BITS MES OCTUBRE

[dimecres, 31.10.18]
«La Cage aux Folles» al Teatre Tívoli és un castell de focs d'artifici farcit de color, llum, música, vestuari, ball i molta picaresca passada durant el primer acte pel sedàs del registre i el llenguatge del cabaret
L'espectacle, en versió espanyola («La jaula de las locas») fa un gir radical durant el segon acte convertint-se en una comèdia amb moralitat inclosa perquè pretén amagar amb les falses aparences la realitat quotidiana d'una família no tradicional, formada per Georges, l'animador i presentador del local La Cage aux Folles, de Saint-Tropez (en occità en diuen Sant Tropetz), i el popular transformista i estrella de la nit, Albin ZaZa, parella de fet amb un fill de Georges d'una relació anterior que acaba desencadenant un conflicte quan anuncia el seu prometatge i immiment casament amb la filla d'un polític ultraconservador, un tal Edouard Dindon, catòlic radical, homòfob i disposat a netejar la France de la depravació de locals de mala vida com La Cage aux Folles
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Com acostuma a passar amb històries reals o de ficció que provenen de la creació dels anys setanta o vuitanta del segle passat, la relació que s'hi retrata —els temps han canviat molt de pressa en els últims quaranta anys— és l'únic element que grinyola vista a ulls d'ara, sobretot quan l'obsessió de Georges i el seu fill Jean-Michel no és només la d'amagar l'homosexualitat de George i Albin ZaZA sinó també recuperar la mare tradicional de l'antiga parella... ni que sigui per un dia.

[dimarts, 30.10.18]
El premi Just M. Casero de novel·la curta exclou d'entre 45 originals participants un de l'escriptor Ramon Gomis perquè l'extensió no s'ajustava a les bases
Els intríngulis dels premis literaris no s'acaben mai. El més recent, el de la decisió del jurat del 38è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert que, després de revisar si les 45 obres presentades s’ajustaven a les bases, ha decidit excloure la titulada «La papallona de Saturn», de l'escriptor i dramaturg Ramon Gomis. El mtiu és que l’extensió de l'obra no s’ajustava a les bases de Premi. Després d’una primera valoració, el Jurat ha triat les següents obres: «Litúrgia de la paraula», d’Òscar Palazón; «L’aigua i el cel. El color blau», de Renata Ferrer (pseudònim); «La drecera», de Sara Camps (pseudònim); «Periplaneta americana», d’Eleanor Rigby (pseudònim); «Mont», d’Esther Palomeras; «Més o menys zero», d’Alain Barmadu (pseudònim); i «Clausura», d’Ishtar Farach (pseudònim). Després de diferents votacions, en queden dues per al veredicte final, la guanyadora, «Periplaneta americana», d'Anna Monreal i la finalista, «La drecera», de Miquel Martín. La guanyadora narra la vida d’un noi de Barcelona que discorre paral·lela a la plaga d’insectes que donen títol a la novel·la. La finalista explica la història d'un noi que és el fill d'una parella de masovers de la casa d’estiueig d'una família rica. Una mena de "bildungsroman", una novel·la d’iniciació d'un adolescent que contempla el món des d'aquesta perifèria del "servidor" d'uns amos rics. El primer premi està dotat amb 2.200 € i la publicació a l'Editorial Empúries, i el segon, en 600 €, amb dret de publicació a càrrec de la llibreria convocant.

[dilluns, 29.10.18]
Barcelona commemora els 80 anys de la retirada forçada de les Brigades Internacionals arran de l'abandó a la seva sort de la República espanyola assetjada pel franquisme i les hosts feixestes europees
Davant un espai amb piano de cua s'han fet diferents actuacions, amb interpretacions de cançons reivindicatives i de la lectura de textos i poemes. Griselda Ramon, Mercè Arànega, Lluis Homar, Loles León, Mar Ulldemolins i Paco Ibañez són alguns dels artistes que han participat en un acte dirigit pel director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. La celebració ha acabat amb una ofrena floral al monument d’homenatge David i Goliat, obra de l'escultor Roy Schifrin, dedicat a tots els brigadistes internacionals, que es va inaugurar, cinquanta anys després, el 28 d'octubre de 1988, per iniciativa de l'associació nord-americana Spanish Civil War Historical Society. Durant l'acte de commemoració del 80è aniversari del comiat dels membres de les
Brigades Internacionals a Barcelona, l'alcadessa de Barcelona ha destacat que els brigadistes van ser persones valentes i solidàries. L'acte, que ha estat organitzat per l'Ajuntament de la Barcelona, l'Amical de les Brigades Internacionals (IBI) i l'Associació d'Amics de les Brigades Internacionals (AABI), ha comptat també amb la presència de la consellera de Justícia, Ester Capella. Per Colau, els brigadistes van decidir posicionar-se davant de fets horribles que no passaven al davant de casa seva sinó en un altre país, una actitud amb la qual en el moment actual considera que cal seguir batallant i treballant igual que fa 80 anys. Per això ha demanat denunciar les presons injustes, la persecució de la llibertat d'expressió de cantants o artistes, i el feixisme que torna a ensenyar la pota a Europa, però també que cal reivindicar els actes de bondat, compromís i llibertat del dia a dia. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit que no hi ha heroisme en cap guerra perquè tota guerra constitueix un fracàs de la humanitat i el reconeixement de la incapacitat d'arribar a acordar el bé comú i de cooperar per poder-lo assolir. El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, en un moment de la seva intervenció, s'ha obert la camisa per deixar veure una samarreta amb el missatge «No passaran».

[diumenge, 28.10.18]
La companyia Dagoll Dagom opta per deixar de banda el que havia fet fins ara i experimenta amb una troballa d'aquelles que es poden fer només una vegada i que no es poden repetir amb «Maremar» al Teatre Poliorama
«Maremar» és una troballa. La companyia Dagoll Dagom —44 anys al peu del timó, 40 d'«Antaviana» i 30 de «Mar i cel»— ha optat per deixar de banda el que havia fet fins ara i ha experimentat amb una troballa d'aquelles que es poden fer només una vegada i que no es poden repetir. Per això «Maremar» és un espectacle únic, singular, inclassificable, interdisciplinar, amb salabror mediterrània... i fortament compromès per testimoniar una de les vergonyes de la societat del primer quart de segle XXI: el drama dels refugiats. Mare, mar... maremar... un joc de paraules que té el seu origen en el títol de la cançó del 1985 de Lluís Llach i que simbolitza la presència del mar Mediterrani i la mare absent que el cantant havia perdut un any abans. I això és el que passa també dins del muntatge «Maremar» de Dagoll Dagom
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Fa la impressió que William Shakespeare amb el seu «Pèricles, príncep de Tir», una obra popular a l'època però poc repescada posteriorment, i Lluís Llach amb el seu «Maremar» haguessin estat esperant el moment que algú descobrís que es complementaven. I la descoberta ha estat de l'equip de dramatúrgia de l'espectacle, encapçalat per Joan Lluís Bozzo, que també el dirigeix, en un treball que s'endevina d'equip amb la conjunció de la vena musical d'Andreu Gallén i la vena coreogràfica d'Ariadna Peya.

[dissabte, 27.10.18]
El «Passatge Insòlit» de Santa Coloma de Gramenet amplia les actuacions firaires de fantasia, circ i il·lusionisme a horaris de nit pensant en espectadors adults
L'il·lusionisme, la fantasia i el circ tornen a Santa Coloma de Gramanet en la 9a edició del «Passatge Insòlit», el festival especialitzat en les arts del firaire, que ofereix deu espectacles als jardins de la Torre Balldovina. El «Passatge Insòlit» està pensat com un espai on cadascú pot anar creant la seva ruta, dirigint-se a les atraccions o espectacles que més li cridin l'atenció. Els infants continuen sent els protagonistes de l'esdeveniment, però ara els pares que els acompanyen també podran gaudir d'espectacles pensats per a ells.
La novetat de la programació és la Nit del Passatge, una franja nocturna en què es podran veure representades tres peces teatrals de 15 minuts del Festival Píndoles: «Duel», un duel verbal i esgrimístic, de Juanjo Marín; «L'increïble home bala», un monòleg creat per Ariadna Pastor i Adrià Aubert, i la comèdia «Happy birthday, Jaime Love», escrita per Jordi Diamant i dirigida per Joaquín Daniel. A més, es farà la representació de «L'Ensort», de la companyia francesa Têtes de Mules, on a través d'un espiell es pot veure una estranya família formada per un home esquelet, una vídua negra i un xarlatà que anirà despistant i manipulant el públic, jugant amb les il·lusions de la gent.

[divendres, 26.10.18]
Es localitzen una vintena d'inhumacions del priorat de Santa Maria de Natzaret en un solar en construcció entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer Joaquín Costa de Barcelona
Des del mes de juliol, el Servei d’Arqueologia de Barcelona està duent a terme una intervenció arqueològica a la finca del número 84 de la Ronda de Sant Antoni que dóna també al carrer Joaquín Costa, amb motiu de la rehabilitació integral de la finca que s'ha de convertir en un hotel. Aquesta intervenció, ha permès documentar, fins al moment, un total de 24 inhumacions que formarien part del cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret, amb una cronologia entre els segles XIV i XV. Les tombes es troben excavades directament al terreny natural, sense presència de taüts o altres tipus de coberta. D’aquests enterraments s’han localitzat individus masculins i femenins, orientats d’oest a est, així com d’infantils, que es troben orientats de nord a sud, de manera excepcional, malgrat ser enterraments cristians. També s'han descobert algunes estructures constructives del convent de Valldonzella que es va instal·lar després de la guerra dels Segadors (1640-1652) i que va ocupar l’espai de l'antic priorat de
Santa Maria de Natzaret que va ser depenent de Santa Maria de Poblet, i es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Aquest, va ser una donació feta al monestir de Poblet per Sibil·la de Saga, vídua d’Arnau de Cabrera, que el 1311 va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats Mas d’en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat de Poblet Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació del priorat i l’any següent, ja hi consta un tal Bernat com prior de Natzaret. El mateix lloc el va ocupar posteriorment (entre 1674 i 1909) la comunitat de monges del mateix ordre, de Valldonzella, el convent de les quals fou destruït durant la Guerra dels Segadors (1652), i que es localitzava a prop de Creu Coberta. Durant el segle XIX el convent de Valldonzella va ser deixat i reocupat diverses vegades, fins que finalment el 1909 va ser totalment abandonat. Del conjunt de les dependències d’aquests dos complexos conventuals tant sols se’n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge, contigu al Passatge Sant Bernat i el carrer Joaquín Costa.

[dijous, 25.10.18]
El cantant Quico Pi de la Serra deixa en dipòsit durant deu anys al Museu de la Música de Barcelona un lot de 115 guitarres que ha utilitzat al llarg de la seva trajectòria artística
L'exposició «Les guitarres de Quico Pi de la Serra», que es pot veure fins al 28 abril del 2019 mostra la col·lecció de guitarres que el cantant Quico Pi de la Serra ha anat recollint a diversos continents durant la seva trajectòria artística. Objectes tots ells íntimament lligats a la seva labor musical i la seva experiència artística i de vida. Com a activitats complementàries de l'exposició, es programarà un concert en directe el 16 de desembre, i diverses visites comentadesamb el mateix cantant el mes de març. El
Museu de la Música, a L'Auditori de Barcelona, compta amb una col·lecció important de guitarres, a la qual s'ha afegit ara en dipòsit durant 10 anys aquest lot de 115 guitarres que el cantant tenia a casa, exposades o desades en fundes. Cada guitarra conté una història personal relacionada amb el cantant, ja sigui perquè l'hi va regalar algú o ell la va adquirir en algun dels seus viatges. Del lot de 115 guitarres, se n'exposen 38, que s'aniran reposant al llarg del calendari de l'exposició, entre altres coses perquè Pi de la Serra ha posat com a condició que durant aquest temps pot ser que n'hagi d'utilitzar alguna. Hi ha guitarres acústiques i elèctriques, una guitarra llaüt alemanya i alguns instruments d'Amèrica Central i del Sud, tan singulars com una guitarra Chamula. La peça més antiga és una guitarra Ibáñez de finals del segle XIX.

[dimecres, 24.10.18]
La immersió lingüística fa un pas endavant i incorporarà les llengües àrab i xinès optatives als instituts de secundària per adequar-se a la realitat social i cultural de l'alumnat del país
L'origen de l'alumnat de moltes escoles catalanes ha canviat molt des de principis dels anys vuitanta. És una realitat que ha portat el Departament d'Ensenyament a revisar el model lingüístic a l'escola. El català continua sent la llengua vehicular, però s'aposta per fomentar la integració de totes aquestes cultures a l'aula. Per això, l'àrab i el xinès seran assignatures optatives a secundària. Moltes escoles han vist com s'han multiplicat les nacionalitats del seu alumnat. Quan va començar la
immersió lingüística, tots els infants eren catalanoparlants i castellanoparlants. Ara, els alumnes tenen molts països d'origen: àrabs, sud-americans, paquistanesos, filipins... L'objectiu de la incorporació de noves llengües optatives és integrar culturalment els alumnes. Més endavant, es pensa ja en optar pel rus.

[dimarts, 23.10.18]
L'edició del 2018 del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà s'ha tancat amb més 70 espectacles i uns 22.000 assistents
Hi han participat 47 companyies provinents de 10 països. Segons l'organització, la venda d’entrades dels espectacles en sales s’han duplicat, fent que les gales del cap de setmana esgotessin les entrades i espectacles com el de la Pepa Plana o Paolo Nani. Tot i la pluja del dissabte al matí que va fer que es reubiquessin la majoria d’espectacles al carrer i s’anulessin un parell, s’han mantingut els espectadors de les actuacions a l’aire lliure amb més d’11.000 espectadors. A més també ha crescut el nombre d’escolars (5.466) que han passat pel festival. La clausura va anar a càrrec del concert de les Balkan Paradise Orquestra que va comptar amb la participació de molts dels pallassos i pallasses que havien passat pel festival. L'edició del 2018 del
Festival Internacional de Pallassos - Memorial Charlie Rivel, de Cornellà, que se celebra des del 1984, ha comptat amb noms com Chris Lynam, Paolo Nani, Aga-Boom, Fanny Giraud, Pepa Plana, Pistacatro, Juan Callate, Las XL, Cris-Is, Bucraa Circus o la Cia. Mireia Miracle, entre altres.

[dilluns, 22.10.18]
L'escriptor Robert Saladrigas deixa una obra per a joves que va ser de les pioneres de la represa a la dècada dels anys seixanta
L'escriptor Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) ha mort als 78 anys, a causa d'un càncer. Saladrigas era un dels autors pioners de l'anomenda «represa». El 1967, havia publicat a l'antiga Editorial Estela la novel·la per a joves, «Entre juliol i setembre», reeditada després a Destino (1990) i Columna (1993). Era també autor d'altres obres per a joves com «L'Àlex, el 8 i el 10» (Joventut, 1970); «Històries a mig camí» (Publicacions Abadia de Montserrat, 1977 / Columna, 1998); «Visions de cada hora» (Barcanova, 1982), reeditada a la mateixa editorial el 1992 amb el títol «Contes a cada hora»; o la sèrie de 5 volums «El viatge prodigiós d'en Ferran Pinyol» (Publicacions Abadia de Montserrat, del 1971 al 1978). Una de les últimes novel·les de
Robert Saladrigas per a joves és «Amic Lu», publicada a l'Editorial Cruïlla el 1995. Robert Saladrigas, amb una extensa trajectòria com a escriptor i crític literari, que ha exercit fins a l'últim dia al Suplement Cultura/s de La Vanguardia, havia exercit també durant molts anys de membre del jurat dels premis Edebé, en l'apartat de literatura juvenil.

[diumenge, 21.10.18]
La Unió d'Actors i Actrius denuncien que els figurants que treballen gratis al Teatro Real de Madrid han deixat de cobrar 132.000 euros per un mes d'assajos gratis
La Unió d'Actors i Actrius està tramitant una denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social contra la Fundació del Teatro Real per un presumpte delicte contra els figurants als quals la institució ha convocat per a l'òpera «Idomeneo». El sindicat explica en una nota com la institució havia emès una convocatòria per a 100 places de figurant en una de les representacions de l'obra, citats com a voluntaris, sense pagar ni abonar la taxa de seguretat social. Als participants se'ls exigeix que adquireixin el compromís d'acudir a 18 dies d'assajos i nou funcions, així com posar-se sota la direcció del
Teatro Real, requisits que són clarament laborals. El conveni col·lectiu de teatre estableix que el salari mínim d'un assaig d'un figurant de teatre líric són 42,29 euros, i el d'una funció, 62,10 euros. D'aquesta manera, expliquen, el Teatro Real s'estaria estalviant 132.012 euros i deixaria d'ingressar a la seguretat social 49.505 euros, diners que deixen malmesa la guardiola de pensions o que serien necessaris per cobrir despeses en cas d'accident laboral. A més, han afegit que no havien vist mai aquests volums, ja que no es tracta d'una tasca senzilla sinó d'una feina complexa que requereix 60 hores d'assajos, una situació que qualifiquen de substitució massiva de treballadors amb l'únic objectiu d'evitar els costos que comporta comptar amb professionals i que assumeixen totes les empreses públiques i privades.

[dissabte, 20.10.18]
El Gran Teatre del Liceu obre un concurs públic internacional per substituir la directora artística Christina Scheppelmann que ha decidit no renovar a partir de la temporada 2019-2020
La directora artística Christina Scheppelmann finalitzarà la seva etapa al capdavant del Gran Teatre del Liceu la temporada 2019-2020. La seva marxa coincidirà amb l'inici de la commemoració del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu. Scheppelmann va assumir el càrrec el juny del 2014 en substitució de Joan Matabosch, que va marxar al Teatro Real de Madrid —ara denunciat per la Unió d'Actors perquè no paga els figurants dels seus espectacles— després de 16 anys al capdavant del Liceu. Scheppelmann va ser escollida a través d'una convocatòria internacional i es va incorporar al teatre en un període convuls, ja que calia reflotar econòmicament el teatre. Durant el seu mandat ha hagut de gestionar el conflicte amb els acomodadors del
Gran Teatre del Liceu, que el 2015 van fer vaga per demanar millores en les seves condicions laborals. Abans de situar-se al capdavant del teatre, Scheppelmann hi havia treballat com a directora artística adjunta d'Albin Hänseroth entre el maig del 1992 i el juny del 1994. També ha dirigit l'Òpera de San Francisco, l'Òpera de Washington i l'Òpera de Masqat. La seva tasca com a directora artística ha aconseguit que l'ocupació del Liceu s'enfili fins al 86% durant les temporades 2015-2016 i 2016-2017. Les bases per participar al concurs s'obriran el 2 de novembre.

[divendres, 19.10.18]
El MoMA de Nova York acull un cicle de cinema català amb una selecció dels films més representatius des de la mort de Franco fins a l'anomenada Transició
Deu anys que van ser revolucionaris per a la història del cinema en català: entre el 1968 i el 1978, quan Espanya i Catalunya transitaven d'un període dictatorial a una fràgil democràcia. Aquest és el plantejament de
«Catalan cinema's radical years, 1968-1978», el cicle de cinema que acull el MoMA de Nova York des del 25 d'octubre al 10 de novembre, de la mà de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta selecció de films abasta la dècada que va del radicalisme influït pel maig del 1968 a les primeres eleccions democràtiques del 1977 i la redacció de la nova Constitució l'any següent. La mostra arrenca amb el llegat de la Guerra Civil i abasta temes com ara la lluita de classes, l’eclosió de la identitat nacional catalana, les onades migratòries cap a Catalunya des d’altres parts d’Espanya, les dissidències estudiantils, les lluites feministes i de classe, i l’alliberament sexual. També hi destaca un cicle de tres films clandestins contra la dictadura de Franco: des de gravacions secretes sobre un comitè d'intel·lectuals protestant sobre la pena de mort contra els terroristes bascos, manifestacions de la ciutadania a Barcelona exigint llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, o reunions secretes entre cinc expresos polítics.

[dijous, 18.10.18]
L’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès s’uniran en la fundació «Òpera Catalunya» a partir de la primavera del 2019
La nova Fundació té l'objectiu de donar força a la programació operística i convertir-se en un referent del sector musical operístic. La creació de la fundació s'ha anunciat durant la presentació de la 29a temporada d’òpera al Teatre la Faràndula de Sabadell, que s’inaugura amb «Falstaff». Conduïda per Pau Monterde i amb Daniel Gil de Tejada a la direcció musical, l’òpera és una producció de l’Amics de l'Òpera de Sabadell i compta amb Toni Marsol i Svetla Krasteva en el repartiment. L’associació també prepara «L’elisir d’amore», amb Núria Vilà i César Cortés, i «La bohème», protagonitzada per Maite Alberola. Les tres obres s’estrenaran a Sabadell i després faran gira per diversos municipis de Catalunya com Sant Cugat del Vallès, Reus, Manresa, Vic i Tortosa. Un dels objectius de la Fundació Òpera Catalunya és el d'eixamplar la xarxa de ciutats que acullen les produccions programades. La creació de la fundació arriba després que, el febrer passat, el ministeri d’Hisenda va reclamar a
l'Associació Amics de l'Òpera de Sabadel més de 400.000 euros en concepte d’IVA des de l’any 2013 fins al 2017. L’entitat va abonar l’import, però també va presentar un seguit de recursos que preveu que es resolguin en els pròxims quatre anys. La nova temporada compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros i una aportació de 523.000 euros de la Generalitat. L’any passat, més de 28.000 persones van assistir a algun dels espectacles del cicle d’òpera.

[dimecres, 17.10.18]
El musical «Fun Home» ha encetat amb bon peu la nova direcció artística del Teatre Condal que la productora Focus ha encomanat a Daniel Anglès
Daniel Anglès (Barcelona, 1975) ha encetat la nova etapa com a director artístic del Teatre Condal —un dels teatres del circuit de Focus—, des d'ara anomenat Onyric Teatre Condal, ventilant d'una bufada de còmic, fffiiuuu!, la regeneració imprescindible del musical català per a tots els públics, amb un rejoveniment que aposta per una excel·lent adaptació catalana d'un dels espectacles més ben valorats a Broadway dels últims cinc anys, amb uns quants premis Tony a la butxaca
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], i amb l'afegit de dos elements essencials que l'enriqueixen dramatúrgicament: 1. «Fun Home» està basat en una novel·la gràfica, fet inhabitual; 2. Relata la història personal de la infància i adolescència de la seva autora, Alison Bechdel (Lock Haven, Pennsilvània, EUA, 1960), davant la incertesa de la seva tendència sexual.

[dimarts, 16.10.18]
L'opereta «Candide» de Leonard Berstein es presenta per primera vegada al Gran Teatre del Liceu per commemorar el centenari del naixement del compositor
L'opereta es va estrenar el 1996 al Teatre Romea de Barcelona, però no havia arribat al Gran Teatre del Liceu. Les representacions tenen lloc el 18 i 20 d’octubre sota la batuta del mestre John DeMain, antic col·laborador del compositor nord-americà i encarregat de dirigir la seva obra «A quite place» l’any 1983. Els nord-americans Meghan Picerno i Paul Appleby debuten al Liceu com a Cunegunde i Candide respectivament i s’acompanyen a l’escenari del narrador Jordi Boixaderas, que posa veu a la traducció de Salvador Oliva. L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu compta amb les veus de Kevin Burdette, Josep-Ramon Olivé, Doris Soffel, Inés Moraleda i Chris Merritt. Inspirada en la cèlebre novel·la de Voltaire, Leonard Bernstein proposa una partitura fresca, espontània i paròdica dels aires del segle XVIII i sempre amb una innegable saviesa musical. Tot i la discutida rebuda del llibret en la seva estrena l’any 1956, l'obertura de «Candide» va passar a ser immediatament una de les més reconegudes del segle XX, així com la cèlebre ària per a soprano lleugera «Glitter and be gay».
«Candide» és una opereta còmica en dos actes i llibret de Hugh Wheeler basat en la sàtira de Voltaire. Conté les lletres de Richard Wilbur, lletres addicionals de Stephen Sondheim, John La Touce, Lillian Hellman, Dorothy Parker i Leonard Bernstein i orquestracions de Leonard Bernstein i Hershy Kay; continuïat musical i orquestracions addicionals de John Mauceri. L’estrena absoluta va ser el 1956 al Martin Beck Theater de Nova York.

[dilluns, 15.10.18]
La mort del pintor Eduardo Arroyo deixa òrfena un dels supervivents de la nova figuració i un registre artístic impregnat de crítica social i polítics
El pintor Eduardo Arroyo, que ha mort als 81 anys (14 octubre) era considerat el màxim exponent de la nova figuració espanyola. Nascut en plena guerra civil, es va haver d'exiliar a França el 1958. Va viure refugiat a París per la seva oposició al franquisme. Això va fer que el seu protagonisme dins del circuit artístic espanyol comencés tard, a partir dels anys vuitanta. L'estil d'Eduardo Arroyo es caracteritzava pels fons neutres sobre els quals destacaven figures amb faccions molt intenses, amb referències a l'imaginari de la cultura espanyola refent imatges, per exemple de la pintura barroca, des d'un punt de vista pop art. Actualment, les obres
d'Eduardo Arroyo es troben en diversos museus d'art modern espanyols i estrangers. La seva creativitat s'estén a les escenografies teatrals i les edicions il·lustrades. Eduardo Arroyo també va deicar obres en el camp de l'escultura, el gravat, la ceràmica i la literatura, però va ser la seva punyent mirada pictòrica el que el va consagrar internacionalment.

[diumenge, 14.10.18]
La catalana Marta Gili s'acomiada de la direcció del Jeu de Paume on ha estat dotze anys al capdavant de la institució de fotografia per excel·lència de París i després d'haver tret de l'oblit el museu
Després de dotze anys al capdavant de la institució de fotografia per excel·lència de París, el Jeu de Paume, la catalana Marta Gili (Barcelona, 1957) se n'acomiada després d'haver tret de l'oblit el museu. La directora considera que el que havia de fer-hi ja està fet i que és l'hora de passar el relleu a una altra generació o a unes altres idees. Marta Gili ha comissariat 180 exposicions al Jeu de Paume. Quan la institució, finançada en part pel ministeri francès de Cultura, va anunciar la notícia de la seva sortida aquest estiu, el sector va aplaudir la feina i afany d'aquesta comissària, que ha sabut donar un discurs a un museu que en pocs anys ha passat de centrar-se en l'impressionisme a fer-ho en l'art contemporani i, finalment, en la fotografia. Malgrat no tenir col·lecció pròpia, el
Jeu de Paume de París s'ha creat una reputació a base de préstecs notables d'institucions de tot el món que han permès exhibir a París àmplies mostres sobre Garry Winogrand, Susan Meiselas, Robert Frank, Diane Arbus, Jordi Colomer, Richard Avedon, Helena Almeida i Dorothea Lange. Retrospectives de cinema, projectes educatius, l'edició de més d'un centenar de catàlegs i fins i tot l'ampliació del centre en un castell a la ciutat de Tours han ajudat a articular una narració sobre la creació artística en imatges.Les últimes exposicions que presenta són prova dels desafiaments superats: «Dorothea Lange (1895-1966)», la fotoperiodista nord-americana que va posar cara a la Gran Depressió, especialment amb el retrat «Mare migrant», i dos artistes conceptuals, la cubana Ana Mendieta (1948-1985) i l'uruguaià Alejandro Cesarco (1975).

[dissabte, 13.10.18]
Facebook admet que l'atac informàtic que va patir fa quinze dies va afectar almenys trenta milions de persones
L'empresa nord-americana Facebook ha reconegut que l'atac informàtic a la seva xarxa social que va patir ara fa quinze dies, podria haver deixat al descobert dades de trenta milions d'usuaris. Facebook ha explicat que d'aquests 30 milions de comptes, almenys 15 milions de persones haurien tingut exposats els seus noms i els seus detalls de contacte personal. De 14 milions d'usuaris s'haurien posat al descobert el nom i el cognom. Del milió restant no se n'hauria aconseguit res. Facebook ha reconegut que els pirates informàtics van intentat accedir a la informació a través de les llistes de contactes de 400.000 usuaris. Segons
Facebook, aquesta filtració no va afectat Messenger, Oculus, Pages, Instagram, WhatsApp, Workplace, ni pagaments. Facebook assegura que l'origen de l'atac era en la vulnerabilitat del seu codi que existia des de 2017, però que es va resoldre dos dies després de l'atac. Tots els comptes afectats que van rebre l'avís de Facebook han hagut de canviat les contrasenyes com a primera mesura de seguretat. En un primer moment, s'havia dit que l'atac havia afectat 50 milions de comptes.

[divendres, 12.10.18]
Les dones protagonitzen l'edició del 2018 del Festival d'Art «The Influencers» al CCCB que explora els fenòmens més creatius i menys usuals de la societat digital
Les dones protagonitzaran la 14a edició de «The Influencers» al CCCB, un festival d'art no convencional que té lloc del 25 al 27 d'octubre i que explora els fenòmens més creatius i menys usuals de la societat digital a través de projectes que es mouen entre l'art, la tecnologia i les noves cultures populars digitals. Aquest any el festival gira al voltant de la noció de la nova edat fosca digital. La programació de
«The Influencers 2018» inclou l'artista i activista iraniana Morehshin Allahyari, que parla sobre colonialisme digital, la matemàtica i activista nord-americana Cathy O'Neil, autora del llibre «Armas de destrucción matemática», que tracta la cara oculta del big data i els algoritmes, i l'escriptora nord-americana d'origen xinès An Xiao Mina, experta en xarxes, contextos de censura a la Xina i el poder polític dels mems.Per complementar la programació es durà a terme «Cryptorave», un experiment que combina els sistemes i les cultures blockchain amb el joc de rol: un taller de disseny de plataformes d'internet descentralitzades i el Barcelona Internet Tour, una ruta turística pels espais on són les infraestructures de la xarxa informàtica. «The Influencers 2018» s'emmarca en The New Networked Normal (NNN), un projecte europeu sobre art i tecnologia, del qual forma part el festival Transmediale (Berlín), la iniciativa Abandon Normal Devices (Manchester), el festival de cultures electròniques STRP (Eindhoven) i el CCCB.

[dijous, 11.10.18]
La Biennal del pensament «Ciutat Oberta» reuneix prop de 170 especialisyes internacionals en diferents actes arreu de Barcelona com el fossat del Mercat de Sant Antoni
La Biennal de pensament «Ciutat Oberta» preveu 68 activitats gratuïtes i de lliure accés que passaran en 51 espais de Barcelona entre el 15 i el 21 d’octubre. La Biennal de pensament convida la ciutadania a pensar, a debatre i a imaginar la ciutat, a experimentar-la i a mirar-la amb uns altres ulls. A parlar d’innovació tecnològica, d’arquitectura, d’art. De cultura, de convivència i de col·laboració. Prop de 170 participants especialistes d’aquí i d’arreu del món compartiran als diferents espais i places preguntes i s’exploraran noves respostes. Es debatran iniciatives polítiques, socials, tecnològiques que poden ajudar a fer de les ciutats del segle XXI societats més justes i solidàries.
La Biennal de pensament «Ciutat Oberta» s’estructura en quatre itineraris: Ciutat Democràtica, Ciutat Digital, Ciutat Diversa i Ciutat Habitable. Cada ambit programa converses, debats i altres activitats que ens permetin avançar cap a una societat plenament democràtica, sense exclusions. També tallers, conferències, activitats participatives sobre quin és el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, espais públics i equipament, quins exemples i experiències d’altres ciutats són importants per tenir-los en compte o com encarar problemes com l’especulació immobiliària i la gentrificació.

[dimecres, 10.10.18]
L'obra «Shirley Valentine» que Mercè Arànega representa al Teatre Goya aguanta encara avui no només perquè fa un retrat sociològic d'un temps passat i potser veladament present sinó perquè encadena una sèrie de baules d'humor amb sortides i acudits que van captivant l'espectador
Ai, ai, ai! Que «Shirley Valentine» ja té trenta-dos anys des que es va estrenar el 1986 a l'Everyman Theatre de Liverpool, amb l'actriu Noreen Kershaw, dirigida per Glen Walford. Ai, ai, ai!, que la generació femenina esclava de la línia blanca d'electrodomèstics s'acaba i que la denúncia o reflexió sobre el paper de la dona de l'últim quart de segle passat es pot convertir avui en un testimoni d'un temps que, per a joves generacions, ni existeix ni tornarà. Aquest és el temor quan s'anuncia la represa de «Shirley Valentine» de Willy Russell (Whiston, Regne Unit, 1947). Un temor equivocat que es fon com un bolado perquè els temps sembla que no han canviat tant i que la síndrome «Shirley Valentine» diuen si encara té corda per temps
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Sí, però, que ara es mira l'heroïna de l'obra com una caricatura d'allò que potser encara és i ningú no vol veure. L'espetec teatral de la primera «Shirley Valentine» va ser tan fort que dos anys després de la primera estrena es va reposar al West End de Londres, al Teatre Vaudeville, amb l'actriu Pauline Collins, dirigida per Simon Callow.

[dimarts, 09.10.18]
El govern nacionalista espanyol veta la presència del president de la Generalitat de Catalunya a la reunió de la Unió per la Mediterrània que se celebra a Barcelona
Segons fonts del govern nacionalista espanyol, el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha considerat oportú no facilitar un escenari al president català Quim Torra perquè no tingui l'oportunitat de vilipendiar el nom d'Espanya. En resposta, la Generalitat de Catalunya ha condemnat la falta de respecte institucional del govern nacionalista espanyol i ha lamentat que no s'hagi permès la participació de cap membre del Govern català a l’acte de la
Unió per la Mediterrània (UpM), ni tan sols tenint en compte que se celebra a Barcelona i que, a més, la seu de la UpM s’ubica en espais cedits per la Generalitat de Catalunya. En un comunicat, el govern de Quim Torra diu que davant de l’absència d’una invitació per part de l’executiu de Pedro Sánchez, la intervenció que el president de la Generalitat tenia previst fer en aquest fòrum es farà arribar a tots els representants de la UpM. El mateix president Torra ha respost via Twitter a la decisió del ministre Borrell: «Realment, un altre dels nobles i elegants gestos del Sr. Borrell, en aquest cas vers el president del país on va néixer. No es preocupi, Sr. Borrell, ja faré arribar el meu discurs a tots els assistents.»

[dilluns, 08.10.18]
Ventura Pons ha tornat al teatre amb l'actor Roger Pera i un espectacle importat de Broadway que tensa el límit de la multirepresentació a la Sala Versus Glòries amb «Quina feinada!»
Hi ha actors i hi ha bèsties actorals. Roger Pera és actor, bon actor. Però també és una bèstia actoral. Potser no havia tingut ocasió de demostrar-ho tan plenament com ho fa ara en solitari en aquest espectacle importat de Broadway i que —llàstima que no es puguin fer servir els mòbils!— t'agafen ganes de fer-ne un enregistrament complet perquè, potser per influència de la direcció del cineasta Ventura Pons, als espectadors els farà l'efecte que es troben en un plató des d'on s'està emetent en directe el programa d'un xòuman popular
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I no és estrany que sigui així perquè Roger Pera ha manllevat d'un actor televisiu aquest guió, extret de l'espectacle «Fully Committed», de Becky Mode, interpretat per Jesse Tyler Ferguson, conegut per ser el pèl-roig de la sèrie «Modern Family», i l'ha portat al seu terreny, amb algunes lleugeres llicències d'adaptació que, malgrat que originalment passen a Manhattan, sembla que passin aquí mateix gràcies a les picades d'ullet, entremig de les trucades, a referències locals i d'alguna mirada a la pròpia realitat personal de Roger Pera, convertit en la ficció en un encarregat de prendre nota telefònicament de les reserves d'un restaurant d'alta volada i de distribuir les trucades internes de la casa, però sempre pendent d'un càsting com a actor al Teatre Nacional de Catalunya.

[diumenge, 07.10.18]
La pintura «Girl with Balloon» del grafieter Bansky s'autodestrueix després que fos subhastada per un milió de lliures sota la sorpresa dels assistents a la sessió de Sotheby's
L'artista britànic Banksy ha protagonitzat una nova imatge impactant o, el que més aviat es coneix com una «boutade». Un famós quadre del conegut grafiter es va autodestruir després de ser subhastat per més d'un milió de lliures a la casa londinenca de subhastes Sotheby's. El mateix Banksy va compartir una fotografia a Instagram del moment en què la pintura «Girl with Balloon» lliscava pel marc i passava per la trituradora de paper. «Sembla que acabem de ser Banksy-tats», va admetre el director d'Art Contemporani de Sotheby's, davant la sorpresa i les rialles dels assistents. L'obra, del 2006, mostra una nena que intenta agafar un globus en forma de cor. Era l'adaptació d'un dels primers grafits que van aparèixer a Londres, escollit com a obra preferida al Regne Unit l'any 2017. Com se sap,
l'artista Banksy es va fer conegut pels seus grafits reivindicatius que apareixien en diversos llocs del món, des d'Anglaterra fins a Palestina, i es va convertir en un artista cotitzat tot i que la seva identitat encara es desconeix.

[dissabte, 06.10.18]
La soprano Montserrat Caballé que ha mort als 85 anys deixa al darrere un dels mites de l'òpera mundial del segle XX i a Catalunya la imatge popular i icònica dels Jocs Olímpics
La soprano Montserrat Caballé ha mort la matinada de dissabte (6 octubre) als 85 anys a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on estava ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. Tot i que darrerament s'havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d'èxit mundial interpretant un centenar de personatges d'òperes en escenaris de tot el món. Nascuda a Barcelona el 12 d'abril del 1933, Caballé va començar de ben jove els incursions al món de la música amb les classes Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va haver d'abandonar un temps per la precària salut del seu pare, havent de treballar per pagar-li una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui li va sufragar les depeses de la seva formació, de manera que va poder continuar els estudis a principis de la dècada dels 50. Així coneixeria les sopranos que la van ajudar més en la seva carrera professional, com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi. Després dels seus estudis al Conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l'any 1955 interpretant Serpina de l'òpera «La serva padrona» en dues actuacions a l'estiu d'aquell any a València, Reus i Figueres. L'any següent ingressava a al Teatre Municipal de Basilea. L'estrena de
Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu no arribaria fins el 1962, quan va interpretar «Arabella» de Richard Strauss, després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on en questa darrera ciutat va triomfar com a Donna Elvira de «Don Giovanni». El seu reconeixement ja era un fet a nivell internacional i la seva consolidació va arribar el 1965 Carnegie Hall de Nova York, quan després de substituir Marilyn Horn a «Lucrezia Borgia», una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n'acabaria interpretant un ampli ventall d'òperes, junt amb altres de Giuseppe Verdi. Al llarg de la seva trajectòria, Montserrat Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions. A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar junt amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema «Barcelona», que posteriorment s'acabaria convertint en l'himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes.

[divendres, 05.10.18]
La Hisenda espanyola anuncia que vol imposar un impost del 3% a les grans tecnològiques per publicitat i us de dades o transaccions entre particulars
La taxa Google que prepara l’executiu espanyol suposarà un recàrrec del 3% per als ingressos de publicitat, ús de dades o transaccions entre particulars de grans tecnològiques com Facebook, Uber i Airbnb. I, després de setmanes de negociacions, s'ha confirmat la voluntat de crear aquest impost que gravarà amb un 3% els tipus d’activitats específics d’aquestes empreses que, fins ara, no estan gravats de manera particular, com de fet ja proposa la directiva europea que encara s’ha d’acabar de detallar. Espanya ja havia pressionat en les útimes reunions europees per aplicar aquest tribut anomenat popularment
«taxa Google». Amb la promesa d’augmentar les pensions i d’elevar la despesa social, l’executiu necessita més vies d’ingressos. La idea, des d’Europa, és aplicar-lo a aquesta mena de plataformes i també al comerç electrònic. Segons explica la Hisenda espanyola, en línia amb les autoritats comunitàries, es gravaran les empreses que facturen més de 750 milions d’euros a tot el món quan l’activitat gravada suposi una facturació de més de tres milions a Espanya. L’objectiu és que les empreses declarin els beneficis on els guanyen.

[dijous, 04.10.18]
Catalunya lidera la producció de llibres a l'Estat espanyol durant el 2017 amb el 34,2% del total del qual un 11,5% és en català
La producció de llibres a l'Estat espanyol ha augmentat un 4,6% el 2017 segons la Panoràmica de l'Edició Espanyola de Llibres 2017, un document publicat pel Ministeri de Cultura espanyol on s'exposen les dades i estadístiques de la producció editorial del conjunt de l'Estat. Catalunya ha liderat aquestes xifres amb el 34,2% del total, seguida de Madrid, amb un 29,3%. La distribució de l'oferta editorial de l'any passat mostra una polarització de les empreses editores entorn de Barcelona i Madrid, un fenomen que fa bastant temps que passa. Les altres comunitats autònomes es reparteixen el 37,9% restant. L'estudi també constata que un 84,4% dels llibres que es publiquen són en espanyol, mentre que la producció en català representa l'11,5%. Tenen xifres més baixes el basc (1,7%) i el gallec (1,5%). També s'han incrementat les produccions en català editades a Catalunya fins a representar un 83,1% del total. L'anàlisi de la
Federació de Gremis d'Editors explica que el preu del llibre ha baixat de mitjana un 5,9%. Hi ha hagut un descens del 23,6% en el digital, però un augment de l'1% en el llibre de paper. D'aquesta manera, el preu mitjà se situa als 18,63 euros (en relació als 19,80 euros de l'any anterior), un nivell semblant al del 2012. En total, s'han enregistrat 89.962 obres, un augment considerable en comparació a les 86.000 obres del 2016. Paral·lelament, s'han donat d'alta 1.830 nous autors i editors. Així i tot, el sector editorial ha facturat 2.319 milions d'euros el 2017, xifra que suposa només un 0,1% més que l'any anterior. Les grans editorials publiquen el 57,3% dels llibres que apareixen a les llibreries de l'Estat, però només suposen el 0,9% de les empreses que es dediquen a l'edició de llibres. El sector factura un total de 2.200 milions d'euros anuals i està format per més de 2.600 editorials, segons indica la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya.

[dimecres, 03.10.18]
Més de 14.000 joves de primer d'ESO empadronats a Barcelona rebran el «Quadern Cultura» que els permet utilitzar gratuïtament de l'oferta cultural de la ciutat
Durant la primera quinzena d’octubre tots els joves nascuts el 2006 i empadronats a Barcelona, un total de 14.465 estudiants, rebran als seus domicilis el «Quadern Cultura», una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona que convida els estudiants de primer d’ESO i un acompanyat adult a gaudir de la programació de diversos equipaments culturals de la ciutat. El «Quadern Cultura», que arribarà directament als domicilis dels joves empadronats, conté un bloc d’invitacions i un llibret explicatiu, i inclou les programacions seleccionades, ja siguin de teatre, música i dansa, i també el calendari de les exposicions previstes als centres patrimonials. Dins el
«Quadern Cultura», cada un dels 27 equipaments inclosos ofereix un tiquet bescanviable per una entrada en una de les seves activitats dins la programació destinada al públic juvenil. Els joves han d’anar sempre acompanyats d’una persona major de 18 anys. Com a novetat de la sisena edició d’aquesta iniciativa, el «Quadern Cultura» ofereix la possibilitat de visitar en família l’edifici del CaixaForum i qualsevol de les seves exposicions. Una visita pensada especialment per a famílies que inclou un recorregut per l’exposició i activitats participatives dins de l’espai expositiu. Conduïdes per un mediador, les visites es basen en un tema principal de l’exposició que es desenvolupa al voltant de les obres exposades. Una altra novetat és la possibilitat de visitar el Planetari 3D digital del CosmoCaixa on es pot gaudir de la tecnologia 3D estèreo més pionera i moderna del moment. Participen en l’oferta un total de 27 equipaments: el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el CCCB, el SAT! Sant Andreu Teatre, la Sala Beckett, el Museu del Disseny, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Castell de Montjuïc, el MUHBA, el Museu de la Música, el Reial Monestir de Pedralbes, el Born CCM, el Museu Frederic Marès, el Museu de Ciències Naturals, el MACBA, el Museu Marítim de Barcelona, la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Picasso, CaixaForum i CosmoCaixa.

[dimarts, 02.10.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2018 amb 16.881.099 visitants que han fet 36.936.279 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 16.881.099 visitants i 36.936.279 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.867,4 visites de pàgines (11,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 33 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.586 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.10.18]
Amb la mort del fotògraf Kike Pérez de Rozas als 88 anys desapareix un altre membre de la nissaga fotoperiodística que va iniciar el pare Carlos Pérez de Rozas
Kike Pérez de Rozas ha mort a Barcelona als 88 anys. Era membre de la segona generació d'aquesta històrica família que sempre ha treballat en diversos mitjans i firma les instantànies només amb el seu cognom, sense que se sàpiga exactament quin n'és l'autor. El primer de la nissaga, el pare, Carlos Pérez de Rozas, va morir d'un atac al cor amb la càmera a la mà, el 1954. El fotògraf Kike Pérez de Rozas formava part de la segona generació de la nissaga, juntament amb els seus germans Manolo, Carlos i Rafa —aquests dos últims, morts els anys noranta.
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) té en el seu fons més de 800.000 fotos de la saga dels Pérez de Rozas. El fotògraf desaparegut ara va estar lligat durant la seva etapa professional sobretot a l'agència EFE, des d'on va difondre els seus retrats de la Barcelona del segle XX. És l'autor d'una instantània que s'ha convertit en una icona històrica: la dels Beatles baixant d'un avió, a l'aeroport del Prat, l'any 1965.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció