BITS MES ABRIL

[dijous, 30.04.15]
L'autor Jordi Casanovas recorre novament al gènere negre i al thriller psicològic amb l'obra «Idiota» protagonitzada per Ramon Madaula i Anna Sahun a la Sala Muntaner
Hi ha poques obres en què un s'hagi de mossegar, sisplau per força, la llengua a l'hora de parlar-ne. Qualsevol pista, indici o petit detall que se'n desveli pot trencar la incògnita que acompanya els espectadors durant els setanta-cinc minuts de la trama. Que l'autor Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) recorri a la comèdia negra, al thriller psicològic i a un argument que no para de fer pujades i baixades intentant resoldre els enigmes que planteja no és estrany perquè hi té habitutats els espectadors. Però sempre hi ha un "encara més dificil". O, dit d'una altra manera, un "encara més sorprenent". Un servidor, doncs, només es veu autoritzat a explicar que l'obra reuneix dos personatges singulars en escena: una psicòloga d'origen alemany —¿això es pot dir, oi?— i un voluntari sota remuneració i contracte signat per enfrontar-se a unes proves psicològiques que formen part d'un treball de camp experimental sobre fins a quin punt el cervell humà pot reaccionar en una direcció o una altra, segons com bufi el vent
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Quan es parla d'una obra d'aquest gènere, la temàtica aparentment científica pot allunyar alguns espectadors que se'n sentin reticents. Ben al contrari! La manera de tractar la qüestió no deixa de banda un to de comèdia que fa que els espectadors empatitzin de seguida amb els dos personatges i no es pugin retenir a l'humor subjacent que hi ha darrere dels primers diàlegs.

[dimecres, 29.04.15]
Google invertirà 150 milions d'euros en mitjans de comunicació europeus per tancar el conflicte amb els editors de diaris i promoure la innovació en l'àmbit digital
Google i diversos editors de diaris europeus han arribat a un acord de col·laboració que pretén acabar amb l'enfrontament que el popular cercador i els mitjans de comunicació mantenien des de fa anys en diversos països arran de l'anomenada 'taxa Google', un cànon que els editors reclamaven a l'empresa nord-americana com a compensació per l'ús dels seus continguts. L'acord, anomenat Digital News Initiative, inclou una inversió de 150 milions d'euros per part de Google que ha de servir, segons els seus responsables, per donar suport a un ecosistema de notícies sostenible i per promoure la innovació, una mesura similar a la que es va adoptar fa dos anys a França per resoldre el conflicte en aquell país. En el cas espanyol, l'enfrontament entre Google i els diaris va portar a la clausura, el desembre passat, del servei Google News. Aquest servei continuarà tancat malgrat aquest nou acord. La
Digital News Initiative pretén promoure la innovació en el periodisme digital a partir de tres pilars: el desenvolupament de productes, el suport econòmic a la innovació i la formació i investigació. L'anunci de l'acord ha arribat després que la Comissió Europea amenacés Google amb una multa milionària per abús de posició dominant, però la companyia ha desvinculat els dos fets i assegura que fa mesos que negocia amb els editors per tancar aquest pacte.

[dimarts, 28.04.15]
La casa de subhastes Christie's ha venut a la Xina tot el seu art occidental amb obres de pintors com Pablo Picasso o Salvador Dalí
La Xina, que s'ha consolidat com la primera potència en el mercat de l'art del continent asiàtic, i la segona a nivell mundial (darrere dels EUA), va invertir un total de 86,8 milions de iuans (12,8 milions d'euros) en la compra de 74 dels 84 lots d'art occidental i asiàtic, joies i ampolles de vi que oferia la casa de subhastes. Entre les obres venudes destaquen el 'Grand vase aux danseurs' ('Gran gerro dels ballarins'), de Pablo Picasso, que data del 1950 i es va subhastar per 450.199 euros; i una estàtua de Dalí, 'Dance of Time l' ('Dansa del Temps I'), creada amb bronze i amb pàtines daurades i verdes el 1979, venuda per 396.710 euros. Entre els artistes de la col·lecció també s'hi comptaven Marc Chagall, Andy Warhol i Tom Wesselmann, entre d'altres. A més, també es van fer rècords de preus per obres de cinc artistes asiàtics diferents: els xinesos Chen Yujun, Li Jin i Wu Yiming, i els artistes de Singapur Chua Ek-Kay i Tan Oe-Pang.
Christie's de Shangai ja havia venut diverses obres de Picasso a la Xina en anteriors subhastes, després de superar un problema que va tenir amb el país asiàtic el 2009, quan es van posar a subhasta dues escultures que la Xina va reclamar com a pròpies i que havien estat espoliades al segle XIX. La subhasta de les estàtues —un cap de rata i un de conill de bronze, dos dels 12 animals del zodíac xinès que formaven part d'una font de l'antic palau d'estiu saquejat el 1960, en la Segona Guerra de l'Opi— va ser sabotejada per un comprador, que es va negar a pagar-les. El comprador va reclamar que els caps de les escultures fossin retornats al seu país i van quedar en custòdia de la família de l'empresari François-Henri Pinault (un dels directius de Christie's), que les va tornar al Museu Nacional de Xina, a Pequín, el juny passat.

[dilluns, 27.04.15]
El suís Friedrich Dürrenmatt va posar el dit a la nafra de la pàtria dels suïssos quan fa mig segle els va tocar la banca amb l'obra «Frank V» que ara resulta una paròdia de la crisi financera
No és estrany que quan l'autor suís, Friedrich Dürrenmatt (Konolfingen, 1921 - Neuchâtel, 1990) va estrenar 'Frank V', el 1959, els suïssos s'ho prenguessin malament perquè va posar el dit a la nafra de l'essència de la pàtria: la banca privada. Però encara és més sorprenent que més de mig segle després, la seva sàtira sobre el poder financer podria haver estat signada per un autor d'avui mateix, jove, contestatari i potser indignat i tot amb el sistema. Si algú es pensa que ja s'ha vist tot sobre la corrupció financera, que corri cap al Teatre Lliure de Montjuïc on comprovarà que sempre hi ha un graó més per pujar en aquesta especialització
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I que hi corri no només per això sinó perquè la versió catalana de l'opereta de Friedrich Dürrenmatt que signen Sergi Belbel, pel que fa al text, i Arnau Tordera, pel que fa a la música, i que ha dirigit esplèndidament Josep Maria Mestres, és un dels espectacles que ofereixen un acabat d'artesania trenat amb fil d'or, des de la concepció, a l'ambientació musical, l'ambientació lumínica, l'ambientació escenogràfica i, per descomptat, la interpretació, una interpretació que posa tota la companyia davant el risc d'actuar, coreografiar i cantar a la vegada per sortir-se'n, com se'n surten, amb la nota més alta.

[diumenge, 26.04.15]
Una exposició sobre Lola Anglada es veurà a l'Escola Industrial de Barcelona a partir del mes de juny coincidint amb la publicació de les memòries de la dibuixant
La Diputació de Barcelona està preparant per al mes de juny l'exposició 'Lola Anglada. Memòries 1892 – 1984", que es podrà veure a l'Escola Industrial de Barcelona. La mostra inclourà un resum de les memòries de la dibuixant, així com dibuixos i quadres originals i objectes personals. Lola Anglada, abans de morir, va preparar un conjunt d'escrits, poemes, dibuixos, cartes…, que volia publicar com a memòries. La Diputació de Barcelona les acaba d'editar a cura de Núria Rius i Teresa Sanz, que han endreçat tot aquest material i explicat, amb notes a peu de pàgina, els esdeveniments socials, llocs o simplement mots que esmenta l'autora. Les memòries de
Lola Anglada (Barcelona, 29 octubre 1892 – Tiana, 12 setembre 1984) dibuixen una vida i una època i il·lustren tot un segle d'història de Catalunya. I també precisen l'abast del compromís personal d'aquesta polifacètica artista amb una visió del país i de la societat, carregada de modernitat, de progrés, de justícia i d'equitat.

[dissabte, 25.04.15]
L'Almeria Teatre reposa només per tres dies i per tercera vegada l'espectacle «Invasió subtil i altres contes» de Pere Calders
La narrativa contista de Pere Calders és tan rica en la fusió de la ironia, l'escepticisme i la fantasia que la posada en escena crea un mosaic que defineix gairebé per complet la seva singularitat literària. D'un material, en principi, gens teatral, Víctor Álvaro i els seus intèrprets en fan una atractiva i suggerent versió que cal advertir, per evitar confusions, que no té res a veure amb el registre que va explotar 'Antaviana', de Dagoll Dagom i que, precisament per això, té encara un valor més considerable perquè no fa pas un remake sinó que crea de nou. Els quatre intèrprets d'aquesta 'Invasió subtil i altres contes' es mouen en la línia marcada pel mateix Pere Calders en els seus contes: una visió de la realitat com si es reflectís en els Miramiralls del Tibidabo, amb la deformació còncava i convexa que sorprèn qui s'hi veu reflectit, amb l'objectiu d'espantar els propis fantasmes, situant-los en un espai dominat pel realisme màgic i fent-los viure situacions absurdes i deixant que els espectadors —o els lectors— desenvolupin també la seva particular fantasia al llarg de la representació del conte
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Hi ha un punt de trapelleria escènica en els breus intermedis musicals, una troballa deliciosa que fan dels contes breus escollits, una mena de llibret cançoner que fins ara no s'havia atrevit a explotar ningú. I hi ha, en les escenes narrades i dialogades, una altra trapelleria que lliga a la perfecció amb la murrieria irònica de Pere Calders i la murrieria escènica que caracteritza la línia de Gataro i l'Almeria Teatre, basada en el gest i l'expressivitat.

[divendres, 24.04.15]
L'obra «Purga» de l'autora finesa-estoniana Sofi Oksanen explica al TNC com la reforma agrària d'Estònia després de la caiguda del Mur alimenta les màfies integrades per vells camarades del KGB
Quan la jove autora finesa-estoniana, Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), va estrenar la seva obra 'Puhdistus' ('Purga') al Finnish National Theater l'any 2007, el ressò de públic i crítica va ser tan important que l'autora va acceptar la proposta d'ampliar la trama i aprofundir en el perfil dels seus personatges convertint-la en novel·la, publicada en finès l'any 2008, un any després en català a La Magrana - RBA, traduïda per Emma Claret i Eila Pyrhönen. El director Ramon Simó, doncs, s'ha trobat amb un material dramatúrgic ja fet, però amb l'avantatge que, per als espectadors catalans, la referència és la posterior novel·la, molt més àmplia i explicativa del que permet una dramatúrgia força complexa, que abasta dos espais temporals i que Simó no ha reduït pas, deixant-los en dues hores i quart sense entreacte. Cal advertir els espectadors que l'estructura de la història tràgica que explica 'Purga' va agafant sentit a manera que avança i, com un trencaclosques en el qual cada vegada falten menys peces, es reconstrueix del tot quan arriba al desenllaç
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Cal, doncs, avançar amb la trama i esperar el moment clau. És per això que, durant ben bé les diverses escenes de la primera mitja hora llarga, un pot pensar que l'obra està feta de peces soltes, de petites històries, de personatges isolats, situats en el temps en dos moments crucials de la història d'Estònia: entre els anys 1947 i el 1953, després de la Segona Guerra Mundial i l'opressió comunista; i el 1992, després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, la desfeta de la Unió Soviètica i la posterior independència d'Estònia, encara sota la ressaca de la vella guàrdia del comunisme nostàlgic. Però els anys sembla que no hagin passat i allò que va ser una dictadura política amb resultats criminals s'ha convertit, gairebé mig segle després, en una màfia organitzada que continua explotant les classes més febles.

[dijous, 23.04.15]
Els xinesos ja llegeixen més en suport «e-book» que no pas en paper i les botigues digitals comencen a introduir les firmes electrònica dels autors en els exemplars comprats en línia
La premsa digital i els llibres electrònics van destronar el 2014 el tradicional suport en paper a la Xina, segons una enquesta realitzada per l'Acadèmia Xinesa de Premsa i Publicacions. Segons el sondeig, un 58,1% dels xinesos van llegir llibres o diaris digitals el 2014, vuit punts més que l'any anterior, mentre que el percentatge de lectors en paper va ser del 58%, 0,2 punts més que l'any anterior. Un 51,8% dels xinesos usen el telèfon mòbil per llegir, mentre un 49,4% utilitza l'ordinador, un 9,9% es decanta per les tauletes i un 5,3% fa servir aparells lectors de llibres electrònics. El percentatge de lectors del llibre electrònic va passar del 19,2% el 2013 al 22,3% el 2014. Un dels suports més utilitzats en aquest sector, l'Amazon Kindle, no es va comercialitzar al gegant asiàtic fins a la segona meitat del 2013. Precisament ha estat aquest segell el primer a introduir les firmes el llibre electrònic.
Amazon i el seu dispositiu Kindle ja han enginyat la manera que els lectors també puguin aconseguir un llibre signat pel seu autor. Aquestes edicions especials només estaran disponibles durant quinze dies.

[dimecres, 22.04.15]
Els dos principals personatges de «Mammón» a l'Espai Lliure de Montjuïc encarrilen un viatge en el temps que els porta des de l'antiga ciutat siriana d'Alep a la ciutat moderna nord-americana de Las Vegas
Comencem pel començament: 'Mammon' és el nom d'una minisèrie de sis capítols de la televisió noruega, escrita per Vegard Eriksen Stenberg, encara fresca. La llibertat d'expressió, el dret de la societat a conèixer la veritat i la lluita contra la corrupció són alguns dels eixos de la sèrie. Però, no, l'espectacle que ha creat i dirigit el tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, dins de la companyia La Brutal i el cicle del Lliure que subtitula "Tot pels diners", no és ben bé una minisèrie de televisió. Continuem, doncs: Mammó és el nom donat dins del Nou Testament a tot allò que descriu l'abundància i l'avarícia del poder. L'origen és incert: pot ser arameu en el sentit de riquesa; potser hebreu que voldria dir també tresor i calerons; pot ser grec en la seva forma tan simpàtica de "mamonas"; i pot ser fenici que significaria benefici. Moltes llengües contemporànies s'han fet seva la parauleta: el finès, el danès, el polonès i, per aquí, titllar algú de mamó i, encara més, de mamonàs ja sap tothom què vol dir, ni que la Santa Mare Llengua no ho accepti. Diria que Nao Albet i Marcel Borràs, amb murrieria, han fet una barrija-barreja de tot plegat i el seu espectacle 'Mammón'
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] beu de totes aquestes fonts amb una bona dosi d'imaginació i, d'entrada, amb un intent de desorientar els espectadors.

[dimarts, 21.04.15]
Més de 200 peces d'art precolombí peruà procedents del Museu Larco de Lima protagonitzen la mostra «L'art mochica de l'antic Perú. Or, mites i rituals» al CaixaForum BCN
La mostra, que es pot veure fins al 7 de juny, exposa ceràmiques, joies i objectes cerimonials de metalls preciosos, tèxtils i objectes d'ús ritual de fusta, pedra, conquilla i os. La cultura 'mochica' es va desenvolupar al nord del Perú entre els anys 200 i 850 dC, i formava part d'unes societats anteriors a la dominació inca. Aquestes societats són un cas singular de desenvolupament cultural, econòmic i polític. A més, van inventar una de les metal·lúrgies i terrisseries més avançades del món. Les peces exposades procedeixen de tombes de persones que van tenir un rol destacat en les societats precolombines.
L'exposició 'L'art mochica de l'antic Perú. Or, mites i rituals' es divideix en diverses seccions que expliquen com aquesta civilització va plasmar les seves històries, creences, mites i rituals en objectes de ceràmica, i com els seus líders van expressar el seu poder i ascendència divina a través de la vestimenta, mitjançant els atributs dels animals sagrats. Les peces es mantenen en bon estat de conservació, ja que es van crear per acompanyar als morts a les tombes. Després de Barcelona, l'exposició passarà per Madrid, Palma, Saragossa, Tarragona i Girona.

[dilluns, 20.04.15]
S'inaugura a Empúries l'adequació de la nova sala d'exposicions temporals amb l'exposició «Empúries. Mirant el passat. Construint el futur»
La primera exposició que dona el tret de sortida a la programació cultural del conjunt arqueològic està produïda pel Museu d'Arqueologia de Cataluya (MAC)-Empúries, a travésd'un programa que fa una posada al dia dels resultats de les darreres excavacions i projectes de recerca desenvolupats a l'entorn del jaciment i dels projectes que s’estan portant a terme per millorar la qualitat interpretativa del conjunt arqueològic i l’experiència de la visita.
El complex d'Empúries és avui un dels conjunts arqueològics més singulars i rellevants del Mediterrani occidental. Tant per la seva significació històrica i el seu valor simbòlic com per l’estat de conservació de les seves restes i una llarga tradició de recerca i de protecció patrimonial iniciada ara ja fa més d’un segle. El conjunt arqueològic atrau cada any a un nombre important de visitants. Les darreres excavacions realitzades a Empúries han permès fer descobertes tan importants com la muralla del recinte militar, les termes públiques de la ciutat romana, les necròpolis cristianes de l’Empúries romana, i avançar en el coneixement del port de la ciutat grega així com en el coneixement paleoambiental des del neolític fins a l’època medieval. En destaquen les troballes més recents procedents de les campanyes realitzades a les necròpolis, en la que es poden veure aixovars funeraris sencers, la troballa d’una figureta de la deessa Fortuna i un caduceu de bronze procedents d’un espai de culte domèstic d’una casa romana, o el fragment d’un peu de taula de marbre esculpit en forma de cap de lleó, trobat en la darrera campanya del 2014.

[diumenge, 19.04.15]
La temporada 2015-2016 del Gran Teatre del Liceu dedica una part de la programació a cobrir buits històrics amb estrenes absolutes
El pressupost de la temporada 2015-2016 del Gran Teatre del Liceu és de 41,5 milions d’euros, davant dels 40,2 milions de la d'aquest any, amb un reequilibri dels comptes, que per primera vegada permetran un lleuger superàvit: 0,12 milions d’euros, donant compliment al Pla Estratègic per al període 2014-2017. La nova temporada —que tornarà a ser completa de setembre a juliol— s’incrementa en nombre de funcions passant de 108 a 114 i es manté pràcticament igual en nombre de títols: 24, un menys dels 25 d'aquest any. La meitat corresponen a òpera. La temporada començarà al setembre amb dansa, però la inauguració oficial d’òpera serà el 7 d’octubre amb 'Nabucco', en una coproducció del Gran Teatre del Liceu, amb el Teatro alla Scala de Milà, el Royal Opera House Covent Garden de Londres i la Lyric Opera de Chicago. En el seu repartiment destaca Ambrogio Maestri. La segona oferta de la programació operística del
Gran Teatre del Liceu, serà 'Benvenuto Cellini', d’Hector Berlioz, una òpera que només s’ha representat una vegada al Liceu. Aquesta obra ve dirigida per Terry Gilliam, un dels fundadors de la companyia Monty Python, amb una escenografia innovadora. Produïda per l'English National Opera i la De Nederlande Opera d’Àmsterdam, estarà dirigida pel director musical del Liceu, Josep Pons. Altres òperes previstes són 'Lucia di Lammermoor', de Gaetano Donizetti; 'Otel·lo', de Verdi; 'Götterdämmerung (El capvespre dels déus)', de Wagner; o l'estrena de 'Written on skin' (Escrit sobre pell), de George Benjamin, dirigida pel propi compositor. També serà estrena absoluta, 'Serse', de Händel. Tancarà la temporada 'Die Zauberflöte' (La flauta màgica), de Mozart, amb una estètica innovadora que recorda el cinema mut dels anys vint.

[dissabte, 18.04.15]
La Colometa de Mercè Rodoreda té una nova veu amb la interpretació que en fa Lolita Flores al Teatre Goya a partir de la versió del director Joan Ollé de la novel·la «La plaça del Diamant»
Em pregunto què deu sentir cada dia la cantant i actriu Lolita Flores —gairebé una revelació a l'escenari teatral malgrat la seva trajectòria musical, cinematogràfica i televisiva—, quan es posa en la pell i l'ànima del personatge de la Colometa de Mercè Rodoreda, durant setanta-cinc minuts, asseguda en un banc rònec del parc, corcat pel temps, sota un ramell de garlandes de bombetes de colors i acompanyada només fugaçment per breus notes de les peces entranyables del músic multifacètic Pascal Comelade que semblen realment sorgides de les entranyes de Gràcia i de la plaça del Diamant de l'època de la guerra i la postguerra de mitjan segle passat. I m'ho pregunto perquè, per a Lolita Flores, nascuda a Madrid el 1958, la sentor que es respira dins de 'La plaça del Diamant' l'ha de portar per força al record dels seus orígens gitanos catalans, filla com és d'Antonio González "El Pescaílla", marit de La Faraona, nascut al barri barceloní de Gràcia i molt a prop del paisatge que retrata Mercè Rodoreda en la seva novel·la. Aquest sentiment de proximitat epidèrmica és el que fa, em sembla, que el monòleg interior de Rodoreda en boca de Lolita Flores, s'impregni de seguida d'una autenticitat esparverant
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Sense caure en el melodrama, l'actriu, la Colometa, va explicant —de fet, es va autoexplicant— el que ha estat la seva vida, la seva lluita, la seva conformitat, la seva rebel·lia, la seva compassió... en un extracte essencial dels passatges més imprescindibles de la novel·la que ja en el seu dia van saber sintetitzar els adaptadors Carles Guillén i Joan Ollé, que també dirigeix el muntatge.

[divendres, 17.04.15]
Les vendes de música digital a tot el món han superat per primer cop les del suport tradicional en disc segons la Federació Internacional de la Indústria Discogràfica
Les vendes de música digital a tot el món han superat per primer cop les físiques, segons un informe anual de la Federació Internacional de la Indústria Discogràfica presentat a Londres. En concret, les vendes a través de descàrregues i 'streaming' per internet han arribat a 6.450 milions d'euros, mentre que la venda en suports físics, com el CD o el vinil, registra una recaptació de 6.424 milions d'euros. Els ingressos de la indústria discogràfica van arribar el 2014 als 14.161 milions d'euros, un 0'4% menys respecte el 2013, que es van recaptar 14.221 milions d'euros. De fet, els serveis de suscripció per escoltar música, com Spotify o Deezer, representen actualment un 23% del total dels ingressos de la música digital, una aportació total de 1.513 milions d'euros. Pel que fa a l'Estat espanyol, les dades de la
Federació Internacional de la Indústria Discogràfica mostren que les vendes físiques encara superen les digitals: els formats físics van registrar un 58% de les vendes el 2014, mentre que els digitals van suposar el 42% del total. Formats com el vinil han crescut en vendes fins augmentar en un 55% a nivell mundial, i tot i que només representa un 2% del total de vendes musicals, és important perquè fa uns anys estava gairebé extingit.

[dijous, 16.04.15]
Els escriptors europeus presenten un manifest a la UE en el qual reclamen que la mort dels refugiats no s'ha de legitimar o tolerar en nom de la protecció fronterera
El PEN Internacional ha presentat un manifest a Brussel·les, signat per un miler d'escriptors, contra la política restrictiva de la UE davant dels refugiats que fugen dels seus països la guerra, la persecució política, la fam i les condicions de vida inhumanes. Els escriptors europeus volen un tracte més humanitari i més just als refugiats que vénen a Europa i lamenten que les persones que necessiten protecció a l'arribada a les fronteres de la UE estan sent tractades com a enemics. Segons el manifest, els refugiats no haurien de continuar arriscant les seves vides per venir a Europa. I si ho fan per buscar asil, no han de ser tractats com a criminals. Els escriptors europeus adscrits al
PEN Internacional lamenten també que tot i les tragèdies periòdiques que hi ha al Mediterrani, la política de refugiats de la UE no ha canviat. El manifest demana que Europa deixi de fer els ulls clucs davant les pasteres que arriben a les costes europees.

[dimecres, 15.04.15]
La incidència de l'obra de Mark Haddon entre els lectors catalans ha fet esgotar les localitats del Teatre Lliure i prorrogar dotze funcions més de l'obra que portagonitza el jove actor Pol López
La síndrome d'Asperger ha estat donada a conèixer socialment en els últims deu anys gràcies a autors tant de literatura com de cinema i televisió que han retratat amb aquesta patologia alguns dels seus personatges. Per exemple, Lisbeth Salander, la protagonista de la trilogía 'Millennium', de Stieg Larsson, pateix la síndrome d'Asperger. I, sense anar tan lluny, un dels personatges de la sèrie d'Albert Espinosa, 'Polseres vermelles' (Toni), també en mostra les característiques. L'autor anglès, Mark Haddon (Northampton, 1962), arran de la seva experiència com a professor d'una escola d'educació especial, va convertir en popular el personatge de Christopher Boone, un noi de quinze anys fets, amb una situació familiar complicada i amb una extrema memòria i habilitat per les matemàtiques i l'observació dels cossos celestes. Amb la novel·la 'El curiós incident del gos a mitjanit', publicada el 2003 —en català, un any després, a La Magrana-RBA, traduïda per Rosa Borràs— i adaptada per Simon Stephens al teatre el 2012
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], Mark Haddon manlleva una expressió en boca de Sherlock Holmes, personatge que, potser sense saber-ho, l'autor Arthur Conan Doyle ja va modelar amb la síndrome d'Aspenger, una patologia que en realitat no es va determinar i batejar fins al 1981 amb el nom d'un psiquiatre austríac que n'havia analitzat els primers símptomes.

[dimarts, 14.04.15]
L'obra «King Charles III» de Mike Barlett que relata els primers dies del regnat del príncep Carles d'Anglaterra guanya un dels premis Olivier
Els primers dies del regnat del príncep Carles d'Anglaterra s'escenifiquen al teatre a 'King Charles III', que ha guanyat el premi a l'estrena teatral de l'any del Regne Unit dins dels prestigiosos premis Olivier. El director Mike Bartlett comença l'obra amb una escenificació del funeral de la reina Isabel II i imagina Carles com un monarca disposat a intervenir en la política d'estat, que es nega a firmar una llei parlamentària per restringir la llibertat de premsa. L'obra, estrenada l'abril de 2014 a Londres, també fa aparèixer altres membres de la família reial britànica, com el príncep Guillem, que veu aparèixer la seva mare, Diana de Gal·les, com un fantasma, una clara al·lusió a 'Hamlet', de Shakespeare. 'King Charles III' tindrà pròximament una versió a Broadway. Entre els altres premiats en aquesta edició dels
Premis Olivier, destaquen 'Penelope Wilton' com a actriu de l'any per 'Taken at Midnight' i Mark Strong com a actor per 'A View from the Bridge' d'Arthur Miller. El belga Ivo Van Hove ha estat escollit director de l'any per aquesta última adaptació que protagonitza 'Strong', un drama sobre la immigració a Nova York a la dècada dels cinquanta. En la categoria d'actors secundaris, Angela Lansbury s'ha emportat l'Olivier per 'Blithe Spirit' en la categoria femenina, mentre que Nathaniel Parker l'ha guanyat per 'Wolf Hall and Bring Up the Bodies'. Com a espectacle de dansa, la coreògrafa Crystal Pite s'ha endut el premi per 'A Picture Of You Falling, The Tempest Replica and Polaris'.

[dilluns, 13.04.15]
Prop del 90% dels continguts culturals digitals consumits durant el 2014 han estat d'origen il·legal segons un informe de l'Observatori de la Pirateria elaborat per la Coalició de Creadors
El 87,94 % dels continguts culturals digitals consumits durant el 2014 han estat d'origen il·legal, segons aquest informe. Pel que fa al sector del llibre, s'han comptabilitzat 335 milions d'accessos il·legals a llibres electrònics —sense comptar els llibres educatius—, i els continguts més piratejats són les novetats i els llibres publicats fa menys d'un any. Les pèrdues provocades per la pirateria, per al sector del llibre, ascendeix a prop de 100 milions d'euros —79 milions per a llibres en paper i 21 milions per a llibres digitals—, uns ingressos que haurien incrementat en un 12% el valor de la indústria editorial. En el mateix informe es donen dades sobre la font d'ingressos dels webs que contenen contingut il·legal: la venda de dades de caràcter personal dels usuaris, per a campanyes d'e-mailing, i la publicitat al web. La
Coalició de Creadors ha cridat l'atenció sobre el fet que el 35% de la publicitat en aquests webs il·legals correspon a productes de consum de marques de prestigi (alimentació, moda, assegurances, telefonia, etc.), una dada que confirma la necessitat urgent d'una major col·laboració entre indústria i anunciants per a regular l'ecosistema de la publicitat on-line. Pel que fa a les motivacions dels consumidors de productes descarregats il·lícitament, el 61% prefereix no pagar per un producte si pot accedir-hi gratuïtament, i el 46% es justifica al·legant la rapidesa i facilitat amb què troba el contingut —sovint amb més facilitat que el propi contingut legal. El 51% argumenta que ja paga per la connexió a internet.

[diumenge, 12.04.15]
L'actor Ramon Madaula debuta a la Sala Atrium com a autor amb l'obra «Coses nostres» després d'haver guanyat el premi Recull de Teatre
El títol ja llança una incògnita que pot semblar perillosament gremial: coses nostres, diu. I a un —i als espectadors potser també— els pot semblar de moment que els dos personatges d'aquesta obra de l'actor Ramon Madaula —que debuta com a autor després d'haver obtingut amb 'Coses nostres' el premi Recull de Teatre, un dels pocs que existeixen per a obres originals— la faran petar sobre les interioritats i els intríngulis de l'ofici. Trenquem, doncs, de seguida, la falsa interpretació que se'n pot treure només pel títol. Ramon Madaula reuneix en la seva obra un director encara jove que acaba una legislatura al capdavant d'un teatre públic i un veterà crític teatral que marca tendència a través de la premsa
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Si no fos que Madaula no dubta gens a esmentar-los a tots amb noms de fonts falsos, però de la genealogia social més pròxima, el diàleg de setanta minuts entre els dos podria ser el diàleg de dos personatges sense ubicació cultural estricta perquè les seves invectives transcendeixen el local i toquen l'universal.

[dissabte, 11.04.15]
La 33a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona vol reivindicar els vincles que les vinyetes mantenen amb la ciència tant a nivell real com fantàstic
Per complir aquest objectiu, gran part de les exposicions i activitats programades giraran entorn d'aquest àmbit. De les 19 exposicions que es veuran al Saló en els 36.000 metres quadrats habilitats al recinte de la Fira Montjuïc, la principal serà 'Còmics fantàstics', una mostra amb més de 400 dibuixos originals d'autors de tot el món, i que exhibirà a més objectes de l'empresa de maquillatge d'efectes especials DDT, que van guanyar l'Oscar pel seu treball a 'El laberinto del fauno'. El saló, que tindrà lloc del 16 al 19 d'abril, no passarà per alt la Star Wars Celebration, que es commemora el dia 16, i que tindrà com a plat fort una videoconferència amb el director J.J. Abrams als cines Cinesa Diagonal, fins on s'arribarà amb un bus turístic amb motius de la saga creada per George Lucas. El que no desencalla el
Saló Internacional del Còmic de Barcelona és la construcció del projectat Museu del Còmic a Badalona. Segons el Departament de Cultura, fan falta entre 7 i 9 milions d'euros que, en principi, no es tenen. Però tot i aquest bloqueig per la falta de fons, la Generalitat de Catalunya ja treballa en els seus continguts que, en les pròximes setmanes, es podrien presentar en suport digital perquè siguin accessibles a tothom.

[divendres, 10.04.15]
Una pintura d'El Greco en mans d'un empresari industrial de Viena i confiscada pels nazis el 1938 s'ha tornat a la família del seu propietari després de 83 anys
Se sabia que l'obra 'Retrat d'un cavaller', d'El Greco, havia estat venuda a un comerciant a Nova York, als anys cinquanta, però tots els intents per recuperar-la havien fracassat, fins que recentment va tornar a sortir al mercat i el marxant d'art es va mostrar disposat a col·laborar per facilitar la recuperació de l'obra. Anne Weber, membre de la
Comissió per Art Robat a Europa i representant dels hereus del propietari original, Julius Priester, ha remarcat la velocitat amb la qual aquestes operacions de recuperació es poden dur a terme si es compta amb la cooperació dels col·leccionistes o marxants que obtenen les obres robades, ja que no tenen l'obligació de retornar-les. Julius Priester, que va fugir de Viena el 1938 i es va instal·lar a la Ciutat de Mèxic, va començar a buscar la col·lecció que havia confiat a un amic en acabar la Segona Guerra Mundial. Abans de la seva mort, el 1954, va treballar amb les autoritats austríaques per recuperar les obres, aportant documentació i fotografies en les quals es mostrava, entre d'altres, el quadre d'El Greco que s'ha tornat ara a la seva família.

[dijous, 09.04.15]
El centre de Roma es convertirà en l'àrea arqueològica més gran del món si tira endavant el pla aprovat pel Ministeri de Cultura italià amb un pressupost de 25 milions d'euros
El pla pretén recuperar l'arena del Colosseu tal com estava a finals del segle XIX. El projecte vol, a més, convertir el centre històric de la ciutat de Roma en l'àrea arqueològica més gran del món, segons l'arqueòleg Daniele Manacorda, defensor de la intervenció i estudiós de l'arqueologia romana. L'actual absència de l'arena del Colosseu permet als visitants entreveure el laberint de passadissos i els mecanismes que es necessitaven per dur a terme l'espectacle a la superfície. Els assessors del projecte són favorables a la proposta recent de reconstrucció de l'arena del Colosseu, ja que, d'aquesta manera, asseguren que es podran oferir més oportunitats de entendre i viure
el Colosseu, construït l'any 71 sota les ordres de l'Emperador Vespasià. A més, també es vol recuperar el Ludus Magnus, l'espai on entrenaven els gladiadors. El pla està obert a iniciatives culturals compatibles amb la correcta conservació del monument. Els laberints subterranis, doncs, es convertirien en part d'un museu que mostraria les maquinàries escèniques. El pla vol englobar també els principals jaciments de la ciutat: de la cèntrica plaça Venècia, passant pels Fòrums Imperials, el Colosseu, la Colina Oppio, el Campidoglio, el Teatre de Marcel, el Fòrum Romà fins arribar al Palatí i el Circ Màxim. En aquestes zones, es proposen, entre altres coses, establir una ruta turística clara i decretar un accés gratuït als diferents fòrums.

[dimecres, 08.04.15]
El director Cesc Gay passa del cinema al teatre amb una comèdia de veïns que retrata la fragilitat de la parella del segle XXI
¿Ara ens n'explicaran una altra de parelles...?, pot pensar algú. Doncs, sí, una altra de parelles. Però la clau de l'encert de la història 'Els veïns de dalt' rau no en l'embolcall sinó en la manera com es destapa la capsa i acaba saltant la sorpresa. En aquesta comèdia del cineasta Cesc Gay —la seva primera incursió teatral com a autor i director— tot sembla fet a mida per als quatre intèrprets. Des del primer moment, a un se li fa difícil pensar que, sense cap d'ells quatre, la impressió que se'n treu seria la mateixa. Hi ha, doncs, una bona dosi d'espontaneïtat en la interpretació, de ser ells mateixos, de dotar cadascú el seu personatge amb la personalitat que els quatre porten adquirida com a actors i actrius de llarga trajectòria. I un cop feta la diana amb el càsting al quadrat, el guió s'emporta la resta i bona part dels mèrits. Vuitanta minuts —breu, breu— en què els espectadors difícilment podran deixar de fer-se còmplices del que hi passa amb les rialles permanents de cada rèplica, de cada frase, de cada sortida, de cada expressió, de cada tret de cinisme, de cada manera de dominar el ping pong amb què un rebat els arguments de l'altre. El títol de l'obra és prou evident: hi ha veïns a dalt
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els de dalt són una parella que els de baix han convidat per ensenyar-los el piset, després que els van ajudar a instal·lar-se al bloc de la comunitat. A dalt, hi viuen la Laura i el Salva (Nora Navas i Jordi Rico). Ella és psicòloga. Ell, bomber. A baix, els amfitrions, l'Anna i el Juli (Àgata Roca i Pere Arquillué). Ella té una botiga, que no és essencial en la trama de la comèdia. Ell, ensenya música al Conservatori, però té un piano a casa, qui sap si testimoni d'una frustració per no haver aconseguit triomfar com a músic. Tenen una filla, un personatge absent el divendres al vespre, que és quan transcorre la trobada de les dues parelles al pis de baix.

[dimarts, 07.04.15]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2015 amb 7.672.757 visitants que han fet 23.801.784 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 7.672.757 visitants i 23.801.784 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.346,7 visites de pàgines (16,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 09 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.379 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 06.04.15]
Una companyia produïda per Daniel Anglès caricaturitza el fenomen turístic dels creuers «low cost» amb l'espectacle «Vintage» al Versus Teatre
Els creuers mediterranis s'han convertit en un gairebé obligat divertiment popular «low cost» i, en conseqüència, el nivell d'entreteniment, adreçat a honorables beneficiaris d'Imsersos, famílies senceres i prejubilats a l'atur forçós, ha baixat a l'alçada dels programes més xarons de les televisions de masses. No és estrany, doncs, que la companyia que ha produït artísticament Daniel Anglès faci una caricatura d'aquest fenomen turístic en la qual es barreja el preu que es paga per oferir duros a quatre pessetes amb un repertori que beu de les fonts musicals més tronades i enganxadisses de la dècada dels vuitanta, la generació d'infància de la majoria dels intèrprets de 'Vintage', per cert, amb una excepció de l'actriu Meritxell Duró, andorrana d'origen dels setanta, que surt de l'anonimat coral de companyies com Comediants ('Persèfone'), Dagoll Dagom ('La nit de Sant Joan') i, sobretot, La Cubana ('Mamá quiero ser famoso', 'Cómeme el coco negro', 'Campanades de boda')
[crítica íntgra a la revista digital Clip de Teatre]. Una mica de romanticisme, amors i desamors en alta mar, desig i rebuig, xantatge i opressió, coreografia, reinterpretació a la catalana del èxits musicals dels vuitanta i molt d'humor amb un espetec final de demostració de bandage —que no vol dir vintage— a càrrec de Zlata (Meritxell Duró) la propietària del creuer, arruïnada i sense gaires recursos artístics.

[diumenge, 05.04.15]
Una obra de teatre basada en fets reals debat sobre els excessos criminals de l'eugènesia en temps del nazisme i el franquisme
Als anys trenta del segle passat, l'eugènesia, la teoria que diu que la constitució genèrica dels humans es pot perfeccionar si es controla la seva reproducció, era un tema de debat entre els sectors científics relacionats també amb l'esterilització com a eina per aconseguir una raça pura. Allò que es coïa a Alemanya a partir de l'ascens al poder, el 1933, del partit nazi liderat per Hitler va traspassar fronteres. A l'Espanya de la Segona República, va ser el metge Antonio Vallejo Nájera qui va difondre la seva idea de l'eugenèsia, unes tesis que van quallar fins i tot en persones vinculades a l'esquerra, emmirallades en principi per la ideologia totalitària que prometia el progrés, la modernització i un futur amb una raça humana perfecta. El que els simpatitzants republicans amb aquests tesis potser no sabien és que, primer en els camps de concentració franquistes arran de la guerra civil espanyola, el cap dels quals va ser Antonio Vallejo Nájera convertit en comandant, i després en els camps d'extermini nazis de la Segona Guerra Mundial, l'eugenèsia agafaria un gir criminal. Vallejo Nájera, que va comptar amb l'assessorament de membres de la Gestapo i que s'havia format també al Berlín prenazi, va rebre l'autorització el 1938 del dictador Franco perquè fes amb els presos dels camps de concentració els experiments que volgués. Pel cap dels serveis psiquiàtrics franquista, els anomenats "rojos", els republicans, els marxistes i tots els simpatitzants d'esquerres no combregaven amb una ideologia política sinó que patien una malaltia mental i, per això, els calia aplicar l'eugenèsia evitant la propagació de la raça tarada. Més endavant, els nazis aplicarien la mateixa tesi a l'extermini de jueus, gitanos, homosexuals i disminuïts psíquics i físics, a més de practicar l'esterilització obligatòria als fills dels disminuïts per tallar de soca-rel l'extensió de les malformacions. L'adaptació teatral 'Yo maté a mi hija'
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], recrea aquesta etapa a partir de la història real d'una mare republicana que va voler modelar la seva filla al gust del seu caprici i ideologia.

[dissabte, 04.04.15]
El Festival Circ Cric al Montseny torna amb una completa programació escènica i musical que reflecteix l’experimentació entre les formes clàssiques i modernes amb el circ com a eix central
La programació d’enguany, que s'allarga fins al 19 de juliol, el festival incorpora noves propostes artístiques que giren al voltant del nexe entre naturalesa i art. El paquet Circ i Natura convida a passejar pels voltants del Circ Cric abans de gaudir de l’espectacle Bemoll Sostingut de Tortell Poltrona, premi Zirkòlika 2014 al Millor Espectacle de Circ En Carpa, que es podrà veure els diumenges durant el festival. En la mateixa línia, la proposta 'Un bosc de nassos' convida a viure situacions insòlites al bosc que envolta el circ. Durant tot el festival també es podrà veure la creació d’un número a partir d’assajos on el públic podrà intervenir. Amb el nom 'Això encara no és un espectacle', Toti Toronell, Pere Hosta i Tortell Poltrona muntaran un espectacle on el públic hi tindrà a dir. Les seves propostes, reaccions i opinions ajudaran a configurar el que serà 'Això ja és un espectacle', que es podrà veure el 18 de juliol. A més, el
Festival Circ Cric al Montseny segueix unint música i circ. Durant els mesos d’abril, maig, juny i juliol, es podran veure concerts dels Amics del Circ Cric (Albert Pla, Joan Garriga, Quimi Portet, Judit Farrés, Oriol Mateu, Pep Pascual i Tortell Poltrona), de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler; La Troba Kung-Fu i la celebració del 10è aniversari de la Diatònica, l’Associació d’Acordionistes dels Països Catalans. També, l’edició d’enguany s’ha obert a espectacles internacionals i visitaran el Cric companyies com Ponten Pie, Girovago E Rondella, Baro D’Evel Cirk Cie o Circ’ Hulon. Per segon any consecutiu, el Festival del Circ Cric acollirà el Festival Internacional de Pallasses que inclou espectacles de gran qualitat artística de referents internacionals. Es podrà veure, per exemple, a Merche Ochoa, Premio Nacional de Circo 2014 del Ministerio de Cultura, presentar el seu espectacle 'La Cloti va al Circ' o també 'Giulietta', de Pepa Plana, Premi Nacional de Cultura 2014 de la Generalitat de Catalunya.

[divendres, 03.04.15]
Els cinemes de Londres avisen els espectadors de la pel·lícula «Relatos salvajes» de les similituds de l'argument amb la tragèdia de l'avió dels Alps
L'estrena al Regne Unit de la pel·lícula 'Relatos salvajes', de Damián Szifrón, ha estat marcada per la tragèdia aèria de Germanwings, als Alps, en què van morir 150 persones, per la intenció suïcida del copilot, confirmada per la investigació francesa un cop trobada la segona caixa negra. Diferents cadenes de cinemes han penjat un text d'advertència a les seves sales i als seus webs després que molts dels espectadors es fixessin en les similituds de la primera de les sis històries que componen el film amb els informes que apunten que el copilot Andreas Lubitz va estavellar l'avió contra els Alps. El text que recullen les pàgines web d'alguns cinemes britànics és el següent: «Avís: Després de l'incident aeri de Germanwings el passat dimarts 24 de març, si us plau tingui en compte que 'Relatos Salvajes' inclou una seqüència amb què alguns clients podrien sentir-se molestos. Enviem les nostres mostres de suport a tots els afectats pels incidents tràgics dels Alps. La data d'estrena de
'Relatos Salvajes' va ser decidida fa mesos i, de fet, la pel·lícula es va estrenar en el Festival de Cannes l'any passat. La coincidència temporal amb aquest accident terrible ha fet que les notícies hagin saltat la mateixa setmana que la cinta es va estrenar al Regne Unit, i ja era massa tard per canviar la data de llançament. Esperem que el públic pugui entendre que qualsevol semblança és una lamentable coincidència i gaudeixiu d'aquesta pel·lícula meravellosa amb l'esperit amb què va ser concebuda». A més de l'advertència escrita, els cinemes també estan incorporant avisos abans de la projecció de la pel·lícula. A xarxes socials com Twitter, alguns usuaris fins i tot s'han preguntat si Lubitz va veure el film. 'Relatos salvajes' va estar nominada als Oscars a millor pel·lícula de parla no anglesa i va guanyar el Goya a millor pel·lícula hispanoamericana.

[dijous, 02.04.15]
El vodevil de la gravació del Restaurant La Camarga es fa escandalosament real amb la recreació teatral de l'obra «Camargate» al Teatre Tantarantana
Ara que el cedé amb la gravació íntegra, via gerro de flors, del dinar del Restaurant La Camarga que el fill gran de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Ferrusola, va lliurar a la presidència de la maratoniana comissió d'investigació sobre el frau fiscal del Parlament de Catalunya —un vodevil per a amants dels diàlegs de sords— servirà perquè els il·lustríssims parlamentaris facin una sessió d'auriculars compartida, com autèntics espies, per escoltar allò que el poble ja sap del dret i del revés, tots plegats podrien estalviar-se les hores d'escolta i substituir-les per una de les representacions de la versió teatral que el muntatge de ficció documental presenta en clau d'humor al Teatre Tantarantana
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La llibertat d'expressió, però, encara té escletxes, o més aviat frontisses. I potser per això, la companyia anomena prudentment els seus personatges "Antonia S. Cemacha" i "Bibi Alves", en substitució dels noms autèntics de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, i l'exparella sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, la mediàtica Victoria Álvarez. No fos cas que la broma els costés més cara del que podria arribar a cobrir un Verkami solidari, com el que ha propiciat la creació de 'Camargate'.

[dimecres, 01.04.15]
La reina Juliana I d'Holanda, àvia de l'actual monarca, va comprar una pintura robada pels nazis que ara es tornarà als seus propietaris
El rei d'Holanda, Guillem Alexandre, tornarà una de les pintures de la col·lecció reial després de descobrir que havia estat robada pels nazis a un col·leccionista jueu. El quadre va ser trobat en llocs on tot apuntava que s'havien produït pèrdues involuntàries durant la ocupació alemanya. Segons els experts a càrrec de la investigació que havia ordenat la família reial, que han examinat desenes de milers de pintures de la col·lecció reial, la reina Juliana I, àvia del monarca, va adquirir l'obra sense conèixer el seu origen. Les autoritats han contactat amb els hereus del propietari original per preparar la devolució de la peça, una obra de l'artista
Joris van der Haagen titulada 'El bosc del faig amb vistes al palau Huis ten Bosch' (el palau Huis ten Bosch és la "casa dels boscos", una de les residències de la casa reial Orange-Nassau. A més d'aquesta obra, se n'ha trobat una altra d'origen jueu dins de la col·lecció de la monarquia holandesa, però la mateixa investigació ha determinat que no va ser robada ja que es va adquirir abans de l'ocupació nazi.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció