BITS MES GENER

[dimecres, 31.01.18]
El nou Mercat de Sant Antoni permetrà veure un fragment de la Via Augusta del segle I i fragments de la muralla i la contramuralla de les portes de la Barcelona medieval
El Mercat preveu obrir les seves portes, després de la rehabilitació total que s'hi ha fet en deu anys, el mes de maig. Situat a les portes de la Barcelona medieval, a més de la muralla i la contramuralla, sota el mercat de Sant Antoni, també hi ha un fragment de la Via Augusta del segle I, els únics 30 metres que s'han trobat a la ciutat, on són visibles les llambordes de l'empedrat i els seus murs. Al costat d'aquesta via romana també es van trobar restes d'una necròpolis de la mateixa època, i les restes es custodien ara a les instal·lacions de vestigis arqueològics del Museu d'Història que hi ha a la Zona Franca. Ara com ara, aquesta joia que amagava el
Mercat de Sant Antoni encara està pendent de museïtzar fins que hi hagi pressupost per fer-ho. Les obres de rehabilitació han estat faraòniques. El Mercat té quatre plantes subterrànies. A la primera, que funcionarà com un pas i una plaça oberts al públic, són visibles les restes del baluard i la contraescarpa de l'estructura de defensa de Barcelona que es va aixecar al segle XVII. El descobriment va contribuir en el seu moment a retardar les obres —es van haver de punxar, literalment, les estructures per poder excavar-hi sota, han explicat els arquitectes, Pere Joan Ravellat i Carme Ribas—, però el resultat és espectacular. El Mercat tindrà 52 parades de productes frescos, moltes menys de les 150 que hi havia abans de les obres perquè alguns venedors s'han jubilat i d'altres obriran parades conjuntament, però amb la mateixa superfície comercial. Seran, doncs, parades molt més grans, de fins a vuit metres de llargada, mentre que al mercat antic n'hi havia algunes de tot just un metre i mig. Com abans, també hi haurà 105 parades no alimentàries —les de roba i equipament de la llar— i 78 per als llibreters del mercat dominical. Hi haurà, finalment, tres bars, i quatre parades han sol·licitat poder oferir-hi degustació. La inauguració del maig coincidirà amb la de la superilla de la zona.

[dimarts, 30.01.18]
Es commemoren 80 anys del bombardeig de l'aviació feixista sobre Barcelona que va deixar més de 200 morts com els infants de l'escola Sant Felip Neri
L’any 1938 va ser el dels grans bombardejos de Barcelona. Capital de la República des del novembre del 1937, cada vegada més pròxima als escenaris de les grans batalles de la guerra civil, la ciutat es va convertir en objectiu encara més prioritari de l’aviació feixista italiana i alemanya al servei del dictador Franco. Aquell any es van produir la majoria de les 385 incursions aèries que van acabar amb les vides de gairebé 3.000 barcelonins durant la guerra, però alguns d’aquells bombardejos van arribar per la seva crueltat a la categoria de mítics, com la devastadora explosió davant el Teatre Coliseum en els dies sagnants del 16, 17 i 18 de març. Altres haurien de ser igualment recordats, com la destrucció de l’Escola del Mar que s’acaba de commemorar. I sens dubte, en la memòria queda la bomba que va deixar les seves marques de metralla a
la façana de l’església de Sant Felip Neri i va acabar amb la vida de 42 infants que s’havien intentat protegir al refugi sota l’església. Així resumeix el diari de l’Ala Número 8 de l’aviació italiana la mortífera acció: «Dues formacions de sis aparells cada una, a intervals de dues hores, amb el port de Barcelona i les seves rodalies com a objectiu, efectuen acció de bombardeig. Comandants de les formacions: capità De Prato i major Lamanna. Total d’hores de vol: 26'20". Total de l’explosiu utilitzat: 36 bombes de 250 quilos i 24 bombes de 20 quilos. Resultats obtinguts: objectius aconseguits. Reacció antiaèria: precisa i intensa, intervenció de la caça enemiga sense eficàcia.» De la matança d’innocents de Sant Felip Neri es compleix (30-G) el 80è aniversari. Les commemoracions públiques d'aquell 1938 començaran el març amb diverses activitats del cicle «Memòria de la Destrucció» del Comissionat de Programes de la Memòria de l’Ajuntament de Barcelona.

[dilluns, 29.01.18]
La pel·lícula «Estiu 1993» de la directora Carla Simón es continua posicionant com una revelació de la temporada amb els guardons aconseguits la nit dels X Premis Gaudí del Cinema Català
Carla Simón i la seva pel·lícula «Estiu 1993» han conquistat el jurat dels Premis Gaudí: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor muntatge i també el Gaudí a la millor actriu secundària per a l'actriu Bruna Cusí, pel seu paper en la pel·lícula que explica la història personal de Carla Simón. Una experiència dura —quedar-se òrfena als sis anys després de la mort, primer del pare i després de la mare, ja separats, a causa de la sida, canviar d’entorn i encaixar en una nova família d'oncles—, sensible i emotiva amb la qual Simón va travar la seva òpera primera que suma ara més premis als que ja ha recollit en els festivals de Berlín, Màlaga i els Premis Feroz. Encara la setmana, a més, amb les 8 nominacions que també als Premis Goya espanyols. També la pel·lícula «Incerta glòria», d’Agustí Villaronga, adaptació de la novel·la de Joan Sales, ha estat reconeguda amb 8 guardons dels
Premis Gaudí, entre els que compta amb la de millor actriu, per Núria Prims, que dona vida a la inquietant Carlana a la cinta, i el millor actor secundari per Oriol Pla. La resta dels Premis han reconegut la feina de bona part de l’equip que va realitzar la pel·lícula com la direcció de producció, la fotografia, el vestuari i el so. La gala, celebrada al Fòrum amb més de 2.000 assistents, va donar el Premi d'Honor a l'actriu Mercedes Sampietro i va tenir moments per a la reivindicació dels presos polítics i també sobre la campanya Mee Too (Jo també), perquè després diguin de Hollywood. Una bona presentació de David Verdaguer, sota la direcció de Lluís Danés, i un número espectacular en homenatge al desapregut Carles Santos amb una fanfàrria de músics que hauria estat molt del gust del compositor de Vinaròs.

[diumenge, 28.01.18]
Els Premis «Martí Gasull i Roig» distingeixen el sacerdot, gramàtic i escriptor Josep Ruaix i Vinyet per la seva contribució a l'ensenyament del català durant el franquisme
El jurat del premi ha destacat que Josep Ruaix ha desenvolupat tasques meritòries en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l'estudi lingüístic, i que ha facilitat l'aprenentatge de la llengua a partir de fitxes i manuals. D'entre les seves obres, el jurat ha destacat el manual «El català en fitxes» (1968), conegut popularment com les “fitxes Ruaix”, que va permetre l'ensenyament del català durant el franquisme. A més, també ha lloat el «Català fàcil» (1983), que va ajudar diverses generacions en l'aprenentatge del català. Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940) recollirà el premi especial del jurat el 5 de febrer, dia en què també es donarà a conèixer el guanyador del
V Premi Martí Gasull i Roig al qual opten Catalunya Ràdio, els Cinemes Texas i l'Escola La Masia. Josep Ruaix es va llicenciar en humanitats i filologia clàssica. Ha desenvolupat una carrera sacerdotal que sempre ha compatibilitzat amb la seva vocació gramatical. El 1959, en ple franquisme, va començar a elaborar materials didàctics per a ensenyar llengua catalana. A banda del Premi Especial del Jurat dels V Premis Martí Gasull i Roig, que recollirà el 5 de febrer, Josep Ruaix va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2000 i el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla el 2001.

[dissabte, 27.01.18]
El cantant Joan Manuel Serrat començarà una gira de la primavera fins Nadal amb una quinzena de concerts centrats en l'esperit de la seva cançó dedicada a la mar Mediterrània
«Mediterráneo da capo» és el títol de la gira de Joan Manuel Serrat que començarà el 22 d'abril a Roquetas de Mar (Almeria) i que acabarà a l'Auditori del Fòrum, a Barcelona, els dies 18 i 19 de desembre. Com és pràctica habitual en altres artistes, Serrat dedicarà bona part dels concerts a recuperar totes les cançons d'un disc; en el seu cas, l'emblemàtic 'Mediterráneo' (1971). Al voltant de composicions com 'Lucía', 'Pueblo blanco', 'Tío Alberto' i 'La mujer que yo quiero' s'organitzarà un repertori de grans èxits i alguna sorpresa musical, segons detalla en un comunicat la promotora The Project. En el mateix comunicat s'explica que en temps de visats, fronteres i filats,
Joan Manuel Serrat (Poble-Sec, Barcelona, 1943) «ha tingut la feliç ocurrència de considerar que, a més de ciutadà del món, de català, espanyol i europeu, ho és sobretot del seu mar de cada dia, d'aquesta pàtria líquida que uneix, més que separa, continents, tradicions, creences, colors de pell i fins i tot homes i dones que neden en les seves platges, naveguen en els seus iots i naufraguen en les seves pasteres». A més de Roquetas de Mar i Barcelona, la gira «Mediterráneo da capo» passarà per Sant Sebastià (6 de maig), l'Olympia de París (12 de maig), Logronyo (19 de maig), Pamplona (9 de juny), Sevilla (17 de juny), Saragossa (21 de juny), Madrid (26 i 27 de juny), La Corunya (20 de juliol), Marbella (8 d'agost), Jerez de la Frontera (10 d'agost), Bilbao (16 de setembre) i Granada (30 de setembre).

[divendres, 26.01.18]
Surt a la llum una imatge i un document sonor que confirma que és l'última en vida de la fotògrafa Gerda Taro després de ser atropellada per un tanc després de la batalla de Brunete
La dona que apareixia greument ferida sent atesa pel doctor John Kiszely en una fotografia de la Guerra Civil compartida a xarxes socials pel fill del metge és, efectivament, la famosa fotògrafa Gerda Taro. Un arxiu sonor del Museu Imperial de la Guerra de Londres ha posat fi a les especulacions que havia provocat la fotografia. En el document, el metge confirma que la dona que va atendre a l'Hospital de l'Escorial és Taro, aleshores companya del també fotògraf Robert Capa. «Mirant enrere, recordo que va arribar a les meves mans una dona ferida, gairebé morta —diu Kiszely en l'enregistrament—. Tot i que no tenia ni idea de qui era, més endavant vaig saber que era la dona del famós fotògraf Robert Capa. Quan em van fer la foto netejant-li la sang no sabia qui era. Però quan arriben els ferits t'has de posar a treballar, no pots parar-te a pensar si aquella persona era
Gerda Taro o qui sigui.» La fotògrafa Gerda Taro va rebre la ferida mortal durant la retirada de la batalla de Brunete, quan un tanc republicà descontrolat la va fer caure de l’estrep del cotxe amb què anava i li va destrossar la part inferior del cos el 25 de juliol del 1937. Un cop a El Escorial la van operar, però, malgrat els esforços dels metges, va morir aquella matinada.

[dijous, 25.01.18]
El diari «El Punt Avui» s'afegeix a la crisi de la premsa de paper com «El Periódico» i anuncia un ERO per acomiadar un centenar de periodistes i treballadors a més de tancar la seu a Barcelona
El diari ha presentat un expedient de regulació per acomiadar 91 treballadors, el 40% de la plantilla. Ara s'obre el període de negociació i fonts del grup empresarial editor asseguren que la xifra final de treballadors afectats serà més baixa. El motiu d'aquest ERO seria el descens d'ingressos per la supressió d'ajudes públiques arran de la intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Els treballadors han denunciat la situació a través de
la plataforma "Salvem El Punt Avui": han explicat que la redacció de Barcelona ja s'està desmantellant: El total efectiu d'acomiadats podria ser d'una cinquantena, entre les dues empreses del grup, Hermes Comunicació i la Corporació Catalana de Comunicació (CCC). La mesura comportarà que els treballadors d'aquesta última empresa que es quedin se'ls rebaixi el sou per equiparar-los amb els de la primera. "El Punt Avui" va néixer el juliol del 2011 fruit de la fusió dels diaris "El Punt" i "Avui". Dos anys abans, l'empresa editora d'"El Punt", Hermes Comunicació, havia comprat la de l'"Avui", CCC. El president del grup empresarial és Joaquim Vidal, propietari també dels supermercats Valvi i membre de CDC, partit amb el qual va ser alcalde de Sant Gregori i senador.

[dimecres, 24.01.18]
La pel·lícula «La forma del agua» de Guillermo del Toro encapçala les nominacions de la 90a edició dels Oscars de l'Acadèmia de Hollywood
La pel·lícula del mexicà acumula 13 candidatures i se situa a només una nominació del rècord que ostenten «Tot sobre Eva», «La la land» i «Titanic». Entre les nominacions del film hi ha les de millor pel·lícula, director, actriu (Sally Hawkins), actor secundari (Richard Jenkins) i actriu secundària (Octavia Spencer). A més, «La forma del agua» ha fet el ple en les categories tècniques, una fita que només havien aconseguit abans cinc títols. Després de «La forma del agua», els títols més nominats en la
90a edició dels Oscars han estat «Dunkerque», de Christopher Nolan, que suma un total de vuit nominacions —inclosa la primera de Nolan com a director—, i «Tres anuncios en las afueras», de Martin McDonagh, que ha obtingut set nominacions. Les segueixen «El instante más oscuro» i «El hilo invisible» amb sis nominacions, «Lady Bird» i «Blade Runner 2049» amb cinc i «Call me by your name» i «Déjame salir» amb quatre. Comja se sabia, «Estiu 1993», que acaba de rebre uns altres premis de la crítica, no va poder superar l'última selecció de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa abans de les nominacions i per tant no serà als Oscars. El cinema de producció catalana hi serà present amb la pel·lícula xilena «Una mujer fantástica», de Sebastián Lelio. La gala dels Oscars 2018 tindrà lloc el 4 de març al Dolby Theatre de Hollywood, a Los Angeles.

[dimarts, 23.01.18]
La crisi financera que arrossega el Grup Zeta desemboca en un ERO del diari El Periódico que afecta 200 treballadors per alleugerir els costos en un 45% a més del tancament anunciat de les revistes Interviú i Tiempo i les retallades de l'Sport
El Grup Zeta, ha anunciat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que podria afectar uns 200 treballadors. L'objectiu de l'editora és retallar la massa salarial un 45% per reduir l'elevat deute. Segons el comitè d'empresa d'El Periódico, la proposta del
Grup Zeta provocaria l'acomiadament d'uns 170 treballadors d'El Periódic, que s'afegirien als 25 que estan a punt de sortir de les revistes Interviú i Tiempo, després del seu tancament, i dels 29 periodistes que ja van sortir del diari Sport fa uns mesos.

[dilluns, 22.01.18]
Els casals catalans a l'estranger denuncien que tindran dificultats econòmiques importants si la falta de subvencions arran de la intervenció de la Generalitat de Catalunya amb l'article 155 del govern espanyol s'allarga
Els casals han començat el 2018 sense la partida d'un milió d'euros que esperaven, i per això temen que no puguin continuar fent les activitats que normalment organitzen. Els seus respresentatns neguen que les activitats que s'hi fan siguin de suport a la independència de Catalunya i que el seu objectiu ha esta sempre el d'aglutinar tots els catalans que viuen a l'estranger i donar un paraigua social i cultural a tota la comunitat de catalans. Els casals preveuen tres possibles escenaris: recuperar tota la subvenció del 2017, part d'aquests diners o, com a última opció, dependre únicament de la convocatòria del 2018.
La Federació Internacional d'Entitats Catalanes preveu plantejar un recurs administratiu per recuperar les ajudes, però esperarà que es formi un nou govern. Les subvencions denegades arran de la intervenció del govern espanyol cobrien despeses relacionades amb el funcionament diari dels centres, activitats culturals, cursos de llengua catalana i ajudes a catalans en situació precària, entre d'altres.

[diumenge, 21.01.18]
Mor el qui va ser president de la Cooperativa Obrera La Lleialtat que va cedir l'espai al Teatre LLiure de Gràcia fa quaranta anys
Joaquim Gubern i Palacios (1932-2018), va ser president d'aquesta cooperativa des del 1972 al 2017. En aquest període, i després de coincidir amb Fabià Puigserver, va cedir la Lleialtat per convertir-la en el que va ser el primer Teatre Lliure i, actualment, un cop feta l'última rehabilitació, el Teatre Lliure de Gràcia. L'any passat va fer 125 anys que es va fundar la cooperativa obrera La Lleialtat. Des de la dècada del 1860, entre la classe obrera catalana nascuda amb la revolució industrial s'havia estès el costum d'associar-se per crear cooperatives de consum. L'experiència, nascuda al nord de Manchester, servia per compartir les dificultats econòmiques i desfer-se dels abusos dels comerciants burgesos. A Catalunya, en el període de la Restauració, la classe obrera estava desproveïda de tota mena de drets, i el moviment cooperatiu obrer es va dedicar fonamentalment a proveir aliments i carbó a bon preu. Les cooperatives permetien, a més, posar en contacte els obrers en un àmbit extralaboral propici a l'esbarjo i a l'educació. El 1892, un grup d'onze socis de la cooperativa Teixidors a Mà, alguns dels quals eren paletes, se'n va escindir i va decidir fundar pel seu compte
La Lealtad, amb seu al carrer Montseny. La cooperativa va néixer amb la voluntat de no excloure cap obrer del barri. Això sí, no podien ser comerciants. La seva activitat va transcórrer fins al 1924 en un seguit de locals provisionals, fins que es va inaugurar el local nou al carrer Montseny, als terrenys de Can Pardal, dissenyat per Antoni Millàs el 1923 i ampliat per Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas en unes reformes dels anys 30. Forn de pa, botiga de queviures, jardí, cafeteria, celler, sala d'espectacles, mútua per als malalts, caixa de pensions en casos d'invalidesa, biblioteca, cor, grup d'escacs, grup excursionista, club ciclista, classes de música, de dansa i de cant, publicació d'un butlletí... Tot tenia lloc a la seu de la cooperativa. No hi va faltar tampoc el grup de teatre, que es va estrenar el 1924 dirigit per Francesc Guasch i que va continuar actiu intermitentment fins al 1955. El 1936 la guerra va obligar les cooperatives obreres a passar sota el control del Consell Superior de la Cooperació. Tot i així, La Lealtad va acollir festivals en benefici de les Milícies Antifeixistes i de la Caixa de l'Atur Forçós; s'hi van crear el grup Montseny, adherit al Socors Roig i per al qual va recaptar fons, i posteriorment els Grups de Defensa Passiva en cas de bombardeig. A partir del 1939, i fins al 1948, la cooperativa va poder mantenir el servei de botiga, abastida per la Comisaría de Abastecimientos y Transportes que controlava el racionament. Als anys 50 va començar a intentar sortir de l'estancament, i va anar remuntant en activitat associativa, dins els límits establerts, fins al 1975. Amb la mort del dictador Franco, es va obrir un període de grans perspectives en el qual també es va constatar la greu crisi econòmica que patia l'entitat. Mentre intentaven trobar-hi solució, el novembre de 1975 el president de l'entitat, Joaquim Gubern i Palacios, va conèixer Fabià Puigserver, aleshores escenògraf. D'aquella trobada, fa ja més de 40 anys, en va néixer el Teatre Lliure.

[dissabte, 20.01.18]
El tenor britànic Freddie de Tommaso ha obtingut el primer premi de la 55 edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas en la Final celebrada al Gran Teatre del Liceu
El segon premi ha recaigut en la soprano Leonor Bonilla, mentre que el tercer premi ha correspost al sud-coreà Sehoon Moon. La resta de premis oficials han recaigut en la soprano francesa Anaïs Constans (quart premi), el contra-tenor sud-coreà Jungkwon Jang (cinquè premi) i el baríton estatunidenc Andrew Manea (sisè premi). A la Final del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas han participat 16 cantants, d'un total de 515 de 60 països. Els artistes han passat per proves eliminatòries a Londres, Nova York, París, Milà, Berlín, Beijing, San Francisco, Moscou i Madrid. Un jurat internacional presidit per la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha estat l'encarregat d'escollir els premiats entre tots els finalistes. Els membres del jurat formen part dels principals teatres d'òpera del món com el Teatre Bolshoi de Rússia, el Teatro alla Scala de Milà, el Metropolitan Opera House de Nova York o l'Opéra National de París entre d'altres. Aquest 2018 el
Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas adquireix una nova dimensió amb la inclusió del Gran Teatre del Liceu dins la Fundació Privada Francesc Viñas juntament amb la Fundació Puig i diversos benefactors particulars per impulsar els joves talents i futures generacions de l’òpera. Aquest any s’han atorgat fins a 108.000 € repartits en 72.000 € destinat als premis oficials, 16.000 € als premis especials i 20.000 € als premis extraordinaris. A més, s’han atorgat 7 premis a manera de contracte, un dins la categoria de premis especials i sis dins de premis extraordinaris. I també s’han atorgat catorze borses d’estudis.

[divendres, 19.01.18]
Un informe constata que es llegeix més que fa cinc anys però els editors denuncien que el 80% dels llibres digitals que es desacarreguen són per préstec gratuït o directament per pirateria
Sis de cada deu ciutadans llegeixen llibres en el temps lliure. La majoria segueix sent fidel al paper, amb una mitjana d'11,6 llibres a l'any. Però el 20% de la població combina tant el suport tradicional com el digital. Per als editors, la dada negativa és que només el 30% paga per aquests llibres en suport digital. Segons un informe de la Federació de Gremis d'Editors, el 80% dels llibres digitals llegits el 2017 es van obtenir de manera gratuïta, tot i que no especifiquen si pot ser per préstec bibliotecari o
directament per pirateria perquè a les 5.000 persones enquestades per fer l'informe només se'ls va preguntar si pagaven o no pel contingut cultural. L'informe no es feia des del 2012 a causa de la crisi que ha assotat el sector i per això es desvela ara que es llegeix menys que fa cinc anys situant-se la població lectora en un 65,8%, més de quatre punts per sota de la mitjana europea. El 40% d'aquests lectors, però, no llegeix mai per oci, cosa que indica que en surt perjudicada la literatura. Els motius que s'al·leguen són dos: la falta de temps i el nul interès pels llibres. Pel que fa a la lectura en general, l'augment més evident és el que experimenten les xarxes socials i webs. El més llegit continua sent els diaris, seguits dels llibres, amb una lleugera caiguda de les revistes. Com sempre, les dones són les més lectores.

[dijous, 18.01.18]
Torna el concert solidari «Amor x Amor» al Teatre Victòria de Barcelona el mes de febrer amb els beneficis destinats a «Refugees Welcome»
Després de l'èxit obtingut l'any passat, torna al Teatre Victòria de Barcelona el concert solidari «Amor x Amor», una iniciativa que sorgeix des de la passió pel teatre musical i una voluntat de col·laboració amb diverses entitats d'àmbit social de la ciutat de Barcelona. En aquesta segona edició, que tindrà lloc el dilluns 26 de febrer de 2018 (21h), els beneficis del concert aniran destinats a «Refugees Welcome», una organització sense ànim de lucre d'àmbit estatal que ajuda les persones refugiades a compartir pis amb persones que viuen a Catalunya i volen llogar una habitació a preu social. El repertori d'«Amor x Amor» estarà integrat en aquesta ocasió per cançons d'amor que no pertanyen al món del teatre musical, però que seran interpretades per professionals del gènere. Així s'escoltaran temes d'artistes com John Legend, Beyoncé, Queen, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat o Vanesa Martín, entre molts d'altres; amb estils que van del pop, al rock, passant per la cançó d’autor o el bolero. Un concert eclèctic que tindrà un fil d'unió: l'amor. Els artistes que participaran en aquest concert solidari per a
«Refugees Welcome» són Clara Altarriba, Daniel Anglès, Víctor Arbelo, Albert Bolea, Marta Capel, Mariona Castillo, Georgina Cort, Laura Daza, Lu Fabrés, Marc Flynn, Dídac Flores, Jan Forrellat, Ernest Fuster, Jana Gómez, Víctor Gómez, Ferran González, Júlia Jové, Xavi Navarro, Patricia Paisal, Neus Pàmies, Sylvia Parejo, Sara Pi, Lucía Torres, Joan Vázquez i Rubén Yuste; intèrprets amb gran trajectòria que han protagonitzat musicals com ‘Rent’, ‘Mamma Mia’, ‘Mar i Cel’ o ‘Hair’, o que actualment estan protagonitzant musicals com ‘Dirty Dancing’, ‘Casi Normales’, ‘Billy Elliot’, ‘Rouge’, ‘Paquito Forever’ o ‘Tick Tick Boom'.

[dimecres, 17.01.18]
L'empresari de sales de cinema i teatre Pere Balañá Forts, mort als 93 anys i tercer membre de la nissaga que va fundar el primer cinema a la desapareguda Avinguda de la Llum de sota la Plaça de Catalunya, deixa el llegat del patrimoni més veterà del gremi
L'empresari de cinemes i teatres Pere Balañá Forts, propietari de la Monumental i els cinemes i teatres Balañá, ha mort la matinada de dimarts (16 gener) als 93 anys. Pere Balañá Forts va continuar la tradició empresarial del seu pare, Pere Balaña Espinós, fundador del grup empresarial, que el 1943 va obrir el primer cinema de la companyia,
l'Avenida de la Luz, sota la Plaça de Catalunya, entre el carrer Balmes i el carrer Pelai, actualment, en part, ocupat per la cadena de perfums Sephora. Abans, Balaña Espinós ja explotava les places de toros més destacades de la ciutat. A la seva mort, el 1965, el fill es va fer càrrec del negoci. Com el seu pare, Balañá Forts va ser un home important del mon taurí, empresari influent i gran defensor del toreig a Catalunya. El 1977 va tancar la plaça de Les Arenes per centrar-se en l'explotació de la Monumental. Després de la mort del pare, va continuar obrint cinemes: el primer va ser l'Alcázar i més endavant arribarien sales com El Dorado, Rex i Club Coliseum. Actualment, el grup Balañá l'integren les sales Arenas Multicines, Aribau Multicines, Aribau Club, Balmes Multicines, Bosque Multicines, Glòries Multicines, Gran Sarrià Multicines i Palau Balañá Multicines, així com els teatres Principal (ara tancat amb futur incert), Tívoli, Borràs, Coliseum i les dues sales del Club Capitol, el popular Can Pistoles.

[dimarts, 16.01.18]
Les pel·lícules «Tierra firme» i «Estiu 1993» guardonades amb els Premis Sant Jordi de Cinematografia que atorguen anualment els crítics de cinema en col·laboració amb RNE
«Tierra firme», la segona pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, ha estat distingida com a millor pel·lícula dels premis Sant Jordi de Cinematografia que organitza RNE. En l'apartat de millor opera prima, la guanyadora ha estat «Estiu 1993», el debut de Carla Simón. Els
Premis Sant Jordi de Cinematografia no està dotat econòmicament i es lliura en una cerimònia que se celebrarà a Barcelona el pròxim 23 d'abril. La guanyadora en la categoria de millor pel·lícula estrangera ha estat el documental «Lumière! Comienza la aventura», de Thierry Frémaux, que passa revista a la pionera producció cinematogràfica dels germans Lumière, inventors del cinema. Els intèrprets espanyols premiats han sigut David Verdaguer, que actua a «Tierra firme» i «Estiu 1993», i Núria Prims, que és una de les protagonistes d'«Incerta glòria». Pel que fa als intèrprets estrangers, els premiats han estat Kate Winslet per «Wonder wheel» i James Franco per «The disaster artist». Una vintena de periodistes i crítics dels mitjans de comunicació de Catalunya han exercit de jurat per escollir les pel·lícules i els actors de les diferents categories de la 62 edició dels premis, els més antics en el seu gènere.

[dilluns, 15.01.18]
La nova Associació Gabriel Ferrater vol que el 2022 que es commemora el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort s'institueixi com a l'Any del poeta i lingüista
L’Associació Gabriel Ferrater neix amb la voluntat de ser una plataforma que ajudi a promocionar la figura i l’obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972), a mantenir viva la seva memòria, la seva poesia i tots els seus treballs en el camp de la lingüística i de l’art. Gabriel Ferrater és un dels poetes considerats dels més influents de la literatura catalana i un dels poetes europeus més importants de la segona meitat del segle XX. L’Associació Gabriel Ferrater té un referent en la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater que es va crearfa 17 anys quan es van ajuntar un grup d’amics (Ramon Barnils, Pep Codó, Paco Soler, Carmen Rojo...), que l'havien conegut personalment.
L’Associació Gabriel Ferrater es crea a Sant Cugat per la vinculació del poeta amb aquesta ciutat. S'hi va instal·lar a viure entre el 1963, amb la seva dona, la nord-americana Jill Jarrel (de qui es va separar dos anys després tot i que no va oficialitzar el trencament fins al 1969). Va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, quan les classes es feien a Sant Cugat, al claustre del monestir i a la casa de Cultura. I va freqüentar i fomentar les tertúlies de nit al bar El Mesón. Gabriel Ferrater es va suïcidar a Sant Cugat el 27 d'abril de 1972 i les seves restes es van enterrar al cementiri de la ciutat.

[diumenge, 14.01.18]
Facebook anuncia que donarà prioritat als continguts publicats per familiars o amics davant de les publicacions d'empreses o mitjans de comunicació
El fundador i conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, ha revelat aquests canvis en el funcionament de la seva plataforma, que estan orientats a millorar i a fer més valuoses les experiències dels seus usuaris en aquesta xarxa. Facebook ha rebut comentaris de la comunitat d'usuaris sobre el fet que el contingut públic (publicacions de negocis, marques i mitjans) està desplaçant els moments personals que porten a connectar més amb els altres. Zuckerberg admet que els vídeos i altres continguts corporatius a
Facebook han crescut molt els últims dos anys, de manera que hi ha més publicacions d'aquest tipus que personals d'amics i familiars. El màxim responsable del gegant tecnològic va sostenir que hi ha evidències acadèmiques que apunten que aquest desequilibri no és una cosa positiva. Segons les últimes dades oficials conegudes, corresponents al setembre del 2017, els usuaris actius diaris de mitjana a Facebook es van situar en 1.370 milions de persones. De la mateixa manera, els seus usuaris actius mensuals, a data del passat 30 de setembre, van arribar als 2.070 milions de persones.

[dissabte, 13.01.18]
L'actor i dramaturg Ramon Madaula ironitza sobre el veïnatge de les cases adossades en la seva nova comèdia estrenada al Teatre Romea
Com el Vallès no hi ha res! Ja ho va dir Pere Quart: «En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res.» El que no sabia Pere Quart és que, al cap dels anys, el Vallès de la seva corranda d'exili, com tantes altres comarques catalanes, es convertiria en un farcit d'urbanitzacions i de cases adossades, separades les unes de les altres per una tanca de bruc, amb algunes heures i amb veïns a vegades no volguts, un «pepero» que fa escàndol quan talla la gespa i fa anar el motocultor, o una veïna que té una dotzena de gats al jardí
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A la casa adossada que retrata l'ara ja dramaturg consolidat Ramon Madaula (Sabadell, 1962) —que això no vol dir que hagi penjat el hàbits de bon actor— no hi ha tallagespa ni motocultor, però hi ha una caseta del gos, de la gossa més aviat, una gossa que els espectadors escoltaran bordar algunes vegades, però que no veuran mai, i que pels indicis evidents des del primer moment, només sap escampar la quisca per tota la gespa.

[divendres, 12.01.18]
Després gairebé un mes de polèmica l’editorial Gallimard ha anunciat que renuncia al projecte de publicar tres pamflets antisemites de Louis Ferdinand Destouches conegut com a Céline
Antoine Gallimard s’ha acollit a la seva llibertat d’editor i a la seva sensibilitat amb els seus temps per justificar la decisió. Al·lega que no es donen les condicions metodològiques i memorials i que en cas que es vulgui recuperar el projecte, cal fer-ho amb serenitat. Hi ha el precedent que el 2012 es van publicar al Canadà. L’editorial Gallimard tenia la intenció de publicar els tres pamflets, «Bagatelles pour une massacre» (1937), «L'École des cadavres» (1938) i «Les beaux draps» (1941), després d’haver un arribat a un acord amb la vídua de l’escriptor, Lucette Destouches, que té 105 anys. Gallimard va respondre a la polèmica dient que els textos pertanyen a la història de l’antisemitisme francès més infame i que condemnar-los a la censura podria generar una curiositat malsana cap a ells.
Céline (Courbevoie, Île-de-France, 1894 - Meudon, 1961) va ser condemnat a França per col·laboracionista després de la segona Guerra Mundial i es va negar a reeditar els tres textos. La seva vídua havia respectat la seva voluntat fins ara. Representants de la memòria de l’Holocaust i la persecució de criminals nazis han demanat que s’aturés la reedició perquè diuen que els textos són nocius i talentosos a l’hora d’incitar a l’odi racial i l’extermini dels jueus.

[dijous, 11.01.18]
La segona edició de l'«Oui! Festival de Teatre en Francès de Barcelona» oferirà una desena d'espectacles inèdits aquí de França, el Quebec, Bèlgica, Suïssa, el Senegal i Romania
El festival se celebrarà de l’1 a l’11 de febrer. S’hi podran veure 9 espectacles (amb un total de 14 representacions) tots inèdits aquí, escrits per autors francòfons que provenen de França, el Quebec, Bèlgica, Suïssa, el Senegal i Romania. Els espectacles escollits reflecteixen la societat i aborden temes tan diversos com l’evolució de la condició femenina, el coratge, el capitalisme, la mundialització, la democràcia, l’abandonament, l’ecologia, el somni, la manipulació i el diàleg, entre d’altres.
La programació d'aquesta segona edició es caracteritza per la seva contemporaneïtat, qualitat i capacitat d’abordar temes socials de caràcter transversal i universal amb l’objectiu d’incentivar la reflexió i l’intercanvi d’idees. El festival tindrà lloc principalment a l’Institut del Teatre (amb dues sales) i l’Institut Français, així com a l’Almeria Teatre i La Caldera, que s’incorpora com a nou espai. Tots els espectacles es representaran en francès i incorporaran sobretítols en català o castellà, tret dels programats a l’Institut Français.

[dimecres, 10.01.18]
Les exposicions singulars del Museu del Disseny han fet augmentar els visitants dels museus de Barcelona durant l'any 2017 fins a gairebé cinc milions
Els museus i els centres d'exposició municipals de Barcelona van rebre 4.886.831 visitants durant el 2017, 220.000 més que el 2016. Algunes de les causes d'aquest augment són les exposicions «David Bowie is» i «Tapas. Spanish design for food», del Museu del Disseny, que han fet que el nou espai de Les Glòries hagi duplicat les xifres, de 117.267 a 234.676 visitants. En canvi, El Born Centre Cultural ha experimentat un lleuger descens de visitants (de 1.306.230 a 1.299.134), però això no ha impedit que torni a ser un dels més concorreguts. A continuació d'El Born hi ha el Museu Picasso, que va superar el milió de visitants (1.046.190, respecte els 954.895 visitants del 2016). El Museu d'Història de Barcelona ha rebut més visitants, i ha passat de 926.571 el 2016 a 927.288 el 2017. Per la seva banda, el Castell de Montjuïc ha rebut 761.725 visitants respecte als 734.460 del 2016. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha tingut 238.736 visitants respecte als 232.306 de la temporada anterior. Pel que fa a La Virreina Centre de la Imatge, ha passat de 92.772 a 88.920 visitants, i La Capella, de 50.782 a 54.689 visitants. La Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani ha aconseguit 11.292 visitants, davant dels 10.202 aconseguits el 2016. Per contra, altres
museus i centres d'exposicions de Barcelona han reduït el seu nombre de visitants com el Museu de Cultures del Món que ha passat de 52.394 visitants el 2016 a 51.812, i el Museu de la Música, de 54.546 a 34.332. La davallada més significativa és la de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que va passar de 14.293 a 8.416 visitants.

[dimarts, 09.01.18]
Les revistes «Interviú» i «Tiempo» del Grup Zeta tanquen tant en paper com digital i deixen enrere etapes històriques d'investigació com la que va costar exili i presó al periodista català Xavier Vinader
Les pèrdues no són sostenibles per l'empresa i la decisió ha arribat definitivament amb l'entrada del 2018: les històriques revistes «Interviú» i «Tiempo» tanquen després de més de quaranta anys als quioscos. Amb 42 anys, «Interviú» va irrompre com la primera revista d'investigació periodística el mateix any que va morir el dictador espanyol Franco. De fet,
«Interviú» va donar orígen al Grup Zeta l'any 1976 en ser el primer projecte del desaparegut Antonio Asensio. En el context de la Transició, va ser la primera publicació espanyola que exhibia dones en topless. Però el seu punt fort va ser el periodisme d'investigació, amb professionals com Xavier Vinader o Carles Bosch, que li van ocasionar diversos problemes amb la censura. Xavier Vinader (Sabadell, 1947 - Barcelona, 2015) va patir presó per un dels reportatges publicats. Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges en què explicava les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc. Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats en els articles. Vinader va ser condemnat a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme. El periodista es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel va ser indultat pel govern espanyol. D'altra banda, la revista «Tiempo» o «Tiempo de Hoy» va aparèixer el 1982 com a suplement polític d'«Interviú» que després va ampliar amb informació. Un dels seus reportatges exclusius va desvelar les comissions milionàries que cobraven membres de la família reial borbònica espanyola per la venda d'avions militars. «Interviú» ha anunciat que, amb el tancament, només mantindrà la pàgina web amb l'hemeroteca dels quaranta anys d'història.

[dilluns, 08.01.18]
El Mas Miró de Mont-roig del Camp reobrirà per Sant Jordi un cop rehabilitat i oferirà principalment la visita al que va ser l'estudi del pintor a l'espera que la Fundació tingui pressupost per acabar de recuperar l'espai
La masia on Joan Miró passava els estius obrirà parcialment el 20 d’abril, abans de Sant Jordi, coincidint amb el 125è aniversari del naixement del pintor. La primera fase de rehabilitació de l’espai ha permès recuperar l’estudi que Miró va fer construir el 1935, una part de la casa d’estiueig i l’antic magatzem, que funcionarà com a punt d’acollida de visitants. El projecte es desenvolupa per fases, amb l’objectiu d’anar recuperant el conjunt del recinte. Per aquest motiu, la Fundació Mas Miró engegarà en breu un procés de captació de patrocinadors privats. Així, la població de Mont-roig del Camp (Baix Camp) resoldrà una de les seves assignatures pendents: retrobar-se amb Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme.
El Mas Miró, adquirit per la família de l’artista l'any 1911, va ser una de les cases familiars on el pintor va passar llargues estades durant prop de 65 anys. El recinte es conegut sobretot pel quadre «La masia», una pintura a l’oli realitzada entre 1921 i 1922, que el propi Miró va definir com una peça clau en la seva carrera. A més dels edificis, la finca disposa de deu hectàrees de terrenys on ja s’hi cultiven productes d’horta ecològica. Més endavant, s’hi plantaran cultius autòctons de la zona, com ara ametllers i garrofers, per recuperar el paisatge que va inspirar l’obra de l’artista.

[diumenge, 07.01.18]
La reducció de l'IVA de les sales de cinema queda ajornada a causa de la pròrroga forçada dels pressupostos del govern espanyol per al 2018 per falta de suport parlamentari
El cinema és un dels sectors que primer va posar el crit al cel per exigir la rebaixa de l’IVA del 21% encara actual sobre l’entrada de taquilla. Al setembre passat, el govern espanyol es va vantar que la rebaixa fins al 10% arribaria el 2018, però el fracàs dels nous pressupostos ha deixat la mesura en repòs, com moltes altres promeses, algunes d'elles pactades amb el suport imprescindible de Ciudadanos (C's). Una mesura, esclar, hipotètica per ara si es té en compte que el Partit Nacionalista Basc (PNB) no vol donar el seu vot mentre el govern espanyol no rectifiqui la seva postura en relació a les demandes de Catalunya.
La pròrroga dels pressupostos es va activar automàticament l'1 de gener. Mentrestant, sobre cada entrada al cinema seguirà gravant l’IVA al 21%. L'augment desmesurat de l'IVA per a la cultura va passar del 8% al 21% el 2012, marcant així una de les taxes impositives més altes d'Europa. Pel que fa fa al cinema, es calcula que unes 400 pantalles han desaparegut en cinc anys.

[dissabte, 06.01.18]
Ken Loach serà el protagonista a la Filmoteca de Catalunya de la primera gran retrospectiva del cineasta marcada pel compromís social i polític
Només nou cineastes poden presumir d’haver rebut en dues ocasions la màxima distinció del festival de Cannes. El 2016 l’exquisit club format per Kusturica, Haneke, Coppola o els germans Dardenne —que van visitar la Filmoteca el 2017— s’ampliava amb Ken Loach. El cineasta, en la seva tretzena participació al festival francès, repetia Palma d’Or amb «I, Daniel Blake», després d’haver-la guanyat deu anys abans per «El viento que agita la cebada».
Ken Loach (Nuneaton, Regne Unit, 1936) va entrar en contacte amb el teatre mentre estudiava Dret a Oxford, però de seguida es va sentir més atret pel món audiovisual. A principis dels seixanta va accedir a una beca a la BBC i la seva carrera comença lligada a la televisió, amb docudrames hereus del Free Cinema. «Kes» (1969), el seu segon llargmetratge, ja el consagra internacionalment, però la seva oposició a la política de Margaret Thatcher té repercussions sobre la seva carrera professional, greument afectada durant la dècada dels vuitanta. Quan la dreta deixa el poder, Loach reapareix per convertir-se en un notari implacable de la seva cara més fosca, ja sigui retratant les clavegueres del conflicte nordirlandès a «Agenda oculta», com en les cròniques dels estralls de l’atur, les retallades i les polítiques socials restrictives, protagonitzades pels estrats més desafavorits i marginats de la societat en films com «Riff-Raff», «Plouen pedres», «Ladybird, Ladybird» o «El meu nom és Joe» o ´Jimmy's Hall» amb el qual va anunciar que es retirava del cinema, tot i que hi va tornar després pel retorn al govern britànic de mesures conservadores.

[divendres, 05.01.18]
El Museu Picasso del carrer Montcada de Barcelona supera el milió de visitants durant l'any que ha tancat i augura que la xifra es pot superar per al 2018 pel programa previst de les exposicions
El Museu Picasso de Barcelona ha rebut 1.046.190 visitants durant l’any 2017. Aquestes dades són el resultat d’un any prolífic en exposicions, recerca, publicacions i esdeveniments, entre altres, per aquest motiu, el Museu del carrer Montcada fa un balanç positiu del 2017 que ha deixat enrere i encamina el 2018 amb entusiasme. Al llarg d’aquest any 2017 al
Museu Picasso s’han pogut visitar 5 exposicions temporals, 1 proposta artística pluridisciplinar d’art contemporani i 3 mostres, en total 9 ofertes de gran envergadura. Destaquen les 6 exposicions temporals que s’han exhibit al Museu. El 25 d’octubre de 2017, va presentar tres exposicions simultànies conjuntament amb una mostra a les sales A del Museu: «1917. Picasso a Barcelona», «Arthur Cravan. Maintenant?», «El taller compartit» i «Picasso, Fín, Vilató, Xavier i Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso». De moment, i a l’espera de la seva clausura, a finals de gener de 2018, 117.328 visitants han passat ja per alguna de les exposicions.

[dijous, 04.01.18]
El president de la comunitat aragonesa veu partidista que el govern espanyol hagi acceptat finalment que la Generalitat de Catalunya presenti els recursos davant el Tribunal Suprem espanyol per la recuperació dels béns de Sixena
La Generalitat de Catalunya —en mans encara del 155— ha presentat l'últim dia de termini per fer-ho dos recursos davant el Tribunal Suprem espanyol –l'un, de cassació i l'altre, d'infracció processal– per la recuperació dels béns del monestir de Sixena en litigi amb l'Aragó. Inicialment el govern espanyol s'havia negat a autoritzat aquesta presentació de recursos. Però la postura espanyola ha indignat l'Aragó. El president de la comunitat aragonesa li retreu que s'hagi posicionat a favor de la part catalana del
cas Sixena amb un argument que continua amb la guinyolada d'alguns presidents de comunitats autònomes espanyoles en el seus discursos de Cap d'Any i que afirma: «Per un govern i per una comunitat [Aragó] que han acreditat la seva lleialtat constitucional de manera exemplar resulta força descoratjador que el govern espanyol s'hagi posicionat a favor de Catalunya des del començament, i que ni tan sols s'hagi mantingut neutral».

[dimecres, 03.01.18]
Tota la producció externa de TV3 perilla si no es fa enrere el peatge de l'IVA espanyol retroactiu per les subvencions rebudes com a mitjà de comunicació
TV3 no assegura la continuïtat la pròxima temporada de cap programa de producció externa, com «Polònia» o «Preguntes freqüents», entre molts altres, que l'han fet líder d'audiència el 2017 per vuitè any consecutiu. El conflicte de l'IVA retroactiu obligarà, segons la direcció de la cadena, a suprimir-los de la graella perquè caldrà fer front al pagament de 168 milions d'euros que la Hisenda espanyola reclama en concepte d'IVA de les subvencions rebudes a mitjans i entitats o institucions culturals, com per exemple el teatre que és un dels sectors que es pot veure més afectat.
El director de TV3 veu una situació molt complicada a partir de l'estiu vinent si el nou govern de la Generalitat de Catalunya no fa una aportació econòmica extra a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Per fer front a aquest contratemps, s'han fet alguns retocs d'última hora com per exemple tornar Helena Garcia Melero a la tarda amb el programa «Tot es mou» que havia de ser el magazine de mati i que substituirà «Tarda oberta» de la productora Mediapro. El matí continuarà amb la informació general i, en principi, amb la connexió doblada entre el 3/24 i TV3 fins a enllaçar amb el TNComarques.

[dimarts, 02.01.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2017 amb 14.187.277 visitants que han fet 33.172.723 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 14.187.277 visitants i 33.172.723 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.784,7 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.405 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.01.18]
La façana rehabilitada d'un edifici del comerciant Josep Cerdà al xamfrà de Consell de Cent amb Roger de Llúria de l'Eixample barceloní mostra les pintures d'estil venecià dels artistes italians Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi
En la rehabilitació de la façana d'un dels edificis del comerciant Josep Cerdà s'han recuperat les restes d'unes pintures d'estil venecià que tenen 153 anys i que van ser fetes pels artistes italians
Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d'escenografia al Gran Teatre del Liceu. Ara tornen a lluir després d'un any i mig de feina.Les pintures estaven amagades sota una capa de pintura vermella i diverses remodelacions. Molt deteriorades pel pas del temps. Han calgut, però, molts mesos d'investigació i documentació i també més d'un any i mig de tasques de microcirurgia seguint les pistes que la mateixa façana els anava donant. Només queda una única fotografia que es conserva de l'època, en la qual es veu aquest edifici de Josep Cerdà, que va fer construir aquesta finca i tres més el 1864, a la mateixa cantonada del carrer Consell de Cent, en uns terrenys de la seva propietat. Va ser una de les primeres finques d'habitatges de l'Eixample i va voler que dos artistes italians la decoressin imitant els palaus ducals venecians del segle XV. Els departaments de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han subvencionat part de les feines de rehabilitació ja que l'edifici està tipificat com a bé cultural d'interès nacional.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció