ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST
CLIP DE TEATRE
[Moll de la Fusta]
- «Vekante». Carpa del Circ Històric Raluy de Rosa Raluy, Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 26 novembre 2021.
- Equip artístic i tècnic del Circ Històric Raluy: Rosa Raluy (equilibri), William Giribaldi (malabars i meteors), Kimberley Giribaldi Raluy (acrobàcia i meteors), Jillian Giribaldi Raluy (acrobàcia), Valentino Didone (roda acrobàtica), Sandra Mota (pallassa), Jose Michel (troupe pallassos), Steacy Giribaldi (escala i cintes aèries), Mikhail Milla (malabars i cites aèries), Jimmy Saylon (màgia), Iveta Girtakovska (ballarina), Elena Sofranova (ballarina), Giulia Azzario, Armando Ivanov, Lluc Magaldi, Eric Muñoz, Daniela Coatti. So directe: Jaume Vendrell. Presentador: Aleix Gomez. Coreografies: Valentino Didone. Direcció: Rosa Raluy i William Garibaldi.
- «Vekante» en esperanto significa “despertar”. Un jove acròbata deixa de somniar i quan es desperta descobreix un món habitat per ballarins, pallassos, actors, acròbates… tots artistes que viuen la seva passió per la pista. Guiat pel Director, el Presentador i els Pallassos s’integra a la companyia convertint-se en part integrant d’un espectacle que mostra l'esforç, el sacrifici, la passió i la màgia… la màgia escènica.
Tràiler de l'espectacle «Vekante» del Circ Històric Raluy
- «Un viatge en el temps». Artistes: Jessy, Sandro Roque, Loreta Hantal, Ugo Togni, Willy Colombaioni, Saulo Roque, Francis 'Billin' Raluy, Sandro Raluy, Enrico Robinson, ballarines, músic, tècnics i la nena Raluy, entre altres. Companyia Circ Històric Raluy. Idea original de Carlos Raluy (in memoriam). Direcció: Francis Raluy. Carpa del Circ Històric Raluy, Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 1 desembre 2019.
- Aquesta vegada, la pista del Circ Històric Raluy és com una gran plaça de poble on la caravana dels artistes arriba per fer-hi els seus números i quan acaba se'n va. L'espectacle, gestat en els últims mesos de vida de Carlos Raluy i estrenat a Barcelona en homenatge seu, just una setmana després de la seva mort, és presentat com un viatge en el temps, amb lleugeres ressonàncies de l'època de la Belle Époque i del Modernisme.
Però a can Raluy tot és auster i familiar —gairebé com si fos de microteatre al menjador de casa— i la parefarnàlia es queda fora de la carpa per no destorbar l'essència de ser del gruix humà del circ Raluy, una nissaga que a hores d'ara ja s'ha dispersat en tres circs en actiu: el Raluy Legacy, que dirigeix el germà Lluís Raluy; el Raluy Històric, del qual, amb la mort de Carlos Raluy, ha agafat el relleu el germà Francis Raluy; i el Raluy Teatre Circ Rosa Raluy, filla de Carlos i emparentada amb els Garibaldi, creat de nou aquest mateix any. De fet, caldria parlar d'una trajectòria de quatre circs Raluys perquè encara hi falta el del germà Eduardo, que ja havia creat el circ Williams juntament amb l'actual director de l'Històric, Francis Raluy.
La nissaga s'estén des d'avis a pares —aquí cal recordar l'espai físic del Bar London de la Barcelona antiga, que recentment havia heretat Carlos Raluy i que és on va començar el seu avi amb l'home bala— i continua fins a avui amb fills, néts i nebots. Tothom hi troba el seu paper des de la recepció, al bar dels carros de fusta o els assistents de pista. A pesar de les desavinences —com passa a les millors famílies— que han portat a la dispersió de carpes, és impossible trobar un dels circs Raluy que no tingui com a base el pes de la família.
A «Un viatge en el temps», com a mínim, des dels artistes més grans a la més petita, en són mitja dotzena a la pista. Però els números més espectaculars són d'artistes aliens a la família, tot i que alguns d'ells molt relacionats amb el Raluy com per exemple el pallasso portuguès Sandro Roque que, si no fos perquè surt a la pista, es diria que és un espontani del públic que s'ha posat a animar el personal en els intermedis.
És ell qui fa de pont entre cadascun dels números amb una remarcable interactivitat amb els espectadors a qui necessita per muntar un relat breu de cavallers, dames, rei i espasa, o per reactivar els aplaudiments a cop de xiulet dividint les grades i les llotges en dos. Números clàssics de pista que els més grans accepten com a inevitables i els més petits assimilen com a una de les seves primeres experiències.
Sandro Roque està amb els Raluy amb el seu germà Saulo Roque, excel·lent contorsionista, que protagonitza dos números totalment oposats: el de la granota, el més sofisticat d'il·luminació verdosa color de bassa d'algues i d'entortolligament absolut de cames i braços, i el més simpàtic, amb el titella de fil, un Pinotxo que surt d'un bagul i que el mestre de pista, l'italià Jessy —que ha agafat el paper conductor que feia Carlos Raluy— fa moure amb els fils gegants fins a desar-lo novament al bagul del qual ha sortit.
Els espectacles del Raluy són com un menú de fogons de cuina de casa, sense secrets, però refinats i de gourmet. Com els de les cordes aèries de l'hongaresa Loreta Hantal i la parella Ugo Togni, o els malabars (pilotes, arcs i bitlles) de la parella Willy Colombaioni, ell descendent de malabaristes i d'una agilitat sorprenent. O números espectaculars i recuperats del passat com la de l'Home Forçut, amb Enrico Robinson —fill del també forçut i ja desaparegut Arthur Robinson, que va estar al peu de la pista fins als 70 anys i de qui Enrico manlleva el número d'estirar la corda amb voluntaris del públic— o repenja a coll una enorme barra de ferro fent de gronxador on aguanta el pes de les dues ballarines de pista, i el número que obliga a mantenir l'alè en suspens de tota la carpa quan doblega la barra de ferro a la cuixa de ple al múscul femoral central o quan rep l'impacte de la gruixuda bala de més de 30 quilos disparada des del canó a poca distància del seu pit.
Finalment, el pallaso august Francis 'Billin' Raluy, amb una petita neboda de la nissaga, ajusta el to poètic de l'espectacle amb un número de músic ambulant que passa la gorra i que no arreplega ni quatre xavos, però finalment acaba regalant a una de les criatures del públic, quan ja se n'anaven, l'únic tresor que la petita té: una nina de drap.
Els espectacles del Circ Raluy deixen sempre un regust de nostàlgia que s'afegeix al romanticisme del museu sobre rodes de les caravanes antigues de fusta que envolten l'acampada de la troupe. Com més temps passa, més evident es fa que als novíssims espectadors se'ls ha d'explicar com era el circ abans que entrés a la pantalla i s'hi desvirtués per sempre. I això només és possible si s'està disposat a entrar, com diu el títol de l'espectacle, en el túnel d'un viatge en el temps.
Tast de diferents moments d'una de les funcions de l'espectacle «Un viatge en el temps» sota la carpa del Circ Històric Raluy. Càmera: © Clip de Teatre.
- «Manicomio (El Circo de los Horrores)». Idea original: Suso Silva. Intèrprets: Suso Silva, Damian Pranay, Andrey Aversuskyn, Ganna Stepavova, Chris Lemon, Morian Hambright, Trío Essence, Barto, Graziella, Troupe Ceban, Carolina Coria i Carlos Pérez. Escenografia: Miguel Brayda. Disseny llums: Juanjo Llorens. Coreografia: Lola González. Vestuari: Menkes. Producció: Suma y Sigue Espectáculos. Direcció muntatge: Circ Hermanos Rossi. Direcció: Suso Silva. Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 11 febrer 2015. Reposició: Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 21 juny 2017. Espectacle recomanat a partir de 10 anys.
- Quan una companyia que té les seves arrels en el circ integra en un espectacle les dues columnes vertebrals: pares i, en aquest cas, una filla petita, ja hi ha una bona part de continuïtat garantida. Suso Silva, aquest clown gallec nascut a Orense el 1962, participant en els seus inicis en el Circo de los Muchachos, guardonat amb el Premi Nacional de Circ del 2003, ha evolucionat cap a un concepte de circ que barreja l'antic art de pista amb el teatre, l'humor, el cabaret, la màgia i, de rerefons, el cinema.
- De tot plegat en surt un espectacle extraordinari com 'Manicomio' —abans va estrenar el 2009 al Teatre Victòria, 'Psicosis'— on els artistes, tots especialitzats i de primea línia en alguna de les tècniques del circ, es converteixen en múltiples personatges terrorífics, monstruosos, freakies, tocats per la bogeria i, per això, també molt lúcids.
- Només arribar al teatre, els espectadors es trobaran amb alguns d'aquests monstres que els esperen a l'exterior. La pista de la carpa està en la penombra i, com en una casa de la por, els personatges es mouen entre les grades creant el primer estat de terror psicològic entre els espectadors i fent que aquests i els personatges de ficció entrin en un joc d'interrelació.
- L'espectacle és terrorífic, sí, però també molt suggerent, ple de sensacions. 'Psicosis' era menys identificatiu, més sobrenatural. Aquest, 'Manicomio' és més terrenal. Sobretot perquè continua tenint un enorme treball d'efectes especials, de carotes, de màscares, de vestuari, de so, de color, de música, d'aquesta música de pel·lícula de por, de sang i fetge. Tot passa en una escenografia que representa un antic manicomi —a 'Psicosis', recordem, l'espai era una mena de Père-Lachaise— on els grinyols i la fantasmagoria suren per tots els racons.
- A dalt, a l'escenari, boira, sales tenebroses, molt d'efecte de nocturnitat fantasmagòrica... en fi, el típic ambient dels muntatges terrorífics que més aviat es veuen en el cinema més que no pas en el teatre o a la pista. I aquesta és la gràcia dels espectacles del Circo de los Horrores: veure les màscares, i una gran feina de maquillatge i caracterització, amb els monstres molt a prop teu, com si estiguessis en un plató de rodatge amb ells.
- Precisament, en la trama que uneix els diferents números de circ, hi ha referències a pel·lícules clàssiques, moltes del cine en blanc i negre, com 'Nosferatu' (1922), una de les més antigues del cinema mut —sobre la qual el mateix Suso Silva fa una laboriosa i fidel caracterització del personatge— per compaginar el terror amb altres personatges com el terrible Bitelchus, o la aparentment innocent Sara en el País de les Meravelles —que interpreta la filla de Suso Silva— o els personatges de La Desquiciada de la Camisa de Força, la Infermera de les Agulles, la Governanta o la Infermera Sanitària, tots mantenint l'estil peculiar de la línia gòtica.
- Vaja, dues hores d'un gran espectacle, com ho era 'Psicosis' on brillen d'una manera especial el vestuari del segle XIX i del món gòtic, les carotes i les màscares dels monstres, les agulles gegans d'injecció, i les actuacions circenses: malabarisme, acrobàcia, els pallassos, trapezistes i les intervencions del mateix Suso Silva, que fa de clown en un número de cinema impossible de rodar sense la participació d'uns quants voluntaris del públic... o no tan voluntaris.
- El que Suso Silva fa en el seu espectacle és transformar el terror en un element poètic, que en realitat, com deia abans, pretén subjugar els espectadors i reconvertir-los també en petits monstres, ni que tots —o gairebé tots— no es moguin de la seva butaca, esclar. Suso Silva juga també amb una metàfora compromesa: el circ és bogeria i mort, ressucitem-lo, doncs, a través dels seus monstres i les seves ànimes en pena.
- Al costat d'una companyia que compagina amb el mateix rigor la seva especialitat de pista amb els seus personatges de ficció, es mereix una menció especial la jove intèrpret Sara Silva, ara ja 15 anys —però, que ja apunta molt amunt—, la filla de Suso i Raquel, amb diverses intervencions en el seu paper de Sara al País de les Meravelles, que mantenen aquell lligam entre l'adult que ha oblidat la innocència i la innocència que no s'acaba de perdre mai.
- La presència de la filla del director del Circo de los Horrores tant a 'Psicosis' com a 'Manicomio' podria fer pensar que es tracta d'un espectacle per a infants o juvenil. Cal advertir també que es tracta d'un espectacle per a tota la família, però recomanable a partir dels 9 o 10 anys, sobretot perquè el realisme teatral exigeix que l'espectador, a partir de la seva pròpia experiència, sàpiga fer la transcripció entre la ficció i la realitat, el terror i la mentida.
- 'Manicomio' no pot decebre ningú. L'espectador, amant o no del gènere del terror, experimentarà una progressió escènica que va pujant de nivell a la vegada que es familiaritza amb els personatges de tal manera que els monstres semblen menys monstres. O potser és que els espectadors ja se n'han empeltat una mica i costa més trobar la diferència entre els que hi ha dalt de l'escenari i els que hi ha asseguts a la platea.
- «Àltius». Creació companyia Circ Raluy. Artistes: Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy, Emily, Pave Voladas "pasha", Rosa Raluy, Louisa Raluy, Bobylev, Kimberley Raluy i Jillian Raluy, Lluís Raluy, Globó, Jurek i Francis, William Giribaldi, grup Alexandros. Direcció artística: Carlos Raluy. Carpa del Circ Raluy. Port Vell - Moll de la Fusta, Barcelona, 8 desembre 2015. Funcions del 4 de desembre del 2015 al 14 de febrer del 2016. A partir de 3 anys.
- Una cita més que fidel des de fa molts hiverns i sempre quan arriba Nadal amb pròrroga fins a mitjan febrer, al Moll de la Fusta de Barcelona. El Circ Raluy, integrat en la seva major part pels membres de la família que ara encapçalen el pallasso Lluís Raluy i el mestre de cerimònies Carlos Raluy, ha anunciat que, a partir d'ara, atenció!, s'eixamplarà —no en diguem "dividirà" que causa mala impressió— en dues companyies: la que capitanejarà Lluís Raluy amb les seves nebodes i la que continuarà dirigint Carlos Raluy amb la seva filla Rosa. Una expansió que, a la llarga, pot acabar generant dues línies d'entendre el circ diferents però que, de moment, es presenta com una possibilitat de poder fer front a més compromisos de gira arreu del país.
- En el nou espectacle 'Àltius', la companyia d'artistes es manté íntegra, a més dels convidats aliens a la família que formen part d'un espectacle de línia de pista clàssica que, com sempre, té l'atractiu d'esdevenir-se sota una de les carpes més romàntiques que es coneixen en el món del circ i al voltant dels antics carruatges que encara mantenen l'esperit nòmada de la gent de circ i que fa que el Raluy s'identifiqui també com un museu.
- En aquest 'Àltius' hi ha el número aeri de cinta suspera a l'aire de Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy, a ritme de melodia napolitana; el cable d’Emily; el número de la parella russa Pave Voladas “pasha” damunt les barres fixes i a ritme de tango que ratlla la coreografia; la sensualitat i la tècnica sensual i poètica amb els hula hops de Rosa Raluy; la bola aèria que fa aixecar el nas dels espectadors i que comanda Louisa Raluy; l’humor del pallasso rus Bobylev, provinent del Festival de Montecarlo; el número de water-meteors de Kimberley i Jillian Raluy, les dues integrants més joves de la nissaga Raluy, revelació des que tenien ús de raó a la pista i ara en evolució cap a la maduresa; el clàssic pallasso Lluís Raluy amb el número de L'astronauta a mig camí de la ciència i la tecnologia moderna passant pel disbarat sideral; les sorpreses de Globo, amb campanes musicals i sortint de trascantó per qualsevol racó de la carpa i les grades, i també els seus col·legues Carles i Bilin en el número de La casa encantada; els malabars de William Giribaldi, amb bitlles i caixes de fusta; i la bàscula dels malabars romanesos del grup Alexandros, que han treballat amb el Globus Circus, i que porten ara sota el braç un clown de bronze guanyat a Montecarlo per la seva tradició de circ antic romanès i la medalla de plata del Festival de Massy, amb gires per gairebé tot el món.
- Dues hores de pista on a 'Àltius' el temps no té pressa i els canvis entre números es paladegen a la vista dels espectadors com en els antics temps, a la vegada que la presentació del mestre de cerimònies, Carlos Raluy, hi aporta la veu de l'antic director que hi és per fer créixer l'enjòlit en els espectadors i per animar els artistes i no estalviar-los ni floretes ni ànims en els números més arriscats. Perquè tot sigui com ha de ser, cada any, encara una mica més difícil.
Un dels números de la parella russa Pavel i Anastasia Volades en una actuació anterior al Circ Raluy.
- «The big top». Circ Raluy. Intèrprets i números: Ring Master: Carlos Raluy; Pallasso: Lluís Raluy; Roller Skate: Neiedziela i Emily Swider Raluy: Pallasso-clown: Sandro Roque; Malabars: William Giribaldi; Cow Boy: Patrick Gruss Bouglione; Straps: Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy; Homenatge a Alexander Calder: Rosa Raluy; Bola aèria: Louisa Raluy; Jocs Icaris: Kimberley i Jillian Giribaldi Raluy; Acrobàcies: Golden Stars; Clowns: Jersey Swider i Francis Raluy. Direcció artística: Carlos Raluy. Moll de la Fusta. Barcelona, 28 novembre 2014. A partir 3 anys.
- Nou espectacle d'estrena absoluta a Barcelona i previsió d'una temporada més extensa que en altres hiverns. L'espectacle 'The big top' reuneix la finesa del número aeri de Jean-Christophe de Beauchamp i Kerry Raluy; les atrevides evolucions d’Emily i Niedziela; la sensualitat de Rosa Raluy amb el seu poètic i ètnic número amb una ploma; el món màgic de Louisa Raluy alçada als aires; l'enèrgic número d’Icaris de Kimberley i Jillian Raluy; la solemne presència a la pista del pallasso Lluís Raluy; les incansables accions encomanadisses del clown Sandro; els malabars elegants de William Giribaldi; el cowboy agosarat Patrick Bouglione; les acrobàcies mans-a-mans dels Golden Star; i les dosis de comicitat i personalitat que sempre han caracteritzat la posada en escena del Circ Raluy de la mà dels personatges Jurek (bigotis) i Francis.
- Com hem constatat en altres temporades del Circ Raluy a Barcelona, i tradicionalment coincidint sempre amb les festes de Nadal, Reis i Cap d'Any —enguany allargades fins a finals de febrer—, el circ Raluy acaba d'estrenar carpa, repintar la casa i adaptar-la, encara més, als seus orígens. Els integrants de la troupe, la llarga família Raluy, parents i amics de confiança, més contents que criatures amb sabates noves, han estrenat espectacle i, posats a estrenar, han estrenat també vestuari per representar en 'El viatge', la trajectòria que durant més de vuitanta anys la nissaga d'artistes Raluy ha portat en les seves gires intercontinentals.
- Si mai algú es troba en caravana lenta per alguna de les carreteres del país —ells sí que respecten els límits de velocitat!— pot ser que sigui perquè els del Raluy estan canviant de territori, com bons nòmades que han estat i que encara són. Els Raluy, amb els seus carruatges històrics, romàntics, fellinians, vinguts d'un altre temps —un dels atractius de la seva estada al Moll de la Fusta i que aviat es convertiran en hotel sobre rodes per a aquells espectadors que vulguin viure una nit completa en un campament de carpa— circulen, atenció a la dada, amb els camions Mercedes que ja rodaven durant la Segona Guerra Mundial! I amb els carruatges enganxats als camions, la prudència aconsella no superar mai els cinquanta quilòmetres per hora.
- És, en certa manera, l'esperit que mou els espectacles que preparen gairebé cada temporada. A la pista del Raluy, no hi ha pressa, però sí ritme. No hi ha parafernàlia i embolcall fastuós i inútil, però sí senzillesa i eficàcia per crear escalfor amb el públic. No hi ha allò que entendríem per gran espectacularitat, però sí rigor i criteri artístic en cadascun dels números que representen els artistes. Tot és sincer i tot fa la impressió que surti de la cuina, aleshores mateix, encara fumejant.
El director Carlos Raluy, un dels membres de la nissaga, explica els orígens del Circ Raluy en una de les presentacions habituals de la temporada a Barcelona.
- «El viatge». Circ Raluy. Artistes: Ring master: Carlos Raluy. Escala Lliure: Steacy Tebas. Llançament ganivets: Silvano, Daniela i Steacy Tebas. Teles aèries: Jean Christophe Fournier i Kerry Raluy. Malabarisme: Edward Skwyrsky. Acròbates bàscula: William Giribaldi, Francis Raluy, Jerzy Swider, Sandro Roque, Rosa Raluy i Katrina Brackenbury. Hula hoops: Rosa Raluy. Anelles altura: Louisa Raluy i Katrina Brackenbury. Roda de la Mort: Fabricio Texeira. Monocicles: Niedziela Swider Raluy i Emily Swider Raluy. Clowns: Lluís Raluy, Sandro Roque, Jurek Swider i Francis Raluy. Balls i coreografies: Katrina Brackenbury. Direcció artística: Carlos Raluy. Direcció tècnica: Jerzy Swider. Producció Executiva: William Giribaldi. Escenografies: Francis Raluy i Jerzy Swider. Gràfica: Francis Raluy. Luminotècnia: Sevadlin Dinkov Goranov i Francisco Chy. So i percussions: Jaume Vendrell Baiona. Cap de sala: Resemarie Chy. Personal tècnic: Kozak Galyna, Mincho Yordanov, Hubert Zielinski, Kichukov, Mitko i Lucas Odbierzychleb. Direcció general: Carlos Raluy. Moll de la Fusta. Barcelona, 11 desembre 2009. Fins al 10 de gener. Preu: De 8 a 30 €. A partir 3 anys.
- El circ Raluy acaba d'estrenar carpa, repintar la casa i adaptar-la, encara més, als seus orígens. Els integrants de la troupe, la llarga família Raluy, parents i amics de confiança, més contents que criatures amb sabates noves, han estrenat espectacle i, posats a estrenar, han estrenat també vestuari per representar en 'El viatge', la trajectòria que durant més de vuitanta anys la nissaga d'artistes Raluy ha portat en les seves gires intercontinentals.
- Si mai algú es troba en caravana lenta per alguna de les carreteres del país —ells sí que respecten els límits de velocitat!— pot ser que sigui perquè els del Raluy estan canviant de territori, com bons nòmades que han estat i que encara són. Els Raluy, amb els seus carruatges històrics, romàntics, fellinians, vinguts d'un altre temps —un dels atractius de la seva estada al Moll de la Fusta i que aviat es convertiran en hotel sobre rodes per a aquells espectadors que vulguin viure una nit completa en un campament de carpa— circulen, atenció a la dada, amb els camions Mercedes que ja rodaven durant la Segona Guerra Mundial! I amb els carruatges enganxats als camions, la prudència aconsella no superar mai els cinquanta quilòmetres per hora.
- És, en certa manera, l'esperit que mou els espectacles que preparen gairebé cada temporada. A la pista del Raluy, no hi ha pressa, però sí ritme. No hi ha parafernàlia i embolcall fastuós i inútil, però sí senzillesa i eficàcia per crear escalfor amb el públic. No hi ha allò que entendríem per gran espectacularitat, però sí rigor i criteri artístic en cadascun dels números que representen els artistes. Tot és sincer i tot fa la impressió que surti de la cuina, aleshores mateix, encara fumejant.
- Com que els Raluy comencen recordant el fundador del circ, un globus de cistella s'alça al mig de la pista per simbolitzar aquest viatge fictici als països que el circ ha visitat en la seva llarga trajectòria. Un element teatralitzat que, en la petita pista del Raluy, creix en dimensió.
- Per entrar en calor ben aviat, un dels primers números és dels que deixa glaçat. El llançament de ganivets —¿la tradició mana que sempre siguin les dones les que s'exposin a rebre una esgarrinxada?— de la mà de Silvano, Daniela i Stacy Tebas, els Balaton, a ritme zíngar, posen a prova la capacitat d'afinar la punteria en un exercici no apte per a artistes amb vista delicada. Però, com que amb ganivets no n'hi ha prou, la prova va pujant de dificultat: punyals, estrelles de punta, destrals... i finalment el llançament sobre la roda amb les dues partenaires exposades al joc, que només el pols mil·limètric del llançador és capaç de superar sense que cap d'elles en surti ni amb una rascada. Si Bufalo Bill aixequés el cap, acabaria traient-se el barret de vaquer.
- Durant tot l'espectacle, els artistes d''El viatge', procedents en la ficció dels països visitats pel Raluy, mostren l'habilitat del malabarista canadenc, Edward Skwyrsky, que també ha treballat amb el Cirque du Soleil, i que deixa els aspirants a futbolistes bocabadats amb el domini de les bimbes.
- La troupe dels Kutrenkov —atenció a les cares dels artistes perquè tots han sortit abans en números individuals o de parella— exerciten el número de salts de la bàscula amb humor i una picada d'ullet a un voluntari forçat del públic que, quan ja està disposat inevitablement a fer el salt d'esquena, viu una sorpresa inesperada.
- Rosa Raluy, filla del director Carlos Raluy, fa una actuació en solitari a l'abast dels cercles del popular hula hoops, molt aplaudida per la seva rapidesa a "encerclar" amb el cos els que li llancen des de fora de la pista.
- Steacy Tebas demostra amb l'escala lliure com no calen pals caminadors ni xancles si es té una bona escola de dues potes. Ella fa la prova de passar sincronitzadament, pota a pota, per damunt d'un pont de pilastres i no només endavant, sinó en una difícil prova de cranc enrere.
- La parella formada per Jean Christophe Fournier i Kerry Raluy s'endinsen en l'olimp grec en una actuació plàstica i sensual de dansa en l'aire, amb teles, un número que crea un parèntesi entre la pista de tocar de peus a terra i la fragilitat de l'elevació. Un parèntesi que es retroba també amb l'actuació a les anelles d'altura que fan Louisa Raluy i Katrina Brackenbury.
- Un dels números gairebé tradicionals del Raluy és la roda de la mort, amb l'estructura de fusta que requereix de la pausa de la mitja part per ser muntada al mig de la pista i que en aquesta ocasió porta a dins, amb bicicletes, la prova de minivelòdrom, amb utillatge i decoració de segle passat, de Fabrició Texeira.
- La jove equilibrista Niedziela Swider Raluy, ara ja setze anys i en constant perfecció i constància de millora, s'acompanya en aquest 'Viatge', amb la seva germana de catorze anys, Emily, amb un doble joc de monocicles que passa de la roda única a ras de terra, al monicicle de seient cada vegada més alt, amb sincronització de moviments de la parella. Netedat, energia i coordinació, sense cap indecisió en l'execució del número.
- La pista omple els moments de transició amb els típics clowns. Hi sobresurt el mestre de cerimònies, Jurek Swider, i el portuguès Sandro Roque, que fa totes les trapelleries que vol a la pista i amb el públic, amb números clàssics com el de la puça que salta a la bossa de plàstic o un aconseguit xou de rodatge de pel·lícula muda que amb quatre espectadors triats en un càsting molt especial permet també la improvisació més insospitada, com la de la nit d'estrena, en què un dels quatre escollits es va convertir pràcticament, per la seva comicitat espontània, en l'estrella del número fins al punt que el pallasso Sandro va haver d'utilitzar el revòlver de fogueig del rodatge per eliminar-lo, malgrat que la seva feina era només la de controlar la plaqueta de cada escena.
- I Lluís Raluy, Lluïset, enigmàtic i emblemàtic pallasso de silencis i mirades picaresques, treu un número de pianoforte, acompanyat de Francis Raluy, amb el cuc que surt de dins, o el del bagul i la sardina —una sardina a l'època de la gana era un tresor valuós— i que en aquest cas desapareix gràcies a... un element natural que, per domèstic i per la cua, no imcompleix la normativa municipal de no utilitzar animals exòtics o selvàtics a la pista.
- La coreografia, la música i la direcció de moviments dels artistes és una de les característiques dels espectacles de les produccions del Raluy. En les dues últimes, 'Dancing Circus' oferia una bona mostra de la formació coreogràfica de la majoria de membres de la família. A 'Homenatge al Circ Olímpia', el principal atractiu eren també els personatges caracteritzats com a artistes de l'època, extrets, semblava, d'antigues fotografies en blanc i negre.
- En aquest espectacle, 'El viatge', la brillantor recau en el vestuari i en el viatge de ficció que els espectadors s'han de fer seu amb l'aparició de cadascun dels artistes que representen un dels països trepitjats pel Raluy. La fantasia, doncs, també forma part d''El viatge', i la imaginació de cadascú continua sent l'ingredient indispensable per continuar creient en el circ de sempre com un oasi on tot encara és possible, ni que sigui per un parell d'hores.
- «Homenatge al Circ Olympia». Artistes: Lluís Raluy, Monti, Douglas Gerling, Sandro & Cat, Jean & Will, Los Húngaros, Niedziela, Louisa Raluy, Kerry Raluy, Rosa Raluy i la companyia d'època Los Dalton. Vestuari: Rosemarie Chy. Direcció tècnica: Jurek Swider. Direcció artística: Carles Raluy. Barcelona, Moll de la Fusta - Barcelona, 12 desembre 2008. Preus: 30 € a 15 € (adults). 25 € a 8 € (infants). A partir 3 anys.
- Els espectacles del Circ Raluy sempre tenen l'atractiu i el regal afegit de la familiaritat. Són gent de casa, que volta el món, sí, però que torna cada any, si no al Born, al Moll de la Fusta de Barcelona, amb els seus carruatges de museu plens de vida, que cada any que passa, gràcies a la tendència del vintage, segurament, semblen més nous. I ja fa dotze anys d'aquesta parada nadalenca a Barcelona.
- Però aquesta vegada, amb el nou espectacle 'Homenatge al Circ Olympia', la familiaritat té encara més sentit perquè els orígens de la nissaga Raluy procedeixen de qui hem d'anomenar ja avi Raluy, és a dir, Luis Raluy Iglesias, que va ser un dels artistes que va trepitjar el desaparegut Teatre Circ Olympia, sala estable de circ, al número 18 de la Ronda de Sant Pau, a tocar del Paral·lel, i on va fer un número tant de pista tradicional com l'home-bala, recordat a vegades ara pels pallasos contemporanis en clau irònica perquè la sofisticació audiovisual i la ciència-ficció del segle XXI fan difícil fer creure, com potser es podia fer creure a la primera meitat del segle XX, que l'home pot volar, ni que sigui com a carn de canó.
- Doncs, per commemorar el gairebé quart de segle que va durar aquest únic circ estable que ha tingut fins ara Barcelona, des del 1924, en plena Dictadura de Primo de Rivera, al 1947, en plena Dictadura del franquisme, quan va ser enderrocat, el circ Raluy ha preparat una petita però reveladora exposició fotogràfica i documental sobre l'Olympia que els visitants poden veure en un dels tendals d'un dels carruatges del Moll de la Fusta.
- Com ja és habitual en els espectacles del Circ Raluy, l'espectacle 'Homenatge al Circ Olympia' compta amb artistes convidats. El que més ha atret els amants del circ catalans ha estat la presència del pallasso català, Monti (Joan Montanyès), després d'haver acabat la seva etapa al Price de Madrid. Però n'hi ha d'altres, com els colombians Douglas Gerling, el pallasso i la ballarina-trapezista Sandro & Cat, a més dels malabaristes Jean & Will, mestres de cerimònies i la família Raluy al ple, amb les germanes Louisa i Kerry, la trapezista Rosa i la més jove, l'experta en monocicles Niedziela, només 15 anys i ja algun premi internacional com el que va guanyar fa dos anys a Itàlia en la seva especialitat.
- Comparat amb l'anterior espectacle, el d'aquest any no té un guió tan monogràfic o pautat com tenia 'Dancing Circus'. En tot cas, aquesta intenció no es perfila fins a la segona part de l'espectacle, que és quan tota la troupe es posa al servei del túnel del temps en un viatge al desaparegut Teatre Circ Olympia i converteix la pista en una pista d'època que farà volar la imaginació cap a un temps que no tornarà, almenys tal com era aleshores.
- La primera part de l'espectacle s'obre, després dels entremesos d'entreteniment del pallasso portuguès Sandro (Sandro Roque), a càrrec de Monti, amb un número breu que, davant d'un micro, posa a prova la credulitat dels espectadors sobre si els sons aguts que emet són realment del desinflament controlat d'un globus o són uns minúsculs xiulets en els seus dits. No és màgia, però funciona.
- Els funambulistes Douglas Gerling fan un número sobre cable i barra d'equilibris amb netedat, amb algun intent de ball i ritme i també amb un passi amb caputxa. Els malabars Jean & Will amb les bitlles fan participar una espectadora per demostrar la precisió d'intercanviar les bitlles d'un a l'altre sense que la voluntària sisplau per força en surti ni amb una lleugera trompada.
- La jove Niedzela repeteix número com l'any passat, però amb un any més de domini i maduresa, amb diverses màquines monocicle des de la més petita, la que feia servir de quan tenia cinc anys i vivia al circ, fins a set màquines diferents que van agafant alçada fins al gairebé cinc metres. Les trapezistes de l'espectacle aporten els números més estilitzats, destres en els canvis de braços a cames, i que fan estar els espectadors amb el nas enlaire, ni que sigui, de passada, per contemplar la pintura de la cúpula del Raluy que, en aquesta ocasió, lliga més que mai amb l'homenatge que es fa a una època de fa més de vuitanta anys. Rosa Raluy hi fa una actuació aèria a la corda en ema, heretada del vell Olympia. El pallasso convidat, Sandro i l'amfitrio, Lluïset, protagonitzen el número d'un duel que, en el seu desenllaç, serveix per tancar la primera part i en el que, Lluïset, com farà a la segona part com a aixecador de pesos o com a colofó de l'espectacle amb un toc de màgia, s'acosta amb el seu silenci al teatre-circ de Joan Brossa més pur.
- ¿I la segona part, aquesta que ha de recordar el que era el Teatre Circ Olympia? Doncs, el Raluy ha preparat per obrir-la un número tan fugaç com extraordinari a càrrec del brasiler Fabrizio: el prototipus de la roda de la mort, una estructura de barres de fusta entrelligades dins la qual, prèviament elevada, un biciclista amb una màquina de trekking d'avui en dia, hi dóna voltes a una velocitat de velòdrom impressionant. És aquesta roda de la mort de la fusta el que, després, portaria a la roda globus metàl·lica per a motos que el mateix Raluy va instal·lar l'any passat a l'exterior i que era una de les atraccions de la mitja part.
- Una imitació d'una fuga de la presó, amb vestit de ratlles, i uns policies empaitant-los, que sembla extreta d'una pel·lícula muda en blanc i negre de l'època, reuneix en franca solidaritat amb l'homenatge, diversos dels artistes convidats, malabaristes, funambulistes i el mateix Sandro que fan una sessió de salts de poltre, caigudes i figueretes que fan les delícies dels més petits que generalment s'han de conformar amb un llit de reduïdes dimensions si volen fer alguna cosa semblant a casa.
- Un altre número teatral molt aconseguit i que requereix la col·laboració de diverses espectadors, una altra vegada voluntaris, és el concert de l'Orquestra de Viena —amb els músics que no arriben—, que dirigeix Sandro, convertit en mestre compositor, i que acaba provocant algunes de les rialles de la nit més espectaculars per com embolica la troca, amb quatre artilugis que li serveixen per convertir un dels voluntaris en home-orquestra i un altre en un manotes.
- El número de les germanes Raluy que pugen i baixen per tres rampes sobre globus gegants en equilibri és un altre que crea també tensió entre els espectadors per la seva dificultat i l'esforç que demana de Louise i Kerry. El trapezi i alguns números intermedis, donen pas també a una altra de les actuacions de Monti, acompanyat, d'altres pallassos, amb el número dels globus i la diana amb ballesta.
- I una de les sorpreses no desvelades de l'espectacle és l'homenatge que el Circ Raluy fa també a Charlie Rivel (Josep Andreu, Cubelles, 1896 - Sant Pere de Ribes, 1983), en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, amb Monti d'oficiant major —la nit de l'estrena dedicat especialment a la filla de Charlie Rivel, Paulina Andreu, recent Premi Nacional de Circ, que era present en una de les llotges—. Monti, vestit de vermell, com Rivel, amb el barret de plomalls i la cua de tul, fa el número de la diva i cantant d'òpera i, potser per a decepció de molts, no toca per a res la típica cadira ni l'udol característic del pallasso de Cubelles que últimament ha estat protagonista de teatre i de cinema gràcies a l'obra del dramaturg Gerard Vàzquez, 'Uuuuuh!', estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i la pel·lícula 'El pallasso i el Führer', d'Eduard Cortès, amb Ferran Rañé, com a Charlie Rivel.
- En conjunt, un espectacle que no abandona les arrels del circ i que ofereix durant més de dues hores, una experiència que continua sorprenent els més petits i que no deixa de fer entrar en la nostàlgia els que han viscut el circ quan el circ complia una de les funcions més importants d'entreteniment popular.
- «Dancing Circus». Circ Raluy. Artistes: Pat Bradford and Kate, Dimond and Pearl, Paco’s Boys, Tania, Cian, Lou Rastall, Carmen, Bill and Rose, Clown Edek, Jonny Bogino i Lluïset, Ballet de Katherine Jane Smyth, Les Fonts Ballarines / Danses d'aigua, El Globus de la mort i l'actuació especial de Niedzela. Direcció: Raluy. Moll de la Fusta, Barcelona, 14 desembre 2007.
- El Circ Raluy, cada fi d'any, instal.lat al Moll de la Fusta de Barcelona, s'ha convertit gairebé en un ritual de Nadal i Reis que ofereix una alternativa i una imatge tradicional i entranyable ben al contrari de l'espectacle televisiu en què s'ha convertit en molts casos el nou circ.
- Anar a la carpa del circ ja representa part d'un ritual. I el Circ Raluy ofereix l'embolcall ideal per viatjar en el temps i retrobar una part de la fantasia que es crea en la imaginació dels espectadors al darrere de la pista.
- Ningú com el Circ Raluy dóna l'oportunitat als espectadors de visitar alguns dels carros antics que formen part de la col.lecció de carruatges que conserva i de conviure un parell d'hores amb els integrants de la companyia, que no s'amaguen a les seves caravanes sinó que comparteixen l'intermedi i el comiat amb els espectadors en cada funció.
- Els espectacles com els del Circ Raluy són dels que deixen empremta en els més petits, que hi assisteixen per primera vegada, i dels que recorden temps nostàlgics als més grans. Espectacle familiar per excel.lència, sense prescindir d'una estètica i d'una ètica professional que en altres casos sembla haver desaparegut del mapa.
- 'Dancing Circus', l'espectacle d'aquest any, basa el seu guió en un lligam de ball i dansa que involucra fins i tot els artistes de les diverses modalitats que ofereixen els seus números. A més, el Raluy, manté la presència de bèsties —domèstiques esclar perquè a Barcelona només és permès matar toros!— com els cavalls, les gallines de cresta vermella, els gossos, el conill de rigor i, perquè no sigui dit, un goril.la de peluix que els Raluy van adquirir als productors de la pel.lícula 'Goril.les en la boira'.
- El muntatge de l'espectacle integra cada número en un guió que comença a les escales d'un dels carruatges, en un racó de la pista, i que també acaba allà mateix, en un final de conte fantàstic, fanalet i gorro de dormir, gairebé com una imatge de les moltes que ha ofert la companyia Comediants quan tracta el tema de la nit i el somnis.
- Entremig, Pat Bradford and Kate ofereixen un número d'equilibrisme passat pel filtre del claqué; Dimond and Pearl mostren diversos estils de ball amb un número clownesc; els Paco's Boys, els homes forçuts, calçots blancs i bigoti refistolat d'època recorden les atraccions dels firaires ambulants de principis del segle passat; Tania, artista russa, fa una dansa en teles aèries; Cian, es mou ambmalabarismes tradicionals i un viatge a l'Índia; Lou Rastall proporciona un número d'il.lusionista en clau femenina —el que més concessió fa als temps que corren— on les acompanyants de la il.lusionista i els seus gossos apareixen i desapareixen de les caixes negres; la 'Carmen' de Bizet té el seu moment a l'hora de fer acrobàcies; un número impressionant de canvi de vestuari és el que protagonitzen la parella Bill and Rose, que a un li agradaria espiar-los entrant i sortint dels emprovadors d'El Corte Inglés i a veure qui és el maco que els descobreix el que fan amb els vestits en cosa de segons; l'humor i els gags se les tenen amb el clown Edek; mentre Jonny Bogino i Lluïset tiren de la tradició dels pallassos, amb les bromes dels jocs de mans que tenen clar que t'has de deixar enganyar, i porten a l'escenari un dels números que és la marca de la casa, dels temps del Raluy més primitiu, la del canó. Un ballet, el de Katherine Jane Smith, procedents del Lido de París, acompanya tot l'espectacle i enllaça cadascun dels números amb coreografies preparades especialment per a cadascun d'ells.
- A l'intermedi —sortida obligada ni que faci fred— el Globus de la Mort mostra la concentració de dos motoristes que es tanquen en una cúpula metàl.lica enreixada fent voltes i esquivant-se l'un a l'altre en un dels números que recorda els més ancestrals del circ a l'aire lliure dels funambulistes. És el moment de visitar alguns dels carruatges, el que fa de cafè, el de serveis amb portes de les cantines de vaquers, i l'ornemantació dels que encara serveixen d'habitatge a alguns dels integrants de la família Raluy.
- Com un número especial, l'espectacle ofereix l'actuació de la néta dels Raluy, Niedzela, només catorze anys, premiada recentment a Itàlia per la seva destresa amb monocicles, una tècnica equilibrista que practica espontàniament des dels cinc anys, mentre vivia amb els avis i els pares al circ. A la pista, ara, fa equilibris sobre set màquines diferents d'una sola roda, des de la més petita —la de la seva infància— a la que arriba a més alta, de gairebé cinc metres.
- L'espectacle 'Dancing Circus' es tanca amb la pista transformada en una sala de ball amb totes les parelles d'artistes i amb una coreografia i un vestuari del segle XIX i inicis del XX, que lliga amb el romanticisme que envolta el perímetre tancat del Circ Raluy amb els seus carruatges plens d'història.
Malgrat que l'espectacle s'escapa en alguns moments del més pur intimisme que se li atribueix al circ Raluy, el fet és que, fins i tot en els números més espectaculars, la familiaritat, el to poètic i l'escalfor del tu a tu es manté.
- I un té la sensació que els Raluy i la seva troupe han muntat una festa familiar amb molts convidats, que són els espectadors. Com que els Raluy vénen d'una època en què es conservaven les bones maneres, al final, tots els artistes acomiaden amablement els espectadors a la sortida. Més d'un dels que ha vist l'espectacle fa cara de voler-s'hi enganxar. El circ de debò era així. O potser encara ho és.
Índex obres per sales d'estrena
Tornar a índex
Tornar a Teatre
Tornar a Índex Publicacions
Tornar a Home Page