[dimecres, 31.10.07]
L'Esculapi, el déu de la medicina amb els braços restituïts, tornarà al seu lloc d'origen, entre les ruïnes d'Empúries, el 23 de març del 2008
La remodelació de la peça ha estat la restitució dels braços fent servir un sistema de fixació reversible. Quan l'escultura va ser descoberta, sense els braços, se li van afegir les peces —encara avui hi ha dubtes sobre l'originalitat del braç esquerre. Més tard, els braços van ser desmuntats i, des de feia dècades, l'escultura s'havia exposat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) sense les extremitats superiors. Poc després de ser trobat, l'Esculapi es va traslladar al Museu de les Arts Decoratives i el 1932 es va incorporar al MAC. El retorn a Empúries forma part dels actes del centenari de les excavacions, per als quals el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha destinat 6 milions d'euros. Després de més d'un any de feina i de tota mena d'estudis i analítiques, l'escultura del déu de la medicina, l'Esculapi tornarà a Empúries amb els braços restituïts. La figura té més de 2.200 anys d'antiguitat i va ser trobada a Empúries el 1909. L'acte central del centenari serà el retorn de l'Esculapi a Empúries el 23 de març del 2008. Però, de moment, l'escultura, de dimensions superiors a les d'una persona, es mostra al MAC de Montjuïc, després que els experts, liderats per Àlex Masalles i amb la intervenció del laboratori de materials petris del Museu Nacional d'Art de Catalunya, han valorat de quina manera podien restaurar la figura d'acord amb la imatge que podria haver tingut l'escultura a l'antiguitat. Tot el projecte de restauració ha tingut un cost de 63.000 euros. Un cop tancada l'exposició actual a Barcelona i abans d'arribar a Empúries, l'Esculapi es podrà veure als museus de Badalona i Mataró.

Mor el pintor avantguardista Modest Cuixart, als 82 anys, un dels fundadors del grup «Dau al Set» dels anys quaranta
Modest Cuixart (Barcelona, 1925) ha mort aquest matí de dimecres. El pintor era considerat un dels artistes més destacats del panorama plàstic català, amb una llarga i sòlida trajectòria que constitueix un reflex de l'art de la segona meitat del segle XX. Ha passat per diferents etapes plàstiques, amb dibuixos i aquarel·les amb tendència expressionista, prop del surrealisme durant l'època de Dau al Set, i ha estat una de les figures més representatives de la plàstica informalista i expressionista, amb una obra de gran perfeccionament tècnic i conceptual. Cofundador del mític grup Dau  al Set, als anys 40, era un aferrissat defensor de l'autèntica avantguarda pictòrica, que mai havia deixat d'experimentar, des d'un treball rigorós aprofundit i meticulós. L'informalisme i l'abstracció el van fer evolucionar cap a una figuració  amb una praxi i estil inconfusibles.   A més de les seves figures femenines, també havia treballat durant molt temps la natura, un tema que considerava inesgotable i canviant, que va tractar des d'una visió nova, lluny dels tòpics i vistes tradicionals. Amb aquestes pintures, Modest Cuixart intentava una nova incursió sobre el paisatge amb tècniques contemporànies. Fa uns anys va inaugurar la Fundació Cuixart, amb sala d'exposicions, a la placeta on desemboca el carrer Moncada de Barcelona.

[dimarts, 30.10.07]
Trobat a l'Ebre el que se suposa que és el campament d'Escipió l'Africà, el primer campament militar romà a la península Ibèrica
Jaume Noguera, professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i membre del Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRAPCE) Jaume Noguera ha trobat restes del que segurament va ser el primer campament militar romà a la península Ibèrica, situat en una terrassa del riu Ebre dins el terme municipal de la Palma de l'Aldea, a la comarca del Baix Ebre. El campament, que va ser descobert al principi del 2006 i en el qual ja s'han dut a terme dues intervencions arqueològiques, pertany a la Segona Guerra Púnica (219 aC-201 aC), data d'entre el 217 aC i el 209 aC, i segons el professor Noguera, es tracta sens dubte d'un dels campaments de Publi Corneli Escipió l’Africà. L'espai acotat d'excavació ocupa a hores d'ara aproximadament 7 ha, però el campament arribava segurament a les 30 ha. Es tracta d'un campament de grans dimensions, on, segons els experts del Departament, Escipió va aplegar l'any 209 aC un potent exèrcit de 25.000 homes (quatre legions) amb les quals, en un ràpid cop de mà, va conquerir Cartago Nova (Sagunt). Estava situat en un enclavament d'alt valor estratègic, als peus de l'antiga Via Heràclia (que més tard es va transformar en la Via Augusta, que recorria des de temps protohistòrics el corredor mediterrani) i vigilant el trànsit fluvial. Les troballes numismàtiques constitueixen una de les proves fefaents de l'existència d'aquest campament. Noguera hi ha trobat peces rares i úniques, que només poden explicar-ne la presència en aquestes contrades a través de l'exèrcit, format per legionaris vinguts d'arreu de la Mediterrània. Durant la Segona Guerra Púnica, el curs inferior de l'Ebre va constituir un dels teatres d'operacions més importants del conflicte. Aníbal havia travessat els Pirineus i els Alps amb un potent exèrcit i amenaçava Roma. Els generals cartaginesos maldaven per consolidar el seu domini al corredor mediterrani per tal de garantir una via de subministrament a les seves tropes. Roma va contraatacar tallant aquesta possibilitat, i les batalles de Cese (al voltant de Tarragona) al 218, una batalla naval davant la desembocadura de l'Ebre al 217, Hibera (Tortosa) al 216, i Intibili al 215, van ser favorables als romans, que van desplaçar els cartaginesos cada cop més cap al sud, a l'altra riba del riu Ebre, fins al cop definitiu, el 209, de la destrucció de Cartago Nova.

[dilluns, 29.10.07]
Una exposició sobre la Venècia dels segles XVII i XVIII a La Pedrera mostra l'esplendor de l'activitat artística i editorial de l'època abans de la decadència
L'exposició 'Passió i negoci. L'art a Venècia dels segles XVII i XVIII', que es pot veure fins al mes de gener a La Pedrera, posa de manifest que a Venècia es gaudia a l'època d'una llibertat femenina única a Europa. Els viatgers descrivien sorpresos una Venècia on les monges es vestien per semblar més atractives, deixant al descobert espatlles i pits. Aquesta màniga ampla en els costums va afavorir que hi hagués més dones en el gremi artístic, algunes de les quals amb botiga pròpia de gravats a la ciutat. Una artista famosa de l'època, molt sol·licitada per les corts europees, va ser Rosalba Carriera, de la qual la mostra inclou un autoretrat al pastel. El clima de llibertat venecià també va afavorir l'activitat editorial, ja que molts llibres religiosos prohibits en molts indrets s'acabaven editant a cases venecianes. Fins i tot alguna de les editorials ja van ser capitalistes i globals avant-la-lettre, com és el cas de la casa Remondini, instal·lada a Bassano, que editava llibres i gravats per tot el món, fins i tot per a l'Amèrica Llatina. A la mostra es poden veure un gravat de treballs d'aquesta editorial, entre ells un gravat de la Verge de Montserrat. No falten a la mostra les vedute venecianes típiques de Canaletto i Guardi, però també una de ben curiosa de Vanvitelli, que es troba al Palauet Albéniz, i una de fantàstica de la ciutat de Verona, de Bernardo Bellotto. El final del recorregut anuncia l'inici del neoclassicisme amb una sèrie de peces de l'escultor Antonio Canova. La mostra aplega a La Pedrera 130 obres procedents de 40 museus, biblioteques i col·leccions particulars no només pintura, sinó també escultura, gravats i llibres. Sense deixar de banda els grans noms de la pintura veneciana de l'època, com Tintoretto o Veronese la mostra exhibeix artistes i peces que habitualment no tenen gaire visibilitat. Un retrat de Tintoretto procedent de la National Gallery de Dublín i dos Veronese donen la benvinguda al visitant per il·lustrar que el segle XVI va ser el moment dels grans mestres venecians, que omplien de pintures les esglésies i palaus de la ciutat dels canals.

[diumenge, 28.10.07]
Les imminents eleccions a la directiva de l'Ateneu Barcelonès provoquen una picabaralla entre els dos grups candidats amb retrets mutus i l'acusació d'haver vetat el catedràtic Joaquim Molas
El pròxim 7 de novembre, l'Ateneu Barcelonès té convocades eleccions a la junta directiva. Unes eleccions que s'han fet més interessants que en altres convocatòries perquè han provocat que la junta que fins ara havia format l'actual president, Oriol Bohigas, s'hagi dividit en dos. Per una banda, opta novament a la reelecció a la presidència, Oriol Bohigas, que s'ha reforçat com a número dos i, tot fa pensar com a successor immediat, Ferran Mascarell. D'altra banda, també hi opta Santiago Riera i Tuèbols, que té com a suport Carles Bonet. Aquesta configuració de les dues candidatures ha fet especular que l'Ateneu Barcelonès s'ha convertit en un camp de competència entre militants o simpatitzants del Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. La competència ha arribat al punt de provocar picabaralles com la que ha posat enmig, sense que hi tinguis res a veure, el catedràtic Joaquim Molas. Segons el digital e-Notícies, Molas va ser vetat com a ponent d'un acte inaugural. Un dels membres de la candidatura alternativa a Bohigas, el catedràtic d'història Albert Balcells va dir en roda de premsa que en una discussió sobre qui havia de fer el pregó de reobertura de la Biblioteca un dels vocals de junta va vetar clarament Joaquim Molas. El mateix e-Notícies apuntava que aquest vocal podia haver estat Narcís Garolera, professor de literatura de la Universitat Pompeu Fabra. Un cop apuntada aquesta possibilitat, aquest dissabte, un comentari deixat en el digital a les 11:10 h, escrit pel mateix Narcís Garolera —cal suposar que és així— ho aclaria amb aquestes paraules: «En Molas m'ha vetat en activitats verdaguerianes (edicions, conferències, taules rodones, programes televisius, etc.) i obté de mi el mateix que ell practica: el veto i la reprovació. És un mandarí i un sectari, que no hauríem de magnificar tant.»

[dissabte, 27.10.07]
«El senyor Perramon» i «La plaça del Diamant», dues de les obres que marquen l'arrencada de la temporada teatral catalana
L'obra 'El senyor Perramon', basada en 'L'avar', de Molière, i escrita per Josep Maria de Sagarra és, juntament amb l'adaptació que Josep M. Benet i Jornet ha fet de 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, al Teatre Nacional de Catalunya el tàndem més atractiu de l'arrencada teatral d'aquesta tardor, que fronteres enfora ha comptat amb l'estrena del 'Tirant lo Blanc', dirigida per Calixt Bieito. De moment, 'El senyor Perramon' ja ha iniciat les seves representacions al Teatre Romea, mentre que 'La plaça del Diamant' ha retardat el seu calendari inicial, de moment, fins al 4 de novembre. D'aquestes i altres obres de la cartellera actual, la revista digital «Clip de teatre» ofereix informació puntual així com les crítiques de les estrenes més recents, com 'Trànsits', de Carles Batlle, a la sala Beckett, l'òpera de butxaca 'Saló d'Anubis o l'Acadèmia de Lilí & Danté', amb llibret de Toni Rumbau i música de Joan Albert Amargós, a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, i l'obra que es pot qualificar de thriller psicològic, 'Com pot ser que t'estimi tant', de Javier Daulte, amb la companyia T de Teatre, a la Sala Petita del mateix TNC. També el Teatre Poliorama està oferint, en funcions de cap de setmana', per al públic familiar, el musical 'Pirats: els joglars flotants', un espectacle on es barreja humor, música, teatre, aventura i rigor escènic.

L’Ajuntament de Palma consolida la seva intenció d'incloure un nou premi en castellà i català en el cartell literari de la polèmica
L’Ajuntament de Palma de Mallorca ha decidit incloure definitivament, tal com ja havia avançat en el seu dia aquesta redacció, un premi bilingüe en la convocatòria dels premis literaris d’aquesta ciutat. El Premi Ciutat de Palma de Crítica Literària 2007 tindrà una dotació de 12.000 €. L'estiu passat, el consistori de Palma va anunciar que la convocatòria d’aquest any seria només en català, com havia estat des de la creació dels premis l’any 1977, i acabava així amb la discutida decisió del govern del PP d’incloure, des del 2003, dos premis independents en castellà. A mitjan setembre, el segon tinent d’alcalde de Palma, Eberhard Grosske, va fer unes declaracions en què proposava d’incloure una nova categoria, la de crítica literària amb el nom de Camilo José Cela, en llengua espanyola i dotat amb 24.000 €. Els sectors culturals i literaris que abans s'havien posicionat en contra de la decisió del govern del PP, va tornar a posar-se en guàrdia, però sense prendre cap decisió. De fet, l’Ajuntament de Palma s'havia salvat amb salut anunciat abans un important augment de la dotació econòmica dels premis tradicionals: el Llorenç Villalonga de novel.la, amb 24.000 €, i el Joan Alcover de poesia amb 12.000 €. La convocatòria definitiva fa pública la creació del Premi de Crítica Literària, que no porta implícit el nom de cap autor com a icona, dotat amb 12.000 € i en el qual es poden presentar tant obres en català com en castellà. De moment, els sectors que abans havien criticat la decisió del PP no han manifestat, per ara, cap oposició a aquesta mesura.

[divendres, 26.10.07]
El nou Teatre del Raval es converteix en la seu oficial de la 12a Mostra de Teatre de Barcelona
En aquesta edició, la Mostra incorpora un nou espai escènic, el Teatre del Raval, gestionat per Artípolis, que a banda de la seva faceta de teatre comercial serà a partir d’ara la seu oficial de la Mostra. Les altres sales que acullen els muntatges de la programació són el Versus Teatre, el Guasch Teatre, el Teatreneu, l'Antic Teatre i el Teatre Tantarantana. L'edició presenta una vintena d'espectacles, entre els quals hi ha sobretot teatre decreació i textos de nous autors, teatre social i compromès. La Mostra de Teatre de Barcelona acaba deixant en el programa oficial la selecció que es fa sobre les propostes presentades que aquest any han estat un centenar. A través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya, tots els espectacles guanyadors participen posteriorment en un cicle que se celebra al Teatre de Ponent, i l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona facilita la difusió de les obres premiades a través l’Oficina de Difusió Artística afavorint la seva acollida als teatres municipals. La Mostra de Teatre de Barcelona és un projecte de promoció i difusió artística que va néixer amb diversos objectius: l’impuls de nous talents, autors, actors i directors novells; la promoció d’espectacles de petit format en donar-los una via d’accés a les sales teatrals comercials de Barcelona; l’apropament de la col·lectivitat al teatre; l’augment de la implicació de les institucions en la promoció de joves valors i el foment de l’activitat artística i teatral. La meitat dels espectacles d'aquesta edició són d'autors catalans joves.

[dijous, 25.10.07]
La Guerra de Successió i la seva expansió internacional centren una macroexposició del Museu d'Història de Catalunya sobre l'època del 1714
Les darreres recerques, que en l'última dècada s'han centrat en la dimensió internacional del conflicte, aporten a la mostra el debat ideològic entre els dos bàndols enfrontats, la vida quotidiana durant la guerra, la posterior i brutal repressió de Felip V contra Catalunya i el massiu exili. Es calcula que entre 25.000 i 30.000 catalans, es van exiliar, la majoria cap a Àustria i Itàlia, en un moment que el Principat de Catalunya tenia mig milió d'habitants. L'exposició 'Catalunya i la Guerra de Successió', que es podrà veure al Museu d'Història de Catalunya fins al 20 de gener, presenta diferents objectes, com un joc de cartes que va ser imprès el 1705 a Anglaterra, per a la reina Anna, i recull alguns dels elements més rellevants de la guerra entre potències del principi de segle, una guerra en la qual els regnes de la Corona d'Aragó s'acabarien enduent la pitjor part. Aquest joc de cartes és una de les moltes peces que han vingut de l'estranger per a l'exposició, que compta amb documents, gravats, llibres, objectes i pintures procedents d'institucions arxivístiques i museístiques d'Àustria, Alemanya, Anglaterra, Portugal, França, Itàlia i de la resta de l'Estat espanyol, en especial del País Valencià. El comissari de l'exposició, Agustí Alcoberro, explica que s'ha volgut fugir de la iconografia romàntica i que s'ha elaborat una exposició divulgativa i rigorosa a la vegada. També és de l'època la banda sonora, que inclou una preciosa ària de l'òpera 'Il più bel nome', d'Antonio Caldara (1670-1736). Igual que aquesta música, l'exposició és plena de detalls com una 'Miscel·lània científica', de Josep Bolló, que recull la caiguda d'un meteorit el dia de Nadal de 1704: el clima prebèl·lic que es vivia a Catalunya va interpretar el fenomen com un mal presagi. Dos anys després, un eclipsi de sol va ser interpretat també en clau política.Una altra curiositat és l'ús d'un mateix gravat reciclat amb el canvi de rei: l'únic que varia és el nom del monarca. Més coses: el llaç groc característic dels austriacistes (és a dir, dels favorables a l'arxiduc Carles enfront del Borbó) és perfectament visible en una de les peces més vistoses de la mostra, la Verge dels Desemparats de València, d'autor anònim i datada el 1700. El bust de Felip V procedeix del Palau Bofarull de Reus i obre l'apartat de l'exposició que acaba amb un sonet d'una de les persones que va dirigir la resistència de Barcelona al final del setge, Manuel Mas i Soldevila.

[dimecres, 24.10.07]
El professorat de l'Institut on havia estudiat el jove francès Guy Mquet, afusellat pels nazis, es nega a llegir la seva carta de comiat decretada per Nicolas Sarkozy com a obligatòria
A saber què en diria Daniel Pennac d'aquesta actitud, ell que fa uns anys es va fer popular per haver propagat quin era el seu mètode de foment de la lectura a l'ensenyament francès. El cas és que Nicolas Sarkozy, no pas per motius pedagògics, sinó més aviat patriòtics, va decretar que cada 22 d'octubre, aniversari de l'afusellament pels nazis, el 1941, del jove francès Guy Mquet, de disset anys, juntament amb 26 companys més, en represàlia per la mort en un atemptat, dos dies abans, del comandant de les forces alemanyes d'ocupació a la regió del Loira inferior, Karl Hotz, va decretar la lectura obligatòria de la carta que el jove va escriure als seus pares. Sarkozy ja la va llegir el maig passat en la seva presa de possessió com a president. Li va agradar tant que va pensar que la lectura commemoraria un acte de la Resistència contra els nazis. El fet és que ha provocat una reacció contrària i molts professors s'han negat a fer aquesta lectura, entre els quals és significativa la presència del professorat del mateix institut on el jove Guy Mquet havia estudiat. En altres centres, per complir amb el decret, es va fer la lectura seguint diferents mètodes: al pati, a l'aula o fins i tot amb un acte amb antics resistents. Guy Mquet era fill d'un ferroviari que va arribar a ser diputat del Front Popular. L'any 1941, enmig de l'ocupació de París pels nazis, el ministre de l'Interior del règim col.laboracionista de Vichy, Pierre Pucheu, va entregar-los una llista de 27 presos del camp de Châteaubriant, que van ser afusellats. Un d'ells era el jove Guy, no va deixar que li embenessin els ulls i va morir, com els seus companys, cantant 'La Marsellesa' i cridant: "A baix Hitler!" i "Visca França!". En la decisió dels equips de mestres d'institut hi han pres part també els psicòlegs per fer veure que algunes de les frases de la carta de comiat de Guy podien incitar els adolescents més fràgils al suïcidi. La realitat és que el sindicat d'ensenyament secundari francès, així com els partits socialista i comunista, han denunciat l'apropiació política i la instrumentalització de la carta de Guy per part del president Sarkozy.

[dimarts, 23.10.07]
La nova Central de Préstec i Serveis Especials per a les biblioteques catalanes acollirà un fons inicial de 100.000 documents
Aquesta Central donarà des d'ara suport a les biblioteques públiques catalanes per tal que aquestes puguin millorar i ampliar l’atenció als seus usuaris. La Central, que ocupa 5.000 metres quadrats d’un edifici a L’Hospitalet de Llobregat (carretera del Mig, número 40) acull una col·lecció inicial de 99.006 documents en diferents suports —llibres, revistes, DVD o CD— i de temàtiques diverses que es posaran a l’abast de les biblioteques públiques que els podran sol·licitar a través del servei de préstec interbibliotecari. La procedència dels fons és diversa: de donacions, del dipòsit legal, de publicacions de la Generalitat, documents obsolets o procedents d’expurgació de les biblioteques, i fons de suport al préstec destinat a complementar col·leccions de les biblioteques, especialment en determinats àmbits temàtics, entre d’altres. En els dos últims anys, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destina a la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE) un total de 200.000 € per a l’adquisició de documents per a la col·lecció del CePSE. Els prop de 100.000 documents que formen part de la col·lecció procedeixen del fons de la Central de Préstec, que es trobava en un altre edifici, situat al carrer Mineria, de Barcelona. Es preveu que el fons creixi uns 30.000 volums per any i que en un termini de deu anys la col·lecció arribi als 385.000 volums. A més, la CePSE disposarà d’una col·lecció de fons multicultural en les llengües dels països d’origen de la població immigrant, per ajudar a les biblioteques públiques en els seus programes d’integració social. Aquesta col·lecció multicultural és previst que arribi als 25.000 documents. Així mateix, la CePSE acollirà fons específics per a les biblioteques escolars i per a activitats de dinamització i foment de la lectura. La CePSE ocupa 5.000 metres quadrats dels 9.000 de què disposa l’edifici, que comparteix amb altres unitats del Departament de Cultura: la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Central del Departament. La zona dedicada a la CePSE ocupa dues plantes, un altell i una zona de serveis i circulació. Els fons poden arribar a ocupar 26.150 metres lineals de prestatgeria.

[dilluns, 22.10.07]
Els gegants de la comunicació nord-americans com Walt Disney i Microsofot acorden una sèrie de mesures per protegir els drets d'autor a Internet
Hi són gairebé tots. Tots els que s'han convertit en cosins germans de les cases de tots els món arran de les noves i canviants tecnologies: Walt Disney, Microsoft, Internet, Red, York, Steve Ballmer, MySpace, NBC, Fox o CBS. Totes aquestes empreses, majoritàriament estatunidenques, han arribat a un acord mitjançant el qual es comprometen a aplicar la tecnologia necessària per eliminar els continguts que atempten contra els drets d'autor a Internet. Tots aquests gegants de la comunicació coincideixen a destacar la importància de la xarxa com un espai de creació i d'intercanvi d'obres audiovisuals. Entre els signants no figura Google que és qui gestiona la pàgina audiovisual d'intercanvi més important d'aquest moment, YouTube. Segons un dels punts del pacte de les companyies signants, totes continuaran fent renovacions i avenços en els continguts que ofereixen en línia, però respectant sempre la propietat intel.lectual dels autors. Un altre dels acords és la destrucció d'aquell contingut il.legal que els usuaris introdueixin en xarxa i el bloqueig de les pàgines abans que el consumidor hi tingui accés. La lluita contra la pirateria és un altre dels objectius, motiu pel qual es reserven el dret d'eliminar aquelles pàgines que ofereixin l'intercanvi de continguts obtinguts il.legalment o piratejats. L'acord dels gegants de la comunicació nord-americans arriba quan es constata que la vulneració dels drets d'autor a la xarxa viu el seu moment més àlgid, fins al punt que posa en crisi un altre sector pirata, el conegut com els "manters" del carrer.

[diumenge, 21.10.07]
La dotzena de taüts trobats pel servei municipal de neteja BCNeta a la Barceloneta pertayen a una companyia teatral de l'actor David Berga i a un espectacle de carrer
Es veuen castanyeres i parades de panellets a les pastisseries. Se sent olor de fum de torradores de carrer. S'acosta Tots Sants i el Dia dels Morts. En altres contrades, i aquí per importació kitsch, el Halloween. Però això no té res a veure amb la dotzena de taüts que han estat trobats abandonats al carrer en una barri de la Barceloneta i que ha causat la sorpresa no només dels veïns sinó també dels serveis municipals de BCNeta, entre els carrers Conreria i Andrea Dòria. Entre els taüts, hi havia també crucifixos i llibres de condol. A més, de la dotzena de taüts, vuits eren per a un cos adults i quatre per a cos d'infant. Ningú no hi ha sabut trobar la raó fins que als taüts, els agents de la guàrdia urbana hi han descobert el nom de l'empresa fabricant: una funerària de Valladolid denominada Nuestra Señora de las Fuentes. Allà han indicat que fa temps van vendre un lot de taüts a una companyia de teatre. I és així, una companyia de carrer, comandada principalment per l'actor i mànager David Berga, va muntar fa un temps un espectacle d'humor negre en què els actors passejaven un taüt pels carrers sense trobar on enterrar-lo. Aquest article, publicat el mes de setembre passat, a la revista El Temps, en parlava, precisament. La ironia de l'espectacle consistia en cridar l'atenció dels vianants —a l'estil dels primers espectacles de La Cubana— i cridar l'atenció també sobre la capacitat que ocupen els enterraments convencionals davant del ritual més econòmic i ecològic de la incineració. Els taüts en qüestió es van posar a la venda en uns classificats d'Internet fa un parell de mesos, a un preu entre 150 i 300 euros, sota la crida publicitària que eren "per estrenar" i que havien servit per a una acció teatral. Però sembla que el mobiliari del taüt no viu el seu millor moment i la venda no es va arribar a produir. Només això explica que ara hagin aparegut en ple carrer i, cívicament, tal com indica la normativa, en el dia que corresponia recollida a la zona. Posats a buscar-hi una explicació, el muntatge de carrer ha acabat tenint un epíleg que segurament, per l'impacte que ha causat, acabarà sorprenent els seus mateixos protagonistes. I és que, si fa un temps triomfava el "bookcrossing", l'abandó de llibres en fonts, monuments, arbres, bancs i altres llocs urbans, potser, amb una mica de constància, també acabaria triomfant el "taütcrossing".

[dissabte, 20.10.07]
L'Alcorà, Da Vinci, el Renaixement, Lewis Carroll, William Blake o Alícia, entre el fons digitalitzat consultable amb realisme visual a la British Library
La característica del portal és que les consultes d'obres clàssiques es poden fer com si s'estigués fullejant un llibre. La Biblioteca en línea que està creant la British Library amb el sistema Turning the pages 2.0, reprodueix obres com el primer atles europeu fet per Mercator el 1570, diversesobres de Da Vinci o el Corà del sultà Baybars editat el segle XIV. Les consultes, que es poden fer en aquesta pàgina ofereix al visitant un dels sistemes més vistosos de consulta de llibres digitals, que actualment estan disponibles a la xarxa. Les còpies digitals poden visualitzar-se en 3D, inclouen reproduccions d'alta qualitat, textos i il.lustracions, les pàgines es poden fer saltar amb el simple moviment del ratolí, es pot accionar el zoom sobre qualsevol part del llibre i fins i tot hi ha un enregistrament de veu que llegeix els continguts o els comenta. L'únic requisit és que la connexió a Internet sigui de banda ampla i un sistema operatiu, preferentment, Windows Vista. Actualment hi ha digitalitzats una vintena d'obres. Hi destaca el 'Diamond Sutra', un text budista considerat el primer llibre imprès, l'any 868. També hi ha l''Sforza Hous', una obra del Renaixement, amb unes il.lustracions de gran qualitat. Cal remarcar també la versió original d''Alícia en país de meravelles', escrit i dibuixat a mà per Lewis Carroll. O un llibre de poemes amb il.lustracions de William Blake. El pròxim objectiu de la British Library és entrar-hi en un temps breu uns dos-cents llibres més a més de projectar un intercanvi amb altres museus i biblioteques.

[divendres, 19.10.07]
El portal «Història i memòria contra l'oblit» reuneix diversa documentació de Joaquim Aloy sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa
El portal recull vuit webs, i un novè dedicat a la massacre de Srebrenica; informació sobre dos documentals i vuit publicacions; una quinzena d’articles, parlaments o entrevistes, alguns dels quals publicats a la premsa manresana fa gairebé 30 anys; la narració de dues històries que s’han pogut reconstruir a partir de la trobada d’unes cartes; quatre textos d’interès històric, com ara la introducció autocensurada de Joaquim Amat-Piniella a la novel.la 'K.L.Reich'. Sota el títol de 'Història i memòria contra l'oblit', el portal de Joaquim Aloy investiga i interpreta els fets històrics contemporanis amb rigor, utilitzant totes les fonts possibles i amb la metodologia més adient que s'acompanya, en alguns casos, del relat de vivències de la gent gran. La veu dels protagonistes, sovint anònims, dels fets que expliquem ajuda, en moltes ocasions, a reconstruir, enriquir i precisar la narració històrica. Al costat de centenars de documents i imatges procedents de diferents arxius, també hi ha els testimonis de persones que hi expliquen els seus records.

[dijous, 18.10.07]
Més de 400 obres mostren al Macba la consciència de l'horror després d'Hiroshima i Nagasaki amb l'exposició «Sota la bomba. El jazz de la guerra d'imatges transatlàntica»
El trauma dels horrors de la Segona Guerra Mundial, amb el colofó de la bomba atòmica, va sacsejar la humanitat i també la pintura, que des de les cendres va haver de reconstruir-se reprenent el fil de l'esplendor al qual havien arribat les avantguardes històriques i convertint-se en testimoni de l'angoixa i a la vegada de l'esperança dels anys de la postguerra. La victòria dels aliats, amb els americans com a capdavanters, va inclinar la balança geopolítica mundial a favor dels Estats Units i, paral·lelament, en el món de l'art, la capitalitat de l'art internacional va anar passant de París a Nova York, amb l'èxit fulgurant de l'expressionisme abstracte al llarg de la dècada que va del 1946 al 1956. Aquest moment artístic de transició, de frec a frec i d'amor-odi a banda i banda de l'Atlàntic, és el que explica la macroexposició 'Sota la bomba. El jazz de la guerra d'imatges transatlàntica', que es pot veure fins després de Reis al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). L'exposició, amb més de 400 obres i que ocupa dues plantes del museu, és una de les més ambicioses que ha organitzat el museu blanc. Només un petit exemple de la llista d'artistes representats durant el recorregut dóna una idea de l'ambició de la mostra: Jackson Pollock (13 peces), Picasso, Rothko, Gorky, Matisse, Motherwell, De Kooning, Michaux, Bram van Velde, De Stäel..., protagonistes tots ells d'una batalla artística i ideològica d'altíssim nivell. La mostra dóna més visibilitat a la part europea, centralitzada a París, que altres exposicions del mateix període. Artistes europeus com Van Velde, Pierre Soulages, Hans Hartung, José Guerrero, Esteban Vicente, Jean-Paul Riopelle i Maria Helena Vieira da Silva són en certa manera redescoberts a la mostra. El gruix de la mostra també es plasma en el seu pressupost: més d'1.200.000 euros, la meitat dels quals els aporta el Museu Reina Sofia, on la mostra, en canvi, no es veurà.

[dimecres, 17.10.07]
Paul Éluard, André Breton, Louis Aragon, Èsquil, Molière, Goethe, Nietzsche, Salvat-Papasseit o Josep Carner, entre les lectures personals de Joan Miró
Després que els hereus del pintor Joan Miró han cedit aquest mes en dipòsit a la Fundació Miró de Montjuïc un lot de 1.783 volums de la biblioteca personal de l'artista, amb moltes obres d'autors surrealistes com Paul Éluard i Tristan Tzara, encara que també hi ha llibres de poesia catalana i de William Shakespeare, es pot veure que es tracta d'un fons bàsicament literari, que ajudarà a comprendre als estudiosos la relació que establia Joan Miró entre lectura i activitat creadora. Per facilitar l'accés, la Fundació Joan Miró està treballant en la seva digitalització i així, en el futur, el catàleg d'obres podrà consultar-se des d'Internet. Joan Miró no va ser mai gaire explícit amb les obres literàries que li interessaven, tot i que va anar creant la col·lecció al llarg de tota la seva vida. Va llegir i seguir amb molt d'interès el que escrivien amics seus com Paul Éluard, André Breton i Louis Aragon. Pel que es veu donant una ullada als volums de la biblioteca, Joan Miró es va formar a partir de textos fonamentals de la literatura occidental: Èsquil, Molière, Goethe o Nietzsche, i coneixia, a més, l'obra d'autors com Ramon Llull, Garcilaso de la Vega, Lope de Vega, Joan Salvat-Papasseit o Josep Carner. A més, en els quaderns que també es guarden a la Fundació Joan Miró, el pintor anotava referències sobre els llibres que havia de llegir abans de començar a pintar un quadre com 'Faust et le second Faust', de Goethe, abans de posar-se a treballar en la tela 'Daphnis et Chloé', o bé 'La réligion du Torne-sol', de Saint-Pol Roux, abans d'enfrontar-se a la seva obra 'La têmpete'. En el fons hi ha un document titulat 'Onan' que conté un gravat de Dalí i un escrit de l'empordanès en el qual explica a Joan Miró que es tracta d'un espasmegrafisme fet amb la mà esquerra mentre es masturbava amb la mà dreta.

[dimarts, 16.10.07]
Els roures llegendaris del bosc de Sherwood, el de les aventures de Robin Hood, corre el perill de desaparèixer per excés d'explotació i efectes metereològics
Si no s'hi posa remei aviat, un dels boscos de roures més gran i antic d'Europa pot acabar desapareixent, segons ha denunciat el diari 'The Guardian'. En tot aquest any, quatre dels roures han anat a terra per culpa de les ventades, uns altres dos han mort per incendis provocats i un setè va caure sense cap causa aparent. Per això s'ha elaborat un pla de salvament urgent que es finançarà amb la recaptació de la loteria nacional anglesa. El projecte preveu replantar 250.000 roures nous en una superfície de 140 hectàrees que s'afegiran als més antics. Els tècnics asseguren que si no s'aplica aquest pla en els pròxims deu anys, el bosc de Robin Hood pot ser irrecuperable. Durant segles, el bosc ha estat explotat per extreure'n la fusta per a la construcció de grans edificis, entre els quals hi ha la catedral de Sant Pau, a Londres. Si Robin Hood hagués existit de debò, la naturalesa del bosc li hauria permès realment haver-se'n escapat de les mans del sherif local. Robin Hood és un personatge de ficció a l'estil dels bandolers que robaven els més rics per repartir el botí entre els més pobres. El bosc de Sherwood és, gràcies a la llegenda de Robin Hood, un atractiu turístic internacional. Però els científics s'interessen més per la importància biològica del bosc que no pas per la llegenda. El roure més antic ha estat datat de l'any 1415. Els més antics, buits de l'interior, no permeten que se'n calculin els anells per saber-ne l'edat. Es creu, però, que el roure que se li atribueix el paper d'haver refugiat Robin Hood i que només aconsegueixen abraçar dotze persones alhora, es calcula que podria tenir 1.140 anys. Conegut com el 'Major Oak', aquest roure és com un monument conservat al llarg dels anys. El 1904, amb arcs metàl.lics, que s'han quedat a l'interior del tronc, a més de recobrir-lo amb ciment i fibra de vidre. Tot i així, encara és viu i continua produint fruits. Al vosc hi viuen espècies d'insectes, mamífers i rats-penats que no es troben en altres hàbitats, entre els quals hi ha unes dues-centes espècies d'escarabats.

[dilluns, 15.10.07]
La gran majoria de programes de les cadenes de televisió vulneren el codi d'autoregulació i els drets dels infants
Continguts banals, frívols i sensacionalistes. I presencia d’espais nocius en la franja horària on més infants miren la televisió. L’informe del l’associació Telespectadors Associats de Catalunya —formada per 15.000 persones— ha estat rotund en les seves conclusions. El 72% dels 6.929 minuts analitzats entre les 17 hores i les 20 hores han violat, clarament, el codi d'autoregulació que van signar les cadenes de televisió, sota recomanació del Parlament europeu. L’abundància de sèries adultes, amb escenes violentes i llenguatge inapropiat, la saturació de programes rosa o escabrosos, els concursos i el bombardeig de publicitat converteixen la televisió, en aquesta franja horària, en un element allunyat del que necessiten els infants. L’estudi es pregunta si les televisions pensen en el públic infantil i denuncia que durant l’estiu la situació empitjora, ja que els infants tenen més temps per estar davant la pantalla. La mateixa associació conclou que TV3 vulnera el codi en el 100% de la seva programació, ja que no dedica continguts per a la infància durant les hores susceptibles. Tot i així, el K3, vinculat a TVC, sí que compleix, amb escreix, el format infantil. L’estudi és especialment crític amb les televisions privades i amb TVE-1 ja que, si bé incompleixen puntualment el codi d’autoregulació, omplen la graella de continguts barroers i, a més, no els assenyalen com a inadequats, tal com s’estableix. Així, en horari infantil, Televisió Espanyola ofereix programes com 'La viuda de blanco' o 'España directo', Antena 3 programa 'Amores de mercado' i 'El diario de Patricia', Telecinco ofereix 'Yo soy Bea', la cadena Cuatro, 'Channel Nº4' i 'Alta Tensión', i la Sexta, 'Ley y Orden'. Espais, tots ells, que ultrapassen els límits estipulats pel codi ètic europeu i vulneren els drets educatius de la infància.

[diumenge, 14.10.07]
Una trobada d'experts a Nova York i unes jornades acadèmiques a la Universitat París IV, dos dels actes previstos de difusió internacional en el programa de «L'Any Rodoreda 2008»
L'Institut Ramon Llull, segons ha anunciat el seu director a Frankfurt, s'encarregarà de difondre a l'exterior algunes de les activitats que es facin a Catalunya amb motiu del centenari de l'escriptora Mercè Rodoreda, que tindrà lloc l'any 2008, També organitzarà una exposició a París que ja té títol: "Mercè Rodoreda, una poètica de la memòria". En l'àmbit internacional, s'ha organitzat una trobada d'experts en l'obra de Rodoreda a Nova York i unes jornades acadèmiques a la Universitat París IV. Paral·lelament, es promouran reedicions de les obres de Rodoreda ja traduïdes com les que realitzarà la francesa Gallimard o l'alemanya Surkhamp. Precisament, Surkhamp ha repartit gratuïtament a la Fira de Frankfurt uns 40.000 exemplars de 'La plaça del diamant' en alemany amb un epíleg de Gabriel García Márquez. La commemoració del centenari de l'autora barcelonina s'iniciarà al Teatre Nacional de Catalunya l'última setmana d'octubre amb l'anunciada adaptació de 'La plaça del Diamant' que ha fet Josep Maria Benet Jornet i que té com a protagonista l'actriu Sílvia Bel, sota la direcció de Toni Casares. Sergi Belbel, director del TNC, ja l'ha anunciat com un muntatge-espectacle per les dificultats que comporta la dramatúrgia completa de l'obra. L'Any Rodoreda, que commemora el centenari del naixement de l'escriptora, també propiciarà al llarg de 2008 l'inici de la publicació de les obres completes de l'autora, així com una bona part de la seva correspondència, a càrrec del Grup 62, coordinada per Carme Arnau. La primera edició consistirà en tres volums, més de 4.000 pàgines, amb tota la narrativa de l'escriptora. Per la seva part, el Club Editor, l'editorial de Joan Sales que és on va publicar des dels inicis Mercè Rodoreda, editarà en butxaca les sis novel.les que van aparèixer en el seu segell. A més, també editarà la correspondència que van mantenir entre 1960 i 1983, Mercè Rodoreda amb el seu editor, Joan Sales, unes cartes que permeten saber que l'escriptora va treballar al mateix temps dues novel.les, 'La plaça del Diamant' i 'La mort i la primavera', la seva obra pòstuma. També hi ha previst un Congrés Internacional i una trobada de traductors. Entre les exposicions programades, destaca una sobre la relació de Rodoreda amb el teatre i una altra de les portades dels seus llibres traduïts. La programació es completarà amb la creació d'unes rutes literàries a partir de la seva obra per Barcelona, Romanyà de la Selva, així com les ciutats més representatives en què va passar l'exili.

[dissabte, 13.10.07]
Teatre físic, clown, dansa, circ, teatre de carrer i teatre d'objectes en el Festival Escena Poblenou
El certamen té lloc entre el 18 i el 21 d'octubre. Sota la direcció artística d’Ada Vilaró i Sergi Estebanell i la inspiració del seu leif motiv, ‘espais, cos i humor’, la sisena edició del certamen preveu la presència de grups com Los Gingers, La Cónica/ Lacónica, la companyia de teatre romanesa DCM Company, els francesos La Chouing, la companyia Xirriquiteula i el nou grup de teatre de carrer Kamchatka, entre d'altres. Escena Poblenou, Festival de Tardor va abandonar els conceptes teatrals convencionals i va aposta des dels seus inicis per les produccions amb dificultats per visibilitzarse als circuits tradicionals. Amb aquest objectiu, els nombrosos espectacles de carrer son gratüits i pels espectacles de sala es cobrarà una entrada simbòlica de 2 €. L’acollida per part del públic i dels professionals es consolida amb més de 25.000 espectadors i la renovació de més de 200 sol·licituts anuals de grups diversos. En cinc anys el festival ha acollit 17 companyies de circ, 33 companyies de dansa i dansa-teatre, 32 companyies de clown i teatre de gest, 12 companyies de teatre de carrer, 11 companyies de teatre d’objectes, 5 companyies de teatre infantil i 4 companyies de música. Una de les novetats més importants d'aquesta edició és VIA / Viatges d'interès Artístic, un projecte d'intercanvi que consolida les relacions amb Label Rue i Ramonville, dos festivals de carrer de regions franceses properes a Catalunya amb els quals ja s’havien iniciat les col·laboracions artístiques. La programació d’aquesta edició es completa amb un taller dedicat al teatre fisic, 'The Bouffon-the inner Fool', a carrec dels actors i directors Gil Becher i Lisa Jacobson, i una videoconferència sobre la dansa contemporània romanesa actual a càrrec de Cosmin Manulescu.

[divendres, 12.10.07]
El nou Museu de l'Acròpolis d'Atenes rep els primers fons de les 340 estàtues del Partenó
El nou Museu de l'Acròpolis d'Atenes ja està totalment preparat per rebre els primers fons. Aquest cap de setmana s'inicia el trasllat de 340 estàtues antigues a la nova seu. Els nous espais han estat habilitats per allotjar els frisos i les estàtues del temple del Partenó. Ja fa setmanes que es van instal.lar les bases de les tres grues que han de traslladar els frisos i les estàtues des de l'antic museu fins a la nova ubicació. Altres relíquies que es troben en museus grecs, emmagatzemades sense condicions, per falta d'espai, s'incorporaran també a la col·lecció del Museu de l'Acròpolis. El trasllat que ara comença es preveu que duri tres mesos i es calcula que té un cost d'uns 2'5 milions d'euros. La resta de frisos es troben al Museu Britànic. Amb el nou museu, el govern grec confia reforçar la seva eterna reivindicació del retorn a Atenes dels marbres del Partenó.

[dijous, 11.10.07]
Mentre Quim Monzó convenç a Alemanya, aquí Fèlix de Azúa critica que els escriptors catalans hagin acceptat viatjar a Frankfurt en «ramat» oficial
Hi ha opinions per a tots els gustos, però a manera que passen les hores, la balança de la delegació catalana a la Fira de Frankfurt és més positiva que negativa. En el moment que les hosts polítiques vagin desapareixent del recinte i deixin pas als escriptors i els editors, aquests resultats es podran valorar amb més objectivitat. Tot i així, fins ara, l'expectació que ha generat la falsa polèmica sobre el paper opressor dels catalans s'està girant a favor de la gran majoria de mitjans de comunicació alemanys i estrangers. El mateix Quim Monzó va intervenir ahir en diverses televisions, arran de la seva corejada intervenció en el discurs inaugural. I alguns altres autors també van complir amb els rituals de taules rodones i presentacions a la premsa. Quim Monzó ha dit, vint-i-quatre hores després del seu discurs que el parlament del president de la Generalitat, José Montilla, va ser massa llarg i carregat de tòpics. En canvi, Monzó va dir també que el que havia fet el ministre de Finances alemany era un bon discurs. Quim Monzó ha ratificat que va acceptar fer el discurs inaugural a pesar que no estigui d'acord amb tot el que està passat i considera que potser molta gent del gremi esperava que digués que no, però que era una oportunitat per a tots que no es podia desaprofitar. Vista la seva intervenció, la representació que ha fet Quim Monzó del sector literari ha estat immillorable, continuant amb la línia d'únic i singular del lema, per tant, irrepetible.
«Emborratxar-se al bar de l'hotel»
Quim Monzó adverteix que la importància que pugui tenir la Fira de Frankfurt per a la literatura catalana s'està fent massa exagerada a causa de la falta de reconeixement que s'arrossega de tants anys, una manera d'advertir també que és fàcil caure en el provincianisme si no es va molt en compte. Segons Monzó, si s'explota massa el paper de cultura convidada es pot acabar caient després en un desencant o frustració. Monzó considera que no s'ha d'esperar res immediat ni s'ha de pensar que haver estat a Frankfurt vulgui dir que s'ha trobat la recepta de tots els mals. L'autor recorda que el català es troba en una situació d'humiliació absoluta i que els polítics, a l'hora de la veritat, se'n desentenen, cosa que porta al fet que segons quins sectors alimenten una falsa persecució de la llengua espanyola a Catalunya. En aquesta línia, ahir mateix, a BCN, en una presentació del seu últim llibre, 'Ovejas negras', Fèlix de Azúa ha manifestat que se li feia incomprensible el "servilisme de tots els escriptors catalans que han anat a la Fira". Segons Fèlix de Azúa, tots plegats "semblen funcionaris de la llengua" i que la celebració de Frankfurt aparenti de ser "una fira de ramat". Segons Azúa, els escriptors l'únic que poden fer en una fira com la de Frankfurt és "emborratxar-se al bar de l'hotel". Azúa assegura que l'escriptor de debò no es presta mai al "circ patriota". L'autor no s'ha referit a la seva opinió quan aquestes celebracions afecten directament la llengua espanyola i, sovint, estan en mans de l'Institut Cervantes.

[dimecres, 10.10.07]
Un elegant espectacle de píndoles musicals i literàries dirigit per Joan Ollé obre amb nota alta la representació catalana de la Fira del Llibre de Frankfurt
Després de l'acte de dimarts a la tarda amb la inauguració oficial, en la qual Quim Monzó va desenvolupar el seu conte breu sobre les penúries d'un escriptor que parla molt de pressa i s'entrebanca amb una mirada irònica sobre com es veuen els catalans i com veuen els catalans els alemanys, al vespre, la gala inaugural va desvelar la sorpresa que mantenia en secret el director teatral Joan Ollé. Un espectacle d'una hora i mitja va reunir a l'escenari de Frankfurt músics, coreògrafs, cantants, actors, actrius i artistes diversos que, en un acurat, àgil i mesurat guió va anar fent un recorregut per la història de la literatura catalana des de Les Homilies d'Organyà fins als autors contemporanis. Breus píndoles de paraula i breus píndoles musicals que no van necessitar en cap moment la traducció alemanya perquè a poc a poc van captivar el públic assistent a la gala per la musicalitat de la llengua i la qualitat dels intèrprets, entre els quals, hi van aparèixer Cesc Gelabert, Toni Mira, Sol Picó, Catherine Allard, Toti Soler, Lluís i Gerard Claret, l'Orquestra Nacional d'Andorra, el Cor de Noies de l'Orfeó Català, músics del País Valencià i les Illes, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Mayte Martín, Paco Ibáñez, Esther Formosa, Sisa, Jordi Sabatés, Pep Bou, Anna Lizaran, Àngels Poch, Marta Marco, Rosa Renom, Lluís Marco, Pep Tosar, Francesc Orella, Àngels Poch, Pere Arquillué... I en vídeo, el famós discurs de Pau Casals davant l'ONU proclamant emocinat l'antiguitat i la història nacional de Catalunya. Finalment, esclar, 'El cant dels ocells' amb el virtuosisme delicat dels Claret i l'espetec final amb la personificació de la ballarina de Miquel Barceló a càrrec de Sol Picó i el músic Carles Santos. L'espectacle, entre les primeres reaccions dels assistents, ha estat qualificat d'únic i singular, com el lema català de la Fira de Frankfurt, i ha compensat, i probablement també ha esborrat amb escreix, els articles i les opinions de malaintenció que en les primeres hores de la Fira han volgut col.lapsar des de segons quins mitjans de comunicació alemanys la presència de la literatura catalana amb una estèril i falsa polèmica sobre la marginació de l'espanyol a Catalunya. Joan Ollé, el director del muntatge, ha sabut reunir en una hora i mitja una manera de fer i una manera d'expressar-se.

[dimarts, 09.10.07]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2007 amb 2.826.839 visitants que han fet 10.178.799 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.826.239 visitants i 10.178.799 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.283'3 visites de pàgines (5'79 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.465 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 142 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 08.10.07]
L'esperit rupturista de l'avantguarda i la poètica surrealista es mostrarà al MNAC amb una selecció de peces tridimensionals de diversos artistes catalans
L'exposició 'El món de l’objecte català a la llum del surrealisme' mostrarà, a partir de finals d'octubre, una selecció de peces tridimensionals realitzades per diversos artistes catalans durant la dècada de 1930, en consonància amb l’esperit rupturista de l’avantguarda i la poètica surrealista. La mostra acompanyarà l’antològica d’Yves Tanguy i presentarà una quarantena de peces d’artistes com Dalí, Miró, Leandre Cristòfol, Ángel Ferrant, Antoni Clavé o Eudald Serra. Als anys trenta, gràcies a l’atenció teòrica i plàstica que els surrealistes parisencs li van dedicar, l’objecte va adquirir gran protagonisme i, alhora, va aconseguir captar nombrosos adeptes en diferents indrets geogràfics, entre d’altres, Catalunya. L’exposició presentarà, d’una banda, obres de dos dels actors principals en aquesta nova aventura: Dalí, el gran surrealista català, i Miró, que va encetar la seva trajectòria escultòrica precisament amb els 'assemblages' dels anys 30. De Leandre Cristòfol, es mostraran diversos objectes de la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) d’una profunda càrrega poètica aconseguida en un procés espontani i intuïtiu, a partir de l’ús de formes orgàniques o de la transformació d’objectes quotidians. També hi figurarà Ángel Ferrant, escultor que va viure uns anys a Barcelona i que es va mantenir sempre molt vinculat als ambients d’avantguarda de la ciutat, amb un conjunt d’objectes trobats, així com obres dels seus alumnes a Llotja com Eudald Serra, Ramon Marinel·lo i Jaume Sans. En darrer lloc, s’han inclòs també a l’exposició obres del pintor lleidatà Lamolla, que va fer alguna incursió en l’escultura surrealista, i d’Antoni Clavé que, a finals dels anys 30, va fer els seus primers objectes tridimensionals. L’exposició comptarà també amb el testimoniatge gràfic d’un conjunt de peces d’alguns d’aquests artistes que, atesa la fragilitat dels seus materials, no s’han conservat, però la importància i excepcionalitat de les quals està fora de dubte.

[diumenge, 07.10.07]
El projecte «Anella Cultural» fa la primera retransmissió en directe de l’òpera «Andrea Chénier» des del Gran Teatre del Liceu al Teatre Bartrina de Reus
L’Anella Cultural és una proposta que intensifica l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, producció i intercanvi cultural i facilita la innovació de formats. No és un projecte construït al voltant de la tecnologia, sinó que explora com aquesta pot ajudar a millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural. Es tracta d’una proposta pionera en l’àmbit dels projectes de recerca, innovació i desenvolupament ja que és la primera vegada que es basa en les activitats culturals. El projecte consisteix en el desenvolupament d’una xarxa d’equipaments culturals —a la qual s'anomena Anella Cultural— que, a partir d’un ús intensiu de les noves possibilitats que ofereix l’Internet de la segona generació, activen l’intercanvi de continguts, la coproducció d’esdeveniments en línia i impulsen línies de recerca sobre els nous usos de la xarxa en la producció cultural, millorant-ne la difusió i oferint als creadors una plataforma per experimentar noves aplicacions en les arts digitals. Les institucions impulsores i responsables del desenvolupament del projecte pilot són el Consorci Transversal, la Fundació I2Cat, i el CCCB. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, i l’Institut de Cultura de Barcelona, són responsables del finançament de la inversió inicial i del desenvolupament futur del projecte. La implantació de la xarxa de fibra òptica al territori s’articularà en dues fases. La fase inicial contempla la connexió del CCCB i els centres culturals de la Xarxa Transversal (Lleida, Granollers, Olot i Reus). En la segona s’hi afegiran la resta de centres culturals de Transversal (Manresa, Figueres, Tortosa, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Girona, Vic, la Seu d’Urgell i Perpinyà). La xarxa pretén convertir-se en una eina d’intercanvi al servei de tots els centres culturals de Catalunya.

[dissabte, 06.10.07]
El Museu de Ciències Naturals es pregunta d'on venim en una anàlisi del mite dels orígens i la relació entre creença i ciència
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona organitza una sèrie de diàlegs sota el títol 'El mite dels Orígens. Creença i Ciència'. El cicle consta de vuit jornades en les quals hi participen setze ponents amb una projecció en cada sessió per completar el debat i obrir la reflexió, en un cicle que s’estructura sobre els quatre punts clau de l’exposició 'Orígens. Univers,Terra, Vida i Humanitat', que es pot visitar al mateix museu fins al 6 de gener. El cicle 'El mite dels orígens. Creença i Ciència' vol donar resposta a l'eterna pregunta «¿d’on venim?», uns arguments que inicialment es van buscar en el discurs mític i que després van trobar resposta gràcies a l’observació i l’experimentació. El cicle confronta les opinions de científics investigadors i pensadors, al llarg de vuit debats on es tracten temes com el Big Bang, el geocentrisme, l’energia fosca, l’inici de la vida, els orígens explicats des de la religió i l’etnocentrisme. Entre els ponents, figuren Juan Garcia Bellido, ginaldo, astrònom de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i Santiago Riera, historiador de la ciència de la UB; Mercè Piqueras, biòloga, i Francesc Torralba, teòleg; Daniel Turbón, paleoantropòleg i Sebastià Serrano, lingüista. Els diàlegs, al mateix Museu de Ciències Naturals, tenen lloc del 9 d'octubre al 9 de novembre.

[divendres, 05.10.07]
Reticències i ambigüitat dels editors davant el projecte de Google de digitalitzar 15 milions de llibres de grans biblioteques en un termini de sis anys
No estan en contra de les noves tecnologies, però es miren amb reticències qualsevol projecte que s'anuncia en relació a la digitalització de llibres. Fa l'efecte que els editors prefereixen abans la descatalogació que no pas l'eternització dels seus fons. L'autor del llibre 'Google desafia Europa', Jean-Noël Jeanneny, historiador i exdirector de la Biblioteca de París, critica el projecte presentat per Google fa tres anys per digitalitzar uns quinze milions de llibres dipositats a les grans biblioteques en un termini de sis anys. En una taula rodona del saló Liber, 'Google contra Europa?', els editors no s'estan de demanar que es respecti el drets de tots i que es produeixi una millor relació entre la indústria editorial i les noves tecnologies i els operadors —en clara referència a Google— que intenten imposar un únic model de negoci. El sector editorial opina també que el llibre de Jeanneny no està en contra de Google sinó que vol aportar un punt de vista més europeu a la visió nord-americana que el buscador ofereix. Entre altres propostes, el llibre 'Google desafia Europa' planteja crear una biblioteca europea finançada per la Unió Europea i dissenyar un buscador europeu. D'aquesta manera, les reticències a les noves tecnologies es transformen en unes reticències més de capacitat de poder controlar els projectes que no pas estar a l'abast d'un servidor o buscador al marge de la juridiscció dels editors. En contrapartida, els editors al.leguen que la seva aproximació a Internet és evident i presenten com a mostra d'això les pàgines web creades per les editorials. Recorden a la vegada que fa un any que els editors van presentar el projecte DILVE que, segons ells, ha de ser el portal més important Distribuidor d'Informació del Llibre Espanyol en Venda. Mentre els projectes de buscadors com Google parteixen de la base de la divulgació cultural, els projectes dels editors parteixen, com els pertoca, de la base del negoci, sentit de la indústria que representen.

[dijous, 04.10.07]
Els editors planten cara al sistema del préstec de llibres de text usats que apliquen alguns ajuntaments i centres educatius
El sector editorial ha denunciat que el sistema de préstec de llibres de text usats que s'ha instaurat en algunes comunitats autònomes de l'Estat espanyol, així com en alguns ajuntaments i centres educatius catalans no té cap rigor educatiu ni pedagògic i és inviable econòmicament. Aquestes declaracions les han fetes representants de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) arran de la celebració a BCN del Liber 2007, que reuneix 700 editorials i que té com a literatura convidada la del Perú. Segons aquestes declaracions, i en relació encara al llibre de text, els editors consideren que és lamentable que la nova Llei de la lectura, del llibre i de les biblioteques deixi fora de l'obligatorietat del preu fix dels llibres, els del sector de l'ensenyament obligatori. En relació al préstec de llibres usats, al.leguen també que no és una oferta de llibres gratuïts per a l'educació i que agreuja, segons ells, encara més el fracàs escolar. Els editors culpen directament d'aquesta fórmula les institucions governades pel partit socialista. En la mateixa línia crítica, els editors constaten que els pressupostos del govern per a la dotació de biblioteques públiques no acaben d'aconseguir el seu objectiu i que no han fet variar el nombre de vendes, xifra que puja lleugerament però només per l'augment del cost de la vida i no perquè s'hagin fet més lectors consumidors. Per als editors, el balanç de l'últim any no es pot dir que sigui bo perquè el llibre ha sofert un atac creixent de la còpia il.legal, que ha sobrepassat l'hàbit de la fotocòpia, per entra en l'escanejat, moltes vegades, diuen, des dels mateixos centres educatius públics. Les queixes i els cants de crisi del sector del llibre tenen el seu reflex en un moment que la indústria editorial mou anualment prop de 4.000 milions d'euros i que donen feina directament o indirecta a més de 30.000 persones. Les 776 empreses editoriuals agrupadas en la Federació representen el 95% del sector i durant l'any passat van editar més de 338 milions d'exemplars corresponents a uns 70.000 títols amb un tiratge mitjà de prop de 5.000 exemplars per títol.

[dimecres, 03.10.07]
Els programes educatius de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació accessibles en un nou portal d'Internet per a centres d'ensenyament i particulars
El portal «Edu3.cat» és una iniciativa pionera a l'estat espanyol que reuneix un ampli ventall de materials audiovisuals educatius produïts per Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i el Departament d'Educació. Presentat com una finestra oberta a tothom, no només a la comunitat educativa, permet visionar produccions de diversos àmbits. Segons els seus responsables, el contingut del portal «Edu3.cat» és tant una selecció dels programes de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio com audiovisuals didàctics ja existents del Departament d'Educació que ara es posen a l’abast de tothom i principalment de la comunitat educativa, prop de 5.000 centres i 85.000 docents. Els materials que es presenten en el portal poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com a eines d’educació social. Gràcies a un sistema d’identificació, el professorat pot descarregar els arxius de vídeo i àudio i fer-los servir a l'aula. Actualment, els fons disposa de prop de 2.100 documents i està previst que cada mes se n'hi incorporin un centenar. En una segona fase del projecte, s'inclouran guies didàctiques i les experiències dels docents relacionades amb cada audiovisual. El portal «Edu3.cat» s'afegeix a altres experiències dutes a terme arreu d'Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, la RAI, France 5 o ZDF.

[dimarts, 02.10.07]
Es troben al Líban les úniques representacions iconogràfiques conegudes de l'emperador neobabilònic Nabucodonosor
La investigadora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Rocío Da Riva, ha trobat a la localitat de Shir as-Sanam, al nord del Líban, un relleu amb la imatge del rei Nabucodonosor II (605-562 aC), el constructor d'una de les meravelles de l'antiguitat, els jardins penjants de Babilònia. Es tracta de les úniques representacions iconogràfiques conegudes de l'emperador neobabilònic i, tot i que arqueòlegs alemanys ja havien descobert imatges semblants al final del segle XIX (a Nahr el-Kalb, Wadi Brissa i Wadi as-Saba, també al Líban), no havien estat traduïdes totalment, i havien caigut en oblit des de feia cent anys. La descoberta, desenvolupada dins un projecte de col·laboració entre el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la UB i la Direcció General d’Antiguitats de la República del Líban, és totalment inèdita. El relleu, que es troba a 1.600 metres d'altitud, en una escarpada paret de roca, presenta un perfil retallat de l'emperador al costat d'unes inscripcions en escriptura cuneïforme, formades per deu columnes de setanta línies cadascuna, escrites en babiloni literari del primer mil·lenni, en què s'exalta la figura de Nabucodonosor com a constructor de Babilònia i com a pacificador del país i protector dels seus habitants enfront d'Egipte, el gran enemic de Babilònia. El text també explica el propòsit del rei: la fusta dels cedres, tan necessària per a la seva política constructora de palaus i temples a Babilònia. L'objectiu del monarca a l'hora de col·locar aquests relleus i inscripcions en zones estratègiques de les muntanyes era triple: el ja esmentat d'accés als boscos de cedres, obrir noves vies de comunicació entre Síria i el Mediterrani, i aconseguir la fidelitat de la població local enfront de l'altra gran potència enemiga: Egipte. Cal tenir en compte que les tribus locals no coneixien l'escriptura, i per tant, no podien subscriure contractes escrits amb els babilonis. Per aquesta raó, Nabucodonosor recorria als relleus, una expressió iconogràfica fàcilment recognoscible i intel·ligible per als habitants d'aquests llocs.

[dilluns, 01.10.07]
El primer manual sobre l'Islam publicat pel Grup SM per a alumnes de Primària és rebutjat després d'un any per la jerarquia catòlica espanyola
La tensió que hi ha en aquest inici de curs escolar sobre l'aplicació de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania i les crides de Rouco Varela insistint als pares de centres concertats d'ideologia catòlica que facin objecció de consciència i es neguin que s'imparteixi als seus fills ha arribat fins i tot a utilitzar un mètode similar a l'antiga censura, però amb un sistema més sibil.lí. Les reaccions provenen del sector més conservador de l'episcopat que veu com a enemic seu el col.lectiu que es considera partidari de l'ala més oberta de l'Església catòlica. La nova sorpresa que ha proporcionat la Conferència Episcopal és la declaració que la jerarquia catòlica espanyola no dóna el consentiment al manual sobre l'Islam que el grup editorial SM havia publicat fa un any destinat a alumnes de Primària que cursin la nova matèria. Sembla que el director general del grup SM els ha alertat quan ha dit en una revista de línica cristiana, Vida Nueva, que la Conferència Episcopal estava al corrent de la publicació del manual i que fins i tot el seu president, el bisbe Ricard Blázquez, donava suport a l'edició. Les diferències entre la Federació Espanyola de Religiosos de l'Ensenyament (FERE), considerada la primera patronal de l'ensenyament concertat, a la qual estan adscrits els centres marianistes, relacionats directament amb el grup editorial SM, no són fluïdes arran de l'aplicació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania. La FERE hi està a favor, sempre que s'apliqui amb el seu criteri, i la Conferència Episcopal hi està radicalment en contra. Per reblar el clau, el grup SM ha editat un altre manual escolar, aquest d'Educació per a la Ciutadania, coordinat pel filòsof José Antonio Marina. La Conferència Episcopal defensa en aquest moment que el fet que es promogui el diàleg interreligiós no vol dir que s'hagi de tractar de la mateixa manera la religió islàmica que la catòlica. A més, la Conferència Episcopal, en paraules del seu secretari, considera que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania és un greu ultratge als drets humans. Continuant amb l'hàbit —que en aquesta ocasió sí que fa el monjo— el sector ultraconservador de l'Església catòlica no descarta continuar amb la política de manifestacions públiques, aquesta vegada contra una assignatura escolar que, paradoxalment, promou l'educació en la igualtat i els deures i les obligacions dels ciutadans. Tant el professorat com els bisbes catalans s'han distanciat d'aquesta.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |