[diumenge, 28.02.10]
El programa «Street View» de Google haurà de substituir les imatges cada mig any i difuminar les cares personals que capta amb els seus vehicles amb càmera per més de cent ciutats europees
Europa segueix acorralant la companyia Google. A les investigacions obertes per la Comissió Europea (CE), després de les lamentacions econòmiques de tres competidors que acusen l’empresa nord-americana de monopoli i d’abusar de la seva posició dominant, ara s’hi afegeix la petició al gegant que informi de la sortida al carrer de les càmeres de l’Street View. La Unió Europea té previst regular l’ús d’imatges en el popular servei hipercartogràfic que ofereix recorreguts a peu de carrer per més de 100 ciutats, disponible a l'Estat espanyol des de finals del 2008. Google ja s’havia compromès a difuminar les cares i les matrícules, tot i que a Espanya, a diferència de països com ara Alemanya, es queda amb el material original. No n’hi ha hagut prou. Els consultors sobre intimitat de la Unió Europea han sol·licitat a Google que substitueixi les imatges cada sis mesos, i no cada any com passa actualment, un termini que la companyia considera suficient. L’Agència Europea de Protecció de Dades també opina que el gegant d’internet ha d’avisar amb temps mitjançant anuncis a la premsa local abans de llançar els seus cotxes als carrers. Google al·lega, però, que ja alerta en el seu web dels llocs on envia les seves càmeres. Malgrat tot, alguns política, sobretot els alemanys, encara veuen Street View com una mena de Gran Germà. La ministra de Protecció del Consumidor alemanya, vol que siguin els veïns els que decideixin després de ser consultats si es grava, i que Google tingui l’obligació d’aconseguir aquests permisos. Grècia va ordenar l’any passat aturar els plans del gegant informàtic de fotografiar els seus carrers fins a aconseguir més garanties de la preservació de la intimitat dels seus ciutadans, i els residents de Broughton (al sud d’Anglaterra) van formar una cadena humana per impedir que el cotxe de Google i les seves càmares inspeccionessin tots els racons del veïnat. Coses, no de la vida, sinó de les noves tecnologies que canvien la vida de la humanitat.

[dissabte, 27.02.10]
Els organitzadors del Saló del Llibre de París es mostren confiats davant la 30a edició del certamen a pesar dels aires de crisi que afebleixen el sector editorial
A finals de març, entre els dies 26 i 31, tindrà lloc la 30a edició d'aquest del Saló del Llibre de París amb Turquia com a convidat d'honor i els rumors que dos grans grups, Hachette i Bayard, podria ser que no hi fossin. Tot i així, a un mes de l'esdeveniment, els organitzadors se senten optimistes i esperen més de 200.000 visitants després que 900 cases editorials ja s'hagin inscrit en el Saló. S'esperen també uns 90 autors convidats d'honor, 30 d'estrangers, 30 de francesos convidats pel Saló i 30 més convidats per altres organismes. També hi haurà unes sessions especials dedicades a l'Àfrica subsahariana i als països nòrdics, que seran després els convidats del 2011. Per als joves, el Saló del Llibre de París dedicarà l'atenció en el còmic i el manga. També hi haurà més presència oficial de la ciutat de París per reforçar l'interès comú que el Saló no abandoni la capital. Es farà la segona edició del mercat de drets dels mitjans de comunicació i, per descomptat, es debatrà sobre l'enfocament del llibre digital. Entre els debats previstos amb autors, hi ha els d'Antonio Lobo Antunes, Jean d'Ormesson, Paul Auster, Salman Rushdie, Enrique Vila-Matas, Emmanuel Carrère, Marie Darrieussecq, Alain Mabanckou, Enki Bilal, Umberto Eco, Jean-Claude Carrière, Per Olov Enquist, entre altres. El Saló es debat entre els interrogants de tornar al Grand Palais o quedar-se on es fa, però les dimensions d'aquest espai no ho aconsellen perquè la ubicació de la Porta de Versalles és tres vegades més gran de superfície, uns 15.000 metres quadrats. Per exemple, per fer una inauguració amb més de 5.000 convidats, és impossible fer-ho al Grand Palais. La ciutat de París, doncs, vol enfortir el Saló a pesar de les dificultats que travessa el sector.

[divendres, 26.02.10]
La projecció de pel·lícules en 3D pot provocar marejos, visió doble, nàusees i desequilibris en segons quins espectadors segons un Col·legi d'Òptics i Optometristes
La tecnologia 3D, semblant a la tècnica que utilitza el cervell humà per veure en relleu, es basa en dues imatges superposades que es projecten sobre una pantalla, i cada ull s'observa una de les imatges i després el cervell de l'espectador les fusiona obtenint una imatge tridimensional. Segons els experts, aquesta dissociació d'imatges de la pel·lícula pot suposar un esforç addicional per al cervell, que dóna instruccions a la musculatura ocular perquè l'alineació dels dos ulls sigui la correcta, permetent veure-ho bé. Però si hi ha un problema latent, és possible que es manifesti visió doble, marejos i fins i tot nàusees o desequilibris en segons quines persones. El Col·legi d'Òptics i Optometristes ha alertat que la projecció de pel·lícules en 3D pot provocar marejos, visió doble, nàusees i desequilibris en persones amb petits problemes visuals com l'ambliopia o l' estrabisme. El Col·legi ha recomanat que aquelles persones que pateixin algun d'aquests símptomes veient una pel·lícula en 3D vagin a un especialista per sotmetre's a una revisió binocular, ja que poden patir problemes visuals. Segons els especialistes, si els ulls no treballen de manera sincronitzada, es produeix un trencament en la fusió de les imatges en el cervell, és a dir, un estat de relaxació en què els ulls perden momentàniament la coordinació de l'un amb l'altre, mantenint l'estímul visual, però sense que hi hagi integració en el cervell. Es tracta d'un problema molt habitual que s'acostuma a compensar amb la pròpia musculatura de l'ull, que treballa perquè les dues imatges coincideixin. En alguns casos, la musculatura no pot compensar aquest defecte i es produeix una relaxació total que coneixem com estrabisme i aquesta alteració visual fa que els ulls no miren a un mateix punt. En aquests casos, la persona no és capaç de veure les pel·lícules en 3D. Tampoc hi pot haver visió estereoscòpica o tridimensional en aquells casos en què un dels dos ulls no envia la informació adequada al cervell, cosa que es produeix en persones que tenen ambliopia, també coneguda com "ull gandul". En aquest cas, el cervell treballa amb la imatge d'un sol ull, per la qual cosa no es produeix la fusió de les imatges impedint la imatge tridimensional.

[dijous, 25.02.10]
Les editorials es proposen tenir la major part del seu catàleg de fons digitalitzat durant el 2011 segons un informe de la Federació de Gremis d'Editors sobre l'impacte dels llibres en suport «e-book»
Segons un estudi fet en col·laboració amb la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, durant aquest any, es calcula que un 20% de les editorials comercialitzaran entre un 50% i un 100% de les seves novetats també en suport digital, a més de la tradicional en paper. El sector s'està readaptant als nous temps tant pel que fa al suport del llibre electrònic, com als ordinadors, els telèfons mòbils o la pissarra digital. L'estudi, que s'ha fet sobre unes 300 editorials de tot l'Estat espanyol entre les quals hi ha representades tant les que formen part dels grans grups com també les especialitzades o més petites, destaca que el 80% de les editorials ha iniciat o té previst d'iniciar la digitalització dels seus fons d'aquí al 2011. Al final d'aquest període, una de cada tres editorials tindrà digitalitzat entre el 50% i el 100% del seu catàleg, i el 12% d'editorials creu que disposarà del 100% en versió digital. En els pròxims dos anys, les editorials preveuen una oferta creixent d'obres publicades exclusivament en suport digital i la tendència a comercialitzar obra fragmentada per capítols també serà progressivament major: al voltant del 40% de les editorials el 2010, i més del 50% en 2011. Pel que fa al format de digitalització, l'Epub sembla ser que és el que tindrà un major creixement ja que passarà de ser emprat per un 24% de les editorials el 2009 a un 60% el 2010, si bé el format PDF és el que predomina actualment ja que el 80% de les editorials prepararà les seves obres digitals en PDF el 2010 i el 77% el 2011. El format Mobipocket serà emprat per un terç de les editorials i Mobipocket per Kindl (el lector d'Amazon) per una mica més del 10%, percentatge que es manté estable en 2010 i 2011. Per la seva banda, les editorials de llibre de text utilitzaran formats per a pissarra digital per difondre els seus continguts. Els «e-readers» i els ordinadors són els entorns de lectura majoritàriament preferits per les editorials per comercialitzar obra digital i prop del 80% de les editorials s'inclina per tots dos a la vegada, amb un avantatge per als primers (80%) davant dels segons (77%) el 2011. Els telèfons mòbils i altres dispositius mòbils no específicament dedicats a la lectura tindran comparativament una presència menor, però són els que presenten un major potencial de creixement ja que prop de la meitat de les editorials espera comercialitzar llibres per a aquest tipus de dispositius el 2011. Quant als canals de distribució, les editorials faran servir simultàniament diferents portals de venda per al llibre digital, però les opcions varien en funció de la importància o volum de l'editorial. Globalment, els tres canals que tindran un major increment respecte al 2009 són la creació de plataformes conjuntes, la venda a través de llibreries i la venda directa des de la pròpia web de l'editorial. En relació als preus del llibre digital es preveu que siguin inferiors als del llibre en paper. El 75% de les editorials considera que el preu serà menor i d'elles, un 24% opina que l'import serà un 50% més baix i un 35% que serà un 30% més barat. Tan sols un 8% de les editorials mantindrà el mateix preu en els dos suports durant els anys 2010 i 2011. Aquests marges, però, actualment no es compleixen perquè les editorials al·leguen que posar en marxa el nou procés té uns costos que no permeten reduir encara els preus de venda dels llibres.

[dimecres, 24.02.10]
La Pedrera prepara l'exposició que recupera els estampats tèxtils de la Fàbrica Fortuny de Venècia creades per Marià Fortuny i Madrazo, fill del pintor
Marià Fortuny i Madrazo, fill del pintor Marià Fortuny, va ser dissenyador de roba, de llums i mobles, va ser pintor, fotògraf, il·luminador, gravador o escenògraf. Dues exposicions recuperen aquest personatge, fundador fa més de cent anys de la Fàbrica Fortuny, amb seu a Venècia, i encara en funcionament avui, que ben sovint es confon amb qui va ser el pintor. Una de les exposicions, 'Inspiracions', ja es pot veure al Museu del Vestit, de Madrid. L'altra, 'Fortuny, el mag venecià' es podrà veure a La Pedrera, des de l'1 de març fins al 27 de juny. Un sistema d'il·luminació teatral, d'impressió de teixits, paper fotogràfic, tints, vestimentes, fermalls o un sistema de propulsió de vaixells són algunes de les més de vint patents que Marià Fortuny i Madrazo (Granada, 1871-Venècia, 1949) va registrar durant la seva vida. L'artista i creador de la factoria de Venècia era fill del pintor Marià Fortuny i de Cecília de Madrazo, filla, néta i germana de pintors. Encara que el seu pare no va arribar a influir directament (Fortuny pare va morir de malària quan el seu fill tenia només tres anys) els amics del mort i les antiguitats i teles que col·leccionaven seus progenitors sí que li van influir profundament. La seva primera peça va ser un gran xal de seda inspirat en les ceràmiques cretencs. Mentre estudiava Física i Òptica a París, Fortuny i Madrazo es va formar com a pintor sota la tutela del seu oncle, Ramon de Madrazo. El coneixement que obté de la història de l'art es traduirà en tot tipus de vestimentes, reinterpretacions del passat o vingudes d'Orient. A més dels vestits que va dissenyar, també va treballar per al teatre. Orson Wells va utilitzar el seu vestuari per a unes representacions d'Otel·lo a Venècia.

[dimarts, 23.02.10]
L'entitat de gestió CEDRO admet que malgrat que ha augmentat el nombre d'associats ha tancat el 2009 amb un 41% menys de recaptació per drets d'autor
Segons les dades fetes públiques per la mateixa entitat, durant l'any passat, van ingressar, entre editors i autors, 2.044 associats més, cosa que ha situat el total del 2009 en un col·lectiu de 17.687 associats (16.098 autors i 1.589 editors). Aquest augment, però, no soluciona la crisi que també afecta el sector sinó que l'agreuja perquè CEDRO es troba ara amb més unitats a repartir i un 41% menys de recaptació per drets de reprografia, a causa de la rebaixa de les tarifes per còpia privada aplicada pel govern central l'any 2008. Durant el 2009, CEDRO va repartir entre autors i editors per la reproducció de les seves obres uns 18 milions d'euros, que ja van representar un 33% menys que l'any anterior. També va recaptar 24'46 milions d'euros per l'ús de les obres d'autors i editors provinents de la còpia privada (22 milions d'euros), de les llicències contractades (1'7 milions d'euros), de la recaptació a l'estranger (546.000 euros) i per préstec públic (280 mil euros). Aquesta recaptació del 2009 és la que es distribuirà durant el 2010, un cop s'hagin descomptat les partides destinades a la funció social i la gestió de CEDRO, i la que representa un 41% menys de recaptació en relació al 2008. El retall a què es veu abocada la gestió de CEDRO afecta directament les dotacions que es reparteixen entre les associacions d'editors i escriptors, que són els col·lectius que s'emporten la part més important, a banda del que pugui repercutir en les individuals de cada editor o autor. Si la recaptació continua la línia de descens com en aquests dos últims anys (2008 i 2009 amb un total del 77% en relació al 2007), l'entitat pot entrar en una espiral de dificultats per a la pròpia gestió.

[dilluns, 22.02.10]
Es commemoren els 25 anys de la mort de Salvador Espriu
El poeta va néixer a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, es va establir el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. El seu primer llibre, 'Israel', escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica 'El doctor Rip' i 'Laia', dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. 'Laia' tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista. El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l'obra que més tard farà. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. Publica 'Aspectes' (1934), 'Ariadna al laberint grotesc' (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939. Un cop acabada la guerra, Salvador Espriu treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com 'Primera història d'Esther' (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes 'Les cançons d'Ariadna' (1949), 'Les Hores i Mr. Death' (1952), 'El caminant i el mur' (1954), i 'Final del laberint' (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana ('La pell de brau', 1960). Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes [àudio aquí de la interpretació de 'He mirat aquesta terra'] contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com 'Ronda de mort a Sinera' (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o 'Una altra Fedra, si us plau' (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol. El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). [Vídeo aquí amb Salvador Espriu recitant al Price el 1970, 'La pell de brau'] És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Durant els últims anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

[diumenge, 21.02.10]
Les revistes digitals «Clip de Teatre» i «Cornabou» són classificades en el primer rengle de preferències de cerca de «crítica teatral» i «crítica literària» pel buscador Google davant de mig milió d'altres dominis
El buscador Google ha situat la revista digital «Clip de Teatre» en el primer rengle de preferències pel que fa a la cerca sota el criteri de «crítica teatral» per davant d'altres 400.000 resultats de dominis. També la revista digital «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» ha obtingut la primera posició en el mateix buscador sota el criteri de cerca «crítica de literatura infantil i juvenil», per davant de d'altres 500.000 resultats de dominis. Les dues revistes formen part del grup de revistes digitals «Bit de cultura» que han arribat al desè any en xarxa amb més de 3.000 edicions ininterrompudes. Les últimes dades estadístiques del grup confirmaven l'augment de visites progressives a les diverses revistes situant les últimes dades tancades el 31 de gener del 2010 en un total acumulat de 4.288.412 visitants que han fet 14.660.889 consultes de pàgines. Les altres revistes monogràfiques del grup com «Vinyeta Literària», «Estiraboli», «Escac Gabinet de Comunicació» o «Escornalbou Associació Cultural» es mantenen en el mateix bon nivell d'acceptació per part dels usuaris, d'acord amb cadascun dels seus continguts.

[dissabte, 20.02.10]
L'art mural de les tradicions africanes, dels grafiters contemporanis i d'altres cultures del món decoren les parets de la Fundació Miró
Onze intervencions transformen les parets de la Fundació Miró per mostrar l'art mural que es fa al món, des de les tradicions africanes a les propostes interactives. La mostra ha transformat les parets blanques de la fundació en una sèrie de propostes que donen fe del ressorgiment dels muralistes de diverses tradicions i amb tècniques ben variades. El seu objectiu ha estat donar a conèixer les infinites possibilitats d'aquest art i com s'ha mantingut sempre en renovació perpètua. La primera sala està destinada a la tradició de l'ètnia soninke, del sud de Mauritània, i els seus mètodes ancestrals contrasten amb els colors industrials que utilitza l'alemany Lothar Götz, que sol intervenir al carrer. Al pati, el mexicà Jerónimo Hagerman fa créixer un mur d'heura. La seva obra dialoga, de lluny, amb la proposada pels tailandesos Sakarin Krue-On, que renoven l'art budista amb uns murals molt delicats fets amb pols d'argila. Entremig, dos grafiters: Scope One, de Singapur, que és interessant per la gosadia de treballar en un país tan recelós de les seves normes cíviques, i els Utr Crew, que fan un mostrari dels grafits que van sorgir a Sarajevo després de la guerra com a via de revifament de la ciutat devastada. En el seu espai, el nord-americà Brian Rea ha escrit a la paret les moltes pors de la societat contemporània, mentre la proposta de Núria i Eltono, que treballen conjuntament, retorna a les geometries urbanes acostumades a interactuar amb l'arquitectura. La mostra de la Fundació Miró de Montjuïc s'acaba amb la proposta de la romana Ludovica Gioscia que posa en dubte la magnificència de la seva ciutat a través de l'art efímer del mural fet amb collage i amb el joc del suec, Jacob Dahlgren, que pretén que l'espectador completi les seves peces. En aquesta ocasió ha muntat una paret de dianes perquè cadascú hi clavi un dard al seu gust. La mostra es pot veure fins al 6 de juny.

[divendres, 19.02.10]
L'escriptora iraniana Azar Nafisi, que va ser expulsada de la Universitat de Teheran per negar-se a portar el vel, passa per Barcelona per parlar de literatura i societat islàmica en el món occidental
L'autora de les novel·les 'Leer 'Lolita' en Teheran' i 'Cosas que he callado' serà primer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) aquest dimarts [22 febrer, 19.30 h] i dimecres [23 febrer, 11.30 h.] a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona per parlar, en la primera conferència, d''El futur de la democràcia i de la imaginació', i en la segona, sobre 'Images or Representations of the Islamic World in America'. Azar Nafisi (Teheran, 1955) actualment és professora visitant i directora executiva de Converses Culturals a l’Institut de Política Exterior de l’Escola d’Estudis Internacionales Avançats de la Universitat John Hopkins, amb seu a Washington. Quan tenia tretze anys va marxar a estudiar a Anglaterra i als Estats Units, i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la Universitat d’Oklahoma. Va tornar a l'Iran l’any 1979, arran de la caiguda del xa i de la revolució de l’aiatol·là Khomeynî. Va exercir la docència a la Universitat de Teheran, de la qual va ser expulsada l’any 1981 per negar-se a dur el vel islàmic. L’any 1995 se li va prohibir ensenyar literatura anglosaxona i l’any 1997 va sortir definitivament de l’Iran. Fruit de les vivències al seu país de naixença, l’any 2004 va publicar 'Reading Lolita at Tehran', traduït a trenta-dos idiomes i guanyador de nombrosos premis, en què narra com va organitzar un club de lectura clandestí a casa seva amb set estudiants iranianes, on llegien novel·les prohibides com ara 'Lolita', de Nabokov, o 'Madame Bovary', de Flaubert, a més d'altres escriptors com Scott Fitzgerald, Henry James o Jane Austen. Recentment ha publicat 'Things I’ve been Silent About: Memories', en què fa un retrat de la seva família, de la seva difícil infantesa, del seu primer matrimoni fracassat, de les seves topades amb la justícia, del despertar del seu activisme polític a la República Islàmica de l’Iran i dels mecanismes polítics i morals, personals i col·lectius que conformen els sistemes totalitaris.

[dijous, 18.02.10]
La xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona paga anualment 100.000 euros pel cànon de drets d'autor a Cedro que redistribueix entre editors i autors
La normativa europea en matèria de drets d'autor obliga les biblioteques a pagar un cànon de 20 cèntims d'euro per llibre prestat, una quantitat que, segons ha fet públic el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué en la presentació de balanç de l'any passat, ascendeix a uns 100.000 euros a l'any en el cas de la xarxa de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. Segons la llei europea, que a tot l'Estat espanyol va provocar un encès debat polèmic sobre la seva aplicació o no amb partidaris i detractors, són els ajuntaments els que han de pagar a les societats de gestió de drets d'autor, però en aquests moments la Federació Espanyola de Municipis (FEM) està gestionant un acord amb el Ministeri de Cultura perquè aquest es faci càrrec dels pagaments. Segons els responsables de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, durant un temps el pagament es va fer efectiu a través de les aportacions del Ministeri de Cultura i de la Generalitat de Catalunya i que ara s'està estudiant un acord perquè el Ministeri de Cultura faci una transferència de l'import global de drets d'autor i sigui la FEM la que gestioni l'import en nom de les biblioteques municipals. En l'actualitat, la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona és la més extensa de tot l'Estat: compta amb 194 biblioteques en 126 municipis i nou bibliobusos que donen servei a 103 poblacions de menys de 5.000 habitants, amb una cobertura del 95% de la població de la demarcació de Barcelona. Encara hi ha, però, 17 municipis de més de 5.000 habitants sense biblioteques públiques, de les quals, deu ja han iniciat els tràmits per tenir-ne una. S'evidencia també el paper de les biblioteques actual que ha passat de ser un espai d'estudi, lectura i préstec de llibres a un centre de referència perquè en el seu fons s'hi troben música, revistes, diaris i pel·licules, a més de llibres. Sempre, esclar, parlant encara del llibre tradicional. Les biblioteques encara no han entrat en el nou suport del llibre digital, cosa que hauran de fer ben aviat de la mateixa manera que s'han adaptat a internet, als antics CD o als gairebé antics DVD. Segons les dades fetes públiques per la Xarxa, durant el 2009 les biblioteques van rebre 17'6 milions de visitants, un 7'4% més que l'any anterior, un augment que se situa molt per sobre de l'augment de la població en l'últim any. Durant l'any passat es van fer 12'3 milions de préstecs , un 3'6% més que el 2008, alhora que el fons documental va augmentar en un 6'99%, situant-se en 7'5 milions de documents escrits i audiovisuals. L'ús d'internet representa l'augment més destacat: un 18'9% en l'últim any gràcies, sobretot, a la presència de xarxes wifi a la pràctica totalitat de les biblioteques. La Diputació aporta 39 milions d'euros a les biblioteques, un 46% del pressupost total, que es completa amb el 51% d'aportacions d'ajuntaments i un 3% de la Generalitat de Catalunya, que es tradueix bàsicament en aportacions al fons documental.

[dimecres, 17.02.10]
Les obsessions de Federico Fellini, les imatges que el van inspirar, les que va somiar i les que va construir s'evoquen a CaixaForum en l'exposició «El circ de les il.lusions» dedicada al cineasta italià
Com si fos una antològica sobre el cineasta italià, més de quatre-centes peces es poden veure en aquesta mostra que estarà oberta a CaixaForum BCN fins al 13 de juny. Considerat un dels artífexs de la modernitat cinematogràfica, Federico Fellini (Rimini, 1920 - Roma, 1993) altera en la seva obra les regles de la narració, deconstrueix el relat i reconcep el cinema amb absoluta llibertat. La seva filmografia, en paraules del comissari de l'exposició, Sam Stourdzé, és un manifest a favor de la imaginació com a categoria cognoscitiva i comprensiva vàlida, a partir d'una filmografia que constitueix per si mateixa un món particular, privat i personal, d'imatges líriques i poètiques. Coorganitzada amb NBC Photographie, la mostra reuneix una iconografia diversa, entre fotografies, dibuixos, revistes, còmics, cartells, entrevistes i extractes de films, alguns d'inèdits. Entre aquestes peces inèdites, destaca un conjunt de vuit fotografies en color de 'La dolce vita', un altre grup d'instantànies també en color de '8 1/2' o alguns dibuixos i caricatures dels anys trenta del mateix Fellini. No obstant això, l'aproximació que proposa la mostra ja és inèdita per ella mateixa, com també ho és la contextualització de les fonts de les quals va beure Federico Fellini, com per exemple la fotografia per a la famosa escena de 'La dolce vita', amb Marcello Mastroinanni i Anita Ekberg, a la Fontana di Trevi. Concebuda com si fos un laboratori visual, 'El circ de les il.lusions' s'articula al voltant de quatre grans àmbits, que presenten Federico Fellini a través de les seves obsessions i les seves fonts d'inspiració: la relació amb la cultura popular; Fellini davant i darrere de la càmera; les dones; i la invenció biogràfica. Per a la realització d'aquesta exposició, el comissari ha comptat amb la col·laboració de les Fundacions Fellini de Sion (Suïssa) i Rimini, i la Cineteca de Bolonya, i ha revisat unes 25.000 fotografies i documents. Des del món del còmic fins el circ, passant per la seva visió de la religió, el poder o els mitjans de comunicació, el cineasta s'inspirava en el que l'envoltava i en l'ampli repertori dels seus records, ja fossin reals o inventats. El seu caràcter visionari el va portar fins i tot a inventar el nom amb què es coneixen els lladres d'imatges', els paparazzi, terme provinent del personatge del fotògraf paparazzo de 'La dolce vita'. Un dels apartats centra la mirada en els col·laboradors de Fellini, com el compositor Nino Rota, l'escenògraf Piero Gherardi o els guionistes Tullio Pinelli, Ennio Flaiano, Zapponi, Rondi o Tonino Guerra. La dona és un dels grans temes de l'univers felliniana, per ser la dona una de les seves obsessions. Les dones de les seves pel lícules formen una gran família en la qual la ninfómana Saraghina de '8 i mig' recorda a la Volpina d''Amarcord' (1973), o els enormes pits de l'estanquera d''Amarcord' semblen els mateixos de la camperola de 'La ciutat de les dones' (1980). En l'últim àmbit de l'exposició el visitant pot recórrer els records infantils i els somnis que apareixen constantment en els films de Fellini. De fet, a partir de '8 1/2' (1963), el propi cineasta es converteix en un dels seus temes recurrents.

[dimarts, 16.02.10]
La fotografia guanyadora del World Press Photo de l'última edició aixeca sospites en el sector pel seu tractament postinstantània i retoc de Photoshop
El fotògraf italià Pietro Masturzo ha guanyat el World Press Photo amb una fotografia d'una dona cridant des del terrat d'un edifici a Teheran, presa el 24 de juny de l'any passat. Aquesta foto il·lustra el desafiament de segons quin sector de la població de l'Iran després de la reelecció del president Mahmoud Ahmadinejad i en les protestes generades en els últims mesos. La imatge en concret és una instantània nocturna, quan es van produir les primeres protestes contra el règim iranià. Segons el jurat del certamen, la foto mostra el començament d'alguna cosa, el començament d'una gran història i commou emocionalment. Però, uns dies després de fer-se públic el veredicte i un cop difoses les fotografies guanyadores de les diverses categories, algunes veus s'han aixecat al·legant sospites sobre l'elecció com a guanyadora d'una fotografia que evidencia a primer cop d'ull que ha estat retocada i que té un important tractament digital posterior a la instantània, un treball que ha substituït el laboratori i que les bases dels World Press Photo no qüestionen ni deixen de qüestionar, deixant la qüestió tècnica en un punt mort. El fotògraf guardonat ha explicat que havia decidit fer un tractament borrós als rostres de les dones fotografiades des de la llunyania per evitar que corressin perill de represàlia per part del règim iranià. Uns 63 fotògrafs de 23 nacionalitats diferents han pres part en el concurs que ha premiat 10 categories i que té celebra la 53a edició havent reunit fins ara 101.960 fotografies de 5.847 fotoperiodistes. L'italià guanyador, Pietro Masturzo, rebrà 10.000 euros de dotació del premi i un lot de material fotogràfic digital d'última generació en un acte que tindrà lloc el 2 de maig a Amsterdam.

[dilluns, 15.02.10]
Les crítiques de les estrenes recents de teatre com «L'auca del senyor Esteve», de Santiago Rusiñol, al Teatre Nacional de Catalunya i «El cafè», de Carlo Goldoni, al Teatre Romea, a la revista digital «Clip de Teatre»
Aquest són tres dels espectacles estrenats recentment i que estan obtenint una bona recepció del públic. A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya es pot veure la versió renovada de 'L'auca del senyor Esteve', de Santiago Rusiñol', que han preparat Pablo Ley i Carme Portaceli, que n'és també la directora. HI treballen com a protagonistes, Boris Ruiz, Manel Barceló, David Bagés i Llorenç González, en el paper dels quatre Estevets de l'obra. Al Teatre Romea, Joan Ollé dirigeix 'El cafè', de Carlo Goldoni, en una versió traduïda per Narcís Comadira, i amb Pere Arquillué, Joan Anguera, Mingo Ràfols, Àngels Bassas o Paula Blanco, entre altres. Continuen, al Teatre Nacional de Catalunya, l'espectacle 'M de Mortal', de Carles Mallol; i el doblet 'Escenes d'un matrimoni / Sarabanda', d'Ingmar Bergman, sota la direcció de Marta Angelat. Al Teatre Tantarantana, es pot veure el muntatge musical i que s'endinsa en la Memòria Històrica a partir del paper de la dona, 'Alícia ja no viu aquí', de Josep Galindo i Pablo Ley. I el Teatre Regina i el Guasch Teatre presenten dos espectacles familiars: 'Sherlock Holmes i el club dels pèls-rojos', d'Arthur Conan Doyle, i 'El mag Merlí', de la companyia Veus-Veus.Les crítiques de les estrenes més recents es poden trobar a la revista digital «Clip de Teatre». A més d'aquestes estrenes, «Clip de Teatre» ofereix també la possibilitat de recordar les crítiques dels espectacles que continuen en cartellera així com els de l'hemeroteca de les últimes temporades, el recull d'imatges i vídeos dels espectacles i les notícies dia a dia de teatre, cinema i música.

[diumenge, 14.02.10]
Es prepara un nou portal d'Internet que està pensat com una gran plataforma divulgativa sobre diferents aspectes de la cultura catalana i que costarà 1'2 milions d'euros al Departament de Cultura
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat l'elaboració i el tractament de continguts per al web. Tot i que encara no està definida la configuració del portal, la intenció és que sigui una gran base de dades amb informació exhaustiva sobre la cultura, amb especial èmfasi en els continguts digitals i audiovisuals. De moment, s'han licitat els contractes de serveis per elaborar els continguts. Les productores audiovisuals Bausan Films i Batabat són les adjudicades, per un total de 1'17 milions d'euros. Bausan Films ja va obtenir el novembre passat amb el contracte per a l'elaboració i tractament de continguts, per 568.556'6 euros. En els últims dies s'ha fet també l'adjudicació de la segona fase d'aquest contracte, que ha recaigut en la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Bausan i Batabat, entre altres candidats que no han estat fet públics. Bausan és una productora fundada el 1989 per Loris Omedes i amb seu a Barcelona. La companyia ha produït, entre altres, els llargmetratges 'Sense tu', 'Vida i color' i 'Raons sentimentals'. Bausan Films també va produir 'Balseros', que va ser nominat als Oscars de 2004 com a millor llargmetratge documental. Batabat és la productora del grup cooperatiu Cultura 03, del qual també formen part l'Editorial Ara Llibres, la cooperativa d'arts gràfiques Gramagraf, l'editora de revistes Sàpiens Publicacions, l'editora de premsa gratuïta Contrapunt i Zero4, dedicada a l'organització d'esdeveniments culturals en directe. Batabat té com a principal client Televisió de Catalunya (TVC) i ha realitzat programes com '[S] avis' i 'Passatgers'. La productora també va realitzar, juntament amb Zeba Produccion, el documental 'Terra Lliure, punt final'.

[dissabte, 13.02.10]
El nou Museu del Modernisme Català de Barcelona serà l'únic museu monogràfic d'aquest estil i d'iniciativa privada dels galeristes de Gothsland
El Museu del Modernisme Català (MMCAT) s'inaugurarà el 17 de març a Barcelona, en un edifici modernista projectat per Enric Sagnier, al voltants de l'any 1902, situat al carrer Balmes, 48. El museu acollirà 400 obres repartides en dues plantes de 1.000 metres quadrats, sent l'únic museu monogràfic d'aquest estil i una iniciativa de caràcter privat que donarà una visió mot completa de l'origen d'aquest moviment artístic que va ser finançat per la burgesia catalana. La inauguració s'ha retardat quatre mesos a causa que les obres no es van limitar a adequar l'espai a les normatives vigents de seguretat sinó que es va recuperar fins i tot la volta catalana de la planta baixa, que estava oculta sota guix. Els promotors del nou MMCAT són Maria Guirao i Fernando Pinós, propietaris de la galeria d'art Gothsland de Barcelona. Fa trenta anys, van adquirir el local de l'edifici del carrer per anar emmagatzemar-hi les obres que adquirien per plaer, sense pensar en crear mai un museu. La idea que el museu sigui d'art modernista català obeeix al fet que els promotors creuen el turisme que visita Barcelona i fa un recorregut modernista pugui veure l'art del país que visita. El museu, tot i ser d'iniciativa privada, sí que s'inclourà en la ruta del Modernisme. Les visites, però, con en altres espais d'aquest circuit, seran de pagament. Entre les 400 obres que formaran el fons del museu destaquen unes 80 peces de l'escultor Lambert Escalé, tot i que, per qüestions d'espai, no podran exposar-se totes. La distribució entre les dues plantes destinarà a la planta superior el mobiliari modernista —Antoni Gaudí, Gaspar Homar i Joan Busquets—, i en la inferior, la pintura i l'escultura —Mestres Cabanes, Lluís Graner, Joaquim Mir, Josep Llimona o Enric Clarasó—. De moment no es preveuen exposicions temporals així com tampoc fer intercanvis amb el fons modernista que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

[divendres, 12.02.10]
El telons decorats de paper de l'antic teatre El Molino trobats per Benet Rossell en contenidors formaran part de l'exposició que l'artista prepara per al Macba
Fa tretze anys, una matinada del 1998, l'artista Benet Rossell (Àger, Lleida, 1937), sortia del seu taller, al carrer del Roser, del Poble Sec, i va trobar en uns contenidors del Paral·lel un grup de persones que furgaven entre runa. De seguida es va adonar que hi havia documentació i desenes de decorats d’El Molino, muntanyes de fons de tramoia llençats a les escombraries pels empresaris russos que acabaven de comprar l’emblemàtic cafè concert. Benet Rossell va fer aturar un taxi i va carregar al maleter divuit escenografies pintades a mà pels germans Joan i Josep Salvador. De la mateixa manera que utensilis, mobiliari i aquells telons havien arribat als contenidors, l'empresa també va destrossar l’ornamentació interior de l’arquitecte modernista Manuel Raspall, vidrieres o mobles. Benet Rossell va guardar en el seu estudi aquells telons amb les imatges que defineixen tota una època: un poblat de l’oest, el palau d’un faraó, un pati d’ogives medievals per a Romeu i Julieta, les turbines d’un transatlàntic… Ara, tots aquests decorats formaran part d’una instal·lació que l’artista inaugurarà el 10 de juny al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) amb el títol 'Paral·lel, paral·lel'. El muntatge també inclourà les filmacions que Benet Rossell va realitzar des del balcó d’uns amics, en què va poder capturar el procés d’assolament i posterior reconstrucció d’El Molino, així com entrevistes amb veïns, gestors culturals i vells artistes del cabaret. La mostra permetrà veure un centenar de peces amb les quals el Macba farà un homenatge a la trajectòria de l'artista.

[dijous, 11.02.10]
Els espectacles «Urtain», presentat al Teatre Romea, i «Mort d'un viatjant», estrenat al Teatre Lliure, arrasen en les nominacions dels Premis Max
L'obra 'Urtain', de la companyia Animalario, ha arrasat en la llista de finalistes a la XIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques d'aquesta edició. El muntatge, amb 12 nominacions, competirà, entre altres, en els premis al Millor Espectacle de Teatre, Millor Director d'Escena (Andrés Lima); Millor Actor Protagonista (Roberto Álamo) i Millor Actor de Repartiment (fan doblet Alberto San Juan i Alfonso Lara). Així mateix, 'Urtain' està nominada als premis Millor Autor Teatral en Castellà; Millor Composició Musical per a Espectacle Escènic; Millor Director Musical, Millor Escenografia, Millor Figurinista, Millor Disseny d'Il·luminació i Millor Empresari o Productor Privat d'Arts Escèniques. Al costat d'aquesta producció, sobresurt també 'Mort d'un viatjant', que ha quedat finalista en set premis, entre ells el de Millor Espectacle Teatral, Millor Director d'Escena (Mario Gas), Millor Escenografia (Antonio Belart), i Millor Actor Protagonista (Jordi Boixaderas). 'La casa de Bernarda Alba' i 'Hamlet' optaran també a tres premis Max cadascuna. Així, en el primer cas, la funció ha quedat finalista per al Millor Espectacle de Teatre, Millor Director d'Escena (Lluís Pasqual) i Millor Actriu Protagonista (Rosa Maria Sardà). En el segon cas, l'obra opta a Millor Actriu Protagonista (Blanca Portillo), Millor Disseny d'Il·luminació (Juan Gómez Cornejo) i Millor Composició Musical per a Espectacle Escènic (Carles Santos). Per la seva banda, Concha Velasco és una altra de les finalistes al premi Millor Actriu Protagonista; Alberto San Juan opta al premi Millor Actor Protagonista, Ana Labordeta, Ana María Montero i Carmen Machi, Millor Actriu de Repartiment, i Carles Canut, Millor Actor de Repartiment. El guardó a la Millor Direcció Musical es triarà entre Alícia Llàtzer per 'Auto dels Reis Mags'; el recentment desaparegut Manuel Gas, per 'Sweeny Todd', o Nick Powell, per 'Urtain'. Alfonso Sastre ( 'La taberna fantástica'), Juan Cavestany ( 'Urtain'), Juan Mayorga ('Cartas de amor a Stalin') i Pau Miró ('Llueve en Barcelona' / 'Plou a Barcelona') competiran pel premi al Millor Autor Teatral en Castellà. Els premis Max, en l'apartat de dansa, 'Jazzing Flamenco' (Antonio Najarro), 'El Llac de les mosques' (Sol Picó), i 'Lluvia' (Eva Yerbabuena) competiran pel premi al Millor Espectacle coreogràfic. Najarro, a més, opta, al costat de Daniel Doña i Manuel Liñan, al guardó al Millor Intèrpret Masculí de Dansa, mentre que Yerbabuena i Picó s'uneixen a Carmen Werner en les nominacions a Millor Intèrpret Femenina de Dansa. Najarro, Picó i Teresa Nieto es disputaran la Millor Coreografia. D'altra banda, els espectacles finalistes al Millor Espectacle de Teatre Musical són 'Aloma', de Dagoll Dagom, 'Cabaré de caricia i puntapié', de la companyia de teatre El Gato Negro, i 'Por culpa de Yoko', de Jácara Teatre. El Premi al Millor Espectacle Infantil compta com a finalistes amb 'Alícia al país de les meravelles', de la companyia La Trepa, del Jove Teatre Regina; 'El circo de la mujer serpiente', una coproducció d'Ananda Dansa, Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna , Centre Coreogràfic de Teatres de la Generalitat Valenciana, Concha Busto i l'INAEM, i 'Zoo', de produccions Yllana.

[dimecres, 10.02.10]
Desapareix l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu creada fa set anys i integrada per joves músics perquè es clausura el programa taller-ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Aquest programa havia finançat des de la tardor del 2002 la formació musical, però ara, segons ha publicat el diari El País, ha decidit anul·lar-lo i desviar els fons amb què el finançava cap a altres plans d'ocupació anticrisi i per a la formació de persones a l'atur. Des de l'inici de la crisi econòmica, el Gran Teatre del Liceu ha vist progressivament disminuir els seus ingressos en concepte de subvencions públiques i de mecenatge, la qual cosa l'ha obligat a rebaixar el pressupost d'aquesta temporada de 58'5 milions d'euros a 54'2 milions. Els retalls ja van obligar a anul·lar la programació del foyer, cinc concerts i dues sessions golfes, cancel·lades quan ja s'havien fet públic el calendari. El Liceu no s'ha plantejat finançar en solitari l'Orquestra de l'Acadèmia, el funcionament de la qual considera que li costaria un milió d'euros. La intenció del Liceu és que quan les condicions econòmiques siguin més favorables, es pugui reprendre el programa. Tenint en compte que les previsions són que la crisi vagi per llarg, la recuperació d'aquesta opció per a joves músics no és gaire falaguera. Curiosament, però, la pàgina web del Liceu continua promocionant el programa on es poden consultar les condicions per accedir-hi. A més d'oferir l'oportunitat per completar la seva formació i adquirir experiència professional, la creació la tardor del 2002 de l'Orquestra de l'Acadèmia de Liceu va suposar una sortida professional per al conjunt simfònic del teatre que es trobava desbordat davant l'increment de funcions per respondre a la demanda de concerts després de la inauguració del nou teatre el 1999. La primera promoció de músics de la jove orquestra —cada any es renovava la plantilla— va debutar amb una òpera, 'Don Giovanni', de Mozart, en versió de Calixto Bieito i sota la direcció de Bertrand de Billy, aleshores director musical del teatre. Formada per un mínim de seixanta joves músics, que comptaven amb un contracte de formació per un any pel qual cobraven el 150% del salari mínim interprofessional, l'Orquestra de l'Acadèmia del Liceu combinava el seu vessant pedagògic amb les classes de tècnica i interpretació amb els assaigs, concerts i òperes. Des del 2004 assumia la interpretació de la música en les representacions dels espectacles per a escolars i familiars, les funcions de ballet i feia gires per Catalunya, la resta d'Espanya i França.

[dimarts, 09.02.10]
Google retira més d'un centenar d'obres franceses incloses en la seva biblioteca digital sense autorització dels editors
El gegant nord-americà d'internet Google retirarà de la seva biblioteca un centenar d'obres franceses que havia inclòs sense autorització en el seu polèmic catàleg de llibres. La notícia, publicada pel diari Le Figaro afegeix que Google ha apel·lat part de la decisió del Tribunal de Gran Instància de París que va condemnar la firma nord-americana per falsificació de drets de autor. L'empresa retirarà les més de cent obres de l'editorial La Martinière assenyalades pel tribunal, però intentarà que la Justícia l'eximeixi de publicar aquesta sentència a l'apartat de Llibres de la seva pàgina web durant quinze dies. Google admet retirar llibres quan els editors li ho demanen sense que calgui iniciar un procés legal. La decisió judicial podria costat a Google uns 300.000 euros, segons les estimacions de La Martinière, que no descarta un acord amb el gegant d'internet. Precisament el ministre de Cultura francès té previst de visitar la seu de Google a Califòrnica per parlar, entre altres qüestions, de la digitalització de llibres, però sense vulnerar els drets del autors. El govern francès dedicarà 750 milions d'euros a la digitalització de llibres i reforçarà el seu portal propi, alhora que pretén impulsar la biblioteca en Xarxa de la Unió Europea (UE), coneguda com Europeana. Mentrestant, Google ultima el llançament de la seva biblioteca digital de pagament Google Editions, que a partir de la primavera posarà a disposició dels usuaris un fons de dotze milions de llibres, dels quals uns vuit milions i mig estan subjectes als drets d'autor.

[dilluns, 08.02.10]
L'arxiu fotogràfic de Magnum abandona Nova York després que l'agència l'hagi venut al magnat tecnològic Michael Dell i aquest l'ha cedit a la Universitat de Texas
La que és considerada una de les col·leccions més importants d'instantànies del segle XX es troba ara en aquesta universitat on s'hi treballa per a la seva conservació i catalogació. Més de 60 anys després de la fundació de la coneguda agència, les gairebé 200.000 fotografies que íntegren el seu arxiu físic i que són testimonis dels esdeveniments que han marcat la història recent han abandonat Manhattan i han arribat a la ciutat texana d'Austin. A més de les fotografies de Robert Capa (1913-1954), s'hi troben instantànies d'altres grans fotògrafs, com Henri Cartier-Bresson (1908-2004), Elliott Erwitt (París, 1928) o Leonard Freed (1929-2006), amb les quals es repassen des de la Segona Guerra Mundial fins el genocidi a Rwanda, entre altres esdeveniments i el recull de retrats d'alguns dels personatges més importants del segle passat. En el catàleg de la col·lecció, que es troba ja al Centre Harry Ransom de la Universitat de Texas, hi ha instantànies de rostres tan coneguts com Marilyn Monroe (1926-1962), Pablo Picasso (1881-1973), Mahatma Gandhi (1869-1948), Martin Luther King (1929-1968), Frank Sinatra (1915-1998), Fidel Castro (Cuba, 1926) o la reina Isabel II d'Anglaterra (Londres, 1926). La col·lecció dedica una atenció especial a l'estudi de la fotografia i fins i tot hi ha la primera instantània que es va prendre en la història. El fons està integrat per les fotografies que l'agència Magnum obtenia amb l'entrada dels negatius dels seus fotògrafs i les còpies de les quals enviava a les revistes i els diaris perquè es publiquessin. Amb l'arribada de l'era digital, els responsables de l'agència van dur a terme la digitalització d'aquesta enorme base fotogràfica i van decidir posar a la venda el seu extens catàleg, que va acabar en mans de Michael Dell, propietari de l'empresa d'equips informàtics Dell, que el va comprar el passat 2009 mitjançant la seva signatura d'inversió MSD Capital. Els drets d'autor han quedat en mans de Magnum. Després de la catalogació que n'està fent la Universitat de Texas, el fons podrà ser consltat per estudiosos i acadèmics, a més d'exposar-lo per al públic.

[diumenge, 07.02.10]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2010 amb 4.288.412 visitants que han fet 14.660.889 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2010, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2010, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.288.412 visitants i 14.660.889 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.383'5 visites de pàgines (6'4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'11min27segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.834 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 06.02.10]
La Fundació Antoni Tàpies reobrirà el pròxim mes de març després d'haver estat dos anys tancada al públic per una reforma arquitectònica
L'acte de reinauguració tindrà lloc el 3 de març i el cap de setmana del 5 al 7 de març hi haurà tres jornades de portes obertes en les quals es realitzaran visites comentades i activitats especials. La Fundació Antoni Tàpies va tancar al públic el gener del 2008 per dur a terme una reforma arquitectònica de l'antic edifici Montaner i Simón. Aquesta reforma, a càrrec de l'estudi d'arquitectura Ábalos-Sentkiewicz, ha adaptat l'edifici de la Fundació a les noves normatives de seguretat i evacuació, i l'ha adequat a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. També s'ha dut a terme una remodelació dels espais expositius orientada a recuperar-ne el caràcter industrial original, i s'ha fet una reforma de l'entrada del museu que ha contribuït a millorar els espais de recepció i llibreria. La reforma també ha implicat la recuperació de la segona planta del museu, on hi havien les oficines, per a ús públic, a fi de disposar de nous espais que possibilitin millorar l'oferta d'activitats i serveis museístics com activitats pedagògiques, espai d'arxiu i documentació, i sala d'usos diversos, entre altres, així com iniciar noves línies de programació. Durant els dos primers mesos de reobertura de la Fundació es podrà consultar la documentació sobre l'últim procés de reforma arquitectònica del museu, la seva transformació en un centre de treball i exhibició d'art en què tots els espais, programes i processos es vinculen i s'entrellacen. La reobertura es farà amb l'exposició 'Antoni Tàpies. Els llocs de l'art', que inclou obres de l'artista dels últims vint anys, coincidint amb les dues dècades d'existència de la Fundació Antoni Tàpies, amb alguns contrapunts d'obres més remotes, en concret de mitjan anys 40, que en són el gèrmen. L'exposició també inclou una selecció d'obres de la col·lecció privada de l'artista, un fragment d'allò que ell va anomenar el seu "manifest" i el seu "museu". Aquesta selecció comprèn obres que van des de l'art egipci antic fins a l'art modern occidental, des d'objectes rituals fins a llibres científics, i que no només constitueixen l'hàbitat de l'artista, sinó que estan vinculades a la seva manera de concebre l'art, i suposen una interrogació heterodoxa sobre el seu origen, història i significat. La tria reuneix peces poc vistes i no exposades mai.

[divendres, 05.02.10]
Un grup de grans productores internacionals perd un judici a Austràlia contra un proveïdor d'Internet que permet realitzar descàrregues il·legals de les seves pel·lícules
El Tribunal Federal australià ha desestimat la demanda presentada per 34 estudis, entre els quals es troben les filials locals d'Universal Pictures, Warner Brothers i 20th Century Fox, que havien demandat a la companyia iiNet per haver suposadament violat els seus drets de propietat intel.lectual. Tot i que Iinet sabia que els seus clients estaven vulnerant els drets d'autor de les productores en descarregar els films de la xarxa, la sentència del jutge Dennis Cowdroy diu que és impossible fer responsable del delicte el proveïdor d'Internet. Les productores al·legaven que l'empresa va cometre una infracció en no haver impedit que el seu sistema fos emprat per transmetre i emmagatzemar les còpies il·legals. El magistrat assenyala que el portal iiNet tampoc no havia pres cap mesura per aturar l'activitat dels usuaris pirates, però considera que això no equival a un delicte. "Les proves estableixen que la companyia no fa altra cosa sinó oferir als seus usuaris un servei d'accés a Internet", afegeix el magistrat. La seva sentència admet que la descàrrega il·legal d'arxius a gran escala a Internet és un gran problema, però no pot actuar contra Iinet simplement perquè, afirma, cal fer alguna cosa per solucionar-ho. La decisió és vista pels experts com una fita que estableix un precedent judicial per a proveïdors de serveis d'Internet a tot el món, que es poden veure així lliures de la vigilància de les grans multinacionals de l'entreteniment que els exigeixen responsabilitats per la pirateria en què incorren els seus usuaris.

[dijous, 04.02.10]
La meitat dels comptes oberts en xarxes socials queden en desús gairebé immediatament segons un estudi de The Cocktail Analysis
L'ús de les xarxes socials continua en augment —el 55% dels internautes accedeix cada dia a un portal on hi ha xarxa de contactes— encara que molts d'aquests comptes oberts, la meitat no es fan servir gairebé immediatament després d'haver estat oberts, segons les dades de la Segona Ona de l'Observatori de les Xarxes Socials de The Cocktail Analysis. Això desmenteix el mite de la presumpta relació social a través d'Internet. L'estudi assenyala que la proliferació de xarxes socials ha fet als usuaris més exigents i selectius i així, mentre Facebook o Tuenti presenten un augment de registrats, altres tenen també uns índexs considerablement alts d'abandonament. Entre els motius per deixar d'usar una compte creat els enquestats assenyalen que no estigui inclòs en el seu grup d'amics o que no li vegin cap utilitat. Així, les més populars, Facebook i Tuenti, s'han duplicat en un any, mentre que altres han caigut en picat com Fotolog, Hi5 o MySpace. D'una manera global, el 55% dels internautes d'entre 16 i 45 anys accedeix diàriament a una xarxa social, i un 80% ho fa cada setmana. Pel que fa a usuaria de telèfon mòbil, el 40% dels enquestats entra almenys una vegada al mes en les xarxes socials, amb Tuenti, Facebook i Twitter al capdavant d'aquest tipus de connexions. El fre per utilitzar aquests serveis d'internet des del mòbil és el cost de la connexió ja que el 63% dels enquestats ho considera car. Sobre la publicitat en xarxes socials els usuaris mostren menys rebuig que en altres mitjans i fins i tot utilitzen aquestes plataformes per buscar informació sobre una marca o producte. A més, el 70% reconeix estar interessat en accions promocionals, descomptes, concursos i altres opcions d'aquesta mena que s'ofereixen en les xarxes socials. L'estudi ha estat elaborat entre 1.546 individus i hi han col·laborat patrocinadors com el BBVA, Microsoft i Telefónica.

[dimecres, 03.02.10]
El quadre de més grans dimensions de la pintura catalana, «El gran dia de Girona», inicia l'última fase de restauració al Centre de Béns Mobles de Valldoreix
Els treballs de restauració del quadre es van iniciar el setembre passat i actualment, segons el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ja es poden comprovar els primers resultats dels treballs. La restauració està molt avançada i s’inicia ara la darrera fase, que acabarà el mes d’abril. A partir d'aleshores, les últimes feines d’instal·lació es faran in situ a l’Auditori Josep Irla del nou edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona, espai on s’instal·larà definitivament. El mes de juny passat es va signar un conveni per a la restauració d''El gran dia de Girona' entre el Departament de Cultura i el MNAC, que cedeix en dipòsit l’obra, i Caixa Girona, que assumeix les despeses de conservació i restauració per valor de 200.000 euros. Els treballs de restauració es poden veure a través d’aquest vídeo on es pot comprovar com s’han estat aplicant diverses tècniques sobre la tela. Després d’un estudi exhaustiu tant de la capa pictòrica com del suport de tela, s’ha optat per un tractament que assegurarà al màxim la conservació i la lectura dels materials originals de l’obra. S’ha decidit evitar el reentelat del suport i aplicar sistemes de microcirurgia tèxtil que, per la llargada dels estrips i les dimensions de l’obra, convé reforçar amb un sistema de ponts o grapes de material tèxtil i bandes perimetrals per donar força al conjunt de cara a la seva subjecció i tensat ideal. S’ha dissenyat un bastidor concebut especialment amb un sistema d’expansió perquè la tensió sigui homogènia a tota la superfície de la tela, que li doni a l’obra solidesa i alhora permeti incorporar una protecció al seu revers. Quant a la neteja de la capa pictòrica, l’equip de restauradors treballa a base d’un sistema controlat dels agents químics aplicats perquè no penetrin en els materials constitutius dels estrats originals. d'altra banda, l’examen amb reflectografia infraroja ha permès als especialistes deduir el procés creatiu de Martí Alsina i l’observació de la superfície amb llum ultraviolada ha estat determinant per discernir la capa de vernís original, que el pintor va aplicar com un recurs tècnic en diferents fases de realització de l’obra, de les intervencions de restauració posteriors. Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894), és considerat el principal representant del Realisme a Catalunya. Va pintar, els anys seixanta del segle XIX, una tela de 5 x 11 metres sobre un episodi de la Guerra del Francès del 19 de setembre de 1809. La creació d’aquesta obra de gran escala requeria que l’artista tingués unes habilitats tècniques i sobretot una perseverança considerables.

[dimarts, 02.02.10]
La Berlinale es prepara per a la 60a edició amb diversos cicles commemoratius i una mirada a les sis dècades d'història d'aquest festival de cinema
La Berlinale, que se celebrarà de l'11 al 21 de febrer, es mira el melic en la seva 60a edició amb diversos cicles commemoratius, inclosa una retrospectiva centrada en les sis dècades de vida del festival. La competició oficial d'aquesta seixantena edició comptarà amb cinc Óssos d'Or: Zhang Yimou, Michael Winterbottom, Wan Quan'an, Roman Polanski —que no serà personalment perquè, com se sap, encara té en vigor l'arrest domiciliari per la causa pendent als EUA— i Jasmila Zbanic. També hi haurà debutants com l'argentina Natalia Smirnoff, i la projecció d'una versió restaurada de la mítica cinta de cinema mut, 'Metrópolis', de Fritz Lang, davant la Porta de Brandenburg amb música en directe de l'Orquestra de la Radiotelevisió Berlinesa. L'eix del Festival, que en altres edicions s'havia dedicat a la política, aquesta vegada es dedicarà a la família. El jurat internacional estarà presidit pel director alemany Werner Herzog. Un total de vint films d'arreu del món competiran per l'Ós d'Or. Com a fet especial, un documental del grafiter britànic Bansky completa el programa de l'edició. La cinta 'Exit Through the Gift Shop', dirigida i interpretada per l'artista grafiter, serà exhibida fora de concurs. Les estrelles que s'esperen en aquesta edició de la Berlinale són, entre altres, Leonardo DiCaprio, Jeanne Moreau, Martin Scorsese, Ben Stiller, Gérard Depardieu, Ewan McGregor, Ben Kingsley, Pierce Brosnan, Shah Rukh Khan, Michelle Williams o Jackie Chan.

[dilluns, 01.02.10]
El nou Projecte de llei del cinema de Catalunya fomenta les projeccions en Versió Original Subtitulada i crea pànic en el sector per la creació d'un nou impost
Per tal de fomentar la difusió del cinema català i europeu en versió original subtitulada i potenciar la cultura cinematogràfica a Catalunya, el Projecte de llei aprovat recentment i envoltat de polèmica per part dels empresaris del sector, diu, entre altres apartats, que s’ha d’establir un programa de concertació de pantalles cinematogràfiques, d’adhesió voluntària, amb l’objectiu de crear la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya. Aquesta Xarxa estarà formada per totes aquelles sales d’exhibició cinematogràfica, públiques i privades, que voluntàriament s’hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estable amb la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Concertada de Pantalles, segons el Projecte, ha de desenvolupar la seva activitat ajustant-se a les normes de defensa de la competència i regint-se pel principi de complementarietat amb l’oferta estrictament privada. Aquesta Xarxa tindrà per objecte la programació preferent de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics produïts a Catalunya, produïts a la Unió Europea, en versió original subtitulada al català, si la versió original no és en una llengua cooficial a Catalunya i produïts en països de fora de la Unió Europea, d’interès cultural i artístic, en versió original subtitulada al català, si la versió original no és en una llengua cooficial a Catalunya. Així mateix, i amb l’objectiu de fomentar les VOS, el text del Projecte de llei de Cinema de Catalunya estableix que el Govern haurà de trametre al Parlament un Projecte de llei per crear un impost que doti el Fons de foment de l’exhibició en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei en qüestió. Els subjectes passius de l’impost seran les empreses exhibidores i s’haurà de calcular sobre la base dels rendiments obtinguts del preu dels bitllets d’entrada de pel·lícules exhibides en versió doblada recaptats per les sales d’exhibició cinematogràfica. És en aquest punt que s'entén una mica més la reacció dels empresaris de cinema, tan insensibles en la normalització lingüística a favor del català en el seu sector des de fa molts anys, tot i que ara utilitzin aquesta coartada per no parlar obertament de l'impost que se'ls acosta en el moment que la Llei entri en vigor.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |