[divendres, 30.09.11]
L'Editorial Moll s'afegeix a la crisi encara velada del sector editorial i presenta un concurs de creditors per poder fer front als deutes en quatre mesos
L'Editorial Moll ha hagut de recórrer al Jutjat Mercantil per assolir acords puntuals que li permetin fer front als deutes amb els bancs, renegociar els crèdits i disposar de líquid amb l'objectiu que l'empresa continuï sent viable, segons ha informat el diari Balears. La històrica societat editora i distribuïdora de llibres s'ha acollit a una situació preconcursal, inclosa en l'article 5.3 de la Llei concursal. És a dir, Moll ara té un termini de quatre mesos per instar el concurs voluntari (l'antiga suspensió de pagaments) si no s'arribi a un acord amb els creditors. Francesc Moll recorda que l'editorial porta 77 anys d'història i assegura que faran tot allò necessari per continuar endavant. Francesc Moll també reconeix que els darrers temps s'ha accentuat la crisi del sector llibreter —situació que no admet encara obertament el sector tot i que ja és evident—, cosa que els ha portat a la situació actual. Tant és així que, d'ençà que ha començat l'any, l'Editorial Moll diu que ha facturat entre un 35% menys que en anys anteriors. Les raons que han conduït a l'actual situació econòmica de l'editorial, a part de la crisi econòmica, vénen motivades, segons Francesc Moll, per les inversions que va fer l'empresa en canviar-se de seu i per la reedició del 'Diccionari català-valencià-balear'. Tot i això, el responsable de l'editorial —amb onze treballadors a càrrec seu— no dóna res per perdut. Moll assenyala que l'editorial començarà a negociar amb els creditors. Tampoc l'activitat de l'editorial no s'atura, de moment. El segell continuarà editant títols literaris, encara que sigui en un nombre inferior. Moll també fa constar que els retards dels pagaments per part de l'Administració pública també és un factor afegit i que, en el cas de l'editorial, la quantitat que els deuen per aquest concepte és de 40.000 euros.

[dijous, 29.09.11]
Amb el salt de «Pa negre» cap als Oscar és la primera vegada en la història que una pel·lícula en català té l'opció d'arribar als guardons de Hollywood
La celebrada pel·lícula d'Agustí Villaronga ha superat en la votació final a 'La piel que habito' de Pedro Almodóvar i 'La voz dormida' de Benito Zambrano. 'Pa negre' ha estat finalment la pel·lícula escollida per representar el cinema espanyol en la pròxima edició dels Oscars. La pel·lícula d'Agustí Villaronga, que adapta diferents textos de l'escriptor Emili Teixidor, tot i que agafa el títol de la novel·la homònima, s'ha imposat a les altres dues precandidates contra qualsevol altre pronòstic. La mala ratxa de Pedro Almodóvar amb l'Acadèmia es repeteix. I les recents crítiques de maniequisme sobre Benito Zambrano han decantat segurament el veredicte cap a un terme mig i que tingués també la garantia d'haver arrasat en els últims premis Goya. El fet és que el film d'Almodóvar, director que ja ha guanyat dues estatuetes en altres ocasions, era el principal favorit per representar Espanya als Oscar, sobretot després de la seva reconciliació amb l'Acadèmia espanyola que ara es pot tornar a esquerdar. El film d'Agustí Villaronga, 'Pa negre', haurà de superar ara la nominació en la categoria de Pel·lícula de parla no anglesa per ser admesa en la travessa dels Oscar. La lectura de les nominacions es farà el 24 de gener. Fins aleshores, 'Pa negre' ja ha pujat un graó més en la seva escalada internacional sense precedents en una pel·lícula de producció catalana i en llengua catalana.

[dimecres, 28.09.11]
La Universitat de Barcelona convoca la primera trobada d'especialistes i estudiosos en l'obra de Joan Maragall coincidint amb els 150 anys del naixement del poeta i el centenari de la seva mort
El primer Congrés Internacional Joan Maragall (UB, 28.30 setembre) té lloc en el marc de les activitats commemoratives dels 150 anys del naixement de poeta (10 d’octubre del 1860) i el primer centenari de la seva mort (20 de desembre del 1911), però sobretot, segons els organitzadors, com un deute acadèmic i un compromís civil pel que és i pel que representa la seva obra. El sector universitari considera que no podia deixar escapar l’ocasió que la celebració de l’Any Maragall oferia per promoure la trobada d’especialistes i estudiosos i posar al dia els estudis sobre Maragall per situar-lo amb major justesa dins la història contemporània i establir-ne noves vies d’anàlisi i de lectura per al present i per al futur. La seu escollida és la de la Universitat de Barcelona, institució organitzadora juntament amb la Sociedad Estatal de Acción Cultural (AC/E), la Institució de les Lletres Catalanes, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Entre els ponents del Congrés es troben Joaquim Molas, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Vinyet Panyella, Cèsar Calmell, Carles Miralles, Jordi Castellanos i Víctor Martínez Gil. Els temes que que s'hi tracten parlen de la visió de Joan Maragall per part de diversos poetes actuals, l'edició dels clàssics contemporanis i la mirada estrangera de l'autor per part de professors com Giuseppe Grilli, Heidi Grünewald i Ronald Puppo.

[dimarts, 27.09.11]
La companyia del Cirque du Soleil farà una estada de deu anys a Hollywood amb un espectacle dirigit pel coreògraf francès Philippe Decouflé
El Cirque du Soleil ha presentat el seu nou espectacle a Hollywood, sota la direcció del coreògraf francès, Philippe Decouflé. 'Iris' és l'homenatge al burlesc i al setè art i serà el muntatge de la companyia canadenca que farà estada durant deu anys al Teatre Kodak de Los Angeles. 'Iris' narra els amors de Buster i Scarlett, però, més que una història, està concebut com una successió d'escenes poètiques que reten homenatge al naixement del cinema i que barreja elements del circ i de music hall. És més un homenatge al cinema clàssic que a les pel·lícules amb efectes especials d'avui, segons el director. Philippe Decouflé ha comptat amb el compositor de Tim Burton, Danny Elfman, per a l'espectacle. El Teatre Kodak, l'habitual escenari dels Oscars, s'ha reconvertit en un estudi de televisió per a l'espectacle 'Iris'. Els acròbates del Cirque du Soleil han signat un contracte renovable també per deu anys. Philippe Decouflé reconeix que el Soleil és l'única companyia de producció del món capaç de dur a terme projectes d'aquesta magnitud.

[dilluns, 26.09.11]
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) prescindirà de la programació teatral tot i haver inaugurat recentment el Teatre CCCB
A causa de les retallades pressupostàries, segons ha explicat en una entrevista a Europa Press el seu director, Josep Ramoneda, el nou Teatre CCCB, que en realitat encara no ha funcionat com a equipament escènic des de la seva recent inauguració, no ho farà tampoc de moment afectat per la rebaixa de pressupost del centre. El rehabilitat Antic Teatre de la Casa de la Caritat es va inaugurar l'any passat. Es va anunciar aleshores que l'espai acolliria una programació estable de teatre, cosa que ara es descarta. Sí que continuarà acollint activitats de festivals com Kosmòpolis, Sónar i L'Alternativa, i les úniques funcions teatrals seran molt puntuals i sempre vinculades a les exposicions en curs, com al 2012, quan, aprofitant la mostra 'Totes les cartes', hi haurà una intercanvi epistolar entre creadors teatrals. Josep Ramoneda ha confirmat també que el curs que comença el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) estarà condicionat per les qüestions de tipus pressupostari, de manera que, a falta de conèixer els recursos definitius, s'ha dissenyat una temporada austera amb exposicions innovadores. Un exemple és la mostra estrella del primer trimestre de 2012: 'La pantalla global', que començarà a la xarxa molt abans d'inaugurar, ja des de finals d'aquest mes, els ciutadans podran proposar els continguts a través d'Internet. L'experimentació amb les noves tecnologies i amb formats menys costosos és una de les claus que el seu director apunta per fer front a la crisi, juntament amb el patrocini privat i les coproduccions. L'exposició 'La Roma de Pasolini', que arribarà a Barcelona el 2013, serà una coproducció a quatre parts: la finançaran el CCCB, la Cinémathèque Française de París, el Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin Gropius de Berlín. Josep Ramoneda també es mostra favorable a la proposta que la Filmoteca de Catalunya, l'Arts Santa Mònica, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el CCCB treballin de forma mancomunada, a la vegada que pensa que el Ministeri de Cultura espanyol caldria que se suprimís perquè les competències estan transferides als governs autònoms. Josep Ramoneda acaba aquest any el seu contracte com a director del CCCB, i encara no té decidida la seva renovació.

[diumenge, 25.09.11]
Les crítiques, ressenyes i el noticiari de la represa de la temporada renova la revista digital «Clip de Teatre» amb imatges, vídeos i text
Després d'onze anys a la xarxa, amb més de 3.600 edicions, dia a dia, la revista digital «Clip de Teatre» reobre la temporada teatral 2011-2012 amb el seguiment puntual del noticiari relacionat amb el sector, així com les crítiques de cadascun dels espectacles que s'estrenen a Barcelona, els festivals més importants i les ressenyes de les pròximes estrenes. Dins de la mateixa revista, es pot connectar amb el recull d'imatges dels principals muntatges, vídeos i connexions amb altres revistes i monogràfics, a més de la cartellera actualitzada. La revista digital «Clip de Teatre», que forma part del grup de revista «Bit de cultura» ha estat classificada des de fa dues temporades en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica teatral» del buscador Google entre prop de 400.000 links. Les últimes crítiques incorporades parlen de les estrenes de muntatges com 'La sonrisa etrusca', al Teatre Goya; la reestrena de l'espectacle 'Anita Coliflor', al Círcol Maldà; l'estrena de l'espectacle 'El xarlatan', de Teatre de Guerrilla i Quim Masferrer, al Club Capitol; i altres estrenes com 'Conseqüències del pim pam', a la Sala Muntaner, 'Llum de guàrdia', de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, al Teatre Romea o 'Els bojos del bisturí', de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer, al Teatre Condal, entre altres.

[dissabte, 24.09.11]
L'imaginari del film «Avatar» creat per James Cameron i el més car de la història es convertirà en parc temàtic de la factoria Disney al Disneyworld d'Orlando
El parc insígnia es construirà a la secció del 'Regne Animal' del Disney World d'Orlando, a Florida. Disney ha adquirit els drets de construcció, que tindrà lloc en els pròxims cinc anys i suposarà una inversió de 400 milions d'euros. L'estrena d''Avatar Land' coincidirà amb la darrera entrega de la trilogia de James Cameron, prevista per al 2016. L'objectiu és crear rèpliques del parc a altres punts del planeta, com París i Hong Kong, segons ha publicat Los Angeles Times. L'objectiu dels promotors és anar més enllà dels límits de la innovació tècnica i la narració experimental i donar als visitants del parc l'experiència de veure, sentir i tocar el món d''Avatar' com si fos real. Encara no s'han divulgat els detalls de com es duran a terme aquestes experiències però James Cameron assegura que vol fer una atracció que permeti volar, perquè aquest efecte és una part important de la pel·lícula. 'Avatar' narra la història dels Na'vi, una raça alienígena que pateix l'atac dels humans delerosos d'explotar els recursos del planeta Pandora. James Cameron, que treballa en dues seqüeles del film, diu també que el parc temàtic permetrà apropar-se una mica més a l'univers de Pandora, que ja compta amb una guia de la flora i la fauna, una de les divulgacions de fons de la trama.

[divendres, 23.09.11]
El Museu del Prado incorpora a les seves sales la primera obra documentada de Goya que el pintor va realitzar durant la seva breu estada a Itàlia
El Museu del Prado ha incorporat a les seves sales la primera obra documentada de Goya, 'Aníbal vencedor que per primera vegada mira Itàlia des dels Alps', una obra que el pintor va realitzar durant la seva breu estada a Itàlia per participar en el concurs de l'Acadèmia de Parma l'any 1770. Aquesta pintura es podrà veure al Museu del Prado durant diversos anys en virtut de la formalització d'un conveni amb la Fundació Selgas-Fagalde, propietària de l'obra. El quadre, la presentació oficial del qual com a obra autèntica de l'artista va tenir lloc al Prado un any després de la seva identificació, el 1994, com a part d'una de les exposicions programades amb motiu del 175 aniversari de la institució, cobrirà una de les escasses llacunes cronològiques que es donen en la col·lecció de Goya que té el Museu.

[dijous, 22.09.11]
Els organitzadors del concert a l'Apolo de Barcelona del grup Teràpia de Shock, autors de la banda sonora de la sèrie «Polseres vermelles», aconsegueixen una «butlla» de la normativa per permetre l'entrada als menors de setze anys
El fenomen continua. El grup Teràpia de Shock ha esgotat totes les entrades de la sala Apolo 2, per al concert que té programat el dia 10 de desembre. Això ha obligat els promotors a amplia el concert amb més localitats i situar-lo a la sala de l'Apolo 1. Però aquest no és l'únic canvi. A causa de l'allau de demandes que s'han rebut per poder deixar entrar al concert els menors de 16 anys, finalment s'ha aconseguit fer una excepció en la normativa establerta perquè hi pugin assistir, però amb un seguit de condicions. Els menors hauran d'entrar-hi acompanyats de seu tutor legal, prévia presentació del DNI del menor, el del tutor i el Llibre de Família. A l'entrada, caldrà que signin un document amb aquestes dades. El grup Teràpia de Shock està fent una gira durant el 2011 per presentar el seu últim disc, 'Tota la nit', que ha estat un revulsiu en el panorama del pop-rock català, amb un estil entre la sensibilitat i l’energia. L’experiència del seu anterior disc els ha possibilitat comptar amb un bon nombre de seguidors, principalment entre els adolescents, i tenir també una presència important en les xarxes socials i en el canals d’internet , actualment tenen, segons els seus representants, 31.576 amics al Facebook, a causa sobretot de l’èxit de la sèrie televisa 'Polseres vermelles' que ha servit perquè el tema 'Sense tu' —el clip a YouTube supera el milió de reproduccions— hagi aconseguit encara més popularitat en convertir-se en l’himne dels protagonistes.

[dimecres, 21.09.11]
Es confirma l'autoria de dues pintures del període barroc del segle XVIII procedent del convent de les Carmelites Descalces de Lleida
El Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha confirmat que Antoni Viladomat i Manalt, un dels pintors més rellevants del període barroc, és l’autor de dues pintures que són propietat del convent de les Carmelites Descalces de Lleida. Concretament es tracta de dues obres sobre tela, de gran format, i de temàtica religiosa. Una d’elles representa la quarta estació del viacrucis, 'Jesús troba la seva mare', i l’altra, 'L’aparició de Crist a santa Teresa'. Les dues obres estaven atribuïdes a Viladomat però no se’n podia confirmar l’autoria a causa del mal estat de conservació. Les germanes del convent de les Carmelites Descalces de Lleida, van sol·licitar que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya fes l’avaluació de l’estat de conservació i s’encarregués dels treballs de conservació i restauració. Els treballs de restauració han posat al descobert que els materials utilitzats corresponen a l’època i són els mateixos que s’usen en d’altres obres de Viladomat. El sistema de subjecció de la tela, amb bastidors fixes originals, també es correspon. Finalment la neteja efectuada permet confirmar que la paleta utilitzada i els trets de la pinzellada corresponen als del pintor. Els treballs de restauració han consistit en la fixació de la policromia, que presentava perill de despreniment, i la consolidació del suport de tela. Amb aquesta finalitat s’han retirat els pedaços que provocaven petites tensions i s’han reforçat les zones dels estrips amb fils i fibres de lli amb adhesiu. La superfície pictòrica s’ha netejat de la brutícia acumulada pel pas de temps, i del vernís envellit, les repintades i la massilla provinents d’una antiga restauració. Finalment, s’ha fet l’anivellament i la reintegració cromàtica de les zones que havien perdut capa pictòrica i s’ha aplicat una capa final de vernís a tot el quadre. Com a mesura preventiva, el reversos de les teles s’han protegit per evitar l’acumulació de pols i reduir l’efecte de les fluctuacions ambientals. A més de la tela, també s’ha fet una intervenció als marcs, que són els originals. Aquests presentaven problemes d’estructura, amb l’atac d’insectes xil·lòfags i algunes pèrdues de policromia i dauradura. Els marcs s’han desinsectat, s’ha consolidat la seva estructura i s’hi ha fet una neteja química de la superfície. Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) està considerat un dels grans pintors del Barroc. Nascut a Barcelona, la seva llarga trajectòria professional el va convertir en el dominador absolut del mercat artístic català de la primera meitat del segle XVIII. Tot i que la pintura religiosa va ser el gènere en el qual va destacar, el seu extens catàleg inclou obres de temàtiques i tècniques molt heterogènies i de no menys qualitat, com ara retrats, natures mortes, escenografies, vistes, al·legories, pintura mural, etc. La seva postura antigremial —mai no va voler examinar-se de mestre pintor, raó per la qual el col·legi de pintors de Barcelona va interposar-li dos plets— i la intensíssima tasca com a mestre del dibuix al seu taller del portal Nou, acabaren per consolidar el seu prestigi, que ha perdurat fins a l'actualitat.

[dimarts, 20.09.11]
La Fundació Mercè Rodoreda obre una pàgina web amb extensa informació detallada sobre la biografia, l'obra literària i pictòrica i les traduccions de l'autora de «La plaça del Diamant»
La Fundació Mercè Rodoreda —entitat constituïda l’any 1991 per l’Institut d’Estudis Catalans, que és hereu de la propietat intel·lectual de l’autora— ha entrat en xarxa un nou web que posa a disposició d’estudiosos i lectors informació exhaustiva sobre la figura i l’obra de l'escriptora Mercè Rodoreda. La informació de la nova pàgina web està dividida en dos apartats ben diferenciats: d’una banda, presenta informació sobre l’autora, i de l’altra, sobre la Fundació. En l’apartat dedicat a l’autora es pot trobar informació sobre la biografia, la cronologia, l’obra i les traduccions. I en l’apartat de la Fundació hi ha la informació relativa al Patronat, l’espai, la biblioteca, l’arxiu, les publicacions, els premis i els ajuts i les activitats de la Fundació. La presentació del nou web s'ha fet coincidint amb la visita de diverses periodistes italianes a Barcelona per a conèixer els espais literaris de Mercè Rodoreda. Com a acció prèvia a la publicació d’'Aloma' a Itàlia —prevista per al mes d’octubre— l’editorial La Nuova Frontiera, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, ha convidat les periodistes Elena Stancanelli i Marta Cervino a conèixer la ciutat que va inspirar l’autora. Entre les diverses visites, van passar per la seu de la Fundació Mercè Rodoreda, ubicada a l’Institut d’Estudis Catalans, on van poder consultar l’arxiu, la biblioteca i el jardí Mercè Rodoreda. També van visitar els escenaris de la vida i l’obra de l’escriptora fent una ruta literària pels barris de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia que, amb una mica d'imaginació, encara respiren poc o molt l'ambient que va retratar l'autora. Fins ara ja s’han traduït a l’italià 'El carrer de les camèlies', 'La mort i la primavera', 'Jardí vora el mar' i 'La plaça del Diamant'. D’aquesta última obra, traduïda per Giuseppe Tavani, s’han venut setanta mil exemplars en quatre anys. L’any 2009 va ser elegida llibre de l’any pels oients de Fahrenheit, programa de llibres de Ràdio Tres.

[dilluns, 19.09.11]
El cinquantenari de la mort de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep M. de Sagarra passarà per la temporada teatral de Barcelona amb una absència difícilment justificable per part de les institucions públiques
Malgrat que des de fa més d'un any s'havien sentit algunes veus demanant que es tingués en compte l'efemèride del cinquantenari de la mort de l'escriptor Josep Maria de Sagarra, ni les institucions públiques ni els organismes privats han apostat per recuperar algunes de les obres dramàtiques de l'autor, tal com es va fer a la dècada dels anys noranta mentre encara funcionava el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb seu al Teatre Romea. Tret d'algun petit acte anecdòtic, sembla que l'efemèride passarà per alt. Ni associacions d'escriptors, ni editors, ni llibreters, ni organismes relacionats amb les lletres, precisament ara que acaba de tancar la Setmana del Llibre en Català i que s'ha obert la Fira del Llibre d'Ocasió han dedicat un petit espai a recordar el poeta, dramaturg, traductor i escriptor d'una de les obres més representatives de la literatura catalana del segle passat [llegiu aquí un fragment de «Vida privada»] Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i hi va morir el 27 de setembre de 1961. Provenia d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, el pare, Ferran de Sagarra i de Siscar va consagrar la seva vida a la investigació històrica. Dramaturg, periodista, novel.lista, memorialista, traductor, però, per damunt de tot, poeta. La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador, el van connectar amb el públic i el lector popular. Recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com 'La corona d'espines' (1930), 'L'Hostal de la Glòria'(1931), 'El Cafè de la Marina' (1933) o 'La Rambla de les floristes' (1935). En el camp de la poesia cal destacar 'Cançons de rem i de vela' (1923), 'El comte Arnau' (1928) i 'El poema de Nadal' (1931). La novel.la 'Vida privada' (1932) ha estat considerada la novel.la emblemàtica de Barcelona. Va col.laborar amb assiduïtat a la premsa i va aplegar algunes d'aquestes col.laboracions en dos volums: 'Cafè, copa i puro' (1929) i 'L'aperitiu' (1937). El 1938 es va establir a França on es va dedicar, fonamentalment, a la traducció de la 'Divina Comèdia'. El 1940, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literària clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, va enllestir la traducció de Dant, va traduir el teatre de Shakespeare i va escriure les seves 'Memòries' (1954). Una bona part de les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües i algunes han estat dutes al cinema i la televisió.

[diumenge, 18.09.11]
L'exposició sobre la Belle Epoque a CaixaForum remarca l'evolució del retrat al llarg de tres generacions d'artistes des del 1870 al 1920
De la guerra francoprussiana a la primera guerra mundial. Aquest és el recorregut que es fa al llarg de l'exposició 'Retrats de la Belle Époque', que reuneix 76 obres de 40 artistes cedides per institucions, museus i col·leccions privades d'una dotzena de països. La mostra permet també observar l’evolució del retrat i penetrar en una època plena de contrastos i aparences amb una visió àmplia i oberta de la història de l’art d’aquesta època, no tan centrada en una avantguarda endogàmica i formalista com s’havia fet fins ara. Pintors de tres generacions, des dels nascuts entre el 1830 i el 1840 com Giovanni Boldini, un dels retratistes més sollicitats a París, fins a la generació intermèdia nascuda a meitat del segle XIX amb Henri de Toulouse-Lautrec, Edvard Munch, Anders Zorn, Ilja Efimovic Repin, John Singer Sargent i Joaquín Sorolla, el que hi té més obres. Artistes com Édouard Vuillard, Oskar Kokoschka, Egon Schiele i Ernst Ludwig Kirchner, Ramon Casas i Hermen Anglada-Camarasa, nascuts entre el 1865 i el 1880, completen la mostra. L'evolució del retrat s'hi reflecteix en el pas de l’opulència i la serenitat que es respira en les pintures de la primera sala fins a l’última amb retrats simbolistes que inclouen les obres més enigmàtiques, com 'La Sibil·la', d’Anglada-Camarasa, i 'El poeta', un autoretrat de Shiele del qual el pintor no es va separar mai, una pintura amb un traç expressionista que transmet una gran melancolia. El retrat va viure una època daurada durant la Belle Époque, quan les noves elits aspiraven a ratificar el seu estatus. L’elegància i la distinció de gent acabalada o triomfadora, com la Duquessa de Sutherland i el Duc d’Alba, contrasta amb el naturalisme dels dibuixos de la gent que veia Toulouse-Lautrec als els cafès o carrers de París. La història de l’art oficial ha rebutjat la visió completa del període que va del 1870 al 1920 a causa del trauma que va suposar la primera guerra mundial. Això va portar a simplificar i distorsionar la imatge d’aquesta època.

[dissabte, 17.09.11]
Una entrevista amb l'actor Jordi Dauder de fa tretze anys quan es va fer popular gràcies a la telenovel·la «Nissaga de poder» de TV3
L'actor Jordi Dauder (Badalona, 1938), mort la matinada de divendres 16 de setembre, a l'edat de 73 anys, a la clínica Ruber de Madrid, on estava ingressat des de l'11 de setembre per una recaiguda relacionada amb el càncer que l'afectava, ha tingut una llarga trajectòria en el món del teatre, el cinema i la televisió. «Bit de cultura» recupera aquesta entrevista feta amb ell l'any 1998, signada per Andreu Sotorra i publicada en el Suplement DDD del diari Avui, on es repassa bona part de la seva activitat televisiva, cinematogràfica i teatral. Jordi Dauder va ser distingit amb el premi Goya al millor actor secundari l'any 2008 pel seu paper a la pel·lícula de Javier Fresser, 'Camino'. Recentment, va ser reconegut amb el premi Gaudí d'Honor del 2011 de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya. Jordi Dauder va fer-se popular amb el personatge de Mateu Montsolís a la sèrie de Televisió de Catalunya, 'Nissaga de poder' (emesa entre el 1996 i el 1998). També va intervenir a 'Los misterios de Laura', 'Guante blanco' i 'Herederos', per a TVE; 'El comisario' i 'Esencia de poder', per a Tele 5; i 'Los hombres de Paco' per a Antena 3. En teatre, destaca el seu treball en obre clàssiques com 'Medea', així com obres de Chéjov i Shakespeare, que ha interpretat en escenaris com els del Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, la Sala Beckett o el Centro Dramático Nacional. Llicenciat en Belles Arts i en Història Contemporània per les Universitats de Barcelona i París, parlava, escrivia i traduïa sis llengües, i va fundar, dirigir o col·laborar en revistes com 'Quimera' i 'El Viejo Topo'. A més d'escriure novel·les i llibres de poemes pels quals havia obtingut diversos premis. Durant el seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del Maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També havia fet sentir la seva veu reivindicativa, per exemple, contra la Guerra de l'Iraq l'any 2003. L'activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com 'Poèmes d'amour', d'Albéniz' i 'El amor brujo', de Manuel de Falla, o 'El rapte del Serrall', de Mozart. Dauder va ser també un dels actors que va impulsar i protagonitzar el 2004, el muntatge '(No) En el nostre nom', que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht o Josep M. de Sagarra defensava la pau i condemnava la guerra. L'any 2008, la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.

[divendres, 16.09.11]
L'exposició de Joan Miró a Londres ha rebut més de 300.000 visitants i s'ha convertit en la sisena mostra més visitada en tota la història de la Tate Modern
L’exposició 'Joan Miró: The Ladder of Escape' ha rebut més de 300.000 visitants en els sis mesos en què s’ha pogut visitar a la Tate Modern de Londres. Organitzada per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona amb el suport de l’Institut Ramon Llull, la mostra ha tancat amb un balanç de visitants que la situa com la sisena gran exposició més vista a la Tate Modern des que es va inaugurar aquest espai l’any 2000. De les cinquanta-set grans exposicions temporals que la Tate Modern havia organitzat fins ara, les més vistes han estat 'Matisse Picasso', 'Edward Hopper', 'Gauguin: Maker of Myth', 'Frida Kahlo' i 'Mark Rothko'. Per als qui no l’hagin pogut veure a Londres, la mateixa exposició es podrà veure també a la Fundació de Montjuïc a partir del 14 d’octubre, i el maig del 2012 a la National Gallery of Art de Washington.

[dijous, 15.09.11]
La nova botiga en línia d'Amazon a l'Estat espanyol ja està activa i destina un apartat als llibres en català amb més de 50.000 títols disponibles d'entrada
La botiga d'Internet d'Amazon a l'Estat espanyol ha obert les seves portes per als usuaris amb un ampli catàleg de productes. La versió de la botiga compta amb una oferta de productes que va més enllà dels llibres, i que va des de xumets per a ninots fins a impressores. Pel que fa als llibres, el nou web té un apartat de llibres en català on ofereix el lector d'e-books Kindle. La botiga ja compta amb diverses versions a Europa (Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia) i s'ha consolidat com el portal més gran i més diversificat de vendes en línia del món des del seu llançament el 1995. Els apartats de venda d'Amazon.es s'estructuren, de moment, en petit electrodomèstic, electrònica, programari, videojocs, joguines, cinema i televisió, música, rellotges i llibres físics —en espanyol, català, euskera i gallec i alguns altres idiomes com anglès, francès, alemany i italià—. Pel que fa a l'apartat de llibres en català, inicialment hi ha 50.770 referències disponibles. En principi, Amazon.es només comercialitza productes nous —que es distribueixen en diferents terminis en funció dels diners que es paguin per l'enviament— i es desconeix si inclourà la venda d'articles de segona mà. Amazon ha habilitat un servei d'enviament garantit del producte que costa 14,95 euros a l'any. Els clients que el contractin podran gaudir-ne durant un mes en període de proves i tindran l'enviament garantit en 2 o 3 dies a qualsevol localitat de la Península Ibèrica i les illes Balears. També podran optar per l'enviament garantit en 24 hores pagant 2,99 euros per comanda. Pel que fa als usuaris que ja tenen compte en les botigues d'Amazon en d'altres països, com el Regne Unit o els Estats Units, poden entrar amb el seu usuari i contrasenya a la nova botiga. No obstant això, els consumidors espanyols que desitgin adquirir un Kindle hauran de fer-ho a través de la botiga matriu d'Amazon als EUA, on s'hauran d'adreçar també per comprar els llibres electrònics per llegir amb aquest dispositiu. Als Estats Units, el catàleg d'Amazon inclou tot tipus de productes, des aliments orgànics fins a accessoris per al jardí, roba, productes de bellesa, complements vitamínics o menjar per a mascotes.

[dimecres, 14.09.11]
Les línies de banda ampla van de baixa per primera vegada en la història segons l'informe mensual de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions
Aquestes dades indiquen que el juliol passat es va tancar amb prop de 600 baixes netes pel descens de les línies d'ADSL i cable. És la primera vegada que hi ha un retrocés en aquest segment des que la comissió ho comptabilitza. En concret, al juliol s'han perdut 11.760 línies d'ADSL i 952 de cable i entre les causes que expliquen aquesta pèrdua de clients, hi ha, sobretot, la pèrdua de línies de Movistar, que ha patit 46.000 baixes, sumat al fet que les altes en les operadores alternatives no han pogut compensar aquesta pèrdua, ja que han registrat 34.000 altes netes. Ara, doncs, la quota de mercat de Movistar és del 50,68%, mentre que les operadores de cable tenen el 19,55% de quota i les alternatives, el 29,76%. Actualment, hi ha a l'estat espanyol prop de 10.900.000 línies de banda ampla, és a dir 23 per cada 100 habitants. La contractació de línies fixes de telefonia continua registrant pèrdues, Se n'han perdut 300.000 des de l'inici de l'any, amb una proporció de 41 línies per cada 100 habitants. Sí que ha augmentat en aquest segment la portabilitat: 154.297 clients han decidit canviar de companyia al juliol. Pel que fa a la telefonia mòbil, torna a guanyar clients per tercer mes consecutiu. Al juliol va guanyar 466.000 línies més, la millor dada des del gener del 2008, i ja són 55,73 milions a tot l'Estat. Pugen, sobretot, els accessos a banda ampla mòbil i les línies de prepagament. Pel que fa a les operadores OMV, amb 166.440 línies noves, són les que més clients han guanyat, seguides de Yoigo (104.610) i Orange (90.170). Després de les caigudes del mes passat, Vodafone ha guanyat 70.780 línies, i Movistar, 34.020 línies.

[dimarts, 13.09.11]
La Unió Europea acorda augmentar de 50 a 70 anys el temps de protecció dels drets d'autor que tenen els músics i productors fonogràfics sobre els seus enregistraments
La nova directiva pretén incrementar el nivell de protecció dels intèrprets reconeixent les seves contribucions creatives i artístiques i arriba després que més de 38.000 artistes europeus ho haguessin demanat. Els països que han votat en contra d'aquesta proposta són Bèlgica, la República Txeca, Holanda, Luxemburg, Romania, Eslovàquia, Eslovènia i Suècia, mentre que Àustria i Estònia s'han abstingut. La Unió Europea (UE), en la seva labor de protecció de la Propietat Intel·lectual, considera finalment que els intèrprets són persones que, generalment, inicien les seves carreres molt joves, de manera que el termini de 50 anys no protegia les seves obres durant tota la seva vida i molts no percebien ingressos els últims anys de la seva vida. Així mateix, no podien sempre confiar en els seus drets per evitar o restringir usos no autoritzats de la seva música al llarg de la seva vida. D'altra banda, la directiva també preveu mesures per garantir que els artistes que hagin transferit els seus drets exclusius a productors es puguin beneficiar veritablement de l'extensió del termini i també que puguin recuperar els seus drets subjectes a certes condicions. La nova directiva també harmonitza el mètode per calcular el temps de protecció de cançons i altres composicions musicals amb lletra creades per diversos autors. En aquests casos, el de la creació compartida, el terme de protecció expira als 70 anys després de la mort de l'últim supervivent, ja sigui l'autor de la lletra o el compositor de la música.

[dilluns, 12.09.11]
El Departament d'Ensenyament exclou els llibres literaris i els diccionaris de la subvenció pel foment de la reutilització dels llibres de text
Després de la campanya duta a terme durant els últims mesos per un col·lectiu de prop de 500 signants del Manifest per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules, representants dels sectors de les lletres catalanes com autors, il·lustradors, editors, llibreters, bibliotecaris i professorat, el Departament d'Ensenyament ha exclòs els llibres literaris (de lectura) i els diccionaris de la subvenció als centres educatius per al foment de la reutilització dels llibres de text. L'Ordre ENS/206/2011, de 3 d'agost, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5954, l'1 de setembre. En l'apartat de l'Annex, Bases generals, 1.2, el Departament d'Ensenyament especifica: «Als efectes d'aquesta convocatòria, s'entén per llibre de text aquell que té caràcter durador, amb la finalitat que l'alumnat el faci servir i que desenvolupi, atenent les orientacions metodològiques i els criteris d'avaluació corresponents, els continguts establerts pels diferents currículums vigents en les àrees, matèries o assignatures i els cicles o cursos de què es tracti. En aquest sentit, s'exclouen els llibres de lectura i els diccionaris.» Un dels compromisos del col·lectiu que a través d'Internet i presentacions públiques ha impulsat en els últims mesos de la sensibilització per aturar la reutilització del llibre literari a les aules i fomentar la creació d'una biblioteca personal era el de fer arribar als representants del govern català i concretament als del Departament d'Ensenyament les conclusions de les trobades, el text del Manifest i la relació d'adherits. L'entrevista, acceptada per la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va dur a terme amb representants de la comissió del Manifest i el Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Lluís Font, abans de l'estiu. Les dues parts van manifestar aleshores que la trobada va servir per fer conèixer als actuals responsables del Departament d'Ensenyament de la normativa de la reutilització vigent fins al curs passat que incloïa els llibres literaris. En aquest sentit, el Departament d'Ensenyament es va comprometre a tenir en compte els punts del Manifest i revisar per al curs 2011-2012 la normativa en favor del foment de la biblioteca personal.

[diumenge, 11.09.11]
Els joves utilitzen cada vegada més el mòbil per connectar-se a internet però una gran part busca les xarxes sense fils «wifi» per accedir-hi sense cost
Això és el que es desprèn del setè Observatori de Tendències de Nokia. El 55% dels joves accedeix amb freqüència a la xarxa des del seu dispositiu mòbil, 19 punts més que fa sis mesos, però en el tram d'edat de 19 a 24 anys, aquesta xifra puja fins al 64%. El 50% d'aquests usuaris d'internet a través del mòbil contracta un pla de dades, però el 23% utilitza només xarxes wifi gratuïtes i un altre 15% les utilitza i de vegades paga per elles. Només un 12% paga per ús a l'operador mòbil quan es connecta a internet. Les xarxes socials són utilitzades pel 93% d'aquests usuaris, un 24% més que fa un any, encara que la missatgeria instantània ha crescut un 150%, la descàrrega d'aplicacions un 63% i la de jocs un 57%. La missatgeria instantània és utilitzada pel 51% dels joves que accedeixen a Internet pel mòbil i l'aplicació WhatsApp és la més utilitzada per aquest fi, amb el 55% del total, mentre que MSN Live Messenger és utilitzada pel 43%, eBuddy i Blackberry Messenger pel 23% i Google Talk pel 18%. Pel que fa a les xarxes socials, el 80% utilitza Facebook, 10 punts més que fa un any; Tuenti un 36%, tres punts més, i Twitter un 35 per cent i és la que més ha crescut en l'últim any amb 24 punts més. Els més actius en xarxes socials són els joves de 15 a 18 anys dels quals el 85% utilitzen Facebook, el 79% Tuenti i el 47% Twitter. Destaca l'alta activitat que s'ha registrat en l'últim any la participació de joves en jocs, concursos i test que ha crescut un 69%. Però a l'hora de comprar un telèfon mòbil intel·ligent, els joves assenyalen que ho fan per poder accedir a aplicacions i el 87% han descarregat aquest programari per als seus mòbils, encara que la majoria, el 72%, només adquireixen aplicacions gratuïtes i només una de cada 10 descarregades són de pagament. L'informe de Nokia conclou que els joves estan en contra de pagar a internet mòbil i per això es dirigeixen a les aplicacions sense cost que, a més, només les utilitzen uns dies. Només estan disposats a utilitzar aplicacions de valor com el joc Angry Birds o que suposin un estalvi com el WhatsApp. Els joves demanen que les botigues d'aplicacions tinguin accés gratuït per poder provar el programari abans de comprar-lo. Les aplicacions més descarregades són, per aquest ordre, WhatsApp, Facebook i Tuenti. Respecte al futur, el 82% dels joves es decanten per mòbils tàctils, un 48% sense teclat, un 27% amb connectivitat wifi, un 23% destaquen la necessitat que la bateria sigui de llarga durada i un 19% per un preu assequible.

[dissabte, 10.09.11]
El MNAC incorpora a les seves sales una petita obra de Joan Miró, la primera del pintor en aquest museu gràcies a l'impost de successions d'un empresari català
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) no tenia fins ara cap quadre de Joan Miró, només un dibuix a llapis que no podia ser exhibit per motius de conservació. En aquesta temporada, finalment, s’incorpora a les seves sales una petita obra sobre paper del pintor, 'Collage-pintura', que compensa aquest buit, gràcies a una cessió del Ministeri de Cultura, juntament amb un quadre de Ramon Casas i dos més d’Anglada-Camarasa. Els quatre quadres representen la meitat d’un lot amb el qual els hereus d’un empresari català han liquidat un deute de l’impost de successions per valor de 3,4 milions d’euros. El fet que el col·leccionista residís oficialment a França ha fet que el beneficiari hagi estat el Ministeri d’Hisenda espanyol i no directament la Generalitat de Catalunya. El Museu Reina Sofia de Madrid s’ha quedat amb un altre Miró, un acolorit guaix, una mostra de la sèrie de 20 composicions sobre paper de vidre que l’artista va realitzar entre els anys 1933 i 1934, una peça considera única. El quadre de Ramon Casas és el que fa trenta en les col·leccions del MNAC, però només és el segon de l’etapa parisenca del pintor, per això mateix s'ha inclòs en la col·lecció permanent. 'Interior del Moulin de la Galette' s’exhibirà juntament amb una de les obres més conegudes de Casas, 'Plen air', que mostra l’exterior del local de Montmartre. Els dos quadres estan datats entre el 1890 i el 1891. Les dues pintures de petit format d’Anglada-Camarasa, 'Le bal blanc' i 'La llotja', datades entre el 1900 i el 1902, vénen a omplir l’escassa presència del període parisenc del pintor al MNAC.

[divendres, 09.09.11]
El futur Museu de l'11-S s'obrirà l'any 2012 i s'hi accedirà a través del monument de la plaça del World Trade Center que cobreix el buit de la Zona Zero de Nova York
Durant els últims dies, la ciutat de Nova York s'ha afanyat en els preparatius de la inauguració del monument a les víctimes de l'atemptat a les Torres Bessones i l'obertura al públic d'una nova plaça al World Trade Center. De moment, es pot visitar el National 9 / 11 Memorial Museum en record de la tragèdia. Les visites són gratuïtes però cal reservar les entrades per Internet per evitar que les cues que s'hi esperin representin un problema d'organització. Es calcula que en aquest primer any, el Memorial rebrà la visita de milions de persones. El projecte guanyador, Reflecting Absence (Absència reflecteix), de Michael Arad i Peter Walker, es va imposar davant dels prop de 5.000 presentats. El monument pren com a punt de partida l'espai que ocupaven les Torres Bessones: les petjades dels gratacels queden convertides en dos estanys enfonsats a terra i flanquejats per cortines d'aigua. L'espai de les cascades està envoltat de plaques de bronze amb els noms de les 2.983 persones que van morir l'11-S a Nova York, Pennsilvània i Washington, així com els de les víctimes de la bomba que anteriorment havia esclatat al World Trade Center, el febrer de 1993. A sota s'obre un espai per on els visitants poden transitar i que comunica amb el National 9 / 11 Memorial Museum. A la superfície del nou World Trade Center es troba la Memorial Plaza, en la qual s'han plantat més de 400 roures, inclòs el survivor tree (arbre supervivent), que va ser rescatat d'entre la runa a l'octubre de 2001. S'han conservat els murs de pantalla (l'estructura de contenció davant del riu Hudson que es va emprar per poder erigir les torres) que recorden la construcció original i expliquen la dificultat geogràfica de l'espai. A més, el buit continua buit. El nou monument s'enfonsa en la terra i vol ser antiheroic, sense banderes. Es van trigar vuit mesos a netejar la Zona Zero. Després va arribar l'aturada. Promotors immobiliaris, executius, polítics, grups civils i familiars s'han enfrontat en aquests deu anys sobre el futur de l'espai. El monument i la reconstrucció de la zona corrien el perill de convertir-se en un acte de propaganda en la lluita contra el terror, en un centre comercial o en una fortalesa. El seu futur encara està per veure perquè el redifinirà la societat amb la interpretació que en faci.

[dijous, 08.09.11]
El Teatre Nacional de Catalunya afronta una temporada d'equilibris amb una reducció del 15% del pressupost, tres obres menys i una reposició d'èxit com «Agost»
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) apostarà duratn la temporada 2011-2012 per grans clàssics de sempre per parlar dels problemes d'avui, i un clar exemple és 'El mercader de Venècia', de William Shakespeare, que el director Rafel Duran portarà a la actualitat amb la vista posada en la cobdícia de Wall Street. L'obra viatjarà de 1600 fins a l'actualitat, transformant la figura de l'antagonista Shylock en símbol del poderós lobby jueu que maneja els fils de les finances nord-americanes, i serà un dels plats forts de la segona part de la temporada del teatre. Si el clàssic de Shakespeare parla de les terribles conseqüències que té endeutar massa i se centra en els causants de la crisi, 'Els baixos fons', del rus Màxim Gorki, abordarà les conseqüències que té en els desheretats. Ho farà també en clau contemporània, amb dramatúrgia d'Albert Tola i Carme Portaceli, que s'allunyaran del costumisme d'aquest retrat de les capes més deprimides de la societat urbana per recuperar l'esperit crític que va embolicar a Gorki quan va tornar d'un viatge a Nova York el 1906. El director artístic, Sergi Belbel remarca que aquesta temporada serà rabiosament catalana, i un exemple de la voluntat de recuperar la tradició teatral local més desconeguda és 'Rei i senyor', de Josep Pou i Pagès, una reflexió sobre el patriarcat. Per a tota la família està pensada 'Trifulkes de la Katalana Tribu', una original manera d'explicar la història de Catalunya en què un repartiment format únicament per joves actrius es posarà en la pell de personatges com Jaume I, Guifré el Pilós, Felip V o els Reis Catòlics. No obstant això, el major exponent de la catalanitat arribarà de la mà de textos de referència de la literatura: 'El comte Arnau', de Joan Maragall, tindrà una posada en escena molt contemporània amb direcció de Hermann Bonnín i la participació especial del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que actuarà com un personatge més. A més, Lluís Soler exercirà de rapsode per recitar el poema èpic 'Canigó', de Jacint Verdaguer, amb música en directe d'Eduard Iniesta i escenografia de Perejaume, un dels artistes més verdaguerians. El públic familiar podrà gaudir de 'Polzet', una barreja de titelles, actors i músics de la companyia Pa Sucat, i 'El crim de Lord Arthur Saville', un musical basat en la novel.la de Oscar Wilde. Les retallades pressupostàries, un 15%, han obligat a que l'única producció internacional de tota la temporada sigui 'Raoul', un muntatge multidisciplinari del nét de Charles Chaplin, James Thiérrée, que barreja acrobàcia, dansa, teatre gestual i circ per escenificar la lluita d'un personatge quixotesc contra tots els elements possibles. A més, es reposarà 'Agost', el gran èxit de la passada temporada; Xicu Masó portarà a escena 'Mequinensa', a partir de l'obra de Jesús Moncada, i Josep Maria Benet i Jornet tindrà l'honor d'obrir la temporada amb la seva primera obra, 'Una vella, coneguda olor'. Finalment, el projecte T6 de joves dramaturgs donarà els seus tres primers fruits: 'Eufemístic', de Jordi Oriol; 'Voyager', de Marc Angelet, i 'L'ombra al meu costat', de Marilia Samper.

[dimecres, 07.09.11]
Nova York, Londres, Madrid i Barcelona homenatgen simultàniament les víctimes de l'11-S amb una instal·lació artístics del fotògraf Francesc Torres
En el desè aniversari dels atemptats de les Torres Bessones, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és una de les quatre seus de l'últim treball de l'artista Francesc Torres que a l'abril del 2009 va poder documentar gràficament durant cinc setmanes i en solitari els més de 1.500 objectes que es van emmagatzemar a l'Hangar 17 de l'aeroport JFK de Nova York, vestigis de l'atac terrorista. El resultat és la instal·lació 'Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l'Hangar 17', un homenatge que el fotògraf català fa a les víctimes dels atemptats de l'11-S. Envoltat de parets grises, en un espai de 24.000 metres quadrats i amb il·luminació industrial, Francesc Torres va poder capturar la ressonància emocional de l'11-S, així com el significat que tenen avui les restes. Bigues completament corbades de 140 tones de pes, ulleres fràgils que no es van trencar, cotxes de bombers mig cremats, dos vagons del suburbà o un taxi sense sostre són algunes de les 176 imatges que el visitant pot veure en la instal·lació formada per sis panells i un mirall. Encara que en les quatre exposicions (Nova York, Londres, Madrid i Barcelona) les imatges són pràcticament les mateixes. Les de la mostra del CCCB, però, són, per al fotògraf, les més autèntiques i on també es mostra un fragment de l'escultura 'WTC Stabile' (1971), del nord-americà Alexander Calder, que presidia la plaça on s'alçava el World Trade Center i que va acabar enmig de runa i ferralla. A l'Imperial War Museum de Londres, l'exposició és com una versió de cambra de les altres tres, més petita i més íntima, amb un fragment de quatre grans bigues, mentre que a l'International Center of Photography de Nova York, a més de les imatges es pot veure un petit vaixell de paper trobat al metro. Francesc Torres resideix a Nova York des de fa més de deu anys. Va viure l'atac terrorista de l'11-S molt de prop perquè aquell dia es trobava en un apartament a dues illes del World Trade Center i, passades les primeres hores, va baixar al carrer amb la càmera fotogràfica.

[dimarts, 06.09.11]
El diari El Punt Avui paralitza el Suplement de Cultura fins a la tardor per fondre'l amb el setmanari Presència mentre el diari Ara estrena un nou Suplement de Llibres
Els moviments en els mitjans de comunicació en català toquen de prop la cultura i la literatura. La crisi progressiva dels suplements de cultura, tant els de mitjans en paper o digitals com els audiovisuals, provoca aquesta temporada que el diari El Punt Avui hagi anunciat que el Suplement de Cultura del diari Avui —publicat des del 1989— queda en suspens fins a la tardor. El grup Hermes, editor del diari, ha anunciat que d'aquí a finals d'any fusionarà en el setmanari Presència, el Suplement de Cultura, a més del Suplement Sortim. Tots tres passaran a tenir el format tabloide i es distribuiran igualment com es publicava fins ara Presència en altres mitjans com el Diari de Balears, el 9 Nou i el Diari d'Andorra. D'altra banda, el diari Ara obre a partir del 14 de setembre el nou suplement Ara Llegim, un complement setmanal de 8 pàgines que destinarà les diferents seccions a la crítica i la difusió de les novetats literàries. En l'àmbit televisiu, la novetat la presenta el Canal 33 de TVC, que tal com explicava ahir «Bit de cultura» començarà el 26 de setembre el nou programa Via Llibre, que substitueix L'hora del lector i que, a diferència d'aquell, no tindrà presentador en pantalla.

[dilluns, 05.09.11]
El Canal 33 de Televisió de Catalunya es reforça amb programes nous per arribar a ser el canal cultural i divulgatiu de referència
Tot i que la nova programació oficial no comença fins al 26 de setembre, el Canal 33 es renova en estètica i també en continguts. Però tot i així, algunes propostes han començat abans d'hora. El primer ha estat 'No t'ho perdis', que s'emet els diumenges a les deu de la nit concebut com un espai dominical de mitja hora de durada presentat i dirigit per la periodista de Catalunya Ràdio, Núria Ferré. 'No t'ho perdis' s'ha plantejat amb un format que combina diversos reportatges amb els quals, a més de donar a conèixer les cites culturals, es vol mostrar també cuina dels espectacles. Per això, la presentadora visita els assajos com els que es feien al Teatre Romea de l'obra 'Llum de guàrdia' o conversa amb Josep Maria Espinàs, que està treballant en el seu últim llibre. La intenció de l'equp del nou programa és el d'incentivar el consum cultural. Tot i que pot semblar que 'No t'ho perdis' vingui a ocupar un altre programa cultural, 'Ànima', aquest reprèn també la seva emissió els dilluns, com en l'anterior temporada, a les 11 de la nit. 'Ànima' continua amb el seu format de revista cultural amb l'actualitat com a eix programàtic. Un altre programa nou serà 'Via llibre', que substitueix 'L'hora del lector', que fins a l'última temporada va presentar Emili Manzano. El nou programa de llibres no tindrà presentador i serà molt diferent de 'L'hora del lector'. Darrere les càmeres el dirigirà Jaume Clèries i s'estrenarà el dimarts 27 de setembre a les deu del vespre. I encara un altre programa nou, 'Òpera amb texans', presentat per Ramon Gener, un espai pensat tant per als amants de l'òpera com per als que no en saben res. El Canal 33 també replanteja l'espai de música clàssica dels caps de setmana. 'Cat música' serà presentat per Àlex Robles, coordinador de Catalunya Música, amb l'objectiu d'aprofitar els lligams amb l'emissora radiofònica de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació.

[diumenge, 04.09.11]
La restauració de la piràmide esglaonada de Djoser, la més antiga de la història d'Egipte, es reprèn amb urgència per evitar el seu ensorrament
El Consell Suprem d'Antiguitats Egípicies (CSA) va informar aquest agost que reprendria la restauració de la piràmide esglaonada de Djoser, la més antiga de la història d'Egipte. Un comitè d'experts i responsables del CSA va visitar la piràmide, situada a Saqara, al sud-est d'Egipte, per examinar la situació en què es troba, després que diversos mitjans de comunicació van advertir que hi havia perill que la piràmide s'ensorrés com a conseqüència de la interrupció dels treballs de restauració. Les tasques de conservació de la piràmide van començar fa quatre anys i es trobaven en l'última fase, durant la qual s'estava restaurant la coberta de la piràmide. Després de la visita, el comitè va decidir demanar a la companyia que es feia càrrec de la restauració que reprengués els treballs amb urgència. L'empresa va abandonar la restauració de la piràmide perquè no els havien pagat els honoraris. El CSA afirma que la situació de la piràmide és estable i que, per afrontar la crisi que afecta el seu departament, se suspendran altres projectes de temples que no estiguin en perill. També al·lega que la falta de diners és conseqüència del fet que després de la revolució egípcia del 25 de gener, l'afluència de turistes al país ha baixat seriosament i que, per això, els ingressos dels llocs arqueològics han baixat considerablement. La piràmide es va construir per ser la tomba del faraó Djoser (2650 aC), a càrrec de l'arquitecte i metge Imhotep, a la zona de Saqara. L'àrea monumental d'aquesta zona té una extensió de set quilòmetres quadrats.

[dissabte, 03.09.11]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2011 amb 5.318.079 visitants que han fet 17.631.234 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2011, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'agost del 2011, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.318.079 visitants i 17.631.234 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.626'5 visites de pàgines (8'6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 9 minuts i 54 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.496 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 02.09.11]
Un grup d'especialistes mexicans ha descobert un palau maia de 2.000 anys d'antiguitat al jaciment arqueològic Pla d'Ayutla de Chiapas
El descobriment, segons els experts, constitueix la primera evidència arquitectònica d'una ocupació tan primerenca entre les antigues ciutats maies de la conca de l'Alt Usumacinta, al municipi de Ocosingo. La identificació ha estat confirmada per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) que ha precisat que en aquesta zona arqueològica de la Selva Lacandona es van trobar evidències del palau maia de principis de la nostra era, a més d'un enterrament d'entre els 900 i 1000 anys, els quals es preveu que siguin oberts al públic l'any que ve. Aquest nou descobriment es va localitzar en un pati enfonsat situat a l'Acròpolis nord del jaciment arqueològic, el qual representa la primera evidència d'una ocupació primerenca entre l'any 50 aC i el 50 dC entre les antigues ciutats maies a l'Alt Usumacinta. El palau descobert té quarts amb murs de gairebé un metre d'amplada amb les cantonades arrodonides, un tret distintiu de l'arquitectura maia. Segons una hipòtesi, aquesta ciutat podria haver estat el centre polític del qual va partir el llinatge fundador de Bonampak.

[dijous, 01.09.11]
El biògraf oficial de The Beatles publicarà en un llibre el recull de més de 250 cartes cartes i postals que John Lennon va enviar a familiars i amics
L'escriptor britànic, Hunter Davies, autor de l'única biografia oficial de The Beatles, a la dècada dels anys 60, ha recopilat més de 250 cartes escrites per John Lennon al llarg de la seva vida i les ha reunit en un llibre que es publicarà l'ctubre del 2012. En el llibre «The Lennon Letters (Les cartes de Lennon)» i hi apareixen moltes cartes que ningú no havia llegit mai, segons l'autor. Es tracta, a més, de la primera ocasió en què Yoko Ono, vídua de John Lennon, permet que aquestes cartes privades es publiquin. Segons Davies en les cartes no hi ha revelacions dramàtiques, però donen una idea de com era la vida de John Lennon i descobreixen el seu sentit de l'humor. Hunter Davies ha anat recopilant la correspondència de l'exBeatle a les diferents cases de subhastes que han anat venent objectes de Lennon en els últims anys. A més, també ha accedit a les cartes que li han proporcionat els familiars de John Lennon, el cercle més pròxim de The Beatles i altres col leccionistes. El biògraf oficial del grup de Liverpool ha declarat que la primera reacció de John Lennon davant qualsevol tipus d'emoció, tant si es tractava de fúria, sorpresa o odi, no era la de seure al piano o agafar la guitarra, sinó que agafava un bolígraf i escrivia cartes. Les cartes s'imprimiran en ordre cronològic i moltes seran reproduïdes exactament com Lennon les va escriure, incloent els seus dibuixos i gargots.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |