BITS MES ABRIL

[dimecres, 30.04.14]
Els grups Txarango, Mishima i Headbirds actuaran al Central Park de Nova York el mes de juliol dins el SummerStage Festival dins de la vetllada Catalan Sounds on Tour
El SummerStage Festival de Nova York, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, ha programat una vetllada catalana per al pròxim 20 de juliol que portarà els grups Txarango, Mishima i Headbirds a actuar al Central Park davant d’un públic que es calcula en més de cinc mil espectadors. El SummerStage Festival, organitzat per City Parks Foundation, és un programa d’actuacions gratuïtes i de gran qualitat artística que es desenvolupa de juliol a setembre a diferents parcs de la ciutat, però principalment al Central Park de Nova York, i concretament, al Rumsey Playfield (entre la 5ena Avinguda i el carrer 69). L’objectiu del
SummerStage és donar a conèixer a les diferents comunitats que viuen a Nova York la diversitat de cultures que hi ha al món, en els seus formats més tradicionals i contemporanis. Les activitats, que es realitzen a l’aire lliure, són obertes i accessibles per a persones de totes les edats i procedències.

[dimarts, 29.04.14]
Un equip de científics ha posat en marxa una operació de cerca de les restes òssies de Miguel de Cervantes al Convent de les Trinitàries de Madrid on es creu que està enterrat
L'escriptor Miguel de Cervantes va morir el 1616, però fins avui mai no s'havia intentat localitzar la seva tomba. Quasi 400 anys després, ha començat la cerca de les seves restes òssies al Convent de les Trinitàries de Madrid, on es creu que va ser enterrat per desig propi. La investigació està dividida en tres fases, i té un cost total d'uns 100.000 euros. La primera fase consisteix a identificar les cavitats de l'església en les quals es van poder produir enterraments. L'equip prendrà mostres del sòl i les parets del temple amb l'ajuda d'un radar i un aparell d'infrarojos que calcula els canvis de temperatura. També es prendran mostres d'una cripta a la qual ningú accedeix des del 1955. Durant el mes següent, es processarà tota la informació per obtenir una imatge tridimensional i absolutament completa de tot l'edifici. Si aquesta primera fase del
Convent de les Trinitàries de Madrid té èxit, es passaria a la segona, consistent en l'extracció de les restes òssies, de la qual es faria càrrec el departament forense. Un cop recollides les mostres s'iniciaria la tercera i última fase, la del laboratori, consistent a analitzar les restes que els científics esperen poder identificar gràcies a algunes característiques antropològiques de l'escriptor, com les lesions que va patir a la batalla de Lepant del 1571 —dues ferides d'arcabús, una al pit i l'altra, a la mà esquerra—. No es podran, però, analitzar les restes òssies per l'ADN, ja que no queda descendència directa de l'escriptor.

[dilluns, 28.04.14]
El col·leccionista d'art Cornelius Gurtt vol tornar les obres de la seva col·lecció que s'ha descobert que van ser robades pels nazis
L'advocat del col·leccionista d'art Cornelius Gurtt que atresorava a casa 1.280 obres d'art fins aleshores desconegudes, ha declarat que el seu client li ha deixat les mans lliures per procedir a la restitució de les obres als seus propietaris legítims o als seus hereus. La primera mostra de la voluntat del veterà col·leccionista seria tornar el quadre 'Dona asseguda', de Henri Matisse, que se sap que va ser robada l'any 1941 al galerista Paul Rosenberg. La pintura va formar part de la col·lecció del jerarca nazi, Hermann Göring, que la va intercanviar amb el marxant Gustave von Rochlitz, abans que arribés a les mans del pare de Gurlitt, Hildebrandt. Segons l'advocat del col·leccionista, ja s'han mantingut converses per retornar la pintura a les dues nétes de Rosenberg, Marianne Rosenberg i Anne Sinclair. Una anècdota al marge fa que Anne Sinclair és l'exdona de l'exresponsable de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn. Tot i el canvi en l'actitud de Gurlitt, encara hi ha dubtes sobre quantes de les obres trobades provenen del robatori dels capitostos nazis i quines no. Les autoritats alemanyes sospiten que 590 dels 1.280 quadres que van ser trobats van ser robats durant el govern del genocida Adolf Hitler. Els assessors de
Cornelius Gurlitt redueixen la xifra a 40 o 50 peces. A més, cal tenir en compte les 280 obres més, de Picasso, Monet i Renoir, entre altres pintors cèlebres i cotitzats, que es van trobar en una casa propietat del mateix Cornelius Gurlitt a Salzburg.

[diumenge, 27.04.14]
El Museu Andy Warhol troba en un disquet una sèrie de dibuixos i fotografies que el pare del pop art nord-americà va dissenyar el 1985 amb un ordinador «Amiga 1000»
El suport va quedar obsolet i s'ha trigat un any a poder-les recuperar. Les imatges inclouen un retrat de Debbie Harry, una llauna de sopa Campbell i una Venus de Botticelli amb tres ulls. El Museu Andy Warhol ha mostrat en públic una sèrie de dibuixos i fotografies inèdits que el pare del pop art nord-americà va dissenyar el 1985 amb un ordinador Amiga 1000. Aquestes obres, una dotzena, s'havien mantingut ocultes fins ara perquè els 41 disquets que les contenien van quedar obsolets i era difícil recuperar-les. S'han descobert un retrat de Marilyn Monroe, una Venus de Botticelli amb tres ulls, una de les característiques llaunes de sopa Campbell de l'artista i un retrat de Debbie Harry, la vocalista del grup Blondie. Warhol les va fer després de signar un contracte Commodore International perquè revelés la capacitat d'aquest ordinador per a les arts gràfiques. Els membres del club d'Informàtica de la Universitat Carnegie Mellon han desenvolupat al llarg d'un any un projecte per recuperar les imatges mostrades ara al
Museu Andy Warhol. La iniciativa es remunta al 2011: Cory Arcangel, una seguidora de l'obra de Warhol va descobrir en un vídeo de Youtube que l'artista feia servir un ordinador Amiga 1000 per fer el retrat de Debbie Harry. Les imatges formen part del projecte fotogràfic, 'La fotografia invisible', del Museu Carnegie, dedicat a investigar imatges ocultes, de difícil accés o inaccessibles.

[dissabte, 26.04.14]
Tres espectacles teatrals d'èxit es recuperen a l'Almeria Teatre, el Teatre Goya i la Sala Atrium quan la temporada més resistent dels últims anys enfila ja la recta final
La temporada 2013-2014 ha estat la més resistent en anys per part de les companyies. Aquesta ha estat la temporada amb més reposicions des que es té memòria. Unes reposicions que han permès amortitzar segons quins muntatges però que també tenen la seva cara fosca: la no renovació de la cartellera i el dinamisme de generar nous espectadors. Tres espectacles que formen part del paquet de reposicions són 'La gran duquessa de Gerolstein', 'Adreça desconeguda' i 'Carmela, Lili, Amanda'
[vegeu-ne les crítiques a la revista digital Clip de Teatre]. El primer, musical que es va estrenar en el seu moment al Teatre Gaudí Barcelona sota la direcció de Víctor Àlvaro s'ha reposat a l'Almeria Teatre on ara ha prorrogat fins al 18 de maig en funcions de cap de setmana. El segon, que es va representar a La Villarroel, amb Lluís Homar i Eduard Fernàndez, dirigit pel mateix Lluís Homar, es reposa ara al Teatre Goya. I el tercer, musical de petit format, amb rerefons històric, torna per tercera temporada a la Sala Atrium, sota la direcció i dramatúrgia de Magda Puyo i Marc Chornet. Tres espectacles que tenen el suport dels espectadors que els van veure en el seu moment i que recuperen ara aquells espectadors que se'ls van perdre.

[divendres, 25.04.14]
Un mural d'un carrer de Londres sobre el món de l'espionatge s'atribueix a una de les accions anònimes de l'artista Bansky
Un mural de carrer que representa l'espionatge a través de la línia de telèfon decora l'entorn d'una cabina telefònica a la ciutat de Chentelham, a l'oest del Regne Unit. Els veïns i la premsa local l'han atribuït a l'artista Banksy, conegut per la seva voluntat de mantenir l'anonimat i pel costum de fer grafits a la matinada, sense que ningú el vegi. A la paret, apareixen tres homes vestits amb gavardina i barret, emulant la imatge de l'espia dels anys cinquanta del segle passat. Els tres personatges fan servir uns cables per escoltar converses. L'obra, presumptament de
Bansky, es va trobar al carrer residencial Fairview, on es troba el centre d'escoltes britànic GCHQ ( Government Communications Headquarters), un dels tres serveis d'intel·ligència del Regne Unit. L'any passat, quan l'extècnic de la CIA, Edward Snowden, va revelar les operacions d'espionatge massiu dels EUA i el Regne Unit, el centre d'escoltes es va convertir en l'eix de totes les crítiques.

[dijous, 24.04.14]
El web «Reporters Gràfics» vol difondre la memòria fotogràfica de la premsa catalana amb un recull de l'obra dels fotoperiodistes pioners
El nou portal té per objectiu difondre la memòria fotogràfica de la premsa catalana. Un llegat desconegut per a l’imaginari popular, poc explorat des de la recerca i arraconat a les zones d’ombra de les polítiques culturals, segons els impulsors del web. En principi, Reporters Gràfics se centra a presentar la vida i el treball dels fotoperiodistes que van exercir l’ofici a Catalunya entre els anys 1900 i 1939. En la majoria de casos, el material gràfic és inèdit, a més de ressenyar les publicacions d’arreu on van col·laborar. L'eix de la nova plataforma és la recerca històrica, i a manera que vagi prenent cos, els responsables asseguren que s’aniran ampliant la base de dades i els continguts, i no descarten obrir noves seccions de caràcter més expositiu cosa que actualment es basa en dues: Fotògrafs i Publicacions.
Reporters Gràfics forma part del projecte de recerca transmèdia La Imatge Velada desenvolupat des de l’any 2010 per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) . Segons destaca, la plataforma, a banda del web divulgatiu sobre el fotoperiodisme català, també és una eina de treball a llarg termini com a base de dades per ordenar i gestionar un gran volum d’informació.

[dimecres, 23.04.14]
La població lectora en suport digital augmenta fins el 65% i representa un 18% més que fa quatre anys segons les últimes dades dels editors catalans
Segons l’estudi “Hàbits de lectura i Compra de Llibres”, encarregat pel Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana a l’empresa Conecta, el nombre de lectors a Catalunya creix en un 3,4% en els últims quatre anys i la freqüència de lectura s’incrementa en un 3,2%. En relació als lectors en suport digital, l’informe destaca que la població lectora d'aquest àmbit ha augmentat fins el 64,9%, cosa que representa el 17,2% més que el 2010. Del total dels lectors en suport digital, el 59,9% és lector freqüent. Tot i que el percentatge de dones lectores en suport digital ha augmentat significativament un 18% l’últim any, els homes són encara els lectors més habituals en aquest suport. Un 20% de la població declara tenir un lector de llibres electrònics. Més concretament i en relació als
llibres electrònics, el percentatge de lectors s’ha triplicat els darrers quatre anys, passant del 5,8% el 2010 al 19,3% del 2014. Una dada significativa és que el lector digital continua com a lector en paper. El percentatge de lectors que només llegeixen en suport digital és molt reduït i el seu perfil és el d'home menor de 55 anys i amb estudis secundaris o universitaris. Una de les dades negatives de l’informe “Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya” indica que entre els lectors de llibres electrònics el 77% ho fa sempre de forma gratuïta i el 9,7% declara pagar-los sempre. El 13,3% ho fa indistintament, de pagament i gratuïts. S’incrementa també el nombre de llibres llegits per persona anualment: es passa de 10,5 llibres a 11. A aquest increment s’hi arriba a través del préstec bibliotecari i la descàrrega per Internet. L’hàbit de compra de llibres en general ha baixat un 4,3%. L’estudi s’ha elaborat a través de 1.285 entrevistes realitzades a individus amb més de 10 anys de residència establerta a Catalunya i entre població majoritàriament de més de 14 anys. L’univers de l’enquesta és de 6.742.047 persones. Aquest estudi valora que a Catalunya el percentatge total de lectors, en el sentit més ampli, arriba al 93% i que el 48,7% llegeix llibres almenys una vegada a la setmana. Així mateix augmenten els lectors diaris i el 31,8% llegeix llibres tots o gairebé tots els dies. Cal destacar també que el 89,1% dels lectors catalans de llibres pot fer-ho en català: un 22,1% hi llegeix habitualment i un 55,4% ho fa ocasionalment.

[dimarts, 22.04.14]
La pàgina web del Corpus Vitrearum Català serà l’espai que recollirà tota la informació digitalitzada del patrimoni vitrallístic de Catalunya
L’Institut d’Estudis Catalans ha desenvolupat la pàgina web del Corpus Vitrearum Català, que serà l’espai que recollirà tota la informació digitalitzada del patrimoni vitrallístic de Catalunya. Aquesta eina, a més de contenir les imatges i informació exhaustiva de cada vitrall, permetrà realitzar i publicar l’inventari en línia, un mètode de treball pioner a Europa en aquest sector. De moment,
en aquesta pàgina web ja es poden consultar les imatges i la documentació dels darrers vitralls catalogats en el marc d’aquest projecte. La digitalització ha coincidit amb una polèmica al voltant d'uns vitralls d'Antoni Gaudí que van ser presentats com a inèdits i que en realitat ja havien estat catalogats. 'L’Arcàngel Miquel' i el 'Rosetó' són dos vitralls encarregats per Gaudí al Taller Amigó entre el 1886 i el 1902. Juntament amb uns vitralls barrocs de l’església de Santa Maria de Palautordera són algunes de les principals peces del projecte Registre i inventari dels vitralls catalans de l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat, que en els darrers quatre anys ha inventariat més de dos mil vitralls barrocs i modernistes. Aquest projecte és la continuació del Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA), iniciat l’any 1981 per l’IEC i promogut per la Unió Acadèmica Internacional, amb què es van catalogar els vitralls gòtics i renaixentistes de Catalunya. L’objectiu del projecte actual és realitzar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i poder establir uns criteris que n’orientin les polítiques de conservació i restauració. En aquesta fase del projecte, s’estan inventariant tots els vitralls tant civils com eclesiàstics. L’examen de cada obra inclou l’estudi històric i iconogràfic, l’anàlisi de la tècnica emprada, l’interès estètic i històric i el valor de l’autoria. A més, s’estudia l’estat de conservació dels vitralls per saber quines en són les patologies (corrosió, pòsits calcaris, etc.) i el tipus de protecció actual i s’inclouen propostes d’actuació pel que fa a la restauració i a la protecció de cada peça.

[dilluns, 21.04.14]
L'exposició «Metamorfosis: Visions fantàstiques de Starewitch, Svankmajer i els germans Quay'» del CCCB reuneix per primera vegada l'obra de tres genis del cinema animat
El pioner rus Ladislaw Starewitch, el mestre de l'escola txeca Jan Svankmajer i els nord-americans germans Quay, creadors d'un món personal i inclassificable són els que protagonitzen la mostra que per primera vegada reuneix en una mateixa exposició l'obra dels tres autors, proposant un diàleg entre els tres universos creatius a través de les seves temàtiques, influències i complicitats.
L'exposició compta amb pel·lícules, materials, marionetes, dibuixos i decorats dels tres autors, i també una instal·lació especifica creada per a la mostra, que també inclou obres d'autores que han inspirat els imaginaris dels cineastes com Goya, Dalí, Luis Buñuel, Arcimboldo, Kubin o Méliès. Un passeig visual per alguns dels petits monstres que la pantalla ha fet grans al llarg del temps en blanc i negre.

[diumenge, 20.04.14]
Més de 450 objectes de l'Statens Historika Museet d’Estocolm integren l'exposició «Víkings» que es presenta al Museu Marítim de Barcelona
L’exposició explica, a través de 482 objectes, la gran majoria provinents de l’Statens Historika Museet d’Estocolm, i panells audiovisuals i interactius, qui són i com vivien els víkings. La peça més espectacular és la reconstrucció a mida real del vaixell Gokstad. El tòpic diu que els víkings eren uns bàrbars, però no ho eren més que altres poblacions del seu temps. Un dels objectius de la mostra és demostrar que els víkings no eren simples guerrers entregats al saqueig salvatge. Per exemple, es preocupaven molt de la seva imatge. Les pintes eren possessions importants: hi ha poques tombes que no en tinguin perquè als difunts no se’ls enterrava mai despentinats. Als morts, sovint també se’ls posava un bon calçat per baixar al Hel, que, a diferència de l’infern cristià, era eternament fred i, per tant, el camí era relliscós. A taula també eren força refinats: feien servir culleres, ganivets i forquilles. Les dones víkings solien portar una clau ben visible sobre la roba penjant d’una cadena. Indicava el seu poder i control sobre la casa. Duien ganivet i, per tant, eren capaces de defensar-se soles, i podien separar-se del seu marit, cosa impensable a l’Europa cristiana. Part de la història dels víkings es pot llegir a les pedres rúniques, que es col·locaven de forma visible al costat dels camins. A Escandinàvia se n’han trobat més de tres mil. Els víkings sovint s’embarcaven sense tenir gaire clar el seu destí, però van arribar a quatre continents. Un altre estereotip que desmunta l’exposició és el significat del gentilici víking: "Viq" vol dir fiord i el sufix "-ing" significa que pertany a. En una mateixa vida es podia ser camperol, mercader i víking.
L’exposició 'Víkings' es va inaugurar el 2012 al Drents Museum d’Holanda i s'ha vist a Escòcia i Austràlia, i ha rebut el premi The Museums Oskar a la millor exposició temporal interactiva.

[dissabte, 19.04.14]
Marc Recha, Jaime Rosales i Lluís Miñarro representaran el cinema català en el 67è Festival de Canes que s'inaugurarà amb el film de Nicole Kidman en el paper de Grace de Monaco
Entre els films més destacats de l'edició hi ha els nous treballs de David Cronenberg ('Map to the stars'), Ken Loach ('Jimmy's Hall') i els germans Dardenne ('Deux jours, une nuit'). Hollywood estarà present al festival amb el drama criminal 'Foxcatcher', del director de 'Capote' Bennet Miller, i 'The homesman', el segon treball com a director de Tommy Lee Jones. I en la secció paral·lela, An Certain Regard, Ryan Gosling presentarà el seu debut darrera de la càmera, 'Lost river'. Fora de competició, Canes estrenarà la cinta animada 'Com ensinistrar un drac 2'. El cinema català també serà a Canes. Jaime Rosales presentarà a la secció paral·lela An Certain Regard 'Hermosa Juventud', film de baix pressupost sobre l'impacte de la crisi econòmica en la joventut espanyola. I Marc Recha és un dels quinze directors del film col·lectiu 'Les ponts de Sarajevo', en què també participen Jean-Luc Godard i Cristi Puiu, entre altres. Però també hi haurà presència catalana a la secció oficial a través del nou treball de la japonesa Naomi Kawase, 'Still the water', en la producció del qual hi participa Lluís Miñarro. La cinematografia francesa no faltarà a la cita amb Canes: un dels plats forts serà el darrer treball del llegendari Jean-Luc Godard ('Adieu au langage', rodat en 3D), però també les estrenes del nou film d'Olivier Assayas ('Sils Maria'), el 'biopic' de Bertrand Bonnello 'Saint Laurent', i 'The search', el retorn de Michel Hazanavicious després de l'èxit de 'The artist'. La selecció inclou també els nous treballs del turc Nuri Blige Ceylán ('Kis Uykusu'), els canadencs Atom Egoyan ('Captives') i Xavier Dolan ('Mommy'), el britànic Mike Leigh ('Mr. Turner', un retrat del pintor anglès J.M.W. Turner), la italiana Alice Rohrwacher ('Le meraviglie') i l'argentí Damian Szifron ('Relatos salvajes', produïda per Almodóvar). Fora de competició es podrà veure el drama ambientat en la Revolució Cultural 'Coming home', de Zhang Yimou, protagonitzat per Gong Li. I en la secció Special Screenings s'estrenarà i 'The rover', segona pel·lícula de l'australià David Michod, que amb el 'thriller' 'Animal kingdom' va triomfar a Sundance. Dins la secció paral·lela An Certain Regard, alguns dels títols més destacats són 'Jauja', de l'argentí Lisandro Alonso (amb Viggo Mortensen); l'adaptació de George Simenon 'The blue room', de Mathieu Amalric; 'Amour fou', de Jessica Hausner; 'The salt of the earth', de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, i 'Bird People, de Pascale Ferrand. En conjunt, el
67è Festival de Canes projectarà 48 pel·lícules de 28 països diferents, 18 de les quals en competició oficial i 15 dirigides per dones. El festival arrencarà el 14 de maig amb la projecció del film inaugural, 'Grace of Monaco', amb Nicole Kidman en el paper de Grace Kelly.

[divendres, 18.04.14]
El MNAC descobreix en un dels seus magatzems un retaule gòtic del segle XV de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes que es creia perdut des de l'any 1884
Un retaule gòtic del segle XV procedent de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes de Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, que es creia perdut des del 1884, ha estat descobert als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on estava guardat des del 1956. Segons l'agència de notícies Flama, el retaule formava part de la col·lecció particular de l'industrial barceloní, Maties Muntadas, comte de Santa Maria de Sants, que el va adquirir a finals del segle XIX. Es té constància que aquesta joia del gòtic català era a la parròquia de
Sant Fost de Campsentelles el 1884, però després ja se li va perdre la pista i se la va donar per desapareguda. En el MNAC només sabien que era un retaule dedicat a sant Cebrià, però no s'ha sabut que provenia de Cabanyes fins que l'any passat l'historiador de l'art, Jaume Barrachina, el va poder identificar estudiant uns inventaris antics. El retaule gòtic de finals del segle XV representa els fets principals de la vida de sant Cebrià, bisbe màrtir, titular de l'església de Cabanyes. A la taula inferior del conjunt, que es diu predel·la, hi ha les figures de sant Miquel, sant Sebastià, el Crist de la Pietat, sant Antoni i una verge màrtir no identificada. Des del 1884, el conjunt havia anat a parar a la col·lecció privada de l'industrial Maties Muntadas, des d'on, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, va ingressar al MNAC, com a obra de procedència desconeguda, i la van guardar en la reserva.

[dijous, 17.04.14]
El 84% dels continguts consumits a internet és pirata segons l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals i supera el 16 milions d'euros
Les descàrregues il·legals a internet continuen augmentant, fins al punt que el 84% de tots els continguts consumits és pirata segons afirma l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, realitzat per la consultora Gfk a instàncies de la
Coalició de Creadors. Segons aquest estudi, les descàrregues il·legals van arribar l'any passat a 3.192 milions. El nombre d'usuaris que accedeix il·legalment a continguts digitals superar el 51% i el valor d'allò piratejat supera els 16 milions d'euros anuals. A causa de la pirateria no s'han pogut crear més de 26.000 llocs de treball directes i l'erari públic ha deixat de percebre uns ingressos de 526,2 milions d'euros, un 6,4%. Segons el mateix estudi, el 43 % d'usuaris pirateja pel·lícules per un valor de 3,814 milions d'euros; el 27% descàrrega il·legalment continguts musicals per 6,067 milions d'euros; el 21% descarrega llibres per 1,837 milions d'euros i el 9% descarrega videojocs per valor de 4,418 milions d'euros. En un any s'ha multiplicat per tres el valor de piratejar llibres, fins arribar als 302 milions d'euros. Pel que fa als motius pràctics d'aquestes descàrregues, gairebé el 60% ho fa per la rapidesa i la facilitat d'accés i més d'un 20% assegura creure que quan pirateja no està perjudicant cap indústria. No obstant això, 6 de cada 10 enquestats acceptarien que els continguts continguessin publicitat si amb això poguessin accedir-hi gratuïtament.

[dimecres, 16.04.14]
Intenció, intel·ligència i humor en l'exposició antològica de la fotògrafa Colita a La Pedrera que commemora cinquanta anys de fer clic amb la càmera
La Pedrera dedica la primera exposició antològica a la fotògrafa barcelonina Colita (en realitat, Isabel Steva Hernández). Amb el títol 'Colita, perquè sí!', l'exposició reuneix 107 fotografies i documentació gràfica (llibres, discos i cartells), que posen de manifest la versatilitat de la seva feina a través d'una mirada carregada d'intenció, intel·ligència i d'humor. La mostra recull cinquanta anys de feina, des que als anys seixanta va començar a treballar professionalment. El viatge en el temps comença amb dues parets plenes de contactes fotogràfics, una paret amb les fotos més íntimes i privades de Colita i, no gaire lluny, una vitrina atresora les càmeres que ha utilitzat al llarg de la seva vida. La primera li va regalar el pare quan tenia 12 anys. A la primera part de
l'exposició de La Pedrera es poden veure fotografies curioses com les xemeneies de la Pedrera de Gaudí entre roba estesa (1982), un símbol franquista tirat en un camp que titula 'Aranya falangista' (1979) o un grup de cames del públic que va acudir a l'Estadi Olímpic en els Jocs del 92. Colita es va iniciar en la fotografia en els anys cinquanta de la mà d'Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, amb qui va començar a treballar com a ajudant el 1961, un any abans de fer els retrats dels personatges de la pel·lícula 'Los Tarantos', de Francesc Rovira Beleta. Va fer la crònica gràfica de l'anomenada Gauche Divine i va realitzar el 1971 l'exposició 'La Gauche qui rit', que es va clausurar per ordre governamental l'endemà de la seva inauguració. Colita destaca en el gènere del retrat i davant la seva càmera han passat nombrosos personatges de la cultura de mig segle passat.

[dimarts, 15.04.14]
El personatge de ficció Barbablava inspira l'obra tetral de l'alemanya Dea Loher que Lurdes Barba dirigeix al Teatre Tantarantana
Cinc gronxadors, un joc de micros, quatre dones, un home i unes quantes mortes ofegades. Tot en setanta minuts. I de propina, la salsa de 'Ya no estás más a mi lado, corazón', potser per treure dramatisme a la trama negra. Tothom sap qui va ser Barbablava. Un personatge sinistre de castell que col·leccionava esposes fins a assassinar-les. Els lectors des de Charles Perrault fins aquí han sabut sempre que per la curiositat d'una de les dones, el món ha sabut la sanguinària història que, curiosament, ha estat aliment de contalles per a infants. Aquell Barbablava, però, va ser degollat pels germans de la seva última esposa. En aquest cas
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], Enric Barbablava (interpretat per Xavier Ripoll en un paper que li exigeix un remarcat dramatisme), protagonista de l'obra, no viu en un castell ni té una cambra tancada amb pany i clau amb cadàvers d'esposes sinó que va escampant la seva dèria assassina per diferents espais urbans i metafòrics. Els urbans: un zoològic de Munic, un pub de matinada, un metro solitari... Els metafòrics: els diversos viaranys de l'amor. Sis dones a la recerca d'un home són les seves víctimes que busquen l'amor fins a la mort. Totes cauran degollades. Fins que l'última —com els germans venjadors de l'ancestral Barbablava— se n'alliberarà i serà qui el matarà.

[dilluns, 14.04.14]
L'exposició del centenari de la Mancomunitat de Catalunya analitza al CCCB la història, els artífexs, el pensament i el llegat d'aquesta institució sota l'impuls de Prat de la Riba i fins a la Dictadura de Primo de Rivera
El 6 d'abril del 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Amb pocs recursos i pràcticament sense competències va intentar modernitzar el país. Amb sis exposicions, repartides per tot Catalunya, es detalla la història, el pensament i l'obra de la Mancomunitat. El CCCB presenta la primera de les sis exposicions sota el títol 'L'inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys. De la beneficència al servei públic de salut'. L'exposició explica amb documents i audiovisuals les polítiques de sanitat pública, que es van inspirar en els països industrialitzats d'Europa. Es va produir la transició de la higiene decimonònica a la moderna salut pública i de la beneficència a la previsió social.
La Mancomunitat de Catalunya va considerar que la sanitat no era un problema individual sinó una qüestió de civisme i urbanitat, i va empendre una lluita contra el paludisme, la tuberculosi i la febre tifoide. A Barcelona també s'organitzen dues exposicions més. Una, a l'Escola Industrial centrada en les modernes estructures per a l'educació que va impulsar la Mancomunitat. La segona, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) centrada en l'impuls del coneixement científic. L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull la mostra dedicada a la feina relacionada amb la millora de les comunicacions. El Palau de la Diputació de Tarragona presenta l'exposició centrada en la Xarxa de Biblioteques Populars. Finalment, la Casa de Cultura de Girona organitza la mostra dedicada a la 'Normalització lingüística', que recull l'esforç de la institució per normativitzar la llengua catalana, sota el mestratge de Pompeu Fabra.

[diumenge, 13.04.14]
La recuperació de l'obra «El cantador» de Serafí Pitarra posa en evidència que l'humor fora del context de l'època no fa gràcia
Diu una espectadora jove a la sortida de la representació: "L'humor fora d'època no fa gràcia". I té raó. L'humor és esclau del seu temps. I quan Serafí Pitarra i Pau Bonyegues (dos pseudònims pertanyents respectivament a Frederic Soler i Conrad Roure) van estripar, tot parodiant-la, la peça 'El trovador', un drama romàntic d'Antonio García Gutiérrez, un èxit del teatre espanyol del 1836 que després fomentaria el llibret d''Il Trovatore', de Giuseppe Verdi, i van apostar per una "Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla" devien posar el dit a la nafra. Un dit i una nafra que, a la vora de cent cinquanta anys després, perd part del seu punxó i es queda amb la funció de mostrar com es va covar l'obertura de l'anomenat teatre català modern amb tots els seus ingredients, uns ingredients que el debut de la Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya (ITNC) ha aprofitat al màxim, des de la declamació, a la gestualitat, el moviment o la interactivitat amb els espectadors quan en un moment donat de l'obra "roden caps"
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Hi ha un punt de coincidència entre el naixement de la peça 'El cantador', de Serafí Pitarra (Frederic Soler i Hubert, Barcelona, 1839 -1895) i el moment social i teatral actual: tant aleshores com ara, uns joves amb afany de donar a conèixer el que feien, entre els quals hi havia Serafí Pitarra, representaven les seves peces en pisos i locals petits. Frederic Soler, orfe de mare des dels tres anys i de pare des dels nou anys, va viure a casa del seu oncle, Carles Hubert, un rellotger del Barri Gòtic. Amb només catorze anys, Federic Soler es va haver de fer càrrec de la rellotgeria arran de la mort del seu oncle, i als quinze, ja feia les seves primeres temptatives com a actor. A la rebotiga de la rellotgeria, el futur Serafí Pitarra va organitzar tertúlies i trobades amb joves escriptors de la seva quinta. També ara, algunes companyies de joves actors promocionen les representacions a la carta, en pisos particulars, terrasses o cafès-teatres improvisats. Només això, ja uneix aquestes dues generacions tan allunyades. Amb aquest Pitarra recuperat ara, més aviat desconegut per als humils espectadors del segle XXI —es va veure fa poc 'L'esquella de la Torratxa', de contingut dramàtic més formal— el TNC dóna el tret de sortida a la formació d'una companyia creada després d'un càsting i la tria d'una dotzena de joves graduats de l'Institut del Teatre. És, doncs, una posada en escena que té un inevitable regust pedagògic i formatiu, que sempre és un llast, i que, potser per això, s'ha limitat a representacions en només dos caps de setmana per a espectadors encuriosits.

[dissabte, 12.04.14]
Un 77% dels lectors de llibre electrònic reconeix que adquireix e-books sempre de manera gratuïta i només un 9,7% declara pagar per les descàrregues de la xarxa
El nombre de lectors a Catalunya ha crescut en els últims quatre anys un 3,4% i la freqüència de lectura s'incrementa en un 3,2%, però l'hàbit de compra de llibres en general baixa un 4,3%, segons l'estudi 'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2013', encarregat per l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Gremi d'Editors de Catalunya.
L'estudi alerta també que encara hi ha un 40% de catalans que no són lectors. Un altre dels punts destacats de l'estudi constata que durant l'any passat va continuar augmentant el nombre de lectors en suport digital i ja hi ha un 64,9% de la població catalana de 14 anys o més que diu ser lectora en aquest suport, fet que suposa un increment del 14% respecte a 2012. No obstant això, entre els lectors de llibre electrònic la gran majoria aconsegueix els llibres sense pagar, ja que un 77% reconeix que els adquireix sempre de manera gratuïta i només un 9,7% declara pagar sempre pels seus llibres electrònics. Un altre 13,3 % assenyala que obté els llibres per al seu aparell tant de forma gratuïta com de pagament.

[divendres, 11.04.14]
Més de 2,5 milions d'usuaris estan registrats en alguna de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
Gairebé la meitat de la població de la demarcació de Barcelona és usuària de la xarxa de biblioteques municipals. Segons les dades de l'informe realitzat per la Diputació de Barcelona, tancades el 2013, més de 2,5 milions de persones estaven inscrites en alguna de les 216 biblioteques i els 9 bibliobusos cosa que representa el 46% de la població d'aquesta àrea. Sense experimentar un gran augment respecte a les xifres del 2012, les biblioteques continuen tenint una alta valoració, la nota és d'un 8,2 entre els usuaris que tenen un perfil molt ampli i de totes les edats. Un 30% dels infants fins als 14 anys són usuaris actius de les biblioteques i el portal infantil Gènius va tenir dos milions de visites l'any passat. Pel que fa a les visites virtuals als
webs d'aquests equipaments, l'any passat van ser 13,2 milions. La xarxa municipal de biblioteques es veurà incrementada amb set equipaments més el 2014: al barri de Sant Gervasi de Barcelona, i a les poblacions de Begues, Collbató, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Santa Coloma de Gramenet (Fons ) i Vilassar de Dalt. Quatre es traslladaran a nous espais: la d'Esparreguera, Puig-reig, Sant Fruitós de Bages, Santa Margarida de Montbui i Ripollet. Per a aquest any, es preveu fomentar la plataforma de llibre electrònic, crear noves aplicacions amb continguts bibliotecaris i que més biblioteques comptin amb el préstec d'autoservei per a l'usuari, ja instal·lat en diverses biblioteques.

[dijous, 10.04.14]
Vicky Peña torna en solitari amb la primera part de l'obra «Homebody / Kabul» de Tony Kushner en una posada en escena de Mario Gas a l'Espai Lliure de Montjuïc
L'obra 'Homebody / Kabul', de Tony Kushner (Nova York, 1956), es va presentar al Teatre Romea, la temporada 2007-2008. La dirigia Mario Gas i la principal intèrpret era Vicky Peña. La representació d'aquella estrena va coincidir amb uns fets alarmants que havien tingut com a escenari els voltants del mateix teatre. En aquella crítica deia: «Carrer de l'Hospital, núm. 51. Barcelona. Teatre Romea. Uns quants números més enllà, al 95, hi ha la pastisseria Ayub, que porta una família paquistanesa establerta des de fa quaranta anys a Catalunya. La relació no tindria més importància si no fos que el rètol de l'establiment ha donat la volta al món en els últims dies gràcies al poder de la televisió i la poca ètica deontològica a mostrar una i una altra vegada el rostre i les mans emmanillades de l'avi de la família —un excuiner amb trenta anys d'ofici en un restaurant de vora la Plaça de Catalunya, ara jubilat— arrestat per la policia acusat de ser un dels presumptes primers catorze terroristes detinguts per les sospites de voler atemptar amb escamots suïcides al metro de Barcelona. A Madrid, quan el Teatro Español va estrenar aquest muntatge, la reacció va ser organitzar cicles de conferències i debats sobre la confrontació religiosa que ha explotat entre orient i occident i també la presència de l'exèrcit a l'Afganistan. Aquí, malgrat que també s'ha fet una sessió de debat al voltant de l'obra de teatre, no cal. El muntatge de Mario Gas sobre l'obra de Tony Kushner, tres hores, cau com un roc enmig de l'auditori del Teatre Romea que, suposo, no s'està de tenir permanentment el subconscient enfocat a fora, al carrer de l'Hospital
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Les coincidències, a vegades, provoquen calfreds. I aquesta coincidència amb la qual ha topat el muntatge 'Homebody / Kabul' és de les que també en provoca. Llàstima que el muntatge només hagi previst una setmana a Barcelona.» Ara es recupera una de les tres parts d'aquell muntatge que va colpir espectadors i crítics fa set temporades. El protagonitza la mateixa actriu Vicky Peña, que acaba de ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, i hi torna en solitari, en un espai de cambra com el petit del Lliure de Montjuïc, cara a cara amb el seu monòleg.

[dimecres, 09.04.14]
L'exposició «Max. Oh panòptica ficció!» presenta a l'Arts Santa Mònica un repàs de la trajectòria del dibuixant en els últims quaranta anys
Max (Barcelona, 1956) presenta una mostra formada per 62 obres i sis projeccions i videoclips i fa un repàs de la seva trajectòria des de la dècada dels 70 fins a l’actualitat. La mostra es va poder veure al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat fa tres anys i a la sala d’exposicions de l’Institut Cervantes de Madrid el 2012 i s'ha presentat a l'Arts Santa Mònica de Barcelona actualitzada amb els últims treballs del dibuixant. El recorregut de l’exposició és cronològicament invers. Arrenca amb les il·lustracions de 'Vapor', 'Paseo astral', 'Conversación de sombras' i 'Oh, diabólica ficción', que publica actualment al suplement dominical del diari El País. També es pot veure el mural que va fer per a la fira Arco 2013, 'La vida es tan misteriosa' i s’acaba amb les historietes que va crear per a la revista underground 'El Rrollo Enmascarado' el 1973. Entre les unes i les altres hi ha les caràtules de discos i els cartells que ha fet per a Pascal Comelade i altres músics com Juan Perro i Kiko Veneno, una portada del setmanari The New Yorker, còmics de 'Bardin el Superrealista' i 'Biblioteca', un altre treball amb què Max,
que manté un blog permanent, homenatja els artistes i escriptors dels quals ha begut: Joseph Conrad, poetes clàssics xinesos i japonesos, Roberto Bolaño, Arthur Rimbaud, Picasso, l’expressionista alemany George Grosz, Brueghel, Dürer, De Chirico i Max Ernst. Fins ara, Max era reticent a la idea que li fessin una retrospectiva perquè considerava que la mirada pròpia, que és el que defineix un individu, canvia amb el temps. El 1993 Max va publicar 'Nosotros somos los muertos', un còmic sobre la guerra de Bòsnia. No el va voler publicar cap editorial. El va acabar autoeditant per distribuir-lo durant un Saló del Còmic. El mateix artista el va criticar pel seu caràcter “pamfletari”, però entre les virtuts que hi troba hi ha que el còmic tornés a estar relacionat amb les problemàtiques del seu temps.

[dimarts, 08.04.14]
La companyia Atresbandes aplica la fórmula química de «Solfatara» a un espectacle multidisciplinar al Círcol Maldà sota la banda sonora de Mozart
Si esteu com un volcà, poseu en un recipient aigua al vapor, àcid bòric i gasos sulfarosos. Aquesta fórmula, en contacte amb l'aire, formarà un sofre grogós i una fumarola que diuen que pot arribar a tenir entre 100 i 300 ºC. Compte que crema, doncs. D'aquest efecte químic, se'n diu "solfatara". I de l'espectacle creat pel trio Atresbandes, també. Ells diuen que s'han basat en un text de Roland Barthes i un altre de José Antonio de Marina, però el fet és que diria que l'espectacle té molt de la creació pròpia dels tres autors, dels seus fantasmes o dels fantasmes del seu voltant i de la seva generació. Companyia jove. Intèrprets encara joves. Barregen el llenguatge textual i el gestual, s'autoajuden d'alguns títulars en pantalla de sobretitulat i s'animen musicalment amb la 'Marxa turca', de Wolfgang Amadeus Mozart, a cops de ràdiocedé. Els protagonistes són dos, una parella que ha caigut en fase d'avorriment mutu i que, enfrontats cara a cara, asseguts davant per davant, en una taula de cuina, estovalles vermelles de quadres, on només hi ha una ampolla de vi i molta imaginació de plats a l'estil Carpanta, acaben dient el que no volen dir, provocats pel tercer personatge de ficció, un encaputxat amb passamuntanyes de terrorista, que manipula el pensament d'ell perquè tregui els drapets al sol d'ella, li faci expulsar algunes veritats amagades fins aleshores i, quan ha provocat l'enfrontament, intenta consolar la víctima. Aquest tercer personatge, però, només ho és de carn i os per als espectadors, perquè per a la parella protagonista és invisible, fantasmal, però penetrant en el seu interior
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'espectacle és molt breu. Encara no una hora. En altres temps, es diria que és una proposta experimental. Avui, hi ha definicions més intel·lectuals encara: còmic, tràiler, curt... teatre de sensacions (aquesta última definició sempre queda bé). La trama es mou en tres espais temporals: esmorzar, dinar i sopar, amb molts pocs diàlegs. Manen les mirades, les expressions, les insinuacions i, per si els espectadors no ho tenen prou clar, unes acotacions de guió que apareixen a la pantalla de sobretitulat. Tot va molt de pressa. A vegades amb un cert to d'absurd, però sempre intel·ligible i que crea empatia amb la quotidianitat de parella.

[dilluns, 07.04.14]
El dibuix al llapis d'Hergé original de la coberta de l'àlbum «Tintín al Tibet» s'ha adjudicat en una subhasta de Christie's de París per 289.500 euros
La coberta original dibuixada per Hergé per a l'àlbum 'Tintín al Tibet' ha estat subhastada a París per 289.500 euros, una quantitat rècord per a un dibuix al llapis del dibuixant belga, segons ha confirmat la mateixa casa de subhastes Christie's. Es tracta d'un dibuix fet per Hergé l'any 1960 que sortia a la venda amb una estimació entre 150.000 i 160.000 euros en una subhasta en què s'han adjudicat en total 361 lots de còmics, que s'han atribuït per 3,8 milions d'euros. El segon lot més elevat ha estat, amb 193.500 euros, la coberta del capítol de la sèrie d'Astèrix i Obèlix, 'L'endeví', d'Albert Uderzo, publicat l'any 1972. Una planxa del mateix Uderzo d''Astèrix a Còrsega' s'ha venut per 145.500 euros, per sobre dels 110.000 o 120.000 euros de la valoració que se n'havia fet abans de la subhasta de
Christie's. La coberta original de 'Spirou et Fantasio', que André Franquin va fer l'any 1976 ha estat venuda per 157.500 euros, fet que ha duplicat amb escreix l'estimació inicial (entre 70.000 i 80.000 euros). Un centenar llarg d'autors estaven representats en les obres subhastades per Christie's, entre els quals hi havia, per exemple, Moebius, Will, Enki Bilal, Hugo Pratt, Grzegorz Rosinski i Juan Giménez.

[diumenge, 06.04.14]
La història de la nissaga xinesa dels Zhao es converteix en matèria literària amb aires de llegenda en un muntatge dirigit per Oriol Broggi al Teatre Romea
Temps era temps, al regne de Jin, la nissaga dels Zhao va ser totalment exterminada pel cap de seguretat de l'imperi amb l'assassinat de més de tres-cents membres. Som a la Xina de l'època coneguda com el període dels Regnes Combatents (entre el 475 aC i el 221 aC), una època convulsa, canviant, amb divisions territorials, amb arraconament d'antigues tradicions i amb la florida de noves idees. La filosofia, la literatura i la ciència van fer un camí ascendent, al mateix temps que els bàrbars van fer també el seu amb el reforçament de les armes, la violència i el militarisme oposat a les arts i les lletres. Una època de sacrificis personals però també de creixement tant en el camp del comerç com l'urbanístic, de la qual prové la fundació de moltes de les ciutats actuals de la Xina. La història dels Zhao va esdevenir matèria literària amb aires de llegenda molts anys després, quan el dramaturg Ji Junxiang l'escriu entre el 1260 i el 1280. Hi narra el destí tràgic dels Zhao i també com un metge ambulant, Chen Ying, s'hi juga la pell i es converteix en el salvador de l'últim infant de la nissaga, nascut de la filla de l'emperador. Aquest episodi històric ha traspassat al llarg dels segles diverses fronteres culturals a través de la traducció. Al segle XVIII es va introduir a tot Europa. Però les referències més recents per als espectadors d'avui en dia poden ser l'adaptació cinematogràfica 'El sacrifici' (2010), dirigida per Chen Kaige, i l'adaptació teatral 'The Orphan of Zhao' (2012), de la Royal Shakespeare Company, adaptada per James Fenton i dirigida per Gregory Doran. Ara, la versió catalana de Joan Sellent i la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi, directors del muntatge
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], fa entrar per primera vegada en l'antologia teatral i literària catalana una obra que no només acosta els espectadors a una cultura d'una època llunyana i encara desconeguda sinó també en la universalitat de qüestions intemporals com la fam de venjança, odi, injustícia i opressió que ve de bracet de la humanitat.

[dissabte, 05.04.14]
L'obra «El setè cel» de Caryl Churcill explora el desig sexual en dues èpoques diferents i situacions personals oposades a la Sala Beckett
Caryl Churchill (Londres, 1938) va escriure aquesta obra ('Cloud Nine' / 'El setè cel'), que en realitat són dues, a finals dels anys setanta. Hi fa una sàtira sobre la societat victoriana anglesa del segle XIX i, de rebot, sobre la societat moderna també anglesa de l’últim terç del segle XX, potser en el fons tant o més victoriana que els seus avantpassats, i que aquí la versió catalana i la direcció han optat per resituar-la a tocar d’ara mateix amb una mínima referència històrica a la guerra de l’Afganistan i un soldat mort. ‘El setè cel’ és una obra que explora el desig sexual en dues èpoques diferents i situacions personals oposades: el colonialisme anglès del segle XIX en un poblat africà amb l’encotillament dels hàbits socials i la llibertat de la segona meitat del segle XX, amb una altra mena d’encotillament potser meny visible i més subtil, però igualment nociu. Són dues hores separades per un intermedi en les quals els personatges de la primera part (segle XIX) no sembla que hagin de tenir res a veure amb els de la segona part (segle XXI), perquè ha trascorregut un segle i mig, però es relacionen amb intemporalitat, amb canvis de sexe o utilitzant els mateixos noms de fonts, cosa que fa que els espectadors no deixin d’establir una inevitable relació durant tota la trama, de la selva de la colònia al parc londinenc
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La posada en escena que dirigeix Glòria Balañà, en una traducció molt ben perfilada lingüísticament d’Arnau Marín, té escenes per a tots els gustos. Diria, però, que la primera part, ambientada en els ambients colonials del XIX, és més atractiva per la dosi d’exòtica que té. En canvi, la segona part, topa amb l’excés del realisme i es fa menys original perquè ha plogut molt, en hàbits socials i sexuals, des dels anys setanta ençà.

[divendres, 04.04.14]
Un mural de 720 metres quadrats de l'artista sirià Muafak Majul fet amb materials reciclats en un centre escolar de Damasc aconsegueix un premi Guinness
El mural creat per l'artista sirià, Muafak Majul, és el més gran del món fet amb materials reciclats. Aquesta fita l'ha inscrit en el llibre Guinness dels rècords. L'obra guarneix l'exterior del recinte d'una escola de Damasc i es troba en un carrer molt transitat. Nuafak Majul, de 56 anys, va començar amb el projecte l'agost del 2013, i el seu objectiu no era batre cap rècord. Va ser un professor de la Universitat de Damasc, Darem Tabaa, qui va tenir la idea i el va impulsar. En un país com Síria submergit en una guerra des de fa tres anys, l'artista diu que el que volia era fer somriure la gent, especialment els infants, i que per un moment deixessin de banda les dificultats bèl·liques del dia a dia. L'elaboració del
mural de Síria a Damasc ha durat mig any, i en aquest temps Muafak Majul ha tingut l'ajuda de sis artistes sirians més i dos ajudants. Diversos veïns del barri també han participat en el projecte. En el mural, que va quedar acabat el gener, i s'hi poden observar tota mena d'objectes: tasses, llaunes i coberts, entre altres objectes quotidians.

[dijous, 03.04.14]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2014 amb 7.012.978 visitants que han fet 22.239.897 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2014, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2014, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 7.012.978 visitants i 22.239.897 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.096,4 visites de pàgines (13,9 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 13.156 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dimecres, 02.04.14]
La modificació de la Llei del Cinema adaptada als dictàmens de la Comissió Europea permet que es puguin doblar i subtitular al català les pel·lícules europees
El Govern català ha aprovat la modificació de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del Cinema d’acord amb el dictamen de la Unió Europea. Segons aquesta Llei, les pel·lícules europees quedaven excloses de les obligacions de doblatge i subtitulació en llengua catalana. Amb l’aprovació de la modificació del text de la Llei, la Generalitat de Catalunya sí que podrà establir mecanismes de suport al doblatge i subtitulació de les pel·lícules. La modificació actualitza també la llei per tal d’adaptar el redactat als canvis tecnològics que s’han produït des de la seva aprovació i la progressiva desaparició de les còpies analògiques davant de les digitals. Transcorreguts dos anys des de la posada en marxa de l’acord industrial subscrit el 26 de setembre de 2011 entre la Generalitat, la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics i el Gremi de Cinemes de Catalunya, la modificació de la
Llei del Cinema de Catalunya prima la via de l’acord per tal d’augmentar i consolidar el consum de pel·lícules doblades i subtitulades en català. Si no s’arribés a aquests acords en un termini màxim de sis mesos des de l’aprovació de la Llei, s’aplicaran les obligacions que es determinin per reglament respecte a la distribució i exhibició d’obres cinematogràfiques en català. Per aconseguir l’objectiu d’assolir aquest nivell d’equiparació amb altres sectors culturals s’estableix un període transitori de 10 anys. Un cop aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, el text inicia el tràmit parlamentari per al seu debat i aprovació.

[dimarts, 01.04.14]
El nombre de llibres editats a Catalunya durant l'any 2013 s'ha reduït més d'un 14% en relació a l'any anterior amb 2.681 títols menys
L'any 2013, Madrid (amb el 32,2%) ha estat la comunitat que ha editat més, seguida de Catalunya (28,5%) i Andalusia (11,1%). Malgrat això, aquestes tres àrees editores són també les que han registrat el major descens en la xifra total de títols publicats: Madrid ha publicat 4.663 títols menys que al 2012, un descens del 20,4%; Catalunya, 2.681 títols menys i una baixada del 14,3%, i Andalusia, 2.656 títols menys i una disminució del 29,8%. La caiguda de la producció editorial a l'Estat espanyol ha estat la més alta des de l'inici de la crisi. Els llibres editats el 2013 han baixat un 19% respecte el 2012, fins als 56.435 títols, segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El document assenyala que, d'aquest total, 49.001 van ser llibres (títols amb més de 49 pàgines) i 7.434 fullets (títols de cinc a 49 pàgines). Entre les
dades destacades per l'INE, es desprèn que, del total de títols editats el 2013, el 98,4% van correspondre a primeres edicions i l'1'6% a reedicions. L'extensió més habitual dels títols (31% del total) va ser de 101 a 200 pàgines, igual que en anys anteriors. Per la seva banda, cal destacar el descens del 32,6% en l'edició dels volums més extensos (més de 1.000 pàgines). Pel que fa a temàtica, la literatura va ser el més editat, amb tres de cada 10 títols, tot i que el nombre total es va reduir un 13,6% respecte a l'any anterior. El van seguir les ciències socials (amb el 16,2%) i les ciències aplicades (amb el 15,4%). D'altra banda, els títols editats en castellà el 2013 van representar el 80,1% del total, mentre que els editats en les altres llengües va arribar al 15,3%. A Catalunya, el 66% de títols han estat editats en castellà, mentre que el 29% correspon al català i altres llengües.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció