[diumenge, 05.02.12]
Londres commemora el bicentenari de Charles Dickens amb una exposició que explora la relació entre l'escriptor i l'urbs més gran del segle XIX
La mostra 'Dickens i Londres' és la primera mostra sobre l'autor al Regne Unit des dels anys 70 i la més gran organitzada per commemorar el bicentenari del seu naixement [7 febrer 2012]. Totes les obres de Charles Dickens menys una, 'Temps difícils', estan ambientades totalment o parcialment a la capital britànica, una ciutat que va créixer a un ritme vertiginós amb la Revolució industrial i que va aglutinar, com cap altra, a ulls de l'escriptor, els conflictes i les contradiccions de l'era moderna. Dickens va escriure la majoria de les seves novel·les en format de serial per a revistes —cosa que el va convertir en un pioner del gènere—, amb una clara simpatia envers els més pobres, amb la gent treballadora, a quals descriu habitualment com a amables i virtuosos. Les peripècies de l'orfe Oliver Twist quan arriba a la gran ciutat o de David Copperfield, en les obres homònimes, són un reflex de les dificultats que travessava la gent menys benestant per sobreviure en una època de grans desigualtats. L'exposició recull, a través de quadres i objectes antics, aquest context social, quan van aparèixer grans invents com el correu postal o el ferrocarril alhora que existia l'explotació laboral infantil i només una minoria tenia dret a vot. Una de les atraccions de la mostra, que explora temes com la mortalitat infantil, és la de poder veure alguns dels manuscrits originals, amb la petita cal·ligrafia de l'autor. A més de l'observació del seu voltant, la seva literatura es va veure influida per l'experiència vital, especialment el seu treball en una fàbrica de betum als dotze anys, quan el seu pare va ser empresonat per deutes. Nascut a Portsea, el 7 de febrer de 2012, fill de John i Elizabeth, Charles Dickens va ser el segon fill d'una família nombrosa de classe mitjana baixa. Pels problemes de diners del seu pare, que va treballar com a comptable per a la Marina britànica, va rebre una educació irregular i es va mudar de casa moltes vegades amb els seus pares fins anar a parar a la capital britànica, on va viure la major part de la seva vida. Després de ser secretari a la Cambra dels Comuns, on va quedar fastiguejat de la corrupció política, Dickens va treballar de periodista i va començar a escriure les seves novel·les serialitzades, que el van convertir en un dels escriptors més populars. Charles Dickens va morir el 1872, quan tenia 58 anys i en un moment que viatjava per Europa i els EUA on feia lectures de les seves obres.

[dissabte, 04.02.12]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2012 amb 5.539.231 visitants que han fet 18.304.127 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2012, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2012, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.539.231 visitants i 18.304.127 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.672'6 visites de pàgines (9'4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 57 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.573 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

El Premi Sant Joan de narrativa redueix la seva dotació gairebé a la meitat per les dificultats de Caixa Sabadell ara fusionada sota el segell d'Unnim
El premi Sant Joan, que edita el Grup 62, s'ha convocat amb presses aquest 2012 perquè el termini acaba el 30 de març i, a més, ha reduït la seva dotació que era de 60.000 euros fins a 35.000 euros. L'últim guanyador del premi, l'any passat, va ser l'escriptor Andreu Martín amb la novel·la 'Cabaret Pompeya'. L'autor forma part aquest any —la trenta-dosena edició—, del jurat format a més per Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Joan Carles Sunyer. Els originals han de tenir un mínim de 150 folis i el premi és obert a tots els gèneres narratius.

[divendres, 03.02.12]
L'essència de l'obra dramatúrgica de Joan Brossa ha impregnat el nou espai de La Seca amb un espectacle íntim d'Els Pirates Teatre
La temptació d'acostar-se a la creació multidisciplinar de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), segons en quines mans cau, corre el perill de confondre o alterar l'essencia de l'obra de l'autor. És reconfortant constatar que no és aquest el cas de la companyia Els Pirates Teatre, jove iniciativa que commemora precisament deu anys de feina feta i que, en aquest decenni, ha aportat al sector espectacles per a tots els públics com 'Ulisses, una odissea musical', i espectacles de gourmet com 'Comedy Tonight' i 'La corda fluixa', peces de petit format que han passat per diversos escenaris, com el muntatge 'Teatre de carrer', que ja es basava en l'obra de Brossa igual que l'actual 'El darrer triangle', que va veure's primer al Círcol Maldà, i que ara s'ha presentat a l'escenari de La Seca, l'espai més emblemàtic de Barcelona dedicat a la memòria de l'autor, malgrat que el fons del seu llegat hagi trobat recentment el seu lloc dins la blancor del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Amb una sensible i profunda subtilesa sobre les intencions dramatúrgiques de Joan Brossa, els quatre intèrprets d''El darrer triangle' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] s'impregnen de l'esperit poètic i teatral de l'autor i, sense caure en sofisticacions innecessàries, en un escenari gairebé com si fossin al menjador de casa —com segurament Joan Brossa imaginava les seves accions dramatúrgiques— executen, reinterpreten i donen vida a una sèrie de personatges d'època, de situacions quotidianes, d'accions absurdes, iròniques, matisades pel sarcasme, l'humor i el fregolisme.

[dijous, 02.02.12]
Es confirma que el Gran Teatre del Liceu tancarà dos mesos per anivellar el pressupost i anul·larà sis espectacles d'aquesta temporada
Els dos períodes de tancament que la direcció ha anunciat juntament amb la proposta d'un ERO a tot el personal van del 20 de març al 10 d'abril i del 5 de juny al 8 de juliol. Els espectacles que s'anul·len de la programació d'aquesta temporada, segons un comunicat del mateix Liceu, són els que es consideren que tindrien una ocupació menor. Són les òperes 'Una tragèdia florentina' / 'El nan'; 'El Giravolt de maig', que representava un homenatge a Eduard Toldrà en el cinquantenari de la seva mort, en col·laboració del Palau de la Música Catalana; i 'Pelléas et Mélisande'; el baller de Les Ballets de Monte-Carlo; el concert 'L’altre Pelléas'; l'espectacle del Petit Liceu, 'El Superbarber de Sevilla' i el recital de la soprano sueca, Nina Stemme. Aquestes mesures es prenen, afegeix el comunicat, per anivellar el dèficit de 3,7 milions d'euros que es produiria a causa de la retallada de les aportacions tant de les institucions públiques, com dels patrocinadors privats i el taquillatge. També se suspenen les activitats audiovisuals que representen drets d'imatge per a la seva comercialització. Per a la temporada vinent, el Liceu reduirà també el nombre de representacions en una vintena, de 100-120 a 80-100. Els abonats afectats per aquestes suspensions podran deduir l'import de les localitats dels abonaments de les pròxima temporada, si volen, o bé convertir l'import pagat en un xec-Liceu, amb una bonificació del 10% addicional. El xec es podrà intercanviar per altres espectacles fins al 31 de desembre de 2013. Els qui ho sol·licitin, rebran la devolució íntegra de l'abonament als seus comptes de targeta o bancaris, opció única per als que hagin adquirit entrades fora d'abonament. El Gran Teatre del Liceu arrossega una deducció d'11 milions d'euros de pressupost al llarg dels últims tres anys. La retallada del Liceu s'afegeix a les que han anat anunciant en els últims dies altres equipaments públics com el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i els museus i centres artístics.

[dimecres, 01.02.12]
Un plató de televisió serveix al jove autor figuerenc Carles Mallol per treure els dimonis interiors dels seus personatges a la sala Beckett amb l'espectacle «Tornem després de la publicitat»
¿Realitat o ficció? Sembla una pregunta absurda, parlant d'una obra de teatre, perquè la resposta immediata seria, esclar, ficció. Però La pregunta ve a tomb perquè, en un espai d'una hora i mitja, l'autor planteja el dilema entre allò que qualsevol ésser humà fa al llarg de la seva vida i allò que deixa de fer per autocontrol. Però, ¿i si l'autocontrol no funciona? Aleshores, com en nits de lluna plena, apareix l'home-llop... o la dona-llop, que també n'hi deu haver, malgrat que la tradició llegendària sempre l'ha discriminat. Carles Mallol (Figueres, 1981) és un outsider que, a més de fer de guionista, ha trepitjat com a jove dramaturg alguns dels escenaris alternatius com el Versus Teatre, el Teatre Tantarantana o la Sala Beckett, a més d'un programa també aparentment alternatiu, com el T6 del Teatre Nacional de Catalunya, amb l'obra 'M de Mortal'. Però sembla que la nineta dels seus ulls és la companyia La Soga, amb la qual ha estrenat cinc espectacles com un dels més recents, 'Primaris', al Teatre Tantarantana. A 'Tornem després de la publicitat' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], el títol ja indica que el món de la televisió hi serà present. Per tant, la posada en escena es desenvolupa en una mena de plató televisiu on es marquen els diversos espais, senyalitzacions de posició, focus, bastides, càmera blanca, utillatge... i on el protagonista (Àlex) arriba després d'haver-se proposat entrar en l'ànima del veïnat a través d'una carta a la secció de Cartes del Lector d'un diari explicant allò que creu que faria cadascú si destapés la bèstia violenta que porta dins. Curiosament, a l'era de les xarxes socials, sorprèn que hi hagi autors que, per nostàlgia del paper o per herència literària del segle passat, confien encara més en el mitjà tradicional epistolar i el suport paper, a l'hora de dibuixar situacions com aquesta, en comptes d'establir una cadena digital de missatges més pròpia del segle XXI, ja sigui a través de Facebook o Twiter o tutti quanti que s'hi assembli.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |