en escena, però al Teatre Goya amb 'Un marit ideal', d'Oscar Wilde—, Fernando Guillén, Anna Azcona, Oriol Tramvia, Marc Cartes, Boris Izaguirre i Albert Pérez.

[dijous, 15.10.09]
El projecte «Hip-hop.cat» pretén que els adolescents juguin amb el llenguatge i la música per composar cançons pròpies i penjar-les a Internet
El projecte es basa en un concurs adreçat als instituts d'ensenyament secundari. Es tracta, segons els seus responsables, d'un projecte multidisciplinar que potenciarà l'expressió artística i el domini de la llengua dels adolescents i els converteixi, des de l'institut, en usuaris actius que aportin continguts a Internet, ja que ells mateixos enregistraran i pujaran les seves cançons a la xarxa. Aquest concurs, impulsat per la revista Enderrock, el festival Hipnotik i la productora Propaganda pel fet!, vol promoure el rap en català entre els alumnes dels instituts de secundària del país, comptant amb el suport del departament d’Educació i la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'organisme puntCAT ha facilitat l'estructura tècnica pel desenvolupament del projecte amb la creació d'una pàgina web i la posada en marxa de les infraestructures que permetin la pujada a Internet de les cançons dels participants. Els cinquanta millors classificats del concurs, que prèviament i amb l'ajut dels professors, hauran pujat les seves rimes i lletres a la web del concurs, realitzaran una prova en directe a les Cases de la Música Popular d’arreu del territori durant el maig del 2010, i els cinc finalistes realitzaran un concert en el marc del festival Hipnotik. El portal, a banda d'allotjar aquest concurs, neix per convertir-se en la referència del món del hip-hop en català a la xarxa. El lloc web serà, segons els seus promotors, la plataforma de difusió d'aquesta explosió de rap en català i s'ampliarà amb informacions, agenda de concerts i opinions.

[dimecres, 14.10.09]
La revista alemanya «Brigitte» deixa d'engreixar les imatges de models amb Photoshop i les substitueix per dones de la vida real
La revista, que té un tiratge de 70.000 exemplars a tot Alemanya, ha pres aquesta decisió, segons va publicar fa uns dies el diari anglès The Guardian, per acabar d'una vegada amb la talla zero, molt present a les passarel·les i en les publicacions actuals, i al seu torn amb les crítiques, sobretot de les lectores de la revista, que asseguren no sentir cap connexió amb les dones representades en els continguts de moda i que no volen seguir veient ossos protuberants. L'editor de la revista 'Brigitte' ha assegurat que a partir del 2010 no treballaran més amb models professionals, cansats d'haver de retocar amb greix les fotografies de models molt primes, que no es corresponen amb la realitat de la dona del carrer. El Photoshop no l'han fet servir només les revistes per als seus models. També algunes personatges reconeguts com el president dels EUA, Barack Obama, a qui la revista 'Washingtonian' li va canviar el fons i el color dels pantalons en una foto en què apareixia sense samarreta, Nicolas Sarkozy i la petita eliminació de mitxelins que li va realitzar la revista 'Paris Match'; la seva ministra de Justícia, Rachida Dati, que va veure com el seu anell valorat en 15.000 euros desapareixia en l'edició de 'Le Fígaro', o Keira Knightley, els pits de la qual van ser augmentats en el cartell promocional de la pel·lícula 'El rei Artús'. Ara, la revista alemanya Brigitte ha demanat a les seves lectores i les dones que vulguin que s'ofereixin com a models per il·lustrar els articles de moda i maquillatge. Esclar que aquesta iniciativa no amaga que també hi ha una aposta per reduir costos que ja ha posat en alerta les agències de les professionals de models, tot i que l'editor diu que a les models espontànies se'ls retribuirà amb el mateix import que les tarifes de les agències. La revista no descarta demanar a dones conegudes que hi participin, com la cancellera Angela Merkel, l'esportista Steffi Graf o la ministra Úrsula von der Leyen.

[dimarts, 13.10.09]
Els centenars de cartes en què Vincent Van Gogh parla dels gira-sols es poden llegir ara a Internet relacionada amb algunes de les seves obres
El pintor holandès va parlar dels seus projectes i pensaments en centenars de cartes. A partir d'ara, es pot accedir a aquesta correspondència, 902 cartes, sistemàticament ordenades i relacionades amb imatges d'algunes de les seves obres, a través de la pàgina web que ha posat en xarxa el Museu van Gogh. La iniciativa coincideix amb la publicació dels sis volums que contenen la correspondència epistolar del pintor. També es pot visitar a Amsterdam, fins al 3 de gener, l'exposició 'Les cartes de Van Gogh, l'artista té la paraula', que mostra 120 d'aquests escrits acompanyats per les teles i els dibuixos dels quals parla. Moltes d'aquestes cartes manuscrites es mostren per primera vegada en moltes dècades. Els experts del museu Van Gogh i de la Reial Acadèmia holandesa de les Arts i les Ciències han treballat durant 15 anys en el projecte més ambiciós i també costós de recerca sobre el pintor, que ha permès que els visitants puguin conèixer el seu procés creatiu, els seus pensaments i el seu món personal. Amb el cercador, es pot accedir fàcilment a determinats passatges de les cartes i amb un clic del ratolí desplegar la informació addicional i visualitzar els quadres a què es refereix el text. Les 902 cartes, escrites en holandès o francès, es poden llegir també en traducció anglesa. La referència a 'Els gira-sols' apareix en 55 de les cartes. Van Gogh explica per exemple al seu germà Theo, poc abans de Nadal del 1889, que dos dels seus quadres sobre aquesta temàtica han despertat l'interès de la galeria Tanguy, una cosa que, no obstant això, no consolava gaire el pintor. Van Gogh es lamentava que no existís un mercat per al que feia i temia que la situació no canviaria mentre visqués. Al costat del clixé que el presenta com un geni que pateix un desequilibri mental, a través dels seus escrits per carta es comprova també una forta personalitat, la d'un pintor que és capaç de traslladar els seus pensaments al paper, a vegades fins i tot amb estil literària.

[dilluns, 12.10.09]
Les crítiques de les recents estrenes teatrals «Una comèdia espanyola», «M'agrada molt el que fas», «Girafes», «Els racons de la memòria», «El circo de los horrores», «Nixon-Frost», «Boeing, Boeing» i «La montaña rusa», entre altres, a la revista digital «Clip de Teatre»
La temporada teatral ha arrencat amb noves propostes. La revista digital «Clip de Teatre», que ha obert des del setembre un portal gràfic amb les imatges dels espectacles que es representen als teatres de Barcelona, publica les crítiques de les estrenes més recents, a més de l'habitual hemeroteca amb les crítiques dels espectacles de les últimes temporades, entre les quals es troben: 'Una comèdia espanyola', de Yasmina Reza, que Sílvia Munt dirigeix amb Ramon Madaula, Mònica Randall, Maria Molins, Cristina Plazas i Xicu Masó, a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya; 'M'agrada molt el que fas', de Carole Greep, amb Roser Batalla, Mònica Pérez, Cesc Casanovas i Xavi Casan; 'Girafes', de Pau Miró, a la sala Beckett; 'Boeing, Boeing', de Marc Camoletti, al Teatre Apolo; 'Els racons de la memòria: 35 anys fent el pallasso', amb el Circ Cric i Tortell Poltrona, al costat del Teatre Lliure; també en sala tancada, al Teatre Victòria, l'espectacle 'Psicosis', del Circo de los Horrores; l'espectacle 'Mentiras, incienso y mirra', comèdia del Teatre Borràs; 'La montaña rusa', amb Arturo Fernández, al Teatre Condal; 'Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer)', a l'Espai Lliure, i 'Nixon-Frost', de Peter Morgan, al Teatre Lliure; i 'Urtain', amb la companyia Animalario, al Teatre Romea.

[diumenge, 11.10.09]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2009 amb 4.061.688 visitants que han fet 13.990.278 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2009, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2009, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.061.688 visitants i 13.990.278 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.379'4 visites de pàgines (6'2 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'11min27segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.796 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 10.10.09]
Uns 22.000 represaliats han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat, amb un import total de més de 51 milions d’euros
Coincidint amb el 70è aniversari de la instauració de la dictadura franquista i amb l’objectiu de recuperar la memòria de la repressió, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha fet un balanç dels ajuts atorgats a expresos polítics des de l’any 2000. El balanç, que inclou documents inèdits cedits pels afectats, s’ha editat en un llibre que vol ser a la vegada un reconeixement i un homenatge i s’enviarà a totes les famílies de represaliats. Alhora, el llibre pretén deixar constància de les circumstàncies que van haver de viure. Des de l’any 2.000, 22.060 persones han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros (51.043.912€). En total, 39.144 persones han sol·licitat la indemnització i 22.060 han aconseguit proves del seu captiveri. I és que la principal dificultat en la tramitació dels ajuts, segons els responsables del programa, ha estat demostrar amb documents la privació de llibertat patida. La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. En el segon grup més nombrós l’integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes. Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; i cartilles de vacunació, entre altres. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya.

[divendres, 09.10.09]
La minisèrie «Les veus del Pamano» dirigida per Lluís Maria Güell i ambientada al Pallars es veurà també a Alemanya després de la seva estrena a Televisió de Catalunya
El mes de novembre, TV3 té prevista l'estrena de la minisèria 'Les veus del Pamano', l'adaptació televisiva de la novel·la de Jaume Cabré. Es tracta d'una coproducció de Televisió de Catalunya amb Diagonal TV i Mallerich Films, dirigida per Lluís Maria Güell, que es va preestrenar a Sort davant l'expectació generada al Pallars per una producció que s'ha rodat en majoritàriament en pobles, rius i muntanyes del Sobirà i amb l'entusiasta participació de desenes de figurants del territori. Segons els responsables de TV3, la minisèrie es distribuirà també a les televisions alemanyes on la novel·la ha tingut un bon ressò després de la Fira de Frankfurt dedicada a la literatura catalana. També es vol arribar a un acord amb Televisió Espanyola i hi ha el projecte de presentar-la al festival de sèries televisives de Cannes. La trama parteix d'una mestra actual que troba, el 1994, el dietari d'un mestre d'escola, Oriol Fontelles, escrit entre els anys 1943 i 1944. 'Les veus del Pamano' explica la història d'aquest mestre de Torena, atrapat entre feixistes i maquis i entre l'alcalde falangista Valentí Targa i la cacic local, Elisenda Vilabrú. Els actors Roger Coma, Francesc Orella i Montse German, respectivament, interpreten aquests tres personatges en els dos capítols de 90 minuts d'una minisèrie ambientada, pel que fa a localitzacions i vestuari, en els paisatges del Pallars. Altres intèrprets són Sergi López, Mar Ulldemolins, Àlex Brandemühl, Rosa Renom i Òscar Molina. La coproducció ha tingut un pressupost d'uns 3 milions d'euros. L'autor Jaume Cabré ha dit que la minisèrie funcionarà com a tal, però que la novel·la va ser escrita pensada per arribar al lector amb paraules mentre que la televisió té un registre diferent i no es poden comparar. El guió ha estat escrit per Xesc Barceló i Eduard Cortès i el mateix Cabré creu que tant ell com el director han sabut interpretar la càrrega emocional que té l'original literari. Per rodar la minisèrie, en alguns indrets del Pallars, com és ara Isil, es va haver de treure el cablejat elèctric o aixecar carrers, per adaptar-ho a l'època. A més d'Isil, Enviny, Llessuí, Tírvia, una borda de Virós, Espot i l'estany de Borén són algunes de les localitzacions pallareses que s'han utilitzat per dur a terme el rodatge, que també ha tingut escenaris de Barcelona.

[dijous, 08.10.09]
El Museu Picasso prepara una gran exposició sobre Degàs amb obres procedents del Museu del Louvre de París, el Metropolitan de Nova York i la Tate Gallery de Londres
Del 15 d'octubre al 16 de gener es podran veure a les sales del carrer Montcada una setantena d'obres de Degàs vingudes de museus de tot el món —del Metropolitan de Nova York al Louvre o la Tate, que inclou, per exemple, el quadre 'L'absenta', que no surt mai del Museu d'Orsay. Es tracta d'una mostra en coproducció amb el Clark Art Institute de Massachusetts que, a Europa, i malgrat les peticions de Londres, Viena, París i Berlín, només es veurà a Barcelona. Una altra exposició remarcable de la temporada, del 5 de novembre fins al 14 de febrer del 2010, mostrarà per primera vegada en públic la col·lecció picassiana d'estampes eròtiques japoneses, provinents de diferents hereus. També només s'exposaran a Barcelona. A més d'aquestes dues exposicions, se'n presentarà una de Picasso i Rusiñol (maig-setembre 2010), i la de fotos que s'ha fet conjuntament amb Horta de Sant Joan (octubre-desembre 2009). D'altra banda, l'artista Rodney Graham farà una instal·lació (gener-maig 2010). El Museu Picasso té un equip de 30 persones, sota la direcció de Josep Serra, i gestiona un pressupost de 7 milions d'euros, cinc milions menys que el Macba i divuit menys que Museu Nacional d'Art de Catalunya. Una de les novetats pot ser l'entrada pròxima del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en els òrgans de participació del museu.

[dimecres, 07.10.09]
El músic britànic Sting ha enregistrat un DVD en què ell i la seva dona, rudi Styler, interpreten el compositor romàntic Robert Shumann i la pianista Clara Wieck
Sting i la seva dona fan en aquesta ocasió d'actors, limitant-se a fer el paper de la famosa parella mentre, al seu voltant, la violoncel·lista Natalie Clein, el pianista Iain Burnside o el baríton Simon Keenlyside, interpreten música original del compositor Robert Schumann. "Twin Spirits (Esperits Bessons)", el títol del DVD, és una celebració de la vida, l'amor i la música dels Schumann: explica la història de l'enamorament de la parella, l'oposició del pare de la noia a la seva relació, el seu matrimoni i la malaltia del músic, que va provocar la mort del músic als 48 anys. Segons el cantant Sting, ell i la seva dona, van fer els primers assajos i van començar a llegir la història de Shumann, i la música els va començar a parlar de la seva passió i les seves dificultats. Sting i la seva dona han interpretat els Schumann en directe en quatre ocasions anteriors, l'última vegada a Nova York i amb diferents músics, però és la primera vegada que la seva actuació s'ha filmat per a DVD, en un enregistrament fet sota la direcció de John Caird i amb una audiència reduïda que incloïa el veterà pianista austríac, Alfred Brendel, i el baríton d'origen jamaicà, Williard White. Els diners que s'obtinguin de la venda d'aquests DVD es destinaran al programa educatiu de la Royal Opera House londinenca. El cantant Sting dóna suport a l'Any Nacional de la Música, acordat pel Govern britànic per animar els infants a aprendre a tocar un instrument musical a l'edat més primerenca possible. El cantant afirma que continua essent un estudiant de música. I afirma també que cada vegada s'ha interessat més per la música clàssica. Admet que no la interpreta gaire bé, però tria les suites per a violoncel sol amb la guitarra i fins i tot amb el llaüt.

[dimarts, 06.10.09]
La Fundació Miró inicia un projecte de creació d'eines digitals destinades al públic escolar i familiar i la preparació de programes per a l’accés i consulta dels estudiosos de l’obra del pintor
El projecte Arquitectura Miró, que ha estat inclòs en el Pla Avanza té un cost total d’1.625.200 €, el 18% dels quals els aporta el Ministeri de Cultura com a subvenció i el 82% restant com a préstec sense interessos a retornar en dotze anys a partir de l’any 2012. Els objectius del projecte són els de dotar la Fundació de la infraestructura necessària (hardware) que permeti emmagatzemar les imatges i les dades sobre l’obra de Miró, més una sèrie de programes (software) per a la gestió dels arxius digitals d’àudio i d’imatge (fase completada). Adaptar l’edifici per dotar-lo de “mobilitat” integral amb Wi Fi i Bluetooth, per tal que Arquitectura Miró sigui consultable des de qualsevol punt del museu (finals 2009). Posar a l’abast dels usuaris el fons documental de la Fundació, més de 10.000 dibuixos i anotacions, que van ser digitalitzats gràcies a un acord amb Fundación Telefónica i que podran ser consultats online a principis del 2010. Fomentar la participació i la comunicació en dos sentits amb el Web 2.0: Xarxes socials i fòrums d’opinió. Facilitar la comprensió global del treball de Joan Miró amb la creació d’un conjunt de materials rigorosos i dinàmics consultables lliurement per tothom al web de la Fundació Joan Miró. El projecte consisteix en diversos clips audiovisuals que permetran tenir una visió completa de la biografia, l’obra, les tècniques, els procediments i la metodologia de treball de Joan Miró. És, doncs, un conjunt d’elements que tenen sentit individualment, però que junts construeixen una eina per al coneixement i la comprensió del món mironià. Inclou també un conjunt d’activitats pràctiques interactives de nivells diferents pensats per a escoles i famílies. El projecte Arquitectura Miró compta amb la col·laboració de Barcelona Multimèdia, que està duent a terme la realització audiovisual i interactiva del projecte, i de Com Access, que assessora sobre l’accessibilitat als continguts de persones amb discapacitats o disminucions visuals i/o auditives. El projecte ha estat presentat conjuntament amb la Fundació Collserola, que, a més de participar activament en els continguts, s’encarrega de validar-los amb el seu equip pedagògic i de testar-los amb els seus alumnes segons els diferents nivells educatius.

[dilluns, 05.10.09]
La companyia del Tricicle commemora el trentè aniversari amb la reposició per segona temporada de l'espectacle «Garrick» amb un gag especial de 300 segons i una enciclopèdia en xarxa
Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir, artífexs del grup teatral Tricicle, que ara compleix trenta anys, commemoren l'efemèride amb la segona temporada a Barcelona, al Teatre Poliorama, de l'espectacle 'Garrick', que ja han vist uns 360.000 espectadors fins ara. L'espectacle afegeix un gag especial que qualifiquen de trepidant, d'uns 300 segons, en el qual repassen la seva trajectòria, alhora que editen una enciclopèdia amb l'abecedari de la companyia. El Tricicle va començar al Cafè-Teatre Llantiol el 1979. Des d'aleshores, 'Manicomic', 'Exit', 'Slastic', 'Terrific' o 'Sit' han captivat milers d'espectadors d'arreu del món on la companyia ha actuat. El Tricicle ha recordat ara que fa trenta anys guanyaven mil pessetes per sessió al Llantiol, que en el fons era una fortuna. Allà va ser, admeten ara, on van aprendre el sentit del ritme i que el públic no pot distreure mai. També recorden que els seus inicis es van produir en un moment que Barcelona no tenia ni la infraestructura teatral que té ara ni la promoció i el nombre d'espectadors als quals ha arribat. Trenta anys després, continuen afirmant que en el trio no hi ha cap desig de lideratge, que continuaran mentre puguin i que són conscients de les limitacions de cadascú. Per commemorar el trentè aniversari, també han incorporat en xarxa una enciclopèdia del Tricicle en la qual ja es poden consultar unes 400 entrades. El contingut permet conèixer des de les manies personals dels actors a bromes particulars o opinions teatrals de cadascun d'ells. La intenció és convertir aquestes entrades en un llibre, amb il·lustracions i amb més d'un centenar de pàgines. En aquest any de commemoració, el Tricicle recupera la idea de fer una falsa sèrie documental i està preparant també la sèrie 'Catalans universals', set miniprogrames en què demostraran que en tot el que s'ha inventat i descobert hi ha gairebé sempre un català pel mig.

[diumenge, 04.10.09]
El projecte «Tots som una colla» vol facilitar la incorporació de nous castellers a les colles i especialment de persones nouvingudes
La iniciativa s’emmarca en la mesura 39 del Pacte Nacional per a la Immigració, signat a finals de l’any passat per la gran majoria de partits polítics, agents socioeconòmics i entitats del sector i que proposa fomentar la incorporació de la nova població catalana a les entitats culturals i associacions del país. El projecte l’han iniciat com a prova pilot quatre colles castelleres. Si la prova funciona bé, a partir de l’any vinent s’obrirà a d’altres colles. Les quatre colles que han engegat el projecte són: els Margeners de Guissona, els Marrecs de Salt, els Sagals d’Osona i els Nens del Vendrell. La integració de nous castellers es fa principalment a través de tallers d’introducció teòrica i pràctica, de sis hores de durada. Durant aquestes sessions s’explica el fet casteller, la seva història, el paper cabdal i representatiu que tenen en el conjunt de la cultura catalana, nocions bàsiques i terminologia, entre d’altres. També es fa especial incidència en els mètodes per construir les torres humanes, evitant riscos innecessaris per a la salut. La proposta s’orienta a totes les franges d’edat, tant s’hi poden acollir menors per fer d’enxaneta com joves, homes i dones que es puguin distribuir entre les diverses funcions que hi ha dins d’una colla. El projecte també inclou materials de difusió en vuit idiomes: anglès, francès, àrab, amazic, rus, romanès, castellà i català. L’objectiu és fer difusió dels tallers, especialment entre els col·lectius de persones nouvingudes. Igualment, consta de documents i suport tècnic a més de l’elaboració d’un protocol d’acollida. El projecte 'Tots som una colla' està organitzat per la Coordinadora de Colles Castelleres, amb el suport econòmic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i el suport tècnic de la Secretaria per a la Immigració i de la Secretaria de Joventut, del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Els castells són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d’Europa, amb més de 200 anys d’antiguitat. Actualment hi ha uns 8.000 castellers, agrupats en 56 colles.

[dissabte, 03.10.09]
El teatre català s'expandeix al Vietnam i Alemanya amb les posades en escena i direccions de Carme Portaceli i Calixto Bieito
Dues notícies d'expansió internacional s'ajunten en relació al món del teatre. D'una banda, Carme Portaceli està preparant la versió teatral de la pel·lícula 'Te doy mis ojos', d'Icíar Bollaín, que s'estrenarà a Hanoi (Vietnam), i de l'altra, Calixto Bieito estrena a Mannheim (Alemanya) amb la Companyia Nacional de Mannheim l'espectacle 'Lulú', de Frank Wedekind. L’espectacle de Carme Portaceli és una coproducció de la Factoria Escènica Internacional (FEI) amb el Centre Dramàtic de Vietnam, i s'estrenarà el 5 de novembre al Teatre de l’Òpera de Hanoi. Precisament, la directora i part del seu equip artístic de la Factoria Escènica Internacional viatjaran en els propers dies a la capital de Vietnam per a preparar el muntatge de 'Te doy mis ojos', la segona producció internacional d’aquest col·lectiu artístic —fa dos anys, es va presenta 'Así que pasen cinco años', de Federico García Lorca, a Caracas, Veneçuela—. L’espectacle teatral sobre 'Te doy mis ojos', a partir del mateix guió que Icíar Bollaín va dirigir el 2003, reuneix artistes dels dos països, per part de Catalunya, l’escenògraf i il.luminador Paco Azorín, l’actriu Gabriela Flores i la directora Carme Portaceli. La FEI té per a aquesta versió vietnamita el suport de l’INAEM del Ministerio de Cultura i l’Agencia de Cooperación y Desarrollo del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. L'altra proposta catalana a l'estranger és la del director Calixto Bieito. El director artístic del Teatre Romea de Barcelona ha estrenat l'espectacle 'Lulu', de Frank Wedekind, en alemany i amb els intèrprets del Teatre Nacional de Mannheim. Aquesta és la segona vegada que Calixto Bieito —guardonat recentment amb un dels premis europeus de cultura que atorga la fundació ProEuropa per la seva aportació innovadora a la cultura europea—, dirigeix un espectacle dramàtic en alemany amb una companyia alemanya. Cal recordar que el 2001 va estrenar al Festival de Salzburg, la versió de 'Macbeth', amb la companyia de la Munich Kammerspiele. Calixto Bieito és també un habitual als escenaris operístics alemanys des de fa temps. Hi ha estrenat tres espectacles amb la Companyia Teatre Romea: 'La ópera de cuatro cuartos', al Festival del Rurh el 2004, 'Tirant lo Blanc', a Berlín i Frankfurt el 2007, i 'Don Carlos', l'estiu passat dins les Jornades Internacionals Schiller al Teatre Nacional de Mannheim. El Teatre Nacional de Mannheim és un dels teatres municipals més antics d’Alemanya. Va ser fundat el 1779 i Friedrich Schiller hi va treballar com a dramaturg. L’edifici actual, inaugurat el 1957, disposa de tres auditoris: un per a òpera i ballet, amb capacitat per a 1.200 espectadors, un per a teatre, amb 800 seients, i una sala més petita de caràcter experimental. La de 'Lulu', és la segona estrena de Bieito a la sala gran.

[divendres, 02.10.09]
El Memorial Democràtic estrenarà seu a la Via Laietana de Barcelona a partir de febrer de 2010 com un espai de reflexió i d'informació
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, que depèn del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, tindrà la seva seu al número 69 de la Via Laietana de Barcelona a partir de febrer de 2010. El Memorial ocuparà 2.478 metres quadrats útils repartits entre la planta baixa i la primera de l’edifici, antiga seu del mateix Departament. Segons els seus promotors, el nou espai no serà un equipament tradicional, ni un museu, ni un centre cultural, ni un institut d’història, sinó un centre interdisciplinar de dinamització de la reflexió, de la formació, la informació i l’educació sobre la democràcia i la seva memòria històrica. Aquests són els objectius definidors d'una institució especialitzada en el període que va des del1931 al 1980. Segons el director del Memorial, Miquel Caminal, el caràcter interdisciplinari del nou espai permetrà no nomès historiadors, sinó també juristes, antropòlegs, pedagogs, politòlegs, que participin en aquest coneixement del passat recent, amb la seva explicació des del pluralisme. L’edifici que acollirà la seu del Memorial forma part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Per adequar l’espai com a seu del Memorial, ja han començat les obres de condicionament que convertiran la planta baixa en un sala diàfana on el visitant trobarà informació i reflexions sobre la recuperació de la memòria democràtica. La seu també comptarà amb un auditori amb capacitat per a 150 persones, un espai per a exposicions temporals, una sala per a tallers pedagògics i un centre de documentació. Es preveu que les obres, que només afectaran la planta baixa, finalitzin durant el mes de febrer de 2010. El projecte de la seu és el d’un espai modern, un equipament de nova generació basat en una proposta interactiva de noves tecnologies i sistemes audiovisuals. El Memorial Democràtic, creat per llei l’octubre de 2007, té l'objectiu de desplegar les polítiques públiques del Govern català adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El Memorial impulsa el coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present. De fet, la creació del Memorial respon a la reivindicació històrica de desenes d’entitats que treballen per la recuperació de la memòria democràtica.

[dijous, 01.10.09]
El portal digital YouTube s'afegeix a la documentació que la Fundació Anna Frank ja té en xarxa sobre la vida i obra de la noia jueva de Frankfurt refugiada a Amsterdam que va morir al camp d'extermini nazi de Beren-Belsen
Més de seixanta anys després de la mort d'Anna Frank en un camp de concentració nazi, el portal digital YouTube ha obert un canal especial en record de la nena jueva autora del 'Diari d'Anna Frank'. Amb aquesta nova aportació, els responsables de la Fundació Anna Frank d'Amsterdam esperen que es doni a conèixer encara més a tot el món la vida i el significat de la noia, amb l'ajuda de fotografies inèdites. En el canal de YouTube hi haurà material fins ara no publicat sobre Anna Frank, la nena jueva de Frankfurt que va sobreviure amb els seus pares i altres refugiats a Amsterdam. Anna Frank va morir de tifus al camp d'extermini nazi de Bergen-Belsen. Entre altres documents, figura l'únic vídeo que es conserva d'Anna Frank: una seqüència d'uns segons en què apereix en el casament d'un veí, el juliol de 1941. A més, en el portal de YouTube La Fundació Anna Frank preveu un accés virtual a segons quins llocs de l'amagatall de la família Frank, que es posarà en marxa el 28 d'abril del 2010, amb motiu del 50è aniversari de l'obertura de la casa d'Anna Frank sobre un dels canals d'Amsterdam, un dels museus més visitats de la ciutat. De moment es poden escoltar a YouTube entrevistes amb el pare d'Anna, Otto Frank, i Miep Gies, una de les persones que més va ajudar a la família a amagar-se. A més, el líder sud-africà Nelson Mandela explica com el va enfortir la lectura del 'Diari d'Anna Frank' durant la seva etapa a la presó a Robben Island. Anna Frank va fugir dels nazis amb la seva família a Amsterdam. Després de l'ocupació dels Països Baixos per les tropes alemanyes, la família es va amagar en una cambra posterior de la casa situada al número 263 de Prinsengracht. No obstant això, l'agost de 1944 la família va ser denunciada —es creu que podia haver estat un dels treballadors del taller de la casa—, detinguda i traslladada a un camp d'extermini nazi. Només el pare Frank va sobreviure. El 'Diari d'Anna Frank', escrit en la seva majoria a l'amagatall d'Amsterdam, ha estat traduït a més de setanta llengües des de la seva publicació el 1947, i revisat posteriorment, després que la primera edició hagués eliminat algunes referències personals i sentimentals que el seu pare no volia que es fessin públiques.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |