[divendres, 30.04.10]
Els enfrontaments a Catalunya entre els pistolers anarquistes i els sicaris pagats pels patrons de les fàbriques de principi de segle XX en la minisèrie «Ull per ull»
A la Barcelona dels anys vint del segle passat els pistolers eren els amos de la ciutat. Entre els anys 1918 i 1923 no era estrany que al final del dia fossin diverses les persones que morien abatudes per les bales en algun dels carrers de la ciutat. Prop de 400 persones van ser assassinades al llarg d'aquests anys a Barcelona pels trets enfrontats entre els pistolers anarquistes i els sicaris pagats pels patrons de les fàbriques. Aquest és el marc històric de violència en què es desenvolupa l'argument de la minisèria 'Ull per ull', amb la qual TV3 aporta la seva intenció a la celebració del Primer de Maig. Manu Fullola, interpreta el personatge d'Enric, un jove que contempla impotent com el seu germà, un líder obrer que ha capitanejat una vaga que farà perdre molts diners al patró, és assassinat a trets a la porta de la fàbrica per sicaris pagats per Ricard Torrents, el patriarca d'una família de la burgesia barcelonina, interpretat per Lluís Homar, un home monàrquic, de dretes i catòlic. Això desencadena que Enric busqui venjança al marge de la llei dins un grup d'anarquistes revolucionaris. Violència, assassinats i segrestos conviuen amb una història d'amor impossible entre Enric i Eulàlia, la filla del patró a qui dóna vida l'actriu Núria Gago. La minisèrie 'Ull per ull' intenta aportar una visió divulgativa a través de la ficció sobre el període de l'anarquisme i de les lluites sindicals en contrast entre una burgesia enriquida durant la Primera Guerra Mundial, gràcies a la venda d'armes i el material de guerra, els grups revolucionaris i la crisi econòmica que es va desencadenar després. 'Ull per ull', té un pressupost de 3'6 milions d'euros, una coproducció entre TV3, TVE i la productora de cinema i televisió catalana Rodar y Rodar, que ha comptat amb l'ajuda de l'Institut Català d'Indústries Culturals. Rodada en escenaris i decorats de Barcelona, Sabadell i Vilafranca del Penedès, durant 10 setmanes, es pot veure en un sol capítol de 150 minuts aquest divendres a les 22.15 h. D'aquí a uns tres mesos la programarà TVE.

[dijous, 29.04.10]
La 21a Fira de Teatre de Titelles de Lleida té un programa amb més d'un centenar d'actuacions d'una trentena de companyies catalanes i estrangeres
Paral·lelament a la Fira s’organitzen diferents activitats culturals, entre les quals destaquen, la Fira del Llibre de les Arts Escèniques, la Fira d’Artesans de Titelles, trobades amb els professionals del sector i exposicions com les dedicades a 'Els ninots d'en Tonet' o 'Titelles a pinzellades'. També continua aquest any, per segona vegada, l'espai de la Llotja, per facilitar els contractes entre programadors i companyies. La Fira de Teatre de Titelles de Lleida és una plataforma de mercat, especialitzada en espectacles de titelles i en el teatre amb clar protagonisme plàstic. Les actuacions són tant a l’abast del públic com dels professionals, creadors, programadors i gestors culturals. Un total de 100 actuacions passen per les sales i carrers de Lleida fins diumenge, 2 de maig. Aquesta 21a edició compta amb la participació de 30 companyies, 11 de les quals són catalanes i 19 són estrangeres. Entre les actuacions programades, la companyia valenciana Bambalina Teatre estrena l’espectacle 'Carmen', un clàssic renovat. Des de les Illes, es presenta una proposta de Jaume Tugores, un concert il·lustrat amb ombres xineses. De Castella i Lleó, el Teatro Corsario, presenta 'La maldición de Poe', un recull de narracions de terror. Per als més petits, la 21a Fira de Teatre de Titelles de Lleida ha programat l'espectacle 'Sapito', de la companyia d’ombres italiana Teatro Gioco Vita, i també l'espectacle 'Guyi-guyi', dels murcians Periferia Teatro, tots dos sobre la descoberta de la vida. Entre els espectacles de carrer, hi ha Iñaki Mata i la seva cadira de rodes, amb l’espectacle 'Barreras'. També destaquen els espectacles 'El Papalagui', de la companyia francesa Singes Hurleus, o l’espectacle 'Max y Moritz', de les Hermanas Trapp, o 'Devoris Causa', d’Escarlata Circus, un espectacle farcit d’instants humans, animals i vegetals. Una representació especial per als més grans és 'Fantômas probablemente', una particular versió d’aquest mite a càrrec dels suïssos Tête dans le Sac, i els singulars 'Fragments de Vie', de Tête de Pioche. La Fira també atorga els Premis Drac d'Or, als quals opten totes les companyies participants.

[dimecres, 28.04.10]
Les crítiques de «Nit de reis», de William Shakespeare, al TNC, «Tres dones i un llop», de Javier Daulte, a La Villarroel, «Dictadura-Transició-Democràcia», del Teatre Lliure, «La dona justa», de Sándor Márai, al Borràs, «Duet per a una sola veu», de Tom Kepinski, al Romea o «Còmica vida», de Joan Lluís Bozzo, al Poliorama, a la revista digital «Clip de Teatre»
La temporada teatral ha enfilat la recta final abans de l'estiu amb alguns espectacles que aspiren a mantenir els últims plens d'aforament amb apostes per a tota mena de públics. Les crítiques d'aquests espectacles, entre altres, es poden trobar a la revista digital «Clip de Teatre», així com l'hemeroteca de les estres de les últimes temporades. Les últimes aportacions són les crítiques de l'espectacle 'Nit de reis', de William Shakespeare, dirigit per Josep M. Mestres, amb Sílvia Bel, Pep Planas, Lluís Soler, Pep Anton Muñoz, Quimet Pla, Mercè Comes, amb música de Lluís Vidal, a la sala Gran del TNC. La tragicomèdia 'Tres dones i un llop', de Javier Daulte, es pot veure a La Villarroel, sota la direcció de Carol López, amb Amparo Moreno, Mireia Aixalà, Carme Pla i Roger Coma. L'espectacle de memòria polítca, 'Dictadura-Transició-Democràcia', idea de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, es representa en tres espais diferents del Teatre Lliure, sota direcció de Roger Bernat, Jordi Casanovas i Nao Albet i Marcel Borràs, amb un repartiment que fa una mirada a l'Espanya dels seixanta als noranta. 'Duet per a una sola veu', de Tom Kepinski, interpretat per Mingo Ràfols i Àngels Bassas, sota la direcció de Magda Puyo, la història basada en la violinista Jacqueline du Pré, malata d'esclerosi múltiple als 27 anys i primera esposa del director Daniel Barenboim, es pot veure al Teatre Romea. I Eduardo Mendoza ha adaptat al teatre la novel·la de Sándor Márai, 'La dona justa', que interpreten Rosa Novell, Àlex Casanovas, Cristina Plazas i Víctor Pi, sota la direcció de Fernando Bernués, al Teatre Borràs. Finalment, entre altres estrenes de la cartellera, Joan Lluís Bozzo ha estrenat al Teatre Poliorama l'obra 'Còmica vida', amb Pep Cruz, Noël Olivé i Jordi Coromina. La revista digital «Clip de Teatre» ofereix també la possibilitat de veure una projecció d'imatges de les obres de teatre que omplen els 45 teatres de Barcelona, sales que precisament durant tota la setmana de Sant Jordi ofereixen entrades a preus reduïts, si s'adquireixen a la finestreta central oberta el març passat al Palau de la Virreina.

[dimarts, 27.04.10]
Claret Serrahima ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Disseny per la imatge de la nova línia de l'Arts Santa Mònica
El dissenyador és un dels guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura d'aquest any. Serrahima havia elaborat durant el 2009 el nou grafisme i la nova imatge de l'Arts Santa Mònica. Actualment, aquest espai presenta el paisatge exterior i interior de la Rambla de Barcelona a partir del diàleg creatiu entre els fotògrafs Jordi Bernadó i Massimo Vitali. L'italià Vitali, conegut per les seves imatges de gran format i alta definició amb multituds, ha captat l'exteriors de la Rambla. En canvi, Bernadó, lleidatà, però barceloní d'adopció, que acostuma a fotografiar ambients sense presència humana, s'ha encarregat de captar els ambients interiors més singulars dels edificis de la Rambla, des del Liceu fins a la Cúpula Venus, des del Museu de Cera fins a l'estudi kitsch d'un pintor. Vitali i Bernadó comparteixen la Galeria Senda a Barcelona. En l'exposició de l'Arts Santa Mònica, que es pot veure fins a final de juny, Vitali ha experimentat amb un suport nou: la tela. Les peces s'han penjat als balcons de l'espai Anella, com si el visitant pogués mirar un hipotètic paisatge exterior, amb els turistes i passejants, des del mateix Santa Mònica. Les bambolines del Liceu, una habitació d'un meublé amb un pòster de Jackie Chan, les sales del Museu de Cera... són algunes de les altres imatges dels dos fotògrafs. L'Arts Santa Mònica presenta també d'altra banda els 2.587 dibuixos que el dramaturg francosuís, Valère Novarina, va fer al llarg d'un dia en una performance del 1983. Cadascun dels dibuixos correspon a un personatge de la seva obra teatral 'El drama de la vida'.

[dilluns, 26.04.10]
El nou Centre d'Art Contemporani de Barcelona i l'exposició «Canòdrom 00:00:00» no aconsegueixen donar la visibilitat pretesa a aquest nou equipament artístic encara en obres
L'exposició és el resultat d'un concurs de projectes per a artistes visuals convocat pel Consell de la Cultura i les Arts (CoNCA) per donar visibilitat a aquest nou equipament artístic encara en obres. Després d'una llarga etapa en la qual semblava que el Canòdrom Meridiana (antic estadi atlètic de gossos de pota llarga) era el màxim objectiu del polèmic CoNCA, el nou centre ha patit la idea de néixer quan encara no té restaurada la seva seu i fer-ho en un lloc, si no perifèric sí que allunyat de les centralitats culturals de Barcelona, a més de crear una certa confusió, per exemple, entre el, per fi, conegut Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), a la plaça dels Àngels (una altra pista atlètica, però en aquest cas d'skates) i el que s'anomena Centre d'Art Contemporani de Barcelona (CACB). Segons responsables del CoNCA, fa mesos es deia que el nou espai podia tenir enllestida la segona fase de la remodelació el març del 2011, tot i que altres veuen parlaven de finals del 2010. El projecte d'aquest nou equipament presentat per les institucions implicades en el seu dia inclourà el Canòdrom i l'espai municipal d'art contemporani La Capella, a partir d'un consordi constituït entre el CoNCA i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. L'exposició inaugural del futur centre, que de moment es pot veure fins al 23 de maig, presenta nou dels 81 projectes presentats en el concurs, tots relacionats amb l'arquitectura i les antigues funcions específiques del Canòdrom de la Meridiana. Aquest antic edifici, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va estar destinat inicialment a les curses de llebrers i va ser projectat per l'arquitecte Antoni Bonet Castellana el 1962, pel qual va rebre un premi FAD el 1963. La rehabilitació en curs va a càrrec dels arquitectes Xavier Monteys i Josep Maria de Lecea, que han conservat l'edifici original, que queda fronterer a un gran parc públic el disseny permet endevinar el traçat en què corrien els llebrers després de la llebre. Antonio Bonet, que va ser deixeble de l'arquitectura funcional del moviment racionalista GATCPAC i de les inquietuds del moviment modern, va dissenyar el Canòdrom com una estructura lleugera i mínima en què destaquen els seus pilars d'acer, les grades i les plaques de formigó que fan de serrell de l'edifici.

[diumenge, 25.04.10]
La tragèdia dels 440.000 republicans que el 1939 van travessar la frontera i van quedar atrapats en el camp de refugiats de la platja d'Argelers protagonitza una exposició al museu de Can Framis
L'artista José María Guerrero Medina ha inaugurat la programació d'exposicions temporals del museu de Can Framis de la Fundació Vila Casas. El tema de l'exili ha esdevingut central en la producció artística de Guerrero Medina en els últims dos anys. Llargues fileres de persones vençudes per la tristesa, la fam i el fred i retrats d'homes i dones anònims pintats amb colors terrosos conformen les imatges que Guerrero Medina ha pintat per a aquesta mostra, la gènesi de la qual són els dos quadres de gran format que el pintor va incloure en una exposició sobre la II República que va tenir lloc l'any 2000 al Museu d'Història de Catalunya. Aquests dos olis, propietat del museu i que també s'han inclòs a la mostra, van cridar l'atenció de Serge Barba, president de Fills i Filles de Republicans Espanyols i Nens de l'Exili. Uns anys més tard, Barba va proposar a Guerrero Medina una exposició sobre el tema de l'exili, que ja s'ha vist a Perpinyà, Argelers i Cahors. La mostra, ara a Can Framis, en una versió més àmplia que inclou obres més recents recull una vintena d'olis i dibuixos, fruit d'un procés d'introspecció fet per Guerrero Medina. Un dels quadres més impressionants és el que representa una gran multitud aplegada a la platja d'Argelers.

[dissabte, 24.04.10]
Les cadenes televisives han invertit en deu anys més de 1.200 milions d'euros en obra audiovisual europea, dels quals el 90% ha anat a parar directament a finançar les produccions espanyoles
Les televisions són una de les principals fonts de finançament del cinema espanyol. Ho són ara mateix i ho han estat des de 1999, any en què es va fer obligatòria per llei la inversió del 5% dels ingressos de les cadenes en obres audiovisuals europees. Fins a 921.000.000 d'euros han injectat les televisions en el cinema espanyol en una dècada. Així ho posa de relleu l'informe fet públic pel Ministeri d'Indústria sobre el compliment d'aquesta obligació. El 2008, els operadors televisius van invertir 197 milions d'euros en obres audiovisuals espanyoles i europees. Segons les dades de la Comissió Interministerial de Seguiment, en la qual participen Indústria, Cultura i Presidència, dels 197 milions que la gran pantalla va rebre de la petita representen el 5,35% de tots els ingressos dels operadors al llarg del 2008, el que suposa que globalment han complert de sobres la llei establerta. No ha estat una dècada precisament pacífica. La batalla entre productors i televisions s'ha anat repetint any rere any. De fet, les cadenes privades agrupades en Uteca (l'organisme que engloba les sis televisions comercials) han portat aquest contenciós fins al Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu de Luxemburg. Davant seu, els productors sempre han defensat la necessitat que les televisions, com passa en altres països europeus, contribueixin a finançar la indústria cinematogràfica espanyola, ja que programen cinema dins de la seva oferta. També argumenten que les cadenes són concessions públiques i que el cinema, sense l'oxigen de les televisions, no sobreviu en cap país del món. Tot i que la inversió en 2008 va ser de 150 milions, les televisions que computen en aquest 5% —Antena 3, Telecinco, TVE, Sogecable, SPTI Networks (abans AXN) i Walt Disney—, és a dir aquelles que emeten cinema de una antiguitat inferior a set anys, haurien d'haver aportat, en funció dels seus ingressos, un total de 154 milions. El major inversor durant l'exercici ha estat Telecinco, que va dedicar al cinema un total de 50 milions d'euros. El polèmic 5% ha sofert un canvi en la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual, ja que les televisions poden incloure dins d'aquest percentatge també les telesèries. D'aquest percentatge, almenys un 60% haurà de dedicar-se a finançar pel·lícules, ja sigui entrant en la producció o comprant drets d'antena. En aquesta mateixa norma s'endureixen les condicions per a les televisions públiques, que veuran créixer aquest percentatge fins al 6% dels seus ingressos.

[divendres, 23.04.10]
Un estudi de Kindle Amazon desvela que la majoria dels primers usuaris dels lectors digitals tenen entre quaranta i cinquanta anys d'edat
Un recent estudi realitzat entre els usuaris del lector Kindle d'Amazon posa de manifest que el 70% dels usuaris supera els 40 anys i que el 37% és major de 55 anys. La raó pot ser el preu de l'aparell (e-reader), que en molts casos supera els 300 euros, la qual cosa suposaria un filtre determinat pel poder adquisitiu dels més joves. Però també es té la hipòtesi que els més joves opten abans per dispositius multiús, tipus consola portàtil, com a instrument per a la lectura de llibres electrònics, ja que alhora els permeten jugar a videojocs i veure pel·lícules. L'estudi, esclar, s'ha fet abans que s'imposi la plataforma de l'iPad que comercialitza Apple amb notables millores sobre els primers lectors apareguts fins ara. En tot cas, el destacable és que els llibres electrònics troben el seu públic principal entre els usuaris amb capacitat per pagar pel producte i que a més estan disposats a fer-ho. Un altre estudi, en aquest cas de la consultora The Cocktail Analysis, revela que la majoria dels consumidors d'e-books troba a faltar una oferta més gran d'obres d'actualitat, bestsellers o llibres de temporada per als seus aparells lectors. És a dir, que els usuaris demanen títols. Ja sigui en nom de la cultura lliure o bé de la promoció de la literatura gratuïta, algunes plataformes s'han dedicat a digitalitzar títols d'autors que porten més de cent anys morts i els drets d'autor, per tant, han expirat. Això vol dir que han passat a ser del domini públic i que qualsevol persona pot adquirir les seves obres gratuïtament, comerciar amb elles o compartir-les amb altres usuaris. Tot i així, les traduccions i les edicions poden estar subjectes a drets, però no el text. El fet és que, només als inicis del llibre electrònic, per la xarxa ja circulen sense cap tipus de control de còpies ni de compensacions als autors, milers de llibres digitals els drets d'autor dels quals encara estan lluny d'expirar. Són nombroses les pàgines i blocs que, sota la motivació principal de fer crítiques de títols lliures de drets, enllacen amb llocs de descàrrega d'edicions vigents, o bé n'ofereixen directament la descàrrega. Vegeu, per exemple, només a tall informatiu i sota la recomanació que no les feu servir, aquestes pàgines: [Freeebooks] [Librosdescargar] [Buscallibres]. Alguns d'aquests blocs porten publicitat, i encara que aquest fet no suposa que incorrin en delicte, les seves activitats podrien ser objecte de demandes per part d'entitats culturals i societats d'autors. Però després d'aquesta situació, que comença a preocupar a la indústria cultural, també s'amaguen diverses veritats irrefutables: la primera és que aquesta pràctica ha estat durant molt de temps ignorada, quan no tolerada, per la indústria editorial, ja que la considerava residual, i la possibilitat que el negoci digital florís era, fins l'aparició del Kindle d'Amazon, llunyana. La situació ha canviat i, per tant, també canviarà aviat l'actitud dels editors respecte a aquestes situacions.

[dijous, 22.04.10]
La Fundació Miró de Montjuïc s'afegeix a la jornada de «bookcrossing» que organitzen diverses museus d'art contemporani per commemorar el Dia Internacional del Llibre
La Biblioteca de la Fundació Miró allibera una quarantena de llibres en una jornada de 'bookcrossing' juntament amb altres biblioteques de centres i museus d’art contemporani de l’Estat espanyol. L’objectiu de la iniciativa és fomentar l’hàbit de la lectura alhora que contribuir al coneixement de les diverses disciplines artístiques i de la tasca realitzada des de les biblioteques dels centres d’art. Així, doncs, un total de 24 museus i centres d’art contemporani comparteixen, per segon any consecutiu, el Dia Internacional del Llibre amb l'alliberament de volums sobre les diverses disciplines artístiques provinents de la bossa de duplicats de les biblioteques de cadascun dels centres. En conjunt són uns 2.500 “llibres lliures” amb la intenció que qui els reculli, els llegeixi i els torni a alliberar en un altre lloc. Tots els llibres estan acreditats amb etiquetes amb les instruccions necessàries per facilitar al lector la seva participació a la campanya i estan enregistrats en aquest portal d'internet, on els lectors poden indicar on han trobat el llibre i on l’alliberen novament. La quarantena de llibres alliberats per la Fundació MIró són duplicats de la biblioteca però també la Guia del museu o catàlegs d’algunes de les exposicions que s’hi ha presenta. Des de l'aparició, l’any 2001, del fenomen del 'bookcrossing' ha anat creixent en participants fins arribar als més de 850.000 actuals a 130 països, tot i que amb resultats i freqüència desiguals.

[dimecres, 21.04.10]
El videojoc «Invizimals» de la productora catalana Novarama distribuït per Sony Europa s'ha convertit en un bestseller mundial
El videojoc ha estat desenvolupat per a les consoles PSP, del qual ha distribuït més de 350.000 còpies a tot Europa i s'ha situat en el rànquing més alt de vendes a l'Estat espanyol. És el primer desenvolupador català que treballa amb Sony Europa en un llançament mundial. Els seus responsables han utilitzat la realitat augmentada que fa que els usuaris, a través de la seva consola, puguin veure un monstre —els invizimals— sobre taula. No passa, doncs, en un món de fantasia, sinó a casa, cosa que fa el joc més creïble. La realitat augmentada és una tecnologia nova en consoles (fins ara només s'aplicava en PC) que permet entendre l'estructura de l'espai real integrant elements virtuals en la pròpia realitat, tenint en compte la posició i la llum, cosa que provoca la sensació de 3D. 'Invizimals', que és un videojoc adreçat especialment a usuaris a partir de 7 anys, incorpora una plataforma que és com una mena de trampa perquè els jugadors puguin capturar les bestioles. Quinze treballadors de la productora Novarama es van dedicar durant sis mesos a desenvolupar un prototip del joc que van presentar a Sony Anglaterra, que va donar el vistiplau en conèixer la proposta. Durant dos anys, la plantilla d'aquest estudi es va encarregar de posar en marxa aquesta superproducció: 123 personatges i més de 2.000 animacions, que va obligar a Novorama a comptar amb la col.laboració d'un grup de 50 persones que des de la Xina feia l'assessorament des del punt de vista artístic, i una altra vintena més en aspectes relacionats amb el vídeo. L'èxit comercial ha vingut acompanyat també del Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Innovació Tecnològica. També va ser guardonat amb premis especials a la innovació i l'excel·lència tecnològica a la Fira E3 de Los Angeles.

[dimarts, 20.04.10]
Una exposició sobre els prop de mig milió d'exiliats de la Guerra Civil recorre les seus dels Ajuntaments de diferents districtes de París
Una exposició sobre la història dels republicans exiliats a França recorda el periple que van viure els prop de mig milió de persones que a les acaballes de la Guerra Civil van abandonar casa seva i van creuar els Pirineus per instal·lar-se a França. 'Els republicans espanyols com a testimoni' s'ha exposat primerament a l'Ajuntament del districte XIX de París, un barri que, històricament, juntament amb altres barris populars com el X o el XX, va acollir bona part dels exiliats que arribaren després de la victòria de les tropes feixistes de Franco. L'exposició no és fruit de la casualitat. Darrere seu hi ha l'organitzadora, filla d'un dels republicans exiliats que després va ser deportat al camp d'extermini de Mathausen. Després d'aquesta primera mostra, la previsió és que l'exposició recorri altres districtes parisencs, així com escoles, biblioteques i espais culturals. La seva inauguració va coincidir l'1 d'abril amb la data considerada com el final de la Guerra Civil espanyola, tot i que molts excombatents republicans ja havien fugit a l'exili uns mesos abans. La mostra es presenta en francès i espanyol i està integrada per quinze espais que, per ordre cronològic, relaten la història d'aquell període convuls. Comença en els últims anys del regnat d'Alfons XIII i arriba a la vida actual d'alguns dels exiliats que van poder quedar-se a França per sempre. La mostra recull també cartells de propaganda de la Guerra Civil i altres tipus de documents com passaports, cartes de deportació o fotografies de republicans. També hi ha exemplars de publicacions que els exiliats van fer a París com 'Solidaridad Obrera', 'Hispania' o el Butlletí de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, víctimes del feixisme. Hi ha també una referència als combatents de la divisió que van integrar majoritària republicans sota la direcció del general Leclerc i que van ser els primers a entrar i alliberar París del nazisme després de la invasió alemanya del 1940. Amb tancs que portaven noms en honor de les batalles de la Guerra Civil com 'Guadalajara', 'Terol' o 'Ebre', aquests republicans es van convertir en herois anònims de la Segona Guerra Mundial ja que després van ser oblidats del tot per la història francesa. Aquest any, per primera vegada, l'Ajuntament de París ha homenatjat tres dels supervivents d'aquella unitat després de transcorreguts més de seixanta anys.

[dilluns, 19.04.10]
Les crítiques de «Nit de reis», de William Shakespeare, al TNC, «Tres dones i un llop», de Javier Daulte, a La Villarroel, «Dictadura-Transició-Democràcia», del Teatre Lliure o «Còmica vida», al Teatre Poliorama, a la revista digital «Clip de Teatre»
La temporada teatral ha enfilat la recta final abans de l'estiu amb alguns espectacles que aspiren a mantenir els últims plens d'aforament amb apostes per a tota mena de públics. Les crítiques d'aquests espectacles, entre altres, es poden trobar a la revista digital «Clip de Teatre», així com l'hemeroteca de les estres de les últimes temporades. Les últimes aportacions són les crítiques de l'espectacle 'Nit de reis', de William Shakespeare, dirigit per Josep M. Mestres, amb Sílvia Bel, Pep Planas, Lluís Soler, Pep Anton Muñoz, Quimet Pla, Mercè Comes, amb música de Lluís Vidal, a la sala Gran del TNC. La tragicomèdia 'Tres dones i un llop', de Javier Daulte, es pot veure a La Villarroel, sota la direcció de Carol López, amb Amparo Moreno, Mireia Aixalà, Carme Pla i Roger Coma. L'espectacle de memòria polítca, 'Dictadura-Transició-Democràcia', idea de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, es representa en tres espais diferents del Teatre Lliure, sota direcció de Roger Bernat, Jordi Casanovas i Nao Albet i Marcel Borràs, amb un repartiment que fa una mirada a l'Espanya dels seixanta als noranta. Finalment, entre altres estrenes de la cartellera, Joan Lluís Bozzo ha estrenat al Teatre Poliorama l'obra 'Còmica vida', amb Pep Cruz, Noël Olivé i Jordi Coromina. La revista digital «Clip de Teatre» ofereix també la possibilitat de veure una projecció d'imatges de les obres de teatre que omplen els 45 teatres de Barcelona, sales que precisament durant tota la setmana de Sant Jordi ofereixen entrades a preus reduïts, si s'adquireixen a la finestreta central oberta el març passat al Palau de la Virreina.

[diumenge, 18.04.10]
Lluís Llach interpreta poemes de la «Suite de Parlavà» de Miquel Martí i Pol amb l'actriu Hanna Schygulla a Berlín amb motiu de Sant Jordi
Els dos artistes es coneixen d'una ocasió en què Lluís Llach va cantar a París i han mostrat la seva satisfacció per l'oportunitat de compartir escenari per primera vegada. L'acte té lloc a la Kulturbrauerei de Berlín, una antiga fàbrica de cervesa reconvertida en popular complex cultural. Hanna Schygulla, actriu i cantant, és considerada de manera unànime com la representant més destacada del nou cinema alemany, període que abasta des de la dècada dels 60 fins a la dels 80. Schygulla va actuar en moltes de les pel·lícules de Rainer Werner Fassbinder com 'El matrimoni de Maria Braun' o 'Les amargues llàgrimes de Petra von Kant'. Lluís Llach llegeix en català els poemes que integren la 'Suite de Parlavà', que Miquel Martí i Pol va escriure l'any 1991 durant una estada a casa seva. Per la seva banda, Hanna Schygulla llegeix la versió alemanya de textos d'autors com Joanot Martorell, Josep Pla, Quim Monzó, Salvador Espriu, Joan Margarit i Maria Mercè Marçal. El recital compta també amb l'actuació del grup Gertrudis, que presenten la rumba catalana a la capital alemanya.

[dissabte, 17.04.10]
Les biblioteques públiques catalanes han rebut 23 milions de visites durant tot l'any 2009, un milió i mig més que les enregistrades l'any anterior
L’any 2009, les 343 biblioteques públiques i bibliobusos de Catalunya han rebut un total de 23.357.973 visites, 1,5 milions més que l’any anterior. Els usuaris de les biblioteques amb carnet també han crescut un 9%, i han passat dels 2.618.986 del 2008 als 2.857.821 el 2009. Així mateix, ha augmentat el nombre de documents prestats, des dels 15.856.530 del 2008 als 16.703.912 del 2009 (un 5,3% més). Segons aquestes dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des del 2006 fins al 2010 s’hauran construït o ampliat 98 biblioteques, amb una inversió de la Generalitat de Catalunya de 46,8 milions d’euros. En termes estadístics, des del 2006 al 2010 s’ha inaugurat o s’inaugurarà una biblioteca cada 18 dies. Les biblioteques catalanes han tancat l’any 2009 amb un fons d’11.855.545 documents, un 6% més que el 2008. Aquests prop de 12 milions de documents ocupen en total uns 340 quilòmetres lineals de prestatgeria. Des del 2006, la Generalitat ha destinat 24,8 milions d’euros a l’adquisició de fons per a les biblioteques i la previsió d’inversió per al 2010 és de 8,2 milions. Pel que fa a la superfície total de les biblioteques públiques catalanes, en acabar el 2009 era de 270.801 metres quadrats, un 9,2% més que l’any anterior. Aquesta superfície equival a 43 camps de futbol. Segons el tipus de document, els més prestats han estat els documents impresos (llibres i publicacions periòdiques), amb un 55,10% dels préstecs. A continuació se situen els documents audiovisuals (31,06%), seguits dels sonors (10,80%) i els electrònics i altres documents (3,04%). Pel que fa als lectors digitals, s'han introduït 28 aparells lectors amb 249 obres en català, castellà i anglès a 19 biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya. D’altra banda, s'està treballant per tenir abans de l'estiu una plataforma tecnològica que permeti la descàrrega i préstec de llibres electrònics directament des del web de biblioteques.

[divendres, 16.04.10]
Imatges reals amb escenaris digitals i animació per ordinador es combinen en la versió que Tim Burton estrena del clàssic «Alícia en el país de les meravelles»
L'estrena de la pel·lícula aquí certifica la complexitat actual de l'exhibició i el ràpid avenç de la nova tecnologia: es projecta amb 220 còpies de 3D (cinc de les quals en versió original); 10 en digital (2D); 395 en format de 35 mm i 5 més en sales Imax. Tim Burton, com Lewis Carroll, és un creador de mons imaginaris, plens de màgia i fantasia, poblats per criatures misterioses i excèntriques. Però es tracta d'universos paral·lels: el cineasta es mou en territoris més tenebrosos, propers a la iconografia del conte gòtic, mentre que l'escriptor regeix la seva creació per la lògica de l'absurd. En qualsevol cas, no va partir de Burton la idea d'adaptar 'Alícia al país de les meravelles'. La seva filmografia té una divisòria més o menys clara entre els encàrrecs més comercials, que tenen com a film més emblemàtic 'El planeta dels simis', i al qual s'afegeix ara aquesta 'Alícia...', i les obres més personals, com 'Eduard Manstisores' i 'La nòvia cadàver'. El film ha tingut un pressupost de 250 milions de dòlars. Tim Burton ha bastit un projecte que es basa en una obra literària, però que no és gens literal: converteix Alícia en una noia de 19 anys que, quan un jove insuportable de bona família li demana la mà, fuig de nou al món màgic que va visitar de nena per posar fi al regnat del terror de la reina de cors. La jove actriu australiana Mia Wasikowska interpreta Alícia, mentre que dos habituals del cinema de Burton, Johnny Depp i Helena Bonham Carter (parella del director), interpreten el Barreter Boig i la Reina de Cors. Anne Hathaway completa el quartet protagonista en el paper de la Reina Blanca. El desplegament visual de la història, els paisatges d'Underland (submón), com s'anomena el País de les Meravelles al film (i no Wonderland), són impressionants [veieu aquí el tràiler oficial de la pel·lícula]. Una altra cosa és la història i la transformació del personatge d'Alícia en una noia amb empenta i lluitadora, que acaba convertida en una mena de Joana d'Arc, amb armadura i espasa màgica incloses. Així, en el tram final evoca Susan Pevensie, la germana guerrera de 'Les cròniques de Nàrnia'. Un altre exemple de clàssic de la literatura infantil, en aquest cas de C.S. Lewis, reconvertit en èxit de públic entre audiències juvenils per la factoria Disney.

[dijous, 15.04.10]
L'impacte de l'«e-book» en el sector del llibre i en els hàbits lectors constata que el creixement d'aquesta edició va superar el 48% l'any 2009
L'edició electrònica a l'Estat espanyol va superar el 48% el 2009, respecte a les xifres obtingudes l'any anterior. Aquest és una de les dades més rellevants que es desprenen de l'informe sobre el Llibre Electrònic, elaborat pel Grup de Treball de l'Observatori de la Lectura i el Llibre i que ha publicat el Ministeri de Cultura. En aquest document, s'analitza l'impacte de l'e-book en el sector del llibre i en els hàbits lectors. Tot i l'optimisme de les dades, tant autors com lectors, llibreters, distribuïdors i, especialment, editors, afronten el procés de canvi cap al llibre electrònic amb certa cautela, a causa de dos factors: d'una banda, la necessitat de readaptar l'actual marc legal als nous requeriments de l'entorn digital, de l'altra, l'absència d'un model de negoci definit. L'informe reflecteix que la innovació tecnològica facilita nous models de negoci al voltant del llibre electrònic, encara que de moment s'incideix més en la venda electrònica de llibres en paper que en la venda electrònica de continguts digitals. En el cas de l'Estat espanyol, durant aquest any i el 2011 es preveu un notable avanç. Segons el Ministeri de Cultura, el 2011 un gran nombre d'editorials tindran més de la meitat del seu catàleg digitalitzat, les novetats ocuparan cada vegada més espai en l'oferta digital, igual que els títols destinats a la lectura en dispositiu lector (e-readers). A més, es reforçarà la tendència a utilitzar simultàniament diversos canals de comercialització, encara que amb major pes de la venda a través del web de l'editorial, seguida per plataformes genèriques i llibreries. D'altra banda, el sector editorial és conscient de la importància d'experimentar per entendre les preferències i necessitats dels usuaris i identificar nous models de negoci com els ja implementats en altres mercats internacionals basats en l'enriquiment de continguts, la creació de llibres per petició, la venda per parts i el lloguer d'obres o la col·laboració del lector en la creació dels continguts, segons afirma l'anàlisi de l'Observatori de la Lectura i el Llibre.

[dimecres, 14.04.10]
La Unió Europea no autoritza que el llibre digital tingui l'IVA reduït com el llibre de paper o el que es distribueix en suport físic de CD o llapis de memòria en USB
Un nou escull ha sortit al pas de la introducció del llibre digital per part dels editors. Després de diverses consultes i de diverses promeses polítiques, desconeixedores incomprensiblement de la normativa que regula aquest aspecte a tota la Unió Europea, la comissió corresponent ha confirmat que la legislació comunitària impedeix aplicar l'IVA reduït als llibres electrònics (e-books) i només permet que es beneficiïn d'aquesta rebaixa de l'impost els llibres en suport físic, inclosos els que es comercialitzen en un CD o en un llapis de memòria (USB), com els audiollibres. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va prometre el pssat mes de desembre rebaixar del 16% al 4% el tipus d'IVA aplicable al llibre electrònic, equiparant així aquest nou suport al llibre en paper. Però l'Agència Tributària ha aclarit finalment que la rebaixa es podrà aplicar només al llibre electrònic que es lliuri en un suport físic. A les portes de la data més important per als editors, el dia de Sant Jordi, la notícia ve a aigualir la festa del llibre electrònic després que la setmana passada ja se sentissin algunes veus, fins i tot d'editors digitals, dient que els preus amb què s'havien gravat els llibres electrònics eren massa elevats i promourien la pirateria. La normativa comunitària permet aplicar l'IVA reduït o superreduït (en el cas de l'Estat espanyol, el 4%) als llibres i altres materials impresos com diaris o revistes en paper. La Unió Europea considera que les excepcions s'han d'aplicar estrictament per evitar que els estats membres estenguin pel seu compte l'abast de la legislació. La reforma de la directiva aprovada l'any passat va precisar que la rebaixa es podia aplicar a llibres en tots els suports físics per incloure-hi els audiollibres. Pel que fa a l'IVA, els llibres i els audiollibres es consideren productes físics com el CD, mentre que els e-books es consideren serveis virtuals. El cas és que la notícia no ha agradat gens els editors que ja temen que a partir de l'1 juliol, quan s'apliqui l'augment de l'impost de l'IVA del 16% al 18%, aquest encariment els perjudicarà d'una manera notable. El consol és que en aquesta primera fase, les vendes de llibre electrònic no superen l'1'3% en relació al volum de vendes global de l'edició en paper.

[dimarts, 13.04.10]
Els Premis Pulitzer 2010 guardonen en majoria quatre articles periodístics del «The Washintgon Post» en la 94a edició que convoca la Universitat de Columbia
El diari The Washington Post s'ha imposat en aquesta edició en la 94a edició dels Premis Pulitzer, en rebre quatre dels guardons de periodisme que atorga la Universitat de Columbia, per davant dels tres que han anat a parar a periodistes de The New York Times. La universitat novaiorquesa, que concedeix des del 1917 uns guardons considerats com la distinció més important del periodisme nord-americà, ha distingit les categories de periodisme internacional, reportatge de fons, crònica i crítica del The Washington Post. Els Pulitzer reconeixen d'aquesta manera, en l'àmbit internacional, el reportatge realitzat pel periodista Anthony Shad des de l'Iraq. El periodista Gene Weingarten, ha estat premiat per l'inquietant reportatge que va escriure sobre pares que accidentalment havien provocat la mort dels seus fills en oblidar-los a l'interior dels seus automòbils. La periodista Kathleen Parker ha estat reconeguda per les seves cròniques polítiques. El quart premi del Washington Post ha estat per a Sarah Kaufman per les seves crítiques dedicades a la dansa. The New York Times ha rebut en aquesta edició el reconeixement en les àrees de periodisme nacional, reportatge de divulgació i reportatge d'investigació, una categoria compartida amb el diari Philadelphia Daily News. Altres premis Pulitzer del 2010 han anat a parar per a articles sobre els perillosos efectes que tenen per als automobilistes l'ús de telèfons mòbils, ordinadors i altres dispositius al volant, per sobre els problemes derivats de la ingesta de carn d'hamburguesa contaminada i altres aspectes de sanitat alimentària, per les decisions a vida o mort que van haver de prendre els metges que van viure de primera mà la catàstrofe de l'huracà Katrina a Nova Orleans, per destapar una trama de narcotràfic en què estava involucrat un esquadró corrupte de la policia i que va desencadenar una investigació del FBI.

[dilluns, 12.04.10]
Es descobreix una primera edició del 1894 de la novel·la «El llibre de la selva» amb una dedicatòria de Rudyard Kipling a la seva filla gran
Una extraordinària primera edició de la novel·la de Rudyard Kipling, 'El llibre de la selva', amb una dedicatòria de l'escriptor a la seva filla gran ha estat descoberta a la mansió on va habitar la germana d'aquesta. El volum, publicat el 1894, va ser trobat per uns bibliotecaris que estaven catalogant els llibres de la biblioteca de Wimpole Hall, l'habitatge prop de Cambridge on Elsie, la segona filla de Kipling, va viure del 1938 al 1976. El llibre té una dedicatòria de feta a Josephine, la primogènita de l'escriptor, que va morir de pneumònia el 1899, quan tenia només 6 anys. La inscripció, datada el maig de 1894, diu: «Aquest llibre pertany a Josephine Kipling, per a qui va ser escrit pel seu pare». Encara que no està signada, els experts del National Trust, l'organització de conservació del patrimoni que ara s'ocupa de la mansió campestre, consideren que, després de basar-se en molts altres elements de l'arxiu de Kipling, poden assegurar que és la lletra de l'autor. També afegeixen que la dedicatòria és molt commovedora, especialment si es té en compte que Rudyard Kipling (1865-1936) va perdre no només Josephine, sinó també el seu fill petit, John, que va morir a la Primera Guerra Mundial. Elsie, la seva única filla supervivent, devia haver gaurdat el llibre com un tresor. L'exemplar trobat ara s'exposarà ara al públic en l'espectacular casa senyorial, on continua la feina per catalogar els prop de 7.000 llibres de la biblioteca de Rudyard Kipling.

[diumenge, 11.04.10]
La producció editorial va disminuir un 13'7% el 2009 en relació a l'any anterior però el total editat és el segon més elevat de l'última dècada amb 74.521 títols
Aquest total engloba les primeres edicions: 68.870 títols (un 14,2% menys que el 2008) i les reedicions: 5.651 títols (un 7,4% menys). Diferenciant entre llibres i fulletons, el nombre de llibres editats va baixar un 14,1%, fins a 65.213 títols, i els fulletons van registrar un descens del 10,5%, situant-se en 9.308 títols. La tirada mitjana va ser de 2.467 exemplars per títol, cosa que confirma la tendència decreixent dels últims anys, amb una reducció del 16,7% respecte a 2008. El nombre d'exemplars editats se situa en el nivell més baix dels 10 últims anys, amb 183,87 milions. Per categories de temes, més de la quarta part dels títols editats (el 28%) i gairebé la meitat d'exemplars impresos (el 48,7%), van ser de la categoria de Literatura. Els títols dedicats a Dret, Administració Pública, Previsió i Assistència social i assegurances va representar el 7,1% del total, els d'Història i Biografia el 5,9%, els de Ciències mèdiques i Sanitat el 5,5% i els de Ciències polítiques i econòmiques i Arts plàstiques i gràfiques i fotografia un 5,3% cadascun. Cal destacar dos temes d'especial interès, tot i representar una part menor de la producció. Es tracta de les publicacions per a infants i els llibres de text, que van constituir el 3,2% i el 5,8% dels títols publicats, respectivament. Pel que fa al volum d'exemplars, aquestes categories van representar el 5% i el 12,5%. Entre els llibres de text, el 19,0% van ser de Ciències Naturals, el 17,7% de Filologia, idiomes, lingüística i el 12,1% de Matemàtiques. Les publicacions per a infants es van concentrar en temes de Literatura (85,5%). El nombre de publicacions institucionals va baixar un 19% en relació a l'any anterior. El major percentatge de títols (11,8%) va tenir com a temàtica les Arts plàstiques i gràfiques i la fotografia. Segons aquestes dades elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística, el català va representar el 77,4% del total de títols i el 80,5% dels exemplars editats l'any 2009. Aquests percentatges són similars als registrats el 2008 (del 77% i 80,1%, respectivament). Els títols en idiomes estrangers van representar el 3,5% del total de títols editats el 2009, amb un descens del 17,8% en relació a l'any anterior. Dels títols publicats en un únic idioma estranger, van destacar els llibres en anglès (amb el 48,9% del total) i en portuguès (20,9%). Els títols traduïts van arribar el 14,7% de la producció editorial. Els traduïts de l'idioma anglès van representar el 60,1% del total.

[dissabte, 10.04.10]
Lluís Pasqual agraeix en una carta a la Fundació del Teatre Lliure que l'hagi escollit per dirigir el complex teatral a partir de la temporada 2011-2012
En una carta feta pública a última hora de divendres al vespre, Lluís Pasqual, que es troba a Madrid en unes sessions d'assaig i de preparació de diversos espectacles a Madrid, Milà i París, s'adreça personalment al president de la Fundació del Teatre Lliure amb aquestes paraules: «Estimat Antoni, Voldria fer-te arribar l'alegria que em produeix la proposta del Patronat del Lliure. Em sento honorat i l'agraeixo sincerament perquè em sembla una veritable prova de confiança, que és l'element indispensable per poder tirar endavant un projecte artístic. Des de la responsabilitat que mereix aquest grau de confiança procuraré posar tota la meva experiència al servei d'aquest projecte. Voldria que sabessis que la meva impressió en aquest moment —tu saps que no sóc nostàlgic i els teatres quan estan vius tampoc no ho són— és que aquest encàrrec per a mi no representa "tornar" al Lliure sinó "anar" al Lliure. Lamento ser lluny de Barcelona en aquest moment, una escapada de 24 hores a Madrid per l'assaig general de la 'Zarzuela', que es a la vegada un parèntesi en els assaigs de 'Doña Rosita' al Piccolo. De Milà vaig directament a Paris per 'La Donna del Lagoa Garnier' o sigui que si no ens creuem abans ens abraçarem a finals de juny. Una forta abraçada. Lluís Pasqual». La temporada 2010-2011 encara estarà projectada per Àlex Rigola que serà també qui reobrirà la pròxima tardor la seu del Lliure a Gràcia. Lluís Pasqual (Reus, 1951) era un dels noms que sonava com a un dels candidats al concurs presumptament públic que havia convocat la Fundació del Teatre Lliure. Entre alguns dels noms que es donaven com a ferms candidats hi havia el de Carlota Subirós, Julio Manrique i Carme Portacelli. Però, finalment, la Fundació ha acordat prescindir de les candidatures presentades i acceptar la de Lluís Pasqual. La votació de la Junta de Govern del Teatre Lliure ha estat aprovada amb 37 vots a favor, cap en contra i cinc abstencions. Com se sap, Lluís Pasqual va ser un dels fundadors del Teatre Lliure, el 1976, i ja va codirigir el teatre l'any 2000. Durant sis anys, Pasqual va dirigir l'Odéon - Théâtre de l'Europe. També ha dirigir la Biennal de Teatre de Venècia i el Centro Dramático Nacional de Madrid. Les seves direccions han combinat sovint el teatre i l'òpera. Una de les seves últimes direccions a Barcelona va ser 'La casa de Bernarda Alba', de García Lorca, al Teatre Nacional de Catalunya, amb Núria Espert i Rosa Maria Sardà en els papers principals. El contracte que Lluís Pasqual signarà amb el Teatre Lliure té una durada des de la temporada 2011-2012 a la temporada 2014-2015 i preveu, si convé, que sigui renovable.

[divendres, 09.04.10]
Universal Orlando Resort ultima l'obertura del parc temàtic dedicat a Harry Potter que es podrà visitar a Orlando molt a prop de Disneyworld a partir del 18 de juny
Situat a Orlando, Florida, el parc de la saga literària de J.K.Rowling tindrà atraccions, botigues i oferirà diversos espectacles. Però el principal atractiu de 'The Wizarding World of Harry Potter' serà, sens dubte, la descoberta en els diversos racons del parc dels personatges, els paisatges i els escenaris descrits en els llibres i, sobretot, en les pel·lícules de la sèrie. Una de les principals atraccions serà 'Harry Potter i el viatge prohibit', amb tecnologia d'última generació, que comptarà amb trens d'alta velocitat i vehicles voladors personificats amb tots els icones fantàstiques de la història. En el disseny del parc hi han treballat el productor de disseny de les pel·lícules de Harry Potter, Stuart Craig, i el director d'art, Alan Gilmore, juntament amb els equips de creatius d'Universal Orlando Resort. Per descomptat, també hi ha dit la seva l'autora J.K.Rowling i diversos equips de Warnes Bros així com la marca exclusiva de productes Harry Potter. Les últimes dades indiquen que els llibres de la sèrie es van traduir a 67 llengües i que es van vendre més de 400 milions de còpies en 200 països. Les pel·lícules han recaptat fins ara més de 5.300 milions de dòlars, un rècord històric. 'Harry Potter i el misteri del príncep', la sisena versió cinematogràfica de la sèrie, es va estrenar el juliol del 2009. El setè i últim llibre es dividirà en dos films separats, que s'estrenaran entre el 2010 i el 2011.

[dijous, 08.04.10]
Les dues pel·lícules basades en la novel·la «El Hòbbit» de J.R.R. Tolkien es començaran a rodar el mes de juny a Nova Zelanda
Es preveu que el rodatge sigui maratonià, llarg, probablement durarà tot un any, segons l'actor Ian McKellen, que va interpretar el paper del mag Gandolf a 'El senyor dels anells'. L'actor, que parla des de la seva pàgina web, també desvela que el càsting per trobar els intèrprets de les dues pel·lícules 'El Hòbbit', ja ha començat i que es fa d'una manera simultània a Los Angeles, Nova York i Londres. De moment, però, no se sap encara qui farà el paper del hòbbit protagonista, Bilbo Saquet. Els confirmats són Andy Serkis, que farà el paper de Gollum, i el mateix Ian McKellen. L'estrena de la primera de les dues pel·lícules d''El Hòbbit' està previst per el Nadal del 2012. El guió, que té com a autors el director Guillermo del Toro i el productor Peter Jackson s'està enllestint. Ian McKellen també ha dit que ja ha vist l'esborrany del guió de la primera pel·lícula. Després de diversos retards en el calendari de rodatge, les dues pel·lícules es podrien distribuir en 3D.

[dimecres, 07.04.10]
Les associacions de consumidors consideren que l'elevat preu dels primers llibres digitals pot provocar un augment de la pirateria en el sector editorial
El distribuïdor digital Luarna ha estat el primer a advertir que els elevats preus que algunes editorials han posat en els primers llibres digitals són una porta oberta a fomentar la pirateria en l'àmbit editorial, com passa en altres sectors. Les associacions de consumidors Facua i Cecu consideren també que les actuals tarifes de preus de venda al públic de llibres digitals són exagerats i que, en alguns casos, tenen el mateix preu que els llibres editats en paper. Segons aquests sectors, si els llibres digitals no oscil·len entre els 2 i els 9 euros, l'oportunitat d'obrir un nou mercat es veurà enterbolida i probablement superada per la pirateria. En aquesta nova etapa del sector llibre, algunes editorials han al·legat que la digitalització del seu fons o dels llibres que decideixen que entrin en suport digital requereix una inversió important. Segons els experts en matèria editorial, però, el cost d'editar en digital un llibre oscil·la entre els 200 i els 300 euros, mentre que l'edició en paper pot arribar als 3.000 euros per un tiratge de 2.000 exemplars d'un llibre d'unes 300 pàgines. En l'edició digital, el cost principal és el de la maquetació i no hi apareix ni el dissenyador, ni l'impressor, ni el distribuïdor, entre altres intermediaris. Si bé és cert que digitalitzar de cop tot el catàleg de fons d'una editorial demana una nova inversió, el fet és que una política de reedicions no representa un cost tan elevat com el paper. Els experts també pensen que el mateix mercat regularà els preus quan la demanda de llibres digitals es consolidi, sobretot a partir que distribuïdores com algunes operadores de telefonia ofereixen el llibre a un preu màxim de 10 euros, el 50% més barat que la mitjana dels llibres editats en paper. En el cas de Luarna, aquesta regularització de preus ja s'ha produït i mantenen una cistella de compra entre els 4 i els 9 euros, cosa que representa un precedent i una important competència per a altres distribuïdors que han entrat en el mercat d'oferir e-books per a e-readers.

[dimarts, 06.04.10]
L'artista Rodney Graham desmunta conceptes tradicionals de l'art com l'autoria, l'estil o la tècnica en una exposició al Macba
L'artista canadenc Rodney Graham (1949) presenta al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) una exposició en la qual vídeos, objectes, pintures o fotografies són desmuntats per trencar amb els conceptes tradicionals de l'art, com l'autoria, l'estil, la tècnica o la mateixa aura de l'obra. L'art de Graham es nodreix de contínues reinterpretacions, recreacions, traduccions o repeticions de situacions i obres de la història de l'art, la literatura o la música, moltes vegades amb un fort sentit performatiu i teatral. Per exemple, interpreta i capgira un gènere tan clàssic com el paisatge amb el grandiloqüent vídeo 'Edge of the wood', en el qual un helicòpter il·lumina un bosc de nit. Aquesta obsessió per captar el bosc de nit ja havia estat present a les seves primeres obres com '75 polaroids' (1976), on pren una sèrie de fotografies d'una passejada nocturna. El mateix va fer el 1994 a la muntanya de Montserrat. La dessacralització de l'art és una altra constant en l'obra de Rodney Graham. Ell mateix acostuma a posar-se com a model en algunes obres. En una sèrie de gegantines caixes de llum, Graham torna a representar-se a ell mateix com a pintor modern, com a intèrpret de música renaixentista i com a model d'una pintura del segle XIX. Les grans dimensions de les fotos i l'escenografia al·ludeixen a les caixes de llum de Jeff Wall, amic de Graham, i a la vegada se'n riuen. L'exposició 'A través del bosc', que agafa el títol d'una de les obres literàries de Graham no exempta d'anècdota i curiositats, es pot veure fins al 18 de maig.

[dilluns, 05.04.10]
La iconografia i mitologia de la Rambla de Barcelona analitzada en una «Guia secreta» de quatre exposicions simultànies a La Virreina Centre de la Imatge
El recorregut 'Guia secreta de la Rambla' estrena una necessària remodelació del circuit expositiu del Palau de La Virreina, amb tres sales a la planta noble i l'obertura dels balcons (en els darrers temps, cecs), de manera que la mateixa Rambla es filtra en el recorregut. L'exposició més àmplia recorre a través de fotografies, vídeos i abundant documentació la iconografia ramblera. La mostra s'atura en moments i espais concrets com el cabaret La Criolla, que a principis dels anys 30 congregava l'ambient més transgressor de la ciutat. Jean Genet va immortalitzar-ho en la seva autobiografia 'Diari del lladre'. El mateix Agustí Centelles va fotografiar les actuacions dels travestis en cafès del Raval, un barri que també van captar fotògrafs com Josep Maria Sagarra, Gabriel Casas, Margaret Michaelis i Dora Maar, i més endavant Francesc Esteve i Xavier Miserachs. Precisament de Miserachs se n'exposen —en una petita mostra— els contactes de les imatges de la Rambla de principis dels anys 60 que va realitzar per al seu llibre 'Barcelona, en blanc i negre'. Frederic Ballell, pioner del fotoperiodisme, va captar, en canvi, la Barcelona de principis dels anys 1907 i 1908, una mica més rural que la de Miserachs, i que es poden veure a l'Arxiu Fotogràfic de la ciutat. La Rambla és un dels carrers més controvertits d'aquest principi de segle. Símbol de la Barcelona canalla durant bona part del segle XX però també del pas de la burgesia del Liceu, avui en dia ha esdevingut paradigma del turisme massificat i de la desafecció progressiva dels mateixos barcelonins.

[diumenge, 04.04.10]
L'exposició «El Van Gogh real» de la Royal Academy of Arts de Londres ha complert amb l'expectació per conèixer els racons amagats de l'artista holandès a través de les seves cartes
L'exposició, a través d'una selecció de trenta-cinc cartes de les nou-centes dues que va escriure Vicent van Gogh, i de les obres que hi estan relacionades, vol trencar amb el mite popular de l'artista boig. La mostra és la més important dedicada al geni holandès que s'ha vist a Londres en els darrers quaranta anys. Encara es pot visitar fins al 18 d'abril. De la lectura de les cartes, dels temes que sovint Van Gogh hi tracta, emergeix una personalitat molt cultivada, un home molt reflexiu que, des que decideix dedicar-se a la pintura a l'edat de 27 anys, treballa molt intensament per aprendre les tècniques de l'ofici; un home que és molt curós amb les seves estratègies artístiques i que té un profund sentit teòric de la seva feina, comentant sovint aspectes sobre l'ús del color o la tècnica del retrat, per exemple. Els textos, escrits amb una lletra menuda i una cal·ligrafia molt polida, gairebé sense taques, inclouen també, en la majoria dels casos, esbossos de les pintures que l'artista té en aquell moment al cap. En aquest sentit, doncs, les cartes faciliten la comprensió d'allò que Van Gogh pretén reflectir en els seus quadres, alguns dels quals es poden veure al costat de les missives. L'espai de la Royal Academy of Arts s'ha dividit en set seccions: Paisatge holandès; El camperol en acció; Color; Retrats; Arles, La revelació del sud; Els cicles de la natura i els Darrers paisatges. En una de les cartes que acompanyen les obres de la primera sala es pot llegir una mena de manifest d'intencions de l'artista: "El deure del pintor és estudiar en profunditat la naturalesa i utilitzar tota la seva intel·ligència per posar els seus sentiments en el seu treball perquè sigui comprensible per als altres". Un dels aspectes més emotius de l'exposició és la presentació de la darrera carta, inacabada, que va començar a escriure al seu germà Theo dos dies abans de morir. Hi expressa algunes de les seves angoixes per no poder aconseguir allò que pretén fer com a artista. Una de les raons que ajuda a explicar que el 29 de juliol de 1890 se suïcidés.

[dissabte, 03.04.10]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2010 amb 4.410.427 visitants que han fet 15.030.421 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2010, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2010, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.410.427 visitants i 15.030.421 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.387'3 visites de pàgines (6'7 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'12min34segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.879 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 02.04.10]
Una enquesta de consum i pràctiques culturals infantils revela que les noies van més al cinema, al teatre i als concerts i que llegeixen i escolten més música que els nois
Les preadolescents de 6 a 14 anys consumeixen més cultura que els nois. Aquesta és una de les conclusions de l'Enquesta de consum i pràctiques culturals infantils, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha elaborat per primera vegada i que constata que les noies catalanes llegeixen i escolten més música que els nois i també van més al cinema, als concerts, al teatre i a espectacles de dansa. En canvi, elles juguen molt menys a videojocs. Estudiar és la primera activitat que fan les noies en el temps lliure i els nois, esport. Els resultats de l'enquesta poden semblar excessivament optimistes ja que pràcticament tots els nois i noies de 6 a 14 anys diuen que llegeixen llibres, escolten música, visiten museus, van al cine, al teatre i al circ i, evidentment, miren la televisió o utilitzen l'ordinador per connectar-se a Internet. Una altra cosa és la freqüència en què ho fan. Sigui com sigui l'enquesta confirma alguns resultats apuntats per d'altres estudis com, per exemple, que cada vegada es llegeix menys, però qui ho fa, ho fa més. El 93% de les noies i el 88,5% dels nois assegura haver llegit com a mínim un llibre durant el curs. Però si es mira el detall, es pot comprovar que només un de cada quatre lectors és lector habitual, amb una mitjana de 24 llibres llegits durant el curs escolar. Mentre que la resta són lectors esporàdics amb una mitjana de 4'6 lectures durant el curs. Tant en un cas com en l'altre, dos de cada tres lectors diuen que l'última lectura va ser en català i un de cada tres en castellà. El 95% dels infants diu que ha anat alguna vegada al cinema i la majoria (81%) ha vist la pel·lícula en castellà. En el cas del teatre és a la inversa ja que tres de cada quatre infants diuen que l'última obra que han vits ha estat en català. Però l'assistència al teatre és menor (64%). El consum de televisió és el més habitual i només un 2'7% dels nois i noies diuen que com a molt la veuen una vegada a la setmana. El 69% de nois i noies fan servir habitualment l'ordinador, gairebé sempre amb connexió a Internet, mentre que en el cas dels videojocs hi ha molta diferència entre sexes: el 60% dels nois hi juga habitualment, en canvi només el 30% de les noies confirmen aquest hàbit.

[dijous, 01.04.10]
A finals d'abril s'obrirà un procés de consulta obert a tots els ciutadans de la Unió Europea perquè es pronunciïn sobre el potencial de les indústries culturals i les necessitats del sector
Els ministres de Cultura de la Unió Europea, reunits a Barcelona, han considerat en les conclusions de la trobada que la cultura representa un dels més importants actius de què disposa Europa per assegurar la pervivència del seu model social i la seva projecció exterior. La ministra de cultura d'Espanya, Ángeles González-Sinde, acompanyada per la comissària europea de Cultura, Androulla Vassiliou, ha estat l'encarregada de llegir després de la trobada, que s'ha celebrat a la Llotja de Mar, aquestes conclusions en les quals també s'insta al Consell Europeu a reconèixer i utilitzar el potencial creatiu d'Europa a través de la Cultura i les seves indústries relacionades en l'Estratègia Unió Europea 2020. Aquests acords s'han pres per unanimitat, a la vegada que s'ha assenyalat també la necessitat d'avançar en la creació d'un entorn més favorable perquè aquestes indústries puguin desenvolupar tot el seu potencial. La comissària Androulla Vassiliou ha valorat positivament tant el Fòrum Europeu de les Indústries Culturals, celebrat a Barcelona, com la reunió informal de ministres i ha assegurat que una gran part de les converses s'han centrat en el potencial de les indústries culturals com a vehicles per tal que Europa surti de la recessió. Així mateix, ha avançat que a partir del proper 27 d'abril s'obrirà un procés de consulta, al qual podran concórrer tots els ciutadans de la Unió Europea, perquè es pronunciïn sobre el potencial de les indústries culturals i sobre les seves necessitats més peremptòries. En aquest sentit, ha recordat que es tracta de petites i mitjanes indústries que en el cas espanyol aporten entre un dos i un tres per cent del PIB, mentre que la mitjana europea arriba fins al 3'5%. Una de les preocupacions de la Unió, segons Vassiliou, és poder ajudar les empreses del sector, algunes amb només un o dos empleats, encara que tenen un paper clau perquè puguin aconseguir ajudes bancàries, especialment en els moments de crisi econòmica com l'actual. D'altra banda, s'ha donat a conèixer que els fons estructurals de la Unió Europea aportaran durant el període entre 2007 i 2013 uns 6.000 milions d'euros per a cultura, mentre que se'n destinaran més de 400 a d'altres partides pressupostàries durant el mateix període per a la execució d'uns 250 projectes relacionats amb aquest sector. Pel que fa al fet que no hi hagi hagut cap representant de la Generalitat de Catalunya durant els dies del Fòrum Europeu de les Indústries Culturals, la ministra espanyola Ángeles González-Sinde ha indicat que cada semestre compta amb un membre d'una comunitat autònoma diferent i en aquesta ocasió li tocava al d'Aragó. No obstant això, ha precisat que el criteri de la Generalitat és molt important i el treball que porta a terme en l'àmbit del desenvolupament de les indústries culturals és un bon exemple. No és casual que estiguem a Barcelona, ha afegit. Però queda clar que la galanteria i la bona educació no són el principal actiu dels ministres espanyols.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |