[dissabte, 23.04.11]
La UNESCO defensa en un manifest del Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor la continuïtat del llibre com a eina de diàleg al marge del suport canviant a remolc del temps
El missatge difós per la Unesco i signat per Irina Bokova, directora general d'aquest organisme, destaca l'obligació de protegir el llibre com a eina de cultura i de diàleg i també no oblidar l'existència de més de 800 milions de persones adultes que encara no saben llegir. Aquest és el text íntegre del missatge:
«Els llibres són al mateix temps objecte i idea. Amb la seva forma material i el seu contingut immaterial, els llibres són vectors dels pensaments de l'autor i cobren sentit en la imaginació dels lectors. Aquesta conversa privada és l'essència de la lectura, encara que els llibres reposen en la idea de compartir: compartir experiències, coneixements i punts de vista.
»Aquesta és la riquesa que celebrem en el Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor. Els llibres són la forma de diàleg més poderosa entre persones, en les comunitats, entre generacions i amb altres societats. És indispensable protegir aquesta forma singular de diàleg. La tècnica dels llibres és antiga, però segueix estant a l'avantguarda, continua sent funcional i, en alguns casos,
és irreemplaçable. Però, això no significa que no estiguin sorgint canvis o que haguem d'oposar-nos a ells rotundament.
»Correspon a la UNESCO estudiar totes les repercussions del canvi i treure'n el màxim profit, al mateix temps que es preserven els valors i mitjans d'expressió que compartim i valorem. El nostre paper és servir de fòrum de debat i complir la funció de distribuïdor de coneixements, per tal de explorar velles i noves idees.
»El mercat mundial del llibre es veu profundament afectat per l'auge dels
llibres electrònics i el contingut descarregable, que està transformant la indústria i les professions editorials, i afecta els autors i lectors. Els efectes d'aquesta transformació seran profunds i duradors.
»El canvi també està donant lloc a nous debats animats sobre els punts forts i febles dels diferents tipus de productes, la naturalesa del dret d'autor en l'actualitat, el paper de les biblioteques pel que fa al
coneixement en línia i el significat de l'autoria en un món de blocs i wikis.
»És el nostre deure seguir atentament aquests complexos debats i, en aquest sentit, la UNESCO ha assumit una funció de lideratge. El tema del segon Fòrum mundial de la UNESCO sobre la cultura i les indústries culturals, que se celebrarà al juny a Monza (Itàlia), no podria ser més oportú: "El llibre de demà: el futur de la paraula escrita".
»Els llibres encarnen la capacitat humana de suscitar mons reals i
imaginaris i posar-los en paraules. Són les millors veus de la tolerància i els senyals més clars d'esperança. Els llibres són els pilars de societats lliures i obertes.
»Tenim l'obligació de protegir-los, així com de posar la seva riquesa a disposició dels 800 milions d'adults que encara no saben llegir. Hem d'estudiar tots els aspectes dels canvis que estan experimentant avui dia. Aquests són els compromisos que hem de contreure en aquest Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor.»
[divendres, 22.04.11]
Les vendes d'e-readers es multipliquen per cinc en un any i els potencials lectors digitals passen de 50.000 a 250.000 a tot l'Estat espanyol
En un any, el nombre de lectors ha passat de 50.000 a 250.000 a l’Estat espanyol, segons els responsables del portal Leqtor.com, que afirma que el Nadal passat es van vendre uns 80.000 dispositius. Són xifres molt allunyades dels 20-25 milions que es calcula que circulen als EUA. El catàleg digital en català, que se situa en gairebé 2.000 títols —encara reduït tenint en compte el nombre de publicacions en aquesta llengua—, també ha augmentat. Tant el portal Leqtor com el portal Edi.cat consideren que el creixement del sector és lent, però sostingut, tot i que destaquen la capacitat de creixement. La botiga de Leqtor.com —que té un 20% de les vendes, davant del 35% de Casa del Libro i el 25% de l'FNAC—, actualment disposa d’un catàleg de 3.900 llibres, dels quals uns 900 són en català, proporció que també es dóna en el suport de llibres en paper. Pel que fa a les vendes de llibres digitals (e-book), durant les dates nadalenques hi ha haver un repunt d’entre el 30 i el 40%, uns 15.000 o 20.000 exemplars, que representen el 25% del total de vendes de l’any passat (uns 60.000). És a dir, l’augment de vendes de continguts pot anar directament relacionat amb l’augment de vendes d’aparells, malgrat que una part d’aquests aparells podrien estar inactius, fenomen que també ocorre en el paper que no sempre té relació fidedigna el llibre comprat amb el llibre llegit. La previsió de venda d'e-books per al 2011, segons els representants dels portals digitals, és de 110.000 a 120.000 unitats. El volum de negoci del llibre digital encara se situa entorn de l’1% del volum total del sector, una xifra que es considera per ara baixa tot i que es confia que vagi en augment en els pròxims dos o tres anys. Es dóna el cas que han baixat lleugerament els preus dels lectors digitals però no els dels llibres, a causa sobretot de l'augment de l'IVA fins al 18%, és a dir, 14% més que el llibre de paper arran de la política europea i la cessió del govern. Els responsables de portals digitals creuen que una novetat de ficció en suport digital no pot superar els 10 euros, és a dir, un 50% del preu de mitjana en paper.
[dijous, 21.04.11]
ADETCA i els Teatres Públics de Barcelona ofereixen descomptes especials per als espectadors que vagin al teatre coincidint amb la setmana de de Sant Jordi des del 25 d'abril fins al dia del Treball, 1 de maig
Un any més, l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (ADETCA) i els Teatres Públics de Barcelona ofereixen descomptes especials per als espectadors que vagin al teatre coincidint amb la festa de Sant Jordi. Les entrades es poden adquirir al TIQUET RAMBLES del Palau de la Virreina (La Rambla, 99 - BCN) des del dissabte 23 d’abril fins al dissabte 30 d’abril. Les localitats amb descompte seran per a les funcions que es facin entre el 25 d’abril a l’1 de maig i també es poden adquirir per internet als webs de Servicaixa i Teleentrada. Els teatres que s'han adherit a aquesta campanya amb les obres que tenen en cartellera i de la majoria de les quals trobareu les crítiques a la revista digital Clip de Teatre són: l'Alexandra Teatre, l'Almeria Teatre, l'Antic Teatre, el Teatre Apolo, l'Artèria Paral·lel, la Sala Atrium, la Sala Beckett, el Teatre Borràs, el Brossa Espai Escènic, el Club Capitol, el Teatre Condal, el Teatre Gaudí Barcelona, el Teatre Goya, el Cafè Teatre Llantiol, el Teatre Lliure de Gràcia, el Mercat de les Flors, la Sala Muntaner, la Nau Ivanow, el Teatre Poliorama, el Teatre del Raval, el Jove Teatre Regina, el Teatre Romea, el Teatre Tantarantana, les tres sales del Teatre Nacional de Catalunya, el Teatreneu, el Teatre Tívoli, el Versus Teatre, el Teatre Victòria i La Villarroel.
[dimecres, 20.04.11]
La companyia Radio Rara Teatro ironitza al Teatre Tantarantana sobre els programes de televisió que fan milionaris i l'explotació de la vida privada dels concursants
L'excusa és un d'aquests programes televisius en els quals un es pot fer milionari si està disposat a esbombar la seva vida privada, ni que sigui amb mitges veritats o mitges mentides, sota la pressió d'un detector de falsedats que posa per testimoni el públic. Però, repetim-ho, és només una excusa perquè, en el fons, l'espectacle va confegint les circumstàncies de la protagonita, Clara, una jove que es mou pels afores de Madrid i que malviu de fer el que en podríem dir "feinetes": de cambrera en un pub, de ballarina d'estreptease, de prostituta de tant en tant... Però el seu somni és arribar a la televisió i triomfar, econòmicament s'entén, ni que sigui només per la cara bonica. El creador de l'espectacle [crítica a la revista Clip de Teatre], l'actor i director Secun de la Rosa (Barcelona, 1969) s'ha format artísticament a Madrid on ha fet la seva trajectòria escènica, cinematogràfica i televisisa. Coneix bé, doncs, el mitjà audiovisual per posar-s'hi amb mirada crítica, una mirada que li serveix també per fer créixer el personatge de la Clara i convertir-lo en el prototip de la jove somniadora, però a la vegada enganyada i frustrada, una mena de Ventafocs a qui en un moment donat li tocaran les dotze de la nit i l'encanteri es desfarà. L'espectacle «Las fichas» es pot veure al Teatre Tantarantana i l'interpreten Sandra Collantes, Fernando Ramallo, Carmen Mayordomo, Belén Cuesta, Fran Arraez i el mateix Secun de la Rosa.
[dimarts, 19.04.11]
El servidor YouTube explica en un vídeo com cal respectar els drets d'autor i proposa un qüestionari de prova als usuaris
Com que el portal no en té prou amb unes normes estrictes sobre quins vídeos es poden penjar en el seu canal, YouTube ha decidit mirar de canviar els hàbits dels usuaris que incompleixin aquestes normes amb una mena d'escola per reformar pirates. Consisteix en un vídeo que proposa un qüestionari després de visionar-lo. L'escola consisteix en un vídeo de menys de cinc minuts amb personatges de dibuixos animats. Són de la sèrie 'Happy Tree Friends', que es va fer popular a internet i que, tot i comptar amb certa dosi d'humor negre va atreure molts menors d'edat. La seva elecció fa creure que YouTube s'adreça a aquestes franges de públic, que són força actius a l'hora de penjar vídeos. En el vídeo, amb poques paraules s'explica què és la propietat intel·lectual i com la defensa la legislació. Es pot veure amb subtítols en diversos idiomes [cal accionar l'opció cc de la regleta inferior del vídeo], entre els quals hi ha el català. Al final del vídeo es passa un qüestionari als usuaris, per mitjà del qual cal demostrar que s'ha entès el missatge. Si és així, l'usuari pot continuar penjant vídeos en aquest canal, però si no és així, ho tindria vetat. Al mateix temps, YouTube ha canviat el sistema d'ajuda per aclarir als usuaris quins continguts poden carregar i quins no. La reincidència en la infracció sempre ha comportat l'eliminació del compte, en concret a partir de la tercera acció punible. Però ara YouTube, en aquest afany reformador, ha decidit esborrar l'historial de mal comportament, de manera que si un usuari comença la seva experiència cometent aquests actes, però després adopta una altra actitud, no n'arrossegui els antecedents. La posada en marxa de la YouTube Copyright School és una iniciativa que s'explica en el blog de l'empresa i on es deixa clar que han apostat per afegir a les normes algun procediment per canviar els hàbits dels seus usuaris.
[dilluns, 18.04.11]
El teatre al carrer protagonitzat per les estàtues de la Rambla de Barcelona ha deixat fora un centenar d'aspirants que no han aconseguit el nivell artístic previst
Des d'ara, la poblada Rambla de Barcelona —plena de turistes, carteristes, trilers, llauners i altres categories "professionals"— només compta amb 30 estàtues, dividides en torns de matí i tarda, en els 15 punts degudament delimitats. La resta, fins a un centenar d'estàtues que en dates punta es guanyava la vida com podia imitant un personatge o fent ús d'una disfressa, han hagut de deixar la seva activitat després de no ser seleccionades en el concurs anual convocat pel districte de l'Ajuntament de Barcelona. Es dóna el cas que estàtues que eren a la Rambla des dels últims quinze anys, ara no hagin pogut demostrar el nivell exigit de qualitat artística. Un dels requisits era el de presentat una titulació o altra en estudis d'art, cosa que la gran majoria no complia perquè es van convertir en estàtues com un mitjà precari de fer un sou per sobreviure. Algunes de les estàtues es neguen a deixar el seu emplaçament, però, sense la llicència corresponent, un servei de la guàrdia urbana s'encarrega d'anunciar-los que han d'abandonar l'espai. Entre els personatges més populars que no han superat les proves es troba el búlgar Iliya Zlaeter, que fa quatre anys que hi fa de Charlot. Algunes de les estàtues no seleccionades proposen ara que puguin ocupar altres espais turístics com els voltants de la Sagrada Famíli o el parc Güell, dos espais, precisament, que en els últims dies han adoptat noves mesures per esmorteir dins el possible la pressió turística en augment a causa dels vols de baix cost i els creuers que desembarquen per unes hores al port de Barcelona. La selecció dels trenta artistes que podran ocupar els espais previstos de la Rambla té una periodicitat d'un any i serà renovable dins d'un nou concurs on es podran presentar nous candidats. Amb aquesta mesura s'intenta evitar la imatge de degradació que està patint la Rambla de Barcelona i també les màfies que dominaven algunes de les estàtues i els espais lliures.
[diumenge, 17.04.11]
La companyia Lanònima Imperial barreja dansa, teatre, música, circ i audiovisual en un espectacle que beu de les fonts literàries i històriques relacionades amb la nissaga papal dels Borja
¿És dansa? Sí, però... ¿És teatre? Sí, però... ¿És música? Sí, però... ¿És circ? Sí, però... ¿És audiovisual? Sí, però... ¿És irreverent? Pse, però... Tot això i una mica més ofereix aquesta nova proposta de la veterana companyia de dansa Lanònima Imperial, que presenta en aquesta ocasió un espectacle multidisciplinar amb la fusió de llenguatges de diferents artistes. I com que la fusió sempre és atractiva, l'espectacle d'una hora i deu minuts es fa també atractiu a la vista i a l'oïda perquè els espectadors poden optar per deixar-se encaterinar o bé per la música, en directe, a càrrec d'un trombonista i una acordionista, o bé per les escenes de dansa, molt ben executades en el moviment, o bé pels solos teatrals de Javier Lema, actor peruà format a París, o els números de circ (boles malabars, corda aèria, dansa del ventre...) A més, la dramatúrgia de l'espectacle [crítica íntegra a Clip de Teatre] es basa en dos pilars literaris: 'La puta de Babilònia', de Fernando Vallejo, i 'Les ciutats invisibles', d'Italo Calvino, amb algunes aportacions d'acudits i dites populars, com que la que tanca l'espectacle, que sembla extreta d'aquelles cançonetes adolescents, entre iròniques i descarades, de les colles de poble i barranc de fa cinquanta anys. El muntatge és una creació dramatúrgica, coreogràfica i direcció de Juan Carlos García i ha estat una de les últimes apostes en teatre multidisciplinar del Teatre Nacional de Catalunya que en pròximes temporades retallarà l'àrea de dansa a zero a causa de la reducció del pressupost.
[dissabte, 16.04.11]
El cercador Google continua amb la commemoració d'aniversaris i ara li toca el torn a Charles Chaplin amb motiu del 122è any del seu naixement
Un vídeo amb escenes de Charles Chaplin 'Charlot' dóna la benvinguda als usuaris de Google, que homenatja l'actor en el 122è aniversari del seu naixement. Si fa uns dies el cercador recordava al rus Yuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l'espai fa 50 anys, ara li ha tocat el torn a Chaplin amb un vídeo que recull l'essència de l'humor de l'artífex de pel lícules com 'Temps moderns' i 'El gran dictador'. El nom de Google apareix diverses vegades en la recreació de les escenes de Charlot en un vídeo d'una mica més de dos minuts. Google apareix com la capçalera d'un diari. Més endavant el logotip és el model que pren una pintora per pintar un quadre i un llenç que Chaplin robarà després per dibuixar el retrat d'una venedora de dolços. Per finalitzar, les lletres de Google apareixen en substitució de la paraula 'Cap' al final del vídeo. Un cop finalitzada la reproducció del vídeo, directament es redirigeix als usuaris a una llista de cerques centrada en l'actor, entre les quals es troben també enllaços a vídeos de YouTube sobre pel·lícules de l'actor londinenc. A finals de març Google va patentar les seves 'doodles', és a dir, logotips personalitzats que commemoren efemèrides, un registre que va desencadenar la polèmica perquè altres empreses també alteren els seus logos. L'originalitat i característiques dels 'doodles', que apareixen pràcticament cada setmana en el cercador, han anat evolucionant des que Google va començar a introduir per commemorar dates com Halloween o els Jocs Olímpics. En aquest temps s'han pogut veure fins i tot 'doodles' interactius com el inserit per homenatjar el comecocos 'Pac-Man' o animacions com la creada amb motiu del 70 aniversari del naixement de John Lennon.
[divendres, 15.04.11]
L'actor Norbert Ibero, mort als 54 anys a causa d'un càncer, va tancar la seva carrera escènica l'estiu i la tardor passats a La Villarroel i al Teatre Romea amb «La gavina» i «L'hort dels cirerers» de Txèkhov
L'actor Norbert Ibero de Castro ha mort dijous [14 abril] als 54 anys, a causa d'un càncer que patia. La coincidència ha volgut que fos amb dues obres d'Anton Txèkhov, que l'actor acabés la seva extensa trajectòria en el teatre català. D'una banda amb 'La gavina' [vegeu crítica a Clip de Teatre], l'estiu passat, a La Villarroel, en una versió de Martin Crimp, dirigida per David Selvas. I per l'altra, amb 'L'hort dels cirerers' [vegeu crítica a Clip de Teatre], la tardor passada, al Teatre Romea, dirigida per Julio Manrique. Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, Norbert Ibero va desenvolupar una extensa carrera, principalment al teatre, però també a la televisió i el cinema, així com a actor de doblatge. Va treballar amb directors com Josep M. Flotats ('El despertar de la primavera', 'Lorenzaccio', 'El misantrop', 'Cavalls de mar'); Maurizio Scaparro ('Cyrano de Bergerac'); George Lavaudant ('Coriolà'); Sergi Belbel ('El mercader de Venècia'); o Ariel García Valdés ('Timó d’Atenes', 'Restauració', 'Hamlet'). A la televisió havia treballat en sèries com 'La granja', 'Nissaga de poder', 'Els cargols', 'Sagrada familia' i 'Blanc o negre'.
[dijous, 14.04.11]
La Comissió de Propietat Intel·lectual del Ministeri de Cultura decidirà en cada cas si cal retirar una part dels continguts o optar pel tancament de les pàgines web que fomentin la descàrrega il·legal
El Ministeri de Cultura ja té a punt el text de l'esborrany de Reial Decret que regula el funcionament de la Comissió de Propietat Intel·lectual, així com el procediment per a l'exercici de les seves funcions. El text ha iniciat un tràmit preceptiu de consultes entre les diferents parts del sector. El Reial decret en qüestió té per objecte regular els aspectes tècnics i procedimentals per a l'exercici de les funcions de les dues seccions. Amb caràcter general, potencia la solució dialogada, extrajudicial i voluntària de conflictes i protegeix els drets tant dels creadors com els de la resta dels ciutadans a que hi hagi una oferta legal, diversa i assequible de productes culturals. En aquesta mateixa línia, El Ministeri de Cultura assegura que la Secció Primera té encomanades funcions de mediació i arbitratge, incloent matèries relacionades amb entitats de gestió col·lectiva. En la sol·licitud de mediació, les parts se sotmetran expressament i voluntàriament a la Secció perquè aquesta intervingui en la solució del conflicte. En l'arbitratge, les parts es poden sotmetre voluntàriament a la decisió de la Comissió sobre conflictes concrets. El procediment acabarà mitjançant un sol laude, que haurà de dictar sentència en el termini màxim de tres mesos prorrogables per un màxim de dos mesos. Tindrà caràcter vinculant i serà executable i impugnable. Així mateix, des del Ministeri de Cultura s'assegura que la Secció Segona de la Comissió de Propietat Intel·lectual serà la que durà a terme les funcions en relació als casos de vulneració dels drets de propietat intel·lectual en què incorri el responsable d'un servei de la societat de la informació, sempre que aquest responsable, directament o indirectament, actuï amb ànim de lucre o hagi causat o pugui causar un dany patrimonial al titular d'aquests drets. El procediment s'ha d'instar mitjançant sol·licitud i, per tant, la Secció Segona no actuarà mai d'ofici. Quan ho faci, ho farà en l'àmbit dels prestadors de serveis de la societat de la informació, mai contra els usuaris d'Internet. La Comissió de Propietat Intel·lectual és la que decidirà, en cada cas, si cal retirar els continguts o optar pel tancament de la pàgina web que vulneli la Llei. I l'execució forçosa d'aquestes mesures haurà de comptar, sempre, amb autorització judicial. En tot cas, assegura, que el procediment permet en tot moment la retirada voluntària dels enllaços als continguts que no comptin amb autorització del titular.
[dimecres, 13.04.11]
L'exposició «La descoberta del món rural. L'estudi de la masia catalana» al Museu d'Història de Catalunya deixa testimoni escrit, oral i gràfic de l'arquitectura de les masies i les propietats rurals
Entre el 1923 i el 1936, un grup de científics i humanistes va recórrer les terres de Catalunya i les Illes Balears. Era l’equip de l’Estudi de la masia catalana, un projecte d’investigació que, impulsat per Rafael Patxot, buscava deixar testimoni escrit, oral i gràfic de les característiques arquitectòniques de les masies i les propietats immobles. Es proposava recopilar les formes jurídiques d’herència i matrimoni, documentar les feines del camp, les tradicions, la llengua, la indumentària, les festes i els costums dels seus habitants, ja que s’adonaven que aquest món que retrataven, i que per a ells representava l’essència de la catalanitat i de la família, s’estava extingint. Es van organitzar per crear allò que, en termes actuals, denominaríem una enciclopèdia del món rural. El projecte es va encarregar al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), un focus de recerca en l’època de l’excursionisme científic. Es va redactar una ponència i una metodologia d’execució que identificaven un projecte multidisciplinar i de dimensions èpiques, ja que havia de començar prenent la vil·la romana com a punt de partida, per tal d’anar derivant, sota el caire jurídic, envers tots els aspectes, com l’històric, moral, arquitectònic, pintoresc, social, toponímic, etnogràfic, geogràfic, folklòric, religiós, literari i musical. Entre l’any 1924 i el 1925, es va crear una oficina per centralitzar els treballs de l’Estudi, es van contractar persones en nòmina, es va organitzar una comissió directora constituïda pel president del CEC, els arquitectes Josep Danés i Torras i Lluís Bonet i Garí —principals impulsors de l’Estudi— i l’etnòleg Josep M. Batista i Roca. Durant 10 anys, es va establir una xarxa de col·laboradors que van compartir fitxes, qüestionaris i enquestes, i que van ser enviats a centenars de pobles de Catalunya i les Illes Balears. La Guerra Civil va aturar el projecte bruscament, i un vel de silenci en va cobrir els resultats fins al 1975, quan va incorporar-se al CEC un armari que contenia, classificades en àlbums, 7.700 fotografies en fitxes, que el Centre va documentar, digitalitzar i difondre mitjançant exposicions com la que es pot veure ara al Museu d'Història de Catalunya fins al 25 d'abril. El 2007, una nova recerca va permetre localitzar la correspondència de l’oficina de l’Estudi. La interpretació d’aquesta documentació ha permès conèixer millor l’abast d’aquell projecte, així com totes les recerques que es van encarregar. Alguns d’aquests estudis s’han pogut localitzar i encara són inèdits i d’altres materials que es van rebre no s’han pogut localitzar.
[dimarts, 12.04.11]
L'exposició «Realisme(s). L'empremta de Courbet» al Museu Nacional d'Art de Catalunya mostra una quinzena d'obres de l'artista que es veuen per primera vegada a Barcelona
La tela 'Autoretrat', també coneguda com a 'Courbet amb el gos negre' (1842), va ser la primera obra de Gustave Courbet (1819-1877) que es va exposar aquí. Va ser l'any 1917, al Palau de Belles Arts de Barcelona, en el marc d'una exposició de pintura francesa organitzada per l'Ajuntament a instàncies dels artistes catalans que volien ajudar els seus homòlegs francesos, ja que seu país estava immers en la Primera Guerra Mundial. Ara, gairebé un segle després, la tela torna a la ciutat i ho fa per obrir la mostra de pintures més completa, pel que fa a qualitat, del que és considerat el pare del realisme, exhibida mai aquí. L'exposició 'Realisme(s). L'empremta de Courbet' es podrà veure fins al 10 de juliol al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Juntament amb aquesta pintura, n'hi ha setze més que s'exposen per primera vegada a Barcelona tret d''El somni', que ja es va exposar a La Pedrera el 2004. Però l'obra de Courbet es veu acompanyada d'altres realistes francesos, com Carolus-Duran, Corot i Millet; i de mestres espanyols del segle XVII, com Velázquez, Murillo i Ribera. També de Rembrandt i de Tàpies. I de realistes catalans com Ramon Martí Alsina, Benet Mercadé, Antoni Caba, Simó Gómez i Pere Borrell. En conjunt, la mostra reuneix una vuitantena de peces, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats. L'eix vertebral de la mostra és el realisme a Catalunya contextualitzat amb les obres dels realistes francesos. A la vegada també incorpora una mirada enrere perquè els pintors realistes es van inspirar en les paletes austeres del tenebrisme. I una altra mirada endavant perquè el realisme encara perviu, segons els responsables de la mostra. D'aquesta manera, l'exposició es tanca amb un espai de síntesi on tres dels protagonistes —Courbet, Martí Alsina, de qui es veuen disset peces, i Ribera— dialoguen amb Antoni Tàpies.
[dilluns, 11.04.11]
L'exposició «Joan Miró: The Ladder of Escape» a la Tate Modern de Londres posa l’accent en la faceta més política i compromesa del pintor
Amb l'exposició 'Joan Miró: The Ladder of Escape' ('Joan Miró: l’escala de l’evasió'), a la Tate Modern de Londres ha posat l’accent en la faceta més política i compromesa del pintor. La galeria londinenca mostra el costat més fosc de Joan Miró. Segons els responsables de la mostra, en la qual col·labora la Fundació Miró de Montjuïc, mostren un un pintor increïblement intens, dotat d’una mirada molt penetrant cap a tot allò que l’envoltava. La mostra ressalta la catalanitat de qui va créixer entre Barcelona i la masia familiar, a Mont-roig del Camp. Com és sabut, l'entorn rural del Baix Camp va ser la inspiració de la pintura 'La masia' (1921-1922) i de 'Cap de pagès català' (1925). Els anys trenta amb el daltabaix de la guerra civil espanyola i l’ascens del nazisme a Europa, presagi de la guerra mundial, Joan Miró dibuixa un dels cartells polítics més cèlebres de l'època, 'Aidez l’Espagne' (1937), per recollir fons destinats a la República espanyola. En aquell mateix període, Joan Miró pinta també 'El segador', que els responsables de la Tate Modern de Londres consideran una mena de Guernica de Miró. Trenta anys després, quan esclata el Maig del 68 a França, Joan Miró ja tenia 75 anys. Vivia tranquil·lament a Palma, però va mostrar-se lúcid i solidari amb la revolta dels obrers i els estudiants de París. Miró els va retre homenatge amb l'obra 'Maig 1968'. La tela és una les 160 creacions reunides en la retrospectiva més important feta al Regne Unit sobre l’artista Joan Miró en els últims cinquanta anys. Encara l'any 1974, Joan Miró dedica 'L’esperança d’un condemnat a mort', és a dir a Salvador Puig Antich, assassinat pel règim a les acaballes de la dictadura franquista. Aportacions com aquestes dues demostres que Joan Miró no va ser un militant polític com ho havia estat Pablo Picasso, però el seu compromís amb els valors que considerava justos els va mantenir fins a la seva mort, el 1983. En el període inicial de la Transició, Miró encara va regalar nombrosos cartells a associacions i causes que considerava essencials per a la represa de la cultura catalana.
[diumenge, 10.04.11]
Les crítiques de les obres teatrals en cartellera mantenen el rànquing de visites d'espectadors de la revista digital «Clip de Teatre»
Entre les últimes estrenes es mantenen en cartellera les obres «Desclassificats», de Pere Riera, amb Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla, a La Villarroel; «Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus)», de Josep Maria Miró i Coromina, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya; «Dues dones que ballen», de Josep Maria Benet i Jornet, amb Anna Lizaran i Alícia Pérez, dirigides per Xavier Albertí, al Teatre Lliure de Gràcia; «Visca els nuvis», l'adaptació de Joan Pera sobre l'obra «The Four Poster», de Jan de Hartog, amb el mateix Joan Pera i Amparo Moreno, dirigits per Miquel Gòrriz, al Teatre Condal; o «Truca un inspector» («An inspector calls»), de J. B. Priestley, en traducció de Joan Sellent, amb Josep Maria Pou, Carles Canut, Victòria Pagès, Rubèn Ametllé, Paula Blanco i David Marcé, dirigits per Josep Maria Pou, al Teatre Goya, de Barcelona. En podeu veure les crítiques a la revista digital «Clip de Teatre». La cartellera teatral enfila l'última recta de la temporada, agreujada per la crisi que fa que s'allarguin una sèrie d'espectacles i d'altra banda se'n reposin d'altres que han tingut èxit en el seu moment.
[dissabte, 09.04.11]
Els cinèfils nord-americans enquestats per la cadena ABC creuen que «Allò que el vent s'endugué» és la millor pel·lícula de tots els temps
La història sobre el sud americà del 1939 i el personatge d'Scarlett O'Hara és la primera en el rànquing seguia per 'El mag d'Oz' estrenada aquell mateix any. El tercer lloc d'aquest sondeig que, d'acord amb la cadena ABC, és el més important que s'ha fet sobre la història del cinema va ser per 'El Padrí' (1972) i el quart per a 'Casablanca' (1942). Completa el top 5 la pel·lícula 'ET, l'extraterrestre', del 1982. Els dos protagonistes de la pel·lícula 'Allò que el vent s'endugué' ('Gone with the wind'), Vivien Leigh i Clark Gable, es van imposar també en la categoria de millor cita fílmica amb la llegendària frase de Gable "Frankly, my dear, I Your say give a damn" ("Francament, estimada, m'importa un rave"), que es va imposar al "make my day" ("alegra'm el dia") de 'Harry el Brut'. No obstant això, per als nord-americans, Scarlett O'Hara (Leigh) i Rhett Butler (Gable) no són la parella més romàntica del cinema: van ser relegats a un segon lloc per Kate Winslet i Leonardo DiCaprio de la pel·lícula 'Titànic' (1997). Gairebé un quart dels enquestats (un 23%) van triar la pel·lícula de l'històric naufragi. En tercer lloc van quedar Julia Roberts i Richard Gere a 'Pretty Woman', mentre que Ingrid Bergman i Humphrey Bogart van tornar a quedar en quart lloc amb 'Casablanca'. La Scarlett O'Hara de Leigh va ocupar, a més, el tercer lloc entre els millors papers de la història. No obstant això, els nord-americans van preferir abans l'agent 007 James Bond. En el lloc més alt del podi, però, va triomfar l'entranyable 'Forrest Gump' (1994) de Tom Hanks.
[divendres, 08.04.11]
El cicle «Catalunya Cinema» porta a les pantalles de nou ciutats deu pel·lícules de producció catalana que han estat èxit de públic durant la temporada
La campanya, que té lloc durant la setmana de l'11 al 16 d'abril, arriba a cinemes de Barcelona, Figueres, Girona, la Seu d’Urgell, Reus, Tarragona, Tàrrega, Tortosa (Roquetes) i Vic. El cicle, impulsat per l’Institut Català de les Indústries Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vol augmentar la visibilitat a les pel·lícules de producció catalana, impulsar la marca del cinema català i ampliar el públic d’aquest cinema a Catalunya i a l’exterior. S’hi han programat 10 produccions catalanes premiades en festivals internacionals o que han estat èxits de taquilla: 'Aita'; 'Bicicleta, cullera, poma'; 'Elisa K'; 'La mosquitera'; 'Pa negre'; 'Herois'; 'You willl meet a tall dark stranger' ('Coneixeràs l’home dels teus somnis'); 'Buried' ('Enterrat'); 'Viatge màgic a l’Àfrica' i 'Bruc'. El més interessant de la campanya és que les entrades són a un preu especial de 3 euros i hi haurà un abonament de 15 euros per veure les 10 pel·lícules. Les sales que s'han afegit a la campanya són la Girona de Barcelona; l'Ocine de Girona; l'Ocine Les Gavarres de Tarragona; els cinemes Guiu de la Seu d’Urgell; els CAT Cinemes de Figueres; els Lauren Reus de Reus; el Majèstic de Tàrrega; l'Ocine Roquetes de Tortosa i El Sucre de Vic. Totes les sales fan dues projeccions diàries, a les 19.00 h i a les 21:45 h. En algunes de les sales, després de la projecció, protagonistes de les pel·lícules, directors, intèrprets i productors participaran en un col·loqui amb el públic. La cloenda del cicle té lloc dissabte a les 12.00 h a la Filmoteca de Catalunya amb un debat sobre 'La creació i el cinema català' amb Fèlix Riera, Ramon Font, Pau Freixas, Jordi Cadena, Judith Colell, Daniel Benmayor, Jordi Llompart, José M. de Orbe i Agustí Vila.
[dijous, 07.04.11]
El llegat documental que l'escultor Jorge Oteiza va donar a Navarra es pot ja consultar a través d'Internet en un fons de 44.000 registres
El Museu Oteiza ha posat a disposició d'investigadors i públic interessat un total de 44.000 registres documentals que formen part del seu arxiu personal, la seva biblioteca i l'hemeroteca. L'accés al llegat documental a través del web culmina un dels objectius essencials del Museu Oteiza. D'entre els documents, uns 9.000 corresponen a manuscrits personals de l'escultor que es visualitzen íntegrament. La sortida a internet de l'arxiu completa els catàlegs, ja existents des de fa alguns mesos, pertanyents a l'hemeroteca i la biblioteca personal de l'autor. Aquest llegat constitueix un element essencial per a comprendre en la seva integritat l'obra i el pensament estètic de Jorge Oteiza i conté un gran nombre de referències documentals inèdites, vinculades a la biografia d'Oteiza i a àmbits temàtics com escultura, estètica o teoria de l'art, així com lingüística i antropologia basques. Alguns d'aquests registres, per motius vinculats a la privacitat i propietat intel·lectual, no es mostren íntegrament. D'altra banda, el Centre d'Estudis del Museu d'Oteiza inicia visites guiades que expliquen les condicions de conservació del llegat i de com ha estat el procés fins a arribar al catàleg digital. El Centre d'Estudis continua, en paral.lel, amb l'atenció a les peticions realitzades per investigadors i consultes que es generen al voltant de projectes com exposicions, publicacions i treballs d'investigació. El Centre prepara també, juntament amb el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, un simposi sobre Oteiza i el cinema, al qual acompanyarà l'edició d'un llibre monogràfic.
[dimecres, 06.04.11]
El nou portal «eDU-Library» oferirà 75 llibres electrònics que facilitaran la investigació de professors i alumnes universitaris
Aquest portal, impulsat per l'editorial especialitzada Documenta Universitària —encara que obert a altres segells—, oferirà en principi uns 75 títols (en format estàndard ePUB), cinc dels quals seran de lliure accés, mentre que la resta es podran comprar a un preu que està sobre el 30% del cost del llibre de paper. El nou lloc, segons els seus promotors, serà un instrument de treball molt útil, ja que totes les anotacions que es facin en el mateix llibre digital es poden passar després a un fitxer pdf, cosa que facilitarà la recomanació a través de xarxes socials. Per accedir a aquesta llibreria digital, que es preveu que estigui activa aquest abril, no cal instal·lar-se cap programa o aplicació en el dispositiu de lectura (ordinador, iPad o altres suports), sinó simplement estar connectat a internet. L'usuari pot accedir-hi únicament per realitzar una lectura dels llibres, però si vol fer anotacions sobre el text s'ha de registrar per arribar al seu escriptori particular, una àrea privada. El nou portal «eDU-Library» facilitarà també la recerca de paraules o citacions dins de la publicació, així com recerques en un fons bibliotecari o departaments universitaris. Per protegir els drets d'autor, les publicacions incloses compten amb l'anomenat DRM social, que determina qui és el comprador de l'e-book a través d'un identificador i permet seguir el rastre de la possible còpia il·legal. «eDU-Library» disposarà d'un lector per a equips portàtils i fora de línia que possibilitarà posteriorment la sincronització dels subratllats i anotacions fetes sense connexió amb les que es facin quan el lector estigui en línia, una alternativa molt útil, per exemple, per treballar durant un viatge.
[dimarts, 05.04.11]
La nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya es transforma en una taverna irlandesa rural per paladejar l'obra «La presa», de Conor McPherson
Tot just dos anys després que fos escrita el 1997, l'autor irlandès, Conor McPherson (Dublín, 1971), va estrenar la primera versió catalana de 'La presa (The Weir)', dirigida per Manel Dueso, al Teatre Romea. Com el bon vi, o en aquesta ocasió hauríem de dir com el bon whisky, l'obra ha envellit en aquests dotze anys i el seu regust de bóta vella encara la fa més agradable al paladar. A més, ambientada en la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya on s'ha muntat una mena de taverna rural irlandesa, el clima i el tuf de fortor de beguda encara s'impregna més als narius [crítica íntegra a la revista Clip de Teatre]. Els espectadors es troben, com els cinc personatges, dins la taverna —a les grades, esclar, tot i que estic segur que tindrien ganes de participar de l'obra asseguts, si fos possible, en diverses taules de la taverna— i el seu camp de visió és el de tot l'interior del local, amb una barra plena de pols que el taverner neteja visiblement quan acaba d'obrir, amb una rastellera d'ampolles de licor a les prestatgeries de la paret, amb records fotogràfics del poble penjats en marcs antics a la paret, amb tamborets gastats de tant seure-hi, taules de fusta, una butaca vella i una estufa de llenya, i amb la porta vidriera que dóna a l'exterior, una població del nord-est d'Irlanda, indret on els intèrprets i el director diu que han fet un treball de camp per trepitjar i amarar-se del territori, i on van descobrir, sembla, la presa de la infància de l'autor i el paratge agrest on tot comença i acaba entre prats i penya-segats. L'obra compta amb la traducció de Joan Sellent i està dirigida per Ferran Utzet, col·laborador d'Oriol Broggi i la Perla 29, que és l'organisme que programa la temporada de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya.
[dilluns, 04.04.11]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2011 amb 5.068.711 visitants que han fet 16.998.789 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2011, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2011, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.068.711 visitants i 16.998.789 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.493'1 visites de pàgines (8'2 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 8 minuts i 57 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.356 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[diumenge, 03.04.11]
El Centre Excursionista de Catalunya reobre el Refugi Ciríac Bonet de Siurana a les Muntanyes de Prades després d'una etapa de rehabilitació
El refugi ha estat tancat per reformes durant un llarg període. La reforma ha servit per renovar tot l’interior i també la teulada, que estava molt malmesa. En l'acte de reobertura el Centre Excursionista de Catalunya ha fet un homenatge pòstum a Francesc Beato, que va morir el passat 7 de novembre en accident de trànsit precisament quan es dirigia a preparar l'acte de reobertura del refugi, que va quedar ajornat. El Refugi Ciríac Bonet es troba en un indret privilegiat de les Muntanyes de Prades. És un bon punt de partida de rutes excursionistes i d’escalada. Es va inaugurar el 1934 a iniciativa de Ciríac Bonet, soci del Centre Excursionista de Catalunya. Ciríac Bonet no va poder assistir a la inauguració, ja que va morir el mateix 1934. D'altra banda, l'excursionista homenatjat, Francesc Beato i Vicens (1950-2010) va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya l’any 1970. Es va apuntar a les seccions de Muntanya, de Càmping i de Fotografia. Va ser vocal d’excursionisme de la Secció de Muntanya (del 1978 fins a la seva mort), membre del consell de redacció de la revista 'Muntanya' (del 1989 al 1998 i del 2004 fins a la seva mort), en la qual va escriure nombrosos articles; i vocal de la Comissió de Publicacions. Va ser vocal de la Junta Directiva del CEC amb Conrad Blanch (1993-1998), vicepresident del CEC amb Enric Nosàs (1998-2002) i també vicepresident amb Josep Manuel Puente (2007). Els seus “cicles d’excursions” van permetre establir contacte i amistat amb altres entitats excursionistes d’arreu dels Països Catalans. Va contribuir a crear entitats pel territori, animant, a vegades en pobles petits, el naixement d’un club. Cal destacar la seva acció capdavantera i participació anual en les 34 edicions de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans. El 1998 va rebre el Premi Humanisme i Esport de Barcelona i el 2005 el Premi Columna, màxima distinció que atorga el Centre Excursionista de Catalunya.
[dissabte, 02.04.11]
El nou espectacle de Le Cirque du Soleil s'inspira en la mort d'un clown i presenta un circ més humà, màgic i teatral
Barrejar diversió, espectacle i delicadesa amb la paraula mort no és una cosa que es pugui considerar convencional. Precisament això és el que proposa Le Cirque du Soleil amb el nou espectacle 'Corteo', que de moment s'estrena a Madrid i posteriorment a València, Alacant, Sevilla i París. El Cirque du Soleil no ha anunciat encara la presentació d'aquest espectacle a Barcelona, una de les seves places habituals i que des de fa temps es parla que pugui ser una de les seus estables de la companyia. L'espectacle 'Corteo' és una coctelera en la qual conviuen, com si fossin amics de tota la vida, conceptes com la Comedia dell'Arte, els universos de David Lynch i de Federico Fellini, les pintures de Pablo Picasso, el carnestoltes de Nova Orleans, les millors òperes barroques, el teatre dins del teatre, les pintures de René Magritte i els laberints d'alguns contes de Jorge Luis Borges. L'espectacle 'Corteo' representa també una ruptura en el concepte artístic habitual dels espectacles de la companyia canadenca. En aquesta ocasió, el Grand Chapiteau no es converteix en un hàbitat habitat per éssers fantàstics creats a base de vestuari i maquillatge com els espectacles 'Alegria', 'Saltimbanco' o 'Quidam'. A 'Corteo' els personatges són éssers de carn i os que es transformen en inversemblants i sorprenents per portar fins a l'extrem de la mort el seu indestructible compromís amb l'art, la comèdia i, en última instància, el circ.
[divendres, 01.04.11]
El nou Museu del Rock situat a l'interior del nou complex Les Arenes de Barcelona mostra unes 6.000 documents musicals del milió que té el fons del col·leccionista Jordi Tardà
És un centre amb voluntat museística, amb un extens catàleg documental que es nodreix de l'amplíssima col·lecció que ha aconseguit el periodista musical Jordi Tardà. Aquest museu marca una línia temporal de la història del rock des de Chuck Berry i Elvis Presley o els discos de pedra de Bill Haley fins a les baquetes signades del bateria de Metallica, Lars Ulrich, passant pel certificat de defunció de Freddie Mercury. Prova de la voluntat didàctica d'aquest centre són els punts d'informació interactius presents en els 2.000 metres quadrats de museu. Allà es poden trobar, de moment, més de 5.000 arxius sonors, la majoria inèdits, i més de 1.000 enregistraments audiovisuals. A més del recorregut documental, destaquen diverses relíquies més que significatives, entre elles, portades dels discos censurats dels Beatles i de Queen, i lletres manuscrites i inèdites de Bruce Springsteen. El nou Museu del Rock, que es pot visitar per 10 euros d'entrada a l'interior del nou complex de Les Arenes de Barcelona, compta amb un espai dedicat a la música espanyola i catalana on es troben Loquillo i una guitarra dels Lone Star. El musu té a més un restaurant i un auditori per a dues-centes persones, i hi ha també una zona, anomenada On Stage, que permet actuar com les estrelles. El museu acollirà exposicions temporals, la primera de les quals estarà dedicada al grup Queen del qual es commemoren els quaranta anys de la formació com a banda.
TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA
| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
