[dilluns, 31.03.08]
Les crítiques de les estrenes de «L'home, la bèstia i la virtut», de Luigi Pirandello i «Yvonne, princesa de Borgonya», de Witold Gombrowicz, últimes incorporacions de la revista digital «Clip de Teatre»
Dues estrenes han protagonitzat recentment els dos espais teatrals públics catalans de Barcelona. Per una banda, el Teatre Nacional de Catalunya, ha presentat a la Sala Petita, l'obra 'L'home, la bèstia i la virtut', de Luigi Pirandello, dirigida per Pep Pla i protagonitzada per Eduard Farelo, en una coproducció del Centre de les Arts Escèniques de Terrassa. Per una altra part, 'Yvonne, princesa de Borgonya', de Witold Gombrowicz, dirigida per Joan Ollé, es presenta a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. A més, la Sala Muntaner ha reposat l'espectacle musical de Xavier Albertí, 'Crónica sentimental de España', i el Teatre Tantarantana, ha estrenat 'Sabates de taló alt', amb Carme Sansa i Aina Calpe. Pel que fa al teatre familiar, el Jove Teatre Regina ha incorporat a la seva programació l'espectacle de la companyia La Trepa, 'Y de paso... un entremés', basat en quatre peces breus del teatre clàssic del Segle d'Or. D'aquests i altres muntatges en cartellera, podeu trobar les crítiques corresponents en la revista digital «Clip de Teatre», a més de l'hemeroteca amb les crítiques d'anteriors estrenes d'aquesta i altres temporades.

[diumenge, 30.03.08]
L'exposició «El pa dels àngels, de Botticelli a Luca Giordano» amb una selecció d'obres mestres de la Galeria dels Uffizi de Florència han obert les portes del nou CaixaForum de Madrid
Des d'ara, el CaixaForum de Montjuïc té un espai germà bessó que s'ha establert a l'antiga fàbrica elèctrica del Passeig del Prado de Madrid. En aquest nou centre cultural de la Fundació La Caixa es poden veure les 45 obres mestres cedides per la Galeria dels Uffizi de Florència. L'exposició 'El pa dels àngels, de Botticelli a Luca Giordano', es pot visitar fins al 25 de maig. És la primera vegada que aquestes obres es poden veure en un espai de l'Estat espanyol perquè normalment no surten de la Galeria dels Uffizi, i allà sempre són en sales que no estan obertes al públic. Per això, quan s'haurà acabat l'exposició, tornaran al seu lloc d'origen que, com se sap, és una de les pinacoteques més importants del món. L'exposició 'El pa dels àngels' no és una simple successió d'obres del renaixement i del barroc. L'exposició del CaixaForum de Madrid, segons els seus responsables, explica una història: la del sacrifici de Crist, que redimeix els homes del pecat. Així s'explica a la Bíblia i així ho van plasmar els artistes. La mostra dóna la benvinguda als visitants amb tres tapissos fets a la fàbrica dels Medici, amb seda, fil d'or i plata. Les peces, que no estan restaurades, representen l'últim sopar, la baixada de la creu i, finalment, la resurrecció. Més endavant, el públic es troba amb un recorregut artístic per l'Antic i el Nou Testament. En el primer apartat, hi ha obres com ara 'Sacrifici d'Isaac', de Livio Mehus. En l'espai dedicat a la Verge Maria ocupa un lloc destacat l'obra 'Verge amb el nen', en què Sandro Botticelli va plasmar la tendresa d'una mare que abraça el seu fill i que al rostre hi té un matís de tristesa. Una altra obra és la 'Pujada al calvari', de Luca Giordano. Al marge del seu contingut religiós, l'exposició té un important interès artístic que interessa des de sempre a tota mena de visitants, sigui quina sigui la seva cultura.

[dissabte, 29.03.08]
Els sarcòfags egipcis de l'arqueòleg italià Ernest Schaparelli surten del búnker de Torí per fer una estada temporal al Museu Egipci de Barcelona
Amb l'exposició 'Sarcòfags de l'antic Egipte. Jardiners d'Amon a la Vall de les Reines', el Museu Egipci de Barcelona ha iniciat una col.laboració amb el museu de Torí, el segon en importància després del del Caire en patrimoni arqueològic egipci. Els sarcòfags que s'exposen es custodien des que els va portar l'arquòleg italià Ernest Schiaparelli als magatzems del museu torinès i encara que han estat documentats i publicats en part, no deixa de sorprendre que peces tan interessants continuessin inèdites fins ara i, malgrat que han restat força oblidats, no han deixat de restaurar-se durant més de quaranta anys. Els sarcòfags estaven a l'interior del monument funerari d'un dels fills de Ramsés III i van ser fins i tot reutilitzats per una nissaga familiar. L'arbre genealògic dels ocupants dels sarcòfags s'estén al llarg de tres generacions on hi ha noms dels familiars d'Harua I i Harua II, jardiners de les flors de lotus del temple dels Amon, de la noble àvia Tadiasetekaro. La família de jardiners van tenir un paper importat, es creu, en la cura dels jardins aquàtics dels lotus sagrats que creixien a la riba del riu Nil. Els sarcòfags provinents del dipòsit del museu de Torí són imponents, fins i tot un té tres taüts posats un dins de l'altre. Estan plens de jeroglífics, de sanefes florals i exfinx pintades d'Ossiris, Nut i Isis. La mòmia del jardiner reial, Harua, és dins del seu sarcòfag, amb les benes ennegrides pels olis dels ungüents, el drap de lli i un collaret fi blau. L'arqueòleg Ernest Schaparelli va lliscar arrossegant-se per una esquerda, tot just un forat a la terra, acompanyat de Francesco Ballerini i de Howard Carter el 17 de febrer de 1903. Havien localitzat la tomba del príncep Khaemuaset, un dels fills de Ramsès III, a la Vall de les Reines, molt a prop de Luxor, l'antiga Tebes. Hi van trobar un botí d'extraordinària bellesa, producte d'una civilització refinada que creia en una altra vida més enllà de la mort. La mostra del Museu Egipci de Barcelona presenta 28 sarcòfags procedents d'aquella tomba col.lectiva. Quan els arqueòlegs van penetrar dins hi van trobar un poti-poti de mòmies i sarcòfags amuntegats. Queda, a més a més, el testimoni fotogràfic d'aquella troballa, fet amb una càmera d'acordió Thornton Pikard i una maqueta encarregada pel museu.

[divendres, 28.03.08]
El préstec de llibres a les biblioteques públiques espanyoles durant el 2007 ha generat uns ingressos d'1.300.000 € en concepte de cànon a l'entitat de gestió CEDRO
El Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol ha transferit a aquesta entitat de gestió la quantitat d'1.300.000 € pel concepte de cànon de préstec de llibres i partitures d'obres durant el 2007 a totes les biblioteques públiques. És la primera vegada que es fa una recaptació d'aquesta mena després de la llarga polèmica que la mesura ha promogut en els últims anys. La Llei del Llibre ha establert aquest remuneració per als autors i editors amb el pagament provisional d'un pagament de 20 cèntims d'euro per cada obra deixada en préstec a les biblioteques públiques dels municipis que tinguin més de 5.000 habitants. Tot i que l'obligació d'aquest pagament correspon legalment a les administracions que són titulars de les biblioteques, és a dir, en gairebé tots els casos, els ajuntaments, el Ministeri de Cultura, davant la polèmica a favor i en contra, ha assumit el cànon durant el 2007 i també ho farà en part durant el 2008. Es dóna el cas que CEDRO ha recaptat aquesta quantitat en nom de totes les entitats de gestió que representen els autors (CEDRO, DAMA, SGAE i VEGAP) perquè la remuneració correspon també a obres com cedés i devedés. CEDRO distribuirà a les altres entitats de gestió la part que els correspon. La resta es distribuirà entre els socis de CEDRO amb els criteris de repartiment establerts anualment. També es reparteixen drets de préstec generats en biblioteques públiques d'altres països, com és el cas de les angleses, però no existeix cap acord amb la gran majoria d'estats europeus per aquest concepte, ni amb els més veïns com França, Portugal o Alemanya. A partir del mes d'abril CEDRO té previst, segons les seves dades, repartir entre autors i editors la quantitat de 31'6 milions d'euros en concepte de cànon de reprografia per les fotocòpies que es fan de llibres, revistes o partitures durant el 2007. La xifra representa un 24'04% més que l'any anterior. Aquest fons prové del cànon que paguen els fabricants, importadors i distribuïdors de fotocopiadores, escàners i aparells de reproducció similars i també de les institucions o organismes que tenen un acord que els permet fer reproduccions previ un pagament a l'entitat de gestió. Malgrat aquest repartiment, el sector del llibre viu amb preocupació el final de la resolució del préstec bibliotecari i també la revisió del cànon de reprografia que, en un futur, podria perjudicar tant els editors com els autors si es produeix una reducció de la recaptació per adaptar-se a la nova llei de Propietat Intel.lectual que inclou també aquests conceptes.

[dijous, 27.03.08]
El MNAC presenta una visió més lluminosa del romànic amb una mostra de peces de la Mediterrània des de Catalunya a Tolosa i Pisa
L'exposició 'El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180)', que es pot veure fins a mitjan maig al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) se centra en les dècades centrals del segle XII, quan a Catalunya governava el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. És un moment d'expansió de la Catalunya medieval, amb la unió de Barcelona amb el regne d'Aragó i la conquesta de Lleida i Tortosa. És el moment en què el territori català manté relacions constants amb altres focus on el Romànic tenia una gran força, com el Llenguadoc i la seva capital, Tolosa, i a Pisa i la regió toscana. Les relacions entre aquest triangle d'Euroregions medieval van ajudar a configurar un estil particular que es monumentalitza cada cop més fins a arribar a punts extrems, com la catedral de Pisa o la portalada del monestir de Ripoll, exposada aquí en una moderníssima reproducció interactiva en tres dimensions. La catedral de Pisa és el paradigma d'una de les tesis centrals de la mostra: la continuïtat de l'estètica grecoromana en el Romànic. Els relleus de l'escultor Mestre de Cabestany, que va treballar des de Navarra fins a la Toscana, passant per Sant Pere de Rodes, també recorden l'escultura tardoantiga. El monestir de Ripoll i la catedral de Vic van viure en aquest període remodelacions i ampliacions que sobretot es van notar en noves obres escultòriques, com la mateixa portalada de Ripoll. De Vic, l'exposició reuneix tres fragments de la portada de la catedral provinents d'un museu de Kansas City, un de Lió i un del Victoria & Albert de Londres. L'exposició es tanca amb una sala de crucifixos l·luminats: el de la Majestat Batlló, amb la seva policromia, el de la Majestat d'Organyà, el Crist del 1147 i el crucifix de Saint-Sernin de Tolosa.

[dimecres, 26.03.08]
Les dues sales noves del Museu Picasso de Barcelona i la reordenació de la seva col.lecció permanent continua atraient la majoria de visitants de la ciutat
Aquest espai del carrer Montcada ha fet un remodelatge de la presentació de la seva col·lecció permanent, que inclou modificacions en la museografia així com dues sales temàtiques noves, i la incorporació de les últimes adquisicions del centre. Les noves peces incorporades al museu són l'oli sobre paper 'Jaume Sabartés com un faune tocant l'aulos', del 1946, i la linoleografia 'Home amb gorgera, segons el Greco', del 1962, que va acompanyat per set proves d'artista. El dibuix, molt semblant i realitzat el mateix dia que un que ja té el museu, s'exposa dins del nou espai Sabartés del circuit permanent, mentre que els gravats s'han inclòs dins d'una exposició de linoleografies que posa en marxa unes sales que dins del circuit permanent del museu es dedicaran a partir d'ara a la disciplina del gravat. Aquestes sales es canviaran anualment. El primer oli, realitzat amb molts pocs traços i que mostra a l'amic-secretari del pintor com si fos un faune, va ser adquirit en una subhasta de Christie's a Londres pel seu preu de sortida més impostos, de 463.000 €. Els gravats, comprats a la galeria londinenca Mulder, han costat 128.000 euros. D'altra banda, el recorregut de la col·lecció permanent ha patit algunes modificacions museogràfiques que han implicat la retirada d'una trentena de peces, la majoria de petit format, per tal d'esponjar el circuit i remarcar més les obres exhibides. La nova disposició de les obres, que gaudeix de nova il·luminació i grafisme, és encara cronològica, encara que progressivament el recorregut es podria convertir en una presentació més temàtica i aniria establint diàlegs concrets entre peces. Un dels objectius del Museu Picasso de Barcelona és que el públic local visiti el centre regularment, i no només les exposicions temporals. Per facilitar-ho, el museu ha posat en funcionament un carnet que, per 10 €, permet la visita al museu durant un any sense haver de fer cues.

[dimarts, 25.03.08]
L'eslovè Zoran Music protagonitza a La Pedrera una mostra retrospectiva amb l'empremta de la dura experiència del pintor al camp de concentració nazi de Dachau
No va ser un pintor emmarcat dins els corrents de les avantguardes del segle XX ni tampoc un conegut pel gran públic. Però sí que les seves obsessions, sobretot la mort i l'horror de l'Holocaust, entronquen perfectament amb l'art del seu temps i el van perseguir i condicionar fins fa dos anys, que va morir. L'exdirector del Museu Picasso de París Jean Clair, comissari de l'exposició 'De Dachau a Venècia' considera que el gran tema de l'obra de Zoran Music és la mort, la tortura i el patiment, un tema que no va sorgir de manera explícita fins al 1972, gairebé trenta anys després de la seva experiència personal al camp de concentració de Dachau. A través de 130 obres, entre pintures i dibuixos, l'exposició ressegueix la trajectòria d'aquest pintor de gust pels colors ocres i formes desdibuixades, amb unes teles que acusen la forta influència de mestres del Museu del Prado com Brueghel, Goya i el Greco, que es va dedicar a copiar mentre feia de corresponsal a Madrid per a un diari eslovè el 1935. Més endavant, quan estava establert a Venècia el 1944, Music va ser detingut per la Gestapo. Els alemanys, que l'havien acusat injustament de ser còmplice de la Resistència, li van donar a triar entre fer-se soldat de les SS o anar al camp de concentració de Dachau. I així és com el pintor va passar mig any envoltat d'horror, fins a l'alliberament del camp pels americans. Així, l'experiència a Dachau va marcar la vida i l'obra de Music, malgrat que els seus primers treballs després de l'alliberament siguin unes coloristes i gairebé naïf aquarel·les de Venècia. I és que Music no faria el seu exorcisme artístic i personal del que va viure a Dachau fins al 1972, quan de manera gairebé natural passa de pintar uns arbres caiguts apilotats a pintar cadàvers amuntegats. No era un tema nou, però. L'artista, com es pot veure a l'inici de l'exposició, va dibuixar en directe a Dachau cadàvers i cadàvers, fins i tot en el moment en què tot surt a la llum i els americans acumulaven cossos als seus camions. Segons Jean Clair, Music, utilitzant paper dolent i tinta que aconseguia a la infermeria, va fer uns 200 dibuixos a Dachau, dels quals només se n'han conservat una seixantena. És en aquests esbossos testimonials quan el tema de la mort es manifesta clarament per primer cop en l'obra de Music per reaparèixer després als anys 70, després de l'amnèsia de gairebé tres dècades. La sèrie postamnèsica sobre Dachau es titula 'No som els últims', en al·lusió a una frase de Primo Levi que precisament deia "Som els últims", referint-se als supervivents de l'Holocaust.

[dilluns, 24.03.08]
L'agència Reuters repassa en una exposició fotogràfica el primer quinquenni del segle XXI a través dels reportatges de més de sis-cents fotògrafs arreu del món
El conflicte al Pròxim Orient, la guerra de l'Iraq, el drama de la immigració arribada en pastera, el desastre del Prestige, els atemptats de l’11-S o fins i tot el menyspreu cap a la dona a l’Afganistan... Cap altre segle havia estat tan anunciat, analitzat o antipicipat com el XXI i, malgrat tot, ningú ha pogut preveure els tràgics successos que han sacsejat el planeta en aquest primers vuit anys de vida. La realitat de la informació és més crua del que habitualment es recorda, o d’allò que vol recordar. Ara, aquesta realitat es pot veure a través dels objectius dels més de 600 fotògrafs a l’exposició «Reuters mira el món» que fins al 13 d'abril es presenta al centre de les Voltes de Palma. A partir d’un catàleg de 500 fotografies aplegades en un llibre se n’ha fet una selecció de 80. Els periodistes gràfics mostren el món a través del seu objectiu i, en aquest cas, l'agència Reuters ha pretès fer un repàs dels grans temes que preocupen la societat mundial d'aquest moment. Amb vocació d’informar, l’exposició desgrana alguns dels fets més trascendentals que han succeït aquest darrers cinc anys. Això sí, la mostra pren els conflictes armats o d’altres situacions cruentes com a premises fonamentals. L'edició del catàleg ofereix un ventall més ampli d’imatges fotoperiodístiques: economia, cultura a l’era digital, religió, ciència, entre altres grans blocs temàtics amb els quals s’engloben les imatges, algunes d’elles premiades en el Wold Press Photo.

[diumenge, 23.03.08]
Amazic, bongos, futvòlei, netbol o lacrosse entre alguns dels cent cinquanta nous termes de la llengua catalana que tenen el vistiplau del TERMCAT
Amazic, aprenentatge electrònic i futvòlei són algunes de les més de cent cinquanta noves formes aprovades pel TERMCAT per a la llengua catalana. Els nous termes reconeguts pertanyen als àmbits dels esports, la informàtica, l’ensenyament, la psicologia, la meteorologia, la gestió de la qualitat, els transports i l’enginyeria elèctrica. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya recull els nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon i el tercer trimestre de l’any 2007. El Consell és l’òrgan que estableix la denominació més adequada dels neologismes científics i tècnics en llengua catalana. Entre els termes aprovats de l’àmbit de l’ensenyament destaquen a més de les esmentades, formes com aprenentatge permanent i aprenentatge transversal. Un altre bloc significatiu el constitueixen els termes esportius, entre els quals s’inclouen denominacions de nous esports com els esmentats futvòlei, netbol i lacrosse, i denominacions d’àmbits com la gimnàstica, el billar o l’hípica. D’altra banda, s’han fixat diverses denominacions com a sinònimes de formes normatives: amazic (sinònim de berber), vacunal (sinònim de vaccínic -a) i consulta (sinònim de consultori). També són destacables alguns termes de l’àmbit de la informàtica (mapa d’imatge i les formes relacionades imatge mapada, mapa, mapar i mapatge) i la forma normalitzada en l’àmbit musical bongos (amb el sinònim bongós). El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística que s’encarrega de coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.

[dissabte, 22.03.08]
Dues exposicions sobre l'art xinès constaten el tercer lloc del mercat mundial artístic conquerit per la comunicat asiàtica
Diferents elements fan que la Xina hagi tingut aquesta evolució: els nous rics xinesos s'han afeccionat a invertir en art contemporani i els artistes actuals viuen per primera vegada una relativa llibertat d'expressió amb els ulls posats en l'Occident. L'inversor occidental també s'ha començat a fixar en la producció artística xinesa. Tot plegat ha fet que l'art xinès s'hagi col.locat en el tercer lloc del mercat mundial passant fins i tot per davant del francès. A Barcelona es poden visitar fins al maig dues exposicions que constaten i mostren aquesta realitat. D'una banda la Fundació Miró de Montjuïc exposa 'Barcelona: Vermell a part. Art xinès contemporani de la col·lecció Sigg', una barreja de pintura, vídeo, instal.lació i escultura, i al Palau de la Virreina, una mostra fotogràfica en coproducció amb el Museu Artium de Vitòria il.lustra sobre imatges poc conegudes de la Xina actual, 'Zhú Yi!'. El col·leccionista suís, Uli Sigg, és el propietari de les obres que s'exhibeixen a la Miró i està considerat el més gran col·leccionista d'art xinès contemporani del món —més de 2.000 obres— des de ben bé l'inici de l'obertura del país, a finals de la dècada dels anys setanta.

[divendres, 21.03.08]
La ciutat de Roma obre al públic amb visites guiades la casa d'Octavi, el màxim emperador romà conegut com a Cèsar August
A partir d'ara el públic pot visitar, en grups de cinc persones i amb la mateixa entrada dels Fòrums i el Colosseu de Roma, una part de la casa on va viure el Cèsar que va pacificar els territoris de Roma al primer segle d'aquesta era. Ho va fer amb matances i contubernis i, al final, va proclamar la Pax Augusta i l'Imperi va transcórrer algunes dècades en tranquil.litat i sota una censura gairebé total, que van patir intel.lectuals com Virgili i Horaci. Els primers visitants en treuen la impressió que, a la casa d'August, s'hi respira solemnitat i silenci. En una època d'espectacles colossals sobre Roma, potser produeix una lleu decepció descobrir que Octavi, més conegut com a August, màxim emperador romà, va viure en uns ambients tan petits. Són evocadors, coquetons i a la vegada sorprenents a causa d'un predominant vermell pompeià. En aquesta atmosfera es va projectar i va tramar la idea de l'imperi romà. S'han necessitat deu anys i dos milions d'euros per recuperar les estances i els frescos que rescaten una part important de l'antiga Roma. Octavi August va viure i va despatxar en aquesta casa abans d'apropiar-se l'herència de Juli Cèsar, assassinat el 44 abans de Crist i després d'eliminar Marc Antoni, el seu pitjor rival. La visita comprèn quatre ambients, decorats amb frescos molt ben conservats malgrat els seus 2.000 anys. A la planta baixa hi ha l'entrada, el menjador i una habitació. A dalt, l'estudi. El lloc es troba sobre el Palatí, un dels set cèlebres turons de Roma, quan aquest comença el seu descens sobre el Circ Màxim. El Palatí guarda ruïnes en què s'excava lentament des dels anys 70. Mesos enrere va sortir a la llum el Lupercale, un temple dedicat als llegendaris fundadors de la ciutat, Ròmul i Rem. També està previst programar visites a la Casa de Lívia, una vivenda annexa a la d'Octavi, on va viure la sibil.lina dona de l'emperador.

[dijous, 20.03.08]
Xavier Barral i Susanna Tavera han estat desbancats com a ponents de les seccions d'Arts Plàstiques i Història de l'Ateneu Barcelonès
Aquesta institució té el costum d'escollir un ponent de cada secció mitjançant la votació dels associats en lloc del nomenament interior o des de la junta directiva. En les últimes eleccions d'aquest mes de març, fetes el 13 de març, l'equip que presideix Oriol Bohigas havia previst el canvi de ponents d'algunes d'aquestes seccions, com la d'Arts Plàstiques o la d'Història. A l'hora de l'escrutini, però, els resultats han estat contraris a les candidatures que havien presentat per a les ponències d'aquestes seccions, amb Xavier Barral i Susanna Tavera, respectivament, dos personatges prou coneguts en els seus respectius àmbits. Xavier Barral va ser desbacat per 13 vots de diferència per la candidata tradicional, Antònia Rodríguez Yuste, que continuarà al capdavant de la secció d'Arts Plàstiques per 55 vots contra 42 vots. A la secció d'Història, va ser Susanna Tavera la ponent desbancada també pel ponent tradicional, Bernat Castany, que va obtenir 107 vots davant dels 58 de Tavera. Aquests resultats han sorprès alguns sectors de l'Ateneu Barcelonès que creuen que és incomprensible que l'abstenció provoqui resultats, segons ells, tan poc representatius per a l'Ateneu Barcelonès d'aquest moment. L'entitat, presidida per Oriol Bohigas, va incorporar a la vicepresidència en les últimes eleccions, l'exconseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després d'aquestes eleccions, les ponències de cada secció han estat ocupades per: Antònia Rodríguez Yuste (Arts plàstiques); Josep M. Carreras (Economia); Bernat Castany (Història); Clara Alcobé (Música); Ramon Alcoberro (Filosofia); Enrique Gracián (Ciències i tecnologia); Ramon Sala (Cinema i teatre); Elisabet Ferran (Estudis jurídics, polítics i socials); Jaume Radigales (Escacs); i Sergi Jover (Llengua i literatura).

[dimecres, 19.03.08]
Les crítiques de les estrenes de «El cercle de guix caucasià», de Bertolt Brecht, «Ex», amb Àngels Gonyalons i Abel Folk, les del nou Teatre Gaudí de Barcelona, «Germanes», de La Villarroel i «Los persas», del Teatre Romea, últimes novetats de la revista «Clip de Teatre»
Mitja dotzena d'estrenes teatrals protagonitzen la cartellera d'aquesta segona quinzena de març. Al Teatre Romea s'ha presentat la versió de Calixto Bieito i Pau Miró, de la tragèdia d'Èsquil, 'Los persas', però des d'una visió actualitzada i centrada en els exèrcits en missió de pau. Al Teatre Borràs, la comèdia 'Ex', fa tornar als escenaris catalans l'actriu Àngels Gonyalons, amb un cara a cara amb Abel Folk, que dirigeix també el muntatge. A la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, l'actriu Anna Lizaran és l'autèntica estrella de l'espectacle 'El cercle de guix caucasià', de Bertolt Brecht, en una espectacular posada en escena que dirigeix Oriol Broggi. També al Teatre Nacional de Catalunya, però a la sala Tallers, s'ha estrenat 'Un fill, un llibre, un arbre', de Jordi Silva, amb Pep Anton Muñoz al capdavant. El nou Teatre Gaudí Barcelona (TGB) continua amb el musical sobre Sondheim amb veterans cantants procedents de Dagoll Dagom i d'El Musical Més Petit. La Villarroel ha estrenat 'Germanes', de Carol López, una comèdia d'humor negre amb protagonistes com Maria Lanau, Montse German, Aina Clotet i Amparo Fernández. D'aquests i altres espectacles, es poden trobar les crítiques puntuals a la revista digital «Clip de teatre», així com de les que estan en cartellera des de fa dies com la del Teatre Victòria, amb el musical de Dagoll Dagom, 'Boscos endins', o la del cine Coliseum, amb l'espectacle de La Cubana, 'Cómeme el coco, negro', a més dels musicals 'Mamma mía! o 'Cabaret', que s'afegeixen al de petit format del Versus Teatre amb 'Ruddigore o la nissaga maleïda', o l'obra 'En cualquier otra parte', d'Àlex Mañas, amb David Selvas i Roger Coma, i encara a l'Espai Escènic Joan Brossa, una reflexió sobre el poder de les religions, amb 'El gran inquisidor'.

[dimarts, 18.03.08]
El bar mirador que el paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier va dissenyar el 1929 es recuperarà ara als jardins de Miramar
Els jardins de Forestier a Miramar, al vessant est de la muntanya de Montjuïc, recuperaran el bar mirador que el paisatgista francès, Jean Claude Nicolas Forestier, va projectar l'any 1929 i que es va fer realitat de manera temporal en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. El nou edifici estarà situat al mateix lloc de la plaça de l'Armada on hi havia l'anterior, a la cantonada ubicada a tocar dels jardins de Costa i Llobera, i ha estat dissenyat per l'estudi de l'arquitecte Óscar Tusquets, que també va projectar el polèmic Hotel Miramar. Aquest serà més petit del que s'havia previst inicialment per reduir-ne l'impacte visual, després de les crítiques rebudes pel canvi d'imatge del vessant amb l'aparició de l'hotel per darrere de la façana conservada de l'antic palauet de Miramar. En el concurs de la concessió, vinculada a la de l'hotel, es va plantejar edificar un restaurant de dues plantes amb salons al soterrani, però finalment s'ha optat per un projecte més discret que ha passat el vistiplau de la comissió municipal de qualitat de l'Ajuntament de Barcelona, que va recomanar, entre altres temes, elevar l'altura central del bar mitjançant una torre il.luminada. Un element que farà la funció de far, aprofitant les seves vistes cap al port, el mar i Ciutat Vella. El bar mirador serà envidriat, amb una estructura metàl.lica lleugera i un tancament de fusta a tot el seu entorn. Una coberta de coure completarà el conjunt i, unida a la torre il.luminada, recuperarà la idea original de Forestier de crear en aquest espai un referent arquitectònic visual de la muntanya amb un templet mirador. El bar mirador, que en la primera maqueta es connectava a l'hotel per una passarel.la, està situat ara a la part de la plaça que segueix sent d'ús públic, i per això s'obrirà a tots els visitants.

[dilluns, 17.03.08]
El Dalai-Lama reclama una investigació internacional sobre el fets de la Xina que qualifica de genocidi cultural del Tibet
El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha demanat una resolució pacífica del conflicte al Tibet, que amenaça d'enterbolir la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. Per la seva banda, Amnistía Internacional (AI) ha instat la Xina a autoritzar una investigació independent a càrrec de l'ONU sobre els sagnants successos d'aquests últims dies al Tibet. El Dalai-Lama ha reclamat una investigació sobre els fets que ha qualificat de genocidi cultural, tot i que ha reconegut que la Xina mereix albergar els pròxims Jocs Olímpics d'estiu. El Govern xinès està esgotant l'ultimàtum donat als manifestants per la independència del Tibet perquè cessin els enfrontaments. Oficialment, tenint en compte que els mitjans de comunicació estan censurats, es parla d'un mínim de deu morts, però els tibetans a l'exili eleven aquesta xifra a un centenar. Aquest és un dels pitjors episodis de violència arran de les reivindicacions del Tibet des del 1989. Pequín no deixa de fer servir mètodes radicals com oferir recompenses als que donin informació sobre els manifestants, "perdonar" segons les lleis els que es rendeixin, o amenaçant amb càstigs durs els que siguin detinguts. La televisió del règim xinès ha instat la població a denunciar el propòsit malintencionat de les paraules del Dalai-Lama. La pressió internacional, tèbia com sempre, té els ulls posats en els Jocs Olímpics de l'estiu a Pequín i, de rebot, en els beneficis econòmics a costa de l'explotació de les capes més baixes del poble xinès, que portaran les grans obres que s'estan fent per a l'esdeveniment. Els EUA i la UE han demanat a la Xina que trobi una solució pacífica i poca cosa més. Ningú no s'atreveix a donar suport a la petició encoberta del Dalai-Lama que els Jocs siguin anul.lats d'un país que pràctica l'opressió o, segons ell, el genocidi cultural.

[diumenge, 16.03.08]
L'expilot alemany de la Legio Còndor, Horst Rippert, de 88 anys, diu que és qui va disparar i abatre l'avió que el 1944 dirigia davant la costa francesa l'escriptor Antoine de Saint-Exupéry el cos del qual no s'ha trobat mai
L'avi, antic pilot de l'aviació nazi, admet que no va saber que el pilot abatut havia estat l'autor de 'El Petit Príncep' fins després i confessa que s'esperava que no fos ell perquè havia llegit alguns dels seus llibres i l'admirava. La confessió més de seixanta anys després, sona a justificació, però el cas és que L'expilot Horst Rippert ho ha declarat al diari La Provence arran d'un reportatge d'investigació que han dut a terme dos francesos, un submarinista i un expert en la recerca d'avions perduts durant la guerra. Antoine de Saint-Exupéry es va envolar el 31 de juliol del 1944 de la base de l'illa de Còrsega per fer una missió de reconeixement amb un avió Lightning P38. Ja no va torna més a la pista d'aterratge. El 1998, un pescador va trobar entre les xarxes una polsera que es va autentificar com a la que portava l'escriptor. Sis anys més tard, el 2004, es van trobar les restes del seu avió davant de la costa de Marsella, sense que s'aclarís gaire cosa més. Els investigadors francesos van localitzar el pilot alemany, ara avi, i els va dir de seguida que no calia que busquessin més, que ell era la persona de qui anaven darrere. Segons Rippert, portava dues setmanes de servei a la costa sud de França quan aquell matí del 31 de juliol del 1944 va identificar un Lightning 38 i es va dirigir cap a l'aparell fins que el va abatre, va veure com queia a la mar, sense saber què havia passat amb qui el pilotava. El pilot alemany, després de la Segona Guerra Mundial, va exercir de periodista a la cadena de televisió ZDF. Pendents d'una confirmació més fidedigna que unes simples declaracions, la notícia s'ha escampat per tot el món atesa la popularitat del conte 'El Petit Príncep', que Antoine de Saint-Exupèry va llegar a la humanitat i que ha estat traduït i reeditat a més de cent països.

[dissabte, 15.03.08]
El centenari de les excavacions d'Empúries tenen com a principal reclam el retorn de l'Esculapi al seu lloc després de gairebé cent anys en altres museus
Els actes de commemoració del centenari de les excavacions d’Empúries inclouen exposicions i activitats científiques, divulgatives i lúdiques. Des d'ara ja es pot visitar la sala on s’exposa l’escultura restaurada de l'Esculapi, déu grec de la medicina, trobada el 1909 a les excavacions i que ha tornat a Empúries després de gairebé cent anys en altres museus. L'Esculapi d’Empúries està considerada la millor escultura clàssica trobada a la Mediterrània occidental. Els últims estudis li atribueixen una antiguitat de més de 2.200 anys. Durant els últims anys, l'Esculapi d’Empúries ha estat sotmès a un projecte d'estudi i restauració. Aquest procés ha servit perquè recuperés uns 85 fragments que s'havien trobat durant les excavacions. Un dels elements més destacats que li han estat restituïts han estat els braços. En l'acte d'inauguració s'han seguit els costums dels clàssics, amb una reinterpretació contemporània de les cerimònies de processó, purificació i consagració que es realitzaven a l’antiga Grècia per donar la benvinguda a l’estàtua d’un déu. La commemoració del centenari s'allargarà fins a mitjan 2009. Entre les activitats lúdiques hi ha la celebració de la VI Marató d’Empúries, així com la representació teatral de l’obra 'Antígona', de Sòfocles, a càrrec de la companyia La Perla 29 dirigida per Oriol Broggi i l’espectacle de dansa creat per la companyia Mal Pelo per a la celebració del centenari. D’altra banda, el centenari també acollirà el PORTalBLAU, Festival de Músiques de la Mediterrània. Pel que fa a les activitats de caire científic, destaquen el Congrés Internacional de la Société Française de la Céramique Antique, les IX Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, i el curs 'Cent anys d’excavacions a Empúries. Estat de la qüestió', així com el 62è Curs d’Arqueologia d’Empúries i una taula rodona sobre la colonització grega a la Mediterrània. El 23 de març de l’any 1908, la Junta de Museus de Barcelona, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, inicia les excavacions oficials d’Empúries. La recuperació d’Empúries també està molt lligada a la figura d’Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona des de 1907 i impulsor i primer president de la Mancomunitat de Catalunya des de l’any 1914 fins a la seva mort el 1917. Prat de la Riba va recolzar des del primer moment la iniciativa de Puig i Cadafalch de comprar els terrenys i d’encetar les excavacions sistemàtiques.

[divendres, 14.03.08]
Molts editors del món àrab no acudeixen al Saló del Llibre de París perquè s'ha convidat la literatura d'Israel com a país
Fa seixanta anys de la fundació de l'Estat d'Israel i el Saló del Llibre de París n'ha volgut deixar constància fent que la literatura israeliana sigui la convidada d'honor. Però a molts representants de països àrabs no els ha agradat la tria i han decidit de no assistir al Saló. Entre els que han decidit no assistir-hi ha el Liban, Algèria, Tunísia, el Marroc, el Yemen o l'Iran. De fet, la crida per boicotejar el Saló de París ha sortir de l'Organització Islàmica per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, i la Unió d'Escriptors Palestins. El Saló de París, que té lloc fins al 19 de març, al.lega que mai no han tingut probles amb els països convidats i encara més perquè en realitat es convida la seva literatura. El president dels escriptors palestins ha qualificat la invitació a Israel d'indigna i acusat l'Estat d'Israel de ser "racista" i "botxí" i de "trepitjar els drets humans més que mai". L'autor de bestsellers egipci, Alaa al Aswani, ha considerat també que era una provocació, però hi assistirà perquè vol presentar a París la seva novel.la 'Chikago'. Per la seva banda, Amos Oz, un dels escriptors israelians convidats que s'ha significat per la seva lluita per la pau ha condemnat el boicot dels països àrabs. El Saló de París rep anualment unes 170.000 visites i és un dels mercats importants per al món del llibre àrab. El mes de maig, Israel és també el país convidat de la Fira del Llibre de Torí. Els països àrabs ja s'han avançat també a demanar el boicot per assistir a aquest altre certamen, cosa que pot fer que el boicot encara sigui més important perquè Torí no té la importància estratègica que té el Saló de París. La representació d'Israel al Saló hi és des de fa anys. Els 39 escriptors israelians convidats, com David Grossman, Amos Oz o A.B.Yehoshua, han manifestat que amb aquestes actituds, els països àrabs i els territoris palestins s'estan perjudicant ells mateixos. Alguns d'aquests escriptors pretenien fer servir la plataforma de París per intercanviar opinions i explicar a les comunitats jueva i àrab de França la importància de crear un clima de pau i la fundació també d'un Estat palestí. Segons l'escriptor Ron Barkai, boicots com aquest reforcen els sectors d'extrema dreta israelians que sovint diuen que no hi ha interlocutors per a la pau.

[dijous, 13.03.08]
El Museu Munch d'Oslo prepara el retorn a les seves sales de les obres 'El crit' i 'Madonna' després que fossin robades fa quatre anys i ara s'hagin restaurat
Gairebé quatre anys després del robatori de les conegudes pintures 'El crit' i 'Madonna', d'Edvard Munch (1863-1944), el Museu Munch d'Oslo prepara la presentació de les dues obres restaurades a partir de finals del mes de maig. Els dos quadres seran les peces estrella d'una exposició que es podrà visitar fins a finals de setembre. 'El crit' i 'Madonna' van ser robats el 22 d'agost del 2004 per uns homes armats i amb passamuntanyes davant de nombrosos testimonis que es trobaven de visita al museu. Les dues pintures van aparèixer misteriosament dos anys després, molt deteriorades. Tres noruecs van ser condemnats amb penes de presó d'entre sis i deu anys acusats del robatori, que a hores d'ara encara no s'ha aclarit del tot. El valor dels dos quadres es calcula que és d'uns 90 milions d'euros. Abans de començar-ne la restauració, el setembre del 2006, el públic les va poder veure només durant uns dies. El Museu Munch va ser reformat del tot després del robatori i s'ha equipat amb dispositius de seguretats complementaris als que ja hi havia. Edvard Munch és considerat un dels artistes expressionistes més destacats d'Europa. Dels dos quadres ara protagonistes, 'Madonna' i 'El crit', en va fer ell mateix nombroses versions.

[dimecres, 12.03.08]
Mor l'exabat de Montserrat, Cassià Maria Just, als 81 anys, després de patir un càncer
De nom Joan, Cassià Maria Just, mort aquest dimecres a la matinada a Montserrat, havia estat abat del Monestir entre els anys 1966 i 1989. Nascut a Barcelona, el 1926, Cassià Maria Just i Riba va ingressar a l'Escolania l'any 1939, on va estudiar música amb Anselm Ferrer i David Pujol, va ser novici (1942) i ordenat de sacerdot el 1950. Va cursar estudis superiors d'orgue i de cant gregorià al Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma. Va ampliar a París els coneixements d'orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i va treballar la composició amb André Jolivet (1955-56). Organista, va enregistrar 'Cinc passos', de Narcís Casanovas i va escriure composicions polifòniques. El 1964 va ser nomenat prior del monestir, i el 1966 abat en substitució d'Aureli Maria Escarré i Jané, càrrec que va exercir fins el 1989, en què va ser rellevat per Sebastià Bardolet i Pujol. Seguí la línia de l'abat Escarré, defensant els drets humans i la personalitat catalana, tot mantenint la projecció nacional i internacional del Monestir de Montserrat, on va vetllar per mantenir una bona convivència. Socialment va manifestar un tarannà obert manifestat públicament en diverses ocasions. El 1991 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any va ser creada la Fundació Cassià Just per a la integració de persones marginades socialment i laboralment [Font: L'Enciclopèdia].

[dimarts, 11.03.08]
El Memorial Democràtic commemora el 70è aniversari dels bombardejos de la Guerra Civil sobre la població catalana amb exposicions, projeccions i actes d'homenatge
La Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació inicia des del 15 de març un programa d’actuacions per recuperar la memòria dels bombardejos que van patir més de 140 municipis catalans durant la Guerra Civil i que van provocar més de 4.700 morts, a banda de un gran nombre de ferits. Entre els actes previstos, hi ha l'exposició 'Refugi. Quan el refugi és el subsòl', que reprodueix una estació de metro utilitzada com a refugi antiaeri durant la guerra, al vestíbul central de la línia 2 de la parada d'Universitat, un dels indrets del metro que va servir de refugi l'any 1938. Un acte institucional (17 de març) és previst al Palau de la Generalitat de Catalunya per homenatjar les víctimes dels bombardejos, els supervivents, familiars i amics. El mateix 17 de març es commemora el 70è aniversari del bombardeig al Coliseum de la Gran Via de Barcelona i l'esclat d'un camió republicà carregat de trilita que va causar molts morts en el perímetre entre la Gran Via i el xamfrà del carrer de Balmes. Davant del cinema Coliseum ja hi ha instal.lada, des de fa un temps, una escultura que recorda aquell bombardeig. És al mateix cinema Coliseum que s'estrenarà el documental de Jesús Garay, 'Mirant al cel', que recorda els tres dies de març anteriors a Sant Josep que van produir només a Barcelona prop de 700 morts. L'exposició del Museu d'Història de Catalunya, 'Quan plovien bombes', farà un recorregut a partir del mes de maig per diverses ciutats catalanes. Per deixar constàcia d'aquest aniversari, el Memorial Democràtic ha obert a Internet un portal on es recull material gràfic, documental i també un llistat de noms de les víctimes dels bombardejos, poble per poble, fets per l'Aviazione Legionaria italiana i la Legió Còndor alemanya, a més de l'aviació de les tropes franquistes. Un apartat permet també que supervivents o testimonis dels bombardejos, expliquin el seu record sota el capítol 'Històries de vida'. Els bombardejos feixistes de la Guerra Civil van obrir un capítol fonamental de l'anomenada "guerra total". Part dels actes del Memorial Democràtic han tingut repercussió a Itàlia, amb l'objectiu d'obrir un debat sobre les responsabilitats històriques dels bombardejos.

[dilluns, 10.03.08]
La nova política de suport de la Generalitat de Catalunya al cinema català vol participar de l'enfortiment del cinema europeu
En un moment que el cinema viu un moment de crisi per la pèrdua creixent d'espectadors, els objectius d’aquesta nova política són els de consolidar una indústria cinematogràfica potent amb capacitat de liderar des de Catalunya projectes ambiciosos, mantenir la tradició d’alt valor cultural de la cinematografia catalana i impulsar les produccions en versió original catalana. Per al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, la reforma és ambiciosa tant industrialment com culturalment, perquè partint del teixit empresarial existent, aspira convertir Catalunya en un pol industrial del cinema europeu i perquè vol contribuir a fer viable un cinema que reflecteixi la realitat social, cultural i lingüística catalana, i que participi de l'enfortiment del cinema europeu”. Aquesta nova política de suport al cinema inclou línies d’ajut a la producció cinematogràfica, l’explotació i difusió cinematogràfica i a la producció televisiva. Entre la nova política de suport a la producció s’inclou un acord amb Televisió de Catalunya per a la creació de projectes en versió original catalana. També es crea un fons per a mèrits artístics i culturals. Enguany, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació destinarà un total de 16,65 milions d’euros a donar suport al cinema català. La nova línia de suport a la producció està basada en criteris culturals, lingüístics i de territorialitat. Les subvencions poden arribar fins als 200.000 euros per producció. Per calcular els ajuts que corresponen a cada producció s’estableix un sistema de punts que valoraran, entre d’altres aspectes, que la versió original sigui catalana, així com el director, els actors o l’equip tècnic.
Una reforma sense detractors
La reforma ha estat dialogada amb les tres associacions de productors audiovisuals de Catalunya —Associació de Productors Independents de Catalunya, Barcelona Audiovisual i Productors Audiovisuals de Catalunya—, que agrupen gairebé el 100% de les productores de cinema catalanes. La nova política de suport al cinema català inclou també un fons adreçat a llargmetratges que tinguin una voluntat innovadora o que contribueixin a la diversitat del llenguatge audiovisual, així com el suport a obres de nous realitzadors. Està destinada a uns cinc o sis projectes anuals amb dificultats per obtenir finançament. Els projectes rebran 200.000 euros si és una versió original catalana, 100.000 euros si està rodat en altres llengües i 90.000 euros si és un documental. Una peça clau de les noves línies de suport serà fruit d’un acord estratègic entre l’ICIC i Televisió de Catalunya, segons el qual es crea un fons per a projectes en versió original catalana amb alta capacitat de difusió i exhibició. Aquest ajut estarà dotat amb 4 milions d’euros, que aportaran a parts iguals l’ICIC i TVC. Amb aquest fons es finançaran quatre projectes amb una aportació màxima d’un milió d’euros per projecte. Aquesta col·laboració entre l’ICIC i TVC inclou també un fons per al desenvolupament de guions, dotats amb 400.000 euros per un màxim de 10 projectes, i un fons per al desenvolupament de projectes d’animació per a la televisió, dotat amb 3 milions d’euros, aportats a parts iguals per l’ICIC i TVC.

[diumenge, 09.03.08]
L'aeroport de Pequín estrena la terminal més gran del món que ha estat projectada per Norman Foster amb forma de dragó
La nova terminal 3 de l'Aeroport Internacional de Pequín, s'ha convertit en l'edifici més extens del món. La terminal, dissenyada pel britànic Norman Foster, té una longitud de 3 quilòmetres (2,5 vegades més que la imponent T-Sud de l'aeroport del Prat, de pròxima inauguració) i la seva forma recorda la d'un dragó. L'ampliació solucionarà un problema urgent i en pal.liarà un altre d'important. L'urgent són els Jocs Olímpics: les antigues instal.lacions de l'aeroport de la capital xinesa, pensades per acollir un total de 35 milions de passatgers, ja van donar símptomes greus de saturació amb els 54 milions de l'any passat. Els 64 milions que s'esperen en aquest, molts d'ells concentrats en tres setmanes, l'elevaran del novè al tercer lloc en trànsit de passatgers. Uns 100.000 metres quadrats i 12 portes de la nova terminal 3 es dedicaran en exclusiva als vols xàrter dels Jocs Olímpics. En aquesta modernització de les infraestructures, que inclou també noves línies de metro, Pequín s'hi ha gastat 10 vegades més que Atenes. Aquesta allau explica que l'edifici més extens del món s'hagi acabat en encara no quatre anys, quan només el procés d'investigació i consultes de la nova terminal de l'aeroport londinenc de Heathrow en va necessitar cinc. A Pequín no hi va haver aquest procés: l'agost del 2004 van ser contractats 50.000 treballadors i poc després ja es desallotjaven de les seves terres 10.000 pequinesos en un procés rapidíssim fins i tot per als paràmetres xinesos.
De la grisor comunista a la llum de Foster
La qüestió era tant logística com estètica. Un cop assumits els Jocs com una posada de llarg global, a la Xina l'incomodava que el primer que veiessin els viatgers fos un típic aeroport xinès, amb la grisenca sobrietat soviètica. La nova terminal 3 de Norman Foster, amb una coberta aerodinàmica i una moderna estructura d'acer i vidre, està en la línia del Gran Teatre Nacional, l'Estadi Olímpic i la nova seu de la televisió pública, que han estat encarregats a altres arquitectes d'anomenada internacional. El problema és que al sector aeronàutic li és difícil atrapar la velocitat de desenvolupament del país. Set milions de xinesos viatjaven en avió a mitjans dels 80, pels 185 milions actuals. A més del trànsit interior, la Xina serà la primera potència turística el 2020. Per pal.liar aquest dèficit, el país destinarà en els pròxims cinc anys 14.000 milions d'euros a construir 49 aeroports, ampliar-ne 71 i recol.locar-ne 11. L'objectiu és que el 82% de la població visqui a menys de 100 quilò- metres d'un aeròdrom. La terminal 2 de l'aeroport de Pequín es va inaugurar fa tot just vuit anys i poc després es va revelar insuficient. I quan encara no s'ha tallat el llaç de la terminal 3, la capital ja busca terrenys per a un segon aeroport internacional que obrirà el 2015, quan es preveu que sigui superada la capacitat de 85 milions de passatgers. Xangai disposa de dos aeroports internacionals (Hongjiao i Pudong), que seran units en un hub amb capacitat per a més de 100 milions de passatgers.

[dissabte, 08.03.08]
El Teatre Grec de Montjuïc té pendent una reforma a causa de les esllavissades que pateixen alguns dels talussos de l'antiga pedrera
La situació pot fe replantejar els organitzadors del Festival d'Estiu de Barcelona que aquest escenari tradicional continuï funcionant com a teatre si no s'hi posa solució. L'estiu passat, sense que s'haguessin donat els motius, el teatre ja hi va ser escàs i s'hi van programar més aviat concerts, amb poca escenografia i també poc moviment de persones a l'escenari. Ja fa temps que el Teatre Grec de Montjuïc —que es va construir l'any 1929 en el forat que va deixar una antiga pedrera— s'havia hagut de protegir amb xarxa metàl.lica. També s'ha hagut de col·locar una xarxa de protecció a la part de dalt de l'escenari, que dóna a un bosquet. A mitjans de l'any passat, quan el teatre estava inactiu, es van produir les primeres esllavissades importants. Però no va era la primera vegada. Fa més de deu anys que una pedra ja va caure prop d'una ballarina de flamenc en un dels espectacles d'estiu, i fa dos anys una pedra de grans dimensions va caure mentre es feia un assaig i va fer malbé una escenografia d'una obra de teatre clàssic. Davant de la possibilitat que hi hagués noves esllavissades, i de pedres més grans que no fossin aturades per l'heura enfiladissa, es va optar per reforçar la paret que fa de fons d'escenari. Amb aquestes proteccions ja col·locades es va desenvolupar el festival d'estiu del 2007. La causa de les esllavissades no és clara. Segons alguns, podria ser conseqüència de la filtració d'aigües, que faria moure i assentar de nou les pedres de l'antiga pedrera. No es la primera vegada que la muntanya de Montjuïc deixa entreveure les seves esquerdes. Als anys setanta es van produir esllavissades no gaire lluny del Teatre Grec i va morir el conductor d'un camió en estimbar-se el vehicle, que transportava escombraries. L'estiu del 1984, quan es van fer les primeres prospeccions de cara als Jocs Olímpics per construir el Palau Sant Jordi, es va detectar que el subsòl no aguantava prou bé l'estructura.

[divendres, 07.03.08]
El Dia Internacional de la Dona coincideix amb una jornada de reflexió electoral que complica l'elecció dels lemes del col.lectiu
En els últims dies, la discriminació de gènere, la violència contra les dones i altres qüestions han ocupat algunes de les denúncies, promeses o difamacions dels partits polítics que es presenten a les eleccions generals. El Dia Internacional de la Dona coincideix aquest 8 de març amb l'anomenat, en argot electoral, dia de reflexió. Aquesta coindicència fa que alguns dels lemes que són habituals en aquests concentració hagin tingut dificultats per ser acceptats unàniment com en altres anys. El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també. Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les va eximir, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
Les 3.500 treballadores del sector tèxtil d'Igualada el 1881
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N'és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball. En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves). En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Ja que les dones contribuïen amb el seu treball —tant el remunerat com el domèstic— al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació es va centrar, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia. La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països. A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Un milió de dones europees i nord-americanes al carrer el 1911
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març. Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona. Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, es va tornar a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

[dijous, 06.03.08]
Diversos museus italians i el Louvre de París col.laboren en l'exposició sobre la cultura etrusca de CaixaForum Barcelona
L'exposició 'Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident' dóna a conèixer a través de 170 obres aquesta civilització que es pot considerar, aproximadament, com els avantpassats dels actuals toscans i d'una part dels habitants de la zona del Laci. Els etruscos van ocupar la zona que va del riu Arno al Tíber, o dit d'una altra manera, des de Florència a Roma, eixamplant-se encara fins a Bolonya i la costa adriàtica. La mostra abasta des del segle VII aC al I dC, descobreix una civilització refinada, que va mantenir intenses relacions comercials amb la resta dels pobles mediterranis, com els grecs i els fenicis. Els etruscos van comerciar amb Empúries. Però Etrúria, que mai va ser un regne unificat i constava de diverses ciutats Estats i ciutats territori, va anar més enllà i també va connectar amb cultures més orientals. Els prínceps etruscos i les seves esposes s'enterraven amb tot l'aixovar d'objectes, i això ha ajudat els arqueòlegs en les successives excavacions. Joies de sofisticació extrema, trons gairebé reials, serveis sencers per servir el vi i les begudes en els banquets, objectes d'ús quotidià, vestits i altres peces donen a conèixer un rerefons simbòlic. La conquesta romana va contribuir a eliminar part de la cultura etrusca i, a més, a etiquetar-los amb mala fama sobre les seves actuacions personal. No es va produir, però, un genocidi, com en altres casos, sinó una assimilació progressiva que va eliminar, de fet, la llengua etrusca, només visible en inscripcions d'objectes i tombes. L'exposició de CaixaForum Barcelona, que es pot veure fins al 4 de maig, ha estat feta en col.laboració amb diversos museus italians, com els Museus Capitolins de Roma, els Museus Vaticans o el Museu Arqueològic de Florència, i també el Museu del Louvre de París. La mostra farà un recorregut posterior pels centres de CaixaForum a Palma i al nou CaixaForum de Madrid.

[dimecres, 05.03.08]
La 15a edició del Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona «sonarà» aquest any amb veu de dona
El certamen, que com des de fa quinze anys té lloc en diferents espais, repartits pel que fa a les activitats de dia entre els cèntrics CCCB, Macba, Centre d'Art Santa Mònica i L'Auditori, i per als concerts de nit, al recinte Gran Via 2 de l'Hospitalet de Llobregat, hi afegeix en aquesta edició el Palau de la Música Catalana. El repte que s'han proposat obtenir els responsables és que el Sónar 2008 faci evident la creixent feminització de la música electrònica actual. Ho farà amb grans artistes dones com les dues dives del pop modern, Alison Goldfrapp i Róisín Murphy, les combatives MIA i Tara de Long, les raperes Kid Sister i Northen State i les icones juvenils The Duloks i Yelle. Però també amb artistes homes, que amaguen en els seus discursos aquest factor femení, com ara Antipop Consortium, Spank Rock, Flying Lotus i Daedelus, entre altres. En aquest moment, l'organització encara no ha concretat un 30% del programa. De la cinquantena de grups confirmats, de moment només n'hi ha dos de catalans: The Pinker Tones i CaboSanRoque. Després de triomfar per mig món amb el seu 'The million color revolution', el duet barceloní The Pinker Tones actuarà al Sónar amb un nou àlbum, 'Wild animals', i l'orquestra de CaboSanRoque, que recentment ha participat en el muntatge teatral 'El cercle de guix caucasià', de Bertolt Brecht, al Teatre Nacional de Catalunya, portarà al Sónar una quarantena d'instruments construïts pels mateixos músics i l'espectacle 'Música a máquina'. A banda del factor femení com a fil conductor, el "bastardisme electrònic" serà el segon eix central d'aquest Sónar. Es tracta de bandes que fan una barreja d'estils saltant-se totes les convencions i que, per tant, són impossibles d'etiquetar i no se sap d'on vénen les seves influències. En aquest grup hi ha noms com Justice, la musa dels amants del tecktonik Yelle, Diplo i MIA, que estan sacsejant els fonaments del dance i el pop, a més dels segells francesos Ed Banger i Dirty.

[dimarts, 04.03.08]
El fons Català-Roca entra al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya amb prop de 200.000 negatius i 17.000 fulls de contacte entre altre material del fotògraf
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha rebut la cessió en règim de comodat del fons professional de Francesc Català-Roca (Valls,1922 - Barcelona, 1998) de mans dels seus fills, Martí i Andreu Català Pedersen. El fons inclou entre 180.000 i 200.000 negatius en diferents formats, uns 17.000 fulls de contacte, publicacions, maquetes de llibres, i un centenar de caixes amb ampliacions. La signatura del conveni entre el COAC i els hereus va tenir lloc al desembre de 2007, d’acord amb la mútua voluntat de preservar i mantenir viva una de les col·leccions de fotografia més importants des de postguerra, tant pel seu volum com pel valor documental i històric. Per celebrar l’acord el Col·legi presenta, dos mesos després i coincidint amb el desè aniversari de la mort de Català-Roca, l’exposició «Català-Roca al COAC». La mostra del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya presenta un primer avanç de la documentació que, a partir d’ara serà objecte de classificació, anàlisi, catalogació i difusió, i permet recordar, un cop més, la magnitud de la figura i l’obra de Francesc Català-Roca. Es divideix en tres àmbits. El primer àmbit (L’entorn) documenta el context en el qual Català-Roca consolida la seva vocació professional, les influències familiars i artístiques i els cercles socials que va freqüentar, i inclou les imatges que el fotògraf va prendre dels frisos de Picasso de la seu del Col·legi d’Arquitectes. El segon àmbit (El mètode) mostra les eines de treball del fotògraf: les màquines de fer fotografies, l’arxiu de negatius, els vintages, els contactes o les maquetes de llibres. El tercer àmbit (Les imatges) agrupa una trentena de fotografies realitzades des de mitjans del segle XX, de temàtica arquitectònica, retrats i crònica social.

[dilluns, 03.03.08]
Uns 15 milions de persones han visitat les biblioteques de la demarcació de Barcelona durant tot l'any 2007 i prop de 4 milions han fer ús del servei de préstec
Les 192 biblioteques de la Diputació de Barcelona van rebre 14,8 milions de visites durant l’any 2007 o, el que és el mateix, més de 57.000 visites al dia, segons dades d'aquest organisme. Si bé aquestes xifres suposen un lleuger increment respecte l’any 2006, encara creix més la població de la demarcació de Barcelona que disposa del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals, que permet agafar documents en préstec o fer ús del servei gratuït d’Internet. En total, 1,7 milions d’habitants de la demarcació són usuaris inscrits, un 11% més que l’any anterior. Això vol dir que 3 de cada 10 habitants de la demarcació de Barcelona (amb una població total de 5,3 milions d’habitants) són usuaris amb carnet de la Xarxa. L’any 2007 la Xarxa de Biblioteques Municipals va incorporar 8 noves biblioteques, xifra que va fer-la arribar a les 183 biblioteques i 9 bibliobusos. Les dades indiquen també que la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls, la del Districte 4 de Terrassa, o les biblioteques Joan Oliver-Sant Antoni i Sagrada Família, totes dues de Barcelona ciutat, són alguns dels nous equipaments inaugurats durant el 2007. Aquests nous espais, juntament amb els ja existents, fan que l’usuari disposi de 170.000 m2 de superfície de biblioteca, dotats amb 3.620 punts d’informàtica, un 12% més que l’any 2006, i 6,5 milions de volums de fons documental, és a dir, un 9% més respecte el 2006. D’altra banda, si durant el 2006, 217 municipis de la província disposaven de biblioteca o parada de bibliobús, l’any 2007 ja eren 221 els municipis amb servei bibliotecari. Dels gairebé 15 milions de visites a les biblioteques, 3,6 milions van fer ús del servei de préstec i 1,7 milions, dels serveis d’Internet o ofimàtica. Cal destacar, també, que el servei de Wi-Fi (Internet sense cables), introduït a la Xarxa des del 2005 i present actualment a més de 150 biblioteques de la demarcació, ha registrat 291.260 usuaris durant l’any 2007. D’altra banda, s’han registrat 10.775.698 préstecs de documents, un 2% més que el 2006. Per últim, i pel que fa al perfil dels usuaris inscrits o amb carnet, un 54% són dones, enfront del 46% d’homes. Atenent al lloc de residència, el 32% dels usuaris viuen a Barcelona ciutat, un 27% a l’àrea metropolitana i un 40% ho fa a la resta de la demarcació. Finalment, i per grups d’edat, els adults (de 26 a 60 anys) representen el 52% d’usuaris inscrits i els joves (de 14 a 25 anys), el 27%, mentre que el 15% dels carnets corresponen a nens i nenes (de 0 a 13 anys) i el 6% a gent gran (a partir de 61 anys).

[diumenge, 02.03.08]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2008 amb 3.065.451 visitants que han fet 11.011.594 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 29 de febrer del 2008, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2008, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 3.065.451 visitants i 11.011.594 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.287'5 visites de pàgines (5'83 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.512 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 01.03.08]
Els consums culturals més estesos a Catalunya es fan encara de manera fulminant en castellà després de trenta anys de pretesa normalització
La major part de la població catalana no va mai al cinema, ni a concerts, ni a espectacles, ni a exposicions. El consum cultural més habitual al Principat de Catalunya durant el 2007, segons les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, va ser amb diferència el d'escoltar música, cosa que diu que practica el 87'6% de la població. La lectura de llibres és practicada per un 56%, seguida del cinema en un 35%, les visites a exposicions en un 27´5%, l'assistència a concerts en un 27'4%, l'assistència a espectacles en un 23'3%, i el consum de videojocs en un 17'5%. Els homes van més al cinema, a concerts i a exposicions mentre que les dones llegeixen més i van més al teatre. Els joves de 14 a 44 anys i la població de classe alta i mitjana són els que més cultura consumeixen. Els catalanoparlants també superen la població castellanoparlant en consums culturals. Pel que fa als gèneres preferits dels catalans les pel·lícules d'acció i aventures, el pop rock, els videojocs de futbol, les novel·les, el teatre i les sales de museus són els més consumits en els seus respectius àmbits. Però les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura del conjunt del 2007 i han revelat allò que no només se sabia sinó que, sense saber-ho, s'intueix en el dia a dia: que el 92% de les pel·lícules que es veuen són en castellà, un 4% en català i un 3'8% en altres llengües. En el cas de l'última música escoltada, el 65% és en castellà, el 24'6% en altres llengües i el 7'8% en català. El català només arriba a l'1'5% en el consum dels videojocs, en gran part per la falta d'oferta d'aquest producte. Pel que fa als llibres, el 72% dels que es consumeixen al Principat de Catalunya són en castellà davant del 24'1% en català. Pel que fa als concerts, el 49'8% són en castellà, el 27'5% en altres llengües i el 21'6% en català. En els espectacles, apartat que inclou el teatre i el circ, els percentatges de consum en català i castellà són idèntics: un 48'6% en cada llengua. L'estudi s'ha fet sobre una base molt diversa de més de 35.000 enquestats.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |