[divendres, 29.02.08]
La Tate Modern de Londres barreja obres de Marcel Duchamp, Man Ray i Francis Picabia en una exposició que també es veurà al MNAC el mes de juny
Després de relacionar parelles d'artistes com Pablo Picasso i Henri Matisse o els suïssos Peter Fischli i David Weiss, la Tate Modern de Loncres vincula un trio d'artistes: Marcel Duchamp (1887-1968), Man Ray (1890-1976) i Francis Picabia (1879-1953). Aquesta és una exposició que es podrà veure també al Museu Nacional d'Art de Catalunya el pròxim mes de juny. El trio de provocadors són figures clau en l'art modern, els dadaistes, primer de Nova York i després de París. Duchamp i Picabia es van conèixer a França l'any 1911 indagant en nous estils pictòrics. El 1915 se'n van anar a Nova York on van conèixer Man Ray. Les afinitats d'aquests tres personatges no eren únicament artístiques sinó que compartien també una irreverent actitud davant la vida. La mostra de la Tate Modern de Londres recull 350 obres d'aquests artistes que se'ls considera comunicadors a través de la pintura d'idees amb mitjans no convencionals. Picabia és el pintor; Man Ray, el fotògraf; i Duchamp, l'artista teòric. Els tres fan fotos i es retraten mútuament, tot i que és Man Ray el que destaca en aquest mitjà. Marcel Duchamp era catòlic i es va voler fer jueu però va acabar canviant de sexe perquè, segons va deixar dir, no havia trobat cap nom jueu que li agradés. D'aquesta manera va aparèixer el nom de Rrose Sélavy, l'alter ego femení de l'artista.

[dijous, 28.02.08]
La 26a Setmana del Llibre en Català prova sort a l'Avinguda de la Catedral amb una reducció d'espai i l'obertura de la secció «Sofà 806» per acollir col.loquis entre escriptors
La Setmana del Llibre en Català abandona de moment l'emplaçament de la Plaça Catalunya de BCN —que està remodelant tot l'enllosat relliscós del centre—, lloc on ha estat els últims dos anys, per obrir ara a l'Avinguda de la Catedral, amb un envelat més reduït obert fins al 9 de març. Entre les novetats de la 26a edició, que mostra un fons de 80.000 llibres, hi ha la convocatòria d'un dictat multitudinari en català. Segons els responsables de la Setmana, l'Ajuntament de BCN no s'ha compromès tampoc a cedir l'Avinguda de la Catedral com un espai fix per a pròximes edicions. De fet, l'únic problema que al.leguen sobre aquest nou emplaçament és la reducció de l'espai, que passa de 1.800 metres quadrats anteriors a 1.200, cosa que ha fet que els editors o distribuïdors hagin estat alertats que reduexin la seva participació en nombre de llibres. Una altra novetat de l'edició és la irradiació de l'esdeveniment a altres poblacions catalanes, una iniciativa que en èpoques anteriors ja es va intentar sense gaire èxit. El programa d'activitats paral·leles de la Setmana del Llibre en Català incorpora per primer cop un dictat multitudinari (diumenge migdia 2 de març) en homenatge al que es convoca des de fa anys a Perpinyà. La lectura d'un text de Pep Coll, guanyador de l'últim premi Sant Jordi es corregirà en el mateix moment en què es va fent. Una gimcana a les llibreries i una lectura pública de la novel.la 'La plaça del Diamant', el 8 de març —dia Internacional de la Dona i dins de les commemoracions de l'Any Rodoreda—, són algunes de les altres novetats d'aquesta 26a edició, que té un pressupost de mig milió d'euros, una mica inferior a l'any passat.

[dimecres, 27.02.08]
La nova «Enciclopèdia de la vida» suporta col.lapsada l'interès dels internautes per consultar les característiques dels prop de dos milions d'espècies d'éssers vius de la Terra que recollirà en vuit anys
No hi ha dubte. Aquest any s'ha convertit per a Internet en l'any de les enciclopèdies en línia. Un preàmbul del que passarà d'ara endavant amb els llibres de consulta. L'enciclopèdia està gestionada per una secretaria de l'Institut Smithsonian a Washington, en col·laboració amb desenes de centres d'investigació i científics de tot el món. El projecte persegueix elaborar una mena de Viquipèdia de la naturalesa oberta a tots els internautes, però controlada per experts i en què només determinats membres de la comunitat científica poden publicar. La pàgina d'internet ofereix tota mena d'informació sobre l'hàbitat, la genètica o la biologia mol.lecular. Així mateix, ajudarà a entendre el funcionament del planeta a científics, educadors i estudiants. Els primers 30.000 articles de l'«Enciclopèdia de la vida» han aparegut a Internet, tot i que poder accedir-hi encara és molt difícil perquè la web està constantment col·lapsada. Aquesta aportació suposa el primer pas d'un projecte que pretén tenir catalogats a la xarxa els 1,8 milions d'espècies d'éssers vius del planeta per al 2017. El director executiu de «L'Enciclopèdia de la vida», Jim Edwards, i el professor de la universitat nordamericana de Harvard i ideòleg de l'enciclopèdia, E. O. Willson, creuen que aquesta Viquipèdia de la naturalesa facilitarà la col·laboració a la comunitat científica i obrirà la porta a nombrosos avenços en biologia. Tot i que només hi podran publicar científics, l'enciclopèdia està oberta al públic en general, que pot enviar fotos i informació sobre espècies que els responsables estudiaran. En un futur, els articles de l'enciclopèdia estaran disponibles en diversos idiomes, perquè sigui accessible i utilitzada per comunitats de tot el planeta. Aquest projecte, que es va iniciar el 2003, ha estat possible gràcies a l'aportació econòmica de diverses fundacions nord-americanes. No obstant, els seus promotors reconeixen que han de desenvolupar models de finançament per subsistir a llarg termini.

[dimarts, 26.02.08]
Les sales de cinema catalanes perden un milió i mig d'espectadors durant un any, menys del previstos a causa de l'èxit de taquilla de produccions catalanes com «Rec» i «El orfanato»
Per primera vegada l'assistència de públic a les exhibicions de pel.lícules de producció catalana ha superat els 2 milions d'espectadors, davant de la xoifra d'1'8 milions del 2006, segons les dades fetes públiques per l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Aquest augment té la justificació en els èxits de taquilla que han obtingut dues pel.lícules de producció catalana, 'Rec' i 'El orfanato', que entre les dues han acumulat el 55% de la recaptació total amb prop d'un milió cent cinc mil espectadors. Les sales catalanes han rebut durant el 2007 prop de 24 milions d'espectadors, un 6% menys que el 2006, amb 25'4 milions d'espectadors. A la resta de l'Estat espanyol la progressiva caiguda que es ve produint des de fa tres o quatre anys ha estat més forta amb un 9'5 milions d'espectadors menys, un 7'7% menys que el 2006. A Catalunya, el cinema en català ha crescut en un 17'2% fins als 792.503 espectadors. És l'any amb més títols en cartellera fins ara, amb 146 pel.lícules, de les quals 32 s'han projectat en versió original catalana, 92 en versió doblada i 22 en versió subtitulada. Les pel.lícules més vistes en català van ser durant el 2007, 'Shrek Tercer', 'Ratatouille', 'El coronel Macià', 'Harry Potter i l'ordre del Fènix', 'Doraemon i el petit dinosaure' i 'Les vides de Cèlia'. El cinema dels EUA continua consolidant el seu paper als cinemes catalans amb un 65'4% dels espectadors. Es van projectar 1.034 títols i es van fer més de 850.000 projeccions. La pel.lícula amb més recaptació de taquilla va ser 'El orfanato'.

[dilluns, 25.02.08]
Les estrenes de «Tirant lo Blanc», «El cercle de guix caucasià», de Bertolt Brecht, «La forma de les coses», de Neil Labute, «Ex», amb Àngels Gonyalons i Abel Folk, i les del nou Teatre Gaudí de Barcelona, últimes novetats de la revista «Clip de Teatre»
Mitja dotzena d'estrenes teatrals protagonitzen la cartellera d'aquesta segona quinzena de febrer. Al Teatre Romea s'ha presentat, després de la seva estrena a Frankfurt, la versió de Calixto Bieito i Marc Rosich, de 'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell. Al Teatre Lliure, a la sala petita, s'ha estrenat una obra que farà fortuna i que s'haurà de reposar en una nova temporada, 'La forma de les coses', de Neil Labute, que dirigeix Julio Manrique. Al Teatre Borràs, la comèdia 'Ex', fa tornar als escenaris catalans l'actriu Àngels Gonyalons, amb un cara a cara amb Abel Folk, que dirigeix també el muntatge. A la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'actriu Anna Lizaran és l'autèntica estrella de l'espectacle 'El cercle de guix caucasià', de Bertolt Brecht, en una espectacular posada en escena que dirigeix Oriol Broggi. El nou Teatre Gaudí Barcelona (TGB) ha estrenat un musical sobre Sondheim amb veterans cantants procedents de Dagoll Dagom i d'El Musical Més Petit i també un monòleg amb cançó francesa interpretat per Iraida Sardà sobre Simone de Beauvoir. La sala Muntaner ha posat en escena 'El silenci del mar', de Vercors, amb Pere Arquillué de protagonista. D'aquests i altres espectacles, es poden trobar les crítiques puntuals a la revista digital «Clip de teatre», així com de les que estan en preparació com les de la sala Muntaner que estrena 'El silenci del mar', de Vercors, amb Pere Arquillué en el repartiment. Al Versus Teatre continua l'èxit del musical 'Ruddigore o la nissaga maleïda', mentre els promotors del mateix teatre tenen a punt d'inauguració el nou Teatre Gaudí Barcelona, que obre amb un Sondheim i un monòleg de Simone de Beauvoir, mentre que la sala Beckett ofereix la reposició de l'obra 'Lúcid'.

[diumenge, 24.02.08]
La cadena FNAC elimina de la pàgina web de vendes en línia els llibres en català, gallec i basc per un error informàtic que no solucionarà fins d'aquí a un mes com a mínim
Si la presència física dels llibres en aquestes tres llengües en els establiments de la cadena FNAC ja és mínima i encara més la seva promoció, ara s'hi afegeix el fet que per un incomprensible error informàtic la pàgina web de la FNAC i per tant el servei de venda en línia no pot servir cap llibre en català, gallec o basc. La FNAC, que insereix publicitat en mitjans catalans sempre en espanyol, ha justificat aquesta incidència per un error informàtic manual de la divisió de la multinacional que gestiona el seu servei on line va decidir fa unes setmanes alleugerir el nombre de productes, que amenaçaven de desbordar-la amb referències esgotades o descatalogades. L'intent de recollir a la web els llibres que només estiguessin realment en estoc va tenir un efecte inesperat. Segons fonts de l'empresa, amb seu central a Pozuelo de Alarcón, es va prendre com a referència per iniciar el procés d'actualització les existències efectives al principal magatzem de Fnac a l'Estat espanyol, el de la plaça de Callao de Madrid. El resultat va ser l'eliminació de totes les fitxes dels llibres escrits en català, gallec i euskera. Sí que es van bolcar automàticament els llibres que estan a la venda en aquest establiment, en castellà, anglès i francès. Segons fonts de la Fnac, fetes públiques pel Periódico de Catalunya, es tracta d'un error que ja està sent solucionat, però que exigirà revisar les codificacions del nou sistema informàtic de la web. Un procés que es considera difícil. La incidència coincideix en un moment d'aparició de novetats com per exemple l'últim volum de Harry Potter, o la celebració de la Setmana del Llibre en Català, que congrega molts del títols que després tornen com a novetat per Sant Jordi. La FNAC en xarxa perd en aquests moments la possiblitat de ser un dels proveïdors dels títols que més es venen en aquestes dates.

[dissabte, 23.02.08]
El Museu d'Art Modern de Ceret dedica la primera gran exposició a la ceràmica creada per Marc Chagall sota la llum mediterrània
Amb el títol 'La terra es tan lluminosa' l'exposició, coorganitzada amb el Museu Magnelli de Vallauris i el Museu d'Art i Indústria de Roubauix, amb el suport incondicional de les dues nétes de l'artista, Bella i Meret Meyer, es pot veure fins al 25 de maig al Museu d'Art Modern de Ceret i reuneix una àmplia selecció de la creació en ceràmica de l'artista. Marc Chagall treballava la ceràmica com si gravés damunt el paper. Entre les més de 170 obres reunides, destaquen justament la cinquantena de peces del servei de taula que va regalar a la seva filla, Ida, amb motiu del seu casament amb el crític d'art, Franz Meyer, el gener de 1952. Un dels grups de l'exposició el formen els guaixos, gravats i peces de ceràmica inspirats en les Faules de La Fontaine, que Chagall va començar a il·lustrar per encàrrec d'Ambroise Vollard el 1922 i que no es van poder editar fins trenta anys després per la pressió exercida pels cercles antisemites contra la idea que es deixés en mans d'un jueu la il·lustració d'un dels grans escriptors de França. Marc Chagall (Vitebsk, 1887 - Saint-Paul de Vence, 1985) es va establir a la Provença el 1949. Jueu, exiliat permanent, líric i espiritual, Chagall, que acabava de tornar dels Estats Units després de la seva expulsió de França per les lleis antisemites de Vichy, va descobrir en el món mediterrani una contrarèplica al drama recent de la guerra i el desarrelament. Primer a Antibes i aviat a Vence, Marc Chagall retroba, per primera vegada des que va abandonar el poble de la infància, el sentit de l'estabilitat i la permanència, i en cantarà els dons al llarg de vint anys, entre 1949 i 1972, a través d'un conjunt de 220 peces de ceràmica en què exalta el seu món oníric en dosis renovades de color, poesia i imaginació.

[divendres, 22.02.08]
El Museu Reina Sofia aprofita les obres d'ampliació del museu de Pablo Picasso a París per acollir una mostra gegant de 430 pece
Aprofitant les obres d'ampliació del Museu Nacional Picasso de París, la pinacoteca madrilenya ha aconseguit reunir en préstec tot l'univers del pintor malagueny. Oberta fins al 5 de maig i comissariada per Anne Baldassari, directora del museu parisenc, la mostra 'La col·lecció del Museu Nacional Picasso de París' consta de 430 obres, entre pintures, escultures, papiers collés, dibuixos, ceràmiques i fotografies. Es tracta d'una autèntica retrospectiva que no passa per alt cap de les etapes creatives de Pablo Picasso, des de l'academicisme inicial fins a les sèries de la seva darrera producció, passant per estadis no representats al Museu Reina Sofia, com ara les etapes blava i rosa, el període negre, l'època clàssica, les creacions més importants de l'etapa surrealista i les punyents propostes finals, a més d'un conjunt extraordinari de peces significatives del cubisme, inclosos nombrosos dissenys relacionats amb 'Les senyoretes d'Avinyó'. A través de més de quatre mil metres quadrats, el visitant pot apreciar, per posar només uns exemples, 'La mort de Casagemas', 'La Celestina', 'Home amb mandolina', 'Home amb guitarra', 'El petó', 'El pintor i la seva model' i 'L'esmorzar a l'herba segons Manet', sense oblidar aquelles obres que, situades en el context del 'Guernica', permeten analitzar amb més profunditat l'obra mestra sobre la barbàrie. En definitiva, són les obres de les quals Picasso mai no es va voler desfer i que formaven part de la seva col·lecció personal.

[dijous, 21.02.08]
L'antiga fàbrica tèxtil Can Batlló a Sants-Montjuïc es convertirà en el Museu de l'Urbanisme de Barcelona
La fàbrica es va construïr el 1880 i per a la reconstrucció museïstica s'habilitarà un pavelló de set mil metres quadrats. Des de l'Ajuntament de Barcelona s'havia parlat de dos espais com a possibles seus del futur Museu de l'Urbanisme —o de l'Arquitectura, com voldrien que es digués segons quins sectors—: per una banda la fàbrica Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu, adjudicada ja per a un centre de la creativitat jove, i per l'altra la fàbrica Batlló. El que es garanteix és que el museu no traurà espais que demanen els veïns per a usos col.lectius i socials. Entre altres utilitzacions, s'hi podria destinar també el Departament de Medi Ambient i Habitatge. La part que s'utilitzarà per al museu i equipaments públics va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya durant la reparcel.lació i requalificació que es va fer de la zona. El pavelló de la fàbrica dóna a la Gran Via. Amb aquesta decisió se salva, segons la comissió d'arquitectes que assessoran el projecte, la part més emblemàtica de Can Batlló, que corria perill de ser enderrocada perquè estava en mans privades i no estava catalogada. El pavelló de Can Batlló tindrà una rehabilitació completa i un nou projecte de reforma, a càrrec del Ministerio de la Vivienda, per al qual es convocarà un concurs públic internacional d'arquitectura. El director i el seu equip seran elegits per concurs. A la mateixa zona de Can Batlló-Magòria, el mateix ministeri té previst construir 671 vivendes lliures i 671 vivendes protegides, de les quals 200 estan destinades a persones joves.

[dimecres, 20.02.08]
El MNAC reuneix un centenar d'obres de museus de França, Itàlia, Anglaterra i Estats Units que mostren una de les etapes més brillants del Romànic
L'exposició 'El Romànic i la Mediterrània: Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180)' tracta una de les etapes més brillants del Romànic: el segle XII a l'occident mediterrani. És també una oportunitat per veure reunides un centenar d'obres mestres que actualment es troben disperses per diversos museus de França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units. La mostra inclou escultures de la catedral de Pisa, dels monuments de Tolosa i de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany, per recrear un món que va impulsar grans empreses constructives inspirades, en part, en l'antiguitat clàssica. La mostra es completa amb la recreació en 3D de la portada de Ripoll, projecte de la Universitat Politècnica de Catalunya, en col·laboració amb el Consiglio Nazionale delle Ricerche de Pisa amb el suport del Departament d’Innovació Universitats i Empresa. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) posa així en marxa el projecte de presentar el moment de plena maduresa de l'art romànic, una època en què es va crear a Europa un nou paisatge monumental. El segle XII al Mediterrani occidental, és una època de grans construccions i importants reformes. Aquest fenomen té un dels seus nuclis creatius a la Toscana, amb la construcció de la catedral de Pisa. L'exposició analitza les relacions artístiques que s’estableixen aleshores entre Barcelona i els comtats catalans, Tolosa i el Llenguadoc i Pisa i la Toscana. El Mediterrani occidental, al segle XII, és també un moment d'eclosió de l'escultura. Claustres i portades embelleixen catedrals i monestirs, canòniques i parròquies, en un inesgotable nombre de projectes escultòrics que es nodreixen de la vitalitat mediterrània i que s'obren al record omnipresent de l'antiguitat romana. En aquest context, sorgeix la figura del Mestre de Cabestany, el taller del qual va deixar una estela d'obres mestres localitzades des de Navarra fins a la Toscana. Del Mestre de Cabestany, una de les personalitats més notables de l'Europa del moment, es pot veure a la mostra un important conjunt de peces, entre les quals es troba el 'Timpà de Cabestany', una de les seves grans obres mestres. La figura del Mestre de Cabestany serveix per exemplificar els viatges que realitzaven els escultors, que podien treballar d’una ribera a l’altra del Mediterrani. La mostra es pot visitar des del 29 de febrer fins al 18 de maig.

[dimarts, 19.02.08]
La cultura francesa ret homenatge a Pablo Picasso amb noves exposicions i l'obertura del Castell de Vauvenargues on hi ha enterrat el pintor
Després de la inauguració al Museu Reina Sofia de Madrid de la col·lecció de més de quatre-cents obres de Pablo Picasso procedents del Museu Picasso de París, l'artista malagueny tornarà a protagonitzar la tardor cultural parisenca amb dues rellevants exposicions. La primera, 'Picasso i els mestres', s'inaugurarà el 16 d'octubre a les galeries del Grand Palais, i la segona obrirà les portes a l'estiu de 2009 amb el títol 'Picasso-Cézanne, le soleil en face'. L'exposició 'Picasso i els mestres' sorgeix dels artistes que van inspirar Pablo Picasso en la seva llarga trajectòria pictòrica. La Réunion des Musées Nationaux és l'organisme organitzador d'aquesta mostra. Entre els pintors que van influir Pablo Picasso hi ha Manet, Tintoretto, Velázquez o Goya. L'objectiu d'aquesta exposició és mostrar que l'obra de Pablo Picasso, lluny de reduir-se a una successió de trobades o diàlegs amb els seus mestres, ofereix una relectura més gran de la història de la pintura. Així, a més d'enfrontar el passat i el present, la mostra posarà èmfasi en la ruptura que va significar el cubisme i les experimentacions formals i estilístiques més radicals. Per la seva banda, l'exposició 'Picasso-Cézanne, le soleil en face', tindrà com a novetat principal l'obertura al públic del Castell de Vauvenargues —al peu de l'escalinata del qual hi ha enterrat el pintor del 'Gernika'— que s'obre per primera vegada al públic per mostrar els seus interiors, com la cambra de bany pintada pel mateix artista, els seus tallers i alguna de les seves obres. La seva dona, Jacqueline va col·locar-hi l'escultura 'Dona Oferent' (1933).

[dilluns, 18.02.08]
«El silenci del mar», la primera coproducció entre els tres centres catalans d'arts escèniques de Terrassa, Reus i Salt, es presenta a la sala Muntaner
El muntatge és una versió del dramà bèl.lic homòleg de l'autor Jean Bruller, ambientat en una ciutat mitjana de la França ocupada pels nazis el 1941. La traducció és de Narcís Comadira i la direcció de Miquel Gòrriz. Hi treballen els actors Pere Arquillué, Xicu Masó i Jaime Puerto i l'actriu Míriam Alamany. 'El silenci del mar' és el títol de la novel.la que Jean Bruller va publicar de manera clandestina el mateix any 1941 amb el pseudònim de Vercors. L'obra retrata la situació històrica que vivia França en aquell moment, quan l'ocupació nazi va manar clarament als seus oficials que tractessin amb respecte i delicadesa els habitants de França. Això dóna peu a l'autor a recrear-se en la convivència d'un oficial alemany Werner von Ebrennac, que es posa a viure a casa d'una família francesa on viu una noia amb el seu oncle. L'obra narra la situació en què es troben els protagonistes de la novel.la durant sis mesos, obligats a passar llargues vetllades a casa, cosa que posa de relleu les diferències del conflicte entre els ocupats i els invasors, el despropòsit de les ideologies o la credibilitat de l'artista fins a la relació entre art i poder. El muntatge s'ha ambientat escenogràficament en una sala envoltada d'un element semblat a l'aigua per remarcar el silenci del títol. Després de la temporada a la sala Muntaner de Barcelona, un cop preestrenada al Teatre Alegria de Terrassa, el muntatge té previst de veure's de moment en els altres dos teatres dels centres coproductors, Reus i Girona.

[diumenge, 17.02.08]
Les estrenes de «Tirant lo Blanc», «El cercle de guix caucasià», de Bertolt Brecht, «La forma de les coses», de Neil Labute, «Ex», amb Àngels Gonyalons i Abel Folk, i «Projecte Andersen», de Robert Lepage, últimes novetats de la revista «Clip de Teatre»
Mitja dotzena d'estrenes teatrals protagonitzen la cartellera d'aquesta segona quinzena de febrer. Al Teatre Romea s'ha presentat, després de la seva estrena a Frankfurt, la versió de Calixto Bieito i Marc Rosich, de 'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell. Al Teatre Lliure, s'ha presentat durant tres dies la segona proposta internacional d'aquest febrer amb l'espectacle 'Projecte Andersen', de Robert Lepage. També al Teatre Lliure, però a la sala petita, s'ha estrenat una obra que farà fortuna i que s'haurà de reposar en una nova temporada, 'La forma de les coses', de Neil Labute, que dirigeix Julio Manrique. Al Teatre Borràs, la comèdia 'Ex', fa tornar als escenaris catalans l'actriu Àngels Gonyalons, amb un cara a cara amb Abel Folk, que dirigeix també el muntatge. I a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'actriu Anna Lizaran és l'autèntica estrella de l'espectacle 'El cercle de guix caucasià', de Bertolt Brecht, en una espectacular posada en escena que dirigeix Oriol Broggi. D'aquests i altres espectacles, es poden trobar les crítiques puntuals a la revista digital «Clip de teatre», així com de les que estan en preparació com les de la sala Muntaner que estrena 'El silenci del mar', de Vercors, amb Pere Arquillué en el repartiment. Al Versus Teatre continua l'èxit del musical 'Ruddigore o la nissaga maleïda', mentre els promotors del mateix teatre tenen a punt d'inauguració el nou Teatre Gaudí Barcelona, que obre amb un Sondheim i un monòleg de Simone de Beauvoir, mentre que la sala Beckett ofereix la reposició de l'obra 'Lúcid'.

[dissabte, 16.02.08]
La Medalla d'Or del Concurs Internacional de ballarins Prix de Lausanne, per a un adolescent català que s'ha format des dels cinc anys a la Companyia de David Campos
L’alumne i ballarí de la Companyia de Ballet David Campos, Aleix Martínez Juan, ha guanyat rfecentment la Medalla d’Or del Concurs Internacional de ballarins Prix de Lausanne (Suïssa). Aquest certamen és considerat el més prestigiós d’Europa i un dels més importants del món. Aleix Martínez, de 15 anys, es va iniciar en el món de la dansa quan tenia cinc anys a l’Escola de Ballet David Campos i d’Irene Sabas. La seva ràpida progressió com a ballarí va fer que el 2004 debutés professionalment amb la Companyia de Ballet de Santa Coloma de Gramenet - David Campos en l’espectacle 'El trencanous', quan tenia només dotze anys, on va fer un dels papers principals, el de Fritz, el germà de Clara, la protagonista. La seva versatilitat com a ballarí i el seu talent precoç, segons havia detectat la professora de ball, Irene Sabas, va fer que el director David Campos creés una coreografia especialment pensada per a ell en una nova producció de Turn Me On. Les seves col·laboracions en les diferents produccions de la companyia, sempre han recollit molt bones crítiques del públic i de la crítica especialitzada. Aleix Martínez és actualment un dels pocs ballarins becats per la Generalitat de Catalunya per ampliar els seus estudis especialitzats de dansa a l’estranger. El guardó internacional que ha rebut és un altre motiu perquè tingui opcions, segons els seus promotors, d'entrar a les principals escoles i companyies de dansa del món, com el Royal Ballet School de Londres, l’American Ballet School de New York o l’Escola de Ballet de l’Òpera de París.

[divendres, 15.02.08]
El Departament de Cultura no descarta el tancament del Centre d'Art Santa Mònica, tot i que diu que no seria imminent
Les sales d'exposicions d'aquest espai al final de la Rambla de Barcelona no han estat mai vistes com un espai idoni. La seva estructura d'antic convent mal rehabilitat ha provocat sempre diversos problemes per als visitants i les programacions de les diverses direccions tampoc no han convençut els seguidors de l'art català. Tot plegat, segurament, és el que ha posat sobre la taula la possibilitat del tancament del Centre d'Art Santa Mònica (CASM), notícia que ha creat un cert neguit en l'àmbit artístic. Les propostes de substitució són diverses: convertir el CASM en una mena de CCCB d'Esquerra o situar-hi la Casa de les Llengües, seu que finalment serà a l'edifici de Can Ricart, al Poblenou. El fet és que quan el riu comença a sonar és que deu portar aigua. Si el CASM es tanca, més tard o més aviat, el sector artístic pensa que Barcelona es quedaria sense un espai d'exposicions temporals similar al model alemany conegut com "kusthalle". A més, fa un temps també va tancar la sala Metrònom, al Born, que en part feia aquest paper. La polèmica sobre el CASM s'afegeix al remodelatge que des del Departament de Cultura s'està estudiant en relació als espais expositius i també els museus i que aquests dies són motiu de parers de tota mena sobre canvis de funcions i de denominació com per exemple la proposta de tancament del Museu d'Història de Catalunya o la fusió del veterà Museu d'Arqueologia de Catalunya. Sobre el Centre d'Art Santa Mònica, el seu director, Ferran Barenblit, admet que té programació prevista per tot l'any 2008, però no més enllà, tot i que treballa en el seu disseny. El debat sobre el CASM arriba també en un moment que encara s'està discutint sobre les funcions i la composició del futur Consell de les Arts i no costa gaire endevinar que aquest nou organisme hi hauria de tenir a dir alguna cosa.

[dijous, 14.02.08]
L’exposició itinerant «Peces de col·lecció» vol donar a conèixer una part essencial de l’art avantguardista català dels segles XX i XXI
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Direcció General de Cooperació Cultural, presenta l’exposició itinerant 'Peces de col·lecció', que vol donar a conèixer una part essencial de l’art avantguardista català dels segles XX i XXI i el paper essencial de les galeries d'art com a aparadors de la creació artística actual i avantsala del col·leccionisme d'art. La mostra, que es va inaugurar a principis de febrer a la Sala d’Art Josep Bages, del prat del Llobregat, circularà per diversos espais fins a mitjan març. «Peces de col·lecció» és una mostra d’art català contemporani, feta a partir d'una selecció d'obres d’artistes com Picasso, Miró, Tàpies, Clavé, Cuixart o Guinovart, entre d’altres, que han cedit dinou galeries d’arreu del país membres del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. L’exposició que consta de trenta-vuit peces, cadascuna d’un autor diferent, inclou obres que abasten un ampli ventall de plantejaments estètics i tècniques com la pintura, escultura, dibuix, collage, obra gràfica i fotografia. La mostra es veurà en diverses poblacions i sales d’exposicions de Catalunya. Durant l’any 2008 i desprès del Prat de Llobregat, l’exposició continuarà la seva itinerància per Tortosa, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Corbera de Llobregat. Aquesta és la quarta exposició itinerant produïda pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que es presenta dins el programa de circuits i difusió cultural als municipis. Tant les anteriors exposicions dedicades a Eduardo Chillida, Humberto Rivas i Joan Miró com «Peces de col·lecció» responen a l’interès de difondre l’art contemporani, en multiplicitat de suports, arreu de Catalunya i amb la col·laboració dels propis ajuntaments.

[dimecres, 13.02.08]
Una selecció de les obres de la Col.lecció d'Art Contemporani de la Fundació La Caixa inaugura el nou CaixaForum de Madrid
El nou espai cultural, situat al número 36 del Passeig del Prado, neix com un germà bessó del CaixaForum de Montjuïc a Barcelona. Situat davant del Jardí Botànic i al costat del Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el CaixaForum de Madrid se suma a l'oferta cultural que es concentra en aquesta zona. La inauguració oficial d'aquesta obra de la firma suïssa fundada per Jacques Herzog i Pierre de Meuron, guanyadora del premi Pritzker d'arquitectura el 2001, dona el tret de sortida a un espai de 2.000 metres quadrats per a sales d'exposicions, un auditori amb 322 places, una mediateca, diverses sales polivalents per a conferències i altres activitats, com tallers de conservació i restauració i un magatzem d'obres d'art, així com un ampli vestíbul, una cafeteria, una botiga-llibreria i un restaurant. L'exposició inaugural del complex reuneix 34 obres destacades de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació la Caixa, considerada una de les més importants d'Europa. Segons els responsables de la institució promotora, el nou CaixaForum de Madrid vol ser una plataforma de divulgació d'art antic, modern i contemporani. Com ja passa amb el CaixaForum de Barcelona, la programació té previst organitzar festivals de música i poesia, art multimèdia, debats d'actualitat, jornades socials així com tallers familiars i educatius.

[dimarts, 12.02.08]
El govern britànic ha implantat una llei a partir d'aquest any que protegeix les obres d'art en préstec i les blinda davant d'hipotètiques reclamacions d'antics propietaris
Aquesta nova llei s'ha posat en funcionament des de l'1 de gener sobretot arran de la polèmica que es va crear entre Londres i Moscou amb l'exposició 'De Rússia: obres mestres franceses i russes. 1870-1925'. en la preparació de la mostra, el govern rus va manifestar la seva preocupació per si alguna de les obres eren reclamades per descendents d'antics propietaris mentre els quadres s'exposessin a Londres. La nova llei ho ha deixat clar i les obres en préstec han quedat des d'ara blindades i garantides a la institució, museu o col.leccionista que les cedeixi. El període l'exposició es considera el més innovador i el més ric en la història de l'art, fenomen que se centra sobretot a França. La influència dels artistes francesos —o que treballen a França— sobre els russos és el que revela la mostra. La Revolució Russa del 1917 és una mena de rerefons del paisatge artístic. Les obres dels col·leccionistes Serguei Sxukin (1855-1936) i Ivan Morozov (1871-1921), membres de famílies riques, omplen dues de les nou sales de l'itinerari. Algunes de les obres van ser confiscades pels governs que van néixer després del 1917 i de la Segona Guerra Mundial, i per això el ministeri de Cultura rus volia cancel·lar el trasllat de la mostra, per por de les reclamacions. Un cop establerta la nova llei, el conflicte ha quedat oblidat i la mostra es presenta fins al 18 d'abril a la Royal Academy of Art Picadilly, de Londres. S'hi poden veure obres d'autors com Paul Gauguin, Paul Cézanne, Pierre Auguste Renoir i Henri Matisse, i quadres cèlebres com 'La dansa', al costat d'altres de gairebé desconeguts, així com novetats d'artistes russos: 'Retrat del compositor Arthur Lourio', de Piotr Mituritx (1887-1956), un dels exemples de peça poc coneguda enmig d'obres mestres.

[dilluns, 11.02.08]
La llicència municipal per reformar El Molino del Paral.lel està paralitzada perquè el projecte incompleix una sèrie de punts
L'emblemàtic teatre del Paral.lel, que va obrir amb el nom de 'La pajarera' no ho té fàcil. A l'estat de degradació que està sotmès de fa anys s'hi afegeixen una sèrie de projectes que no s'han arribat a consolidar, des de la seva utilització com a segon teatre de les activitats familiars del Liceu, fins a les reivindicacions populars de diversos col.lectius, entre els quals mai no han faltat els últims artistes del teatre abans del seu tancament. Ociopuro, l'empresa propietària actual d'El Molino, no vol fer declaracions sobre el tema, però assegura que ja ha presentat el projecte executiu i totes les llicències i que, fins i tot, les ha pagat. L'obstacle amb què ha topat és que encara no s'ha concedit la llicència necessària per ocupar la via pública. Un document que l'empresa va sol·licitar al juny i que resulta imprescindible, ja que els treballs d'enderrocament de l'edifici s'han de dur a terme amb especial cura per no danyar ni la façana històrica ni les aspes, que es conservaran tal com eren. És per aquest motiu que l'edifici s'haurà d'apuntalar i caldrà tallar el tram del carrer Vila i Vilà que passa per davant del local. Això implicarà, a més, desplaçar la parada de l'autobús núm. 24, que, en aquests moments, té l'inici i el final davant de l'entrada del teatre. El 2008 era l'any previst perquè les aspes d'El Molino tornessin a girar després de més d'onze anys d'inactivitat. Però, perquè tot seguís el curs previst, les obres per aixecar vuit plantes i convertir el local en un music-hall modern havien d'haver començat fa més de vuit mesos, i la realitat és que, ara per ara, doncs, encara no s'han pogut iniciar ni els treballs d'enderrocament. El problema, segons l'Ajuntament, és que falta tramitar la llicència d'activitat, perquè el projecte incompleix una sèrie de punts. Denuncien, per exemple, deficiències en el disseny dels lavabos per a minusvàlids. Tot plegat suposa vuit mesos de retard, que se sumen als 11 anys que ja havien portat l'edifici a un avançat estat de deteriorament. I, tenint en compte que els arquitectes responsables del projecte, l'estudi BOPBAA, preveuen que les obres tinguin una durada aproximada de 18 mesos, el nou Molino no veurà la llum, com a mínim, fins a mitjans de l'any 2009. El sostre fet d'uralita del mític cafè-teatre també ha estat un contratemps, perquè la manipulació d'aquest material requereix un tractament específic a càrrec d'una empresa especialitzada. No obstant això, l'empresa propietària ja ha resolt aquest obstacle. La plataforma 'Fem Girar El Molino' ha engegat una nova campanya per reivindicar que s'acceleri el procés.

[diumenge, 10.02.08]
Bibliotecaris, editors, distribuïdors, llibreters, il.llustradors i escriptors del País Valencià demanen un increment de les col.leccions a les biblioteques públiques
Les diverses associacions d'aquests col.lectius reclamen del govern valencià que incrementi els fons de les biblioteques tenint en compte que l'últim estudi d'Hàbits de Lectura indica que els valencians perden dos punts en relació a l'any passat sobre el tant per cent de lectors que ara se situa en el 55'1%. Segons els diversos professionals del sector, els fons bibliotecaris haurien de tenir entre 1'5 i 2'5 llibres per persona, mitjana que està molt per sota. Denuncien també que el govern valencià no té en compte el Pla Extraordinari de Dotació de les Biblioteques Públiques que acompanya la memòria econòmica de la nova Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques, impulsat pel Ministeri de Cultura. Que en relació a aquesta Llei, el govern de la Generalitat Valenciana és l'únic de les comunitats autònomes que no ha signat encara l'acord, cosa que segons els signants del manifest [veure contingut íntegre] representa la pèrdua de més de 2 milions d'euros aportats pel Ministeri de Cultura i la part corresponent que hauria d'aportar el govern valencià. Alerten també que per al 2008, els pressupostos del govern valencià contemplen només dues partides que sumen 810.000 euros per a l'increment i renovació de les col.leccions bibliogràfiques, una quantiat que consideren insuficient. Segons els signants, si no s'aprova aquesta actuació els valencians deixaran de tenir accés a més de mig milió de llibres i per això reclamen que el govern valencià signi el conveni amb el Ministeri de Cultura per millorar la ràtio de mitjana de documents per habitant que està per sota d'altres comunitats de l'Estat espanyol.

[dissabte, 09.02.08]
La Filmoteca de Catalunya dedica una retrospectiva al cineasta nord-americà Brian de Palma
El cicle inclou una retrospectiva amb més de 25 llargmetratges i un col·loqui sobre Brian de Palma organitzat per l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, que tindrà lloc el dimecres 5 de març a les 19:30 amb la participació de José E. Monterde, Roberto Cueto, Àngel Quintana i Àngel Sala. Brian De Palma pertany a la generació de cineastes sorgida dins el cinema nord-americà durant els anys 60 i principis dels 70. Amb els seus primers treballs de caràcter underground va poder experimentar amb la retòrica fílmica i descobrir alguns dels seus segells estilístics com ara la pantalla partida, la predilecció pels efectismes o l’eficàcia del muntatge. Amb Sisters (1973) inicia una sèrie de thrillers psicològics molt estilitzats que manifesten la seva fascinació per Hitchcock amb referències clares a títols com 'Vértigo', 'La ventana indiscreta' o 'Psicosis'. La crítica també destaca els poders mentals, la paranoia artística, el deliri psicològic i, sobretot, el vouyerisme com a motor de moltes de les seves ficcions. De Palma ha treballat també en la comèdia, el cinema bèl·lic, el d’acció i la ciència ficció i, ha dirigit actors com Robert De Niro, Sean Penn, Tom Cruise, Melanie Griffith i Scarlett Johansson, entre altres. L’any 2007, De Palma va rebre el Lleó de plata com a millor director en el Festival de Venècia per 'Redacted'.

[divendres, 08.02.08]
L'estudi d'arquitectura de Benedetta Tagliabue treballa en la rehabilitació de Can Ricart perquè es reobri el 2010 i tingui l'aire fabril històric
L'arquitecta va guanyar el concurs convocat per executar el projecte amb una proposta, segons els membres del jurat, molt fidel a l'estilitzada i elegant arquitectura que van encarregar els barcelonins emprenedors del segle XIX. Només se substituiran les edificacions que s'havien anat construint paral.lelament al cos central per una espècie de costellam o columna vertebral que segueix la línia de l'edifici i que emmarca la prolongació del carrer de Bolívia, que serà de vianants i que actuarà com a distribuïdor dels espais, que han de definir-se. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va decretar la protecció del recinte central de Can Ricart, que ara es convertirà en equipament públic sense que inicialment la mesura satisfés els veïns. Si bé la fàbrica es conserva, no passa el mateix amb l'entorn, on es construirà una torre de més de cinquanta metres. Les entitats veïnals tenen present el destí de Ca l'Aranyó, la fàbrica que queda emparedada entre les luxoses torres envidriades de la Diagonal. L'antiga fàbrica de Can Ricart, un copeecutat el projecte, es preveu que es reobri el 2010. El projecte de l'estudi EMBT (Enric Miralles / Benedetta Tagliabue), potencia l'aspecte que va tenir quan es va construir, a mitjans del segle XIX. Tant, que fins i tot la Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha obligat els arquitectes a rectificar uns quants marcs que accentuaven la forma dels finestrals. Edificada cap al 1853 per Josep Oriol Bernadet en plena zona de cultius agrícoles, i dedicada a produir estampats de cotó, Can Ricart va anar creixent amb el temps d'una manera desordenada i omplint-se d'adherències constructives que es llogaven a baix preu. Una batalla veïnal que reclamava més atenció pel patrimoni fabril de la que va tenir l'ajuntament i l'alça dels preus immobiliaris, juntament amb els interessos particulars del propietari, van convertir Can Ricart en un emblema del que no es podia repetir. Les aigües han tornat a mare amb la preservació del cos central —uns 5.000 metres quadrats—, inclosa la zona que es va incendiar, i la torre del rellotge, on s'instal.larà un ascensor.

[dijous, 07.02.08]
La instal.lació del CCCB, «Les dones que no coneixem» del cineasta José Luis Guerín, es mou en un terreny fronterer entre el cinema i la fotografia
El projecte es va presentar ja al pavelló espanyol de la Biennal d'Art de Venècia de l'any passat. En la versió barcelonina, i gràcies a un hàbil muntatge que integra l'arquitectura del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en el projecte, 'Les dones que no coneixem' ha vist accentuat el seu caràcter poètic. Es tracta d'un work in progress que participa del mateix esperit que la pel·lícula 'En la ciudad de Sylvia', presentada també a la Mostra de Venècia, i el muntatge fotogràfic 'Unas fotos en la ciudad de Sylvia'. La instal.lació de José Luis Guerín consta d'una sèrie de pantalles que projecten imatges en una seqüència contínua. A més de la inclusió d'imatges que no es van veure a Venècia, l'actual versió incorpora un tast d'un altre projecte de Guerín titulat 'Nosaltres, els altres'. En aquest treball, el cineasta explora la relació entre la pintura exposada i els visitants del museu, també en imatges projectades de manera seqüencial. La sèrie inclou un parell d'imatges, una de les quals molt hitchcockiana, de l'exposició de Hammershoi i Dreyer que es va veure al CCCB fa un any.

[dimecres, 06.02.08]
La música catalana gairebé absent en els mitjans catalans es potenciarà paradoxalment al continent americà
Ja fa temps que tothom sap que ningú no és profeta a la seva terra —tret d'algun profeta determinat—, però el cas de la música catalana és flagrant. No només ha estat bandejada de la gran majoria de festes populars i festes majors finançades amb diners públics sinó que durant més de vint anys ha estat gairebé absent dels mitjans audiovisuals catalans —amb alguna excepció—, malgrat la normativa de l'emissió d'una peça catalana cada quinze minuts, com a mínim. Ara, una de les intencions de l'Institut d'Indústries Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya és la de promoure la música catalana al continent americà. Almenys així es va anunciar en el Mercat Internacional d'Edició de Música (Midem) celebrat a Cannes. Aquesta iniciativa arribava de la mà d'una altra: la creació d'un portal d'Internet (Catalanmusic.cat) amb l’objectiu d’agrupar en una única plataforma totes les eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat de la indústria musical, integrant tots els estrats de la producció musical catalana. El portal, que tindrà continguts tant per a professionals com per al públic en general, esdevindrà un centre de difusió i divulgació del sector musical, tant a nivell nacional com internacional. El portal permetrà fer descàrregues de música catalana i veure videoclips de grups i cantants catalans. A més, oferirà, en diferents idiomes, eines com ara dades de contacte d’un programador musical, les especificacions tècniques d’una sala de música en viu, agenda d’activitats o catàlegs de llibres de música o partitures. En certa manera, aquests serveis els han anat oferint fins ara portals privats, però no d'una manera global com es pretén que sigui el nou portal.

[dimarts, 05.02.08]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2008 amb 3.019.644 visitants que han fet 10.857.741 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2008, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2008, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 3.019.644 visitants i 10.857.741 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.287'5 visites de pàgines (5'83 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.502 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 04.02.08]
El Col·legi de Periodistes de Catalunya demana la implicació de la societat civil catalana en la defensa d’uns mitjans públics independents
Segons el manifest que aquesta institució ha fet públic, el procés que ha portat a l’elecció del Consell de Govern dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya representa un retrocés de la qualitat democràtica a Catalunya. El fet que el Consell s’hagi constituït amb criteris de quotes de partit i no amb voluntat d’independència, neutralitat i excel·lència professional, tal com estableix la llei, no només posa en qüestió el futur dels mitjans públics, sinó que deteriora la confiança dels ciutadans en els seus representants polítics. La llei, que tenia com a objectiu garantir que els mitjans públics no fossin un instrument del Govern, pot ara —diu el manifest— consagrar la seva estricta dependència dels partits polítics. El procés de designació ha deixat els membres del Consell sense la credibilitat necessària per afrontar una responsabilitat tan important com és dirigir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els firmants del manifest —al qual es pot adherir el col.lectiu de la professió i aquell qui comparteixi el seu contingut— es refermem en la necessitat de disposar d’uns mitjans públics que fomentin els valors cívics, la convivència, la cohesió social, la participació i que, a la vegada, siguin competitius per la seva qualitat. Tot això des d’una programació responsable, plural i equilibrada. El manifest acaba dient que els signants creuen que la professionalitat dels treballadors dels mitjans és la primera garantia per mantenir el servei públic del que es va dotar Catalunya ara fa 25 anys i per això consideren que la vulneració flagrant de l’esperit de la llei per part dels partits polítics posa en perill aquest model de mitjans públics. El firmants del manifest fan finalment una crida per evitar que l’avenç democràtic que representava la llei de la CCMA no es converteixi en un retrocés per al conjunt de la societat.

[diumenge, 03.02.08]
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha declarat el 2008 «l’Any Centenari Dr. Broggi», en homenatge a Moisès Broggi que celebra el centenari
És la primera vegada que la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) posa en marxa una iniciativa d’aquest tipus, que pretén commemorar la trajectòria de Moisès Broggi, que celebra el centenari del seu naixement i que és també president d'honor de la institució. Per commemorar aquesta efemèride, totes les activitats d'aquest any que organitzi la Reial Acadèmia de Medicina formaran part del programa del centenari i l'1 d'abril tindrà lloc una sessió especial d'homenatge que tindrà com a eix principal temàtic 'La cirurgia a Catalunya en el segle XX'. Moisès Broggi i Vallès va néixer a Barcelona l’any 1908 i es va llicenciar en medicina el 1931. Es va especialitzar en cirurgia i va ser metge de les brigades internacionals durant la Guerra Civil. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi (1981). Recentment ha publicat les seves memòries en dos volums: 'Memòries d’un cirurgià' i 'Anys de plenitud'. D'altra banda, aquesta commemoració coincideix amb un moment en què la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha fet un procés d'adaptació a les noves tecnologies. L'Acadèmia té la intenció de potenciar la seva activitat fora de Barcelona. El mes vinent, per primera vegada, es farà un ingrés d’acadèmics fora de la seu de Barcelona, concretament a Girona.

[dissabte, 02.02.08]
L'Institut de Fotografia Contemporània de Nova York estudia si fer una exposició amb els més de 3.000 negatius inèdits trobats a Mèxic del fotògraf Robert Capa sobre la Guerra Civil Espanyola
Fins ara només es coneixien unes cinc-centes fotografies de Robert Capa sobre la guerra civil espanyola. Per això, la troballa es considera d'un gran valor històric i documental. Les fotografies del nou arxiu no són només de Robert Capa, un dels fundadors de la prestigiosa agència Magnun. També inclouen imatges fetes per la seva parella a l'època de la guerra civil, l'alemanya Gerda Taro, que va morir el 1937, en un accident de trànsit al front republicà. Algunes de les fotos són també del polonès, David Seymour, que s'especula si hauria estat el que va enviar l'arxiu a Mèxic, on ara s'ha fet la troballa. Els més de tres mil negatius inèdits són a l'Institut de Fotografia Contemporània de Nova York, institució que està estudiant si fer una exposició en un futur amb tot el material. Els negatius s'han conservat durant setanta anys en tres capses i no se sap com va ser que van arribar a mans de Francisco Aguilar, un general i exdiplomàtic destinat a França, que va participar en la revolució mexicana del 1910 i va morir en la dècada de 1990. Els seus fills van descobrir les capses quan van vendre la casa del seu pare, però no van creure que fossin documents històrics i les van guardar en el seu nou habitatge fins que la conservadora i fotògrafa anglesa, Trisha Ziff, va arribar a trobar la pista que la va portar a casa seva. Ziff, que resideix a Mèxic, buscava des de fa un any els negatius després d'haver rebut informacions des del Centre Internacional de Fotografia de Nova York que encara podien existir. Robert Capa, nascut a Budapest el 1913, va ser corresponsal gràfic durant la Guerra Civil a Espanya i després, durant la Segona Guerra Mundial. Va morir quan va trepitjar una mina a la guerra del Vietnam.

[divendres, 01.02.08]
La comunicació o incomunicació humana protagonitza l'exposició retrospectiva de l'escultor Juan Muñoz que es presenta a la Tate Modern de Londres
L'exposició té un pressupost de 800.000 €, finançats al 60% per la Tate Modern i el 40% per la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. La retrospectiva es traslladarà al juny al Guggenheim de Bilbao, i a l'octubre, a Portugal. I després, segurament, al Reina Sofia de Madrid. El director de la Tate Modern de Londres, el valencià Vicent Todolí, està negociant amb el nou director del Museu Reina Sofia de Madrid, Manuel Borja-Villel, la possibilitat de dur les obres de l'escultor a la ciutat on va néixer. Un vessant poc conegut de l'escultor Juan Muñoz és el de dibuixant i pintor. La sèrie 'Dibuixos Gabardina' són obres fetes sobre tela impermeable de color negre; ensenyen habitacions i estances moblades, que sovint porten a llocs desolats i imprecisos: el mateix rumb dels seus personatges escultòrics, perduts en un món aliè en què intenten comunicar-se. Un exemple d'això és un diàleg absurd que repeteixen els dos personatges de 'Peça quequejant', feta l'any 1993. L'escultor Juan Muñoz (Madrid, 1953 - Eivissa, 2001) es veu representat en aquesta mostra amb unes 70 obres de l'artista, autor de la instal·lació 'Double Bind' ('Doble lligam') per a la gran sala de turbines d'aquest museu. Es dóna la coincidència que l'estiu del 2001, mentre s'exposava a la Tate Modern aquesta obra, Juan Muñoz va morir de sobte per un aneurisma. Segons els responsables de l'exposició, les obres de Juan Muñoz són per exposar en interiors perquè col·loca el carrer a dintre els espais. Els balcons penjats, la multitud humana —un centenar de figures omplen una sala— o les vitrines inspirades en els aparadors de botigues de ciutat mitjana són altres dels treballs, fets per l'artista a la dècada de 1990, que integren la mostra. Juan Muñoz pertany a una generació, posterior a la de Chillida, que va créixer sota la Dictadura i va crear un nou llenguatge escultòric. El seu reconeixement a l'Estat espanyol va ser tardà. L'exposició de la Tate Modern de Londres es pot veure fins al 27 d'abril.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |