[dijous, 31.01.08]
«La plaça del Diamant» comença una gira de dos mesos per escenaris catalans que acabarà al Centro Dramático Nacional de Madrid el mes d'abril
En les 57 representacions a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, el muntatge de 'La plaça del Diamant', dirigit per Toni Casares, adaptat per Josep M. Benet i Jornet i protagonitzat per Sílvia Bel en el paper de Natàlia-Colometa, va rebre més de 45.000 espectadors, amb un índex d'ocupació del 92%. Al llarg de la gira, l'espectacle es podrà veure a 19 ciutats catalanes, amb un total de 35 representacions. La gira comença a Girona (2 febrer) i es tancarà amb les representacions en català i sobretítols en castellà al Teatro Valle-Inclán de Madrid, seu del Centro Dramático Nacional, del 30 d'abril al 4 de maig. El calendari previst passa pel Teatre Municipal de Girona (2 i 3 febrer); Teatre Metropol de Tarragona (7 i 8 febrer); Teatre Atrium de Viladecans (10 i 12 febrer); Teatre Ateneu de Tàrrega (15 febrer); Teatre Ateneu d’Igualada (17 febrer); Teatre Fortuny de Reus (20, 21 i 22 febrer); Teatre Municipal de Balaguer (24 i 25 febrer); Teatre de Roses (29 febrer); Teatre Principal de Sabadell (8 i 9 març); Teatre Principal de Palma de Mallorca (13, 14 i 15 març); Teatre Comarcal de Solsona (23 març); Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès (30 i 31 març); Teatre Auditori de Granollers (3 i 4 abril); Teatre Clavé de Tordera (6 abril); Teatre Municipal de Barberà del Vallès (11 abril); Teatre Kursaal de Manresa (18, 19 i 20 abril); Centre Cultural de Valls (25 abril); Teatre El Jardí de Figueres (27 abril); Teatro Valle-Inclán, de Madrid, Centro Dramático Nacional (30 abril a 4 maig). 'La plaça del Diamant', producció del Teatre Nacional de Catalunya, va marcar l'arrencada dels actes de l'Any Rodoreda, que commemora el centenari del naixement de l'escriptora. L'exposició al voltant de l'obra, 'Un malson de coloms', que s'ha pogut visitar al vestíbul del TNC farà una gira de presentació en diverses Biblioteques Públiques de Catalunya fins al 30 de desembre. D’una banda, la mostra permet revisar la trajectòria de Mercè Rodoreda com a dramaturga, i de l'altra, entra dins el món que proposa la novel·la i l'adaptació teatral del TNC, amb un recull de material gràfic relacionat amb l’obra i l’autora.

[dimecres, 30.01.08]
Les naus centrals de l'antiga fàbrica Fabra & Coats de Sant Andreu es convertiran en un centre de producció cultural amb una escola de les arts i un viver creatiu per a joves
Dels fils i vetes a la creació artística i cultural. Aquest és el salt que faran les grans naus centrals de l'antiga fàbrica Fabra & Coats, espai centenari que durant molts anys havia estat el centre de la vida treballadora del nucli de Sant Andreu, a Barcelona. L'Ajuntament ha decidit donar resposta a les demandes creixents en els últims mesos de col.lectius joves d'artistes i creadors que reclamaven un espai per a les seves activitats. La resposta és un projecte que podria ser ja realitat l'any 2009: un centre de producció cultural en una superfície de quatre plantes de 12.000 metres quadrats. Els responsables cultural de l'Ajuntament de Barcelona aspiran a fer que el centre Fabra & Coats es transformi en un gran laboratori cultural que doni suport als professionals del sector cultural, que treballi la formació artística i que promogui la participació en el seu entorn territorial més pròxim. La primera planta de l'edifici es destinarà a una escola de les arts —música, teatre, circ, dansa i arts visuals—. La segons acollirà vivers de projectes culturals impulsats per joves emprenedors. La tercera, els estudis de projectes musicals i audiovisuals. La quarta, aules d'assaig per a les arts escèniques i del moviment, així com una residència per a artistes. L'Escola de les Arts, que tindrà una capacitat per a 4.000 alumnes, comptarà amb dotze aules de música per a quinze alumnes en cada aula, cinc aules de teatre i circ, sis aules de dansa i onze aules per a arts visuals, a més de comptar amb un auditori amb capacitat per a unes dues-centes places. L'Ajuntament no preveu intervenir gaire en l'edifici de la fàbrica perquè considera que el nivell de conservació és molt bo. El projecte arquitectònic s'encarregarà durant aquest any amb la intenció que la rehabilitació estigui feta al llarg del 2009. Es calcula que el pressupost inicial pot estar sobre els 7 milions d'euros. Per a l'ocupació del nou centre, es convocarà un concurs públic al qual podran concórrer els creadors, basant-se en un model similar dut a terme en ciutats com Berlín, Londres, Madrid, Nova York o París.

[dimarts, 29.01.08]
El castanyer mític que Anna Frank veia des del seu refugi al pati de la casa d'Amsterdam es pot mantenir viu entre cinc i deu anys
Després que tots els indicis eren que el castanyer s'hauria de tallar, la Fundació creada arran de la notícia, 'Salvar l'arbre d'Anna Frank' ha confirmat que el castanyer que la jove escriptora jueva veia des de la casa on estava refugiada amb la seva família davant d'un dels canals d'Amsterdam pot continuar vivint durant un període d'entre cinc i deu anys, tot i que necessiti un suport especial per evitar el risc que caigui. Des del passat mes de novembre aquesta Fundació, de la qual formen part principalment els veïns del barri de la casa-museu d'Anna Frank, mantenia negociacions amb el propietari del pati on hi ha el castanyer i també amb representants de l'Ajuntament d'Amsterdam, que volien tallar l'arbre argumentant que pateix una malaltia que podreix el tronc i debilita les arrels. La Fundació 'Salvar l'arbre d'Anna Frank' ha de reunir ara els 50.000 euros que costarà el suport de reforçament metàl.lic per evitar la caiguda de l'arbre que es calcula que té unes trenta tones de pes. Els partidaris de deixar el castanyer tal com està van portar el cas als tribunals en un procés d'urgència que va fer que es paralitzés temporalment la poda de l'arbre i es formava una comissió per estudiar l'estat de l'arbre. La comissió va donar per bona la llicència per poder tallar el castanyer concedida per l'Ajuntament al propietari del pati veí de la casa-museu Anna Frank, però va al.legar també que el perill que hi havia que l'arbre caigués només es feia greu quan arribava l'estació de la sortida de les fulles que era quan estava més carregat. Les referències al castanyer es troben en diversos fragments del 'Diari d'Anna Frank', un dels bestsellers universals de la literatura del segle passat.

[dilluns, 28.01.08]
Malgrat la baixada del 21'7% en les vendes de discos, el sector va facturar 284 milions d'euros als comerços de l'Estat espanyol durant el 2007
Aquesta xifra, però, representa la quantitat de 83 milions menys que l'any anterior, segons dades de l'Associació de Productors de Música (Promusicae). Les vendes de suport digital van créixer en canvi des dels 21'7 milions d'euros del 2006 als 27 milions euros del 2007, un creixement que els productors encara no donen per bo per tal que els compensi el marge de moviment que tenen previst. El fet és que fa sis anys que el sector pateix fortes davallades en les vendes —igualment com passa de manera progressiva amb els espectadors de cinema— però pel que fa als discos, aquesta és la caiguda més forta des del fenomen dels suports digitals i, esclar, la pirateria. Actualment, es calcula que el mercat de descàrregues digitals representa el 9'5% del total del mercat, tres punt i mig més que l'any passat. Pel que fa als discos més venuts, la mateixa Promusicae constata que només cinc artistes han superat el llistó dels 100.000 exemplars de cedés: Miguel Bosé (250.000 còpies de 'Papito'); Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina (158.000 còpies de 'Dos pájaros de un tiro'); Il Divo (142.000 còpies de 'Siempre'); Fito y los Fitipaldis (106.000 còpies de 'Por la boca vive el pez'); i La Quinta Estación (102.000 còpies d''El mundo se equivoca'). Noms com David Bisbal, La Oreja de Van Gogh o Alejandro Sanz se situen en el sisè, vuitè i catorzè lloc de vendes. La tradició del consumidor espanyol continua afavorint la producció local i per això el primer disc estranger que apareix a la llista és en el número quinze amb 'Pavarotti forever', seguit de la banda sonora de 'High School Musical 2', en el setzè lloc, i 'Magic', de Bruce Springsteen, en el vintè lloc. El devedé musical de més vendes és 'Tour fijación oral', de Shakira, però només amb 23.000 còpies. Hi figuren també 'Plug me in', dels australians AC/DC, amb 15.200 còpies, i 'tour 2007', d'Héroes del Silenció, amb 14.600 còpies, però amb només dues setmanes a les tendes. Les descàrregues digitals segueixen també aquesta tendència d'optar per la música local. La companyia SonyBMG figura en la primera posició perquè compta amb cantants com Joan Manuel Serrat o Joaquín Sabina. Les altres companyies que es reparteixen el pastís són Universal Music, EMI i Warner Dro. Més avall, amb un tant per cent minoritari, figuren Blanco y Negro, Divucsa i Discmedi.

[diumenge, 27.01.08]
Un miler de fotògrafs participaran a València en el I Congrés Europeu de Professionals
La trobada tindrà lloc al Palau de Congressos de València sota l'organització de la Federació Europea de Fotògrafs Professionals (FEP) i la Federació Espanyola de Professionals de la Fotografia i Imatge (FEPFI), els presidents de la qual, Luc Peeters i Betlem Caballero, respectivament, seran els encarregats d'efectuar la presentació oficial que donarà pas a les ponències. És la primera ocasió que es reuneix els més importants fotògrafs professionals d'Europa en un Congrés, que dirigeix i coordina Ricardo Carrillo, president de l'Associació de Fotògrafs Professionals Valencians (AFPV), i que oferirà un programa de ponències específiques per a vídeo i per a fotografia, des de la fotografia d'autor a la d'arquitectura passant per la social, el màrqueting, el retrat, la publicitat o el documental, a càrrec d'una vintena de reconeguts mestres de la professió. Hi ha prevista la presència de ponents procedents d'Itàlia, França, Irlanda, Portugal, Àustria, Holanda, Republica Txeca, Finlàndia, Gran Bretanya, Bèlgica.

[dissabte, 26.01.08]
La mostra de documental independent i videoart OVNI presentarà visons de diferentes formes de marginació i explotació
Sota el títol d’«Exodus. Els marges de l’Imperi», OVNI 2008 projectarà entre el 29 de gener i el 3 de febrer uns 200 vídeos procedents de tot el món que reflexionen sobre la marginalitat i sobre la voluntat de creuar els marges, sobre formes d’èxode personal o col·lectiu, físic o anímic. A banda de les projeccions, durant la mostra es podrà accedir a través de 20 unitats de consulta als més de 2.000 audiovisuals que conformen l’arxiu OVNI. La mostra OVNI 2008 presentarà visons de diferentes formes de marginació i explotació, aquelles que es troben sota la vertical opressiva del poder —treballadors en fàbriques d’exportació a la Xina, jornalers clandestins palestins a Israel— i visions de les zones en conflicte armat —Llatinoamèrica, Txetxènia, Líban, Iraq, Darfur, Afganistan...—. Però també reflexions i visions d’aquelles altres realitats i formes d’organització que creixen als marges: autoorganització dels sense sostre, comunitats indígenes a l’Equador i a Colòmbia, germandats de transvestits a l’Índia, antigues tradicions heterodoxes i els seus rituals, col·lectius d’autogestió a Barcelona, grups de desertors als Estats Units, juntament amb relats de somnis i revolució interior, de recerca i d’èxode. La mostra es presenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l'accés és gratuït.

[divendres, 25.01.08]
L'arrencada teatral del 2008 té aquesta setmana les estrenes més esperades després del parèntesi de les festes de fi d'any amb l'espectacular «Cavalia» al Parc del Fòrum
Alguns dels espectacles han estat ja estrenats en els últims dies. Entre aquests figuren 'La sorra i l'acadèmia', de Joan Brossa, a l'Espai Escènic que porta el seu nom; el musical 'Ruddigore o la nissaga maleïda', de Gilbert i Sullivan, prorrogat al Versus Teatre; 'La classe neutra', basat en 'L'auca del senyor Esteve', de Santiago Rusiñol, a la sala Muntaner; 'Singapur', de Pau Miró, a la sala Beckett; l'espectacle singular de Pepe Rubianes amb el miratge africà, al Club Capitol; i les estrenes 'Variacions enigmàtiques', a La Villarroel; 'Homebody / Kabul', de Tony Kushner, al Teatre Romea; el musical 'Boscos endins', al Teatre Victòria; o el muntatge sobre Joan Brossa, al Teatre Nacional de Catalunya. De tots els espectacles estrenats així com els que s'estrenen en els pròxims dies, la revista digital «Clip de Teatre» n'ofereix les prèvies puntuals i les posteriors crítiques.

[dijous, 24.01.08]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya commemorarà amb una exposició numismàtica el bicentenari de la Guerra del Francès
La mostra es presentarà entre el maig vinent fins al maig del 2009 i estarà comissariada per Albert Estrada, conservador del Gaibinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La commemoració del bicentenari de l'inici de la Guerra del Francès o de la Independència (1808-1814) recordarà un dels períodes més convulsos de la història contemporània. La intenció del MNAC amb l'anàlisi sobre el paper protagonista de la modena, de la medalla commemorativa i de les condecoracions, al llarg de la guerra, en el cas de Catalunya. Com en totes les guerres, l’economia, la hisenda pública i la moneda es van veure afectades de ple. Tots els contendents necessitaven monedes en abundància per afrontar les quantioses despeses militars. Catalunya, en aquest context i després d’un segle sense batre numerari propi, va protagonitzar la fabricació, sota dominació francesa, de les primeres pessetes a Barcelona. Alhora, es va emprendre l’encunyació de moneda d’emergència a nom de Ferran VII en les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, així com en una seca itinerant depenent de la Junta Superior del Principat. La mostra oferirà l’oportunitat de divulgar els fons de moneda, de medalla commemorativa i de condecoracions militars del Gabinet Numismàtic de Catalunya vinculats a la guerra. A més, comptarà amb el préstec, per part d’altres institucions, d’una selecció d’objectes i documents de naturalesa diversa relacionats directament amb el conflicte i destinats a contextualitzar i evocar el període històric napoleònic. Un catàleg amb dotze articles i gairebé cinquanta fitxes comentades de les principals peces exposades acompanyarà i complementarà l’exposició.

[dimecres, 23.01.08]
Els Mossos d'Esquadra patrocinaran un premi de novel.la negra en català com ho fan els de la Gendarmeria francesa
El premi es presenta sota el nom de 'Crims de Tinta' i a l'estil del premi de novel·la policíaca que atorga la Gendarmeria francesa, els Mossos d'Esquadra també han posat en marxa aquesta iniciativa amb la convocatòria del primer premi de novel·la negra en català. El termini de presentació d'originals es tanca el pròxim 15 de març. El premi, dotat amb 25.000 €, es lliurarà l'endemà de Sant Jordi, coincidint amb el Dia de les Esquadres, jornada de commemoració de la policia catalana. El llibreter Paco Camarasa, de la Llibreria Negra y Criminal, ha estat un dels promotors del premi. Camarasa creu que feia falta una eina per donar a conèixer nous autors i que recollís tota la tradició del gènere negre en català. De fet, el premi Crims de Tinta vol englobar els diferents estils com les creacions de misteri, thriller, policíac i el del gènere negre. El jurat no es farà públic fins al mateix dia que es conegui el guanyador del premi. Amb aquesta convocatòria, la Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya s'apunta a la relació de ficció i realitat que hi ha entre la literatura policíaca i les funcions habituals de la policia. La novel.la serà publicada per RBA dins el segell de La Magrana, un segell que ja va ser pioner en el gènere negre d'autors catalans amb una col.lecció, La Negra, que va assessorar en el seu moment l'escriptor Jaume Fuster, autor de 'De mica en mica s'omple la pica'.

[dimarts, 22.01.08]
La versió reduïda de l'«Atles Lingüístic del domini català» recull cent quatre mapes on es poden consultar les diverses accepcions d'una paraula o expressió
¿Com s'anomena una persona guenya a Perpinyà? ¿On es diu almosta? ¿A quina zona dels territoris de llengua catalana pronuncien jonoll? ¿Qui diu que té uis i no ulls? Aquestes i moltes respostes més —que semblen més aviat un llibre d'estil del programa-concurs «Bocamoll», de TV3—, es poden trobar en el primer volum del 'Petit atles lingüístic del domini català', que ha publicat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra és la versió reduïda de l’'Atles lingüístic del domini català¡, del qual l’IEC ja ha publicat tres dels nou volums que tindrà. Joan Veny, autor del 'Petit atles' i membre de l’IEC, explica que l’objectiu de la publicació és presentar aquesta obra com un atles amb mapes de síntesi, enriquit amb comentaris lingüístics, sense aprofundiments d’alta filologia, però bastit sobre una base de rigor científic, de consulta còmoda, destinat a universitaris, alumnes de batxillerat i diletants de la llengua. Veny també dirigeix, juntament amb Lídia Pons, l’'Atles lingüístic del domini català'. 'El Petit atles' recull, en cent vuitanta-dues pàgines, cent quatre mapes lingüístics, en els quals es poden consultar les diverses accepcions d’una paraula o d’una expressió, o les variants de pronunciació d’una mateixa lletra en tot el territori de parla catalana. Els mapes del llibre es divideixen en quatre apartats: fonètica, fonosintaxi, morfologia i lèxic, tot i que Veny ja avisa a la introducció que aquests no són departaments estancs. Aquesta secció és precedida d’uns mapes introductoris relatius a diversos àmbits, com ara la divisió política i administrativa, la classificació dialectal, o els punts d’enquesta. I és que per poder fer l’obra s’han recollit dades de cent noranta localitats de llengua catalana: des de Salses, al Rosselló, fins a Guardamar, a Alacant, i des de Fraga, a la Franja de Ponent, fins a Maó, a Menorca. Tots els mapes, tal com Veny apunta, estan confeccionats a partir dels corresponents mapes de l’atles gran, tret del de la classificació dialectal, preparat per a aquesta ocasió i precedit d’una llarga presentació. El projecte que dirigeix Veny inclou la publicació de nou volums del 'Petit atles', en paral·lel amb l’atles gran. El primer volum del 'Petit atles' es pot adquirir a les llibreries per 18 euros.

[dilluns, 21.01.08]
Després que Ara Llibres posés en marxa el primer «youtube» per als seus autors, un «youtube» literari es presenta com el primer en espanyol
Els mitjans de difusió dels escriptors han canviat radicalment en els últims cinc anys. Des de les pàgines web als xats, el salt immediat és la utilització del You Tube com a canal de promoció per a tots els públics, ja sigui presentant un llibre determinat o parlant del conjunt de l'obra pròpia. El canvi tot just acaba de començar. Els primers intents els va fer fa uns mesos l'editorial Ara Llibres, dirigida per Ernest Folch. Alguns autors que tenen obra publicada en aquest segell disposen d'uns "youtubes" personals a la mateixa pàgina de l'editorial. Això ha fet que, en el moment que ha aparegut un "youtube literari" i s'ha autoadjudicat el paper de pioner a tot l'Estat espanyol, els responsables d'Ara Llibres hagin hagut de fer memòria de la seva aposta anterior. Sigui com sigui, a través de les editorials o a través d'una empresa digital independent, passarà molt poc temps perquè el "youtube" substitueixi l'estaticisme, les fotografies i les sinopsis escrites. En certa manera, és com els cartells de promoció que omplien els murs de les vies dels metros i que en molts casos ja han estat substituïts per grans pantalles que emeten promoció constantment, informacions, reportatges breus i dades de situació, del temps o consells per a tots els gustos. De moment, i al costat d'Ara Llibres en català, el Youtube literari en llengua espanyola té una seixantena de missatges parlats d'autors i els promotors volen arribar a oferir-ne fins a cinc-cents en tot aquest any. Curiosament, tant aquest nou portal com el pioner d'Ara Llibres en català coincideixen en el detall que cadascun dels missatges parlats no passa dels dos minuts. El fet és que la iniciativa no és nova del tot en el món de la xarxa. Als Estats Units, ja fa quatre anys que John Le Carré va parlar en un precoç youtube de la seva novel.la 'Absolute Friends'. Una altra punt objectable del nou portal en espanyol és que els seus responsables ja han dit que cadascun dels "youtubes" d'autors només estarà a la xarxa un any.

[diumenge, 20.01.08]
L'editorial Random House Mondadori acorda amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya donar 3.000 llibres a centres penitenciaris
L'editorial Random House Mondadori ha signat un acord amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per donar aquest any 3.000 llibres a centres penitenciaris catalans amb la finalitat de fomentar la lectura entre els interns en el marc de les polítiques de rehabilitació. Entre els llibres que doni l'editorial també n'hi ha de temàtica infantil, ja que als centres per a dones reben molts infants per passar els caps de setmana amb les seves mares. Segons el conveni, l'editorial es compromet a donar durant aquest any diversos lliuraments de llibres nous que en total arribin a 3.000, i amb cada lliurament, l'editorial aportarà un llistat perquè el Departament de Justícia distribueixi els llibres entre els diferents centres en funció de les seves necessitats. Tant l'editorial com el Departament de Justícia han acordat també fer actes culturals en els centres penitenciaris en què participin escriptors que publiquen les seves obres amb Random House Mondadori. Com a preàmbul d'aquest projecte, els escriptors Andreu Carranza i Esteban Martín, autors de 'La clau Gaudí', i l'escriptor Joan Antoni Martín Piñol, autor de '200 bogeries perquè et quedis amb mi', ja han fet algunes conferències a interns.

[dissabte, 19.01.08]
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans qualifica de sorpresa desagradable i actuació provinciana la proposta de reducció d'hores de literatura al Batxillerat
El president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell, ha qualificat de sorpresa desagradable i d’actuació incomprensible i provinciana el projecte de decret del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que regula els ensenyaments de batxillerat. La proposta que ve a remolc de la polèmica en el circuit professional sobre la nova Llei de l'Educació, inclou, entre altres, la reducció de tres a dues hores setmanals per a les assignatures de llengua i literatura catalana i de llengua i literatura castellana, mentre manté les actuals tres hores per a la llengua estrangera. Joan Martí al.lega que és sorprenent que les mesures apareguin en un context en què s'està demanant de manera molt majoritària una presència més gran de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social, mentre des del Departament d'Educació es vulgui retallar espai. D’altra banda, el fet de rebaixar una hora setmanal de la llengua catalana, però no de la llengua estrangera, segons Martí i Castell, vol dir que s’actua de manera acomplexada, de manera provinciana, i amb menyspreu respecte la llengua pròpia. El president de la Secció Filològica de l'IEC creu també que cal incorporar nous continguts en l’ensenyament de la llengua catalana, però acompanyats de més temps. D'altra banda, també la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona ha fetpúblic el seu malestar i la seva preocupació per la decisió de reduir dràsticament el nombre d’hores de les assignatures de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura que figura en el projecte de Decret de Batxillerat que ha donat a conèixer el Departament d’Educació. En el seu comunicat, diu, entre altres coses, que no sembla que aquesta mesura pugui anar encaminada a millorar el nivell de les competències instrumentals bàsiques associades amb el coneixement de les dues llengües que presenten els alumnes del Batxillerat actual, les quals, com és ben sabut, diversos indicadors oficials fiables no consideren gens satisfactòries. La mesura tampoc no sembla coherent amb un dels principals objectius genèrics del Batxillerat que el projecte de decret recull en l’article 3e), i que diu: Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana".

[divendres, 18.01.08]
Dins el programa de L'Anella Cultural, el Gran Teatre del Liceu retransmet en directe l'òpera «Aïda», de Giuseppe Verdi, a Granollers, Lleida i Reus
La retransmissió té lloc aquest dissabte a les 20.00 h. i es podrà visionar en directe al Museu de Granollers, al Teatre Escorxador de Lleida i al Teatre Bartrina de Reus. Aquesta és la segona retransmissió de les cinc previstes pel conveni de col.laboració entre el Gran Teatre del Liceu i el Consorci Transversal dins del marc de L’Anella Cultural, un projecte de Recerca, Desenvolupament i Innovació (RDI) en el terreny cultural, que interconnecta en banda ampla diversos centres culturals de Catalunya mitjançant Internet 2. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal desenvolupar una xarxa d’equipaments culturals que a partir d’un ús intensiu de les noves possibilitats que ofereix Internet de segona generació, activin l’intercanvi de continguts, la coproducció d’esdeveniments en línia i impulsin línies de recerca sobre els nous usos de la xarxa en la producció cultural, millorant-ne la difusió i oferint als creadors una plataforma per experimentar noves aplicacions en les arts digitals. La primera retransmissió es va fer el 8 d’octubre passat amb l’emissió de l’òpera 'Andrea Chénier', al Teatre Bartrina de Reus. A més estan previstes les retransmissions d''Elektra', el diumenge 17 de febrer, a les 17.00 h. L'espectacle familiar 'Pere i el Llop', el diumenge 25 de febrer a les 12.45 h., i el 'Diari d’un desaparegut' i 'El castell de Barbablava', el 19 d’abril a les 20.00 h. a tots aquells equipaments culturals que formen part del Projecte Anella Cultural.

[dijous, 17.01.08]
Perpinyà dedica l'any com a Capital de la Cultura Catalana al pacifisme a través de la figura de l'abat Oliba
Un dels primers actes ha estat el Fòrum d'Associacions amb la participació de representants de més de tres-centes entitats. La capitalitat de Perpinyà, elegida per un jurat constituït per rectors de set universitats de l'àmbit lingüístic català, se centrarà durant tot el 2008 en la figura de l'abat Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà (any 1008) i creador de 'Pau i Treva', la firma del qual serà l'emblema de Perpinyà 2008. Al voltant d'aquesta idea es recordaran personatges emblemàtics de la Catalunya Nord, com el filòsof Francesc Eiximenis o Walter Benjamin i el violoncel·lista Pau Casals, entre d'altres. Durant tot aquest any, Perpinyà portarà a terme més d'un centenar d'activitats entre col·loquis, exposicions, concerts, espectacles i festes tradicionals.

[dimecres, 16.01.08]
Les pel.lícules que es van deixar de projectar durant molts anys en un cicle de la Filmoteca de Catalunya
El cicle, que té lloc fins al 30 de gener, es destina a les pel·lícules considerades "desaparegudes" dels circuits, perquè algunes es van deixar de projectar en les pantalles durant molts anys, altres no es van tornar a veure des de la seva estrena i algunes ni tan sols es van arribar a estrenar a Catalunya. El crític cinematogràfic, Àlex Gorina, ha seleccionat els deu films que formen aquest cicle de la Filmoteca de Catalunya: 'El extranjero', de Lucino Visconti; 'Bedazzled', de Stanley Donen; 'Skidoo', de Otto Preminger; 'M', de Joseph Losey; 'Novecento, primera parte', de Bernardo Bertolucci; 'Modesty Blaise', de Joseph Losey; 'Justine', de George Cukor; 'A bigger splash', de Jack Hazan; i 'Woodstock', de Michael Wadleigh.

[dimarts, 15.01.08]
Quaranta pintures de Rafael Illana s'exhibeixen de manera permanent a l'Aula Magna i a la Sala Gran de les noves Facultats de Filosofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona
L'obra de Rafel Illana ha rebut el qualificatiu de constructiva. Les formes dels seus quadres es redueixen als elements essencials, sovint amb un color vibrant. Entre els temes que inspiren els seus treballs es troben el nu femení, les natures mortes i les figures de personatges de l'antiga aristocràcia. Les seves obres —quaranta de les quals es podran veure des d'ara a l'Aula Magna i a la Sala Gran de les noves Facultats de Filosofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona—, s'han exposat en diferents ciutats espanyoles, i també a França, Portugal o Argentina, entre molts altres països. Rafael Illana (Barcelona, 1940) va estudiar dibuix i pintura a Barcelona i París. Tot i aquesta instrucció artística, es podria dir que ha estat autodidacte de la pintura perquè arran de la poliomielitis que va patir als onze anys, va començar tot un procés d'autoaprenentatge al seu estudi. Va rebre nombrosos premis, com ara la Menció d'Honor a la Sixth Annual Jury Award Art Exhibit, el Premi d' Estudis que atorga el Ministeri de Cultura francès, el I Premi de Pintura Cercle Maillol i altres distincions tant de l'Internationales Kultur und Austauschzentrum, com de la Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa.

[dilluns, 14.01.08]
La nova Capital Cultural Europea 2008 serveix per tornar a la ciutat industrial de Liverpool el paper cèlebre de pares de la banda dels Beatles
La relació d'actes que integren el programa és extens, però de moment sembla que l'interès mediatic se centra sobretot en allò que afecta als membres supervivents dels Beatles i a la memòria de la banda que va néixer a Liverpool. El programa inclou música, teatre, ballet, esdeveniments esportius i literaris, exposicions d'arts plàstiques i diversions al carrer. Paul McCartney hi participarà amb altres artistes, en un concert l'1 de juny, a l'estadi d'Anfield, mentre que el director d'orquestra britànic Simon Rattle s'hi presentarà el 4 de setembre en companyia de la Filharmònica de Berlín. La viuda de Lennon, Yoko Ono, hi exposarà una de les seves obres i hi portarà a terme una performance en record del seu marit. També hi ha prevista la presència de dos Premis Nobel de Literatura, el poeta irlandès Seamus Heaney i la novel.lista Doris Lessing, malgrat que aquesta no va assistir a la cerimònia de l'Acadèmia sueca per motius de salut. Un dels atractius és en mans de la Tate, que ha organitzat l'exposició més completa, presentada fins ara al Regne Unit, del pintor vienès Gustav Klimt. Liverpool també celebrarà la Biennal Internacional d'Art, amb desenes de pintures, escultures, peces audiovisuals i fotos. Tot fa pensar que The Rocking City, la ciutat del rock, que és com en diuen de Liverpool, serà durant tot el 2008 un dels destins favorits de cap de setmana a Europa. S'hi esperen 1,7 milions de visitants extres, que se sumaran als 20 milions que ja hi arriben cada any. L'efemèride de ser Capital Cultural Europea és una bona oportunitat per descobrir els vells edificis de totxos vermells dels molls Albert, que actualment són el centre de la vida cultural d'aquesta ciutat de 460.000 habitants. La Tate, el museu de l'esclavitud, el museu marítim i el dedicat als Beatles tenen la seu a tocar de l'aigua. Ruïna industrial —un dels seus "monuments arquitectònics" són els peculiars edificis de totxo vermell— i fàbrica de hooligans al llarg dels anys vuitanta, Liverpool reneix ara, disposada a presentar al món la seva nova imatge. Després d'un parell de dècades de regeneració i inversions, la ciutat ubicada al nord-oest d'Anglaterra, unida a la llegenda dels Beatles, s'estrena com a Capital Cultural Europea 2008. De moment, la inauguració del certamen ja ha confirmat l'interès popular. Una festa a l'aire lliure va oferir actuacions musicals, focs artificials i efectes especials, i l'estrena d'una comèdia musical, a la nova sala de concerts, la Liverpool Echo Arena. La posada en escena de tot el muntatge ha estat concebuda per Nigel Jamieson, que ja es va encarregar de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Sydney.

[diumenge, 13.01.08]
L'entrada de L'Auditori de Barcelona a la xarxa dels principals auditoris europeus pot obrir una etapa d'intercanvis musicals en els diversos gèneres
L'Auditori de Barcelona ha estat admès com a membre de ple dret de l'European Concert Hall Organization (ECHO), associació que uneix alguns dels principals auditoris d’Europa. L'accés a ECHO és força restringit. Només són seleccionats els auditoris més rellevants i amb una alta capacitat de programació i cal passar per un procés durant el qual l’associació fa un examen de l’activitat del centre. L’Auditori és la primera i única sala catalana que ha entrat a formar part de l’associació. Pertànyer a ECHO, més enllà del prestigi internacional que representa, permetrà participar en programes conjunts, coproduccions i intercanvis amb la resta de membres de l’associació. Les altres 15 sales adherides a ECHO són aquestes: Cité de la Musique (París), Barbican (Londres), Royal Festival Hall (Londres), Kolner Philharmonie (Colònia), Wiener Konzerthaus (Viena), Philharmonie Luxembourg (Luxemburg), Theatre des Champs-Elysees (París), BOZAR (Brussel·les), Gesellschaft der Musikfreunde in Wien (Viena), Stockholms Konserthus (Estocolm), Het Concertgebouw (Amsterdam), Town Hall & Symphony Hall Birmingham (Birmingham), Megaron (Atenes), Festspielhaus (Baden-Baden) i ElbPhilharmonie (Hamburg).

[dissabte, 12.01.08]
L'obra «La plaça del Diamant» de Mercè Rodoreda i adaptada per Josep M. Benet i Jornet omple la Sala Gran amb un 92% d'ocupació i exhaureix totes les entrades de la temporada
Les entrades per a totes les funcions fins al 20 de gener, últim dia de les representacions a Barcelona, del muntatge 'La plaça del Diamant', a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), estan completament exhaurides, segons dades del mateix teatre. L'adaptació teatral de la novel·la de Mercè Rodoreda, a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet i amb direcció de Toni Casares, ha superat al final de les 57 representacions els 45.000 espectadors i el 92% d'ocupació. Aquesta producció del TNC va inaugurar els actes de celebració de l'Any Rodoreda. 'La plaça del Diamant', protagonitzada, en el paper de Colometa-Natàlia, per Sílvia Bel, començarà a partir del 2 de febrer una gira per 18 poblacions del Principat de Catalunya i les Illes, que acabarà amb les representacions entre el 30 d'abril i el 4 de maig, al Teatro Valle-Inclán de Madrid, seu del Centro Dramático Nacional, on es representarà en català amb sobretítols en castellà. 'La plaça del Diamant' [vegeu la crítica d'estrena a Clip de Teatre] explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa. És una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la República. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser qui és. Mercè Rodoreda sempre va dir que la novel.la era una història d’amor sense sentimentalisme, però, això sí, plena d’emocions.

[divendres, 11.01.08]
La veterana revista internacional «Time Out Barcelona» debuta en català per redescobrir l'oci de la ciutat cada setmana
La revista setmanal 'Time Out', que va néixer fa 40 anys a Londres i que actualment es troba en 23 ciutats del món, arriba per primera vegada aquí en català amb la capçalera 'Time Out Barcelona' amb la intenció de redescobrir l'oci de la ciutat i donar cabuda a totes les Barcelones en plural, segons el seu director, el periodista Toni Puntí. Editada per Sàpiens Publicacions del Grup Cultura 03, 'Time Out Barcelona' surt amb una tirada inicial de 40.000 exemplars i es ven cada dijous als quioscos de la ciutat per 1,95 €, però durant les sis primeres setmanes es pot adquirir a un preu de promoció de només 1 €. Segons els responsables de la revista, no és només una publicació d'oci per a la nit, sinó per a tota la setmana, ja que es fa ressò de tot allò que pot interessar al barceloní, que provingui de l'estranger o no, i que vulgui viure Barcelona intensament, així com a aquelles persones que desembarquen a Barcelona els caps de setmana. Les 100 pàgines de 'Time Out Barcelona', que també té una versió reduïda a Internet, s'articulen en seccions entre les quals figura 'Tens més temps', on es recullen crítiques de restaurants, reportatges d'estètica i noves teràpies i propostes de viatges culturals per Catalunya i Europa. També hi ha les seccions de reportatges, de temes centrals i una extensa agenda de cultura i espectacles acompanyada de diverses crítiques. Hi treballen permanentment una quinzena de periodistes i s'han concertat una cinquantena de col.laboradors experts en cadascuna de les matèries que la revista ofereix. El fundador de 'Time Out London' i president de Time Out Group, Tony Elliott, ha remarcat la importància que la revista s'editi en la llengua pròpia de la ciutat on apareix perquè la seva filosofia és que serveixi de guia per al ciutadà més que per al turista. Segons Elliott, un dels factors d'èxit dels 'Time Out' a tot el món és que hi treballen experts que saben de què parlen i que els 'Time Out' no només permeten que la gent s'assabenti de l'actualitat d'oci i cultura de la seva ciutat sinó que provoquen opinió i moviment perquè incita la població a assistir a aquests actes. Malgrat tot, 'Time Out Barcelona' té en cartera el projecte d'una edició mensual en anglès destinada als visitants estrangers que es distribuiria entre els hotels de Barcelona.

[dijous, 10.01.08]
Les col.leccions d'arqueologia, història i etnologia es concentraran en un nou museu català que se centrarà en les ciències socials
La Generalitat de Catalunya crearà un nou museu que centralitzi les activitats relacionades amb les ciències socials, agrupant les col.leccions vinculades a l'arqueologia, la història i l'etnologia. Aquesta és una de les propostes incloses en el Pla de Museus que té embastat el Departament de Cultura. La llei de museus es va aprovar el 1990 al Parlament de Catalunya, però encara no s'ha desenvolupat completament. Des d'aleshores han experimentat canvis no només la museologia sinó també les necessitats del públic i fins i tot els sistemes de gestió i administració dels centres de titularitat pública. La llei establia la categoria de Museu Nacional i en creava tres: el d'Art (el MNAC), dedicat a l'art fins al segle XX a partir dels museus existents a Montjuïc i a la Ciutadella; el de la Ciència i la Tècnica, a Terrassa; i el d'Arqueologia, que va ser creat per la juxtaposició dels museus de Barcelona i Girona, més els jaciments d'Empúries, Olèrdola i Ullastret, i que havia de ser gestionat conjuntament amb el de Tarragona, de titularitat estatal. Només els dos primers són una realitat consolidada. Tres museus nacionals més que encara no han estat creats com a tals són els d'Etnologia, Ciències de la Naturalesa i Història. El Departament de Cultura ha proposat a la Junta de Museus que el futur Museu d'Etnologia es fusioni amb els d'Història de Catalunya, el que té la seu a Palau de Mar, i el d'Arqueologia, a Montjuïc. Aquests tres museus conformarien un nou tipus d'equipament, que podria actuar en xarxa i conservar diferents seus o fusionar-ne algunes i que tindria la consideració de Museu de la Societat, segons una concepció museològica que va guanyant adeptes en països anglosaxons. Per la seva part, el Museu Nacional de Ciències es fundarà amb les col.leccions dels museus de què disposa l'Ajuntament de Barcelona, que ja ha proposat que s'instal.li a l'edifici Fòrum, molt a prop del futur Zoo Marí.

[dimecres, 09.01.08]
Una cinquantena d'equips de gossos de trineu de vuit països creuaran el Pirineu en la represa de la Pirena després d'un any sense neu
La divuitena edició de la Pirena acollirà 35 equips de múixers (conductors de trineus de gossos) i 8 de skijorers (esquiadors que competeixen amb un o dos gossos lligats a la cintura que li serveix de tir). S'hi han inscrit 43 equips en representació de vuit països, a banda de Catalunya: Alemanya, Canadà, Espanya, Holanda, França, Regne Unit, República Txeca i Suïssa. Gairebé 50 creuaran al llarg de quinze dies uns 400 quillòmetres del Pirineu, tant en terres aragonesos, com andorranes, franceses com catalanes, un espectacle que té una audiència de milers d’espectadors. Els tretze participants catalans ho faran majoritàriament en la modalitat de trineus, tot i que també n’hi ha dos en la categoria d’Skijoring, modalitat similar al canicross. La primera etapa té lloc el 20 de gener a l’estació aragonesa de la Partacua i durant els quinze dies següents, farà diverses rutes i etapes per les altres muntanyes pirinenques. La Pirena 2008, que dirigeix Pep Parès, es presenta com una de les edicions més obertes dels últims anys. A més del vigent campió, fins a un total de set múixers es poden fer amb el triomf final en la modalitat de trineus. Iker Oizkoidi, Javier Romero, Carles Franch, Álvaro López Cobo, Juan Carlos Quintana o els alemanys Gregor Von Gumppenberg i Tom Andres són seriosos aspirants al triomf final. La Pirena és una de les proves més importants del múixing del calendari europeu. Una prova puntuable per a la Copa del Món que organitza la Federació Internacional d'Esports de Trineus amb Gossos (IFSS) i per a la Copa d'Europa ESDRA. Ha estat declarada competició oficial de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH) i de la Real Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI). Abans de la cursa, la Pirena fa sessions de promoció en diferents indrets com la platja de Nova Icària de Barcelona (12i 13 gener) i el Passeig de la Independència, de Saragossa (19 gener) en dos campaments d'iglús i trineus. La Pirena té actualment un pressupost d'un milió d'euros.

[dimarts, 08.01.08]
Una recreació del despatx de treball que l'escriptora irlandesa, Iris Murdoch, tenia al St. Anne College d'Oxford es pot visitar a la Biblioteca de la Facultat de la Universitat de Barcelona davant del CCCB
La nova Biblioteca de les Facultats de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), al carrer Montalegre, davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, mostren la recreació, fins al 29 de febrer, del que es considera que podia ser el despatx de treball que l'escriptora irlandesa Iris Murdoch (Dublín, 1919 - Oxford 1999) tenia al St. Anne College d'Oxford. L'autora, que es va donar a conèixer al gran públic quan es va fer fa pocs anys la pel.lícula 'Iris', basada en les memòria del seu marit, John Bayley, sobre el procés que ella havia patit amb la malaltia de l'Alzheimer, és una de les novel.listes i filòsofes irlandeses més desconegudes acadèmicament aquí tot i que algunes de les seves novel.les com 'El mar, el mar', 'El somni de Bru' i 'El príncep negre' hagin estat traduïdes. La iniciativa de la Universitat de Barcelona forma part del seminari dirigit per Margarita Mauri a la Facultat de Filosofia que té per objectiu estudiar i difondre l'obra de l'autora. De fet, la miniexposició celebra la recopilació completa de la poc coneguda i dispersa obra filosòfica i de no-ficció d'Iris Murdoch que es pot consultar a la biblioteca. Un tipus d'obra difícil de reunir perquè el seu origen és molt dispers. A més a més dels treballs acadèmics, l'escriptora tenia una columna periodística fixa al 'Sunday Times' i feia diverses col.laboracions literàries en revistes com 'Vogue'. El seminari s'està fent en contacte amb el Centre d'Estudis Iris Murdoch de la Universitat de Kingston, centre al qual John Bayley va vendre la biblioteca de la seva dona. El seminari, a més a més d'analitzar algunes de les seves primeres novel.les escrites sota l'influència de la filosofia moral, té previst organitzar diferents conferències sobre l'autora.

[dilluns, 07.01.08]
Manoel de Oliveira, Brian de Palma i David Lean, entre els directors dels cicles previstos per la Filmoteca de Catalunya per al 2008
Els directors Manoel de Oliveira, Brian de Palma i David Lean seran els protagonistes de tres dels cicles de la Filmoteca de Catalunya per al 2008, en un any que també es dedicaran retrospectives a Fritz Lang, Michael Haneke, el cinema finlandès i el documental britànic. La Filmoteca se sumarà al centenari del naixement del portuguès, Manoel de Oliveira, amb una extensa revisió de la seva obra i reivindicarà les pel·lícules que Fritz Lang va rodar a Hollywood. Aquesta mateixa commemoració permetrà la revisió de l'obra del director britànic, David Lean, autor de films com 'Lawrence de Arabia' i 'Doctor Zhivago'. Brian de Palma, director de 'Els intocables', serà també protagonista d'una retrospectiva després de l'estrena d'una de les seves pel·lícules més singulars, 'Redacted', mentre que la Filmoteca de Catalunya revisitarà l'obra de Michael Haneke des d'una perspectiva freudiana, sis anys després d'haver-li dedicat un cicle. Es dedicarà un cicle al documentalisme britànic, un dels punters del segle XX, en què es fixarà en els seus orígens muts, la fascinació per la industrialització, la crítica política i el testimoni social. En paral·lel, mostrarà el pas d'aquests directors al cinema, en l'anomenat 'Free Cinema', que havia reivindicat un canvi radical durant els anys 50 i 60. Un cicle de cinema finlandès, amb directors com Teuvo Tulio, Valentin Vaala i Matti Kassila, una retrospectiva sobre la visió de l'emigració en el cinema italià i una retrospectiva del nou cinema documental austríac completarà la programació que també preveu cicles dedicats al director cambodjà, Rithy Panh, els germans Maysles —autors de moltes de les imatges rodades de Kennedy, Castro, Capote i Brando—, el realitzador brasiler, Joaquim Pedro de Andrade, i el japonès, Kihachi Okamoto.

[diumenge, 06.01.08]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2007 amb 2.965.735 visitants que han fet 10.687.561 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.965.735 visitants i 10.687.561 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.287'4 visites de pàgines (5'82 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.497 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 05.01.08]
El perfil mitjà del lector és el d'una dona jove, amb estudis universitaris, que viu en grans ciutats i que llegeix novel.la
Això és el que es dedueix, almenys, del balanç del Pla de Foment de la Lectura entre el 2004 i el 2007. Una de les conclusions principals d'aquest estudi és que aquests últims anys ha augmentat l'activitat lectora a Espanya: del 54% de la població que llegia el 2001 s'ha passat a un 55,5% el 2006. Les dones se situen al capdavant, amb un 59,6%, respecte al 51,4% dels homes. Quant a l'edat, l'estudi conclou que com més edat, menys hàbit lector hi ha. Els joves d'entre 14 i 24 anys són els qui més llegeixen (72,1%), seguits pels d'entre 25 i 34 anys (66,1%). Entre les persones de 35 a 44 anys, aquest percentatge es redueix al 60,1%, i el descens es manté a mesura que puja l'edat: 56,2% entre 45 i 54 anys; 48,3% entre 55 i 64 anys; i 31,1% de 65 anys i més. El percentatge de persones que llegeixen almenys un llibre a l'any es va situar en el 60,8% el 2006. Durant aquell any 23,2 milions d'espanyols van acabar un exemplar sencer. D'aquest grup de població lectora, un 28% va llegir entre un i quatre llibres durant l'any, i un 21,7%, entre cinc i 12. La xifra baixa al 10,1% en el cas de les persones que van assegurar haver llegit més de 12 llibres l'any passat. Respecte a la compra de llibres, s'afirma que un de cada dos espanyols va comprar almenys un exemplar el 2006. Les dades del Pla de Foment de la Lectura no es discriminen pel que fa als hàbits dels lectors catalans. Precisament, en relació a la lectura, aquesta setmana el Ministerio de Cultura ha donat a conèixer els premis de dinamització de biblioteques en centres educatius. Entre els guardonats pel seu treball hi ha tres centres catalans: el CEIP Escola del Mar, de Barcelona; el CEIP De Pràctiques, de Tarragona; i l'IES Gabriel Ferrater, de Reus.

[divendres, 04.01.08]
Els compositors Salieri i Mozart, novament cara a cara, en un concert escenificat al Teatre Romea per Toni Sevilla i Quim Lecina
L'actor i director teatral Quim Lecina reivindica la figura personal i professional del compositor italià, Antonio Salieri, en el muntatge escenificat amb música en directe, 'Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat', que obre l'any 2008 al Teatre Romea. L'espectacle es desenvolupa a partir del text 'Mozart i Salieri' (1830), de l'escriptor Aleksandr Puixkin, que va contribuir a estendre per l'Europa de finals del segle XVIII la llegenda falsa que el gran compositor vienès Wolfang Amadeus Mozart havia mort enverinat pel seu rival professional Salieri, una llegenda encara més magnificada a partir de la pel.lícula que fa uns anys va fer popular la vida de Mozart. Segons Lecina, l'enveja és el tema que sobrevola a tota l'obra. Salieri no envejava l'èxit professional o social del seu rival, sinó que creia que Mozart estava tocat directament pels déus. Mitjançant una escenografia senzilla, Lecina dóna preferència a la música davant de les paraules, que se cenyeixen al ritme i a les notes interpretades per tres músics i un cor de vuit cantants, dirigit per Elisenda Carrasco. Juntament amb Lecina, els músics i el cor, l'actor Toni Sevilla també a l'escenari, interpreta el paper de Salieri. El muntatge només reprodueix les parts del 'Rèquiem' de Mozart escrites per ell mateix i rebutja les creades pels seus deixebles després de la seva mort prematura. També inclou fragments d'altres obres de Mozart, com 'Don Giovanni' i 'Les bodes de Fígaro', i dues peces de Salieri.

[dijous, 03.01.08]
Una exposició individual inspirada en el recull de «Contes choisis» de Guy de Maupassant i una col.lectiva provinent de la Biennal de Venècia en la temporada d'hivern del Centre d'Art Santa Mònica
La primera és de l'artista Dora García (Valladolid, 1965). Alguns dels objectes que han format part de les històries que ha creat s'exposen en una tarima. Per exemple, hi ha molt del material que van utilitzar i generar els tres actors que durant tot l'Skulptur Projeckte de la ciutat alemanya de Münster de l'estiu passat es van fer passar per captaires, amb un guió escrit per ella mateixa. També, els dimecres, posa a prova una experiència feta a la Tate Modern de Londres, amb actors, a la qual s'afegeix el públic. Durant la projecció de la pel·lícula 'Film', de Samuel Beckett, un actor fa comentaris sobre el que veu. Aquesta mostra conviu al Centre d'Art Santa Mònica amb l'exposició col·lectiva Hamsterwheel, un projecte de l'artista austríac, Franz West, que es va presentar a l'Arsenale de la Biennal de Venècia i que també ha passat per La Primavera de Setembre de Tolosa. Malgrat el nom de West al darrere, l'artista només ha seleccionat algunes de les peces i ha fet que els mateixos creadors participants triïn d'altres artistes. El resultat és una agrupació d'obres heterodoxa i de qualitat diversa, entre les quals destaca l'escultura 'Lava II', de Jean-Marc Bustamante, i una irònica escultura d'un rei medieval de Sarah Lucas. Les dues mostres es poden visitar fins al 3 de febrer.

[dimecres, 02.01.08]
Les obres col.leccionades per Pablo Picasso o rebudes dels seus amics pintors fomenten més cues de les habituals al museu del carrer Montcada de Barcelona
L'exposició reuneix 153 obres entre pintures, escultures, fotografies i dibuixos. Prové del Museu Picasso de París ja que l'artista va donar part del seu llegat a l'Estat francès. Però aquestes obres, que durant anys van estar escampades pels tallers de l'artista, només s'han exposat fora de la capital francesa el 1998 a Munic, i ara, fins a finals de març, amb l'expocició 'Picasso i la seva col·lecció', al Museu Picasso de Barcelona. El pintor malagueny no acostumava a penjar les pintures, les tenia en desordre, pel terra del taller, sense emmarcar, segons els estudiosos. Però això no li va impedir de reunir una extensa i valuosa col.lecció amb obres que apleguen tant Cézanne com Renoir, Matisse, Chardin, Corot, Dalí, Modigliani, Miró o Braque, a més de la influència de l'art primitiu com màscares africanes i escultures ibèriques. En alguns casos, els quadres li arribaven de manera pràcticament casual. És el cas de l'autoretrat de Joan Miró, pintat el 1919, una obra que el galerista del jove Miró, Josep Dalmau, va donar a Picasso el 1921 amb la intenció que el pintor, ja aleshores molt valorat, ajudés Miró a introduir-se en el mercat parisenc. Una característica evident és que en la col.lecció no hi ha gairebé cap obra abstracta com a demostració del lligam de Picasso amb la realitat.

[dimarts, 01.01.08]
L'exposició d'escultures de Camille Claudel que ha presentat la Fundació Mapfre a Madrid portarà a París la cara oculta de qui va ser musa i amant d'Auguste Rodin
Ha estat la primera vegada que s'ha reunit la seva obra en una exposició. A l'ombra de l'escultor, Auguste Rodin, sovint s'associa Camille Claudel només amb la relació sentimental i artística que va tenir amb l'autor d''El petó'. Un centenar de peces posen en el seu lloc el nom de l'escultora, mantingut durant anys a l'ombra de Rodin, conegut per una biografia escrita per Anne Delbé, i popularitzada parcialment a través d'una versió cinematogràfica dirigida per Bruno Nuytten, amb Isabel Adjani i Gerard Depardieu. La mostra, que encara es pot veure fins al 13 de gener, inclou un centenar d'escultures, però també fotografies originals i documents, com per exemple les cartes d'amor que va escriure a Auguste Rodin i que desvelen una altra cara de Camille Claudel, diferent de la que s'ha divulgat fins ara. Rebutjada, lluitadora contra els esquemes d'una societat tancada, víctima de la seva paranoia i de les crisis depressives, amb manies persecutòries i deliris de grandesa, Camille Claudel s'ha convertit amb el temps en un dels mites artístics d'entresegles. La mostra de Mapfre es podrà veure a partir del mes d'abril al Museu Rodin de París i en la documentació exposada han col.laborat diferents branques descendents de la família, però sobretot una neboda-néta, Marie Reine Paris.
Una vida marcada per la tragèdia personal
L'escultora Camille Claudel va néixer el 1864. El seu pare era recaptador del Registre de la Propietat. Des de molt petita va sentir una gran vocació per l'escultura, així com el seu germà Paul es va sentir atret per la literatura i la seva germana Louise per la música. A París, va ingressar a l'Acadèmia Colarussi perquè en aquella època les dones no podien accedir a l'Escola de Belles Arts. El 1883 va entrar d'aprenenta al taller d'Auguste Rodin. Cinc anys després, Rodin va llogar un taller, La Folie Payen, per treballar exclusivament amb ella. Camille va fer estudis de peus i mans per algunes de les obres mestres de Rodin com 'Els burgesos de Calais' i 'Les portes de l'Infern'. Es van identificar tant els dos que sovint costa establir de qui són les peces, tret de quan es mira la signatura de cadascú. Però la gelosia amorosa i artística va minar la relació a poc a poc, provocada per una rivalitat entre els dos. La llegenda diu que Auguste Rodin tenia por que Camille Claudel li fes ombra i mai no la va ajudar a tirar endavant. Les llegendes més agosarades el culpabilitzen fins i tot de la bogeria d'ella. Mentre per una banda, semblava que Rodin només volia protegir-la i viure amb ella, per l'altra no es va desfer mai d'una relació amb una modista, Rose Beuret, amb qui va tenir un fill. Un embaràs de Camille, en canvi, va acabar en avortament. Entre el 1893 i el 1898 es va produir el procés de trencament entre els dos artistes arran de l'obra 'L'edat madura'.
Un intent amb Claude Debussy i el desenllaç final
Rodin es va oposar a treballar en aquest encàrrec de bronze fet per l'Estat. És a partir d'aleshores que Camille Claudel es converteix en una escultora més creativa i personal, una època que coincideix amb la seva relació amb el compositor Claude Debussy, que també va fracassar. El 1905, Camille Claudel va fer la seva última exposició. Vivia sola, lluny de la família, tancada al seu estudi, amb els seus gats, en un ambient de brutícia i destruint tot el que creava. El 1913, la família que va saber com es trobava, va haver d'ingressar-la en un psiquiàtric on es va passar els últims trenta anys de la seva vida, primera Ville-Évrard, a l'est de París, i després a Montdevergues, prop d'Avinyó on va morir el 1943 sense deixar de demanar que la traguessin d'allí com expressa en una de les cartes escrites des del sanatori: "Reclamo la meva llibertat a cor obert... Jo em mereixia alguna cosa més que no pas això".

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |