[dijous, 19.01.12]
La venda de música digital supera per primera vegada la dels antics cedés i els nostàlgics discos de vinil segons un recent estudi dels Estats Units
L'empresa d'estudis de mercat Nielsen i la revista Billboard ratifiquen en un estudi sobre la venda de música als Estats Units que, per primera vegada, la música digital supera en vendes els cedés i els discos de vinil. Concretament, les transaccions de música digital durant el 2011 representen el 50,3% del total. L'estudi inclou altres dades com per exemple que que les vendes d'àlbums sencers —incloent-hi tots els suports— augmenten per primera vegada des del 2004. I durant el 2011 es van vendre 228 milions d'àlbums en suport físic, un 5% menys que el 2010; un descens, tanmateix, molt inferior al 19,5% del 2010. El 2011 es van vendre 1.270 milions de cançons individuals en suport digital, superant les xifres del 2010 en un 8,4% i establint un nou rècord. Les vendes d'àlbums digitals representen el 31% de les vendes totals d'àlbums: el 2010 representaven el 26% i el 2006 un 5%. La cançó més venuda en format digital durant el 2011 va ser 'Rolling in the deep', d'Adele, que també és l'artista més comercial en tots els formats, excepte el digital, en què Katy Perry la supera amb 15.187.000 unitats venudes, per davant de les 14.247.000 d'Adele. El disc de vinil més venut durant el 2011 va ser el clàssic 'Abbey Road', dels Beatles.
[dimecres, 18.01.12]
Un espectacle de Jordi Oriol sobre el pseudoterror i el pànic autoral reprèn el programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya adreçat a la nova dramatúrgia catalana
El terror, el pànic i l'angoixa davant del full en blanc. O, dit d'una altra manera en llenguatge del XXI: el terror, el pànic i l'angoixa davant la pantalla i el Word en blanc. Però Jordi Oriol es deixa endur pel romanticisme de l'autor de mitjan segle passat i el col·loca davant una minimàquina d'escriure —¿una Olivetti Pluma, potser?— que sembla sortida dels Encants o d'una 'nostalgerie' de les que ara es porten per recuperar les andròmines dels anys seixanta o setanta del segle passat. Jordi Oriol caracteritza el seu protagonista —un autor a la recerca dels seus personatges o a l'inrevés, segons com es miri— amb un singlot empipador, que li provoca un quequeig en el seu discurs minimalista i que accentua la sensació de por davant el repte: un encàrrec del mateix TNC per estrenar una obra [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. Qui avisa no és traïdor. I l'autor Jordi Oriol ha avisat a temps dient que l'obra potser va de tot o no va de res. I diu també que potser parla de la vida i de la mort. El cas és que els personatges de l'obra es mouen en dos plans: el familiar de casa, amb els pares del protagonista, una germana d'estètica emo i un amic que la ronda, i el de l'exterior, un presumpte túnel del terror d'un parc d'atraccions —posem que com el popular del Tibidabo— on els mateixos personatges fan de vampir, de bruixa, de mòmia, de noia penjada a la soga o de monstre pelut.
[dimarts, 17.01.12]
El nou president del Parlament Europeu es declara partidari d'autoritzar les intervencions en llengua catalana a l'hemicicle de Brussel·les tot i que no tingui l'estatus oficial a la UE
El socialista alemany Martin Schulz, probable futur nou president de l'eurocambra, en substitució del conservador polonès Jerzy Buzek, s'ha compromès públicament a autoritzar els eurodiputats a intervenir a l'hemicicle en la seva llengua, tot i que no tingui l'estatus d'oficial a la Unió Europea. Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 eurodiputats verds, Schulz ha assegurat recentment que al ple es podria fer servir el català i el basc. Schulz, que era llibreter abans de ser polític, és un coneixedor de la literatura catalana i diu que ha llegit autors com Josep Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré. Exalcalde de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants a Renània del Nord-Westfàlia, Martin Schulz diu també que no entén com pot ser que encara no s'hagi resolt l'anomalia que es margini una llengua que utilitzen més de nou milions d'europeus i, en canvi, es reconegui el danès, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià i el maltès tot i tenir menys parlants. El nou president haurà de superar els intents de boicot del PP i el raonament demagògic que el català encara no es pot utilitzar al Congrés espanyol, però té el suport dels altres representants catalans. Aquests defensen que l'eurocambra ja és una institució multilingüe i el cost d'afegir un idioma més als 23 actuals seria zero, perquè els mateixos traductors de castellà podrien traduir del català. L'eurocambra, de fet, és l'única institució de la UE que mai no ha volgut signar cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Des del 2006, en teoria respon en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants. Però en el seu espot televisiu de les eleccions del 2009 tractava el català i el valencià com si fossin dues llengües diferents. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i un web en llengua catalana. L'adhesió de Croàcia, l'any que ve, i la incorporació del croat a les llengües oficials de la UE era una escletxa que es podria haver aprofitat per incloure-hi també el català. Però el govern espanyol no ha acceptat mai que el català tingui el mateix estatus que el castellà a Brussel·les.
[dilluns, 16.01.12]
L'empobrida ciutat de Maribor al nord-est d'Eslovènia sobre el riu Drava inaugura l'any 2012 com a Capital Europea de la Cultura
Amb l'esperança de lluir-se amb un gran programa cultural que serveixi per descobrir-la com a destinació turística, Maribor, la ciutat del nord-est d'Eslovènia sobre el riu Drava, ha inaugurat el 2012 el seu títol de Capital Europea de la Cultura. És l'esdeveniment cultural més important que s'ha organitzat mai a Eslovènia amb un programa de més de 400 projectes entre els quals figura l'obertura de la Casa de l'Arquitectura que promourà projectes estudiantils d'arquitectura moderna. D'altra banda, al Parc de l'Escultura es pot veure una exposició d'escultures de fusta de l'artista Dragic Cadez. A causa de la crisi, els recursos han estat retallats al voltant de 16,5 milions d'euros. Maribor és la segona ciutat eslovena, amb 120.000 habitants. Té un barri antic d'estil austrohongarès i sis ponts sobre el riu Drava. Està situada prop d'Àustria i Croàcia, sota la muntanya de Pohorje, on s'organitzen competicions d'esquí internacionals. Durant el comunisme va ser un centre industrial, però la majoria de les plantes van tancar i la regió és avui una de les més empobrides d'Eslovènia, encara que en els últims anys Maribor ofereix bons festivals culturals, com Lent, un polifacètic esdeveniment que alterna la música i el teatre. Maribor —que comparteix la capitalitat cultural europea amb la portuguesa Guimaraes el 2012— organitza aquest programa juntament amb altres cinc ciutats properes, que són Murska Sobota, Novo Mesto, Ptuj, Velenje i Slovenj Gradec. Cadascuna d'aquestes aporta les seves tradicions culturals locals, així Ptuj és la seu del carnaval etnològic, Slovenj Gradec de les fires d'artesanies antigues i Novo Mesto, conegut pel seu festival Jazzinty, de la música.
[diumenge, 15.01.12]
Els dibuixos originals d'Astèrix i Obèlix creats per Goscinny i Uderzo s'exhibeixen en una macroexposició a la fàbrica siderúrgica alemanya de Völklingen
Els dibuixos es mostren a Alemanya amb una exposició de 6.000 metres quadrats que ret homenatge a aquests herois del còmic i s'endinsa en les seves arrels arqueològiques. La fàbrica siderúrgica de Völklingen, declarada Patrimoni de la Humanitat, acull la mostra 'Astèrix i els celtes', formada per reproduccions de dibuixos i textos dels pares d'Astèrix —els francesos René Goscinny i Albert Uderzo— extrets dels 34 àlbums de les aventures dels habitants de l'únic llogaret de tota la Gàl·lia capaç de resistir davant les tropes de Juli Cèsar, i també de jocs d'ordinador i de les vuit pel·lícules protagonitzades per aquests personatges que van néixer el 29 d'octubre del 1959 a les pàgines del primer número de la revista Pilote. La mostra 'Astèrix i els celtes' s'endinsa, també, en les arrels arqueològiques del mite creat a l'entorn d'aquest llogaret gal, envoltat per quatre campament romans, Babaòrum, Aquàrium, Làudanum y Petibònum. L'exposició inclou una selecció de peces arqueològiques del temps de la Guerra de las Gàl·lies, des de monedes fins a espases, procedents de diversos museus de la antiga Gàl·lia, que s'estenia per part del territori de les actuals França, Bèlgica i l'oest d'Alemanya.
[dissabte, 14.01.12]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya renova la sala dedicada a l'obra gràfica i exposa una cinquantena d'estampes de Marià Fortuny com a gravador
Aquestes estampes formen part dels fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i algunes no s'havien exposat mai. A la nova sala dedicada al Fortuny gravador estan representats tots els temes, com l'orientalisme, el gènere de casaques o els retrats, que l'artista va cultivar a partir de la dècada de 1860, quan arriba a la seva maduresa creativa i aconsegueix gran projecció internacional. La selecció d'obres ofereix una nova visió de conjunt, alhora que permet descobrir els processos de treball a través de les diferents proves d'artista. Obres com 'Guàrdia de la alcassaba a Tetuan', del 1861, 'La tiradora de cartes', del 1867, 'L'anacoreta', del 1869, o 'El botànic', d'entre 1868-1869, permeten veure com Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) explora el clarobscur i assaja temes i recursos que després s'aplica a la pintura. També s'exposa l'última estampa que Fortuny va realitzar, un retrat de Velázquez, del 1873. El conjunt contribueix a refermar el paper central de Marià Fortuny com a figura clau en la història del gravat europeu, al costat de Ribera i Goya. Encara que el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC no conservi estampes del seu primer període d'activitat, els inicis de Fortuny com a gravador es remunten a la seva etapa de formació barcelonina, durant els últims anys de la dècada de 1850, on va col·laborar en la realització d'il·lustracions litografiades per a publicacions literàries i es revela una marcada influència del il·lustrador francès Gavarni (1805-1866). No obstant això, a partir de la dècada del 1860, la seva producció va experimentar un canvi de rumb estilístic i tècnic fins a esdevenir un artista original, ple de matisos tècnics, que adopta un llenguatge innovador i aborda nous reptes, que el portaran a plantejar-se el procés creatiu com un desafiament permanent, mostrant una actitud molt permeable a descobrir nous efectes estètics. A partir d'aquest moment, l'interès temàtic de Fortuny convergiran en una mateixa direcció i cultivarà els temes que, com l'orientalisme o el gènere de casaques, més van contribuir a configurar la seva personalitat pictòrica.
[divendres, 13.01.12]
La Wikipedia confirma que ha obtingut suficients recursos per la via de donacions i que es mantindrà en línia com a mínim un any més
Ja fa dies que els articles de la popular Wikipedia ja no saluden els visitants amb el bàner de publicitat en què es demanava l'aportació econòmica voluntària de l'usuari. Segons va confirmar la mateixa enciclopèdia digital, la pàgina ha recaptat 20 milions de dòlars amb els quals preveu que podrà mantenir-se en xaarxa tot l'any, amb una aportació de 8 milions més de dòlars que calcula que li arribaran durant l'exercici. Wikipedia és la sisena pàgina més visitada del planeta i es basa en la gratuïtat dels continguts i el veto a qualsevol mena de publicitat: només les donacions s'accepten com a recurs per mantenir una fundació que dóna feina a 117 persones. Entre els objectius que hi ha marcats per als pròxims tres anys, si cap imprevist no ho impedeix, destaca la voluntat d'arribar als 1.000 milions d'usuaris, als quals volen oferir un total de 50 milions d'articles. Però com que la redacció de la Wikipèdia es basa en les aportacions també voluntàries, el perill resideix en el fet que el nombre de redactors continuï baixant com passa fins ara. Els responsables de la Wikipedia asseguren que el declivi en el nombre d'editors o redactors és el problema més seriós que ara tenen. A Catalunya, també l'Enciclopèdia Catalana va obrir la redacció a col·laboradors voluntaris, amb la qual cosa, el nombre d'articles nous que s'incorporen a la versió digital de la GEC —de fet, l'única que existeix perquè és d'accés gratuït— ha anat augmentant amb entrades que l'equip de redacció no havia pogut completar. De tota manera, en el cas de l'Enciclopèdia Catalana, un equip revisa els articles i hi dóna el vistiplau un cop confirmats tant el rigor com la verificació.
[dijous, 12.01.12]
Un estudi de l'agència d'estadístiques de la Unió Europea revela que més de 100 milions d'europeus encara no s'han connectat mai a Internet
Aquesta població suposa una cinquena part del total de la Unió Europea. L'informe posa de relleu la diferència entre els països nòrdics, més experimentats en temes tecnològics, i els del sud i de l'est d'Europa, més endarrerits en aquest àmbit. Eurostat, l'agència d'estadístiques de la Unió Europea subratlla la manca d'oportunitats dels països amb menys recursos i un percentatge més elevat de gent pobra. En aquest sentit, les dades indiquen que més de la meitat de la població de Romania, i poc menys de la meitat dels que resideixen a Bulgària, Grècia, Xipre i Portugal no tenen accés a internet a casa. Malgrat que l'accés general a la xarxa ha augmentat en els darrers cinc anys, les diferències entre països continuen sent àmplies. Contrasta, especialment, el 45% de la població connectada a Bulgària davant del 94% d'Holanda. També Luxemburg, Suècia i Dinamarca se situen al capdavant, amb índexs superiors al 90%. Pel que fa a l'Estat espanyol, l'informe indica que, malgrat la posició d'economia moderna en el si d'Europa, només un 64% de les llars espanyoles estan connectades a internet, i només el 39% de la població compra en línia.
[dimecres, 11.01.12]
El cementiri Père-Lachaise de París protegirà a petició dels descendents la tomba d'Oscar Wilde per evitar que el mite centenari de petonejar el monument finerari no el degradi més del compte
Ben aviat, ja no es podrà petonejar la tomba d'Oscar Wilde, un dels peregrinatges dels molts que han donat popularitat internacional al cementiri parisenc Père-Lachaise. Els fans de l'escriptor s'hi han adreçat durant més de cent anys complint amb un ritual fetitxista. Finalment, el monument funerari d'Oscar Wilde estarà protegit per uns murs de vidre d'una alçada que no permeti l'acostament dels visitants. Això és el que han volgut els descendents de l'escriptor irlandès, preocupats per l'estat del la làpida funerària, d'inspiració assíria, que a hores d'ara ja es troba seriosament malmesa després d'un segle de rebre multitud de petons i, en alguns casos, deixar-hi, com si fossin grafits de color vermell, les empremtes dels pintallavis. Els responsables del cementiri Père-Lachaise no creuen que aquest impediment ritual faci disminuir els visitants de la tomba perquè els murs de vidre permetran contemplar igualment el monument. Ara caldrà veure si, a la llarga, no seran aquests murs de vidre els que rebran les efusives besades dels visitants. Oscar Wilde (Dublín, 16 octubre 1854 - París, 30 novembre 1900) és el pseudònim d'Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Va patir greus problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que fins i tot el van dur a la presó durant una temporada. Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor irlandès per descriure el món tal com ell el veia. El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat aquesta temporada, a la Sala Gran, el musical 'El crim de Lord Arthur Savile', a càrrec de la companyia Egos Teatre. Obres com 'La importància de ser Frank', 'El ventall de Lady Wintermere' o 'El retrat de Dorian Gray' són algunes de les obres d'Oscar Wilde més conegudes.
[dimarts, 10.01.12]
El compositor Ludwig van Beethoven busca comprador per a la seva partitura de la «Missa solemnis» en una carta feta pública ara per la besnéta del destinatari
La carta era desconeguda fins ara que es presentarà públicament a l'Institut Brahms, organisme que l'ha rebut en herència de la seva propietària. La carta té un valor estimat entre 100.000 i 150.000 euros i forma part de l'àmplia col·lecció que la pedagoga musical Renate Wirth (1920-2011), besnéta del destinatari de la carta, ha deixat a l'associació de l'Institut Brahms. En l'escrit, datat el juliol de 1823, Ludwig van Beethoven (1770-1827) demana ajuda al compositor i arpista Franz Anton Stockhausen per trobar un comprador per la partitura de la seva recentment acabada «Missa solemnis», considerada pel propi músic una de les seves obres més significatives. La carta, amb una extensió de tres pàgines —groguenques i malmeses pel pas del temps—, és la peça més valuosa de la col·lecció que la família Stockhausen va aconseguir salvar de les dues guerres mundials i que ocupa més de vint caixes. Entre aquests objectes de gran valor figuren partitures, exemplars d'assaig, programes de concerts, llistes manuscrites del repertori del Joachim Quartet, potser el quartet més important de l'època de Brahms, àlbums de fotos i una batuta d'ivori del músic Julius Stockhausen. La carta original de Beethoven, tramesa a Stockhausen, a París, quatre anys abans de morir, es podrà veure fins a finals de gener al museu de l'institut Brahms.
[dilluns, 09.01.12]
L'obra «Germanes» de Carol López, estrenada fa tres anys a La Villarroel, ha entrat com a telefilm a TV3 en una adaptació protagonitzada per la majoria dels mateixos intèrprets de la versió teatral
La mateixa directora i autora de la versió teatral s'ha encarregat també de la versió cinematogràfica. 'Germanes' va fer una llarga temporada a Barcelona i en altres escenaris, amb una bona acollida dels espectadors. És la primera vegada que Carol López es posa darrere la càmera, un nou registre per a la que actualment dirigeix artísticament la programació de la sala del carrer Villarroel de Barcelona. Deia Txèkhov: "Germanes, avui fa un any que el pare va morir". I així és com comencen 'Les tres germanes'. Un tal oncle Vània, absent a l'obra, és anomenat més d'una vegada a 'Germanes'. I un dels personatges, el més jove, es diu clar i rus, Igor. I l'atmosfera de la part interior de l'escenografia, amb una llum tènue, reposada, i un clàssic balancí, sembla que miri també cap a la tendència txekhoviana. L'estructura de l'obra [vegeu la crítica teatral publicada el març del 2008 després de l'estrena a La Villarroel], doncs, i l'aposta dramatúrgica que dirigeix la mateixa autora, és el moll de l'os de l'espectacle, un terme, aquest de l'espectacle, tot sigui dit, que es pot utilitzar aquí amb tranquil.litat perquè, malgrat la mort familiar, i la que vindrà, el que se serveix de fons és, sobretot, espectacle.
[diumenge, 08.01.12]
La commemoració del centenari del naufragi del «Titanic» comença amb una subhasta a Nova York de més de 5.000 objectes recuperats del mític transatlàntic
Més de 5.000 objectes recuperats del llegendari 'Titanic' se subhastaran a Nova York el pròxim 11 d'abril, en l'any del centenari del naufragi més famós de la història. Aquesta col·lecció està valorada en uns 189 milions de dòlars (147,7 milions d'euros) i ha estat recollida durant més d'un quart de segle a partir d'expedicions dutes a terme per la societat RMS Titanic. La feina ha estat molt difícil, sobretot a l'hora de moure els objectes més grans, ja que alguns pesaven tant que van caure i s'hi va haver de tornar dos anys després per recuperar-los. La caracerística dels objectes del transatlàntic de luxe Titanic va des d'unes senzilles pinces per al cabell, pipes de fumar o ulleres fins a un tros del vaixell, que pesa 17 tones, i que és l'element més gran de la subhasta. També destaca un querubí de bronze que adornava l'escalinata del vaixell, així com el timó de fusta del transatlàntic. La col·lecció serà subhastada per la casa Guernsey 's, que exigeix als aspirants compradors que s'emportin el lot sencer —per ordre judicial—, amb la intenció que tots els objectes siguin degudament preservats i estiguin disponibles per ser exposats al públic. L'empresa RMS Titanic ha assegurat que totes les peces han estat restaurades amb les tècniques més modernes i la majoria llueixen un estat de conservació òptim, a pesar que han estat gairebé un segle al fons del mar. Un total de 1.522 dels més de 2.000 passatgers del Titanic va morir en el naufragi del 15 d'abril del 1912 i algunes de les restes no es van trobar fins a l'any 1985, a 3.820 metres de profunditat davant la costa de Terranova, al Canadà.
[dissabte, 07.01.12]
Mor als 99 anys la fotògrafa nord-americana Eve Arnold, la primera dona que va ingressar a la factoria de l'agència Magnum i que es va fer un nom pels retrats de l'actriu Marilyn Monroe
Eve Arnold, nascuda a Filadèlfia (Pennsilvània) el 21 d'abril de 1912, va morir el 4 de gener, a Londres, ciutat on residia des del 1962, segons un comunicat publicat a la pàgina web de l'agència Magnum. Després de convertir-se en la primera dona a unir-se a l'equip de l'agència, la fotògrafa es va llaurar una carrera en la qual va guanyar-se un nom de prestigi pels seus retrats de personatges famosos com les polítiques Indira Ghandi o Margaret Thatcher i, sobretot, l'actriu Marilyn Monroe. Va ser amb ella amb qui la fotògrafa va establir després una íntima relació personal que va durar deu anys fins a la tràgica mort de l'actriu, el 1962, quan només tenia 36 anys. L'agència Magnum parla de la seva col·lega desapareguda ara com una professional de la fotografia que preferia treballar fent reportatges gràfics en profunditat, com el que va realitzar sobre la moda del barri negre del Harlem a Nova York, o els relacionats amb els països àrabs on va documentar els primers canvis de la dona, malgrat l'Islam, o els de la Xina, on va ser un dels primers ciutadans nord-americans a aconseguir un visat quan Pequín i Washington no mantenien relacions diplomàtiques. Eve Arnold va publicar al llarg de la seva vida una vintena de monografies, l'última de les quals, titulada 'All About Eve' (Tot sobre Eve), es publicarà pòstumament. Fa un any, la fotògrafa va rebre a Cannes un guardó per la seva trajectòria en els Premis Internacionals de Fotografia de Sony, que va organitzar també l'última retrospectiva dedicada a la seva obra. Eve Arnold va continuar treballant fins als seus últims dies i actualment, malgrat acostar-se als cent anys, encara col·laborava en diaris com el britànic The Sunday Times, entre d'altres.
[divendres, 06.01.12]
La Institució de les Lletres Catalanes es renova perdent competències arran de la nova llei de reestructuració del sector públic en l'any que es commemora el 75è aniversari de la seva creació per la Generalitat republicana
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar, el penúltim dia de l’any, la llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa. Dins d’aquesta àmplia normativa s’inclou la modificació de la llei de creació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que data de novembre de l’any 1987. El text regula, bàsicament, l’objecte, les funcions i l’organització de la Institució i l’adapta al context polític, cultural i de l’administració de l’actualitat. Cal recordar que l’any 1987 es van donar a la ILC atribucions que després han estat cedides a organismes de creació posterior, com l’Institut Ramon Llull o l’Institut Català de les Indústries Culturals. La nova llei coincideix, aquest 2012, amb els 75 anys de la primera creació de la Institució pel govern de la Generalitat republicana l’any 1937, i els 25 anys de la seva recuperació el 1987 pel Parlament de Catalunya restituït. Arran de la nova llei, la Institució de les Lletres Catalanes conserva el seu estatut jurídic com a entitat autònoma, però adscrita a partir d'ara al Departament de Cultura. Es renovarà la composició del consell assessor, per reforçar el caràcter transversal de l’organisme, que ara té per objectius: Promoure la literatura i fomentar la lectura en general; protegir i difondre el patrimoni literari català; impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la màxima projecció pública als escriptors catalans; donar suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector. La nova llei atorga a la Institució, entre altres funcions, les següents: Participar en les accions de foment de la lectura i d’accés a la literatura que impulsin els organismes de la Generalitat i col·laborar amb altres organismes públics i en les iniciatives privades en aquest àmbit; elaborar i fer pública una auditoria biennal sobre la repercussió cultural i el retorn social de les subvencions concedides en l’àmbit de la promoció de les lletres catalanes; presentar anualment al conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura i una vegada cada legislatura, com a mínim, davant el Parlament un dictamen sobre la presència pública de la literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes; i promoure, en col·laboració amb els organismes corresponents, la presència de la literatura i la dels escriptors catalans en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics i privats. Pel que fa a les subvencions, les que fins ara eren competència de la Institució passaran a ser gestionades, com tots els ajuts del Departament de Cultura, per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. La ILC participarà, mitjançant un informe preceptiu, en l’elaboració de les bases dels ajuts al foment del fet literari i serà present en les comissions de valoració dels ajuts a la promoció de les lletres catalanes. La Institució de les Lletres Catalanes serà presidida des d'ara per un escriptor i l'organisme presentarà un dictamen periòdic al Parlament de Catalunya i actuarà explícitament en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació.
[dijous, 05.01.12]
El Museu del Louvre amplia 4.600 metres quadrats en una nau ondulada que cobreix el Pati Visconti per acollir més de 18.000 obres d'art islàmic
Fins ara aquestes col·leccions eren als magatzems de reserva del museu i només es podien veure de manera parcial, però això canviarà a partir d'ara. Al llarg del primer semestre de l'any es mostraran amb tot el seu esplendor al nou departament d' Arts de l'Islam que el museu està acabant de construir. L'arquitecte francès Rudy Ricciotti i l'italià Mario Bellini han presentat l'ampliació que han realitzat per exposar les més de 18.000 obres d'art islàmic, moltes d'elles inèdites, del museu. L'amplicació s'ha pogut portar a terme gràcies a l'explotació del subsòl del Pati Visconti —s'han guanyat espais d'entre 12 i 15 metres d'alçada—, que els arquitectes han cobert amb un vel ondulat —que té una semblança amb el sostre del Mercat de Santa Caterina de Barcelona— que permet l'entrada de llum natural. El projectes ha suposat tot un repte tècnic i va haver de fer front al l'intens debat que va desfermar la complexitat de les obres i a la possibilitat de crear un altre museu específic per aquestes obres. El nou departament d'art islàmic respon, segons els responsables del Museu del Louvre, a la vocació universal del centre i aspira a recordar als visitants l'aportació de les civilitzacions de l'Islam a la cultura occidental. El pressupost d'aquest nou espai és de 98,5 milions d'euros. El rei Mohamed VI del Marroc; l'emir de Kuwait, el xeic Sabah al Ahmed al Sabah; el sultà d'Oman Qabus bin Said, i la república d'Azerbaidjan han aportat 26 milions d'euros més. Diversos mecenes particular i empreses han aportat 30 milions d'euros, l'Estat francès n'ha aportat 31 i el mateix Louvre, 1,5 milions. Encara falten 10 milions per acabar de cobrir el pressupost total.
[dimecres, 04.01.12]
L'adaptació teatral de la novel·la i pel·lícula «L'onada» prevista per aquesta temporada al Teatre Lliure en coproducció amb Teatros del Canal cau de la programació per restriccions econòmiques
L'obra teatral estava previst per aquesta temporada, del 3 de maig al 3 de juny, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, però només començar l'any, un comunicat del teatre informa que, estrictament per qüestions econòmiques a causa de les retallades, l'espectacle s'ajorna fins a la temporada vinent. Cal recordar en la línia de coproduccions que té com a base l'actual temporada del Teatre Lliure, aquest era un dels espectacles acordats amb els Teatros del Canal, dirigits per Albert Boadella —sota el suport de la Comunitat de Madrid— i el Teatre Lliure, dirigit per Lluís Pasqual. El director Albert Boadella havia manifestat la seva reticència a actuar en un teatre de Catalunya —continuant amb la política d'autoodi que proclama des del seu exili voluntari a Madrid— però l'acord es va fer entre les dues gestions administratives dels dos teatres i no entre directors artístics. Malgrat això, la caiguda i posterior ajornament de l'espectacle 'L'onada' desperta el ressò de la mala maror inicial per part de Boadella. 'L'onada' és un espectacle basat en un fet real que es basa en l'experiment, arran d'una classe d'història sobre el nazisme, dut a terme pel professor William Ron Jones, el 1969, en un institut de secundària de Palo Alto, Califòrnia, que va inspirar el telefim 'La tercera onada'. Sobre aquest telefilm, Morton Rhue, pseudònim de l'escriptor Todd Strasser (Nova York, 1950) va recrear els fets de l'experiment en la novel·la 'L'onada' (1981) [vegeu-ne una crítica a la revista digital Cornabou] que, fa dos anys, va servir de base per a una pel·lícula dirigida per Dennis Gansel ('Die Well' / 'L'onada'). L'espectacle teatral que s'ajorna aquesta temporada és obra d'Ignacio García May, sota la direcció de Marc Montserrat [vegeu entrevista] i que, en principi, comptava com a protagonista amb l'actor Eduard Farelo. Ara, el canvi de calendari i l'amenaça d'encara més retallades pot provocar que hi hagi canvis en el repartiment que es preveia inicialment.
[dimarts, 03.01.12]
Menys tones de caramels en la Cavalcada de Reis de Barcelona que reuneix un miler llarg d'artistes i voluntaris sota la direcció de Marta Almirall i intèrprets de la companyia Egos Teatre
La Cavalcada de Reis de Barcelona reuneix un miler llarg de voluntaris i artistes de nombroses companyies escèniques i escoles de teatre i de dansa. Concretament, 1.132 participants, entre ballarins i actors (300 de professionals i 300 alumnes d'escoles artístiques), xanquers, geganters, diables i voluntaris (250 de diverses entitats i 180 persones escollides entre les 2.000 que van respondre a la crida ciutadana per participar a la cavalcada). Dirigida artísticament per Marta Almirall, alguns dels intèrprets principals formen part de la companyia Egos Teatre que està representant al Teatre Nacional de Catalunya el musical 'El crim de Lord Arthur Savile', d'Oscar Wilde, després d'haver debutat amb el musical gòtic 'Ruddigore o la nissaga maleïda' i haver adaptat també en musical la novel·la 'La casa sota la sorra'. A més, la Cavalcada compta amb un guió de David Cirici i música de José Manuel Pagán. Però la Cavalcada —i per extensió totes les Cavalcades que es fan arreu del país— patiran les retallades a causa de la buidor d'arques dels ajuntaments que organitzen la recepció del Reis d'Orient. A Barcelona, la Cavalcada repartirà 12 tones de caramels, 6 tones menys que en anteriors cavalcades i es representarà amb 11 carrosses, una menys que l'any passat, i dues unitats mòbils de patrocinadors menys que fa un any. La Cavalcada s'estalvia 20.000 euros, de forma que el pressupost total és de 630.000 euros. Però la Cavalcada no se'n ressent pel que fa a l'extensió amb 800 metres d'espectacle itinerant, i farà el mateix recorregut de 5 quilòmetres que va des de l'avinguda Marquès de l'Argentera fins a la Font Màgica de Montjuïc. A més, per compensar la retallada en caramels, estrenarà un nou sistema per optimitzar el seu repartiment. Tres camionets petits llançaran els caramels a les segones i terceres files de la vorera. Enguany, tots els caramels seran aptes per a celíacs. La Cavalcada d'aquest any obre amb una nova carrossa, amb el nom de 'Barcelona' que vol representar la modernitat de la ciutat, dissenyada per Efímer i vestida per Custo Barcelona. L'actor Guillem Albà i l'Always Drinking Band en seran els protagonistes. El mag Lari tornarà a ser a la cavalcada d'enguany amb la mateixa carrossa que es va estrenar l'any passat, des de la qual s'encarrega d'avisar les criatures que aquella nit han d'anar a dormir d'hora per deixar treballar els reis Mags.
[dilluns, 02.01.12]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el desembre del 2011 amb 5.493.477 visitants que han fet 18.158.793 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de desembre del 2011, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el desembre del 2011, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.493.477 visitants i 18.158.793 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.667'2 visites de pàgines (9'3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.564 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[diumenge, 01.01.12]
La primera biografia de Pere Bosch Gimpera desvela algunes claus de la renovació universitària de la República i del seu pas per la conselleria de Justícia en el govern de Lluís Companys
El catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona (UB), Francisco Gracia, ha publicat 'Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio' (Marcial Pons, 2011), la primera biografia sobre el que va ser rector de la UB durant el període republicà i conseller de Justícia amb el president Lluís Companys. Bosch Gimpera va ser una destacada figura intel·lectual en el seu camp, com a prehistoriador, i també com a renovador de la institució universitària, com a catalanista i com a figura cabdal del regeneracionisme polític espanyol de la Segona República. El llibre esporga una gran quantitat de documentació inèdita en arxius mexicans, anglesos, francesos i alemanys, i ha tret a la llum correspondència diversa, projectes polítics, docents i pedagògics desconeguts fins avui, i que no s’esmentaven en els escrits memorialístics del mateix Bosch i Gimpera que es van publicar als inicis dels anys vuitanta del segle passat i que només arribaven fins al 1939. La biografia fa un èmfasi especial en la seva tasca com a renovador pedagògic universitari, mirant d’importar els mètodes que havia descobert en la seva estada postdoctoral a la universitat alemanya, com a teòric del catalanisme i com a conseller de l’últim govern de Companys. La seva altra gran aportació acadèmica decisiva va ser el Museu Arqueològic de Catalunya, tal com havia vist fer a Alemanya. En l’àmbit polític, també narra el seu empresonament arran dels fets d’octubre del 1934, la campanya internacional que es va muntar per alliberar-lo, la seva ingent tasca durant la guerra i el seu enfrontament amb el pistolerisme i la delinqüència anarquista a la rereguarda, sobretot pel que fa a la protecció del patrimoni artístic religiós. Pere Bosch i Gimpera va travessar la frontera amb el president Companys i amb el lehendakari Aguirre, i no va tornar mai més a posar els peus a Catalunya. Es va establir primer a Anglaterra, on va formar part del Consell de Londres amb Carles Pi Sunyer i Batista i Roca, i, com que no va poder obtenir una càtedra a Oxford, va marxar a Amèrica. Després d’un intent infructuós d’establir-se als Estats Units, va passar un temps de penúries a Colòmbia i, finalment, es va establir a Mèxic, on va reprendre la seva carrera com a arqueòleg i es va especialitzar en cultures precolombines. Més tard va ser nomenat director de la Secció de Filosofia i Humanitats de la UNESCO, a París, fet que li va permetre tornar a Europa i reprendre contactes, però la seva negativa a tornar a Espanya, tot i que el règim havia anat assuaujant la repressió i els càrrecs contra ell, va seguir incòlume.
TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA
| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
