BITS MES SETEMBRE

[dissabte, 30.09.17]
El director de l'Arts Santa Mònica es rebel·la contra la decisió de convertir aquest espai en un centre d'arquitectura tal com ha anunciat el Departament de Cultura
L'anunci de la transformació de l'Arts Santa Mònica en un centre d'arquitectura ha provocat la indignació del seu actual director. Durant la presentació del nou pla de museus, quan el conseller de Cultura va explicar que l'arquitectura s'exhibiria a l'Arts Santa Mònica i que el seu responsable acabava el contracte al desembre i no continuaria com a director. Aquest, Jaume Reus, ha reaccionat a la notícia amb un comunicat oficial de l'Arts Santa Mònica: «El canvi de funció del centre és una més d'algunes decisions i projectes erràtics i temeraris en els últims anys». També denuncia que la nova orientació respon als interessos d'un grup d'arquitectes vinculats als anteriors consellers de Cultura. En el comunicat, Jaume Reus afirma: «¿Cal que en l'actual context es prenguin decisions no fonamentades ni consensuades i que només responen a interessos polítics estratègics que determinen la fi de
l'Arts Santa Mònica i del nivell de qualitat aconseguit?». El director reivindica que la institució continuï amb el mateix projecte perquè al·lega que la funció del centre és necessària i actual en l'ecosistema cultural de la ciutat i del territori. A la vegada denuncia pressions i critica que el compromís del Govern era de tenir-lo contractat quatre anys. Els dos primers van acabar el desembre del 2016 i se li havia prorrogat el contracte un any més. Però el Departament de Cultura assegura que el desembre del 2016 ja se li havia dit que no continuaria i defensa que el projecte s'ha acordat amb el sector i l'Ajuntament de Barcelona. Assegura també que les arts audiovisuals no quedaran desateses i que es traslladaran a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.

[divendres, 29.09.17]
Una exposició del Museu d'Arqueologia de Catalunya mostra un aparador dels resultats de les excavacions del poblat neolític de la Draga de Banyoles durant trenta anys
La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental, fet que permet exemplificar a través del patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia. La revolució neolítica va suposar la primera gran transformació del medi: plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7.400 anys, un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assentaren a la vora de l’estany de Banyoles, i van esdevenir el poblat neolític més important a Catalunya. L'exposició del
Museu d'Arqueologia de Catalunya té quatre àmbits: 1) La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en quatre àmbits que responen a: Emoció, Anàlisi, Interpretació i Imaginació. 2) Emoció. Mostra l’impacte que va generar la descoberta de l’assentament del poblat de la Draga el 1990 i presenta als arqueòlegs protagonistes de la recerca. S’exposa una eina de fusta de més de 7.000 anys, que s’ha convertit en un dels seus símbols. 3) Anàlisi. Presenta una col·lecció singular de peces arqueològiques originals, representatives del jaciment: la fauna (salvatge i domèstica), les restes vegetals (silvestres i conreades), les restes d’aliments, els objectes de la vida quotidiana, els estris d’ús pràctic, els guarniments i els elements connectats amb l’esfera social o les creences. 4) El sedentarisme, l’agricultura i la ramaderia, pràctiques adoptades durant el neolític, van transformar profundament la relació entre les persones i el seu entorn.

[dijous, 28.09.17]
La jornada «Patrimoni i Escola» al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa pretén millorar la utilització pedagògica del patrimoni i l'ús per part de la comunitat educativa
La trobada, que se celebra per tercera vegada, incorpora diverses novetats respecte les edicions passades i vol ser un fòrum on compartir inquietuds i necessitats i promoure la feina cooperativa entre docents atrets pels recursos pedagògics del patrimoni cultural i els professionals educatius de museus i institucions culturals. Compta amb professionals destacats del món de l’educació formal i informal. Una de les sessions posa l’alumnat com a centre del procés de l’aprenentatge amb l’exemple del Museu de la Immigració de Catalunya. Es compartiran també models de bones pràctiques de col·laboració, com ara el projecte «Apadrina el teu Equipament», de la Fundació Tot Raval. La
Jornada Patrimoni i Escola està organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i és fruit del desplegament de l’Acord Marc entre el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i té com a principal objectiu millorar la utilització pedagògica del patrimoni, així com l’accés i l’ús per part de la comunitat educativa.

[dimecres, 27.09.17]
L'òpera «Un ballo in maschera» de Verdi inaugura la temporada 2017-2018 del Gran Teatre del Liceu amb l'Orquestra i el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers
Aquesta producció del Théâtre du Capitole de Tolosa i l’Staatstheater Nürnberg compta amb la direcció d’escena de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’Orquestra i el Cor del Liceu, així com el Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen dos repartiments de luxe encapçalats per Piotr Beczala i Fabio Sartori en el rol de Riccardo i Keri Alkema i Maria José Siri com a Amelia. Completen grans figures com Carlos Álvarez, Giovanni Meoni i Marco Caria com a Renato o Dolora Zajick i Patricia Bardon com a Ulrica, entre d’altres. En l’espectacular posada en escena de l'òpera
«Un ballo in maschera» que presenta Vincent Boussard es troba un ambient fosc i tacat de misteri, en el qual hi ha col·laborat la feina de vestuari d’un dels grans de la moda, el francès Christian Lacroix. Aquest melodrama en tres actes, llibret d’Antonio Somma i música de Guiseppe Verdi, es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatro Apollo de Roma. Al Gran Teatre del Liceu va arribar el 30 de gener de 1861, tres mesos abans del primer gran incendi que destruiria el teatre barceloní. La darrera vegada que es va representar «Un ballo in maschera» al Liceu va ser el 3 de gener de 2001, on s’hi ha representat fins a 150 vegades.

[dimarts, 26.09.17]
El bloqueig dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per intervenció del govern espanyol deixa en suspens més de trenta actuacions del Departament de Cultura
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha fet una valoració global de les actuacions que no podrà dur a terme davant de la intervenció delpressupost per part del govern espanyol. En total la Generalitat no podrà tirar endavant una trentena d'accions, entre les quals hi ha la restauració de la Seu Vella de Lleida (830.000 euros); l'adquisició de fotografies del fons documental Cabanes emmarcada en el Pla Nacional de Fotografia (297.000 euros), i la compra de fons d'art en el marc del Pla Integral de les Arts Visuals (101.000 euros).
El Departament de Cultura també ha hagut de renunciar a organitzar exposicions itinerants i d'arts visuals en equipaments municipals. La intervenció també afecta la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i els seus programes. A més, s'han intervingut tots els comptes del Servei de Biblioteques, a través dels quals duia a terme les funcions de suport a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. La intervenció afecta també el procés de digitalització de la Biblioteca de Catalunya i els projectes Arca i Cofre (102.000 euros). També impedeix la posada en marxa d'actuacions de foment de la llengua catalana i accions de consolidació de jaciments arqueològics arreu del país.

[dilluns, 25.09.17]
Els museus catalans viuran fins al 2030 un centrifugat que passarà per traslladar el Museu d'Història de Catalunya a Montjuïc, convertir l'Arts Santa Mònica en un centre d'arquitectura i oblidar-se d'altres projectes
El nou Pla de Museus presentat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya ambiciona, entre altres coses, fusionar el Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya i traslladar-los al pavelló Alfons XIII de Montjuïc, i convertir l’Arts Santa Mònica en un centre d’arquitectura. Es descarta definitivament el macroprojecte de l’Esplanada dels Museus, cosa que alerta que d'aquí a deu anys, el Pla actual també podria ser dinamitat. Entre els projectes que cauen del nou Pla hi ha el Centre Nacional de Fotografiai el Museu del Còmic, que s'havia d'instal·lar a Badalona. L'actual Pla de Museus no és el primer. Els seus avanpassats són el del 2007 o el del 2015, ni l'un ni l'altre s'han acabat mai de desenvolupar. La defensa del Pla de Museus del 2017 és que es considera més realista. El MNAC fa temps que demana nous espais per desplegar el relat de l’art del segle XX, tenir sales d’exposicions temporals amb més bones condicions i desenvolupar un centre d’estudis.
El Pla de Museus preveu que creixi al pavelló Victòria Eugènia, i ja hi ha una inversió prevista de 190.000 euros el 2019. A Catalunya hi ha actualment 114 museus —el 87% dels quals són públics— que han patit unes retallades notables. Entre el 2009 i el 2014, la Generalitat de Catalunya va reduir els ajuts en un 47% i l’Estat ho va fer en un 78%. Els últims pressupostos, l’aportació a Cultura del govern català es quedava en un 0,8%, lluny de la realitat d’altres països europeus.

[diumenge, 24.09.17]
L'Orquestra de Cambra de l'Empordà insisteix a prendre's amb humor la relació entre els músics i la partitura en l'espectacle «Desconcertant» de Jordi Purtí i Carles Coll al Teatre Condal
Desconcertant. Mai més ben dit. Desconcertant perquè la troupe de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la batuta de Carles Coll, amb la complicitat de la trapelleria escènica de Jordi Purtí són capaços de fer veure que estan disposats a fer un concert “seriós” i de seguida, després de les primeres notes de cada peça, trenquen l'esquema i enganyen els espectadors amb un espectacle sense paraules i molta corda... molta corda, vull dir, per temps. Hi ha precedents. Només cal recordar l'anterior espectacle, «Concerto a tempo d'umore», des de fa dos anys en gira internacional, una targeta de presentació que ben segur els obrirà novament les portes de «Desconcerto»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. En només una hora i quart, el repertori de les peces escollides és extens i variat. Una introducció serveix perquè els músics, encara sense el “maestro” al davant i amb roba d'assaig, facin i toquin allò que més els agrada. Però quan el “maestro” es presenta, toca canviar d'uniforme, negre de rigor, i posar-se a la feina.

[dissabte, 23.09.17]
El cap de programes de la Tate Britain i la Tate Modern de Londres serà el nou director de la Fundació Joan Miró de Montjuïc
El Patronat de la Fundació Joan Miró de Montjuïc ha aprovat el nomenament de Marko Daniel com a nou director de la institució. Marko Daniel, que fins ara era cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres, assumirà la direcció artística i executiva de la
Fundació Joan Miró a partir del gener del 2018 en substitució de Rosa Maria Malet, que dirigia la institució des del 1980. El Patronat ha aprovat el nomenament de Marko Daniel per unanimitat. La comissió d'experts que ha avaluat el perfil de Marko Daniel per a la direcció de la fundació en destaca els coneixements i la seva trajectòria professional. Segons les conclusions de la comissió, és el candidat òptim per a la Fundació Joan Miró pel seu coneixement de l'obra i del sector cultural i artístic català, espanyol i internacional. Rosa Maria Malet seguirà vinculada a la Fundació Joan Miró com a membre del Patronat i continuarà la seva feina dins de l'Associació per la Defensa de l'Obra de Miró (ADOM).

[divendres, 22.09.17]
Prop de 700 escriptors catalans amb la majoria de noms més internacionals de literatura catalana signen un Manifest a favor de votar l'1-O
Entre les mostres de suport de diferents col·lectius culturals, artístics o acadèmics, un dels que s'hi afegit és el dels Escriptors Catalans que defensa la voluntat de poder votar l'1-O en llibertat
[text íntegre aquí]. Fins al moment del tancament d'aquesta notícia, prop de 700 autors l'havien signat. Entre els signants hi ha els noms dels escriptors i les escriptores amb més ressò internacional i també, esclar, dels que mantenen una relació activa amb la literatura i els lectors, així com els que en un moment anterior ho han fet.

[dijous, 21.09.17]
Nombroses associacions professionals, culturals i acadèmiques han emès comunicats de denúncia contra l'operació 20-S orquestrada pel govern espanyol contra el Referèndum de l'1-O
Durant tota la jornada, nombroses associacions professionals, culturals i acadèmiques han anat emetent comunicats de denúncia pels fets ocorreguts durant el 20-S, principalment a Barcelona, arran de l'operació judicial orquestrada pel govern espanyol per avortar la celebració del Referèndum de l'1-O. La majoria de comunicats reflecteixen el seu suport a les institucions catalanes —en un moment que viuen una intervenció encoberta tan financera com política— i també se situen al costat del poble català en les seves reivindicacions. Des dels rectorats de totes les universitats catalanes als diferents col·legis professionals i sectors culturals i artístics, el missatge comú és el rebuig a les accions viscudes —detencions d'alts càrrecs, escorcolls de departaments públics i privats— i l'exigència al govern espanyol que cessi la seva dèria repressiva i accepti el diàleg per un referèndum pactat i legal.

[dimecres, 20.09.17]
La Kompanyia Lliure posa l'èmfasi en la juguesca romàntica i el to de comèdia que té implícita l'obra «Nit de reis» de William Shakespeare que obre la temporada del Teatre Lliure
De versions de «Nit de reis» n'hi ha hagut, n'hi ha i sembla que n'hi haurà per a tots els gustos. D'entre les més recents, se'n troben dues —n'hi ha hagut alguna altra—, que contrasten per les seves dimensions escèniques: la del TNC, el 2010, dirigida per Josep Maria Mestres, i la del Maldà el 2014, dirigida per Adrià Aubert. Les esmento per constatar la capacitat versàtil que té l'obra i el joc que permet, tant si la companyia és més veterana, com era el cas del TNC, com si és més jove, com era el cas d'El Maldà, i com és ara també el cas de La Kompanyia Lliure. La trama és la mateixa, però la mirada i la concepció escènica és el que les diferencia i el que les dota d'una singularitat que fa que «Nit de reis (o el que vulguis)» sigui rebuda pels espectadors com una obra nova... i diferent
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquí, Pau Carrió (Barcelona, 1981), autor de la versió i també director, ha posat l'èmfasi en la juguesca romàntica que té l'obra i el to de comèdia d'alguns dels seus personatges. És a dir, ha explotat a fons allò que cadascun dels integrants de La Kompanyia Lliure —i els que s'hi han afegit temporalment per a l'ocasió— podien donar d'ells mateixos. I el recital es converteix en una passarel·la de virtuts escèniques que mostren les aptituds de cadascú.

[dimarts, 19.09.17]
La fibromiàlgia obliga la cantant i diva del pop Lady Gaga a suspendre la gira que estava previst que comencés al Palau Sant Jordi de Barcelona
Lady Gaga ha anunciat que es retira dels escenaris, de moment, fins a principis de gener del 2018 a causa de la fibromiàlgia que pateix i que li causa un patiment físic greu, segons la seva agència promotora Live Nation. La diva del pop, que ja va cancel·lar un concert divendres al festival Rock in Rio al Brasil, tenia previst actuar al Palau Sant Jordi, una cita que havia d'arrencar la gira mundial «Joanne» amb els primers 18 concerts a Europa fins al 28 d'octubre a Alemanya. Des de fa un mes, una cinquantena de joves fans de la cantant estaven acampats a Montjuïc davant del recinte per poder ser els primers a veure la que és el seu ídol. La promotora ha informat que reprogramarà les dates de la gira i que les entrades adquirides tindran la mateixa validesa.
Lady Gaga, de 31 anys, té 70 milions de seguidors a Twitter i a través d'aquest macrocanal ha assegurat que té la intenció de tornar aviat als escenaris.

[dilluns, 18.09.17]
L'obra del pintor Ramon Rogent «Obre les finestres» a la Université Paris-Sorbonne de la mà de la Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas porta l’exposició «Obre les finestres. De Rogent a Roca-Sastre», al Centre d’Études Catalanes de l’Université París-Sorbonne. Aquesta mostra, que ja es va poder veure a l’Espai Volart de Barcelona a finals del 2016, és fruit d’un conveni entre la Fundació Vila Casas i el
centre d’estudis catalans de París. La mostra reivindica l’obra de Rogent a través del record de Roca Sastre, que en va ser deixeble. Ramon Rogent i Perés (Barcelona, 1920 - Pla-d'Orgon, França, 1958) va ser un pintor i dibuixant català. Va realitzar estudis d'arquitectura i va acudir a classes a l'escola Llotja de Barcelona. A partir de l'any 1941, va desenvolupar la seva obra en diversos camps, com la il·lustració, treballs d'escenografia, murals i pintura de cavallet. Va estar influït per Henri Matisse sobretot amb el seu color i amb el dibuix per Pablo Picasso. Va exposar en nombroses ocasions tant a galeries nacionals com estrangeres. El 1948, Ramon Rogent, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Maria Girona i Benet, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. L'any 1956 se li va encarregar la decoració de la Sala del Treball de la Casa de la Ciutat de Barcelona, lamentablement inacabada a causa de la mort en accident d'automòbil el 1958. La resta de la decoració va ser realitzada, seguint el seu projecte, pel seu alumne Joan Bosco Martín.

[diumenge, 17.09.17]
El Festival Temporada Alta se centra en ser promotor de coproduccions pròpies amb disset estrenes i una àmplia mirada al teatre internacional
«Cyrano», amb Lluís Homar i adaptada i dirigida per Pau Miró, «Blasted (Rebentats)», de Sarah Kane i direcció d’Alícia Gorina i «Vània», una versió lliure de l’obra d’Anton Txèkhov, dirigida per Àlex Rigola són algunes de les coproduccions del Festival, que col·labora també amb el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett i la sala La Planeta.
El Festival de Tardor de Catalunya - Temporada Alta, que té lloc a Girona i Salt entre l'11 d'octubre i el 10 de desembre, segueix apostant per crear aliances amb institucions de fora de Catalunya i s’estrenaran coproduccions amb Teatros del Canal, el Théâtre de la Ville de París i el Mucem de Marsella. Pau Miró, Roger Bernat, Carla Rovira, Lali Ayguadé, Sol Picó, Marc Rosich, Mal Pelo i Llàtzer Garcia són alguns dels directors i companyies que presentaran muntatges coproduïts. Enguany el certamen celebra 26 anys i continua teixint aliances i complicitats amb companyies, productores i teatres públics i privats, nacionals i internacionals. A través d’ajudes a la producció i la creació, el Festival aposta per disciplines molt diverses com la dansa, el teatre visual, el teatre de text, el teatre familiar o la música.

[dissabte, 16.09.17]
El culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials en una extensa mostra al CaixaForum Barcelona sobre Andy Warhol
Una de les exposicions més esperades de la temporada és la que es pot veure fins a finals d'any al CaixaForum Barcelona. Es tracta de la mostra «Warhol. L'art mecànic», que subratlla la manera amb què Andy Warhol (Pittsburgh, 1928 – Nova York, 1987) capta el culte a la mercaderia sorgit de les invencions industrials del segle XIX.
L'exposició «Warhol. L'art mecànic» explica com sempre atent a l'avenç tècnic i industrial, Andy Warhol va fer servir tota mena de tècniques i de màquines, des de la serigrafia fins a la gravadora de vídeo, amb patrons productius que ell mateix va definir com a propis d'una cadena de muntatge. Aquest art mecànic, aparentment impersonal, nega cínicament tota càrrega espiritual intencionada. El silenci nihilista de Warhol és, de fet, un dels factors que donen altura poètica al seu treball. Al costat d'una selecció d'assajos escrits per teòrics de la seva obra, l'exposició inclou una selecció de retrats de l'artista, fets per fotògrafs com Alberto Schommer, Richard Avedon o Robert Mapplethorpe.

[divendres, 15.09.17]
El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa públic un manifest per exigir respecte al Codi Deontològic i la defensa d'uns mitjans de comunicació lliures, plurals i democràtics
La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha analitzat la situació informativa excepcional que viu Catalunya des de mitjans d’agost. El manifest
[contingut íntegre aquí] reitera als col·legiats i per extensió a la resta de la professió la necessitat de respectar amb el màxim rigor el Codi Deontològic, assumit per una gran majoria de periodistes, com a expressió de la voluntat de defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d’una societat plural i democràtica i en un mercat que s’autoregula. L’actual situació jurídico-política que viu el país, diuen, fa més necessari que mai recordar la necessitat de preservar un periodisme lliure d’ingerències de cap tipus: polítiques, judicials o policials. Cap situació, per excepcional que sigui, afirmen, ha de comportar un pas enrere a la llibertat d’expressió, un dret fonamental recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans. Els professionals de la informació no poden estar subjectes a directrius de cap mena que limitin la llibertat de premsa. El dret a la informació de la ciutadania és un pilar bàsic per a la democràcia i per aquest motiu la feina del periodista és un servei essencial. Finalment, demanen una informació veraç, plural i contrastada i la distinció entre opinió i informació.

[dijous, 14.09.17]
La Monumental de Barcelona comença el seu pla per amortitzar la instal·lació com a espai lúdic després de l'anul·lació de fer-hi les antigues «corrides»
El pròxim 28 i 29 d'octubre tindrà lloc la primera edició de Monumental Club, una nova proposta d' oci que omplirà de música en directe, Djs, market i gastronomia la plaça de toros de La Monumental de Barcelona. Aquesta nova iniciativa oferirà una gran varietat de propostes de qualitat, sent el pla ideal de cap de setmana per a tot tipus de públics i per a tota la familia, ja que també comptarà amb un conjunt d' activitats per a infants. El mercat de
Monumental Club aglutinarà moda i complements, signatures joves, objectes reciclables i alternatius, idees innovadores, productes de disseny i handmade, joieria i bijuteria; tot a un preu assequible. La gastronomia també estarà present amb una extensa varietat de plats d'street food; un recorregut gastronòmic per diferents parts del món, sense oblidar-nos de propostes locals i de cuina ecológica. Amb la celebració de Monumental Club, l'organització pretén reivindicar de nou l' ús d'un espai únic i emblemàtic de la ciutat com és La Monumental.

[dimecres, 13.09.17]
Catalunya aixeca el teló amb el balanç dels espectadors als teatres catalans que han crescut un 5,38% la temporada 2016-2017 amb un augment de la recaptació i una ocupació que es redueix en un 3,8% pel creixement de noves sales
Els teatres catalans veuen amb optimisme la pròxima temporada. Un dels motius pels quals són positius és la reducció de l'IVA cultural del 21% al 10%. L'altre motiu pel qual les sales catalanes aixequen el teló de la temporada 2017-2018 amb optimisme són les xifres amb les quals s'ha tancat la temporada passada, que deixen veure una lleugera millora en relació a les anterior temporades sacsejades per la crisi i els impostos. Segons les dades de
l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca), el total d'espectadors dels teatres catalans va ser de 2.537.836, un 5,38% més que la temporada anterior. També hi ha hagut un augment de la recaptació, que ha passat de 59 milions d'euros a 62 milions d'euros (un 6,90% més, és a dir, 4 milions d'euros més). Tot i això, aquesta temporada s'ha reduït l'ocupació, que ha passat d'un 62,55% a un 60,15%, a causa de l'increment de l'aforament amb noves sales. Dels 2.537.836 espectadors totals, 2.277.092 són d'espectacles de pagament. En total s'han realitzat 12.019 funcions de 1.106 espectacles en 59 sales. Del total d'espectadors, 2.251.782 han sigut en teatres de més de 200 localitats, 232.065 en teatres de menys de 200 localitats i 53.989 en teatres especials.

[dimarts, 12.09.17]
La temporada 2017-2018 del Gran Teatre del Liceu s’inicia amb l’aplicació del nou Pla Estratègic i de Sostenibilitat que s’allargarà fins el 2021 amb l’objectiu de consolidar els resultats artístics
El Gran Teatre del Liceu va acabar la implementació del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017 assolint l’estabilitat econòmica per tercer any consecutiu, i assolint també, segons els seus responsables, els objectius artístics i socials marcats en aquest període. La nova temporada s’inicia amb el nou Pla Estratègic i de Sostenibilitat 2017-2021, fonamentat, entre altres factors, en mantenir l’estabilitat amb el suport de les Administracions, així com en la projecció internacional i la consolidació del projecte artístic de la directora Christina Scheppelmann i el Pla Musical del director Josep Pons. L’ocupació real del
Gran Teatre del Liceu es manté en el 86% amb un total de 295.600 espectadors la temporada 2016-2017, un increment del 23% en quatre anys. Aquesta temporada, les Administracions Públiques han restablert les aportacions marcades pels Estatuts del Liceu en les seves respectives subvencions i han fet front al desequilibri econòmic estructural per consens, una decisió bàsica per l’èxit del Pla Estratègic i de Viabilitat, que s’estén fins el 2021.

[dilluns, 11.09.17]
Les investigacions genètiques en una tomba sueca d'època vikinga demostra que les dones també ocupaven una primera línia en el camp de batalla
L'estudi s'ha fet en una de les tombes més conegudes de l'època vikinga. És de mitjans del segle X i es va trobar a la ciutat de Birka, al segle XIX, en la dècada de 1880. Va sortir a la llum un guerrer envoltat d'armes: una espasa, fletxes de perforació d'armadura, i dos cavalls que l'acompanyaven. També hi havia un tauler de joc amb totes les seves peces. La morfologia d'alguns trets esquelètics va arribar a suggerir que es tractava d'una dona, però com que la tomba havia estat sempre símbol d'un sepulcre de guerrer viking, es donava per fet que es tractava d'un home. Ara, genetistes i arqueòlegs han treballat junts i han resolt el misteri. L'ADN recuperat de l'esquelet demostra que l'individu portava dos cromosomes X i cap cromosoma Y. La presència d'un tauler de joc indica que l'esquelet era d'una dona oficial d'un
exèrcit viking, algú que va treballar amb la tàctica i l'estratègia i que podia conduir les tropes en la batalla. El que s'ha estudiat no era una valquíria de llegenda, sinó una líder militar real, una dona. Fins ara, les fonts escrites esmentaven dones guerreres de tant en tant, però aquesta és la primera vegada que s'han trobat proves arqueològiques que demostren la seva existència.

[diumenge, 10.09.17]
El Ministeri d'Antiguitats d'Egipte anuncia la descoberta a Luxor de la tomba d'un orfebre reial de fa més de 3.500 anys
Egipte ha anunciat el descobriment a la ciutat meridional de Luxor d'una tomba pertanyent a un orfebre reial, anomenat Amunhat, que va viure fa més de 3.500 anys durant el regnat de la XVIII dinastia. El descobriment s'ha fet exactament a la zona de la necròpolis Draa Abul Nagar. La tomba es troba a la riba oest del riu Nil en un cementiri on hi ha enterrats nobles i alts càrrecs governamentals. El ministre d'Antiguitats ha declarat que la tomba de
Luxor no s'ha trobat en massa bon estat, però que conté una estàtua de l'orfebre i la seva dona, així com una màscara funerària, esteles funeràries i diversos objectes ceràmics, sarcòfags. També ha explicat que en una zona de la tomba s'han trobat més mòmies d'antics egipcis que van viure durant les dinasties XXI i XXII. Els treballs d'excavació encara no han acabat i, per tant, és probable que apareguin més objectes d'interès. La tomba va ser descoberta per arqueòlegs egipcis i un dels objectius de fer-ho públic és l'interès de recuperar el turisme, que ha disminuït considerablement en els últims anys a causa dels atacs terroristes als estrangers que visiten el país.

[dissabte, 09.09.17]
La vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria rep el primer dels 66.000 certificats que els catalans poden demanar perquè se'ls anul·li el judici franquista que van patir
Les sol·licituds es poden fer a partir del 12 de setembre però simbòlicament s'ha lliurat el primer document d'anul·lació d'un judici franquista a la vídua del perjudicat. Es tracta del cas del malaguanyat i enyorat periodista barceloní Josep Maria Huertas Claveria (Barcelona, 1939 - 2007), que es va estar gairebé nou mesos a la presó Model per haver publicat al diari TeleExprés aquesta frase en un article: «Un bon nombre de meublés eren regentats per vídues de militars, segons sembla per les dificultats que per obtenir permís per obrir-ne algun va haver-hi després de la guerra.» Això li va suposar un consell de guerra sumaríssim per haver injuriat presumptament l'exèrcit, i una condemna a dos anys de presó. El van indultar el novembre del 1975, però va continuar a la Model per un altre cas pendent. No en va sortir fins a l'abril del 1976. Es calcula que hi ha uns
66.600 catalans que tenen dret a aquest document perquè entre el 1938 i el 1978 els va condemnar una tribunal militar. El Parlament de Catalunya va aprovar el juny passat declarar il·legals els judicis franquistes per unanimitat.

[divendres, 08.09.17]
La vaga dels treballadors de Ciut'art i el servei d'atenció al visitant dels museus barcelonins continua en un punt mort sense resoldre el conflicte amb l'Icub
El conflicte entre l'Icub, l'empresa Ciut'art i els treballadors de Ciut'art es prolonga. El comitè de vaga dels treballadors de Ciut'art ratifica la convocatòria de vaga, després que les reunions entre l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i el comitè de vaga acabessin sense acostar posicions. Els treballadors de
Ciut'art del Macba i l'Arxiu Històric de Barcelona van començar la vaga indefinida el 16 d'agost, i també han convocat aturades puntuals en els altres museus gestionats per l'empresa. El Macba va estar tancat des del dia 16 fins el dia 23 d'agost. Des d'aleshores fa jornades de portes obertes, i segons fonts del museu han deixat d'ingressar fins ara més de 100.000 euros. En conjunt a l'Arxiu Històric de BCN no estan operatius els serveis se consulta i servei de reproducció de documents. La resta de serveis, funcionen amb normalitat. Al Macba es fan jornades de portes obertes. Al CCCB, es treballa, de moment, amb normalitat, però no està actiu el servei de reserves de visites de grups. Al Museu del Disseny, està tancat, tret de l'exposició privada «David Bowie is». A la Fabra i Coats, el servei d'atenció al públic està tancat. La vaga afecta el muntatge de la nova exposició, que no s'ha inaugurat. A la Fundació Joan Miró, les sales estan tancades, tret de la biblioteca, la llibreria, la botiga i la cafeteria. El Palau de la Virreina continua tancat. Al Reial Monestir de Pedralbes, només es pot accedir al claustre. I l'únic que funciona sense incidències és el Museu de la Música de L'Auditori. Als altres museus no els afecta la vaga perquè tenen contractat el servei d'atenció al públic amb una altra companyia.

[dijous, 07.09.17]
Spotify redueix els «royalties» dels artistes a canvi de cedir a les discogràfiques les dades personals dels usuaris del portal de música
La música en suport digital representa el 50% de la facturació de la indústria discogràfica a tot el món ja prové de les reproduccions a través d’internet. Però aquest negoci, segons els seus beneficiaris, no és encara prou rendible. L’exemple més clar és Spotify, l’empresa sueca que lidera el sector de la música en suport digital, que declara que segueix perdent diners tot i que cada any té més usuaris i que duplica el nombre de clients que té el seu principal competidor, Apple Music. Amb l’objectiu de trobar el camí cap a la rendibilitat, Spotify ha anat negociant acords amb les grans empreses del sector. Un amb Warner, la tercera discogràfica més important. Era l’últim que li faltava, després d’haver signat amb Universal i Sony, les dues grans empreses de la indústria. La diferència d’aquests acords amb els anteriors és que, per primer cop, són a llarg termini. El nou acord ha de servir perquè
Spotify pagui menys royalties a les discogràfiques per reproduir la seva música, però això tindrà contraprestacions. Per exemple: les novetats musicals estaran més restringides. La indústria musical vol emular la cinematogràfica, en què les estrenes es veuen en sales abans de poder-les gaudir en streaming. Spotify ha anunciat recentment que havia superat els 60 milions d’usuaris de pagament, més que duplicant els 27 milions d’Apple Music, el segon gran servei de música per internet. Però el problema de l’empresa sueca és que no té el múscul financer de la californiana. Apple pot aguantar molt temps perdent diners amb aquest negoci, perquè els altres productes que té -principalment l’iPhone- li permeten eixugar aquestes pèrdues. Spotify, en canvi, no té alternativa: ha d’aconseguir que el negoci de la música en suport digital sigui rendible si no vol desaparèixer. A favor seu Spotify té que les discogràfiques la temen menys que Apple i, per tant, es mostren més receptives a signar-hi acords.

[dimecres, 06.09.17]
El MNAC i l'Ajuntament de Barcelona gestionaran i situaran exposicions temporals en una part del Palau Victòria Eugènia de la Fira de Montjuïc
Fira Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han tancat un acord per a la rehabilitació del Palau Victòria Eugènia, un dels dos pavellons que hi ha als peus de Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Es tracta d'un espai de 13.000 m2 pràcticament en desús des del 2013. El Palau es dividirà en dues parts: una serà per a usos de la Fira i l'altra la gestionarà l'Institut de Cultura (Icub). Això, segons els seus responsables, permet incrementar la possibilitat d'oferir espais expositius temporals a la ciutat amb mostres de ressò internacional. Aquest espai de 6.350 m2, el més gran de Barcelona per a exposicions temporals, serà gestionat per l'Icub, des del servei dels museus de la ciutat, de manera prioritària el MNAC. De fet, la rehabilitació del
Palau Victòria Eugènia era una demanda del MNAC, que reclamava un lloc per poder ampliar l'oferta del museu i per tenir un espai més accessible. L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Icub, donarà 2,5 milions d'euros a Fira de Barcelona per a l'adequació d'un espai que tindrà botiga i cafeteria i la possibilitat d'encabir-hi dues exposicions alhora. El calendari acordat preveu que les obres finalitzin a temps perquè la temporada 2018-2019 pugui funcionar el Palau.

[dimarts, 05.09.17]
L'aire italià marcarà l'edició del Mercat de Música Viva de Vic que continua consolidant la seva cita estratègica per als professionals del sector
L’edició del 2017, que se celebra del 13 al 17 de setembre, desvincula encara més l’oferta per a professionals de la popular, gratuïta i concentrada a la plaça Major i al Sucre. De tota manera, els concerts de pagament són assequibles: tarifa plana de 3 euros. Els artistes que es preveu que congreguin més públic són La iaia, que presentarà nou disc a la plaça, i Txarango, que ho farà més tard en l’escenari més gran del Mercat, el Sucre. També actuen en aquests espais multitudinaris Ramon Mirabet, Muchachito, Zoo, Doctor Prats, Senior i el Cor Lomax amb les seves versions de cançons alienes i la presentació en solitari de Dolo.
La meitat de la programació continua sent d’estrenes de projectes catalans. Entre els noms destacats d’enguany hi ha Xarim Aresté, Xavier Baró, la vigatana Núria Graham, els debutants osonencs Guillem Ramisa i Matthew Mc Daid, Brighton 64, The Gramophone All Stars, el retorn de The Unfinished Sympathy i Maria Rodés, que presentarà el projecte que rescata la figura del seu besavi astrònom i que va guanyar el premi Puig-Porret 2016. L’espectacle inaugural el protagonitza el músic italià Vinicio Capossela amb les màquines dels Cabo San Roque, en una nova producció que celebra 10 anys d’amistat i col·laboracions.

[dilluns, 04.09.17]
La mort del fotògraf Joan Colom als 96 anys deixa un immens fons de més de 9.000 peces per catalogar que va donar al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Mor el fotògraf del Barri Xino, com es coneixia el Raval els anys que Joan Colom (Barcelona, 1921 - 2017) el va fotografiar amb la seva Leica. No parava de fer-hi fotos, la majoria de vegades sense mirar l'objectiu, per no ser detectat. Joan Colom era considerat un dels fotògrafs més importants dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, centrat en la realitat quotidiana del barri del Raval de Barcelona. Durant més de trena anys, amb la seva càmera de fotos va intentar captar les escenes que passaven davant seu sense sorprendre els protagonistes, sense ser descobert.
Joan Colom va ser un fotògraf autodidacte, pioner en la composició de sèries fotogràfiques. La càmera la situava a l'altura del pit o els genolls i disparava. Era un expert en aquest mètode. Va treballar de comptable en una empresa tèxtil, i el 1957 va ingressar a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). Un any més tard, va començar a interessar-se pels personatges d'aquest barri de Barcelona, on vivia, que serien determinants al llarg de tota la seva carrera. Als anys seixanta es va consolidar com una figura en el panorama internacional en participar en una mostra de fotografia a París, al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons. Dins d'aquest corrent, inspirat fortament en els treballs de Francesc Català Roca, Henri Cartier Bresson i Man Ray, es van convertir en precursors de la composició en sèries fotogràfiques. Fa cinc anys va fer donació de tota la seva obra al MNAC, més de 9.000 fotografies. La seva trajectòria li ha valgut nombrosos guardons, com la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el Premio Nacional de Fotografia del Ministerio de Cultura espanyol i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

[diumenge, 03.09.17]
Setmana decisiva per saber si la pel·lícula catalana de l'any «Estiu 1993» de Carla Simón serà la representant als Oscars en la categoria de film de parla no anglesa
La pel·lícula ha estat preseleccionada per competir als Oscars, però, «Estiu 1993» haurà de vèncer abans les dues altres pel·lícules que formen part de la preselecció espanyola per als premis nord-americans: «Abracadabra», la comèdia fantàstica de Paco Berger protagonitzada per Maribel Verdú, i «1898. Los últimos de Filipinas», un film d’època dirigit per Salvador Calvo sobre les últimes colònies espanyoles a les Filipines. D’aquests tres llargmetratges, seleccionats entre els films estrenats entre l’1 d’octubre de l’any passat i el 30 de setembre d’aquest any, l’Acadèmia n’ha d'escollir un aquesta setmana per representar l’Estat espanyol en la pròxima edició dels premis, que aquest any celebren el seu 90è aniversari.
«Estiu 1993» està protagonitzada per Laia Artigas, Paula Blanco, David Verdaguer i Bruna Cusí i relata les vivències d’una nena que, després de perdre la mare, s’instal·la a casa dels tiets i de la seva cosina. Primer va sorprendre el Festival de Berlín, on va ser guardonada com a millor opera prima i va obtenir el gran premi de la Generació Kplus, i després va aconseguir la Bisnaga d’Or al Festival de Màlaga. El camí que ha seguit el film des d’aleshores també li ha portat altres reconeixements, com ara el guardó a millor direcció del Festival de Buenos Aires. En el cas que «Estiu 1993» sigui seleccionada, serà la segona vegada que una pel·lícula de parla catalana aspira a guanyar l’Oscar. La primera va ser «Pa negre», d’Agustí Villaronga.

[dissabte, 02.09.17]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2017 amb 11.295.465 visitants que han fet 29.900.471 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2017, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juliol del 2017, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 11.295.465 visitants i 29.900.471 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.689,4 visites de pàgines (13,1 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.149 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[divendres, 01.09.17]
El Macba cataloga una quinzena de peces d'Eduard Arroyo, Esther Ferrer o Rogelio López procedents de la col·lecció privada de la crítica d'art Victòria Combalia
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) està catalogant un total de quinze peces rebudes en dipòsit, provinents de la col·lecció privada de la crítica d'art Victòria Combalia. Aquestes obres pertanyen a artistes com Eduardo Arroyo amb la seva sèrie 'Carmen Amaya' (1989); Rogelio López Cuenca, amb l'oli sobre fotografia 'No(W)here' (1996); o Esther Ferrer, amb la litografia 'Questions aux Français' (1998). També s'hi troben peces de Jordi Pablo, Albert Ràfols-Casamada i Manuel Álvarez Bravo. Una col·lecció variada que inclou pintures, objectes, fotografies, collages, serigrafies i obres sobre paper, que a partir d'ara formaran part de la col·lecció del museu.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) considera que aquestes obres ajuden a entendre molt millor les dècades fonamentals de la història de l’art recent. Davant del motiu que l'ha portat a cedir en dipòsit aquesta col·lecció, la crítica d'art Victòria Combalia va manifestar que tota la vida havia viscut rodejada d'art i que ara havia arribat el moment de compartir algunes peces de la seva col·lecció amb un públic més ampli. Combalia també pensa que aquesta donació ajudarà el Macba a completar la seva col·lecció incorporant-hi algunes peces significatives dins de l'art del segle XX.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció