[diumenge, 30.09.07]
Les seqüeles de la guerra a Sierra Leona en una mostra fotogràfica de Gervasió Sánchez al Palau Robert de Barcelona
La mostra recull una selecció del treball fotogràfic de Gervasio Sánchez realitzat a Sierra Leona entre el gener de l’any 1999 i el gener de l’any 2004. S’hi podran veure imatges pertanyents tant al període més terrible de la Guerra Civil viscuda en aquest país de l’Àfrica Occidental com a la postguerra. Gervasio Sánchez (Còrdova, 1959) és un dels reporters espanyols més prestigiosos i testimoni gràfic de molts conflictes armats. El passat mes de maig va tornar d’Irak. Sánchez aposta sempre per les històries oblidades, no comercials o massa velles per a la immediatesa amb què es treballa als mitjans de comunicació. Això fa d’ell una persona gairebé única que vol utilitzar la seva càmera i la seva llibreta per canviar la sort de les persones més pobres de la Terra. El missioner extremeny Chema Caballero, estret col·laborador i amic seu, ha dit que la dedicació de Gervasio a la fotografia no és tant una qüestió professional com una opció de vida. Les seves fotografies, fetes a Sierra Leona, van ser recollides, el novembre del 2005, en un llibre de l’Editorial Blume. Entre les fotografies seleccionades per a l’exposició hi ha escenes del conflicte armat en què es va usar l’amputació com a arma de guerra. També, imatges de la rehabilitació dels infants soldats dirigida per Chema Caballero. La darrera part de la mostra documenta la vida a Sierra Leona, el país més pobre de la Terra, un cop acabada la guerra. Vol ser un homenatge a les persones convertides en carn de canó pels grups armats. Durant la guerra civil de Sierra Leona van morir més de 70.000 civils i diversos grups armats irregulars es van finançar amb la venda de diamants il·legals que, després de recórrer els circuits de venda habituals, van acabar a les botigues occidentals.

[dissabte, 29.09.07]
El MNAC obrirà temporada amb una exposició del Musée des Beaux-Arts de Quimper sobre l'univers surrealista d'Yves Tanguy
Des de finals d'octubre i fins a mitjan gener, la mostra es podrà veure a la sala d'exposicions temporals del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). L'exposició 'Yves Tanguy. L'univers surrealista', organitzada pel Musée des Beaux-Arts de Quimper i el MNAC , estarà integrada per prop de 200 peces que mostraran les diferents facetes de la trajectòria artística del pintor surrealista. Yves Tanguy (1900-1955) és considerat una de les figures més destacades del moviment surrealista, membre del cercle d'artistes que van gravitar en l’òrbita d’André Breton. L'exposició serà la primera antològica que sobre aquest artista s’organitza aquí. S'hi podran veure algunes de les pintures més emblemàtiques de la seva producció, des de les primeres obres postcubistes i expressionistes de 1924, quan Tanguy tot just havia començat a pintar sense formació prèvia, fins a l’oli que va elaborar poques setmanes abans de morir l’any 1955, 'Multiplicació dels arcs'. Per a André Breton, la pintura de Tanguy era la més surrealista de totes. Sembla haver estat inspirada en l’estran, la porció de ribatge limitada per les marees altes i baixes a la Bretanya, una terra amb la qual l’artista sempre va mantenir uns vincles familiars profunds. En aquests paisatges irreals, que són sobretot paisatges mentals, la terra, el mar i cel no es separen mai, i hi aplica formes mig vegetals i mig minerals. Es podrà veure també una selecció de l’obra gràfica, en alguns casos inèdita, que inclou des dels dibuixos automàtics dels anys 20 fins als grans estudis de la dècada de 1950, passant pels dibuixos eròtics i els petits guaixos. La mostra es completarà amb una selecció de llibres i catàlegs de l'època que permetrà presentar el conjunt de l’obra gravada de Tanguy, així com fotografies originals, algunes de les quals fins ara estaven en mans particulars, que evoquen les diferents etapes de la vida del pintor.

[divendres, 28.09.07]
Uns dos-cents municipis fan jornada de portes obertes amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni
El Museu del càntir d’Argentona, la farinera de Castelló d’Empúries, la Cartoixa d’Escaladei, el Museu d’Història dels Jueus de Girona, el monestir de Santa Creus o els pous de glaç de Solsona són algunes de les mostres del patrimoni català a l’abast gratuït de tothom fins al diumenge dia 30, amb motiu de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, que s’estenen per gairebé la totalitat de comarques catalanes. En total, hi ha previstes unes 450 activitats repartides entre dos-cents municipis en el marc del programa del Consell d’Europa i la Unió Europea “Europa, un patrimoni comú”. Quaranta estats d’Europa celebren també aquesta iniciativa coincidint amb l'entrada de la tardor. Entre altres activitats, hi figuren exposicions, presentacions de llibres, conferències, balls i àpats d’època, visites teatralitzades, contes, concursos de fotografia, rutes a peu, tallers experimentals i jornades de portes obertes. Les Jornades Europees del Patrimoni van començar l’any 1991 i Catalunya, amb catorze municipis inscrits, ja va ser present en aquella primera edició en què hi van participar un total d’onze països. Per a la celebració d’aquestes Jornades ha estat determinant l’aportació de diverses institucions com els Ajuntaments i Consells Comarcals recolzades per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, entitats organitzadores, juntament amb el departament de Cultura de la Generalitat, de les Jornades. A més, es compta amb l’aportació d'un gran nombre d’associacions i entitats que tenen relació amb museus, com arxius, grups d’amics, voluntaris o coordinadors turístics.

[dijous, 27.09.07]
L'art modernista català s'exposa al Museu Van Gogh d'Amsterdam amb l'exposició «Barcelona 1900»
La mostra està pensada per als visitants europeus i difereix en les retrospectives que es van presentar als Museus de Cleeveland i el MOMA de Nova York, més pensades per als visitants nord-americans, amb una cronologia més extensa. El Museu Van Gogh d'Amsterdam acull un passeig per l'art català que va esclatar al voltant del Modernisme a finals del segle XIX i principis del XX, amb Barcelona com a escenari. El muntatge, que ocupa 2.000 metres quadrats repartits en tres plantes del museu neerlandès, és un projecte que arrenca de fa set anys i culmina ara amb una presentació de 200 obres, que inclouen des del llenguatge plàstic al cinematogràfic i musical. L'exposició es remunta a l'esclat cultural de fa un segle de la mà dels seus grans artistes —Picasso, Nonell, Rusiñol, Casas, Anglada-Camarasa—, dels arquitectes —Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch— i d'escultors —Josep Llimona, Eusebi Arnau—, joiers —sobretot Masriera—, ebenistes —Joan Busquets, Gaspar Homar—, ceramistes i altres artesans que els van acompanyar. Al seu costat es reflecteix el batec literari de la mà dels joves de la revista L'Avenç —Massó i Torrents la va fundar als 17 anys— i del poeta Joan Maragall, així com l'interessant moment musical, amb un Liceu que girava de l'òpera italiana cap al wagnerisme. El Palau de la Música, l'Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, la Sagrada Família, Els Quatre Gats, el Liceu, la Sala Parés i el Cau Ferrat són els escenaris del recorregut, puntejats per filmacions d'època poc conegudes. Ildefons Cerdà, grans industrials i mecenes com els Güell i els López, després units en una sola nissaga, l'anarquisme i la violència de tot signe —el recorregut acaba a la Setmana Tràgica— i el treball a les fàbriques són també protagonistes de la mostra. Segons l'Institut Ramon Llull, si les negociacions arriben a bon port, la mateixa exposició podria inaugurar el CaixaForum de Madrid.

[dimecres, 26.09.07]
El Macba presenta la primera exposició de l'artista Joan Jonas, pionera en la pràctica de la performance
L'exposició 'Timelines: Transparències en una habitació fosca', mostra quatre instal·lacions repartides en els espais de la Capella i les sales del museu, més els seus primers films de finals dels anys seixanta. A la Capella s'hi poden veure alguns dels films derivats de les seves performances, com 'Vent' (1968), 'Telepatia Visual d'Organic Honey' (1972) i 'Rotlle vertical' (1972), així com dues de les seves instal·lacions cabdals: 'Miratge' (1976) i 'Línies a la sorra' (2002). A les sales del Macba, presenta 'La sala del volcà' (1985-1989), inspirada en una epopeia islandesa medieval basada en la dona, el somni i la vidència. L'altra obra es titula 'La forma, l'aroma, el tacte de les coses' (2004-2007), inspirada en la dansa ritual dels indis hopi, vista a través de les investigacions etnogràfiques de l'historiador de l'art Aby Warburg. Joan Jonas (Nova York, 1936) implica l'espectador i el converteix en part activa de l'escena. Aquesta és la primera exposició a l'Estat espanyol de l'artista que va ser pionera en la pràctica de la performance, el cinema experimental i la instal·lació videogràfica entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Partint de l'escultura i de l'art minimal, es va relacionar amb el món de la dansa i la coreografia, al costat de Trisha Brown i Yvonne Rainer, obrint la seva pràctica cap al teatre i la performance, influïda per la filosofia oriental i l'essencialisme del Kabuki i el teatre Noh japonès. El mirall, la màscara, els vestits, la disfressa i els moviments a l'espai de tall ritual, units a un treball del so i al gest del dibuix com a acció, caracteritzen l'obra d'aquesta autora que utilitza els animals com a part del seu transformisme. Al rerefons de les seves accions, hi ha una base literària, poètica, que arrenca de mites o llegendes basats en obres d'autors com James Joyce, Hilda Doolittle, Ezra Pound i Jorge Luis Borges, entre altres.

[dimarts, 25.09.07]
La Generalitat de Catalunya destinarà prop de 6 milions d’euros per rellançar Empúries com a referent europeu de la recerca i la divulgació del món grec i romà
Coincidint amb el centenari de l'inici de les excavacions iniciades el 23 de març del 1908 sota la direcció de l’arquitecte, arqueòleg, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch, la Generalitat de Catalunya ha previst una dotació de prop de 6 milions d'euros que es destinaran a Empúries. Part d'aquest sis milions corresponen a la construcció dels nous magatzems arqueològics, amb un pressupost de 847.427 €. D’acord amb el projecte dels arquitectes Boma (Brufau, Ofiol, Moya i associats) estarà situat al costat de l’edifici del museu i tindrà dues plantes subterrànies amb una superfície útil total de 786,11 metres quadrats. El projecte també preveu la instal·lació d’un ascenssor de servei i per a minusvàlids, que facilitarà l’accés al museu i a la sala d’audiovisual. Una altra inversió és la de l'Edifici del centre de recepció de visitants d’Empúries, amb una dotació aproximada de 2.062.317 €. El projecte executiu, en fase de redacció, el duen a terme els arquitectes Fuses i Vidal, associats. L’edifici, que tindrà una superfície útil de 720 metres quadrats, se situarà a l’entrada del jaciment. També es potenciarà la musealització i adequació del fòrum romà d’Empúries, amb una inversió de 690.000 €. S’ha iniciat la primera fase del projecte executiu, obra del despatx d’arquitectes de Lola Domènec.
Treballs de rehabilitació per a més de 200.000 visitants anuals
S’hi estan duent a terme treballs de rehabilitació i restitució per recuperar les cotes de circulació d’època antiga i delimitar els espais i construccions que el conformaven. Resten pendents les fases segona i tercera, que comprendran el criptopòrtic, la cúria, la basílica, la zona sagrada amb els temples i el pòrtic meridional. I també es treballarà en l'ordenació urbanística dels aparcaments i accessos a Empúries, d’acord amb una proposta urbanística encarregada a l’arquitecte Alfred Fernández de la Reguera. La proposta ordena els accessos al conjunt arqueològic des del carrer Puig i Cadafalch, així com a les zones de les platges. També proposa ordenar els aparcaments actuals i retirar-los a una segona línia de terrenys al costat del carrer Puig i Cadafalch, alliberant la primera línia de platja. El centenari de l'inici de les excavacions d'Empúries es commemorarà amb un ampli programa d'activitats culturals, entre les quals figura el retorn a Empúries de l’estàtua original de l’Esculapi, fins ara exposada a Barcelona. Les ruïnes d'Empúries han rebut en els últims anys una mitjana de més de 200.000 visitants.

[dilluns, 24.09.07]
El MNAC prepara per al 2008 una macroexposició sobre Catalunya i la Mediterrània en la plenitud del Romànic
L'objectiu de l'exposició d'art romànic —que pot recordar la que ja va fer el MNAC quan es va inaugurar el 2004— és mostrar una de les etapes més brillants i creatives del Romànic català, el segle XII, a través d'un centenar d'obres fonamentals, com per exemple la portalada de Sant Pere de Rodes, del Mestre de Cabestany, i el capitell de les màscares de Pisa. A l'exposició 'Catalunya i la Mediterrània en la plenitud del romànic (1120-1180). Barcelona-Toulouse-Pisa' els visitants podran observar la portalada en tres dimensions en una recreació feta per la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb el Consiglio Nazionale delle Ricerche de Pisa. L'invent permet veure figures destacades de les parts més altes de la portalada que normalment queden amagades a ull nu. Aquesta és la proposta més històrica del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per a l'any vinent, que l'estiu vinent transportarà els visitants als fonaments de l'art contemporani. Per primera vegada, el MNAC col.laborarà amb la Tate Modern de Londres i exposarà obres de Duchamp, Man Ray i Picabia. A través de 300 peces es podran captar quines eren les seves dèries i els punts en comú dels tres artistes. L'altra gran mostra del MNAC per al 2008 és la primera antològica dedicada a Juli González, conegut sobretot per les seves escultures de ferro. Amb aquestes tres exposicions, el museu vol aconseguit l'objectiu de convocar tres grans cites artístiques per any. A més, també hi ha dues exposicions temporals, una dedicada a Eugenio Lucas, deixeble de Goya. La mostra presentarà sobretot dibuixos que formaven part de la col·lecció del modernista Alexandre de Riquer. L'altra cita serà per als aficionats a la numismàtica, ja que es tracta de 'Monedes en lluita. Catalunya a l'Europa napoleònica'. Es podrà veure durant tot un any, del maig del 2008 al maig del 2009.

[diumenge, 23.09.07]
Des de l'Edat mitjana fins ara, en el nou museu de París sobre l'arquitectura que ha costat tretze anys de feina al govern francès
Han estat tretze anys d'obres i també de debats i polèmiques. Finalment, al Palais Chailot, sobre el Trocadéro, davant per davant de la Torre Eiffel, ha obert les portes la nova Ciutat de l'Arquitectura i el Patrimoni. Es tracta d'un museu únic, tant per les dimensions que té l'edifici —23.000 metres quadrats— com pel seu contingut, ja que cap centre dedicat a l'arquitectura havia ofert fins ara un recorregut tan extens: des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Reunir el patrimoni antic de França amb la creació moderna ha estat el propòsit d'aquest museu, instal.lat al palau construït per Gabriel Davioud per a l'Exposició Universal del 1878 i que, després de diverses ampliacions, ha estat renovat a fons per l'arquitecte Jean-François Bodin. S'hi poden veure tant les reproduccions fetes a mida natural de capelles romàniques, de frescos de catedrals gòtiques com les maquetes més agosarades d'arquitectes d'avui com Renzo Piano, Jean Nouvel i Norman Foster. Entremig s'entra a l'anomenada edat de ferro —una gran maqueta de l'Estació del Nord (1866)— i l'edat del betum —l'Església de Nôtre-Dame de la Consolation (1923)—, fins a arribar al segle XX. D'aquesta època hi destaquen les obres de Le Corbusier, com la Cité radieuse (1952) de Marsella , i una reproducció a mida natural d'una de les seves vivendes. El recorregut no és cronològic sinó temàtic: la industrialització, la recerca del gratacel més alt, l'arquitectura de l'esport i de l'oci, els edificis del poder o l'habitatge, entre altres. A la nova Cité Chaillot s'hi veu també l'evolució de París abans i després de Haussmann, l'ideòleg de les grans avingudes, també queda reflectida en dues grans maquetes. A la inauguració oficial hi van assistir convidats catorze dels arquitectes més coneguts internacionalment en aquest moment com Norman Foster, Shigem Ban, Jacques Herzog, Rem Koolhaas, Haha Hadid, Thom Mayne i Richard Rodgers. El president Sarkozy els va prometre a tots que a França tornarien a tenir feina llarga. La grandeur és la grandeur. I la tradició és la tradició.

[dissabte, 22.09.07]
La col.lecció d'art de Mstislav Rostropóvitx tornarà a Rússia gràcies a la compra que n'ha fet el multimilionari Alixer Usmanov
El mecenes ocupa el lloc 278 de la llista dels més rics del món. Ho diu la revista Forbes. Ara ha adquirit per més de 40 milions de dòlars la col.lecció de prop de 500 obres d'art i objectes que va ser propietat del músic Mstislav Rostropòvitx. La subhasta es va anunciar a la sala Sotheby's, però va quedar anul.lada a última hora mitjançant un comunicat en el qual s'afirma que el multimilionari Alixer Usmanov s'ha compromès a tornar la col·lecció d'obres d'art i objectes a Rússia. Usmanov ha fet la seva fortuna gràcies a les privatitzacions de la indústria de l'alumini. Rússia també és el país on va néixer el violoncel·lista, que va morir el 27 d'abril passat. El fons artístic que havia col.leccionat ja s'havia exposat a Sotheby's de Londres i s'hi van poder veure, entre altres, 'Cares de Rússia', un oli sobre tela de Borís Dmitrievitx (1886-1939), la més cara, amb un preu previst d'entre 2 i 2,5 milions d'euros. Una altra de les obres destacades era el quadre 'El tresor dels àngels', pintat el 1905 per Nikolai Roeritx (1874-1947), que guarnia l'apartament de Londres del músic. La resta eren imatges de la vida rural i els paisatges de la Rússia prèvia al naixement tant de Rostropóvitx com d'Usmanov. En total, a la casa de subhastes hi havia uns 400 lots de figures de porcellana, objectes decoratius, cofres d'ivori, retrats en miniatura, orfebreria i fins i tot un joc de plats i tasses de porcellana del període de Caterina I (1762 -1796) valorat en uns 750.000 euros. La compra ha estat elogiada pel ministre de Cultura rus, que ha lloat el mecenatge del milionari. Ara s'estudiarà, a través d'experts, quina és la millor destinació per a cadascuna de les peces.

[divendres, 21.09.07]
El monogràfic «Clip de Teatre» reprèn l'actualitat amb les crítiques i informacions de les estrenes que han donat el tret de sortida a la temporada
Amb l'arribada de la segona quinzena de setembre, els teatres han obert les portes amb una oferta que es caracteritza en aquesta temporada per reunir alguns dels intèrprets més importants en teatres diferents. Així, Rosa Maria Sardà actua al Teatre Romea, Josep M. Pou, Francesc Orella, Pere Arquillué, Jordi Bosch, Andreu Benito i David Selvas, plegats, al Teatre Lliure, Josep M. Flotats al Teatre Tívoli i Ramon Madaula amb Laura Conejero al Teatre Poliorama. Les crítiques d'aquestes estrenes es poden trobar en el monogràfic digital «Clip de Teatre» que manté l'hemeroteca de les crítiques de les últimes temporades. De l'àmplia cartellera que coincideix amb les ofertes que fan els teatres catalans amb motiu de les tres grans festes catalanes, la Mercè, Santa Tecla i la Misericòrdia, es pot destacar l'estrena absoluta de l'obra 'Stalin', que Josep M. Flotats interpreta i dirigeix amb Carme Conesa, basat en la novel.la de l'autor francès d'origen senagalés, Marc Dugain. Al Teatre Lliure, per pocs dies, es pot veure un altre obra d'autor francès, 'La nit just abans dels boscos', de Bernard-Marie Koltès, traducció de Sergi Belbel i direcció d'Àles Rigola. Al Teatre Poliorama, Ramon Madaula i Laura Conejero, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, protagonitzen l'obra 'El llibertí', d'Eric-Emmanuel Schmitt. I al Teatre Romea, Rosa Maria Sardà, amb Mercè Pons i Pepa López, presenten un Thomas Bernhard de cuina, 'Tres dramolette', que dirigeix la debutant Carme Cané.

[dijous, 20.09.07]
El Festival Temporada Alta de Girona i Salt preveu presentar 70 espectacles, la meitat dels quals són estrenes absolutes
La companyia Dagoll Dagom hi estrenarà el nou musical 'Boscos endins'; Sergi Belbel hi presentarà 'La Toscana', que després s'estrena a Frankfurt; Xavier Albertí hi estrena 'La caiguda d'Amlet'; Oriol Broggi, una versió de 'L'oncle Vània'; Mario Gas hi farà un espectacle col.lectiu sobre l'Estriptis, juntament amb Andrés Lima, Carles Padrissa, Jaime Chávarri, Rafael Amargo i Sol Picó, i el Moma Teatre, que hi presenta l'obra 'Què va passar, Wanoulelé?', de Layla Nabulsi, un text interpretat per Vicenta N'Dongo, que dirigeix Carles Alfaro. El Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta posarà en marxa la 16a edició el 4 d'octubre amb el Nobel de Literatura, Dario Fo i amb 'Rosa Fresca aulentissima (e altre giullarate)', un fragment del Misterio Buffo, creat, dirigit i interpretat per ell mateix. Fo aprofita les peripècies dels joglars medievals per traçar una caricatura semiimprovisada de la societat actual. La presència de Samuel Beckett es manifesta amb el monòleg 'Krapp's last tape'. L'intèrpret, Rick Cluchey, estava pres a la presó de San Quentin, a Califòrnia, quan una companyia itinerant els va representar 'Tot esperant Godot'. Era l'any 1956. En va quedar tan impressionat que va muntar un grup de teatre dins del centre. Quan va sortir, l'any 1974, va anar a París i va conèixer Beckett, i va arribar a convertir-se en el seu ajudant de direcció. Va donar vida a Krapp sota les directrius de Beckett i, des de llavors, passeja l'obra regularment arreu del món. D'altra banda, Peter Brook, habitual al Temporada Alta, hi porta 'Fragments', basat en textos també de Beckett. Tres directors europeus, Cristoph Marthaler, que presenta 'Maeterlinck', basada en peces del dramaturg belga. Krystian Lupa dirigeix 'Kalkwerk', de Thomas Bernhard, i Jan Lawers, l'actriu Viviane De Muynck, de la Needcompany. Entre altres, el Festival preveu també la presència de l'alemany Martin Wutte, un espectacle surrealista de Jerôme Deschamps, 'el nebot' de Jacques Tatí, i el Cirque Éloize. Aquesta edició, el certamen aporta deu espais més als habituals per acollir millor els diferents formats.

[dimecres, 19.09.07]
Cézanne, Degas, Delacroix, Doré, Fragonard, Géricault, Victor Hugo, Ingres, Manet, Millet, Poussin, Prud'hon, Seurat i Watteau, junts en una exposició de CaixaForum
La mostra presenta un centenar d'obres de la Col·lecció Prat, una de les més importants del món en la seva especialitat, el dibuix francès del segle XVII al XIX. Louis-Antoine Prat va heretar la seva passió pel col.leccionisme del seu pare. La seva col.lecció permet traçar un recorregut cronològic pels principals moviments de l'art francès d'aquests segles partint d'un gènere sovint menystingut pel públic, tot i que fa anys que el mercat el valora a l'alça i n'ha augmentat els preus exponencialment. Una col·lecció que encara està viva però, si fa uns anys, Prat i la seva muller, Veronique, compraven un o dos dibuixos la setmana, han passat a adquirir-ne només un o dos a l'any, de vegades sufragats amb la venda d'altres obres. Membre de l'Académie Française i director honorari del Louvre, Louis-Antoine Prat explica que la mostra reuneix tant dibuixos que mostren el treball previ per a una pintura com treballs que són una obra d'art de ple dret, amb curiositats com un dibuix del poeta Charles Baudelaire. Una de les particularitats de la mostra, que es pot visitar fins al 9 de desembre, és que quatre obres es poden confrontar amb pintures de les quals n'eren estudis o hi tenen relació, com en els casos de 'La Sagrada Família amb sant Joan Baptista', de Charles Le Brun (1619-1690), 'La lliçó de llaurada', de François-André Vincent (1746-1816), 'L'ànima trencant els lligams que la uneixen a la Terra', de Pierre-Paul Prud'hon (1758-1823) o 'Els grans arbres', de Paul Cézanne (1839-1906).

[dimarts, 18.09.07]
Un recorregut guiat per l'antiga Casa de Convalescència repassa els cent anys de vida de l'Institut d'Estudis Catalans
La mostra pot ser una excusa per visitar un edifici que ja té interès patrimonial per ell mateix. Al pis de dalt de la Casa de la Convalescència s'hi accedeix per una escala que, durant aquests tres mesos, serveix per exposar el patrimoni musical. Un fil sonor va acompanyant el visitant amb les notes de Mompou, peces fetes a partir de poemes de Josep Maria de Sagarra i de Joan Maragall —per cert, anomenat Juan en el vídeo inicial en un estrany criteri de respecte lingüístic que desapareix amb reis, comtes i personalitats—, i altres músiques relacionades amb l'Institut. Ja a dalt, es pot visitar també el jardí Mercè Rodoreda, on hi ha plantades les flors preferides de l'escriptorai esmentades en els seus escrits. També es pot mesurar el llegat bibliogràfic de l'IEC, apilat al costat de la capella, un espai que val la pena entreveure en tota la seva esplendor. Durant tres mesos, l'Institut d'Estudis Catalans s'ha transformat per celebrar el seu centenari amb una exposició que engloba tota la seva seu. En les espelmes d'aniversari gegants que hi ha al pati central —transformat en pastís— es mostren les cronologies comparatives per quinquennis. Cada espelma es divideix en tres franges: fets concrets de l'IEC, fets als Països Catalans i fets del món.La primera sala del recorregut és la dedicada als protagonistes de l'IEC al llarg de la seva trajectòria centenària. Es fa a través d'un vídeo i de l'exposició dels bustos de personalitats com Pompeu Fabra, Prat de la Riba, Eugeni d'Ors i Puig i Cadafalch. Els següents punts d'aturada són les sales destinada als fets tangibles de l'IEC i que representen els tres pilars de treball de l'Institut: la llengua, el patrimoni i la recerca.

[dilluns, 17.09.07]
David Cronenberg, Wayne Wang, Hans Weingartner o Manuel Poirier, alguns dels noms que presenten pel.lícules al Festival de Cinema de Sant SebastiàSetze pel.lícules competeixen en la Secció Oficial del 55è Festival de Cinema de Sant Sebastià que té lloc del 20 al 29 de setembre. David Cronenberg, Wayne Wang, Hans Weingartner o Manuel Poirier són alguns dels directors que presenten pel.lícules noves i per primera vegada opten a la Concha d'Or, entre altres premis del palmarès del certamen. D'altres com Gracia Querejeta, Iciar Bollain, John Sayles, Nick Broomfield o Simon Staho repeteixen la seva participació en la competició del Festival. La secció Oficial es completa amb tres pel.lícules fora de competició: 'The Inner Life of Martin Frost' ('La vida privada de Martin Frost'), de Paul Auster, que serà el president del jurado; el documental 'Earth' ('Tierra-La película de nuestro planeta'), de Alastair Fothergill, Mark Linfield; i el film que clausurarà el Festival, 'Flawless', de Michael Radford. Sis dels films a competició opten, a més, al Premi Altadis Nous Directors: 'Buda Az Sharm Foru Rikht' (Buddha Collapsed Out of Shame' - 'Buda explotó por vergüenza'), 'Emotional Arithmetic', 'Encarnación, Goong' - Nyeo' ('Shadows in the Palace'), 'Matar a todos' y 'Padre nuestro'.

[diumenge, 16.09.07]
Més de setanta pel.lícules de Jean-Luc Godard integren el cicle de la Filmoteca de Catalunya dedicat al cineasta
Jean-Luc Godard va néixer a París el 3 de desembre de 1930. Molt aviat es va interessar pel cinema i va entrar en contacte amb els futurs membres de la Nouvelle Vague. Va escriure crítica a La Gazzette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma. Després de rodar alguns curts, el 1960 va debutar en el llargmetratge amb 'A bout de souffle' ('Al final de la escapada'), una obra de gran influència i repercussió, que amb la seva narrativa innovadora va marcar un abans i un després en la història del cinema modern. El seu reconeixement amb un Ós de Plata al festival de Berlín va ser l’inici d’una llarga llista de premis, que arribarien fins el Lleó d’or a la Mostra de Venècia del 1983 per 'Prénom Carmen' i el César d’honor (dues vegades: 1987 i 1998). Amb motiu d'aquesta retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya, s’ha programat també una conferència i un seminari sobre el cineasta. Així, el dimarts 1 d’octubre, a les 19 hores, el realitzador i assagista francès Alain Bergala, professor de la Université Paris III i autor de 'Nadie como Godard', parlarà de 'Mig segle de Godard: una passió de cinema', a la sala d’Actes del Palau Marc. El seminari, dedicat a Histoire(s) du cinéma, es farà el 29 i 30 de novembre a la Filmoteca, amb la participació del realitzador i assagista Paulino Viota, autor de 'Jean-Luc Cinéma Godard'.

[dissabte, 15.09.07]
El Festival Internacional de Curtmetratges «Mecal» dedica seccions a Noruega, la immigració, el suïcidi i Edgar Allan Poe
El Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona 'Mecal', que té lloc fins al 23 de setembre, dedica seccions a Noruega com a país convidat, la immigració, els gossos, el suïcidi i a l'escriptor Edgar Allan Poe en una edició en què compleix el seu desè aniversari. El 'Mecal' té una programació heterogènia que vol mostrar les últimes tendències en el curtmetratge, un gènere que s'ha consolidat els últims anys després de caure als anys vuitanta en un gueto de públic, segons els organitzadors del certamen. En aquesta edició participen 44 obres a la secció internacional, el guanyador de la qual rebrà un premi de 3.000 €, i que ha estat resultat d'una selecció de les més de 3.000 peces rebudes pel festival. Entre les peces a concurs, destaca 'Peacemaker', d'Alex Pastor, guanyador d'un premi a Sundance. A la secció oficial Obliqua, dedicada a aquelles propostes més innovadores, hi participen 44 obres, i en la de Documental, 22 curtmetratges. Entre les seccions paral·leles amb què compta el Mecal destaquen OK Computer, dedicada a la creació a l'àmbit del motion graphic, una retrospectiva amb produccions basades en textos d'Edgar Allan Poe, una dedicada a videoclips dels anys vuitanta, i una altra amb curts de dibuixos animats, creats per infants d'entre 7 i 12 anys. Altres seccions del Mecal són Womart, dedicada a retratar l'univers femení, curtmetratges dedicats a gossos, o una repassada als curtmetratges més destacats que han passat pels 10 anys de Festival.

[divendres, 14.09.07]
Els Premis Ciutat de Palma tornen a córrer el perill d'introduir el bilingüisme amb la proposta d'un nou guardó de crítica literària dedicat a Camilo José Cela
Segons una proposta que el segon tinent d'alcalde i regidor de benestar social, participació i cultura ha fet arribat a la junta de portaveus de l'Ajuntament de Palma, els Premis Ciutat de Palma podrien tornar a incloure la modalitat bilingüe, català i castellà, amb la introducció d'un premi de crítica literària dedicat a Camilo José Cela. També es volen convocar uns altres premis literaris, independents dels de modalitat catalana, de foment de la creació literària dels ciutadans, que tendran una dotació per separat en català i en castellà. La polèmica sobre el bilingüisme en què havien caigut els premis Ciutat de Palma es va tancar fa uns mesos quan, amb el nou govern, es van anul.lar els certàmens en castellà que havien rebut nombroses crítiques dels sectors literaris de les Illes. Ara, però, la nova proposta es presenta com una fórmula de consens, segons els seus partidaris, per llimar aspreses i satisfer totes les sensibilitats polítiques, argument que, en certa manera, torna al moment de la creació dels Premis en modalitat castellana. Els promotors municipals al.leguen també que, amb aquest nou premi es fomentaria un gènere que es considera marginat com el de la crítica literària. El PP, que va ser qui va instituir els premis en castellà, ja ha dit que considera un tracte vexatori que es creïn uns premis en castellà al marge del cartell dels Ciutat de Palma i demana que es tornin a recuperar els guardons de poesia i narrativa que, segons ells, ja havien consolidat.

[dijous, 13.09.07]
El Suplement «Cultura» del diari AVUI presenta la seva renovació després de divuit anys a càrrec d'un equip que havia coordinat fins ara David Castillo
Les línies bàsiques són la incorporació de noves firmes com Patricia Gabancho, Xavier Pla i Pere Ballart, a més de Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol. També la recuperació de la creació amb la publicació de contes curts quinzenalment a càrrec de Miquel de Palol i Pere Guixà. Més reportatges sobre cultura, arts i lletres i una entrevista a fons, completen un contingut que es pot trobar igualment tots els dijous. L'anterior Suplement 'Cultura' del diari AVUI havia estat coordinat per David Castillo durant divuit anys. Ara, Castillo passa a formar part de l'equip de crítics renovat. Amb el canvi, la incorporació de noves firmes comporta també la desaparició d'altres que en aquests divuit anys havien signat les seves opinions en el que es pot considerar, fins ara, l'únic suplement que feia un seguiment exhaustiu i eclèctic de les publicacions en diversos gèneres en català. La secció d'art es manté també amb nous col.laboradors i es redueix o desapareixen les seccions de música, entre altres. El nou suplement s'ha integrat a la secció de Cultura i Espectacles del diari i el coordinen Ignasi Aragay i Eva Piquer, cap i subcap respectivament d'aquesta secció.

[dimecres, 12.09.07]
El director taiwanès Ang Lee cedeix a retallar mitja hora la pel.lícula guanyadora de l'últim Lleó d'Or de Venècia per capejar la censura xinesa
El país que l'any vinent ha d'acollir els Jocs Olímpics continua generant notícies que deixen en evidència l'estat de règim totalitari en el qual viu el poble xinès. Ara li ha tocat el torn al director de cinema taiwanès Ang Lee que, segons s'ha sabut un cop tancat el Festival de Cinema de Venècia, va cedir a retallar la pel.lícula 'Lust, Caution' ('Se, Jie' en mandarí), guanyadora del Lleó d'Or de la Mostra, per capejar la censura xinesa. Com que la Xina diu que no té un sistema de classificació per edats, el director va optar per retallar enlloc de classificar. Amb aquesta estisorada sobre un metratge original de dues hores i mitja, la pel.lícula ha quedat esporgada d'imatges comprometedores i, de passada, s'ha adaptat més al format estàndard de les projeccions a les sales cinematogràfiques. El director de 'Brokeback Mountain', que també va guanyar el Lleó d'Or de Venècia fa dos anys, pensa que ara, la nova pel.lícula 'Lust, Caution' la podran veure fins i tots les criatures. La pel.lícula té una trama d'espionatge amb un notable contingut sexual i està ambientada a Hong Kong i al Xangai de la Segona Guerra Mundial. Els EUA la va classificar com a no apta per a menors de 17 anys. A la Xina, l'organisme encarregat de la censura de continguts és l'Administració Estatal de Ràdio, Cine i Televisió i té el criteri bàsic que les pel.lícules que no són adequades per als infants tampoc no ho són per als adults. El director Ang Lee diu que, amb la retallada de mitja hora, la pel.lícula no perd la seva integritat i que un espectador que no en conegui el contingut total, ni ho notarà. És previst que el film s'estreni a la Xina el 26 d'octubre, un mes després de la seva presentació mundial. Ja s'especula amb el fet que la retallada animarà els cinèfils xinesos a buscar en el mercat pirata la versió íntegra.

[dimarts, 11.09.07]
Es reobre el debat sobre l'autenticitat de William Shakespeare com a autor del corpus dramatúrgic més important de tota la història del teatre universal
Uns tres-cents actors i directors teatrals, entre els quals hi ha una trentena d'acadèmics, agrupats tots sota el col.lectiu anomenat 'Coalició sobre l'Autoria de Shakespeare', han fet públic una Declaració en la qual es reprèn la polèmica sobre si William Shakespeare és William Shakespeare. La declaració, que va ser proclamada per l'actor Derec Jacobi després de la representació de 'Jo sóc Shakespeare', al Teatre Minerva de Chichester (West Sussex), fa memòria dels personatges que, al llarg del temps, han expressat el seu dubte sobre l'autenticat de l'autoria de Shakespeare. Entre aquests, figuren Mark Twain, Charlie Chaplin, Orson Welles i John Gielgud. El col.lectiu compta també entre els seus adherits amb qui va ser director del Globe Theatre, Mark Rylance. El grup es va constituir el 23 d'abril passat, coincidint amb el 391è aniversari de la mort de William Shakespeare, de qui ara es dubta que sigui l'autor de les obres que es coneixen signades per ell. La teoria sobre el fet que William Shakespeare era només una tapadora de l'autèntic autor va apareixent i desapareixent des del segle XVIII. En tot aquest temps no falten noms que podrien ser, segons els teòrics, els autors de les obres teatrals de Shakespeare.
El comte d'Oxford s'emporta tots els punts com a candidat a Shakespeare
Es parla del dramaturg Christopher Marlowe, el filòsof Francis Bacon i el comte d'Oxford, Edward Vere, el que s'emporta tots els punts pel fet que una de les teories afirma que el contingut de les obres de Shakespeare detecta un coneixement social que el Shakespeare de debò no podia conèixer per la seva situació en el moment de la publicació de les obres. Els signants de la Declaració pensen que algú nascut en una família illetrada pogués arribar a posseir els coneixements tant històrics com legals que demostra l'autor de les obres. La descripció de les maneres de viure de les classes altes i de detalls de països com Itàlia tampoc quadren amb l'experiència d'un plebeu nascut a Stratford-upon-Avon. Per això, totes les mirades es posen en el comte d'Oxford que, en tot cas, hauria amagat la seva personalitat literària per evitar conflictes precisament en el seu ambient social. Els declarants també defensen la seva teoria al.legant que el testament de William Shakespeare llega a la vídua només el seu segon millor i els mobles sense fer cap referència a llibres o manuscrits. El misteri del segle XVI continua viu i, al començament d'una temporada teatral, no deixa d'animar les tertúlies d'aquest àmbit.

[dilluns, 10.09.07]
Corea del Sud és el país convidat en el «Festival Àsia» que presenta, entre altres, un espectacle d'òpera tradicional xinesa
Els responsables del certamen esperen igualar o superar els 17.000 espectadors de l'edició passada. Per això, compten amb un pressupost de 460.000 euros, a més del suport de diverses ambaixades i consolats. A les seus de BCN com la Fundació Miró, la plaça Margarida Xirgu, els cinemes Casablanca Kaplan, el CaixaForum i l'Apolo, s'afegeixen actuacions en espais de Vic, la Roca de Vallès, Banyoles, Calella, Valladolid i Madrid. Si es compten les nombroses activitats paral·leles, entre tallers, cicle de cinema, exposicions, contes d'Àsia, cuina i botigues, el festival s'allarga fina al 24 de setembre. Amb Corea del Sud com a país convidat, el Festival Àsia d'enguany té com a un dels espectacles destacats un grup de p'ansori que compateix deu dies amb músics flamencs al Taller de Músics de BCN. De la trobada en surt un espectacle que es presenta el 15 de setembre a l'Institut del Teatre. Es tracta d'un dels deu espectacles inclòs en un programa que els seus responsables qualifiquen de transversal en tots els sentits: hi ha espectacles tradicionals i contemporanis de diferents racons d'Àsia; va adreçat a tota mena de públics, fins i tot l'infantil, i els continguts inclouen música, dansa, òpera, titelles. Un altre espectacle remarcable és el de l'Òpera Kunqu, que ofereix una òpera tradicional xinesa al Mercat de les Flors, el 16 de setembre). També destaquen el guardonat coreògraf i ballarí coreà, Park Soon-ho, que inaugura el festival el 14 de setembre; els músics Ranjit Makkuni, de l'Índia; Zarsanga, del Pakistan; i Sina Sarlak, de l'Iran), a més de la companyia de titelles de Singapur, The Finger Players.

[diumenge, 09.09.07]
El departament de cinema del Museu d'Art Modern de Nova York dedica una retrospectiva a Pere Portabella
En els dos teatres del museu es projectaran alguns dels títols més destacats de la carrera cinematogràfica de Pere Portabella. Del 26 de setembre al 6 d'octubre, els novaiorquesos hi podran veure films com 'No compteu amb els dits' (1967), 'Umbracle' (1972), 'Acció Santos' (1972), 'El sopar' (1974), rodada clandestinament, com altres dels seus films, la mateixa nit que van executar Puig Antich, o el seu 'Informe general' (1976) sobre la Transició. El Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) també acollirà l'estrena als EUA d''El silenci abans de Bach', estrenada prèviament a la Mostra de Venècia. Aquesta pel.lícula significa el retorn a les pantalles de Pere Portabella (Barcelona, 1929) després dels 17 anys d''El pont de Varsòvia', que es va presentar a Cannes. La retrospectiva del MOMA es completa amb un simposi amb el títol de 'Pere Portabella: Un cineasta català al MOMA (Per fi)'. Durant dos dies, crítics i experts en l'obra de Portabella, com Fèlix Fanès i Marcelo Expósito, debatran sobre la seva cinematografia amb la presència del mateix cineasta, que mantindrà dos diàlegs, un amb el crític nord-americà Jonathan Rosenbaum i l'altre amb Richard Peña, director de la Societat Cinematogràfica del Lincoln Center. El 25 de gener de 1972, Pere Portabella havia de presentar 'Vampir-Cuadecuc' (1970) al MOMA. El dictador Franco li havia retirat el passaport i Pere Portabella no va poder viatjar per assistir a la presentació de la seva pel·lícula. Els novaiorquesos no es van quedar de braços plegats i 150 persones van signar un manifest de protesta. El film es va projectar igualment i es va incorporar a la col·lecció del museu. Trenta-cinc anys després, el MOMA li dedica aquesta retrospectiva. Anteriorment, l'obra cinematogràfica de Portabella ja ha estat el Macba, el Pompidou, la Documenta de Kassel i el Fabric Workshope and Museum de Filadèlfia.

[dissabte, 08.09.07]
Dues-centes de les peces de l'escultor Juli Gonzàlez, donades per la seva filla al Museu Nacional d'Art Modern francès, s'exposen al Centre Pompidou de París
L'exposició recull algunes de les joies que l'escultor va fer de jove amb el seu pare. Nascut en una família d'orfebres, Juli González (1876-1942) desenvolupa en aquesta primera època una delicadesa formal que no abandonarà mai, ni tan sols en les grans obres abstractes, de tècnica més dura i industrial. El contrast entre la delicadesa i la brutalitat és la marca de fàbrica del geni de González, diuen els responsables de la mostra. A París és l'escultor on va adquirir la tècnica per treballar el ferro, mentre treballava a les fàbriques de cotxes Renault. Presentat com un revolucionari de l'art del segle XX, l'escultor Juli González és el protagonista fins al 8 d'octubre d'una retrospectiva al Centre Georges Pompidou de París. Són 200 obres, la majoria de les quals van ser donades al Museu Nacional d'Art Modern francès per la seva filla Roberta. L'exposició remarca la genialitat de González traçant un eix cronològic que permet visualitzar la seva evolució artística. Partint d'un classicisme perfecte però estèril, acaba arribant a les grans escultures abstractes i metamòrfiques de la seva etapa final, que anticipen gran part de l'escultura de la segona meitat del segle XX. Juli González va viure a París en el moment de màxima agitació artística, en el tombant de segle i en companyia dels grans noms del moment. Per exemple, conèixer Picasso va ser determinant en la seva evolució cap a l'abstracció. La influència de Juli González va ser determinant durant la resta del segle, i va impregnar l'obra de nombrosos escultors, des del nord-americà David Smith fins al basc Eduardo Chillida.

[divendres, 07.09.07]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2007 amb 2.785.966 visitants que han fet 10.031.336 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'agost del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.785.966 visitants i 10.031.336 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.283'3 visites de pàgines (5'79 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.465 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 142 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 06.09.07]
Francesc Torres presenta a l’International Center of Photography de Nova York l’exposició «Dark Is the Room Where We Sleep»
La instal.lació de Francesc Torres que es podrà veure a Nova York posa el focus en l’excavació d’una fossa comuna a Villamayor de los Montes, a Burgos, per explorar la violent història i el llegat de la Guerra Civil. Des del 26 de setembre fins al 6 de gener, l’International Center of Photography de Nova York (ICP), situat al 1133 Avenue of the Americas at 43rd Street, presentarà 'Dark Is the Room Where We Sleep: A Project by Francesc Torres'. Paral·lelament l’ICP presenta una exposició de Robert Cappa, 'This is War!' i una altra de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro, morta en combat mentre cobria la Guerra Civil al costat de Robert Cappa, durant la batalla de Brunete. En el mateix espai també es pot veure la mostra 'Other Weapons: Photography anb Print Culture During Spanish Civil War'. Es calcula que durant la Guerra Civil van morir 500.000 persones. Un exemple de les morts d’aquella guerra va tenir lloc la nit del 14 de setembre del 1936 a Villamayor de los Montes. Allà, 46 republicans van ser afusellats per escamots franquistes i enterrats en una fossa comuna anònima. Aquest és el tema de l’exposició de Francesc Torres, conegut internacionalment per la seva contribució a l’art conceptual dels 70, que explora els temes de la memòria i el poder en les seves instal·lacions multimèdia, sovint combinant fotografia, escultura, text, vídeo i altres elements. El seu treball s’ha exposat arreu del món.
Una cinquantena d'objectes i un rellotge de butxaca
En col·laboració amb l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), Francesc Torres va localitzar la fossa comú objecte de la seva obra. Un cop identificada, Torres va fotografiar tot el procés de recuperació dirigit per un grup d’arqueòlegs, antropòlegs, metges forenses de la Universitat de Madrid i del País Basc amb l’ajut de voluntaris tant de l'Estat espanyol com de Portugal, el Regne Unit i els Països Baixos. Van trobar les restes dels cossos de 46 homes, d’entre 17 i 70 anys, que la nit del 14 de setembre del 1936 van ser conduits des de la presó on eren als boscos dels voltants, on van ser executats. Els cossos es van trobar alineats en dos grups i, barrejats amb les beines de les bales del tir de gràcia que tots tenien al crani, xapes de cervesa. Torres ha documentat el laboriós procés de desenterrar i identificar les víctimes així com la resposta comunitària de la gent del poble. Familiars de les víctimes van donar suport a l’equip, aportant records dels fets amb el desig de poder satisfer després de moltes dècades d’espera l’objectiu d’enterrar dignament als seus parents i veïns. L’exposició de l’ICP inclou 49 fotografies i un objecte: un rellotge de butxaca sense manetes que marquin el temps que va ser enterrat amb el seu propietari. Les imatges que Torres ha produït en obrir aquesta fossa comú recorden l’existència d’unes 30.000 altres fosses comunes que encara estan per descobrir arreu d’Espanya, 68 anys després del fi de la guerra.

[dimecres, 05.09.07]
La companyia Deambulants inaugura la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega amb un espectacle que té l'eix principal en la dansa aèria
La companyia Deambulants dóna el tret de sortida a la programació de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, que té lloc entre el 6 i el 9 de setembre. L'espectacle 'TIR' és una nova producció multicisplinar que té la dansa aèria com a principal referent. Es tracta d'una peça de gran format que utilitza una paret de contenidors com a element escenogràfic i que compta amb la música en directe de l’Orquestra Fireluche. 'TIR' és una metàfora del viatge com a forma de vida. Els protagonistes són viatgers extravagants que, fugint del sedentarisme, construeixen nous móns alternatius i autosuficients, i reviuen una de les més antigues i llargues formes de subsistència i desenvolupament humà: el nomadisme. Aquest espectacle inicia una política de col·laboració de la Fira amb altres institucions relacionades amb les arts escèniques. En aquest cas, 'TIR' és una producció que compta amb el suport de la Fira i del Teatre Nacional de Catalunya. L’objectiu d’aquest acord de la Fira és oferir la màxima projecció a les companyies que aposten per treballs escènics que aporten noves perspectives en la utilització dels espais oberts. Altres companyies que es podran veure en aquesta nova edició de la Fira de Tàrrega són Kiku Mistu que estrena l’espectacle 'Històries per a homes i dones bons', i la companyia Fadunito que estrena el seu nou muntatge '3G'. FiraTàrrega 2007 també acull el nou espectacle d’Al Badulake que estrena 'Majaretas', Antigua & Barbuda amb 'BARRA', la Cia. La Tal amb 'Leandre amb Démodé', la Compagnie Dakar amb 'Braakland', la Compagnie Philippe Car amb 'La historia de amor de Romeo y Julieta', i Time Circus & Laika amb 'Sensazione', entre altres propostes. En total, una seixantena de produccions, divuit de les quals són estrenes absolutes.

[dimarts, 04.09.07]
El Macba tanca temporada amb l'exposició «Un teatre sense teatre» que mostra per últims dies la relació entre teatralitat i art al llarg del segle XX
L'exposició inclou pintures, escultures, instal·lacions, dibuixos, fotografies, vídeos i documentació i té un extens catàleg de creadors, des d'Artaud a Beuys, passant per García Lorca, Gilbert & Georges, Oskar Schlemmer, Kurt Schwitters, Bruce Nauman, Christian Boltanski , Juan Muñoz o Donald Judd. Són artistes molt diferents que dialoguen els uns amb els altres sota el paraigua comú de la teatralitat. La mostra que es tanca l'11de setembre al Macba, té dues parts ben diferenciades. A la primera planta, més històrica i documental, s'analitzen, entre d'altres, les aportacions d'Antonin Artaud, que va destruir els límits entre l'escenari, els actors i el públic creant una nova relació entre el cos de l'actor i l'espectador. Artaud va ser redescobert a principis dels anys seixanta pels artistes pioners del happening, com Allan Kaprow o el grup Fluxus, que es nodreix de les arts escèniques i de la música. Un altre revolucionari del teatre, el polonès Tadeusz Kantor, inventor del teatre laboratori, està present a la mostra amb alguns dels seus treballs, com una màquina d'objectes que obligava l'actor a un esforç energètic molt fort. La segona planta de la mostra, molt menys densa, estudia, entre d'altres temes, la intensa teatralitat en les escultures minimalistes de Carl André o Donald Judd, que acaben esdevenint escenografies per on passeja l'espectador. Una extensa exposició de tesi que, a través de més de 600 peces, posa al descobert els profunds lligams entre teatre i arts visuals. La mostra va molt més enllà de la simple il·lustració de com els artistes han col·laborat en el teatre o els dramaturgs en l'art i explica com la noció de teatralitat ha canviat la percepció que es pot tenir de la pràctica artística.

[dilluns, 03.09.07]
El certamen fotogràfic «Visa pour l'Image» de Perpinyà es proposa denunciar els esdeveniments dramàtics d'arreu del món a través de la imatge
La dinovena edició posa l'èmfasi més en aquelles fotografies que, segons els seus autors, no troben sortida en els mitjans diaris, que no pas en les que han donat la volta al món a través del servei d'agències de l'actualitat puntual. L'Associació Visa pour l'Image vol que el seu programa d'exposicions tingui cada vegada més un paper reivindicatiu polític, social i també a favor de la dignificació de la professió de fotoperiodista. Per això, el programa no es limita a una trentena de mostres sinó que també hi ha projeccions al recinte del Campo Santo i debats i col.loquis sobre la situació actual del fotoperidisme. Temes com el canvi climàtic, l'Afganistan i l'Iraq, la mort de James Brown i la de Pinochet són presents en l'edició de Perpinyà. La selecció no ha tendit a la complaença, segons els seus responsables, sinó a donar una visió fotogràfica que lluiti contra la tendència cap al periodisme light i rosa. Segons el director del festival, Jean-François Leroy, els fotògrafs es dediquen cada vegada més a fer retrats i realitzar imatges preparades que no volen dir res. És veritat que els diaris demanen cada vegada més retrats. Seguint-los el corrent, els fotògrafs acaben donant una imatge uniformitzada, asèptica i avorrida. Leroy distingeix entre fotògraf i retratista. Entre les exposicions, destaca la mostra del palestí Raed Bawayan, amb les seves fotografies en blanc i negre dels hospitals, cases i camps de refugiats de Palestina. És un reportatge encarregat pel Centre Nacional de les Arts Plàstiques francès. Per la seva banda, Véronique de Viguerie, guanyadora del premi Canon de la dona fotoperiodista, exposa les seves fotografies sobre la situació de la dona a l'Afganistan, després que algunes zones del país hagin tornat a estar controlades pels talibans. El fotògraf de The New York Times Tyler Hicks, d'altra banda, testimonia el nou ascens dels talibans al llarg dels últims sis anys, mentre que Ahmad Masood, de l'agència Reuters, s'ha dedicat a fotografiar els aspectes, diguem-ne, més optimistes de la vida quotidiana afganesa. Per-Anders Pettersson mostra també la quotidianitat de la ciutat sud-africana de Soweto, símbol en el seu moment de la lluita contra l'apartheid, mentre que Gaël Turine ho fa al país més jove d'Àfrica, Eritrea. Una clara denúncia del patiment dels infants, tant a les guerres, les situacions catastròfiques o la fam, és el que fa la fotògrafa de Los Angeles, Times Carolyn Col, a l'exposició 'N'han vist massa: criatures en dificultat arreu del món'. Lizzie Sadin també analitza el tema de la infància a l'exposició 'Menors en pena', que documenta els centres de reclusió de menors a diversos llocs del món. David Guttenfelder dóna l'altra cara de les fotografies d'agència de premsa a la mostra 'La cara oculta', on presenta imatges que realitza pel seu compte, al marge de la feina que fa per a l'Associated Press.

[diumenge, 02.09.07]
Quatre contes clàssics dels germans Grimm inspiren «In the Woods» o «Boscos endins», el nou musical de Dagoll Dagom que s'estrenarà a la tardor
Es va estrenar fa vint anys a Broadway i és un dels espectacles de més èxit de Stephen Sondheim. 'In the Woods' ('Boscos endins') compta amb la col.laboració en l'autoria de James Lapine. El musical parteix de l'argument de quatre contes clàssics recollits pels germans Grimm, 'La Caputxeta Vermella', 'La Ventafocs', 'Rapunzel' i 'Jan i la mongetera màgica' que es barregen amb la història d'una parella de forners que, tocats per un encanteri, no poden tenir fills. Aquesta circumstància fa que s'originin una sèrie de conflictes. El director Joan Lluís Bozzo, que també estrena 'El llibertí', al Teatre Poliorama, comença a assajar el muntatge musical el 17 de setembre que entrarà al Teatre Victòria de Barcelona, després de Reis, el 10 de gener del 2008, quan el musical 'Grease' acabi la seva exitosa temporada a BCN amb mésde 400.000 espectadors. Abans, però, Dagoll Dagom té previst preestrenar 'Boscos endins' ('In the Woods') al Teatre Municipal de Girona, el 22 de novembre, dins el programa de Temporada Alta. En el repartiment del nou musical de la companyia hi ha actrius i cantants com Mone, en el paper de la bruixa; Josep Maria Gimeno i Anabel Totusaus, en el de forner i fornera; Jordi Estadella, en el de narrador; Gisela, en el de la Ventafocs; Carlos Gramaje, en el del príncep de la Ventafocs i també en el del llop; Anna Moliner, en el de la Caputxeta; Marc Pujol en el de Jan; Teresa Vallicrosa, en el de la mare d'en Jan; Sergi Albert en el del príncep de 'Rapunzel'; Maria del Mar Maestu en el de 'Rapunzel' i també en el de la mare de la Ventafocs; Clara del Ruste, en el de la madrastra de la Ventafocs i el d'àvia de la Caputxeta; i les germanes Laura i Anna Ventura, en el de les germanastres. Un repartiment, doncs, que combina noms habituals en la companyia de Dagoll Dagom (Gramaje, Vallicrosa, Clara del Ruste) amb noms més nous. Jon Berrondo farà l'escenografia, Mercè Paloma és la figurinista, Anna Briansó s'encarrega de la coreografia, Quico Gutiérrez és l'il.luminador, i Anna Ullibarri i Miquel Periel fan d'ajudants de direcció. La versió musical és d'un altre clàssic de Dagoll Dagom, Joan Vives.

[dissabte, 01.09.07]
Reobren la sinagoga rehabilitada del Rykestrasse de Berlín després de sis dècades que el Tercer Reich la cremés durant la Nit dels Vidres Trencats
Més de sis dècades després del final del Tercer Reich, la sinagoga de Rykestrasse, el temple jueu més gran d'Alemanya i un punt de referència tant històric com arquitectònic, ha reobert després d'un any de feines de restauració per aconseguir recuperar l'aparença que tenia abans de la Segona Guerra Mundial. En contrast amb el senzill exterior de rajola vermella de la sinagoga, construïda el 1904, l'interior estava decorada però es va deixar que es fes malbé durant dècades pel govern comunista que tenia a les seves mans aquesta part de Berlín. La sinagoga va cremar durant la 'Kristallnacht' (Nit dels Vidres Trencats), quan els nazis van atacar les sinagogues i les botigues pertanyents a jueus el 9 de novembre del 1938, tot i que gràcies a la població es va poder apagar amb rapidesa. Posteriorment, la història diu que l'espai va ser utilitzat com a estable pels nazis, mentre altres fonts afirmen que es va utilitzar com a botiga de roba. Actualment, a Berlín hi ha la comunitat jueva més gran de tot Alemanya, amb uns dotze mil membres enregistrats i vuit sinagogues. Es calcula que viuen al país uns 250.000 jueus, dels quals uns 110.000 estan enregistrats a les comunitats religioses. Abans de l'Holocaust nazi, hi residien uns 560.000 jueus. Després de seixanta anys, totes les institucions hebrees, fins i tot les botigues de llibres o d'aliments tenen un servei de seguretat tot el dia i proteccions o barres de metall a les portes i aparadors per prevenir atacs. La sinagoga té fins i tot una comissaria de policia al seu interior per evitar el vandalisme o altres actes violents que podrien ser provocats pel moviment nazi a l'alça que viu Alemanya, fins al punt que es debat sobre si és oportú o no il.legalitzar aquest moviment.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |