[dimecres, 30.04.08]
El nombre de títols editats a l'Estat espanyol durant el 2007 continua creixent al mateix ritme que es redueix la mitjana dels tiratges
La producció editorial es va diversificar l'any 2007. Es van editar més títols a tot l'Estat espanyol —gairebé 64.000 llibres—, però amb tirades més reduïdes. Així, la tirada mitjana es va situar en 3.111 exemplars per títol, amb un descens del 19,4% respecte a la de l'any 2006. El nombre total d'exemplars editats va ser de 226,9 milions, amb un descens de l'11,3% respecte a l'any anterior. Per categoria de temes destaca la literatura (literatura, història i crítica literària), que va suposar el 43% del total d'exemplars editats. Les tirades mitjanes més grans es van donar també en literatura (5.040 exemplars per títol) i en filologia i idiomes (4.861 exemplars). El nombre de títols editats va augmentar un 10% l'any 2007 fins a arribar als 72.914 llibres i fullets (de 5 a 48 pàgines), fet que suposa la dada més elevada dels últims anys. Aquesta xifra engloba, sobretot, primeres edicions (68.439 títols), així com reedicions (4.475 títols). Diferenciant entre llibres i fullets, el nombre de llibres editats va créixer un 11,7% fins a arribar als 63.397 títols. Per part seva, el de fullets va experimentar un descens del 0,2% i es va situar en 9.517 títols. Per categoria de temes, segons la classificació de la UNESCO, més de la quarta part dels títols editats van pertànyer a literatura, història i crítica literària, d'acord amb l'estadística divulgada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per darrere, i a molta distància, es van situar els dedicats a dret, administració pública, previsió i assistència social, assegurances (el 7,0% del total de títols), a història, biografia (5,8%), a arts plàstiques i gràfiques, fotografia (5,7% ) i a ciències mèdiques, sanitat (5,6%).

[dimarts, 29.04.08]
Els escenaris dels episodis de la guerra civil es reviuran amb el programa «Espais de Memòria» que reuneix una xarxa de rutes i espais
El programa és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que ha elaborat una xarxa de rutes i espais de la memòria històrica a través de la qual els ciutadans puguin conèixer, en uns casos, o recordar, en uns altres, els escenaris d'alguns dels episodis més amargs del període que va de l'any 1931 fins a l'arribada de la democràcia. El Govern català ha creat una marca, 'Espais de Memòria', que servirà per identificar aquestes rutes situades en cinc àrees que ha batejat com a territoris de memòria: Segona República; guerra civil (centrat en la batalla de l'Ebre i els fronts del Segre i el Pallars); rereguarda (espais concentrats a la Catalunya central); exili (inclou tota la zona dels Pirineus) i antifranquisme. Segons el Departament d'Interior i Relacions Institucionals, amb aquest programa no es tracta de reobrir ferides, sinó que es pretén potenciar valors democràtics com la llibertat o la justícia. Segons els seus responsables, el que fa la Generalitat de Catalunya és el mateix que ja fa anys es va impulsar en països com França, amb els vestigis del desembarcament de les tropes aliades a Normandia, o la recuperació dels escenaris de la dictadura militar a l'Argentina, un país on les ferides encara són més recents. Inclòs dins del Memorial Democràtic, el programa preveu que cada territori de memòria tindrà un centre o més de referència encarregat de divulgar informació sobre els itineraris i espais visitables de la zona. Així, als centres ja existents com la Presó Museu de Sort (Pallars Sobirà) i el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Alt Empordà), s'hi sumaran el Centre d'Estudis per la Democràcia a Mollet del Vallès i el centre Pirineus en Guerra a la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Uns quants projectes més permetran recuperar patrimoni a través del qual es podrà recrear part de la història. És el cas del parvulari de la República de Palamós (Baix Empordà) i la seu de la Federació Obrera de Molins de Rei (Baix Llobregat). Es vol que ajuntaments i universitats s'impliquin en la rehabilitació d'aquest patrimoni sovint ignorat. Per això aquest any destinarà 1,5 milions d'euros a impulsar 41 projectes. L'Alt Pirineu i l'Aran, amb 10 propostes, és la zona que impulsarà més iniciatives.

[dilluns, 28.04.08]
Vuit societats de gestió de drets d'autor audiovisuals gestionaran 395 milions d'euros de la recaptació feta durant el 2007
L'augment en relació a l'any anterior és d'un 14,3%. El total de 395 milions d'euros han estat generats per l'ús de 682.000 obres de 31.260 autors, així com pels beneficis estimats que generarà la polèmica còpia privada que es grava als CD i DVD verges. Entre aquestes entitats de gestió, la més significativa, la SGAE, preveu obternir entre 115 o120 milions d'euros. El sector admet obertament la davallada continuada que s'ha produït i es continua produint per la venda de CD i DVD, amb una caiguda del 7,3%, amb la constant que l'Estat espanyol és el país en què es fan més descàrregues il.legals. Això no ha impedit el creixement continuat de la recaptació. La SGAE, per exemple, té 3.385 nous socis, 649 dels quals són catalans. Altres fonts d'ingressos provenen de la radiodifusió i el cable, que va generar el rècord de 160 milions d'euros —un 23% més—, les ambientacions musicals en comerços, discoteques i bars, amb les quals van aconseguir 76 milions —l'augment és de 3,9%—, i les arts escèniques, inclosa la música en directe, amb les quals van recaptar 42.990.000 euros, un 14,4% més. I una altra dada curiosa: a Catalunya, durant l'any 2007, més del 96% de les sentències dictades van ser favorables per als autors. Catalunya continua sent qui més drets d'autor genera, amb 68,7 milions d'euros (el 18,2% dels espanyols). L'augment respecte al 2006 va ser d'un 12,12%. I en total, aquí es van registrar 9.162 noves obres (7.945 eren musicals). Els autors audiovisuals remarquen també que la música va ser la primera víctima de la còpia pirata i les descàrregues il.legals, però que ara s'hi ha afegit amb força el cinema, un sector que va recaptar 2'3 milions d'euros, un 15'3% menys que l'any anterior. Entre els projecte que té la SGAE figura l'obertura la primavera del 2009 del remodelat Scènic, antic Teatre Espanyol. Els seus dirigents han insinuat que l'espai es podria anomenar El Paral.lel. La gestió ha estat cedida a la SGAE per 10 anys prorrogables per 5 més, però continua sent propietat de l'Ajuntament de Barcelona després de l'expropiació per evitar que es convertís en un prostíbul de luxe. El pressupost ha augmentat considerablement perquè en principi es comptava amb l'aprofitament de bona part de l'estructura de l'edifici. Però els tècnics aconsellen finalment que el millor és enderrocar-lo i fer-lo de cap i de nou.

[diumenge, 27.04.08]
La pintura a l'oli no és exclusiva del món europeu després de les troballes fetes a les coves de Bamiyan dinamitades pels talibans a l'Afganistan
Les pintures a l'oli no són un invent dels europeus. Almenys això és el que es pot dir des que un grup d'investigadors japonesos, nord-americans i europeus han donat a conèixer el seu estudi que conclou que aquesta tècnica artística va començar per primera vegada a l'Àsia. Les proves dels seus estudis es basen en la descoberta d'uns murals a l'oli a les coves veïnes en el mateix lloc on hi havia les estàtues dels budes gegants de Bamiyan, a l'Afganistan, que els talibans van dinamitar i destrossar el 2001 perquè les consideraven contràries a l'Alcorà. Els murals es creu que daten del segle VII. En aquests murals, el savi nepalès apareix vestit amb túniques vermelló i assegut entre fulles de palmera i criatures mítiques. En canvi, els primers exemples d'aquest mètode pictòric a Europa daten del segle XIII. Els olis assecants ja eren usats per romans i egipcis com a medicines i cosmètics, segons l'estudi publicat pel Journal of Analytical Atomic Spectometry. Després d'uns quants anys d'inactivitat, hi torna a haver investigacions arqueològiques al país asiàtic. Els investigadors pensen que és probable que sense l'impacte per la barbàrie de la demolició dels budes de Bamiyan no s'hauria prestat tanta atenció a les coves i, per tant, tampoc s'hauria arribat a aquesta troballa en la qual també ha participat la Instal.lació Europea de Radiació Sincrotrònica (ESRF). Les pintures, que segons els seus descobridors estan en un estat bastant crític, probablement van ser obra d'artistes que van viatjar per la ruta de la seda, l'itinerari que unia la Xina amb Occident i travessava els deserts de l'Àsia central, en un temps en què Bamiyan era un pròsper centre budista on els monjos vivien en unes grutes excavades als turons, al costat dels gegantins budes, que ara també estan començant a ser restaurats. Es preveu que les estàtues tornin a vigilar la vall afganesa d'aquí a una dècada.

[dissabte, 26.04.08]
Un bus antic instal.lat a la Plaça Nova de Barcelona acull l'exposició «Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939)»
La mostra retrata el període de la Guerra Civil a través del teatre que es va representar entre 1936 i 1939. Recull fotografies històriques, cartells teatrals, retalls de premsa i documentació diversa de l’època. Descriu com les arts escèniques es van voler convertir en un mitjà de propaganda i un preuat espai de poder. L’exposició és una iniciativa del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica), que pretén recuperar la memòria de la guerra civil a través del teatre. 'Teatre en temps de Guerra i Revolució (1936-1939)', comissariada per l’historiador, crític teatral i professor de literatura de la UAB, Francesc Foguet, es proposa recuperar el teatre que es va representar a Catalunya durant el trienni bèl·lic i divulgar aquell episodi històric des del punt de vista de les arts escèniques. Amb una clara intencionalitat metafòrica, l’espai expositiu s’ubica dins d’un autobús antic, inspirant-se en els famosos bibliobusos que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya enviava al front per donar servei als combatents de la rereguarda i el front i als convalescents dels hospitals. De la mateixa manera, poc després d’esclatar la guerra, es van organitzar diverses expedicions d’artistes teatrals al front de combat. L’exterior del vehicle reprodueix la imatge d’un teatre de l’època, i vol ser una crida a visitar l’exposició, que es divideix en dues parts: la primera, en forma de camerino d’un teatre, conté plafons explicatius molt sumaris. La segona, que porta a una sala d’espectacles, mostra una projecció amb un seguit d’imatges sobre el teatre durant el trienni bèl·lic i revolucionari, les obres representades, els teatres confiscats per la CNT, grups d’actors marxant al front, etc. Es tracta d’una invitació a conèixer i comprendre un dels episodis més excepcionals de la història del teatre català amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’episodi de la Guerra Civil des d’un punt de vista diferent. L'exposició farà un recorregut per diferents poblacions catalanes i el pròxim novembre tornarà a Barcelona. La mostra participa del projecte «Barcelona, capital de la República (1938)», que commemora la triple capitalitat de Barcelona durant el 1938, any en què hi confluïren tres governs: el de la República, el basc i el català. El projecte és una proposta del Centre d’Estudis sobre el Franquisme i la Democràcia de la UAB, amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer.

[divendres, 25.04.08]
Un antiquari holandès ha localitzat una postal nadalenca enviada el 1937 per Anna Frank quan la jove autora del «Diari» tenia vuit anys
La postal va ser enviada tres anys abans que el Tercer Reich ocupés els Països Baixos i cinc anys abans que la seva família es veiés obligada a amagar-se de la persecució nazi el 1942. La postal anava dirigida a un dels seus millors amics, Samme Ledermann, segons ha informat en el seu web la cadena BBC. El museu Anne Frank, a Àmsterdam, ha autentificat la postal, que mostra una campana coberta amb trèvols sobre un camp nevat i desitja bona sort per a l'Any Nou. La postal l'ha localitzada el professor Paul van den Heuvel quan estava revisant diversos articles a la botiga d'antiguitats del seu pare, a Naarden, prop d'Àmsterdam, per muntar una exposició sobre la Diada Nacional Holandesa en memòria de l'Holocaust, que es commemora el 4 i 5 de maig. Sembla que la postal, en una capsa, procedia d'un mercat de llibre i documents vells d'Àmsterdam. La postal estava enviada des d'Aquisgran, a Alemanya, on Anna Frank (1929-1945) era per passar uns dies amb la seva àvia. Una portaveu del museu Anne Frank, ha dit que té coneixement de l'existència d'una altra carta o postal semblant, segellada el mateix dia i des de la mateixa ciutat, cosa que reforça la garantia de l'autenticitat. El museu també confia que la postal nadalenca s'incorpori a la seva col.lecció amb altres documents de l'autora del Diari més famós del món, escrit mentre ella, la seva família i quatre amics més, tots jueus, vivien refugiats a les golfes d'una casa d'Àmsterdam. El 'Diari d'Anna Frank' s'interromp dos anys després, quan la família Frank és denunciada, detinguda i traslladada als camps d'extermini d'Auschwitz i Belsen. Anna Frank va morir a Belsen el 1945, malalta de tifus, poc abans de l'acabament de la Segona Guerra Mundial.

[dijous, 24.04.08]
«Vicky Cristina Barcelona» de Woody Allen formarà part del programa d'estrenes de la 61a edició del Festival de Cinema de Cannes
L'última pel.lícula, fins ara, de Woody Allen, la rodada a Barcelona, amb Scarlet Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz, s'estrenarà mundialment a Cannes, dins del cartell de la 61a edició del Festival de Cinema que tindrà lloc entre el 14 i 25 de maig, però fora de competició. Fa dues setmanes, el productor de la pel.lícula, Jaume Roures, ja va avançar la possiblitat d'aquesta estrena a Cannes, cosa que canvia la pretesa estrena absoluta que s'havia hagut de fer per les festes de la Mercè a Barcelona. El mateix productor també va anunciar que a Catalunya la pel.lícula s'estrenaria només en versió anglesa i doblada al català, decisió que ja va provocar una sèrie d'opinions a favor i en contra. A més de 'Vicky Cristina Barcelona', a Cannes es presentaran els films que sí que competiran a la Palma d'Or del Festival com per exemple 'The Changeling', de Clint Eastwood; 'Che', de Steven Soderbergh; i 'The Palerm shooting', de Wim Wenders. En total, seran una vintena les pel·lícules que optin al màxim guardó del Festival de Cannes. A més de les esmentades, també hi participen els films 'El silencio de Lorna', dels germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne; les cintes argentines 'La mujer sin cabeza', de Lucrecia Martel, i 'Leonera', de Pablo Trapero; i la brasilera 'Linha de Passe', de Walter Salles i Daniela Thomas, entre d'altres. Fora de competició, a més de l'última pel.lícula de Woody Allen, es projectarà l'última pel.lícula d''Indiana Jones (i el reino de la calavera de vidrio)' i el film d'animació 'Kung Fu Panda'.

[dimecres, 23.04.08]
Neix el portal interactiu «Què llegeixes?»
La Institució de les Lletres Catalanes ha obert aquest Sant Jordi el portal 'Què llegeixes?', una possibilitat perquè els lectors puguin accedir a diferents possibilitats per parlar de les seves lectures, escrivint opinions i intercanviant-les amb les d'altres lectors. El portal, obert a totes les edats, preveu també un àmbit per a lectors infantils i un altre per a lectors juvenils, a més d'un de general per a joves a partir de disset anys sense límit.

[dimarts, 22.04.08]
Més de 110.000 articles i fotografies de Charles Darwin es poden consultar a la xarxa gràcies a una iniciativa de la Universitat de Cambridge
Es considera que és una de les col.leccions més importants de la ciència, però durant dècades únicament un petit grup d'acadèmics han pogut disfrutar del material. Fins ara que la Universitat de Cambridge ha penjat a internet més de 20.000 articles i 90.000 imatges dels arxius de Charles Darwin, on es poden consultar en línia oberta. L'àmplia recull escrits científics, retalls de premsa, fotos familiars, crítiques dels seus llibres i fins i tot les notes que va escriure al vaixell Beagle, en què va recórrer Sud-amèrica entre el 1831 i el 1836. A les illes Galápagos (l'Equador), Charles Darwin hi va descobrir criatures estranyes, com immenses tortugues centenàries, i quan va tornar d'allà va elaborar la teoria de l'evolució que va sacsejar els fonaments de la ciència. Més de 170 anys després, el primer esborrany de 'L'origen de les espècies' és encara una de les joies de la biblioteca virtual.

[dilluns, 21.04.08]
Les fires del llibre internacionals i el Dia Internacional del Llibre que es commemora el 23 d'abril mobilitzen els editors catalans
El mes d'abril és un mes ferotge per als editors i les editores catalans. A més de la celebració del Dia Internacional del Llibre, cada 23 d’abril, durant l'abril han tingut lloc cinc fires internacionals de llibres on els editors catalans han tingut un paper representatiu encara sota la ressaca de la Fira del Llibre de Frankfurt. Tothom sap que l’objectiu de l’assistència a aquestes fires és la compra i la venda de drets editorials, més la compra que la venda, enrealitat, però també el reforçament dels vincles comercials ja existents en aquests països, així com la possibilitat d'obrir-ne de nous. La Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, celebrada la primera setmana d'abril, va reunir 30 empreses editorials catalanes amb estands propis o col·lectius. A The London Book Fair, els editors catalans van participar també amb estands col·lectius i individuals. Coincidint amb aquestes dates hi ha hagut també una missió comercial organitzada pel Gremi d’Editors de Catalunya amb la participació de 34 editors catalans. També hi ha una missió comercial a Buenos Aires dins de la 34 Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, fins al 25 d’abril. Aquesta fira compta amb una important presència d’editors catalans i d’empreses argentines filials o sucursals de cases editorials catalanes. Finalment, alguns editors catalans participen a la Feria Internacional del Libro de Bogotá fins al 3 de maig). A més de les esmentades fires professionals i la celebració del Dia Internacional del Llibre, s'acaba de celebrar la Fira Internacional del Llibre del Quebec on els editors catalans han estat especialment invitats per l’Associació d’Editors del Quebec i pel govern quebequès. A més d’una missió comercial, els editors de totes dues associacions han mantingut reunions per estrènyer els vincles comercials i de cooperació entre ambdues associacions. El Quebec serà el país invitat d'honor del LIBER el pròxim mes d'octubre.
L'editor Isidor Cònsul guanya un premi literari que edita una empresa del seu mateix grup editorial
Encara parlant d'editors, aquest cap de setmana s'han fet públics els premis Ciutat d'Olot. El de narrativa Marian Vayreda ha estat atorgat a l'assagista Isidor Cònsul, director editorial del segell de Proa, un dels segells que formen part del Grup 62. Es dóna la casualitat que precisament és un altre segell del mateix grup, Empúries, el que té la concessió de publicació de l'obra guanyadora d'aquest premi que està dotat amb 10.000 € a compte dels drets d'autor, malgrat que els financen les institucions culturals olotines. A la convocatòria d'aquest any s'hi havien presentat una cinquantena d'originals i, entre els membres del jurat, hi figurava l'editora d'Empúries, Eugènia Broggi, a més d'alguns altres membres molt relacionats amb el grup. La concessió del premi a un editor del mateix Grup editorial que publica el premi ha generat controvèrsia en alguns sectors que consideren que no és ètic que un dels editors del grup opti a un dels premis que publica, més quan es considera que entre la cinquantena d'originals presentats, alguns pertanyen tradicionalment a originals presentats a la mateixa editorial. Crea també una certa curiositat que Isidor Cònsul no hagi pogut publicar el seu original en un dels segells del grup sense haver de passar pel premi. Altres sectors han recordat que Isidor Cònsul va ser jurat del premi Pin i Soler dels Premis Literaris de Tarragona l'any que van haver d'anul.lar el premi concedit a Jaume Cabré, 'Les veus del Pamano' perquè el segell editorial que representava el mateix Cònsul ja el tenia anunciat com a una imminent publicació, cosa que no admetien les bases del premi. Els Premis Ciutat d'Olot no especifiquen en les seves bases, com fan altres premis, que el personal del grup editor es mantingui al marge de presentar-se als premis, cosa que, a partir d'ara, és probable que comenci a posar en alerta segons quins convocants.

[diumenge, 20.04.08]
«Boris Gudonov» de La Fura dels Baus, al Teatre Nacional de Catalunya, i «El parany de Medusa», d'Erik Satie, a l'Espai Escènic Joan Brossa, entre les últimes crítiques d'estrenes incorporades a «Clip de teatre»
Les estrenes més recents vénen marcades per la posada en escena a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya del muntatge 'Boris Gudonov', que la companyia La Fura dels Baus presenta fins a l'11 de maig abans de reprendre una llarga gira que té programada fins al 2009. I d'un espectacle de gran format a un altre de petit format, 'El parany de Medusa', d'Erik Satie, a l'Espai Escènic Joan Brossa, una mirada a l'avançament de l'absurd que l'autor va impregnar en la seva obra. També s'ha estrenat 'Enfermo imaginario', l'espectacle de Pau Miró i Marc Rosich, que ha portat l'actor Paco Moran novament als escenaris, al Teatre Condal, amb un repartiment que inclou Marta Domingo o Norbert Ibero. La revista digital «Clip de teatre» recull aquestes crítiques així com les d'anteriors espectacles estrenats que continuen encara en cartellera.

[dissabte, 19.04.08]
«El Geni Català», l'escultura del Pla de Palau, continua sense recuperar la mutilació genital que va patir el 1856 per ordre del bisbe de Barcelona
Tal com ha informat el diari AVUI, en un reportatge de Maria Favà, desprès de mesos de restauració, els operaris han retirat la bastida que tapava el conjunt de la font del «Geni Català» del Pla de Palau de Barcelona. La novetat és que a l'estàtua alada, que és de marbre blanc, li han eliminat un penis de silicona que li van afegir a finals del segle passat i l'han deixat mutilada, tal com va ordenar el 1856 el bisbe de Barcelona. La decisió de deixar l'àngel mig capat no ha estat fàcil. L'alternativa era col·locar-li uns atributs com els de la representació del déu Hermes de Praxíteles, que era la moda de mitjans del segle XIX. Però com que no s'ha trobat cap document gràfic que donés fe de què tenia exactament a l'entrecuix l'original «Geni Català», s'ha optar per eliminar els afegitons. Aquest monument va ser inaugurat l'1 de juny del 1856. L'escultura del «Geni Català» podria ser obra de Josep Anicet Satigosa o dels escultors italians germans Baratta. El conjunt de la font és un homenatge al capità general José Bernaldo de Quiorós, marquès de Campo Sagrado, que és qui va promoure la portada d'aigües de Montcada a la ciutat, una qüestió que en aquest moment no pot ser més d'actualitat a causa de les mesures que s'estan prenent contra la sequera de l'àrea metropolitana de Barcelona. Quan el monument es va inaugurar al Pla de Palau, "anaven dones a processó feta a prendre vistes de la gentilesa de formes de l'esmentada estàtua", segons l'historiador Puig i Alonso. Gentilesa de formes és l'eufemisme de nuesa. Aquesta processó laica no va agradar gens al bisbe que, fent valer tota la seva autoritat va aconseguir que es muntés de nou una bastida al voltant del monument, al darrere de la qual l'estàtua va ser castrada a cops de martell, i al damunt li van esculpir una túnica. Un segle més tard, l'escultor Frederic Marés va restaurar l'escultura però va mantenir "el púdic tapall", segons els cronistes Huertas i Fabra. Uns anys després, li van treure el tapall i va quedar al descobert un entrecuix sense atributs. I a començaments dels anys noranta se li va afegir una pròtesi sexual de resina que primer era blanca però que amb el temps va anar agafant un color torrat molt lleig. En ple segle XXI, la incertesa continua i el «Geni Català» es manté asexuat.

[divendres, 18.04.08]
L'espècie d'arbre del tipus que es va fer servir per construir els violins Stradivarius és la més antiga de tot el món amb prop de deu mil anys de vida
Un grup de científics de la Universitat d'Umea han trobat a Dalarna, al nordest de Suècia, una conífera de 9.550 anys, l'arbre viu més antic que s'ha catalogat fins ara a tot el món. Es tracta d'una Picea abis de Noruega, una conífera de la família que es troba a tot Europa, utilitzada com a avet de Nadal als països nòrdics, molt apreciada en jardineria i del tipus que es va fer servir per fabricar els violins Stradivarius. Sota un dels arbres, de quatre metres d'alçada del parc nacional de Fulufjället, a Dalarna, s'han trobat restes del seu sistema d'arrels a la capa de terra superior pertanyents a quatre generacions diferents, amb una antiguitat respectivament de 375, 5.660, 9.000 i 9.550 anys. L'edat de les restes, com en aquests casos, ha estat determinada mitjançant el mètode del carboni 14 en un laboratori de Miami. A boscos de l'Amèrica del Nord, s'han trobat exemplars de pins de 4.000 i 5.000 anys d'antiguitat. L'antiguitat de la Picea abis és degut al fet que té la capacitat de clonar-se de tal manera que de les reserves de les arrrels neixen noves tiges i troncs. S'adapta també als canvis climàtics fent una evolució d'arbre a arbust. A Noruega, des de Lapònia, al nord, fins a Dalarna, al sud, s'han trobat una vintena d'arbres de l'espècie amb 8.000 anys d'antiguitat.

[dijous, 17.04.08]
Diverses patrules especialitzades de Mossos d'Esquadra visitaran els centres educatius per alertar els joves sobre els perills de segons quins contactes a Internet
A partir del curs vinent, els Mossos d'Esquadra visitaran els centres educatius per explicar els perills que assetgen els joves en les seves connexions a Internet. Per a les sessions informatives el cos ha elaborat un dossier pedagògic que inclou uns vídeos que es podran descarregar també des de la pàgina web dels Mossos. Per adaptar-se a cadascun dels grups d'edat, el pla es presentarà amb material per a diversos nivells de primària i secundària. El programa s'ha elaborat en col.laboració amb l'Associació Catalana per a la Infància Maltractada i l'Agència de Qualitat d'Internet. Les sessions informatives arribaran també, per part dels Mossos d'Esquadra, tant als professors com als pares. Per tal que les sessions siguin al màxim d'eficaces, s'estan preparant els agents que faran les xerrades tant en el tractament de la informació com la manera com enfocar-la davant dels nois i noies. El que no es vol és que els alumnes interpretin les visites dels policies com una baralla. Ni han de sortir de l'aula amb un temor que els impedeixi tornar a engegar l'ordinador. L'objectiu és que els agents es guanyin la confiança dels menors, i per a això han de fer servir un llenguatge planer. Els nois i noies els han d'entendre. I si tot ha anat bé, aquell dia, quan el menor arribi a casa i engegui l'ordinador, confien els responsables del Pla, posarà en pràctica tot el que els agents els hagin explicat a classe.

[dimecres, 16.04.08]
La interpretació més optimista dels hàbits de lectura i compra de llibres diu que el 60% dels catalans es declaren lectors
Segons dades extretes del baròmetre d'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2007, el 60% dels catalans es declara lector. L'estudi, encarregat pel Gremi d'Editors en Llengua Catalana i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana matisa que el 45,1% dels enquestats es declara lector freqüent (llegeix llibres diàriament o setmanalment) el 14,3% és lector ocasional (llegeix alguna vegada al mes o al trimestre). La suma de les dues categories indica, doncs, que el 59,4% de catalans es considera lector. Els no lectors (40,6%) serien els que afirmen no llegir gairebé mai (21,6%) o mai (19,0%). El percentatge total de lectors va augmentar l’any passat dos punts respecte a l’any anterior. El 59,4% dels residents a Catalunya majors de 14 anys es consideren lectors. Si s'observa l'idioma habitual o l'ocasional, el 76,5% (tres de cada quatre) dels lectors majors de 14 anys llegeix en català. El 77,9% dels entrevistats llegeixen habitualment llibres en castellà i el 20,4% llegeixen habitualment en català.
Les dones llegeixen més que els homes
Per sexe, la proporció de lectors és més gran entre les dones que entre els homes (62,4% lectores davant el 56,2% de lectors). Aquesta diferència es manté estable en 10 punts fins als 44 anys i disminueix a partir dels 45 anys. Com ve sent tradicional, en la relació entre l'hàbit de la lectura i l'edat s'aprecia que la taxa de lectura disminueix segons augmenta l'edat. Aquest descens s'observa especialment a partir dels 55 anys, en què el percentatge de lectors habituals és molt menor comparat amb els altres trams d'edat. Quant al percentatge de lectors segons el seu nivell d'estudis, les dones presenten un percentatge superior al dels homes. Aquesta diferència va disminuint segons augmenta el nivell d'estudis. Un altre indicador objectiu de la lectura de llibres i que complementa la informació que s'obté de la freqüència de lectura (que és una percepció subjectiva per part de l'entrevistat) és el nombre de llibres llegits en un any. L'últim any aproximadament un 67,2% dels entrevistats de 14 i més anys va llegir algun llibre. La mitjana de llibres llegits durant el 2007 pel 67,2% dels entrevistats va ser de 9,1 llibres. La meitat dels lectors que llegeixen diàriament o gairebé a diari (48,3%) va llegir 9 llibres o més el 2007, amb una mitjana de 14,9 llibres llegits a l'any. Aproximadament el 78,6% dels lectors setmanals van llegir de 2 a 12 llibres l'últim any. La mitjana de llibres llegits pels mateixos va ser de 8 en un any. Tant els lectors mensuals com els trimestrals van llegir al voltant de 3-4 llibres l'any de mitjana. Entre els que declaren no llegir gairebé mai llibres afirmen haver llegit l'últim any una mitjana d'1,7 llibres. Si es considera únicament els lectors s'observa que un 19,3% ha llegit el 53,8% dels llibres mentre que un 40,4% només llegeix el 12,3% dels llibres. La literatura és la matèria més llegida (pràcticament tot novel·la i conte), seguida pels llibres d’humanitats i ciències socials. Les novel·les històriques, les d'aventures i les d'intriga o misteri són els gèneres que més agraden entre els lectors. Per sexe, s'aprecia que als homes els agraden les novel·les de ciència-ficció / fantàstiques o les policíaques en major mesura que a les dones. Mentre que a les dones destaquen sobretot que els agraden les novel·les d'intriga, les romàntiques o les autobiogràfiques en major proporció que els homes. Però les novel·les de terror, les romàntiques i les de ciència-ficció o fantàstiques són les que menys agraden als lectors de Catalunya.
Més de la meitat de comprador de llibres es guien pel consell d'altres
La compra de llibres, tant de text com no de text, assoleix un 59,7% de compradors entre la població major de 14 anys residents en la Catalunya. El nombre mitjà de llibres comprats a Catalunya al llarg del 2007 és de 9,8 llibres, similar valor al dels dos anys anteriors (entorn de 10 llibres) i a la dada nacional de 2007 de 10,4 llibres de mitjana. El 56,1% dels compradors de llibres segueixen principalment el consell d'amics i professors com a referència a l'hora de comprar un determinat llibre, seguit per un 28,8% de compradors que declaren que realitzen la compra de llibres per impuls. S'aprecia un lleuger increment en l'ús d'Internet per a l'obtenció de referències a l'hora de comprar un llibre, pràcticament 1 de cada 10 dels lectors compradors de llibres l'utilitzen per obtenir informació. Les llibreries són clarament el lloc de compra més habitual dels lectors compradors de llibres no de text (66,9% hi compren habitualment). Els següents canals de compra habituals són les cadenes de llibreries, el club de lectors i els grans magatzems amb percentatges entre el 10% i el 20%. Aquest estudi es realitza anualment i se'n fa un seguiment comparatiu any per any.

[dimarts, 15.04.08]
El Primer Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre es farà el mes de juliol a Móra d'Ebre amb la participació de més de 300 historiadors tant catalans com estrangers
L'Ebre no deixarà mai de ser notícia. No només perquè a les seves aigües va tenir lloc l'última batalla de la Guerra Civil espanyola sinó perquè la seva ubicació estratègica l'ha fet protagonista de canvis socials, migracions i polèmiques com la que actualment genera el transvasament d'aigua fins a l'àrea metropolitana més poblada de Catalunya amb Barcelona com a eix central de la sequera. Amb aquesta remor de fons, s'acosta el setantè aniversari de la Batalla de l'Ebre, que es commemorarà el 25 de juliol, la data en què les tropes republicanes van creuar el riu en una ofensiva dissenyada pel general Vicente Rojo i que tenia la intenció de canviar el rumb de la guerra. Després d'una primera victòria republicana, però, es va constatar que l'exèrcit franquista tenia els mitjans per contraatacar amb més duresa de com ho havia fet fins aleshores. El I Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre tindrà lloc del 24 al 27 de juliol a Móra d'Ebre, gràcies a un conveni signat entre la Generalitat de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i l'Associació Terra de Germanor. Es preveu que hi participin més de tres-cents historiadors tant catalans com estrangers entre el quals no hi faltarà Paul Preston, un dels noms internacionals més reconeguts sobre la Guerra Civil. També s'espera que la inscripció pot superar els 3.000 inscrits atesa la importància del Congrés pel seu caràcter inèdit fins ara. El Congrés tindrà quatre sessions de treball principals: La Batalla de l'Ebre, La conjuntura política, El context internacional i Altres paisatges de la batalla. També es vincularan a la cloenda del Congrés els actes d'homenatge a les Brigades Internacionals, els Combatents Republicans, així com la col.locació de plaques commemoratives a les dues ribes de l'Ebre, recordant els soldats caiguts en la batalla i d'una manera especial els del batalló Commune de París que hi van participar. Dues exposicions il.lustraran la trobada: 'Fotos de la Guerra Civil a Catalunya i de la Batalla de l'Ebre', amb material d'arxiu seleccionat per la Fundació d'Investigacions Marxistes, i 'L'exili republicà espanyol', organitzada per l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica sobre l'Exili Republicà.

[dilluns, 14.04.08]
Descobreixen un dibuix gegant amb el perfil d'un còndor de 2.800 anys d'antiguitat amb les ales esteses en una població de la costa d'ica al Perú
La figura, de 137 metres de llarg per 87 metres d'ample, que sembla que podria ser la representació més gran del món d'una au, ha estat trobada pels membres d'una expedició científica coneguda amb el nom Ojos de Cóndor i un grup de redactors del diari peruà, El Comercio. Segons els experts, es creu que el còndor pertany a Paracas Caverna, el període de formació de la cultura precolombina de Paracas que es va estendre entre els anys 800 i 600 abans de la nostra era. El còndor va ser un dels principals déus dels Paracas i la seva presència com a divinitat va durat fins als Wari (400 dC). Després va ser substituït pel Sol pels inques. El dibuix gegant trobat podria ser un dels més importants en els últims anys a la zona. Al voltant de la figura gegant també es van detectar les figures gairebé imperceptibles i molt petites del que podria representar un insecte, un mol.lusc i una au. Els experts estudiaran quina relació poden tenir al costat del còndor. L'Institut Nacional de Cultura del Perú declararà la zona de la troballa com a àrea protegida.

[diumenge, 13.04.08]
Setanta municipis reben des durant la primavera la visita de la flota de bibliobusos de la Diputació de Barcelona
La campanya de promoció de la lectura per a infants dels bibliobusos de la Diputació de Barcelona arriba aquesta primavera a més de setanta municipis de la demarcació. En concret hi ha dues campanyes. D’una banda, 'Bon humor al bibliobús' porta els espectacles 'El xiulet del riure' i 'Petites històries', a les comarques del Berguedà, Maresme, Vallès Oriental, Osona i Bages, i de l’altra, 'El dau de la sort juga amb el bibliobús' ofereix l’espectacle 'Cacau de contes' a municipis del Vallès Occidental i Oriental, Bages, Baix Llobregat, Anoia i Berguedà. El pallasso Joan Busquets i el músic Lluís Rodríguez representen 'El xiulet del riure', concebut per la Puça Espectacles especialment per als bibliobusos. L’espectacle té com a fil conductor un conte encadenat, que es basa en una rondalla popular del País Valencià. Música, màgia, acudits i endevinalles són els ingredients principals d’aquesta activitat que acolliran els bibliobusos Pedraforca i Montnegre. També dins la campanya 'Bon humor al bibliobús', el pallasso Marcel Gros representa 'Petites històries' als bibliobusos Guilleries i Tagamanent. La campanya 'El dau de la sort juga amb el bibiobús' porta, a través dels bibliobusos Cavall Bernat i La Mola, l’espectacle 'Cacau de contes', del grup Parranda. Es tracta d’un espectacle teatral en què es narren diversos contes que proposen la superació de proves. En totes aquestes activitats es recorda als petits espectadors que poden trobar altres històries relacionades amb el tema de la campanya als llibres i pel.lícules del bibliobús. Així mateix, els bibliobusos també cedeixen lots de llibres a les escoles com un tast d’allò que els infants hi poden trobar. Des que va començar a rodar el primer bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals, l’any 1995, el programa de foment de la lectura ha tractat diversos temes al voltant dels quals anima els infants a llegir, com ara el teatre, la poesia, el circ o les ombres xineses. L’any 2007, els 9 bibliobusos de la Xarxa van oferir 108 actuacions, a les quals van assistir 13.600 persones.

[dissabte, 12.04.08]
La Generalitat de Catalunya prepara un nou Pla de Biblioteques mentre anuncia la contrucció de 85 centres públics més fins al 2012
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està preparant un nou Pla de Biblioteques que augmenti el llistó perquè Catalunya entri en els estàndars europeus. Mentrestant el mateix Departament ha previst fins al 2012 la inversió de 40 milions d'euros en la construcció i la millora de 111 biblioteques, de les quals 85 seran de nova construcció, 3 seran bibliobusos per a poblacions petites i 7 es dotaran de millores en les instal.lacions ja existents. Actualment, a Catalunya hi ha 319 biblioteques i 11 bibliobusos i s'espera inaugurar 29 centres més durant aquest any. Les biblioteques públiques han augmentat el nombre de documents dels seus fons i ha passat de 9'1 milions de documents el 2006 a 10'4 milions el 2007. Els usuaris han augmentat el 5% en un any arribant als vint milions de visitants. Els préstecs estan en una 14 milions de documents. En relació al préstec bibliotecari, la Generalitat de Catalunya vol demanar al govern central que el Ministeri de Cultura assumeixi el pagament de la meitat del cànon bibliotecari /els 0'20 cèntims per llibre prestat per compensar l'autor), encara que durant aquest any només s'ha compromès a finançar una tercera part d'aquest import. Mentrestant, està pendent la construcció de la Biblioteca central de Barcelona els terrenys de la qual ja estan cedits de fa temps al costat de l'Estació de França.

[divendres, 11.04.08]
L'artista barceloní Sixeart pintarà amb grafit la façana de la Tate Modern de Londres
L'artista barceloní Sixeart, pseudònim de Sergio Hidalgo (Badalona, 1975), ha estat un dels sis escollits per pintar amb els seus grafits un mural de 35 metres a la façana de la Tate Modern de Londres i que organitza, del 23 de maig al 25 d'agost, la mostra 'Street Art' per donar un espai a l'art urbà. El grafiter Sixeart va créixer com artista als carrers de Barcelona de manera autodidacta, dibuixant grafits i tags, terme que s'utilitza per referir-se a la firma que s'estampa en un mur. En més d'una ocasió, les seves accions li van costar una multa, per la qual cosa va passar a signar durant un temps amb el nom de 'Sixe'. Ara grafitarà per encàrrec la façana de la Tate Modern de Londres. A més de Sixeart, els artistes Blu, de Bolonya, JR de París, Nunca i Os Gemeos de Sao Paulo i el col·lectiu Faile de Nova York decoraran la façana amb el seu art. Aquests sis artistes estan representats en importants col·leccions de tot el món i exposen de manera regular a galeries, però el seu treball va començar en espais públics urbans i segueix estant en deute amb la tradició de l'art urbà i del grafit, explica la Tate Modern en la seva presentació a la pàgina web. Sixeart va rebre la trucada de la galeria britànica sense haver presentat cap projecte prèviament i, a més, va creure que l'estaven convidant a participar en una altra acció artística que es portarà a terme en punts pròxims a la Tate i que està vinculada a la mostra 'Street Art'. Malgrat la importància de la Tate, al grafiter Sixeart no li aclapara haver de pintar 35 metres de mural perquè l'any passat ja en va pintar amb un company un de 500 metres quadrats al XIII Festival Río Loco de Tolosa de Llenguadoc.

[dijous, 10.04.08]
L’Institut Català d’Antropologia entra a formar part de l’Institut d'Estudis Catalans com a entitat vinculada
Malgrat aquesta vinculació, l'Institut Català d'Antropologia, que és qui va sol.licitar l'entrada a l'Institut d'Estudis Catalans mantindrà la seva independència a efectes legals, econòmics, administratius, patrimonials i fiscals, a més de conservar la seu, el patrimoni i el personal. Amb el conveni entre les dues institucions, l’Institut Català d'Antropologia es compromet a utilitzar la llengua catalana com a pròpia; a acceptar la presència d’un delegat de l’Institut d'Estudis Catalans a les juntes de l’entitat, amb veu però sense vot; a més de continuar organitzant seminaris, conferències, col·loquis i altres activitats i de coorganitzar-ne amb l’Institut d'Estudis Catalans, per oferir una formació continuada en antropologia. Per la seva banda, l’acadèmia catalana es compromet a acceptar la presència del president de l’Institut Català d'Antropologia a les reunions de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d'Estudis Catalans, amb veu però sense vot; a cedir, en les mateixes condicions que les societats filials, l’ús de les sales i els espais de la Casa de Convalescència i del Servei Editorial, i a computar els socis de l’entitat com a col·lectiu de socis de l’Institut. L’Institut Català d'Antropologia es va crear l’any 1978 i, actualment, té 401 socis. L’objectiu de l’associació és difondre els coneixements i la pràctica de la disciplina antropològica i crear un espai de discussió, investigació i aprofundiment científic de la societat i la cultura a Catalunya. Les temàtiques tractades són les minories ètniques i la marginació social, les societats americanes i africanes, les societats rurals i urbanes, els moviments migratoris, la metodologia i el pensament històric, l’antropologia i la salut, el treball i la família, així com els estudis de gènere, parentiu i etnomusicologia, entre altres.

[dimecres, 09.04.08]
L'Institut Ramon Llull prepara una sèrie d'actes a vint ciutats de dotze països d'arreu del món amb motiu del dia de Sant Jordi
Continuant amb el projecte iniciat l'any passat arran de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'Institut Ramon Llull ha elaborat un extens programa que s'estén durant el mes d'abril per diversos indrets de tot el món. a Barcelona, l'activitat consisteix a convidar editors estrangers per donar-los a conèixer la literatura catalana d'una manera personalitzada. Durant els dies que els editors estaran a Barcelona, es reuniran amb diferents agents i editors catalans a les respectives seus per mirar d'establir noves relacions. Entre els editors i agents catalans que hi participen aquest any hi ha Carmen Balcells, Silvia Bastos, MB Agencia Literaria, Pontas Agency, Sandra Bruna, Üte Korner, Antonia Kerrigan, Planeta, Quaderns Crema, Proa, La Campana, La Magrana, Pagès Editors, Angle Editorial i Club editor. Dins el programa 'Sant Jordi al món', l'Institut Ramon Llull ha convidat a onze responsables de segells editorials de difusió internacional: Kathrin Scheel, de l’editorial Schöffling & Co. (Alemanya); Stanislav Skoda, de Paseka Publishing House (República Txeca); Barbara Epler, de New Directions (EUA); Lina Lejdebro, d'Ordfront (Suècia); Ariane Fasquelle, d’Éditions Grasset & Fasquelle (França); Geoff Mulligan, de Harvill & Secker (Regne Unit); Stavros Petsopoulos, de l’Editorial Agra (Grècia); Gustavo Guerrero, d’Éditions Gallimard (França); Christopher MacLehose, de Maclehose Publishers (Regne Unit); Alexandra Finogenova, de Fluid Publishers (Rússia) i Cornelia Eberle, de l’Editorial Diogenes (Suïssa). Entre els llocs on hi ha previstes activitats figuren Madrid, Vitòria, Colònia i Bremen (Alemanya), Algèria, Quebec, Croàcia, Santa Bàrbara i Nova York (EUA), Lorient i Rennes (França), Pisa, Milà i Nàpols (Itàlia), Lisboa (Portugal), Praga (República Txeca), Friburg (Suïssa) i Santiago de Xile.

[dimarts, 08.04.08]
Un portal que es defineix com a «jove de nova generació» entra a Internet apostant per la informació, la interactivitat i la participació
El portal pretén arribar al conjunt dels joves catalans oferint-los un directori de recursos que siguin del seu interès. Notícies, entrevistes, elements multimèdia, reculls de vídeos extrets del YouTube, jocs, galeries d'imatges, tires d'humor, acudits, enquestes, tests i horòscops són alguns dels apartats del portal que es presenta amb l'indicatiu «sms25.cat» i que vol aglutinar bona part dels elements que els joves, segons els promotors, busquen a la xarxa presentant-los conjuntament de forma atractiva i ordenada. També s'hi pot trobar una agenda d'actes i festes i una cartellera amb les pel·lícules que s'emeten arreu del país. Una de les característiques del portal és l'alt grau de participació que permet, ja que pràcticament tots els elements són interactius i l'usuari hi pot contribuir activament. Pròximament s'hi obrirà un xat i una secció de blocs i espais personals. De moment, ja funciona una comunitat jove d'usuaris que tenen un paper clau en l'evolució del portal, amb la possibilitat d'enviar-hi notícies, vídeos, galeries i imatges per penjar-hi. De la mateixa manera, cada usuari pot crear un perfil de presentació, amb les seves aficions, gustos, característiques i fotografia i interrelacionar-se entre ells. El portal vol aconseguir un públic jove i català, d'entre 15 i 30 anys. Els continguts fan referència a temes d'oci i diversió, tot i que també es tracten altres elements d'interès per a la gent jove. Per això, algunes de les les categories del portal són: videojocs, sexe, drogues, internet i noves tecnologies, estudis, motor, còmics, música, sèries i televisió, gent, cultura, esports o cinema. El nou portal és una iniciativa de l'Associació Catalana de Premsa i Comunicació Jove, desenvolupat per l'empresa Initec i compta amb el suport de les publicacions juvenils L'Hiperbòlic i Secundèria, el portal d'humor AixòToca, la promotora musical Tercera Via, la revista Enderrock i les Comunitats Catalanes de l'Exterior.

[dilluns, 07.04.08]
La plaça de la Gardunya entre la Biblioteca de Catalunya, el Teatre Romea, el Mercat de la Boqueria i l'Escola Massana serà un espai de vianants que desintoxicarà un dels espais més degradats del Raval cultural
La plaça de la Gardunya es convertirà en un nucli urbà d'esbarjo, segons un projecte impulsat per l'Ajuntament de BCN que ha realitzat l'arquitecta Carme Pinós, premi nacional d'Arquitectura. Una gran operació urbanística acabarà amb la sensació de pati del darrere que té la plaça, ocupada gairebé totalment per un pàrquing i que veu com el seu funcionament queda en part supeditat a la càrrega i la descàrrega de camions amb destinació al Mercat de la Boqueria. Carme Pinós ha fet el projecte per encàrrec de Foment de Ciutat Vella tenint en compte el procés participatiu obert al districte l'any 2005 i en un pla director del 2006. Les tres actuacions principals consisteixen en la construcció d'un equipament públic, la nova seu de l'Escola Massana d'art i disseny, a més d'un edifici de pisos i la nova plaça. Sota la plaça es construirà un pàrquing segons el projecte de PCG Enginyeria i Arquitectura, que deixarà una de les plantes, la primera, per a ús dels camions que descarregaran les mercaderies entrant i sortint per rampes cap als carrers de l'Hospital i del Carme. Hi haurà també una desena d'ascensors per baixar les escombraries fins a les instal.lacions de recollida, que seran subterrànies com els serveis de magatzem i les cambres frigorífiques. El projecte té en l'equipament educatiu i cultural un dels principals valors. La nova Escola Massana, que ara té les instal.lacions a l'antic Hospital de la Santa Creu, es construirà a l'extrem sud de la plaça. Ocuparà 10.000 metres quadrats en els quals es repartiran amplis tallers de disseny, pintura, joieria, ceràmica i escultura. Malgrat que els estudiants entraran pel carrer del Canonge Colom, una gran sala d'exposicions amb finestrals envidriats connectarà les seves activitats amb la plaça de la Gardunya i podrà obrir-se a l'exterior per celebrar actes públics. Al costat nord s'hi construiran 64 vivendes. A la plaça s'hi plantaran arbres no excessivament grans, hi haurà terrasses de restauració i es crearan itineraris urbans molt semblants als actuals que conduiran a la Rambla, el Raval i al carrer de l'Hospital. Actualment, l'arquitecta Carme Pinós està acabant de definir la façana de la Boqueria que dóna a la plaça.

[diumenge, 06.04.08]
L'exposició «Refugi. Quan el refugi és el subsòl» sobre els bombardejos del 1938 a Barcelona es prorroga a la L2 del vestíbul del Metro Universitat durant tot l'abril
Segons dades de l'organització, més de 3.500 persones hi han fet visites guiades, que se succeeixen ininterrompudament cada hora. Això ha aconsellat la pròrroga durant vint-i-cinc dies més dels previstos. L’exposició, que reprodueix una estació de metro de 1938 adaptada com a refugi antiaeri en el vestíbul de la L-2 del Metro d’Universitat, recorda, amb audiovisuals, imatges i una relació de víctimes, els bombardejos que les aviacions italiana i alemanya van fer sobre la població civil catalana i, especialment, els bombardejos dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938, amb l'explosió afegida d'un camió de trilita a l'alçada del carrer Balmes i Gran Via. Un monument, davant el cinema Coliseum, homenatja també les víctimes d'aquells bombardejos. A l'exposició, en l'interior del refugi que es recrea, es poden veure diferents figures que expliquen el seu testimoni. La mostra es completa amb la reproducció d’una estació actual on diferents audiovisuals mostren com el bombardeig per saturació que Barcelona va patir fa setanta anys continua sent una arma de guerra.

[dissabte, 05.04.08]
L'exposició «Fotògrafes pioneres a Catalunya» mostra a París l'obra inèdita d'una desena de reporteres gràfiques catalanes d'entresegles XIX i XX
L’exposició és una adaptació de la que va ser presentada a Barcelona l’any 2005 i mostra l’obra inèdita de 10 fotògrafes catalanes, realitzada des de mitjan segle XIX fins al principi de la dècada dels setanta del segle XX. Les obres exposades i la reconstrucció de les biografies de les autores permeten recuperar el treball de les dones que es van dedicar de forma sistemàtica a la fotografia abans de la coneguda generació contemporània de fotògrafes professionals catalanes, que es van inciar en aquest camp els anys seixanta. La fotògrafa Colita i la historiadora Mary Nash s'han encarregat d'aquesta recuperació històrica, que ha estat organitzada per l’Institut Català de les Dones (ICD), del Departament d’Acció Social i Ciutadania, i la Delegació del Govern de Catalunya a França, del Departament de Vicepresidència, de la Generalitat de Catalunya. Segons els responsables de l'exposició [podeu veure'n aquí el catàleg de presentació], la recuperació i visibilitat de la feina desconeguda fins ara de les pioneres de la fotografia a Catalunya suposa un pas més en l’objectiu d’impulsar tot un conjunt de transformacions culturals encaminades a incorporar en tots els àmbits socials el reconeixement de les experiències de les dones, així com avançar en la contrucció de nous referents que tinguin en compte les aportacions significatives de les dones en els llenguatges artístics. Les 10 fotògrafes catalanes protagonistes d'aquesta exposició que ara es pot veure a la nova seu de la Maison de la Catalogne de París fins al 26 d'abril són Anaïs Napoleón, Dolores Gil de Pardo, Carme Gotarde Camps, Madronita Andreu, Montserrat Vidal i Barraquer, Carme García de Ferrando, Roser Oromí Dalmau, Roser Martínez Rochina, Montserrat Sagarra i Joana Biarnés.

[divendres, 04.04.08]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el març del 2008 amb 3.112.736 visitants que han fet 11.155.135 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de març del 2008, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el març del 2008, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 3.112.736 visitants i 11.155.135 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.287'5 visites de pàgines (5'83 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.512 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 03.04.08]
Venècia pot acabar sobrevivint si els tècnics acaben trobant el mètode fiable per aixecar els edificis i protegir-los de les pujades del nivell del mar
El projecte provisional preveu elevar-los un metre com a mínim per damunt de l'alçada actual amb un sistema de pilars reforçats i èmbols. L'Ajuntament de Venècia veu el projecte amb interès i espera els resultats de la primera prova feta pels experts italians autors del projecte a uns cent quilòmetres al sud de la ciutat dels canals. Un altre projecte, conegut amb el nom de Moisès, preveu la construcció de més de dues mil comportes mòbils que regulin les marees i evitin les inundacions puntuals de diferents èpoques de l'any a la ciutat. El projecte d'alçat dels edificis es fa per mitjà d'unes barres que pugen lentament un centímetre per hora mitjançant un disposisiu hidràulic fins a arribar al metre. Sembla, però, que, per ara i tant, no hi ha els suficients recursos econòmics per contemplar un projecte global de tot Venècia. Actualment es calcula que el cost està en uns 2.500 euros per cada metre quadrat de superfície. La durada de les obres seria d'uns deu mesos per a un edifici que tingui uns 1.000 metres quadrats. El més probable és que, si el projecte prospera, s'apliqui només a alguns dels edificis històrics amb un pressupost de dos milions d'euros.

[dimecres, 02.04.08]
Actes arreu del món per commemorar el Dia Internacional del Llibre Infantil
Biblioteques, organismes del llibre i tots els sectors relacionats amb l'edició per a infants i joves comemoren cada 2 d'abril, coincidint amb la data del naixement de Hans Christian Andersen, el Dia Internacional del Llibre Infantil. La revista digital «Cornabou» us ofereix el cartell commemoratiu d'aquest any, del tailandès Chakrabhand Posayakrit, i el missatge difòs per ell mateix en versions anglesa, catalana i castellana. També hi podeu visionar un vídeo anglès de promoció del foment de la lectura, així com conèixer els premis Astrid Lindgren, el més ben dotat del món en literatura infantil, i els premis de l'edició il.lustrada de ficció, no ficció, nous horitzons i poesia que s'atorguen aquests dies a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.

[dimarts, 01.04.08]
Les noves plaques unificades d'homenatge a personalitats il.lustres de BCN tenen una simplicitat elegant, són quadradades amb angles arrodonits i resistents al vandalisme
La primera que es va col.locar amb el nou disseny establert per l'Institut de Cultura de Barcelona va ser la del número 37 del carrer Joaquín Costa que recorda la casa —ara Granja Gavà— on va néixer l'escriptor Terenci Moix. La més recent ha estat la col.locada a la ronda del Guinardó, núm. 31, l'edifici on va viure l'ecòleg Ramon Margalef. Fins ara, s'han posat 24 plaques que mantenen la unificació de contingut, disseny i grafisme. Es calcula que a tot Barcelona hi ha unes 400 plaques de diferents mides, qualitats i color, de bronze, de marbre, de pedra... A pesar que tothom es lliure de col.locar la placa que cregui justificada, previ l'oportú permís municipal, el Consell Assessor d'Història de Barcelona i de la comissió de memòria que es va crear fa quatre anys ha establert un criteri que permeti la pretesa unificació d'estil. Les plaques actuals són de bronze, porten el logotip de l'Ajuntament de Barcelona i estan dissenyades per Lluís Pau. El 2007 se'n van posar sis, que reconeixen persones —com el botànic Pius Quer i el regidor de Cultura el 1939, Víctor Colomer— o fets, com la que recorda a la plaça de Sant Felip Neri les 42 víctimes, la majoria infants, del bombardeig franquista del 30 de gener de 1938. Les noves plaques se solen relacionar amb els anys monogràfics, entre els quals hi ha el de la ciència —hi ha una dedicada a l'estada d'Albert Einstein a l'Escola Industrial el 1923— o el del llibre. No necessàriament les plaques es dediquen a personatges ja desapareguts. El 2005 es va posar la que recorda el naixement del tenor Jaume Aragall al número 30 del passeig del Born. D'altres rememoren la contribució de la societat civil al progrés de la ciutat, com la que es va col.locar a la façana de l'Editorial Gustavo Gili, al carrer de Rosselló, 87-89. I algunes eviten que determinats fets històrics s'oblidin. Exemple d'aquestes, la que hi ha al carrer Vives i Tutó 2-16, la Caputxinada del 1966. Les noves plaques, d'una simplicitat molt elegant, són quadrades i d'angles arrodonits, d'un material resistent al temps i al vandalisme. Del total de 383 comptabilitzades, 182 són a Ciutat Vella i 59 a l'Eixample. Horta, amb cinc, i Nou Barris, amb vuit, són els districtes menys senyalitzats. Hi ha plaques de ceràmica, com la que recorda el folklorista Joan Amades; escultòriques, com la de pedagoga Angeleta Ferrer, i de metall, com la de la centenària farmàcia Guerra, a Gràcia.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |