BITS MES OCTUBRE

[dimarts, 31.10.17]
Una urna de l'1-O és el «pinyol» al Teatre Poliorama de la comèdia «Paradise» que s'ha afegit per connectar amb el moment puntual que viu el país i que connecta a la primera amb l'auditori
¿Voleu saber on era un dels amagatalls d'una de les urnes del Referèndum de l'1-O? Ho descobrireu en una dels moments d'aquest espectacle, «Paradise», que té al seu darrere la marca de la casa descarada i desinhibida de la websèrie «Nico&Sunset». El de l'urna és, si es vol dir així, el «pinyol» de la comèdia «Paradise», un «pinyol» que s'ha afegit per connectar amb el moment puntual que viu el país i que connecta a la primera, esclar, amb l'auditori
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'urna en qüestió —el cubell de plàstic amb el logo de la Generalitat de Catalunya pertanyent al lot que del fabricant de la Xina va saltar a la població d'Elna de la Catalunya Nord i d'allà va baixar en clandestinitat a un dels col·legis electorals— estava amagada en un racó del prostíbul de carretera que gestiona una noia de l'Europa de l'Est, Veroshka, i que li descobreix un dels joves assidus al prostíbul, un lúcid adolescent disminuït psíquic que la sap més llarga que els seus dos germans.

[dilluns, 30.10.17]
Es descobreix que els cucs que han deixat empremta en forma de cau en els edificis modernistes de Barcelona van viure fa més de 12 milions d’anys a Montjuïc
Els cucs (poliquets terebèl·lids) que han deixat empremta, en forma de cau, en els edificis modernistes de Barcelona van viure fa més de dotze milions d’anys a Montjuïc, que aleshores era un delta on vivien invertebrats i altres organismes marins com els crustacis. El cau fòssil dels cucs del miocè ha format part de les pedres de Montjuïc —els romans ja explotaven la muntanya de manera massiva i les últimes pedreres van funcionar fins al 1950— durant milions d’anys, però fins ara no s’havien descobert ni identificat a les parets de la façana de vuit edificis de Barcelona com el Palau de Justícia, la Duana i la
casa Pascual i Pons. El descobriment l’ha la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. L’han batejat amb el nom de Lapillitubus montjuichensis i és un cau simple, cilíndric i sense ramificacions. Les parets del cau es van fer amb petits fragments de quars -que fan d’1 a 10 mm. disposats de manera caòtica. El fòssil més ben conservat és el de la casa Pascual i Pons, que es conservarà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

[diumenge, 29.10.17]
L'exposició «Joana Biarnés. A contracorrent» mostra al Palau Robert de Barcelona l'obra de la que va ser la primera fotoperiodista que va aconseguir entrar a l'habitació dels Beatles
Joana Biarnés (Terrassa, 1935) va ser la primera dona fotògrafa que va posar els peus a la redacció d’un diari. Va ser al vespertí Pueblo, de Madrid, després que un dels redactors la descobrís a l’aeroport quan tornava de cobrir un campionat de motos perquè el seu pare era fotògraf esportiu. En una de les sales del Palau Robert es pot veure l’exposició
«Joana Biarnés. A contracorrent», que recull moltes de les fotografies que va fer entre el 1963 i el 1973. Joana Biarnés és una dona intrèpida, vital, expansiva. Va aconseguir molta proximitat amb molts dels famosos a qui va fotografiar. Es va fer molt amiga de la duquessa d’Alba, Lola Flores i Carmen Cervera. No la va aturar res: va pujar pel muntacàrregues fins a la planta de l’Hotel Avenida Palace reservada als Beatles i va poder arribar així fins a la suite, on Ringo Starr li va obrir la porta. Biarnés va aconseguir passar tres hores amb els components de la banda de Liverpool. Biarnés diu que mai va tenir problemes amb els companys de professió ni amb el diari per al qual treballava. Però eren els anys seixanta, en ple franquisme, i la societat no rebia amb els braços oberts una dona que es volia guanyar la vida fent fotografies. El 1959, en un partit de futbol a les Corts, es va agenollar per fer una fotografia i l’àrbitre va paralitzar el partit per fer-la fora. Molts homes, des de les grades, la van increpar. Biarnés, que va decidir abandonar la professió després que li rebutgessin un reportatge sobre un malalt de càncer que ajudava altres malalts. Té problemes de visió, però explica que la tècnica i la fotografia digital l’ajuden a enfocar amb precisió.

[dissabte, 28.10.17]
Un gran aparell escenogràfic condiciona el contingut de l'obra «Desig sota els oms» d'Eugene O'Neill a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya
Basant-se en el mite d'Eurípides —a casa dels déus no els busquis més realisme que el de la vida tal com raja— el dramaturg Eugene O'Neill (Nova York, 1888 - Boston, 1953), Premi Nobel de Literatura i repetidor de diversos premis Pulitzer, va estrenar el 1924 l'obra «Desig sota els oms» dins la línia que li va atorgar la consideració de ser un dels fundadors del teatre nord-americà modern i l'introductor als EUA del realisme dramàtic, que ja feia temps que corria per Europa. També es va distingir per incloure en els diàlegs dels seus personatges les variants dialectals segons els seus orígens, en aquest cas, una mena d'angloirlandès
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot això, en part, és el que ha volgut recollir la versió que Iban Beltran i Joan Ollé presenten al Teatre Nacional de Catalunya que, per adaptar-se encara més a les intencions originals de l'autor, ha comptat amb l'assessorament del lingüísta Pere Navarro amb la introducció d'expressions d'un català de ressò entre camperol i dialectal que és un risc afegit de la representació per a oïdes «sensibles» i «intoxicades» pel «catanyol» d'avui en dia.

[divendres, 27.10.17]
L'obra «Islàndia» de Lluïsa Cunillé fa doblet de l'autora al Teatre Nacional de Catalunya amb la versió operística d'«Après moi, le déluge»
«Islàndia» és una estrella de cinc puntes. Vull dir que pots agafar l'obra per cadascuna de les puntes i treure'n conclusions diferents. Fins i tot es podria estirar cadascuna d'aquestes puntes i construir mitja dotzena d'històries diferents. És una de les característiques de l'escriptura dramàtica de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), que deixa tantes portes obertes com possibilitats d'interpretació. Però això no vol dir que «Islàndia» sigui una obra críptica, en tot cas, diria que és una obra misteriosa pel que fa als personatges, perquè tots van apareixent per separat, al llarg de dues hores, en diferents escenes, principalment totes de parella, sense que acabin d'exposar quina és la història personal de cadascun d'ells
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Avantatge o desavantatge? Les dues opcions alhora. Avantatge perquè els espectadors poden recrear en el seu imaginari allò que no es diu de cadascun dels individus. Desavantatge perquè els espectadors corren el risc de fer un retrat de cadascun d'ells que no s'ajusti a la intenció de la trama i de l'autora.

[dijous, 26.10.17]
L'espectacle «Cabaret» al Teatre Victòria excel·leix per les seves peces musicals que permeten moments tan especials com compromesos en actuacions solistes dels dos personatges emblemàtics de l'obra, Sally Bowles i el Mestre de Cerimònies
Han passat cinquanta anys des de l'estrena de la primera versió de «Cabaret», el 1966 a Broadway, i l'adaptació cinematogràfica el 1972, de Bob Fosse amb Liza Minnelli. Des d'aleshores, els «revivals» s'han anat succeint cíclicament i el nombre d'espectadors ha augmentat progressivament fins a convertir-se en un dels musicals més vistos de la història amb la xifra astronòmica de més de 30 milions d'espectadors. I tot a partir de l'adaptació d'una novel·la del 1951, «Goodbye to Berlin», de Christopher Isherwood, ambientada el 1931 a Alemanya, en el moment que el nazisme comença el seu ascens cap al poder que es convertiria en tragèdia. L'espai ambiental de
«Cabaret» és el Kit Kat Club. I els seus protagonistes principals: una vedet, Sally Bowles; un jove escriptor nord-americà que arriba a Berlín per trobar la inspiració per a una novel·la, Cliff Bradshaw; i el Mestre de Cerimònies de l'espectacle del cabaret, Emcee. «Cabaret» excel·leix per les seves peces musicals que permeten moments tan especials com compromesos en actuacions solistes dels dos personatges emblemàtics de l'obra: Sally Bowles i el Mestre de Cerimònies.

[dimecres, 25.10.17]
Tots els periodistes de TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies fan una defensa de la seva professionalitat davant l'atac de l'article 155 en una roda de premsa amb premsa internacional i catalana
Un dels actes previs a la imminent amenaça de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol s'ha manifestat amb una roda de premsa a la qual han assistit tant els directius de
TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN) com la majoria de professionals de les tres cases. A la trobada han assistit periodistes de tot el món i també catalans. Prèviament, s'ha llegit un breu manifest en vuit llengües amb professionals com Mònica Terribas, Ramon Pellicer, o Montserrat Besses, entre altres. El torn de preguntes ha posat en evidència la voluntat de tots els professionals de continuar treballant amb el mateix rigor i objectivitat que fins ara, però també el perill que des de les presumptes noves directrius dictatorials a partir de l'article 155 aquestes intencions es vegin esquerdades, sobretot per les difamacions que s'han anat escampant en els últims dies des de diverses veus dels governants espanyols.

[dimarts, 24.10.17]
La Fundació Miró de Montjuïc tanca indefinidament per la vaga dels treballadors de venda d'entrades i atenció al visitant de l'empresa Ciut'art i el Macba contracta una nou servei
Les sales d'exposicions de la Fundació Miró tanquen com a conseqüència de l'aturada indefinida convocada pels treballadors de Serveis Educatius Ciut’art, l'empresa externa encarregada dels serveis d'informació, venda d'entrades i atenció al visitant. Per aquest mateix motiu, el centre ajorna les activitats públiques que estaven programades, com la presentació i inauguració de l'exposició Sumèria i el paradigma modern. El que segueix funcionant amb normalitat és el servei de la biblioteca, el restaurant, la llibreria i la botiga. La direcció de la Fundació lamenta la situació perquè considera que afecta el dret dels visitants a accedir al museu i en el comunicat recorda que en ser una entitat privada gran part del seu pressupost procedeix dels recursos propis i la venda d'entrades és una de les principals fonts d'ingressos. Fins ara, els treballadors contractats per l'empresa
Ciut’art havien fet aturades puntuals però no una vaga indefinida, una situació nova que està sent analitzada per la direcció i l'equip de la Fundació que volen recuperar la normalitat al més aviat possible, sobretot perquè és a la tardor quan l'activitat expositiva és més potent. No és la primera vegada que centres culturals de Barcelona veuen afectat el seu funcionament per aturades dels treballadors contractats per l'empresa Serveis Educatius Ciut’art. Les vagues puntuals van començar l'agost passat i van repercutir en una desena de museus, la Fundació Antoni Tàpies, La Virreina, el Macba, la mateixa Fundació Joan Miró, el Reial Monestir de Pedralbes i l'Arxiu Històric. En el cas del Macba, la vaga també era indefinida des del 16 d'agost el que li ha impedit funcionar amb normalitat, a més d'ocasionar-li unes pèrdues calculades de l'ordre dels 155.000 euros. La situació d'aquest centre ha canviat amb l'adjudicació del servei a l'empresa Magma Cultura per fer-se càrrec de la recepció, venda d'entrades i serveis educatius.

[dilluns, 23.10.17]
La tercera edició de la Setmana Apropa impulsada per l'associació Apropa Cultura compta amb més de 200 experiències culturals en 93 equipaments
La iniciativa té lloc en 24 municipis de Catalunya i té l'objectiu d'acostar la cultura a persones en situació vulnerable i en risc d'exclusió social. Per això Apropa Cultura connecta les entitats socials amb els programadors culturals, que reserven el 2% del seu aforament de temporada a aquest programa de cultura inclusiva que ofereix visites i activitats adaptades a un preu de 3 euros per persona. Una de les iniciatives de l'edició d'enguany consisteix a fer intercanvis d'experiències entre una entitat social i un equipament. Entre els espais que participen en
aquesta edició d'Apropa Cultura hi ha el Liceu, que interactuarà amb els Centres Penitenciaris de la Generalitat; l'Auditori de Barcelona, que hi participarà amb l'Associació Saräu, i l'Auditori de Girona, que farà un intercanvi amb el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat de les Germanes Hospitalàries. Apropa Cultura va néixer el 2006 amb el repte de fomentar l'accés a la cultura i a l'oci inclusiu. L'associació agrupa teatres, auditoris, festivals, espais singulars i museus de Catalunya que cedeixen part de les seves localitats i activitats a un preu reduït. El programa s'adreça a persones amb discapacitats intel·lectuals, amb problemàtiques socials derivades de malalties mentals, amb discapacitats físiques en situació d'exclusió social, a gent gran i a persones sense llar, en situació de privació de llibertat o amb alguna addicció.

[diumenge, 22.10.17]
El 40è aniversari del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya i el seu «Ja sóc aquí!» coincideix amb el cop d'estat de l'Estat espanyol contra l'autogovern català
El 23 d'octubre del 1977, Josep Tarradellas va tornar a Barcelona després de 38 anys d'exili. El 1954 havia estat proclamat president de la Generalitat de Catalunya a l'exili com a sucessor de Josep Irla. Aquell 23 d'octubre, Josep Tarradellas va pronunciar des del balcó del Palau de la Generalitat, a la Plaça de Sant Jaume, la frase que el temps no ha esborrat: «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!» i que recentment ha estat utilitzada frívolament i en va pels que menys en tenen la representació. Josep Tarradellas tornava aquell octubre del 1977 al país de l'exili amb una plaça plena de gom a gom. Va ser aleshores quan va pronunciar la frase que ha passat a la història, precisament, des del mateix balcó on Francesc Macià havia proclamat la República catalana el 1931. Quatre dècades va passar a l'exili el que havia estat conseller primer de Lluís Companys durant la Guerra Civil. El 1954,
Josep Tarradellas va ser nomenat, a Mèxic, successor de Josep Irla i Bosch com a president de la Generalitat a l'exili i en va garantir la legalitat durant més de 20 anys. Josep Tarradellas va tornar a Catalunya després de la mort del dictador Francisco Franco per encapçalar una Generalitat provisional, formada per dotze consellers, que havia d'aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 i convocar eleccions al Parlament el 1980.

[dissabte, 21.10.17]
El col·lectiu Anonymous ha anunciat en un vídeo a través dels seus canals l'inici de l'«Operació Catalunya» que ha començat hackejant el web del Tribunal Constitucional espanyol
El col·lectiu Anonymous ha posat en marxa el que anomena «Operació Catalunya». Diversos comptes a la xarxa vinculats a aquest grup de ciberactivistes han anunciat que es faran accions per defensar Catalunya. El primer resultat visible ha estat un atac a la web del Tribunal Constitucional espanyol. La pàgina ha caigut des de dissabte 21-O a la matinada. Pel que sembla, ha estat víctima d'un atac massificat de denegació de servei (DDoS), que consisteix a llançar nombroses peticions perquè un servidor que allotja una pàgina web no pugui suportar el tràfic. Anonymous ha distribuit
aquest vídeo per fer l'anunci. De l'atac, se n'ha fet ressó fins i tot el compte del Departament de Seguretat Nacional del govern espanyol dient «Los hacktivistas Anonymus anuncia una campaña de ciberataques masivos con OpCatalunya y FreeCatalunya.

[divendres, 20.10.17]
La producció de l'òpera «Un ballo in maschera» del Gran Teatre del Liceu es veurà a 135 sales de cinema d'arreu del món dins el programa Live in Cinemas
L'òpera compta amb un repartiment encapçalat pel tenor polonès Piotr Beczala, la soprano Keri Alkema i la mezzosoprano Dolora Zajick. La retransmissió esfarà a 69 sales espanyoles, 2 d'alemanyes, 8 daneses, 6 dels EUA, 22 de Finlàndia, 2 d'Holanda, 7 d'Irlanda, 10 d'Itàlia, 7 d'Anglaterra, a més d'Andorra, Estònia i la República Txeca. A Catalunya es veurà en 21 sales de 13 ciutats: Amposta, Arenys de Mar, Barcelona, Figueres, La Seu d’Urgell, Lleida, Mataró, Olesa de Montserrat, Sant Cugat, Ribes de Freser, Ripollet, Terrassa i Valls. El programa es porta a terme des de la temporada 2015-2016. L'enregistrament d'«Un ballo in maschera, de Giuseppe Verdi
, és una coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la productora Jack Fébus. Es realitza amb 7 càmeres, totes ubicades a la sala del Teatre: 6 a platea i 1 al 3r pis. El Gran Teatre del Liceu és una de les institucions pioneres a nivell mundial en la difusió de l’òpera en viu als cinemes, una activitat que va començar l’any 2001 amb la retransmissió de «La traviata» a tota la xarxa de sales Cinesa, operador també pioner i actualment molt actiu en el camp dels continguts alternatius. El projecte audiovisual es va recuperar fa dos anys amb l’òpera «Norma» després de tancar l’acord de cessió de drets audiovisuals per deu anys amb el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.

[dijous, 19.10.17]
Una màfia libanesa intenta vendre el quadre «Retrat de la senyora de James Reeves» de Salvador Dalí però la policia de Beirut avorta l'operació
Les autoritats libaneses han anunciat que han recuperat un retrat pretesament atribuït a Salvador Dalí, «Retrat de la senyora de James Reeves». La policia va confiscar l'oli fa uns dies i va detenir quatre sospitosos, tres sirians i un libanès, que suposadament intentaven vendre'l. L'Oficina Internacional de Prevenció de Crims de la policia ha fet públic un comunicat on informa que l'obra va ser robada en un país veí i que va ser recuperada en el marc de la lluita contra el robatori i el tràfic d'antiguitats. Els responsables creuen que probablement és l'original i que val milions de dòlars, tot i que els retrats de societat de Dalí no són el camp més cotitzat de la seva obra. Aquests retrats es remunten a l'etapa nord-americana de l'artista i van constituir una font d'ingressos molt sucosa. Segons el catàleg de la Fundació Gala Salvador Dalí,
«Retrat de la senyora de James Reeves» està datat l'any 1954, va ser subhastat a la casa Christie's el 1997 i no hi ha notícia que fos robat en cap moment. El més destacat de treballs com «Retrat de la senyora de James Reeves» és que l'artista empordanès va fusionar la seva iconografia amb retrats més aviat convencionals.

[dimecres, 18.10.17]
El centenari de Manuel de Pedrolo es commemorarà el 2018 amb un programa de conferències, exposicions, projectes editorials i actes acadèmics per redivulgar la seva obra
La Generalitat de Catalunya ha acordat commemorar el 2018 el centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo amb l'organització de conferències, exposicions, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la seva obra.
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània, i va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assajos a la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva novel·la «Mecanoscrit del segon origen» va ser una de les més llegides durant la dècada dels anys setanta: des de la seva publicació, se n'han venut gairebé 900.000 exemplars, i és el llibre més venut del catàleg de Grup 62, segons els seus editors. A més de traduir nombroses novel·les, la seva producció creativa supera el centenar d'obres, sobretot en prosa, amb novel·les com «Cendra per Martina», «Joc brut», «Totes les bèsties de càrrega» i «Acte de violència» –reeditada l'any 2016 a Sembra Llibres– i va rebre guardons com el Premi d'Honor dels Lletres Catalana. La Fundació Pedrolo té en procés la digitalització de tota la seva obra.

[dimarts, 17.10.17]
Torna la 12a Festa del Cinema a preus reduïts per recuperar la baixada de la taquilla de les últimes setmanes i superar el 1,5 milions d'espectadors de l'última edició
La 12a Festa del Cinema torna a tot Catalunya —també a Espanya— amb entrades a 2,90 euros, durant tres dies (dilluns, dimarts i dimecres). Els espectadors s'han
d'acreditar via Internet. Les entrades es poden adquirir a les taquilles, caixers de venda ubicats a les sales de cinema o a través de la xarxa. Entre les estrenes que coincideixen amb aquesta edició es poden veure títols com «Estiu 1993», «Churchill», «El ninot de neu», «Annabelle: Creation», «Una dona fantàstica» o «La sort dels Logan». L'última edició de la Festa del Cinema es va celebrar el mes de maig i va registrar un total d'1.549.830 espectadors. Però ja aleshores la xifra va ser marcadament inferior a l'obtinguda a l'edició anterior, celebrada els dies 24, 25 i 26 d'octubre del 2016, que va aplegar 2.598.958 espectadors.

[dilluns, 16.10.17]
La monumental i inacabada «La porta de l'infern» d'Auguste Rodin analitzada amb més de 150 peces en una exposició a la Fundació Mapfre
La mostra, que coincideix amb el centenari de la mort de l’artista, porta per títol «L’infern segons Rodin» i inclou més de 150 peces, entre fràgils models de guix, escultures, dibuixos, fotografies i altres materials, tots ells provinents del Museu Rodin. Auguste Rodin va rebre l’encàrrec de l’estat francès de fer una porta per al museu d’arts decoratives l’any 1880; hi va treballar durant més de vint anys i no la va arribar a fondre en bronze. De fet, els vuit exemplars en bronze de La porta de l’infern que hi ha arreu del món —segons la legislació francesa es consideren originals fins a dotze exemplars d’una escultura— són pòstums. El públic va poder veure
«La porta de l’infern» per primera vegada l’any 1900, quan Rodin va decidir exposar-la coincidint amb l’Exposició Universal de París. Però no va ser una presentació convencional: en lloc de presentar l’obra tal com la tenia en aquell moment, va extreure’n les escultures i les va presentar com a peces autònomes. «La porta de l'infern» és considerada el cor de tota l'obra de Rodin perquè la va fer servir con un laboratori de formes. L'exposició, que és comissariada per la directora del Museu Rodin de París, es pot veure fins a mitjan gener.

[diumenge, 15.10.17]
L'hongarès Kornél Mundruczó s'imposa en el palmarès del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges dominat pel cinema de fort contingut social
Seguint una tradició que comença a ser preocupant, el jurat de Sitges ha tirat per terra totes les apostes sobre el palmarès de crítica i públic atorgant el premi a la millor pel·lícula a «Jupiter's moon», de l'hongarès Kondrél Mundruczó, que aborda la crisi dels refugiats a través de la història d'un siri de Homs que en el procés de travessar la frontera d'Europa acaba convertit en una espècie de superheroi messiànic. L'Aryan, el protagonista, és interceptat per la brutal policia hongaresa i acaba tirat a terra, tirotejat per un oficial, però enlloc de morir, s'eleva com un àngel o un superheroi. Més tard, al camp de refugiats, un metge corrupte descobreix els poders de l'Aryan i l'ajuda a escapar-se per explotar el seu talent miraculós en demostracions privades. Mundruczó, que s'ha fet un nom al circuït europeu de cinema d'autor fent servir com a plataforma el Festival de Canes, dirigeix «Jupiter's moon», la pel·lícula guanyadora del
Festival de Cinema Fantàstic de Sitges amb un múscul notable, filmant en pla seqüència persecucions de cotxe trepidants i trobant solucions originals i efectives per mostrar els poders de l'Aryan, justament mereixedors del premi als millors efectes especials.

[dissabte, 14.10.17]
El Teatre del Raval torna a Agatha Christie amb l'obra «La visita inesperada» després de l'èxit que va representar la temporada de «Testimoni de càrrec»
La intriga està servida. Com en totes les obres d'Agatha Christie (Torquay, Regne Unit, 1890 - Winterbrook, Regne Unit, 1976), el culpable tant pot ser un com en podrien ser deu. Precisament una versió íntegra de «Diez negritos», camuflada sota el títol «Y no quedará ninguno», es representa també actualment al Teatre Apolo de Barcelona. No és la primera vegada que la companyia del Teatre del Raval recorre a Agatha Christie. Un dels èxits de la sala va ser la recent «Testimoni de càrrec», que es va mantenir una temporada llarga en cartellera amb l'oportunitat que alguns espectadors hi fessin de membres del jurat. En el cas de «La visita inesperada»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], una obra del 1958, l'estructura segueix la marca del gènere de l'autora: hi ha el mort de rigor i, al seu voltant, en un espai tancat i allunyat de l'urbs, una sèrie de personatges que de seguida es converteixen en aspirants a culpables d'assassinat. Per fer-ho encara més evident, el Teatre del Raval reparteix una plantilla amb el «fotomatón» dels nou personatges —amb llapis carbó inclòs— perquè cada espectador marqui a l'avançada qui creu que pot ser el culpable i, si l'encerta, té opció d'entrar en un sorteig per obtenir noves localitats.

[divendres, 13.10.17]
El col·leccionista Philippe Méaille retira del Macba el fons de 800 obres del col·lectiu britànic «Art & Language» per traslladar-les al Museu d'Art Contemporani de Montsoreau a la Vall del Loira
Tot i que estava previst, els esdeveniments recents de la política catalana han precipitat la decisió del col·leccionista francès Philippe Méaille que ha decidit no renovar el dipòsit de 800 obres del col·lectiu britànic «Art & Language» que va fer al Macba el 2010 per un període de 5 anys i resituar-les al castell de Montsoreau, al Museu d'Art Contemporani, a la vall del Loira. Segons el comunicat del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el col·leccionista ha pres aquesta decisió per assegurar les condicions de seguretat de les obres. Tot i que el comunicat afirma que la col·lecció es canvia d'espai urgentment, no especifica la data del trasllat. Méaille va anunciar el 2015 que dipositaria, durant 25 anys, més de 500 obres dels
«Art & Language» al castell de Montsoreau, que va obrir les portes com a museu l'any passat. El Macba va dedicar una gran exposició al dipòsit de Méaille el 2014, i l'any següent el col·leccionista va donar al museu sis nous treballs del col·lectiu.

[dijous, 12.10.17]
El director Calixto Bieito es veu obligar a retocar l'òpera «Carmen» al Teatre Real de Madrid per no ofendre la bandera espanyola que es convertia en tovallola de bany i drap de cuina
Arran de la situació de la Declaració d'Independència que es viu a Catalunya, el director Calixto Bieito ha rebut els suggeriments de la direcció del Teatro Real de Madrid perquè ajustés algunes de les escenes de la seva versió de l'òpera
«Carmen», de Bizet. En un moment donat, la rojigualda es convertia en tovallola de platja i després en drap de cuina. A més, la hissaven mentre uns legionaris tenen una escena de crim. Amb els ajustos fets, no hi haurà cap escena que pugui ser interpretada pels espectadors del Teatro Real de Madrid com una ofensa a la bandera espanyola. És el primer cas d'una censura artística arran del procés que es viu a Catalunya. Amb els canvis es volen evitar els moments en què l'ús de la bandera espanyola va portar l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, a fer una pregunta parlamentària després de l'estrena que es va fer a París l'abril passat. De fet, aquesta versió de «Carmen» es va estrenar fa divuit anys i fins ara s'havia representat en una trentena de teatres.

[dimecres, 11.10.17]
Text íntegre de la Declaració d'Independència signada pels diputats sobiranistes del Parlament de Catalunya després del Ple del 10-O
Aquests són alguns dels punts finals del document de quatre folis que els 72 diputats de JuntsxSí i la CUP han signat al Parlament de Catalunya després de la celebració del Ple en el qual el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha presentat els resultats del Referèndum de l'1-O i ha assumit la voluntat del poble de Catalunya de transitar cap a una república independent
[text íntegre en PDF]: «CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

[dimarts, 10.10.17]
L'actor Jean Rochefort, una de les cares del cinema francès, mor als 87 anys després d'haver treballat en més de 100 pel·lícules i directors com Bertrand Tavernier i Patrice Leconte
L'actor francès Jean Rochefort ha mort als 87 anys en un hospital de París. Considerat un dels actors francesos més populars, va participar en més de 100 pel·lícules; va treballar amb directors com Bertrand Tavernier, Luis Buñuel, Philippe de Broca, Patrice Leconte, Claude Chabrol, Robert Altman i Fernando Trueba, i va rebre tres premis Cèsar del cinema francès. La trajectòria de Jean Rochefort va arrencar en el món del teatre als 23 anys, on ja va destacar per la seva versatilitat per fer papers còmics i dramàtics. En el terreny cinematogràfic, va començar amb papers secundaris al costat d'actors com Jean Paul Belmondo, i el mateix actor deia que la seva carrera va fer un gir el 1973 amb «El rellotger de Saint Paul», de Bertrand Tavernier. Entre els papers cinematogràfics de
Jean Rochefort també hi ha el Quixot de la pel·lícula de Terry Gilliam «The man who killed Don Quixote» [L'home que va matar el Quixot]. El rodatge va quedar avortat l'any 2000, i Gilliam el va finalitzar al setembre. Jean Rochefort va desmentir que s'hagués retirat l'any 2013. Sí que va assegurar, però, que no estava disposat a interpretar qualsevol paper. Pocs mesos abans havia interpretat el paper protagonista d'«El artista y la modelo», de Fernando Trueba.

[dilluns, 09.10.17]
La fira de videojocs Barcelona Games World augmenta en un 11% la xifra de visitants amb més de 135.000 i la presentació de 23 novetats
La segona edició del Barcelona Games World (BGW), la fira de videojocs organitzada per l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), ha tancat portes amb més de 135.000 visitants. Això suposa un increment d'un 11% respecte a l'edició del 2016. Des de dijous, 210 empreses expositores han presentat, al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, 130 títols, 23 d'ells novetats. Al saló, hi han participat les principals marques del mercat: Activision-Blizzard, Electronic Arts, Ubisoft o Nintendo. També s'hi han fet prop de 500 entrevistes entre professionals del sector, inversors i publicistes. Entre les novetats de la
Barcelona Games World presentades destaquen jocs com «Call of Duty: WWII», «Dragon Ball Fighter Z», «Naruto To Boruto Shinobi Striker», «Dissidia Final Fantasy NT», «Super Mario Odyssey», «EA Sports Fifa 18», «Star Wars Battlefront», «Gran Turisme Sport» i «Uncharted: El Llegat Perdut». Més de 1.500 terminals de joc han permès als visitants provar moltes de les novetats abans del seu llançament comercial i de la seva arribada a les botigues. També s'han organitzat tornejos de «League of Legends» i les finals de competicions com «Mario Kart 8 Deluxe» i «PlayStation Plus Challenges».

[diumenge, 08.10.17]
L'Arts Santa Mònica que espera convertir-se en centre arquitectònic es veu obligat a ajornar una exposició a causa de la intervenció econòmica del govern espanyol
L'Arts Santa Mònica ha anunciat que es veu obligat a ajornar l'exposició «Què en sap la història de mossegar-se les ungles. Torquel», de Francesc Torres i Santiago Ydáñez, a causa de la intervenció econòmica per part del govern espanyol sobre la Generalitat de Catalunya. Els responsables de l'equipament diuen en un comunicat que no poden realitzar cap tipus de despesa, una circumstància que els impedeix el muntatge de l'exposició. La inauguració de l'exposició estava prevista per al 10 d'octubre i havia de veure's fins al 7 de gener. En el mateix comunicat, l'Arts Santa Mònica assegura que quan cessi la situació d'excepcionalitat confien a reprendre el muntatge de la mostra.
L'exposició «Què en sap la història de mossegar-se les ungles. Torquel», que ja es va veure a La Panera de Lleida l'any passat, planteja un diàleg entre les obres de Francesc Torres i el pintor Santiago Ydáñez, dos artistes de generacions molt diferenciades i dues obres amb tècniques totalment diferents. Francesc Torres presentava una videoinstal·lació de material fílmic i fotogràfic inèdit que mostra la unitat de voluntaris americans que va viatjar a Espanya per defensar la República. D'altra banda, Santiago Ydáñez volia mostrar una sèrie de pintures de gran format que fixen, aprofundeixen i amplifiquen moments puntuals del mateix document fílmic.

[dissabte, 07.10.17]
El paisatge de la comarca del Priorat serà candidat a Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2018
El Consell del Patrimoni Històric espanyol ha acceptat aquest la candidatura «Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani» a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La candidatura es presentarà al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO el febrer del 2018 perquè sigui reconeguda, si és el cas, el 2019. La proposta de candidatura, segons els requisits de la UNESCO, justifica el seu valor universal excepcional, en base als criteris V i VI establerts per la Convenció: per ser un exemple eminent d’assentament humà tradicional, d’utilització tradicional del territori, representatiu d’una cultura i de la interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible, i per estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional. La candidatura
«Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani» està promoguda des del 2007 per l’Associació Prioritat, que agrupa el teixit socioeconòmic i cultural de la comarca, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.

[divendres, 06.10.17]
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona convocarà un concurs públic per optar a la direcció general al qual no es presentarà l'actual responsable Vicenç Villatoro
El Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha acordat convocar un concurs públic per a la direcció general de l'equipament, al qual no es presentarà l'actual director, Vicenç Villatoro. El consorci del CCCB, format per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, convocarà el concurs pròximament. La decisió suposarà que el nomenament d’una nova direcció es farà després que una comissió d’experts valori les diverses candidatures i projectes que es presentin a la convocatòria de lliure concurrència. Vicenç Villatoro, amb un contracte vigent fins al novembre, ha manifestat a la reunió la seva decisió de no presentar-se al concurs. Les diverses institucions i forces polítiques presents en el Consell han agraït a Villatoro la feina desenvolupada en els darrers tres anys i han valorat positivament la programació i trajectòria del centre. Villatoro va ser nomenat director del
CCCB l'any 2014 en substitució de Marçal Sintes. Cap dels dos havia sigut escollit per concurs públic. En la mateixa reunió, el Consell General del Consorci ha aprovat per unanimitat el projecte de pressupost per a l’any 2018, que serà de 10,15 milions d’euros.

[dijous, 05.10.17]
Els escriptors catalans que van signar pel Referèndum de l'1-O signen ara per la Proclamació de la Independència
El mateix col·lectiu d'escriptors catalans que va impulsar la recollida de signatura a favor del Referèndum de l'1-O, amb mésde 4.000 adhesions, ara n'ha obert un altre a favor de la Proclamació de la Independència. Entre els punts que s'hi detallen, els adherits «eigeixen que el Parlament de Catalunya proclami la República catalana independent en els terminis que marca la llei tal com va afirmar el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, el dia 1 d’Octubre a la nit, això és, 48 hores després de la proclamació del resultat definitiu.». Els escriptors creuen en
aquest nou Manifest que «la comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern compleixen els seus compromisos» i que «l’única negociació possible amb Espanya és posterior a la proclamació de la República Catalana i només en relació al reconeixement de la República Catalana independent». Afirmen també que «l’única manera de fer possible la supervivència de les institucions catalanes és sostenint-les en la voluntat popular expressada l’1 d’Octubre i amb la majoria del Parlament sorgida el 27 de setembre del 2015.» Finalment, recorden que «en aquest context de repressió i intervenció, qualsevol cosa que no sigui declarar la independència significa acceptar la submissió, el retrocés i l’empobriment.»

[dimecres, 04.10.17]
La singular versió de «Les dones sàvies» amb Enric Cambray i Ricard Farré es reposa a El Maldà
Potser a algú li pot semblar que aquest espectacle és un exercici de transvestisme —les imatges promocionals amb els dos protagonistes ho faciliten—, però és molt més que això. Els dos únics intèrprets d'aquesta versió «lliure-lliure-molt lliure» de l'obra «Les dones sàvies», estrenada per Molière el 1672, fan els papers més importants de l'auca molieriana i aconsegueixen que els espectadors se'ls creguin tots, malgrat els canvis de vestuari i de caracterització constants —ara la còfia de la minyona, ara el vestit de la senyora, ara el vestit de les filles, ara el vestit de la tia, ara el vestit del pare, ara el vestit dels pretendents, ara les perruques...—, canvis fets, la majoria, a cor obert, i els altres, darrere d'un paravent doble que per davant és una biblioteca i per darrere un joc de portes entapissades
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], tot plegat en una proposta escènica que forma part del joc divertidíssim que s'han proposat els dos actors i responsables de la «malifeta»: Enric Cambray (en els papers d'Enriqueta, Belisa, Crisal i senyor Cunill) i Ricard Farré (en els papers d'Armanda, Clitandre, Martina i Filaminta).

[dimarts, 03.10.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el setembre del 2017 amb 11.746.846 visitants que han fet 30.420.071 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de setembre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el setembre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 11.746.846 visitants i 30.420.071 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.546,2 visites de pàgines (12,7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.149 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 02.10.17]
La Sala Beckett comença la temporada completa al nou espai del Poblenou amb una programació que recull obres de la nova dramatúrgia catalana
La sala reprèn la línia de la temporada anterior, que connectava el teatre amb les preocupacions socials, sense deixar enrere el caràcter multidisciplinari i experimental. Ara experimentarà l'ebllaç de ciència i art, i amb el compromís de seguir formant i donant suport a la creació i l’autoria contemporània. Així, l'autora Marilia Samper hi estrena «L’alegria», un muntatge que uneix pobresa i malalties mentals per donar visibilitat a circumstàncies petites que són més habituals del que ens sembla.
La Sala Beckett dedicarà un cicle al dramaturg Josep Maria Miró amb dos espectacles, «Olvidémonos de ser turistas», una coproducció del Teatro Español i la Beckett dirigida per Gabriela Izcovich. Reposarà l'obra «Nerium Park», la història d’una parella durant la bombolla immobiliària que va guanyar el premi Quim Masó. Dues companyies s’instal·laran a la Beckett durant la temporada per donar forma a dos espectacles. El primer és «Els nens desagraïts», de Llàtzer Garcia i la companyia Arcàdia. L’altra companyia és Los Montoya amb «Esmorza amb mi», un muntatge sobre l’amor. Les residències de la Beckett es completen amb la dramaturga Clàudia Cedó de qui es recuperaran dos dels seus espectacles, «Tortugues: la desacceleració de les partícules» i «L’home sense veu».

[diumenge, 01.10.17]
Avui, sense paraules
Qui necessita un mall per prohibir la votació del president elegit democràticament d'un país no es mereix cap paraula (Acció de la policia espanyola a les 09:00 h al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont).




TORNAR A
PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció