BITS MES DESEMBRE

[dissabte, 31.12.16]
La falta de temps i la falta d'interès fa que més del 60% dels catalans no visitin cap exposició ni museu durant l'any segons unes dades de l'Institut Català de Recerca i Patrimoni Cultural
El 60% dels catalans no va visitar cap exposició l'any 2015, ja sigui per falta d’interès (40%), de temps (27%) o simplement perquè aquesta activitat no es troba entre les seves preferències de lleure (24%). Aquesta és una de les dades més rellevants d’un estudi sobre les pràctiques culturals dels catalans que ha fet públic l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’estudi se centra en la població major de 14 anys —els infants que visiten els museus amb els pares o mitjançant visites escolars es consideren públic captiu— i fa referència tant a les exposicions programades als museus com a visites a centres d’art, monuments i galeries. Com era previsible, el nivell d’estudis és un dels factors determinants en la propensió dels catalans a l’hora de visitar o no els museus, molt més que l’econòmic, ja que encara que el 23% diu que el preu de les entrades és un fre per visitar els
museus de Catalunya amb més freqüència, la veritat és que el 60,4% que sí que ho va fer (929.986 persones) es va beneficiar de la gratuïtat. El 39,6% restant (610.821 persones) sí que va pagar entrada, el que significa que només un 9,8% de tota la població de Catalunya va passar per taquilla per entrar en un museu.

[divendres, 30.12.16]
L'espectacle «Rhümia» al Teatre Lliure de Gràcia desplega la seva picaresca tan integrada dins la dramatúrgia que acaba fent-ne una sàtira
S'adrecen a tots els públics, però és evident que l'etiqueta «pallasso» arrossega criatures. El dia de la meva funció ocupaven gairebé el 50% de l'aforament complet. Feliços com uns gínjols. Prova superada, doncs. Sessió de tarda. Cap de setmana. Ambient nadalenc. Els pallassos de Rhum & Cia. les deixen anar amb la sàvia intel·ligència que els petits no es mamen el dit. I per tant, els esquetxos més picarescos per als adults són observats amb seriositat pels preadolescents que fan veure que no els acaben de pescar. Quan es va en família, convé nedar i guardar la roba. L'espectacle «Rhümia» n'és un tros, de picaresc
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però tot està tan integrat dins la dramatúrgia que acaba sent una sàtira de la mateixa picaresca. La companyia es va formar arran de la malaguanyada pèrdua del clown Joan Montanyès 'Monti'. El primer espectacle, «Rhum», va ser un homenatge a la seva memòria. L'actual encara és, diuen, «un record molt especial». Però hi ha l'empremta que Monti va deixar. Expressions i números clàssics que els cinc pallassos de «Rhümia» fan i desfan a la seva manera, amb un guió nou, que no abandona la poètica d'entrada i de sortida, per entrar en una successió durant una hora i mitja central d'esquetxos esbojarrats. Els Zirkòlika els han reconegut la feina amb els seus premis.

[dijous, 29.12.16]
El MNAC adverteix novament que el trasllat de les pintures de Sixena de manera provisional danyaria irremeiablement les obres
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat al Jutjat de Primera Instància núm. 2 d’Osca la resposta al requeriment efectuat en l’auto del 2 de novembre mitjançant el qual es despatxa l’execució provisional de la sentència sobre les pintures de Sixena. La conservació de les pintures és la seva màxima prioritat. L’escrit alerta, una vegada més, sobre la impossibilitat de traslladar les pintures sense danyar-les. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es basa en els diferents informes científics que assenyalen la seva extrema fragilitat i els greus riscos que suposaria qualsevol moviment. L’informe de la doctora Simona Sajeva, una de les més prestigioses especialistes mundials en la matèria (enginyera i conservadora-restauradora que mai abans havia treballat ni havia estat contractada pel museu) reafirma els estudis anteriors presentats pel museu i desaconsella qualsevol moviment. També assenyala que és necessari mantenir els suports actuals per preservar les pintures. La separació d’aquests suports infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que suposen un 30% del total, i tenen també un valor històric. D’altra banda, els suports, realitzats expressament per a la instal·lació al
Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), fan impossible el seu trasllat: les estructures dels arcs, tot i desmuntats, no caben pels accessos ni del museu ni dels monestir i seria necessari enderrocar murs. Tampoc existeix un transport de les mides i amb les condicions necessàries. A més, els suports actuals impossibiliten la seva exposició a Sixena, considerant que les mesures són les mateixes que les dels arcs de la sala capitular, i una vegada allà s’haurien de retirar per a la seva instal·lació, sacrificant així la conservació de les pintures. En l’improbable cas que les teles ressistisin una operació com aquesta, la recol·locació als murs acabaria per destruir-les a causa de les mateixes operacions de recol·locació, la insalubritat de les parts i els arcs, la presència de microorganismes i la nul·la possibilitat de manteniment de la cara posterior de les pintures.

[dimecres, 28.12.16]
TV3 retirarà de la graella dels vespres la reposició de la sèrie Merlí per posar-hi aquesta setmana de Nadal i Cap d'Any la reposició dels discursos dels Reis dels últims anys
Davant la baixa audiència que el discurs de Nadal del rei d’Espanya, Felip VI, va tenir —recordem que TV3 va desplaçar per primera vegada la difusió del discurs al canal 3/24 on només el van seguir uns 15.000 espectadors— la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMA) ha decidit suprimir de la graella la reposició de la sèrie «Merlí» que està emetent en horari de vespre durant aquestes festes de Nadal. En la seva franja horària, TV3 —el primer canal— hi reposarà en diferents repeticions
els discursos del rei dels últims dos anys i en un programa que s’ha muntat i preparat a l’últim moment es faran comparacions amb els discursos que havia fet l’anterior monarca, Joan Carles I, pare de l’actual, també per Nadal. TV3, que pateix una etapa de baixes audiències, sacrifica així la retransmissió del partit de futbol de la selecció catalana amb l’equip de Tunísia, amb la intenció de millorar les dades d’audiència amb un espai que considera que sempre havia tingut una audiència extraordinària com a preàmbul de la Missa del Gall. [Dia dels Sants Innocents]

[dimarts, 27.12.16]
L'obra «La fortuna de Sílvia» de Josep Maria de Sagarra prepara una gira per tot Catalunya després de la seva estrena al TNC amb la sorpresa coneguda de la probable autoria compartida amb Mercè Devesa
L'obra protagonitzada per l'actriu Laura Conejero, i que s'ha vist a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, iniciarà amb el 2017 una gira per diversos teatres catalans. La primera serà al Teatre Auditori Sant Cugat (13 gener) i continuarà a Llinars del Vallès (15 gener), Granollers (20 gener), Tordera (22 gener), Barberà del Ballès (27 gener), Manresa (28 gener), Reus (31 gener), Sant Joan Despí (3 febrer), Girona (10 febrer), Sant Andreu de la Barca (11 febrer) i Sant Boi de Llobregat (12 febrer). La recuperació d'aquesta obra de Josep Maria de Sagarra ha estat envoltada d'una sorpresa d'última hora. En el col·loqui celebrat amb la companyia el 2 de desembre, el fill de Josep Maria de Sagarra, present entre el públic, va sorprendre tothom afirmant que
l'obra «La fortuna de Sílvia» no era del seu pare, sinó de Mercè Devesa, la seva mare. Joan de Sagarra va afegir que la seva mare s'havia basat en uns fets i personatges reals coneguts per ella, una dona francesa i el seu amant, un gígolo amb qui havia estat a diverses illes del Pacífic. Fins ara, només el periodista Lluís Permanyer havia escrit que la mateixa Mercè Devesa (Olot 1909 - Barcelona, 1988) li havia insinuat que havia ajudat Josep Maria de Sagarra explicant-li la història de la presumpta Sílvia. D'altra banda, tal com dic en la crítica anterior, Joan de Sagarra, el 1992, havia reivindicat fermament l'obra «La fortuna de Sílvia» com la millor del repertori del seu pare. La mare de Joan de Sagarra, Mercè Devesa, havia escrit poesia de jove, havia guanyat algun premi en aquest gènere, i el 1952, és a dir, cinc anys després de l'estrena de «La fortuna de Sílvia», havia publicat la novel·la en espanyol, «Las adelfas». La incògnita, doncs, sobre l'autèntica autoria de l'obra teatral «La fortuna de Sílvia» plana des d'ara en l'aire.

[dilluns, 26.12.16]
Geronimo Stilton ha tornat al Teatre Condal per Nadal amb una altra de les seves aventures al Regne de Fantasia ara sota la direcció de Lluís Danés
Després de l'èxit de la primera versió teatral catalana sobre la sèrie de literatura italiana d'Elisabetta Dami, que ha agafat el relleu de Harry Potter pel que fa a bestseller mundial, era inevitable que arribés un segon lliurament escènic. Per ara i tant, les aventures de Geronimo Stilton són tan previsibles com inesgotables. Parteixen d'un univers literari que beu de les fonts del gènere fantàstic més tradicional, però amb l'afegit que el protagonista és un personatge de faula, humanitzat, que no lliga gens, esclar, amb les campanyes de desratització que es porten a terme
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta segona proposta sobre Geronimo Stilton es diferencia de la primera, entre altres coses perquè el director Lluís Danés ha agafat el relleu d'Àngel Llàcer, però també perquè la posada en escena, estèticament, és menys tècnica, menys digital, i recupera la mirada sensorial amb què Danés imprimeix els seus espectacles, alguns dels quals s'han vist al Teatre Nacional de Catalunya. L'espectacle actual és dens i no fa concessions a la durada estàndard en propostes familiars perquè, amb entreacte inclòs, arriba a les dues hores, un handicap per a aquells primeríssims espectadors, els més petits dels petits, que al cap de tres quarts ja es neguitegen i en tenen prou.

[diumenge, 25.12.16]
El musical «Moustache» recorre al Teatre Apolo de Barcelona tres dècades daurades del music-hall des del 1910 al 1930 amb una història de teatre dins el teatre
La directora i coreògrafa catalana Coco Comín, que té en la seva llarga trajectòria haver treballat en els equips de musicals com «Germans de sang», «Chicago», «Fama» o «Grease», fins a una trentena de produccions, ha creat aquesta vegada de pròpia mà el guió i les lletres d'una història que ha ambientat a Londres i que ben bé podria ser la targeta de presentació d'un d'aquests clubs anglesos que s'inspiren en el «handlebar moustache», aquests bigotis amb les puntes rinxolades enlaire que fan tant de joc amb els bombins. Una història, a més, de teatre dins el teatre, amb altres petites històries de bastidors dins de la trama, que, disfressada del glamur del music hall amaga una altra història tràgica que manté un encertat equilibri entre el divertiment i la reflexió sobre el pas del temps, la precarietat de l'ofici teatral, la cara oculta del pallasso i la frustració del còmic que porta Shakespeare al cor
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Cal advertir d'entrada als espectadors reticents al musical que «Moustache» és un espectacle que no estalvia recursos, que està a l'alçada de les grans produccions, amb un equip abocat al cent per cent en el seu paper col·lectiu, i que té una posada en escena tan espectacular com brillant, a més de la banda en directe, que dirigeix Xavier Mestres —músic, actor, compositor i col·laborador de fa més de vint anys de l'Escola Coco Comín i vinculat a espectacles recents del Teatre Lliure com per exemple «In memoriam, la quinta del biberó» o «Les noces de Figaro»— amb una orquestra de cinc músics més, tots veterans, i que fan que la trentena llarga de peces de «Moustache» —espectacle estrenat en castellà— mantingui una potència que no defalleix i sigui un excel·lent regal per a l'oïda de l'espectador.

[dissabte, 24.12.16]
Centenari de la primera estrena d'«Els Pastorets» de Josep Maria Folch i Torres que va tenir lloc el 24 de desembre del 1916 al Coliseu Pompeia de Barcelona
Aquesta va ser una primera representació en un teatre amateur, tot i que no va fer el salt al teatre professional fina al 1918, concretament al Teatre Romea, sota la direcció d'Enric Giménez. Des d'aleshores, «Els Pastorets» s'han convertit en un clàssic del teatre popular i en la seva primera etapa es van representar inintorrumpadament fins a l'esclat de la guerra civil el 1936. Passada la guerra i sota el règim franquista, es va autoritzar que es representessin en espanyol, tot i que en la clandestinat sempre hi va haver alguns grups que els representaven en català. No va ser fins al 1946 que es van poder reprendre amb una certa normalitat «Els Pastorets» que havia escrit en una setmana Josep Maria Folch i Torres. Una de les representacions més recordades va ser la que el 1966 va dirigir Maria Aurèlia Capmany al Teatre Romea amb la Companyia Adrià Gual, amb professionals i estudiants de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual que dirigia Ricard Salvat. Per aquella versió es van elaborar uns decorats conceptuals i moderns, obra de Josep Guinovart. Malgrat que els de
Folch i Torres són els meus coneguts, es coneixen uns «Pastorets» del 1721 i hi ha hagut altres autors que han escrit «Pastorets» com Frederic Soler "Pitarra" amb l'obra «El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga» o Ricard Reguant amb «Els Pastorets Superestel», Josep Bargalló amb «Els Pastorets de Tarragona», Andreu Sotorra amb el guió radiofònic de dotze capítols «Els Pastorets de Radioclip», Ramon Pàmies amb «L’Estel de Natzaret», Francesc d’Assís Picas amb «La flor de Nadal» o Lluís Millà amb «El naixement de Jesús o Els Pastorets catalans», entre altres. A hores d'ara es programen aproximadament 250 representacions de l'obra de Josep Maria Folch i Torres arreu del país.

[divendres, 23.12.16]
L'Ajuntament de Barcelona destina més de 400.000 euros per subvencionar la rehabilitació i les inversions en equipaments de locals de música en viu
L’import total de la convocatòria ha estat de 414.589 €, amb un topall màxim de subvenció per sol·licitud de 50.000 €. A aquesta convocatòria s’hi han presentat un total de 19 sol·licituds i se n’han aprovat 18. Els percentatges subvencionables ho han estat per poder fer estudis d’impacte acústic i instal·lació de limitadors; inversions relatives a obres de millora, seguretat, insonorització, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i per dotació d’equipament tècnic. De les 18 sol·licituds aprovades, 10 ho han estat gràcies al nou marc normatiu que deriva de l'aprovació de la circular municipal amb la qual es pretenia obrir, legalitzar i regular l'activitat de música en directe amplificada a bars, cafeteries i restaurants garantint alhora el dret al descans dels veïns i veïnes. Un permís sotmès al compliment de les normatives relatives a seguretat i aïllament acústic. Un dels principals actius d'aquests
espais de música en viu és justament l'element físic, la disponibilitat d'un lloc on es desenvolupen els processos creatius i l'exhibició artística. Els locals que han rebut subvenció han estat Trencalòs, Sidecar, La [2] de Apolo, Nota 79, Jazzsí Club Taller de Músics, Associació Cultural Freedonia, Sala Razzmatazz, Sala Jamboree i Tarantos, 23 Robadors, Invisible Café-Concert, Almodobar, Almo2Bar, Sinestesia, Restaurante Divine, Heliogàbal, Paddock i Laboratorio.

[dijous, 22.12.16]
La cadena FNAC tanca la macrobotiga de Diagonal Mar de Barcelona després de quinze anys i manté l'obertura del centre comercial Glòries
La cadena FNAC tancarà el mes de febrer la botiga del centre comercial Diagonal Mar quinze anys després d’haver-la inaugurat. La multinacional no s’ha posat d’acord amb la propietat del centre comercial, el Deutsche Bank, que va comprar Diagonal Mar per 500 milions d'euros, pel que fa al preu del lloguer i l'espai de dues plantes i 2.000 metres quadrats. Va ser la tercera obertura de la companyia a Barcelona, després de les de l’Illa Diagonal i el Triangle. De tota manera, FNAC mantindrà l'obertura d’una nova botiga al centre comercial Glòries, prevista també per al mes de febrer. FNAC mantindrà així quatre locals a Barcelona amb La Maquinista, a més dels esmentats. FNAC afirma que el seu ritme de vendes ha crescut un 9% durant l'any passat i ha anunciat que vol ampliar la seva cobertura amb 25 botigues noves a l'Estat espanyol. La nova línia comercial se centra en l’obertura de botigues de format petit i, també, en ciutats mitjanes i no només en grans capitals.
La cadena FNAC ha estat un dels negocis que més ha patit el creixement de gegants del comerç electrònic com Amazon, que és més fort en els sectors que domina Fnac: els productes culturals i la tecnologia. És per això que FNAC ha impulsat el canal de vendes en línia, amb mesures com el lliurament a domicili en només dues hores.

[dimecres, 21.12.16]
L'espectacle «Vagas y maleantas» al Teatre Tantarantana juga amb el túnel del temps i ironitza sobre la llei dels anys trenta i les seves conseqüències sobre quatre coristes del Paral·lel
Les aparences enganyen. S'equivoca l'espectador que es pensi que «Vagas y maleantas» és un espectacle musical d'època amb un repertori de cuplets i cançons de cabaret. En realitat, sota aquest títol extret de l'articulat de la Llei dels anys trenta del segle passat que parla de declarar precisament «vagas y maleantes» tots aquells persones que alteressin la pau social o posessin en perill la tranquil·litat pública, s'hi fa una mirada irònica, divertida i a vegades àcida, sobre el paper de la dona al llarg de l'últim segle
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I la dramatúrgia de Raquel Loscos juga també amb la ciència-ficció o, en un terme menys compromès, amb el túnel del temps, anant a trobar a l'altre món quatre coristes tocades totes per una mort tràgica en acte de servei a l'escenari: un focus maleït que, com aquell dipòsit de vàter que últimament ha patentat la sèrie «Merlí», s'estavella en quatre èpoques diferents sobre el cap de cadascuna d'elles, mentre treballaven al Club Café Maravillas.

[dimarts, 20.12.16]
El sector editorial respira alleujat perquè des de fa tres anys ha notat un increment anual del 3,5% després de la gran caiguda a causa de la crisi però denuncia les descàrregues il·legals que van en augment
El sector editorial català, amb un pes específic en el mercat espanyol atès que l’any passat va tenir el 49,5% de la producció, comença a respirar amb certa tranquil·litat per la recuperació del pols que es va iniciar fa tres anys quan es va tocar fons per la crisi econòmica. Des del 2013 s’ha consolidat un increment anual entorn del 3,5% i per aquest any s’estima el mateix creixement en espera que es tanqui la campanya de Nadal que juntament amb Sant Jordi són les dues èpoques fortes. Però ara el que preocupa el sector és l'augment de les
descàrregues il·legals que a tot l'Estat espanyol van ser 334 milions el 2014 i l’any passat van pujar a 390 milions. En tots dos casos la proporció dels pirates catalans se situa entorn del 20%. El sector editorial català ha iniciat una batalla contra les aproximadament 26 webs a les quals ja ha denunciat en els últims dos anys. La pirateria digital suposa una important pèrdua econòmica estimada, l’any passat, en 200 milions d’euros. Pràcticament el doble del que es consumeix legalment a tot l'Estat, que el 2015 va gastar 103 milions en la compra de llibres digitals i afecta, sobretot, títols nous amb menys d’un any a la venda.

[dilluns, 19.12.16]
El goven espanyol està negociant amb les entitats de gestió dels drets d'autor com serà la compensació per les còpies privades després que la llei del «cànon digital» hagi estat invalidat per la Unió Europea i el Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem d'Espanya va tombar el mes de novembre el 'cànon digital' que havia aprovat el Partit Popular (PP) i que ja havia considerat invàlid el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara ha transcendit que el goven espanyol està negociant amb les entitats de gestió dels drets d'autor com serà la compensació per les còpies privades. En el model que s'ha tombat, es carregava als pressupostos generals de l'Estat la compensació que reben els autors per les còpies que feien els particulars de les seves obres, i s'anul·lava el cànon digital que existia anteriorment i que gravava productes com CD, DVD, memòries externes, etc. Ara de nou haurien de pagar
la compensació o cànon digital les empreses fabricants de dispositius digitals, i res no impedeix que aquestes empreses ho repercuteixin al comprador. Però hi hauria exempcions d'aquesta taxa per a les Administracions públiques, els consumidors finals que justifiquin que el destí de la còpia és professional, empreses com a sales de festes o per còpia llicenciada (contractes de llicència). També s'establiria com a novetat un sistema de reemborsaments en el qual els qui no estiguin exempts de pagar, podrien recuperar els diners si demostren que poden acollir-se a aquesta possibilitat i que seria tramitat per les entitats de gestió. Es tractaria, per exemple, del cas d'un petit autor que s'autoedita i compra cedés per a les reproduccions de les seves obres. Les entitats de gestió estan satisfetes perquè tornarien a tenir rèdits milionaris molt superiors al que li atorgava el govern. Passarien,aproximadament, dels 5 milions actuals a 50 o 80 milions. Els internautes, en canvi, estan indignats perquè consideren que es tracta d'un cànon indiscriminat, arbitrari i injust per als dispositius.

[diumenge, 18.12.16]
«Les noces de Figaro» del Teatre Lliure entronquen amb la tradició de les versions del 1968 i el 1989 amb una nova generació d'intèrprets que ha dirigit Lluís Homar
Malgrat que Lluís Homar ha intentat desvincular aquesta nova posada en escena de «Les noces de Fígaro», dirigida ara per ell, de l'emblemàtica estrena del febrer del 1989, a l'antic Teatre Lliure de Gràcia on va fer de Fígaro sota la batuta de Fabià Puigserver —dic "desvincular" en el bon sentit de la paraula per entendre que la volia "revisitar" de cap i de nou—, diria que no ha aconseguit que qui més qui menys s'hi deixi de referir i, en l'imaginari de la majoria d'espectadors més veterans, l'èxit i la lluminositat d'aquell muntatge ha tornat com un llampec a la memòria. Però això no li treu, a la versió actual, tot el mèrit de ser reposada amb una mirada nova —hi ha col·laborat en la dramatúrgia Pau Miró— i, sobretot, amb una interpretació nova, gràcies a una generació, en els seus papers més populars, d'intèrprets de la nova fornada —o ja no tan nova, que els anys no passen en va!— però sí que molt preparada artísticament per afrontar els reptes i les trampes que amaga l'obra de Caron de Beaumarchais i amb un background actoral que, per raons òbvies, fa vint-i-cinc anys no existia entre els pioners del gènere
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Només per això, doncs, ja val la pena que s'hi hagi tornat, a més de posar l'èmfasi en la commemoració del quarantè aniversari de la fundació del Teatre Lliure, malgrat que la història d'embolics que s'hi representa sigui prou coneguda i corri el perill de ser excessivament esplaiada, tres hores amb entreacte inclòs, per als usos i costums teatrals d'avui en dia.

[dissabte, 17.12.16]
El Museu d'Idees i Invents de Barcelona (MIBA) tanca les seves portes el 31 de desembre després de sis anys instal·lat al carrer Ciutat del Barri Gòtic
Tal com va passar amb un altre museu d'iniciativa privada, el del Mamut, que era al barri de Santa Caterina, el Museu d'Idees i Invents de Barcelona (MIBA) farà el mateix camí. El 31 de desembre és l'últim dia que aquest peculiar museu estarà obert, al carrer Ciutat, en ple arri Gòtic de Barcelona. Els responsables del MIBA han decidit tancar la seu en comprovar que s'ha convertit en un model obsolet, encara que sostenen que l'alternativa al tancament definitiu passa per convertir el museu en itinerant, ja que en els últims anys han rebut ofertes per traslladar el museu en forma d'exposició temporal fora de Catalunya, concretament a Mont-real, Singapur i Madrid. Encara que la visita a països estrangers no serà possible fins passat el 2017, durant aquest any tenen acords per començar a assistir, a partir del 12 de gener, a diverses escoles per presentar els invents que formen part del museu.
El Museu d'Idees i Invents de Barcelona va obrir les portes fa sis anys gràcies a la dedicació de Pep Torres, el seu fundador, que va tenir la idea d'instal·lar el primer espai permanent centrat en el món de la invenció que vertebra i promou la creativitat i la invenció a través de la inspiració, la formació, la comunicació i la relació amb els protagonistes de la innovació.

[divendres, 16.12.16]
Els actors de Minoria Absoluta pugen a la Lluna amb un espectacle d'humor que parodia les hores a la nau Apol·lo 11 dels tres astronautes nord-americans que la van trepitjar per primera vegada
Totes les missions espacials que s'han fet i es fan són d'alt secret d'estat. I aquesta no es queda enrere. El secret de l'espectacle «Astronautes, Houston, tenim un cadàver!», la nova producció teatral de Minoria Absoluta, és tan important que aquest humil comentarista no podrà revelar res del que hi ocorre, sota el risc, si ho fa, de ser enviat també a la Lluna amb Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins (i algú més!), els tres astronautes que van anar-hi per primera vegada el 1969 amb la nau Apollo 11
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La missió era la cinquena que es feia amb tripulació del programa Apollo. La nau es va enlairar de Cap Canaveral (Florida, EUA) el 16 de juliol i va arribar a la Lluna el 20 de juliol. En va tornar el 24 de juliol. Dels tres tripulants, Armstrong i Aldrin van sortir a la superfície del que es va anomenar el Mar de la Tranquil·litat i Collins es va quedar a la nau per comandar les maniobres d'allunatge. D'aquella operació espacial, lligada a la imatge de la petjada sobre la Lluna, en va quedar una frase de Neil Armstrong per a la posteritat: «Un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat.» Aviat fara mig segle d'aquella odissea que, en blanc i negre, una nit d'estiu, van seguir a les pantalles de televisió dels bars sota la xafogor de juliol milers d'espectadors de tot el món.

[dijous, 15.12.16]
La Universitat de Barcelona es converteix en l'escenari del videojoc «Una nit a la Uni» dissenyat per estudiants de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives de la UB
La Universitat de Barcelona (UB) té un patrimoni de més de 600.000 metres quadrats de superfície construïda i una col·lecció de més d'un milió i mig de volums a les seves biblioteques. D’aquests, més de 250.000 títols componen el fons històric més gran de tot l'Estat, amb una gran quantitat d’obres úniques. Els més de 560 anys d’història de la Universitat han permès configurar un patrimoni inigualable. L’aventura gràfica del videojoc «Una nit a la Uni» es basa en el llibre «Breu història de la Universitat de Barcelona», de Montserrat Fullola (Edicions UB, 2015), que resumeix l’evolució de la institució a través d’esdeveniments històrics com ara l’esplendor dels orígens medievals, l’exili a Cervera, el retorn a Barcelona, la creació de l’Edifici Històric, la foscor del franquisme o la represa democràtica.
El videojoc «Una nit a la Uni», que ha estat dissenyat per estudiants de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), centre adscrit a la UB, comença quan un grup d’estudiants es queden tancats a la nit a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Per poder-ne sortir, han de resoldre enigmes vinculats a la història de la institució i reptar-se amb el fantasma dels antics rectors. A través de la seva aventura, es poden descobrir espais com el Paranimf i la galeria del Paranimf, l’antic jardí botànic, la Biblioteca de Lletres o la sala de Reserva. Durant quatre mesos, quatre alumnes del grau, tres desenvolupadors i una artista han creat un producte de qualitat combinant les classes lectives, les pràctiques i els exàmens. El videojoc està disponible en català, castellà i anglès, és apte per a ordinador i també es pot descarregar a l’Apple Store (IOS) i a la Google Play Store (Android).

[dimecres, 14.12.16]
El restaurant «Els Quatre Gats» de Barcelona celebrarà el 120è aniversari de la seva fundació durant tot l'any 2017 amb un programa d'activitats culturals
El restaurant Els Quatre Gats ha presentat el programa oficial d’activitats que es duran a terme durant tot el 2017 per celebrar el 120è aniversari de la inauguració del local i el 40è de la reobertura, el 1977. Amb el programa s'ha presentat també el cartell «Brindis», de Noemí Carrau, guanyador del concurs que s'havia convocat per il∙lustrar els actes de l’aniversari. Els actes commemoratius retran homenatge amb diferents activitats culturals els orígens del local que Pere Romeu va obrir el 1897, inspirat en els corrents parisencs de l'època. Des del gener del 2017, el menjador principal del restaurant
«Els Quatre Gats» serà una sala d’exposicions on es podran veure obres d’artistes reconeguts com Gerard Quintana, Núria Feijoo, Rocío Bonilla o Pilarín Bayés. El restaurant també dedica un espai a la literatura, amb el certamen «Ploma 4 Gats» per a joves autors, que celebrarà la tercera edició, i l’Hora del Conte Solidari, en què un diumenge al mes un personatge popular llegirà un conte que li hagi marcat la vida. La sessió de lectura costarà cinc euros, que seran destinats a una entitat benèfica de la ciutat. L’esdeveniment principal serà el 12 de juny, data en què el restaurant fa 120 anys. Aquell dia es farà un sopar de gala amb diferents convidats de la societat catalana.

[dimarts, 13.12.16]
L'obra «La fortuna de Sílvia» continua al Teatre Nacional de Catalunya amb la incògnita sorgida sobre si l'autoria correspon a Josep Maria de Sagarra o la seva dona Mercè Devesa
En el col·loqui celebrat amb la companyia el 2 de desembre, moderat per Marta Pessarrodona, el fill de Josep Maria de Sagarra, present entre el públic, va sorprendre tothom afirmant que l'obra «La fortuna de Sílvia» no era del seu pare, sinó de Mercè Devesa, la seva mare. Joan de Sagarra va afegir que la seva mare s'havia basat en uns fets i personatges reals coneguts per ella, una dona francesa i el seu amant, un gígolo amb qui havia estat a diverses illes del Pacífic. Fins ara, només el periodista Lluís Permanyer havia escrit que la mateixa Mercè Devesa (Olot 1909 - Barcelona, 1988) li havia insinuat que havia ajudat Josep Maria de Sagarra explicant-li la història de la presumpta Sílvia. D'altra banda, tal com dic en la crítica anterior, Joan de Sagarra, el 1992, havia reivindicat fermament l'obra «La fortuna de Sílvia» com la millor del repertori del seu pare. La mare de Joan de Sagarra, Mercè Devesa, havia escrit poesia de jove, havia guanyat algun premi en aquest gènere, i el 1952, és a dir, cinc anys després de l'estrena de «La fortuna de Sílvia», havia publicat la novel·la en espanyol, «Las adelfas». La incògnita, doncs, sobre l'autèntica autoria de l'obra teatral «La fortuna de Sílvia» plana des d'ara en l'aire. D'això fa setanta anys. Era el 1947. Sagarra torna del seu exili voluntari. Temps de censura. Temps de postguerra. Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 - 1961) beu literàriament dels corrents europeus i pretén abandonar el teatre que l'havia fet popular. Però «La fortuna de Sílvia»
[crítica íntegre a la revista digital Clip de Teatre] no fa precisament «fortuna» entre el públic d'aleshores i es programa i representa només dues setmanes al Teatre Romea. Ell mateix parla d'indiferència del públic i d'una certa decepció personal. Se'n va a París novament per respirar aires menys resclosits.

[dilluns, 12.12.16]
El cineasta holandès Paul Verhoeven presidirà el mes de febrer el jurat de la pròxima edició de la Berlinale
El director del festival, Dieter Kosslick ho va anunciar divendres amb un comunicat que destaca que amb l'elecció de Verhoeven tindran un realitzador que ha treballat en els gèneres més diversos tant a Europa com a Hollywood. La varietat de la seva cinematografia reflecteix la seva polifacètica audàcia creativa i la seva voluntat d'experimentació. Després d'uns anys centrat en el seu vessant com a guionista, Verhoeven va tornar enguany a la cartellera amb «Elle», on l'actriu francesa Isabelle Hupert interpreta una dona que es mou al límit d'un abisme de sadomasoquisme. La pel·lícula ha estat nominada als Premis del Cinema Europeu en 3 categories. De fet, l'erotisme i el suspens són dos dels temes recurrents del cinema de
Paul Verhoeven, que va assolir un èxit massiu amb «Instint bàsic», protagonitzada per Sharon Stone. Després de passar dues dècades treballant a Hollywood, una etapa durant la qual va dirigir films com «Showgirls», «Starship troopers» i «L'home sense ombra», va tornar als Països Baixos el 2006 per rodar «El llibre negre».

[diumenge, 11.12.16]
Només el 38,3% dels infants catalans que feia 6 anys el 2016 ha fet servir el val de regal per comprar un llibre en una de les llibreries adscrites al Gremi de Llibreters de Catalunya però la campanya continuarà augmentada de pressupost el 2017
Quan es va presentar aquest programa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va preveure que podia arribar a 83.314 infants catalans que aquest 2016 complien 6 anys. El resultat final ha estat només de 31.914 llibres venuts amb l’intercanvi d’aquests vals, és a dir, un 38,3% sobre les previsions inicials. Malgrat tot, els promotors del programa
«Fas 6 anys. Tria un llibre» consideren que la campanya ha estat un èxit i això els empeny a continuar-la durant el 2017 en dos semestres, per als infants que compleixin 6 anys el 2017. Aquests presumptes bons resultats han provocat també que s’hagi incrementat el cost de la campanya des dels 360.000 eu­ros inicials fins als 525.000 euros per al 2017. Cadascun d’aquests infants rep un val a casa per valor de 13 euros i una targeta de felicitació d’aniversari. Amb aquest val poden comprar un llibre en alguna de les més de 200 llibreries que formen part del Gremi de Llibreters de Catalunya. Les enquestes del Gremi assenyalen que el 83% dels seus associats han detectat públic nou als seus establiments i que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primera vegada a una llibreria, excep­tuant la compra de llibres de text. En total, s’han venut més de 5.800 títols diferents de 470 edi­torials. La campanya, com totes les campanyes, té defensors i detractors. Els defensors, òbviament, són els seus promotors. Els detractors o crítics són alguns petits llibreters que no formen part del Gremi i per tant no poden entrar en la campanya. També hi ha qui pensa que del total de llibres venuts, només el 62,2% són en català. I finalment, es parla també que a l’edat de 6 anys, la majoria de llibres adequats per al nivell de lectura són àlbums, cartoné i llibres especials que, per les seves característiques, superen el preu de venda dels 13 euros del val de regal, cosa que implica que les famílies que el fan servir es vegin obligats a afegir una part del cost.

[dissabte, 10.12.16]
Una aportació municipal de 250.000 € al Monestir de Pedralbes procedents de la taxa turística permetrà finalitzar la restauració de la capella de Sant Miquel
A partir del 2017 s’iniciarà la segona fase dels treballs de restauració iniciats l’any 2005. En les seves diferents fases, el projecte neix com a model d’excel·lència basat en l’exploració minuciosa i l’anàlisi científica de les pintures murals i del seu entorn, amb l’objectiu de conservar, restaurar i difondre. En tot el procés s’han aplicat les tècniques més avançades amb l’assessorament d’experts internacionals. Els murals de la capella de Sant Miquel del
Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes són un cas excepcional de cicle pictòric conservat complet, fet que el converteix en una peça única: pintura i arquitectura es complementen i conformen una gran obra artística amb un total de 100 m2 decorats: 75 m2 de pintura mural i 25 m2 de sostre pintat. Aquesta és una obra de primera magnitud, contemporània i equiparable a les realitzades per alguns dels grans pintors del Tres-cents italians, com Giotto, Taddeo Gaddi, Duccio de Buonisegna o els germans Lorenzetti. Aquestes pintures murals, doncs, són un referent mundial per a l’estudi i el gaudi de la pintura medieval europea. A banda de la restauració, el projecte global inclou diverses línies d’actuació preventiva que contemplen, entre d’altres, el control climàtic i lumínic.

[divendres, 09.12.16]
El director Joan Ollé passa amb l'espectacle «Delikatessen» de jugar amb la llengua diglòssicament i pel broc gros a jugar amb la llengua gastronòmicament i amb un refinament lingüístic culte
L'origen de «Delikatessen» ve de tres anys enrere quan Joan Ollé va dirigir una lectura dramatitzada sobre gastronomia dins del Festival Temporada Alta. D'aquella experiència i empès per la companyia La Remoreu, amb seu a Lleida, Joan Ollé ha creat un dels seus espectacles de cambra, singulars, poètics, delicats, endolcits i, si els fes en sèrie, fins i tot serien enganxadissos. Un dels últims va ser «Paraules d'amor», a La Seca Espai Brossa. «Delikatessen» és l'altra cara d'aquell esbojarrat i divertit espectacle
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si allà es jugava amb la llengua diglòssicament i pel broc gros, aquí es juga amb la llengua gastronòmicament i amb un refinament lingüístic culte, bevent de les fonts d'uns quants mestres de la ploma —dic de la ploma perquè la majoria dels escollits no van tenir temps de saber què eren els ordinadors—, ben amanit amb acompanyament al piano (Ferran Aixalà) i amb intervencions de cant coral de les tres actrius, a més d'un moviment coreogràfic molt treballat, en un fil de continuïtat, sense cap pausa durant setanta-cinc minuts, al voltant d'una escenografia de quatre taules dominada pel blanc, sense sofisticacions, d'una elegància suprema.

[dijous, 08.12.16]
L'amfiteatre del Teatre Grec programarà durant el mes d'agost una vintena d'espectacles de música i arts escèniques mitjançant una concessió a una productora privada i una inversió de 300.000 euros
L’amfiteatre Grec obrirà les seves portes el mes d’agost de l'estiu vinent. I ho farà per programar una oferta artística que es vol de qualitat, segons els promotors de
l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Per fer-ho possible l’ajuntament de Barcelona invertirà 300.000€ que provenen del Fons de Foment del Turisme de la Generalitat i que permetran posar a l’abast dels espectadors una programació artística homologable a la de qualsevol ciutat com la de les característiques de Barcelona. L’objectiu és mantenir el pols cultural de la ciutat durant el mes d’agost amb la voluntat d’emfatitzar aquest vessant en la projecció internacional de la ciutat. Es preveu que la programació comenci l’1 d’agost i s’allargui fins el 3 de setembre. La gestió serà privada, s’adjudicarà mitjançant concurs públic de cessió de l’amfiteatre que està previst convocar el mes de gener. L'adjudicatari podrà ser una empresa, una cooperativa o un grup d'empreses (sempre que garanteixin la unitat de programació i de gestió).

[dimecres, 07.12.16]
Les anomenades «vídues» de Pepe Rubianes s'avancen a l'Ajuntament de BCN i després d'un sopar animat s'engresquen a penjar un cartell matusser a la placeta del Paral·lel que portarà el nom de l'actor
Com ja se sap, l'actor Pepe Rubianes tindrà finalment una plaça amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Havien de passar cinc anys des de la seva mort per poder dedicar-li una via pública a Barcelona, segons les normes del nomenclàtor de la ciutat. I ja n'han passat set i mig (va morir l'1 de març del 2009). Les seves «viudes», el col·lectiu d'actors, companys, amics i estimats que vetlla per la seva memòria, ja n'estaven «fartes» (i el malgrat el gènere lingüístico-femení no són de la CUP): fins i tot, en clau d'humor esperitista, van recórrer al mateix Pepe perquè, des del cel (o des d'allà on estigui...), publiqués en alguns diaris barcelonins una esquela als set anys de la seva desaparició on es lamentava perquè els alcaldes Hereu i Trias (anteriors a Ada Colau) li havien promès una plaça i... «res de res. Si ho arribo a saber, no em moro!» El primer tinent d'alcalde de Barcelona i president de la Ponència del Nomenclàtor, Gerardo Pisarello, ha firmat ja l'expedient i l'alcaldessa, Ada Colau, ho ha ratificat. L'espai irregular que es forma en les confluències dels carrers Viladomat i Marqués de Campo Sagrado amb l'avinguda del Paral·lel portarà el nom de
Pepe Rubianes. Només falta posar-hi la placa oficial. Però les «vídues» s'han avançat a la brigada municipal i hi han penjat un cartell matusser fet després d'un sopar del col·lectiu. El «Pla de Pepe Rubianes» ja estava reservat des del febrer del 2014 per denominar aquest espai públic, una de les vies públiques resultants de la remodelació urbanística d'aquest barri. En aquesta mateixa zona hi ha altres cinc espais nous pendents de ser batejats. A més del de Rubianes, també està aprovat el del músic i compositor Joan Viladomat Massana (Manlleu, 1883-1940). La resta es pretén que reconeguin personatges del món de l'espectacle, en homenatge a aquesta zona històrica de la cultura cabaretera i artística de Barcelona. Cal recordar que l'actor Pepe Rubianes té una sala amb el seu nom al Club Capítol, que és on estava representant l'espectacle «La sonrisa etíope» quan se li va detectar la malaltia i on va treballar fins a l'últim dia.

[dimarts, 06.12.16]
L'Ajuntament de Barcelona destinarà 4,5 milions d'euros a actuacions de manteniment, restauració i millora del patrimoni arquitectònic i artístic del Park Güell i els seus entorns
Són obres que, en el cas de la zona monumental, començaran el mes de setembre del 2017 i es pagaran amb la recaptació de les entrades d'accés als turistes i amb la taxa turística que els visitants paguen, des de la nova normativa, quan dormen a la ciutat. El parc creat per l'arquitecte Antoni Gaudí ha passat de rebre 9 milions de visitants quan l'entrada era lliure (el 2012) a 2,7 milions l'any passat.
L'espai del Park Güell és l'únic de Barcelona que està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO . Al recinte interior les obres es concentraran a dos dels espais protagonistes del parc, com són la plaça Mirador, on s'actuarà sobre les peces del trencadís, i les voltes de la Sala Hipòstila. Pel que fa a l'entorn, els treballs es faran a la Font de Sant Salvador i el Forat del Vent, a més del camí de la Pressió i les àrees de jocs infantils. Actualment s'accedeix al Park Güell amb un control d'aforament en funció de la càrrega que suporta el conjunt.

[dilluns, 05.12.16]
Oriol Broggi extreu al màxim possible a la nova Sala Beckett tant la poètica que amaga l'obra «La desaparició de Wendy» de Benet i Jornet com l'absurditat que explora l'autor
És difícil créixer. I quan s'ha crescut i ha sortit el bigoti, ja és impossible de tirar enrere i arrencar-se'l d'una estrebada. Això és el que li passa al Peter Pan / Ventafocs —personatge amb dues personalitats— d'aquesta obra iniciàtica de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), la que marca un salt en el que seria després la seva extensa creació teatral. «La desaparició de Wendy» va ser escrita el 1974, però no va ser estrenada fins al 1985, a la sala Villarroel, a càrrec de la companyia del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb l'actor Martí Galindo en el paper protagonista, el que ara interpreta Xavier Ripoll. En aquella primera estrena, s'hi van aplegar intèrprets tan variats com Loles León, Pep Sais, Nadala Batiste o Xavier Capdet, entre altres, acompanyats de cinc músics. La versió actual, que ha obert la nova seu de la Sala Beckett al Poblenou —a peu de TRAM, com diria Salvat Papasseit, i també en ple remodelatge urbanístic de l'entorn del carrer Pere IV— ha estat revisitada i mirada amb ulls nous pel director Oriol Broggi que n'ha extret al màxim possible tant de la poètica que amaga l'obra com de l'absurditat que explora l'autor
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Només la conjunció d'aquest parell de registres dramatúrgics fa que els espectadors entrin en un món que juga amb el fantàstic, amb la memòria personal d'una generació molt pròxima a la del mateix Benet i Jornet i amb els mites de la infantesa que no caduca.

[diumenge, 04.12.16]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2016 amb 9.928.399 visitants que han fet 27.718.755 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.928.399 visitants i 27.718.755 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.467,8 visites de pàgines (9,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 11 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.911 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 03.12.16]
La porta de ferro forjat del camp d'extermini de Dachau amb la llegenda «El treball et fa lliure» robada fa dos anys ha aparegut a Noruega
La policia alemanya ha informat que la policia de Bergen ha confiscat una porta de ferro forjat amb la inscripció «Arbeit macht frei» («El treball fa lliure») que molt probablement és la robada fa dos anys en el camp de concentració de Dachau, a les rodalies de Munic. Una pista anònima va alertar la policia. Després de ser robada el novembre de 2014, la policia va obrir una investigació en la qual va arribar a oferir una recompensa de 10.000 euros per a qui oferís alguna pista, sense saber si els autors podien tenir vincles neonazis o si actuaven per encàrrec d'algun col·leccionista. L'estructura, que formava part d'una portalada situat a les rodalies de l'entrada principal del camp d'extermini nazi de Dachau, feia 1 per 2 metres i pesava al voltant de 100 quilos, de manera que des d'un primer moment es va pensar que en el robatori havien participat diverses persones.
El recinte de Dachau, que segueix obert al públic per recordar l'horror de l'Holocaust, no tenia càmeres de vigilància i la policia va deduir que els lladres, que van poder utilitzar un vehicle per transportar la porta, van aprofitar un moment en què els guardes es trobaven una mica allunyats de les instal·lacions. El desembre del 2009 va desaparèixer de l'entrada principal de l'antic camp d'extermini d'Auschwitz, al sud de Polònia, el rètol amb la mateixa inscripció. La policia el va trobar tres dies després en una casa de camp, tallat en tres peces i va detenir més tard als autors del robatori. El cervell d'aquest delicte, l'antic líder neonazi suec Anders Hoegstrem, va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó.

[divendres, 02.12.16]
Es commemoren 35 anys de les detencions i tortures del 1981 de nombrosos independentistes catalans per la policia espanyola acusats equivocadament de pertànyer a Terra Lliure
La matinada del 3 de desembre de 1981, es produïa una de les onades repressives més importants contra l'independentisme català. Es van detenir independentistes a les ciutats de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Manresa, Reus i València. En total es van detenir 23 militants independentistes sota l'empara de la llei anterrorista, aprovada mesos abans pel govern espanyol. La majoria dels detinguts, tal com van explicar ells mateixos després, van ser torturats en alguns dels interrogatoris de la policia espanyola a Madrid. Entre els detinguts hi havia: Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Daniel Pérez (València), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona), Simó Aguilar (València), Jaume Llussà i Pere Bascompte (Manresa), Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València) i Pilar Sala (Manresa). Alguns militants independentistes van aconseguir fugir d’aquesta ràtzia, i en algun cas van passar a viure en la clandestinitat. Aquesta operació va ser muntada amb espectacularitat ja que la policia va retenir les famílies fins a primeres hores del matí per tal que no avisessin ningú
[vegeu un vídeo sobre aquests fets]. Es tractava de l'operació més important que l'Estat espanyol havia realitzat fins al moment contra l'independentisme català. Vuit dies després d’haver restat incomunicats a Madrid van ser posats en llibertat 19 d’aquestes persones sense càrrecs, deixats al carrer sense cap ajut, i dos dels detinguts al País Valencià van ser alliberats sota fermança. Pere Bascompte i Jaume Llussà són els dos únics que van ser empresonats, acusats de pertànyer realment a Terra Lliure. Aquestes detencions van originar una resposta popular important de suport total als detinguts. A Barcelona, a Esplugues de Llobregat —on es van tancar els comerços en el seguiment d’una vaga de solidaritat—, a Manresa, a Reus —que va coincidir amb uns recitals de Lluís Llach al Teatre Fortuny— i a València amb un seguit de mobilitzacions que van plantar cara a l'acció intimidatòria que s'havia produït.

[dijous, 01.12.16]
L'antiga casa del pintor Ramon Casas que durant els últims anys havia ocupat la botiga Vinçon al Passeig de Gràcia ha deixat al descobert elements nous de l'edifici modernista que ara ha remodelat Massimo Dutti
Des que el pintor Ramon Casas va tornar de París, la casa que es va fer construir al número 96 del Passeig de Gràcia de Barcelona sempre ha sigut un lloc emblemàtic per a la ciutat. Sigui pel motiu que sigui. Allà on l’artista va instal·lar el seu estudi i la seva llar el 1898, més tard hi va haver el taller d’alta costura d’Asunción Bastida i, a partir dels anys quaranta, als locals i la primera planta s’hi va instal·lar la botiga Vinçon. Durant tot aquest temps, però, canvis de tot tipus van anar afectant aquest immoble modernista, que està catalogat com a patrimoni arquitectònic de la ciutat. Ara, però, l’última reforma efectuada abans d’inaugurar-se
la nova botiga de Massimo Dutti ha deixat a la vista alguns elements que no s'havien pogut veure públicament fins ara com el sostre de la zona d’aparadors, que estava amagat darrere d’un fals sostre negre, que creava l’esfera intimista tan identificativa de Vinçon. Al centre de l’establiment —que ocupa tot l’espai de l’antiga botiga de disseny— s’ha recuperat un celobert amb un arbre centenari que tampoc era visible. Els capitells de les columnes de foneria utilitzades per Antoni Rovira —l’arquitecte de la finca— també són ara visibles perquè amb el nou fals sostre s’ha evitat tapar-los. A la planta superior és on més es pot apreciar la feina de restauració. S’han reparat mosaics, s’han refet relleus i mènsules de guix, s’han sanejat esgrafiats, s’han reparat arrimadors ceràmics i parquets i s’han netejat i restaurat els diferents sostres de cassetonat repartits per l’extensa planta on Vinçon exposava el mobiliari. La restauració més evident és la de les columnes salomòniques annexes a la galeria i de la monumental llar de foc del mestre Josep Pascó, del 1902.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció