BITS MES DESEMBRE

[diumenge, 31.12.17]
Una mostra antològica del fons de la Sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona recorda els 140 anys de la galeria més antiga de Catalunya
L’exposició que ara recorda la llarga història de la galeria del carrer Petritxol de Barcelona evoca alguns dels moments crucials viscuts per la sala, que va fundar Joan Baptista Parés a l’estil de les botigues d’art de l’època. No hi falten obres dels artistes més importants que van passar per la sala des del 1877: Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Mir, Togores, Nonell, Josep Amat o Roca Sastre. Moltes de les obres del fons de la galeria es poden veure ara penjades com el primer dia amb l'opció, si es vol i es pot, de comprar-ne alguna. El 1877 Parés va transformar un primer negoci d’estampes, materials per a pintor i marcs en una sala d’exposició comercial, que tenia ben poc a veure amb les galeries actuals. Va tenir un gran èxit comercial exposant les tendències de l’època. Primerament, les exposicions eren sempre col·lectives, però també hi va haver monogràfiques d’artistes com Eliseu Meifrèn, Baldomer Galofré i Josep Cusachs.
L’exposició «Memòria. 140 anys» dedica un apartat a recordar les sis mostres que van protagonitzar conjuntament Casas, Rusiñol i Enric Clarasó, del 1890 al 1924, quan ja eren artistes consolidats. La Parés, però, no es va saber adaptar als nous temps i cap a mitjans de la dècada dels anys vint el negoci va entrar en decadència. Va ser aleshores que, el 1925, Parés va traspassar la galeria a dos fills del poeta Joan Maragall, Joan Anton i Raimon. Els Maragall van incorporar a la galeria artistes noucentistes però també altres catalans que havien triomfat primer a París, com Josep de Togores i Manolo Hugué. La Parés acabaria convertint-se en tota una referència.

[dissabte, 30.12.17]
El Consorci de L'Auditori i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ha estat condemnat a pagar als seus treballadors l'augment de l'1% del sou corresponent als anys 2007 i 2008 així com els imports endarrerits
D'aquesta manera, després d'una demanda del personal d'aquesta institució, el jutge els dóna la raó. Segons ha comunicat el sindicat CCOO, aquesta sentència del jutjat social número 13 de Barcelona falla a favor dels treballadors del consorci després de mesos de lluita i tres jornades de vaga, i estipula que la institució els haurà d'abonar l'augment del sou, després que només hagués pagat al personal músic de l'orquestra el juliol passat. El personal del
consorci de L'Auditori i l'OCB va reclamar el pagament d'aquest augment salarial i dels endarreriments de fa deu anys a causa que la disposició addicional primera del conveni lligués aquests treballadors a les millores laborals i econòmiques que reben els de l'Ajuntament de Barcelona, que ja van aconseguir l'augment arran d'una altra sentència judicial el 2016. En aquell cas, el TSJC va donar la raó als sindicats, que reclamaven l'increment retributiu de l'1% previst en els Pressupostos Generals del 2007 i 2008 i va obligar l'Ajuntament de Barcelona a abonar-ho als seus treballadors, amb els endarreriments corresponents des del 2007.

[divendres, 29.12.17]
«Incerta glòria», «Estiu 1993» i «La llibreria» entre les pel·lícules amb més nominacions dels Premis Gaudí que celebraran la gala definitiva el 28 de gener
La pel·lícula «Incerta glòria», d'Agustí Villaronga, encapçala la llista amb 16 nominacions; és a dir, competeix a totes les categories possibles per a films de llarga durada. És un rècord que iguala les 16 nominacions que va tenir «Eva» (2012). La gran rival de l'adaptació de la novel·la de Joan Sales és «Estiu 1993», el debut de Carla Simón, que té 14 nominacions. Totes dues opten al premi a millor pel·lícula, juntament amb «Brava», de Roser Aguilar, i «La película de nuestra vida», d'Enrique Baró. En la gala dels
X premis Gaudí, que se celebrarà el 28 de gener a l'Auditori del Fòrum, també tindran protagonisme «La llibreria», d'Isabel Coixet, i «Tierra firme», de Carlos Marqués-Marcet, amb 12 i 11 nominacions, respectivament. Totes dues competeixen a la millor pel·lícula en llengua no catalana, juntament amb «Júlia ist», d'Elena Martín, i «La llamada», de Javier Ambrossi i Javier Calvo. Les pel·lícules de Villaronga, Simón, Coixet i Marqués-Marcet també es disputen els Gaudí a la direcció, el guió, la direcció artística, la fotografia, el vestuari i el so. En l'apartat interpretatiu, opten al Gaudí a la millor actriu Laia Artigas (la nena d'«Estiu 1993»), Laia Marull («Brava»), Núria Prims («Incerta glòria») i Oona Chaplin («Tierra firme»). Pel que fa a la categoria d'actriu de repartiment, les nominades són Anna Castillo («La llamada»), Natalia Tena («Tierra firme») i Bruna Cusí per partida doble («Estiu 1993» i «Incerta glòria»). Un altre que fa doblet és David Verdaguer, nominat com a actor protagonista per «Tierra firme» i secundari per «Estiu 1993». Els rivals de Verdaguer en la categoria de millor actor són Antonio de la Torre («Abracadabra»), Marcel Borràs («Incerta glòria») i Ricardo Darín («Nieve negra»); i com a actor de repartiment, Bill Nighy («La llibreria»), Emilio Gutiérrez Caba («Brava») i Oriol Pla («Incerta glòria»).

[dijous, 28.12.17]
PortAventura World signa un contracte amb la propietat del «Piolín» perquè aquest popular vaixell icona de la repressió del govern espanyol sobre Catalunya atraqui al moll de Salou per a visites familiars
No hi ha mal que no vingui per bé. El departament artístic de PortAventura World ha obert gestions amb l'armador del «Piolín» perquè aquest vaixell formi part de les atraccions del complex lúdic i perquè atraqui de manera permanent al moll de Salou per tal que s'habiliti per obrir-lo a visites familiars perquè es conegui com és un vaixell turístic per dins. El
«Piolín» es va fer famós arran del desplegament policial del govern espanyol a les costes catalanes per intentar reprimir el referèndum de l'1-0 i actuar en conseqüència, tal com es poder comprovar amb les accions repressives en diversos col·legis electorals, amb destrosses materials i agressions físiques als votants, amb el resultat d'un miler de ferits. La companyia d'animació Warner fins i tot va exigir que les imatges del Piuet es cobrissin amb teles per protegir els drets d'autor i la dignitat del personatge. Seguint la línia que els catalans de les pedres en fan pans i de les derrotes en celebren commemoracions, la incorporació del «Piolín» a les atraccions de PortAventura World seria com una mena d'11 de Setembre per a families i infants. La direcció de PortAventura World ja ha advertit que si el tracte es tanca i el projecte tira endavant, el programa artístic vetllarà perquè no adoctrini ni els infants ni les famílies que participin en les visites [Dia dels Innocents].

[dimecres, 27.12.17]
L'amistat covada entre tres estudiants de divuit anys que comparteixen habitatge es dissecciona a l'obra «Les noies de Mossbank Road» a La Villarroel sota la direcció de Sílvia Munt
Actriu i autora. Aquesta, crec, és una de les claus de l'obra estrenada a Londres el 2011 i representada des d'aleshores en diferents escenaris internacionals, «Di and Viv and Rose» —la tendència manllevada del cinema de canviar els títols l'ha convertit en català en «Les noies de Mossbank Road»— perquè l'autora Amelia Bullmore (Chelsea, Londres, 1964) coneix bé el que es cou a l'altra banda del guió i l'estructura teatral de la seva obra respira les fustes d'escenari que ella mateixa ha trepitjat. Amelia Bullmore, com a autora, és en aquesta obra una mica Di, una mica Viv i una mica Rose
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Em costa apuntar-me a la teoria que fa córrer la promoció quan diu que va decidir escriure aquesta obra a partir de descobrir, passejant per Nova York, les cames d'una senyora que s'assemblaven a les d'una amiga seva. Deixem-ho i anem al gra. El gra és l'amistat covada entre tres estudiants de divuit anys que comparteixen habitatge —aquesta franja d'edat està per sota dels Erasmus actuals i aquí hi veig un cert desaprofitament en no jugar amb el moviment postuniversitari de la generació actual, malgrat que parli d'uns anys enrere— i com evoluciona aquesta amistat des de l'absoluta desconeixença a l'obligació de conviure plegades i al salt en el temps de les tres quan ja han entrat en la quarantena.

[dimarts, 26.12.17]
El Gremi d'Editors proposa a les institucions educatives que la formació acadèmica s'estableixi al voltant de la lectura
Segons un estudi de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, un de cada cinc infants no entén el que llegeix als nou anys. Pot llegir a pinyó seguit però no recorda el que ha llegit o, simplement, no ho entén. La falta de comprensió lectora condiciona la resta de la seva etapa d'aprenentatge i el seu èxit educatiu del futur. Per això, la
Federació del Gremi d'Editors reclama a les institucions que aquest fenomen es corregeixi a temps, abans que acabi la primària i que el sistema educatiu pivoti al voltant de la lectura. Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques només la meitat de la població llegeix en algun suport, ja sigui paper, llibres, còmics, revistes o diaris, una vegada al mes, i un 35% no llegeix mai, ni per exigències de la feina. L'estudi afirma que quatre de cada deu persones no obren un llibre en tot l'any. Segons els experts, entrar en la lectura requereix algunes competències: saber escoltar, amb atenció i en silenci. Per això proposen que l'escola i el professorat potenciï el treball en atenció i silenci. El sector educatiu assegura que a les escoles de primària es treballa molt bé l'aprenentatge de la lectorescriptura, però admeten que falten hores de pràctica. També suggereixen que els pares llegeixin conjuntament amb els seus fills i es proposin visitar llibreries i biblioteques i que no els deixin sols en la lectura.

[dilluns, 25.12.17]
Una exposició al Museum of Jewish Heritage de Nova York permet interaccionar amb els testimonis de l'Holocaust i conèixer les seves històries de primera mà
¿Com era viure en un camp de concentració? ¿Com vau aconseguir sobreviure? ¿Quines implicacions ha tingut en la resta de la vostra vida? Cada vegada és més difícil trobar testimonis de l'Holocaust que puguin respondre en primera persona a aquestes preguntes. Per combatre els efectes de l'inexorable pas del temps i preservar la memòria històrica, el
Museum of Jewish Heritage de Nova York ha transformat dos supervivents de l'Holocaust en realitat virtual. Els dos testimonis són Eva Schloss, la germanastra d'Anna Frank, i Pinchas Gutter. Les seves històries no només no es perdran quan ells desapareguin, sinó que qualsevol les podrà conèixer de primera mà gràcies a la tecnologia. Schloss i Gutter han respost a més de mil preguntes sobre la seva experiència davant de 116 càmeres, que han enregistrat les seves respostes i reaccions. Tres anys després d'aquest procés, el material obtingut s'ha convertit en dues peces de realitat virtual que el museu exposa sota el títol «New dimensions in testimony». Els visitants poden adreçar-se als testimonis a través d'un micròfon, fer-los preguntes i escoltar les seves respostes. Un dels objectius de la iniciativa és garantir a les noves generacions l'accés a aquests testimonis, com també potenciar el valor que té que el fet de conèixer una experiència a partir dels mateixos supervivents. L'exposició, a més, explora noves formes de preservació de la memòria històrica.

[diumenge, 24.12.17]
El castell de focs, música, llum i aigua a la Font Màgica de Barcelona la nit de Cap d'Any estarà dedicat a la tradició dels dotze grams de raïm i les campanades a més de dedicar un homenatge al músic Carles Santos
El 31 de desembre, a partir de les 21:30 h a l’Avinguda Maria Cristina, Barcelona donarà la benvinguda al 2018 amb un espectacle de pirotècnia, música, llum i aigua que aquest any té per icona la tradició dels dotze grams de raïm i les campanades. L’espectacle, ideat i dirigit per Efimer, vol transcendir l’element del gra del raïm i aprofitar-ne la forma, el cercle, i la càrrega simbòlica que té: la línia eterna sense principi ni final, que evoca els cicles que es repeteixen i, en conseqüència, el pas del temps. La música, la llum i l'aigua de la
Font Màgica seran les protagonistes en un espectacle multimèdia on també intervinen elements escenogràfics, pirotècnics, projeccions de làser i una coreografia de les fonts especialment dissenyats per a l’ocasió. L’espectacle té un bloc especial, dedicat a Carles Santos, músic recentment desaparegut. L’Avinguda Maria Cristina de Barcelona estarà decorada amb representacions de la vinya: els gotims. L’espectacle compta amb una banda sonora original composada per Eslàstica (Joel Condal i Marcel Fabregat) i treballada conjuntament amb la resta d’elements artístics.

[dissabte, 23.12.17]
El Gran Teatre del Liceu inicia una prova pilot pionera d’implantació de les noves partitures digitals amb el «Conte de Nadal» de Charles Dickens
Es tracta d’un pas més en la digitalització del Liceu dins del marc del 20è aniversari i la primera col·laboració entre un teatre d’òpera i l’empresa BlackBinder, que per aquesta ocasió introduirà 10 tabletes que permetran a la formació de cordes de l’Orquestra Simfònica del Liceu no haver de passar pàgines mentre interpreten, visualitzant les partitures de forma contínua i lineal i controlant en tot moment la velocitat i visualització de la partitura, tot adequant-se al tempo d’interpretació. El sistema que està experimentant el Liceu i BlackBinder obre un món de possibilitats per als músics de l’Orquestra, el Cor i per a l’arxiu musical, que a banda de desfer-se del paper, tindran nombrosos avantatges com per exemple una capacitat d’emmagatzematge il·limitada per a repertori i partitures, la possibilitat de treballar online i offline, evitar problemes amb el vent al tocar a exteriors, compartir de forma automàtica les anotacions i compartir-les amb la resta de músics, entre molts d’altres. La prova pilot s’iniciarà amb el
«Conte de Nadal» de Charles Dickens amb música d’Albert Guinovart i adaptació de text de David Pintó i les veus de la soprano Anna San Martín, del tenor Albert Mora i del Cor Infantil Amics de la Unió i de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Josep Vila.

[divendres, 22.12.17]
La botiga emblemàtica de gegants i capgrossos «El Ingenio» al Barri Gòtic de Barcelona ha abaixat la persiana després de diferents intents per la supervivència del negoci
Situada al carrer d’en Rauric (al barri Gòtic de Barcelona) des de fa gairebé 200 anys, els actuals llogaters han hagut de tancar perquè no els sortien els números. La propietària del local i que va gestionar la botiga El Ingenio durant anys l'ha tornat a posar a lloguer per a aquell que hi vulgui instal·lar un çus diferent. En aquesta última temporada, El Ingenio, amb l'artesania habitual, estava en mans d’uns llogaters, fins al seu tancament. La propietària està disposada a tornar a continuar el negoci si algú s'hi interessa. Ha de ser algú, esclar, que vulgui fer gegants i capgrossos i per això li deixaria fins i tot els motlles de les seves figures de bestiari fantàstic. Tot i així, la propietat, que ja va penjar el cartell de liquidació fa dos anys, veu molt difícil que a hores d'ara hi hagi un relleu. A partir d'ara, les intencions són buscar un llogater que pugui garantir la solvència, que tingui un producte que li agradi i amb qui pugui mantenir una bona relació personal. Rosa Cardona, la propietària, hi ha treballat durant 35 anys.
La botiga El Ingenio està classificada dins del Pla especial de protecció de comerços emblemàtics com a establiment de gran interès, cosa que significa que el local s'ha de conservar integralment. El Ingenio es va obrir el 1838 gràcies a la família Escalé, que el va fundar com a taller de festes. Uns anys més tard, el 1924, la família Cardona Homs es va fer càrrec de l’establiment i el van convertir en una referència del sector a la ciutat de Barcelona. Ara encara queda un fil d'esperança per saber si hi ha algú disposat a recollir l'herència patrimonial que El Ingenio representa.

[dijous, 21.12.17]
El cercador Google activarà el 15 de febrer de l'any vinent el seu bloquejador de bàners agressius a través del navegador Chrome
Aquesta activació, segons ha comunicat el cercador, impedirà veure tant a l'ordinador com al mòbil determinada publicitat agressiva que Google consideri com a inacceptable perquè es consideri que no compleix les seves normes de comportament. El bloquejador, que estarà activat per defecte, no bloquejarà tota la publicitat en línia, sinó només els anuncis que reprodueixin de manera automàtica vídeo i so, la publicitat amb compte enrere que sobrepassi una durada acceptable per a l'usuari i finestres de pop-up. També afectarà a la publicitat intrusiva en els telèfons intel·ligents.
El cercador d'internet, que té com a principal font d'ingressos la publicitat, s'ha posicionat en nombroses ocasions contra els bloquejadors d'anuncis com Adblock, però es mostra contrari a la publicitat agressiva que entorpeix l'experiència de l'usuari, un hàbit cada vegada més freqüent segons en quines pàgines que ofereixen continguts gratuïts.

[dimecres, 20.12.17]
Memorial Democràtic i la Comissió Josep Maria Planes fan un homenatge al periodista Josep Maria Planes afusellat a la Rabassada de Barcelona el 1936 per un escamot de la FAI
L'acte té lloc el 23 de desembre, a les 12 del migdia, al mirador de la Font Groga, a la carretera de la Rabassada. El periodista manresà Josep Maria Planes va ser afusellat per un escamot de la FAI l’agost del 1936 en un indret desconegut de la carretera. La comissió de l'acte d'homenatge és formada per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Bages, la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Col·lectiu Desvalls, els periodistes Pep Corral i Jordi Finestres (biògraf de Josep M. Planes), i Jordi Sardans, historiador.
Josep Maria Planes i Martí (Manresa, Bages, 31 de gener del 1907 — Barcelona, 24 d'agost del 1936) va ser un periodista català, pioner del periodisme d'investigació a Catalunya. També va escriure i estrenar obres i traduccions de teatre. Va començar la seva carrera periodística en publicacions locals i, l'any 1929, va fer el gran salt i va escriure a La Nau, Mirador i La Publicitat, entre altres publicacions. Va ser director de la històrica revista satírica El Be Negre durant tota la seva curta trajectòria. El seu llenguatge denota una clara preocupació perquè el lector l'entengui. Les seves obres més destacades són els dos reculls de cròniques de «Nits de Barcelona» i «Gàngsters de Barcelona», una sèrie d'articles en què denunciava les connexions de la FAI amb el pistolerisme i la delinqüència comuna. En plena contrarevolució arran de l'aixecament militar feixista, el 24 d'agost del 1936, un escamot de la FAI el va localitzar en un pis del carrer Muntaner de Barcelona on s'havia amagat, el van detenir i se'l van endur a la carretera de la Rabassada on va morir després de disparar-li set trets de pistola al cap.

[dimarts, 19.12.17]
Manresa amb el lema «Ponts de cultura» agafa el relleu de Capital de la Cultura Catalana 2018 quan Reus està tancant un any farcit d'activitats
Manresa serà la nova Capital Cultural Catalana del 2018, després d’haver-ne tingut la ciutat de Reus la titularitat. La capital de la comarca del Bages encara amb entusiasme aquesta oportunitat per donar a conèixer i posar en valor la cultura manresana, promocionar la ciutat en termes econòmics, turístics i de desenvolupament i reforçar el seu caràcter de capitalitat territorial dins la Catalunya Central. La iniciativa Capital Cultural Catalana és promoguda des del 2004 per l’Organització Capital de la Cultura Catalana, inspira en la Capital Europea de la Cultura, perquè durant un any la ciutat titular mostri el seu desenvolupament i vida culturals. Segons els promotors, la
Capital Cultural Catalana contribueix també a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Gràcies a la Capitalitat, Manresa vol reivindicar el capital cultural i patrimonial de la ciutat: com el seu llegat ignasià, la seva riquesa arquitectònica i museística, les tradicions festives pròpies, actius culturals reconeguts tals com la Fira Mediterrània o el Teatre Kursaal, i el seu ric teixit associatiu. La ciutat espera posar de relleu altres espais no específicament culturals o d'exhibició, així com aprofitar el moment per a la creació d'un festival de dansa i de circ, assignatures pendents de la cultura a Manresa. El pressupost municipal destinat al projecte ascendeix a 475.000 € i té com a principal patrocinador L'Obra Social La Caixa.

[dilluns, 18.12.17]
El Mag Lari tanca al Teatre Condal amb l'espectacle «25 il·lusions» una etapa que s'explica al llarg de 25 anys de trajectòria i que per molt mag que un sigui comença a fer respecte
El Mag Lari tanca una etapa... o un cicle. Una etapa que s'explica al llarg de 25 anys de trajectòria i que, per molt mag que un sigui, comença a fer respecte. L'espectacle «25 il·lusions», cap al tram final, marca aquesta intenció: les llufes de paper retallades amb què ha obsequiat els espectadors voluntaris sisplau per força o les que mostra com una icona, com si demanés disculpes als milers i milers d'espectadors que el mag ha tingut fins ara per si algú s'havia sentit molest per les seves bromes, la copa de xampany brindant amb cendres, les cametes i el decorat de l'escenari que s'abaixen com si darrere les moguessin quatre menestrals amb gorra estirant les gruixudes cordes de corriolla des de dins...
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Sí, s'acaba una etapa, un cicle. I el mateix Mag Lari no ho amaga. Vol reconvertir la seva capacitat de barrejar màgia i espectacle teatral —també amb la paraula irònica com fa ell— en un art de la màgia més modern i contemporani, diu. I això és el que sorprèn perquè l'espectacularitat i la singularitat amb què el Mag Lari ha captivat els espectadors en directe o a la televisió no crec que s'hagin plantejat en cap moment que faci una màgia «caducada en el temps».

[diumenge, 17.12.17]
CaixaBank obre al centre de Barcelona la primera plataforma de continguts online i offline «imaginCafè» oberta a la participació dels usuaris i amb una àmplia programació d'activitats vinculades als interessos dels joves
CaixaBank impulsa la creació d'«imaginCafè», un espai de 1.200 metres quadrats que neix, segons els seus promotors, amb l'objectiu de convertir-se en un lloc de referència per a millennials. El projecte està inspirat en els valors de la marca «imaginBank», el banc només mòbil que CaixaBank ha creat per als joves. «imaginCafè» estarà ubicat en un dels punts més cèntrics i més freqüentats pels joves a Barcelona: al carrer Pelai, número 11, cantonada amb carrer Balmes i molt a prop de Plaça Catalunya, on CaixaBank tenia una de les agències més antiga. És la primera vegada que una entitat financera aposta per la creació d'un espai físic dirigit a millennials, dins d'una estratègia que té tant objectius de suport a la cultura i als joves com de desenvolupament de negoci. Segons CaixaBank
el centre «imaginCafè» té l'objectiu de convertir-se en un espai de creació, on es doni suport als nous talents perquè puguin desenvolupar les seves pròpies idees i mostrar els seus projectes al públic. A «imaginCafé», es crearan continguts que els clients o seguidors podran seguir des de qualsevol part del món, sense necessitat de visitar l'espai físic per poder formar part de la família d’imaginers. «imaginCafè» promourà una àmplia programació d'iniciatives vinculades, fonamentalment, a la tecnologia, la música i les indústries creatives. Entre les activitats previstes, destaquen concerts i espectacles en viu, sessions de gaming, actuacions de DJ's, projeccions de cinema, mostres de videoart, exposicions, presentacions o conferències. «imaginCafè» disposarà en tres plantes d'un espai de restauració, àrees d'exposició, pantalles gegants per a l'exhibició d'audiovisuals, zones especials per realitzar tallers i sessions interactives de formació i una sala auditori amb capacitat per a 250 persones.

[dissabte, 16.12.17]
El Festival Temporada Alta 2017 fa balanç amb un increment d'espectadors que l'han fet arribar al 90,5% d'ocupació malgrat les perpectives adverses que es van detectar el mes d'octubre amb la venda anticipada
L'edició que s'ha tancat aquest desembre ha aconeguit un total de 52.753 espectadors que han fet un 90,5% d'ocupació. Aquesta demanda ha obligat l'organització a prorrogar 22 funcions d'una dotzena d'espectacles. El Festival Temporada Alta 2017 ha presentat un total de 94 propostes al llarg de dos mesos: 48 estrenes, 26 produccions o coproduccions, 25 espectacles internacionals de 16 països diferents i 20 propostes de creació contemporània. La 26a edició ha estat marcada per un gran nombre de propostes internacionals com Alain Platel, Romeo Castellucci, Oskaras Korsunovas, Guy Cassiers, Christiane Jatahy, Mariano Pensotti, Los Colochos o la companyia 1927. A Temporada Alta
[vegeu el recull de crítiques] s’hi han estrenat alguns dels espectacles destacats de la temporada teatral com «Cyrano», amb Lluís Homar i direcció de Pau Miró, «Blasted (Rebentats)» d’Alícia Gorina o «iUanMi» de Lali Ayguadé. Algunes de les coproduccions més celebrades, com «Vània», d’Àlex Rigola, proposen una renovació escènica. En futures edicions, el Festival es vol afegir al projecte europeu Interreg 2018 - 2020 i el seu projecte social i educatiu, línia que ja ha començat a treballar enguany amb el programa A TEMPO, Arts i Formació.

[divendres, 15.12.17]
El Teatre Gaudí Barcelona homenatja Jonathan Larson amb la recuperació del musical de cambra «Tick, tick... boom!» considerat autobiogràfic del compositor de «Rent»
A l'inci dels anys noranta del segle passat, Manhattan encara era el cor de la gran poma que no havia estat sacsejada per l'atemptat de les Torres Bessones. Hi havia deu anys per endavant, doncs, per viure encara els petits problemes personals i les misèries humanes a distància curta i local, com per exemple complir trenta anys i bufar espelmes i pensar-se que el món ja s'ha escapat de les mans o assabentar-se de la malaltia de la plaga de la dècada d'un amic d'infància o haver de renunciar a la parella sisplau per força perquè ella vol córrer món o dedicar hores i energia a crear un musical que trencaria amb l'ordre establert del gènere
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot això és el que probablement es creu que preocupava el compositor Jonathan Larson (Nova York, 1960 - 1996), l'autor que després d'engegar conjuntament el projecte del musical «Rent» amb Billy Aronson, el va acabar en solitari i, per una malaltia no diagnosticada a temps, no el va poder estrenar perquè va morir en ple assaig.

[dijous, 14.12.17]
La xarxa social Facebook deixarà de tributar només a Irlanda a partir del 2018 i repartirà els impostos en cadascun dels països on opera després de les pressions rebudes perquè canviés la seva política fiscal
Facebook canvia de política fiscal després de les pressions a escala mundial tant de la Unió Europea com dels Estats Units. A partir del 2018, pagarà els impostos que li pertoquin pel negoci de les seves filials a cadascun dels països on opera. Fins ara, la xarxa social tributava exclusivament a Irlanda tot el que ingressava per publicitat a Europa, per eludir una major càrrega fiscal. Per exemple, a Espanya, el 2016 va pagar uns 180.000 euros en impostos, una suma petita si es compara amb els ingressos que declara pel seu negoci espanyol. En un comunicat,
Facebook ha anunciat que el procés serà gradual i que el canvi per pagar als 25 països on tenen oficina es completarà a la primera meitat del 2019. Alguns d'aquests països són Espanya, França, Alemanya o Itàlia.

[dimecres, 13.12.17]
L'actriu Lolita Flores domina la situació de la comèdia francesa de Laurent Ruquier des del principi al final dirigida per Tamzin Townsend al Teatre Goya de Barcelona
Si el qualificatiu de teatre de bulevard s'ha aplicat alguna vegada a la comèdia mal anomenada comercial, aquesta vegada la identificació li va com l'anell al dit. Sobretot perquè la comèdia de l'autor Laurent Ruquier (Le Havre, França, 1963) respira l'aire d'autèntic bulevard —millor dit, de “boulevard”—, però amb remenat de salsa a l'espanyola, passant pel fricandó català de Barcelona, fins i tot pel carrer de la Fraternitat, del barri de Gràcia —picada d'ullet de la reina del mambo—, o el Born —boom turístic—, ciutat on els protagonistes sembla que tenen residència a jutjar pel que diu Valentí / Augusto, el gigoló argentí que manté una amistat innocent i entranyable des de fa cinc anys amb la ja granadeta florista Claudia, enamorada secretament d'ell que, en la pell de l'actriu Lolita Flores —qualsevol semblança del rètol comercial de la floristeria del fons de l'escenari amb el cognom de l'actriu és simplement un atzar— agafa un vertigen interpretatiu absolutament personal. Els francesos, de recrear en teatre i en cinema aquesta mena de relacions sentimentals de tobogan, en saben un tros
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La cultura sentimental del sud d'Europa és una altra cosa. Més pràgmàtica i més escèptica, diria. Potser perquè els temps han canviat i cada vegada és més difícil trobar una dona o un home encara sense parella estable (o inestable) quan el tòpic els encoloma que se'ls "ha passat l'arròs" però mantenen l'esperança mentre hi ha vida. En tot cas la història de Laurent Ruquier no vol deixar sortir del teatre els espectadors amb coragre i els regala un final feliç, au, com si res, de pel·lícula rosa, amb petó inclòs.

[dimarts, 12.12.17]
El director del Museu de Lleida denuncia que el trasllat de les peces de Sixena no s’ha fet de la millor manera possible i que amb la pressa les que més han patit han estat les obres
Les 44 obres —o potser 43 perquè sembla a última hora se n'ha donat una per extraviada — del monestir de Santa Maria de Sixena, adquirides i en dipòsit del fons del Museu de Lleida, ja són a la població aragonesa de Vilanova de Sixena. Poc abans que el camió arrenqués amb el carregament, el director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha sortit del magatzem del museu amb les mans enlaire. També ho han fet els conservadors de la casa, per aplaudir els manifestants que s'havien desplaçat al museu per donar-los suport. Quan el camió ja havia marxat, els manifestants han continuat protestant a la rambla d'Aragó i s'han enfrontat als Mossos. El director del Museu de Lleida ha denunciat que el trasllat de les obres no s’ha fet de la millor manera possible. Diu que han sigut curosos carregant les obres però que hi havia massa pressa i qui més ha patit han sigut les obres. El director encara confia que el recurs de cassació al Tribunal Suprem prosperarà i valora com a bona la defensa de l’art que s’ha fet des del consorci del museu i confia que s'acabarà guanyant el litigi de Sixena. L'operació de rescat de les peces del
Monestir de Santa Maria de Sixena ha mobilitzat tècnics, guàrdies civils, policies i un helicòpter sobrevolant el Museu de Lleida en un desplegament insòlit. S'hi han presentat a les quatre de la matinada i s'ha tapat la porta del magatzem perquè els concentrats no tinguessin la visió de la càrrega de les caixes amb les obres. D'altra banda, la consellera de Cultura aragonesa ha denunciat que falta una de les 44 peces que s'havien de traslladar a Sixena i que algunes estan, segons ella, molt deteriorades, sense especificar si ho eren pel seu propi temps o per l'estat com han estat conservades a Lleida. A Vilanova de Sixena, les peces han estat rebudes per un altre grup de concentrats, però aquests amb càntics de benvinguda.

[dilluns, 11.12.17]
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha actuat per primera vegada a la seu de l'ONU de Ginebra en el «Concert pels Drets Humans»
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del seu director musical, Josep Pons, ha actuat per primera vegada a la seu de l'ONU a Ginebra. El concert s'ha retransmès per televisions de tot el món i, pròximament, es veurà el concert íntegre a TV3.
L'Orquestra del Gran Teatre del Liceu va protagonitzar el «Concert pels Drets Humans», amb interpretacions de peces de Beethoven, Händel i Strauss. En la seva actuació, va homenatjar les víctimes dels atacs terroristes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, i va tenir un record per al català universal Pau Casals. El concert va tenir lloc a la Sala dels Drets Humans de les Nacions Unides de Ginebra, sota la cúpula colorista del pintor Miquel Barceló.

[diumenge, 10.12.17]
Els directors d'una setzena de Museus d'Art de Catalunya signen un manifest contra el trasllat de les obres de Sixena i expressen la preocupació per la vulneració del patrimoni
Els directors i directores dels setze centres que integren la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya han emès un comunicat en relació amb el trasllat de les obres procedents de Sixena que actualment són al Museu de Lleida. En el text, els signants manifesten el seu desacord amb l'execució provisional dictada per un jutge suplent l'1 de desembre que obliga al retorn al monestir de Sixena de les quaranta-quatre peces que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida. Els signants de la
Xarxa de Museus de Catalunya consideren que la decisió no ha tingut en compte les resolucions administratives dictades a l'empara del que estableix la llei del patrimoni cultural català, així com tampoc tots els informes de conservació que aconsellen no executar el trasllat fins que no hi hagi una sentència definitiva. A més de lamentar que aquesta actuació es produeixi en un context marcat per l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per la provisionalitat definida per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya, afirmen que estan convençuts de la legitimitat i legalitat de la compra dels objectes feta per la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en el seu moment.

[dissabte, 09.12.17]
Un TAC fet a quatre mòmies datades d'uns dos mil anys abans de Crist demostra que els casos de càncer de mama a l'antiguitat també eren habituals
Un estudi realitzat en mòmies de fa 4.000 anys demostra que algunes malalties, com el càncer de mama, també eren presents en l'antiguitat. Investigadors de la Universitat de Granada han fet un TAC a quatre mòmies i han identificat els casos més antics coneguts fins ara de càncer de mama i de mieloma múltiple, un tipus de càncer de medul·la òssia. Concretament, les malalties s'han trobat en una mòmia del 2000 abans de Crist, d'una dona amb càncer de mama, i una altra del 1800 abans de Crist, d'un home amb mieloma. Les dues mòmies procedeixen d'unes excavacions fetes a Asuan, Egipte.
Aquests científics han utilitzat una tècnica de tomografia computeritzada que obté millors resultats en anàlisi de mòmies que els mètodes tradicionals que consisteixen en l'estudi de les restes. Les altres dues mòmies corresponen a un infant i una adolescent i s'especula amb la possibilitat que morissin per processos infecciosos aguts.

[divendres, 08.12.17]
La representació de l'obra «Claudia» al Teatre Nacional de Catalunya coincideix amb els judicis contra els botxins militars de la Dictadura argentina i la recuperació de l'origen familiar dels nens robats
La companyia La Conquesta del Pol Sud —nascuda amb un espectacle amb aquest mateix títol— va continuar amb el relat verídic de «Nadia», del 2014, la jove afganesa Nadia Ghulam que es va fer passar per noi per sobreviure en l'estat de terror del règim dels talibans i poder ajudar la seva família. Era la mateixa Nadia la que ho explicava als espectadors. Amb «Claudia», estrenat el Grec del 2016 al CCCB i en gira permanent des d'aleshores, la companyia repeteix experiència. Aquesta vegada, amb un testimoni d'una altra atrocitat de l'era contemporània —la de la nostra civilització—, els nens robats arran de la Dictadura de l'Argentina del 1976 al 1983. És a dir, com aquell qui diu, fa quatre dies
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Claudia Poblete, com ja va passar amb Nadia, és també qui protagonitza en persona el relat autobiogràfic. Els altres dos creadors de l'espectacle li fan costat, més discretament del que feien a Nadia, dedicant-se més aviat a crear l'ambientació escènica i l'audiovisual —en el qual ells també estan implicats com a investigadors sobre el terreny— que situa els espectadors que quaranta anys enrere encara no eren en aquest món.

[dijous, 07.12.17]
Una delegació de la Creu Roja Internacional va visitar el 1944 el camp d'extermini nazi de Thresienstadt a Txecolovàquia i la sala Atrium recupera un espectacle que fa una recreació d'aquell fet
Els capos del camp van maquillar les instal·lacions, van enjardinar els voltants i fins i tot van alleugerir la capacitat dels jueus empresonats. La falsa imatge va funcionar i la delegació —atenció perquè parlem del 1944 quan l'extermini ja era un fet que corria com la pólvora— va emetre un informe favorable. En aquest episodi real s'inspira la dramatúrgia de Juan Mayorga (Madrid, 1965) de l'espectacle «Himmelweg», situant com a protagonista una delegada de la Creu Roja, el comandant del camp i un dels jueus «de confiança» que col·laborava amb ell per instint de supervivència
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tres personatges que els espectadors reconstrueixen ara fàcilment —malgrat les limitacions ambientals del teatre per reflectir una situació com aquesta— gràcies a la paraula i, cal dir-ho, gràcies també al flaixbac que tothom té de l'Holocaust després de la difusió a través del cinema i els documentals que han proliferat en l'últim quart de segle.

[dimecres, 06.12.17]
«Un cop l'any (Same time, next year)» al Teatre Poliorama se salva a l'hora de superar la diferència temporal i històrica per la interpretació i la tria de la parella que la protagonitza
M'imagino el dilema de l'equip dirigit per Àngel Llàcer quan va posar en marxa la versió catalana de la comèdia «Same time, next year», que el guionista i dramaturg Bernard Slade (St. Catharines, Ontàrio, Canadà, 1930) va estrenar a Broadway el 1975 i de la qual Robert Mulligan en va fer una versió cinematogràfica tres anys després que, malgrat la poca incidència del film, va estar nominat als Oscar en la categoria de guió adaptat. I el dilema que m'imagino devia ser: ¿Es pot recuperar fil per randa aquí la mateixa comèdia situada entre el 1950 i el 1975 als EUA? Tal com raja, no. I aleshores, suposo, es va prendre la decisió: avançar-la al quart de segle que va del 1975 fins al 2000
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dit això, doncs, queda clar que «Un cop l'any (Same time, next year)» se salva a l'hora de superar la diferència temporal i històrica per la interpretació i la tria de la parella que la protagonitza (Mar Ulldemolins i David Verdaguer) i que, per molts retocs i vernissats que s'hi facin en la trama, es fa difícil que no continuï tenint un deix de romàtic, de regust de naftalina vull dir, no pas de romàntic, que sí que és el que en el fons manté, un alè romàntic, esclar, que amb tots els respectes del món, diria que s'inspira més en els usos socials d'un passat nostàlgic dels que ja han arribat a l'anomenada “tercera edat” que no pas en els usos socials de les noves generacions.

[dimarts, 05.12.17]
La cantant Maria del Mar Bonet fa a L'Òpera del Caire el concert suspès en solidaritat amb les víctimes del doble atemptat del 24 de novembre
L’Òpera d’El Caire ha acollit el recital de Maria del Mar Bonet, programat pel passat 24 de novembre i suspès en solidaritat amb les víctimes del doble atemptat a una mesquita d'Al-Arish, al nord de la península egípcia del Sinaí. La gira internacional ha estat durant aquest any una de les parts més importants de la celebració dels
50 anys d’escenaris de Maria del Mar Bonet. El passat mes de juny, la cantant va actuar a l’Acròpolis d’Atenes (Grècia) acompanyada per la cantant grega Maria Farandouri, el mes de juliol ho va fer a l’amfiteatre romà d’El Jem (Tunísia) amb l’Ensemble de Musique Traditionnel d’aquell país sota la direcció del mestre tunisià Fethi Zghonda, el passat mes d’octubre a Torí (Itàlia) acompanyada del valencià Borja Penalva i ara a El Caire (Egipte) acompanyada pel percussionista egipci de renom internacional Hossam Ramzy, habitual dels concerts de Peter Gabriel i Chick Corea. A més, l'han acompanyat Borja Penalba (guitarra) i els egipcis Mohammed Fouda (nay), Ragy Kamal (qanun) i Salah El Ghareeb (llaüt).

[dilluns, 04.12.17]
El teatre català entra per primera vegada a la Comédie Française de París amb l'obra «Après la pluie» de Sergi Belbel després d'haverse representat a 35 països
El dramaturg Sergi Belbel (1963, Terrassa) porta el teatre català per primera vegada a la Comédie Française de París amb l'obra «Després de la pluja», estrenada ara en francès amb el títol d'«Après la pluie». El muntatge es pot veure fins al 7 de gener. El poder, la solitud, l'enveja i les frustracions, entre altres temes, es troben en aquesta obra de Sergi Belbel, escrita el 1992. A «Després de la pluja» s'expliquen tres dies en la vida d'una oficina on els treballadors, després d'aprovar-se una llei per prohibir el tabac als espais públics, es desesperen per pujar a fumar a la terrassa d'un edifici, una excusa i un espai perfectes per abordar les relacions de jerarquia, l'ambició, la ignorància o la gelosia. L'obra
[vegeu programa de la Comédie Française] va néixer a partir d'una constatació de Sergi Belbel, que es va adonar el patètic que era i és veure gent fumant d'amagat en un lloc on no es pot fer. L'obra embolica el drama de la vida amb un humor absurd i una mica boig, allunyat de tota frivolitat. Un premi Molière a la millor comèdia el 1999 i la seva representació en més de 35 països avalen aquesta obra., portada a l'escenari en aquesta ocasió per la directora i actriu suïssa, Lilo Baur.

[diumenge, 03.12.17]
El «Concert per la Llibertat» de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc ha reunit una quarantena de grups musicals i més de 45.000 assistents en solidaritat amb els presos polítics i per reforçar la Caixa de Solidaritat
Des d'abans de les quatre de la tarda de dissabte, amb unes temperatures de ple hivern rigorós, els assistents al «Concert per la Llibertat» han anat ocupant els espais de l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Segons l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'havien venut 45.000 localitats entre 10 i 30 euros, però finalment, el balanç d'assistents ha arribat als 50.000 sobre una previsió d'ocupació de 55.000 places.
Vídeo amb la reproducció de 4 hores íntegres amb totes les actuacions i els parlaments. Durant més de quatre hores, amb llum encara de dia i ja fosc, el concert ha tingut moments emotius amb parlaments, vídeos, missatges i crits constants de «Llibertat, Llibertat!» a quaranta vuit hores de l'inici de la campanya de les eleccions «colonials» del 21-D i a vint-i-quatre hores que el Tribunal Suprem espanyol decideixi si concedeix la llibertat provisional als deu presos polítics, consellers del govern legítim de la Generalitat de Catalunya i els dos presidents de les entitats Òmnium Cultural i ANC.

[dissabte, 02.12.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2017 amb 13.829.277 visitants que han fet 32.671.828 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 13.829.277 visitants i 32.671.828 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.769,3 visites de pàgines (11,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 57 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.392 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 01.12.17]
Biblioteques de Barcelona ha presentat el programa «Velocirepte» per promocionar la lectura entre els usuaris a través de reptes mensuals durant el 2018 per descobrir autors, temàtiques i editorials
El «Velocirepte» s'adreça a totes les edats i té l'objectiu de fer descobrir autors, temàtiques i editorials a lectors a partir de propostes mensuals. Tothom qui hi participi disposarà d'un passaport que s'haurà de segellar a mesura que es finalitzin les lectures proposades. Entre tots els participants que assoleixen el «Velocirepte» se sortejarà un viatge per fer en família a cada categoria (infantil, juvenil i adults). La música, l'Àfrica, els monstres, les dones, la poesia, Barcelona, el cinema i la gastronomia són algunes de les temàtiques que formen part de la iniciativa. A cada equipament hi haurà un espai expositiu amb propostes lectores que es podran llegir tant en format paper, en préstec a les biblioteques, com en format electrònic a través del portal Ebibilio.cat. A més, el «Velocirepte» de les
Biblioteques de Barcelona comptarà amb un web on es penjaran comentaris i ressenyes i els lectors podran explicar les seves experiències amb els diferents volums. Aquells que completin els dotze llibres entraran en el sorteig d'un viatge, mentre que aquells que compleixin la meitat del repte obtindran un obsequi. La llavor del «Velocirepte» va néixer fa dos anys a la Biblioteca Sagrada Família com un joc per fidelitzar els usuaris. Després de l'acollida en aquest equipament, ara s'ha impulsat la segona edició a tota la xarxa de la ciutat.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció